Page 1

Entrevista als joves graciencs detinguts l’abril del 2002 30 de març de 2004 Periòdic popular de distribució gratuïta 5.000 exemplars

Publicació quinzenal d’àmbit nacional dels Països Catalans

Número 30

Sentència en favor de la unitat de la llengua

Sumari: ······················

Noves manifestacions contra la guerra Països Catalans / 2

Mobilitzacions a Funosa de l’Anoia Economia / 5

El debat entorn Europa Internacional / 6

Falles alternatives

Concentració davant la seu del Partit Popular a Barcelona

Per segona vegada en menys de deu anys, els tribunals de justícia han hagut de pronunciar-se en contra de les mesures secessionistes empreses des de la Generalitat Valenciana. Si l'any 1995, va ser el Tribunal Constitucional qui va haver de reconéixer el dret de la Universitat de València a denominar com a llengua catalana el valencià; fa escassos dies qui es pronuncià fou el Tribunal Superior de Justícia del País Valencià. En aquest darrer cas, a qui s'ha donat la raó a estat a Acció Cultural del País Valencià en el recurs que aquesta entitat cívica havia interposat contra la convocatòria d'oposicions a professorat de secundària feta per la Conselleria d'Educació i Cultura del govern valencià i que no admetia la titulació de filologia catalana com a requisit del coneixement del valencià. Des d'ACPV s'ha valorat molt positivament aquesta sentència per diferents motius. En

primer lloc perquè reconeix que ha existit una discriminació evident cap als titulats en filologia catalana, als quals se'ls demanava una avaluació en coneixements de la llengua malgrat que la seua titulació ja ho arreplegava. La sentència, a més a més, veta possibles marginacions cap a aquest sector professional i per aquest motiu en el futur. En segon lloc, i això ha estat ressaltat pels portaveus de l'entitat cultural, perquè reconeix de forma explícita la doble denominació valencià/català i, per tant, la unitat de la llengua. Textualment, la sentència afirma que la titulació "avala amplament el coneixement de la llengua de la comunitat, anomenada oficialment valenciana al seu estatut d'autonomia i, al seu àmbit acadèmic, català". A més d'ACPV, altres entitats cíviques com el Sindicat de Treballadors de l'Ensenyament (STEPV-IV) o les universitats valencianes, i diver-

Amenaces contra les Madres a l’Argentina Durant aquest passat mes de març, l’associació revolucionària argentina de les Madres de la Plaza de Mayo ha estat víctima de diverses amenaces de mort dirigides a alguns dels seus membres. La seva presidenta, Hebe de Bonafini, i el seu principal advocat, Eduardo Suarez, han patit personalment la repressió dels còmplices del cop d'estat militar de l'Argentina de 1976 que no accepten les reivindicacions de l'associació i que ja l'han

amenaçat en diverses ocasions. Bonafini va ser directament amenaçada de mort per diversos subjectes prop del seu domicili mentre que Suarez va trobar un casquet de bala del calibre 45 sota el seient del seu cotxe . Són moltes les mostres de solidaritat que ha rebut l'organització revolucionària. En un acte públic a la seu de la Universitat Popular de les Madres de la Plaza de Mayo, han estat acompanyades de

sos particulars també havien interposat recurs davant la justícia. Des de l'STEPV-IV s'ha assenyalat que aquesta sentència és un correctiu jurídic a la política lingüística del Partit Popular. La Universitat de València, ha recordat que fa anys la justícia espanyola ja els va donar la raó per un cas similar; i ha demanat una vegada més que les qüestions filològiques es debaten exclusivament als àmbits acadèmics. Per altra banda, a la presentació pública de les Trobades pel Valencià, que com cada any es celebren des dels mesos d'abril fins a juny a les comarques valencianes, Escola Valenciana, la seua organitzadora, va aprofitar per denunciar el poc interés que des del govern valencià es mostra per la llengua. Per aquest motiu, per segon any consecutiu han decidit dedicar-li-les a la campanya del Compromís pel Valencià. dirigents i militants d'organitzacions polítiques, socials i estudiantils a l'efecte de denunciar la gravetat d'aquests fets provocats pels mateixos que durant la dictadura van assassinar i van fer desaparèixer a 30.000 argentins i que avui tracten vanament- d'inserir el seu missatge criminal en la societat que els repudia. Degut a la gravetat d'aquests fets, les Madres de la Plaza de Mayo han suspès la gira que tenien prevista per diferents ciutats europees entre les que s'hi trobaven algunes dels Països Catalans.

Cultura / 7

L'Anuari 2003 de L'Accent es presenta a Barcelona El passat 27 de març es va presentar l'Anuari 2003 de L'Accent. L'acte tingué lloc a la nova Torna i també va servir com a celebració del primer any de vida del periòdic. L'Anuari 2003, editat en format CD-Rom, inclou tots els números de l'any passat a més dels dos de promoció de l'any 2002. També conté trenta articles d'anàlisi política, econòmica i cultural que aborden temes com la guerra d'ocupació de l'Iraq, el genocidi del poble palestí, la defensa de l'Ebre, les eleccions autonòmiques del País Valencià i les Illes, la repressió als Països Catalans i la figura de Pierre Vilar, entre altres. La presentació de l'Anuari 2003 va estar precedida de la I Assemblea de Subscriptors de L'Accent on es presentà un document de balanç de l'any i es debateren propostes de cara a l'any vinent. L'Anuari es distribuirà gratuïtament entre els subscriptors i es posarà a la venda al preu mòdic de 3 euros.

editorial

A

lgú va dir que una quarta potència havia emergit en els dies previs a la invasió d'Iraq. Sociòlegs, periodistes i politòlegs s'afanyaven a anunciar, des dels seus altars i trones, el naixement. A falta de noms per a la criatura, es recorregué al tòpic de "l'opinió pública" i s'afegí l'adjectiu "global", per arrodonir-ho. Com si "global" signifiqués encara a hores d'ara alguna cosa concreta. Les manifestacions sense precedents a Roma, Londres, París i als nostres barris i pobles, foren els primers xiscles del nadó. Tothom coincidí al carrer. Gent que mai no havia estat darrere de cap parcarta les lluïa ara amb somriure de beatífica rebel·lia. Era igual el color polític. Hi eren tots; la dreta, ja fos liberal, catòlica o feixista (o totes tres coses alhora); la socialdemocràcia liberal, amb els seus càntics vanals i els seus intel·lectuals polits i immaculats. Tots i els de sempre: comunistes, ecopaficistes, llibertaris, militants antiglobalització i dissidents de tota mena. La tensió dels dies precedents anà decaient ara fa un any, amb l'inici de la guerra i la campanya de normalització mediàtica.

Haití, l'opinió i la dissidència Eren temps de recomposar l'ordre internacional. Lentament el carrers començaren a buidar-se. Les persones decents tornaren als seus bons costums de diumenge, lluny de la passatgera i divertida agitació políticament correcta. Sempre passa el mateix, l'opinió mai no es pública perquè el capitalisme ens n'ha privat o, en el millor dels casos, ens l'ha privatitzat. Haití o Veneçuela són l'exemple paradigmàtic. Amb una taxa d'atur del 70% i el 52% de la població vivint sota el llindar de la probresa, la República caribenya celebrava el centenari del seu alliberament el passat gener. Dos mesos després saltà a la graella mediàtica com l'any passat ocorria amb Geòrgia. Qui havia estat president pels vots d'una gran majoria d'haitians no havia aconseguit desterrar la corrupció i violència de la política quotidiana del país, i la factura passava, inevitablement, pel seu

càrrec. Però les informacions sobre com es va produir l'abandó del poder han estat contradictòries. Com ho són també les notícies de Veneçuela. La caiguda d'Aristide es va produir enmig d'un silenci destorbador. Del silenci de tots de la dreta; liberal, reaccionària, catòlica, i fins i tot de la dreta socialdemòcrata. I el crit del president: "França m'ha segrestat", no trobà resó. Mentrestant, l'ombra dels Estats Units apropa posicions cap a Cuba i prepara el colp contra Chavez, és evident. Però, qui són ací els bons i els dolents? Qui es manifesta a Caracas? Qui és Aristide? On para exactament Haití? El quart poder no té respostes, ni opinió, ni raó de constituir-se en defensor de la inestable democràcia antillana. Definitivament tenien raó quan l'adjectivaren de "global". Serà "global" perquè és rodona, esfèrica, buida i, malauradament, procliu a desinflar-se.


30 de març de 2004

l’apunt

Boicot preventiu contra la guerra

Països Catalans

Milers de persones exigeixen la retirada de les forces d’ocupació de l’Iraq i Palestina Les principals poblacions dels Països Catalans van denunciar amb mobilitzacions les conseqüències que pateix l’Iraq un any després de l’inici de la guerra Laia Altarriba, Barcelona

Coincidint amb l’aniversari de l’inici de la guerra contra l’Iraq, a Barcelona, Manresa, Sitges i Tarragona s’han organitzat mobilitzacions per recordar que hi ha empreses que s’estan beneficiant de l’agressió que ha patit, i continua patint, el poble iraquià. Coincidint amb el Dia Internacional del Boicot als Voltors, a Barcelona es va organitzar el dijous 18 una cercavila contra les empreses que es beneficien de la guerra. L’acció es va centralitzar, sobretot, contra La Caixa, ja que és una entitat que, tal i com denuncien els impulsors de la campanya Boicot Preventiu, “aquesta entitat, juntambent amb altres 6 bancs, s’apoderarà del nou Banc del Comerç de l’Iraq, el banc de propietat estrangera que gsetionarà la venda del petroli iraquià”. La iniciativa del Boicot Preventiu surt de participants de la Plataforma Aturem la Guerra de Barcelona, de la Xarxa de Localitats de la Consulta Contra la Guerra, de gent de l'Espai Alliberat contra la Guerra, de l'Observatori del Deute en la Globalització i de l'Observatori de les Transnacionals. La seva intenció és animar el màxim de persones a no consumir productes d’empreses que han obtingut beneficis gràcies a al guerra El Boicot Preventiu pretén colpejar allà on fa més mal a les empreses: a les vendes. A la pàgina web de la campanya s’hi fan suggerències de productes a boicotejar: la Coca-cola, perquè va finançar la campanya electoral de Bush, el BBVA, perquè té interessos en la indústria armamentística, la tabaquera Philipp Morris, perquè és una de les empreses més conservadores dels EUA o la 20th Century Fox, perquè ha intentat manipular l’opinió pública internacional a favor de la guerra. Accions a Tarragona La Coordinadora Tarragona Patrimoni de la Pau també va impulsar accions de boicot a La Caixa el divendres 19. Una cercavila reivindicativa va anar fins l’oficina principal de La Caixa per deixar armes de joguina i bitllets tacats de sang, com a símbol dels beneficis que treuen dels morts de l’Iraq.

Per a més informació www.boicotpreventiu.org

El 20 de març de 2003, l’exèrcit dels Estats Units començava la guerra il·legal d’agressió contra l’Iraq. Després de mesos d’amenaces, de presions a l’ONU i també de mobilitzacions massives arreu del planeta per evitar la guerra, Bush va decidir moure una nova peça del seu pla imperialista al pròxim orient. Un any després, el passat dissabte 20 de març, milions de persones van tornar a sortir al carrer en més de 400 ciutats arreu del món per denunciar les conseqüències que ha comportat l’ocupació per a la població iraquiana i per exigir la sortida de les forces d’ocupació tant de l’Iraq com de Palestina. També als Països Catalans, centenars de milers de persones es van manifestar contra la guerra d’agressió. Barcelona va tornar a ser una de les ciutats europees on la mobilització va congregar més manifestants. Els convocants, la Plataforma Aturem la Guerra, xifrava entre 200.000 i 250.000 les persones que es van manifestar pels carrers del centre de la ciutat. Al final de la manifestació es va recordar que “ni la guerra era el camí quan es va bombardejar l’Afganistan, ni tampoc quan es va envair l’Iraq, ni ho és per aconseguir una pau justa a Palestina”. De cara al futur, la Plataforma també ha remarcat que, “el moviment per la pau, governi qui governi, continuarà denunciant qualsevol expressió de les polítiques militaristes, ja siguin les bases americanes de l’Estat espanyol, ja sigui l’OTAN, el futur exèrcit europeu o la futura Agència Europea de l’Armament, prevista en el projecte de Constitució Europea”. A València, unes 30.000 persones es van manifestar per “denunciar l’ofensiva militarista contra la pau, la sobirania de les nacions i la legalitat internacional a l’Iraq, Palestina i altres escenaris internacionals”. Els

Manifestants contra l’agresió a Iraq

convocants de València van recordar cats per mentir, manipular i amagar que la guerra ha estat un “atac cri- informació sobre la tragèdia humaminal: un país desarmat i exhaust na de l’11 de març”. La Plataforma per l’embargament que ja durava també ha manifestat “la seva preomés de deu anys, va ser colpejat per cupació davant del risc que la conla principal potència mundial i els firmació d’Al Qaida com a autora seus aliats”. de la massacre de l’11 de març Moltes altres poblacions van orga- pugui provocar reaccions racistes i nitzar actes de rebuig a l’ocupació xenòfobes. No hem de permetre de l’Iraq i Palestina. A Palma s’hi que, amb el pretext de la lluita convan mobilitzar unes 5.000 persones, tra el terrorisme no es respectin els mentre unes drets dels detin4.000 es guts, hi hagi cap manifestaven mena de discriEl jutge Garzón ha pels carrers de minació, ni en aprofitat el clima creat Tarragona i general cap retapels atemptats de 3.000 pels de llada de drets i Madrid per reobrir Lleida. També llibertats”. La l’“Operació Dixan” i Alacant, convocatòria empresonar quatre Perpinyà, valenciana també persones G i r o n a , alertava de les Castelló (el “polítiques que, dijous 18), Vinaròs, Morella, amb el pretext de comabtre el terroEivissa o Reus van viure mobilitza- risme, ataquen i reduexien les llibercions. tats, emmordassen la societat i El rerefons dels atemptats de atempten contra el dret de les perMadrid sones i els pobles. Les mobilitzacions del dia 20 contra El manifest unitari de València la guerra venien marcades pels denunciava, així mateix, que “les atemptats de Madrid i per la mani- guerres les declaren els governs, són pulació que en va voler fer el govern les seves guerres, però sempre som d’Aznar. En aquest sentit, la els mateixos els que posem els Plataforma Aturem la Guerra de morts, siga a Basora o al Pozo del Barcelona va encapçalar el manifest Tio Raimundo”. unitari del dia 20 exigint “responsa- Noves detencions a Banyoles bilitats i aclariments a tots els impli- Aquestes mobilitzacions i les reper-

cussions dels atemptats de Madrid han coincidit amb la reobertura per part del jutge Garzón de l’anomenada “Operació Dixan”, que ha comportat la detenció de quatre persones: Mohamed Nebbar (Olot), Ali Kaouka i Djamel Boudjelthia (Banyoles) i Mohamed Tahraoui (Barcelona). Les detencions es van produir el dimecres 24. En el moment del tancament d’aquesta edició de L’Accent, el jutge Garzón havia enviat els quatre detinguts a la presó de Soto del Real. La Plataforma Aturem la Guerra de Girona, que sempre ha denunciat el muntatge que hi havia darrera de l’“operació Dixan” ha volgut remarcar que: “1.No ha aparegut res de nou en l'operació estany que motivi les detencions ni tampoc que continuï oberta. 2.Temem que s'intenti confondre l'opinió pública barrejant aquest tema amb el clima de persecució antiterrorista de les darreres setmanes, motivat per l'11-M. 3.No és gratuït que aquestes detencions coincideixin amb el canvi de jutge, ja sabem com treballa el jutge Garzón. 4.El PP intenta fins al final rentar-se la cara amb l'escamot Dixan”. Per tot això, la Plataforma ha convocat diferses concentracions de denúncia.

Per a més informació guerrano.girona.com

Locals on trobar L’ACCENT Alacantí:Casal Jaume I-Mutxamel, Casal Jaume I-Alacant. Universitat Alacant. Alcoià: Casal Jaume I-Alcoi, Colla ecologista La Carrasca. Alt Camp: Casal Popular La Turba. Alt Empordà: Casal La Volta . Alt Penedès:Can Cellerot, Ateneu X, Casal Popular Riudebitllenc, Casal Popular de Sant Sadurní. Anoia: Jaç Roig, Jimmy Jazz, Ateneu Popular de Masquefa. Bages: Batzac, Casal Popular La Fadulla, l'Havana, Casal Popular la Ceba, Ateneu Popular la Falç, Associació Cultural Mercat del Blat. Baix Camp: El Carrasclet, CGT-Reus, Campus Reus. Baix Cinca: Casal Jaume I-Fraga, Casal Jaume I-Mequinensa. Baix Llobregat: Ateneu Revolta, Ateneu de Cornellà, CSO El Pati Blau, Tio Canya-Sant Feliu. Papereria Elena, Papereria Stel Baix Maestrat: Ball de dimons de Vinaròs, Associació Migjorn. Baix Vinalopó: Casal Jaume I-Elx. Barcelonès: Casal Independentista de Badalona Antoni Sala i Font, La Barraqueta, Ikastola, Casal Popular de Gràcia, La Torna, CAT, Biblioteca de Gràcia, Tríptic, Insurgent, Kasa de la Muntanya, Via Fora-Riera Sant Miquel, Centre de Treball i Documentació, Cruma, CGT, Intersindical CSC, El Lokal, Daily Records, Kebra Discs, Biblioteca de Catalunya, Casa de la Solidaritat, Pizzes l'àvia, Universitat Central, UPF-Rambles, FAVB, , La Cereria, Euskal Etxea, Tio Canya, Espai Mallorca-Via Fora, Castellers Poble Sec, Espai Obert, 1917, RAI, Pati Llimona, Arran, Casal Independentista de Sants,Ateneul Popular Mawla-Maulets Barcelonès, Cotxeres, Centre Social de Sants, CSO Can Vies, Biblioteca Vapor Vell, Ateneu de Sarrià, Biblioteca Ignasi, AVV de Sant Andreu, S.C. La Lira, Centre Cívic de Sant Andreu, Casal de Joves de Prosperitat, Casal de Barri de Prosperitat, Ateneu Independentista La Forca, Ateneu Popular Octubre. Berguedà: Casal Independentista Cal Panxo. Camp de Túria: Casal Jaume I-Llíria. Conflent: Casal Jaume I-Rià. Camp de Morvedre:Espai Dina. Eivissa: GEN Garraf: GER. Garrigues: Cafeteria Slàvia de les Borges Blanques. Garrotxa: Bar-Casal Terra Aspra. Gironès: Ateneu 24 de juny, Ateneu la Màquia, Casal Independentista El Forn, Centre Cívic de Celrà, La Pioxa de Bordils. Horta: Bar Tocat, C.S Xaloc-Soroll,Akelarre Casal Jaume I-Malva-Rosa, Casal Jaume I-Russafa, Casal Jaume ICatarroja, Biblioteca Diputació, Racó de la Corbella, Ca Revolta, Bar Terra, Ateneu Cultural Casino de Torrent Biblioteca humanitats, facultat història,Cafè l’Infern. Mallorca: locals del Grup Ornitològic Balear i de l’Obra Cultural Balera, Es Pinzell, Can Capses. Maresme: Taberna Atzucac, Casal Independentista El Solc, Casal Popular Fèlix Cucurull. Marina Alta: Casal Jaume I-Pedreguer,, Casal Jaume I-Pego,. Matarranya: Casal Jaume I-Calaceit. Menorca: GOB-Menorca. Osona: Casal Independentista Manel Viusà, el Xamfrà, 1714 Seguem Cadenes, Ges Insurrecte, Casal Independentista el Gurri, Bar KanKarra, Biblioteca de Taradell, Bar Tse-tse, Atmosfera, Biblioteca Dos Rius, Bar el Casal, Restaurant l’Olla dels Experiments, Biblioteca de St. Pere de Torelló. Pla de l'Estany: Estel Roig, Col·lectiu la Falç. Pla d’Urgell: El Gis-Mat de Linyola. Plana Alta: Casal Jaume I-Castelló de la Plana, IEC Seu de Castelló.UniversitatJaume I Plana Baixa: Casal Jaume I-La Vall d'Uixó, Casal Jaume I-Vila-real. Ribera Alta: Casal Jaume I-Carlet, Casal Jaume I-Carcaixent. Ribera Baixa: Casal Jaume I-Sueca. Rosselló: Llibreria Catalana, Casal Jaume I-Centre Cultural Català, CEDACC, Associació Aire Nou de Baó, ACE-CEPC. Safor: Casal Jaume I-Gandia, Casal Jaume I-Oliva. Segrià: La Falcata. Selva: Casal Popular el Trabuc. Solsonès: Bar Castell. Tarragonès: CGT-Tarragona. Urgell: El nan roig de Tàrrega. Vall d'Albaida: Endavant-Ontinyent, Casal Jaume I-Ontinyent. Vallès Occidental: Casal Independentsita Can Pingàs, Tio Canya-Mollet, Universitat Autònoma, Via Fora-Ripollet, Local Endavant-Terrassa, Consell de Joventut de Terrassa, Minyons, Geganters de Terrassa, La Nit. Vallès Oriental: Tio Canya-Mollet, Bar la Tramuntana, el Mirallet, Llibreria la Gralla, Llibreria la ikastola, Bar la Plaça de Cardedeu, El Trull de la Garriga, Ateneu de Caldes de Montbui. Vallespir: Angelets del Vallespir. Valls del Vinalopó: Casal Jaume I-Monòver.

Locals col·laboradors: Alternativa Estel-UPF (Despatx 20.1E12, edifici Jaume I. Barcelona) / Alternativa Estel (Cau Subversiu. Facultat d’Història-UB)/ Ateneu Popular X (Ferran 14. Vilafranca del Penedès) / Ateneu Popular Octubre (Badejoz 23. Barcelona)/ Ateneu l’Aixada (Major, 44. Vilanova i la Geltrú) / Ateneu Popular La Falç (Antic escorxador sense número, Artés)/ Ateneu Revolta (Ponent 13, Molins de Rei)/ La Barraqueta (Virtut, 14. Barcelona) / Can Capablanca (Les Paus, 19. Sabadell)/ El Casal (Sant Elies 8, 1er. Reus) / Casal Independentista de Sants Jaume Compte (Premià, 31. Sants) / Casal Popular de Gràcia. (Ros de Olano 39/41, Barcelona) /Casal Independentista El Gurri (Pça. Aibas, 9, Taradell) / CEPC-Alacant (Elba 17, Alacant) /CEPC- UMH / CEPC- UJI / CEPC-Eivissa (AC. 115. Sant Rafel) / CEPC-UAB (Local R-118, Pl. Cívica) / CEPC-Universitat de València (Baró St. Petrillo, 9) / La Falcata (Panera 2. Lleida) / Ges Insurrecte (Colomer, 11, 1er B, Torelló)/ Jimmy Jazz (Clos 53. Igualada)/ Partisano (Pça. de l'Oli, 7 baixos. Girona)/ La Pioxa (Bordils) / Casal Quico Sabaté (St. Roc, 8. Sant Celoni) / Racó de la Corbella (Ripalda 20, baixos. València)/ Centre Social-Bar Terra (Baró de Sant Petrilló 9. València)/ La Traca (Pau Gesa 5. Cardedeu)/ 1714 Seguem Cadenes (Riera 29. Vic)/ Via Fora-CAT (Travessia de Sant Antoni, 6-8, Barcelona) / Via Fora de Gràcia (Riera St Miquel, 25. Barcelona)/ 1917 (Pintor Fortuny, 30. Barcelona).


Països Catalans

Mobilitzacions contra el judici a l'Audiència 'Nacional' de tres joves de Gràcia Rebutjat el recurs a l'audiència de Barcelona contra el trasllat del cas a Madrid

Acció solidària a la festa de Sant Medir de denúncia del judici a l’Audiència Nacional

Martí Cirici, Barcelona Les darreres setmanes transcendia la decisió de l'Audiència provincial de passar el cas a l'Audiència 'nacional', pel fet que, des de l'última

reforma del codi penal, les acusacions de sabotatges amb un suposat motiu polític són competència d'aquest tribunal especial. A partir d'aleshores, s'han produït diverses mobilitzacions al barri barceloní de

Gràcia per denunciar el judici a Madrid de tres joves del barri detinguts l'abril del 2002 en una operació policíaca i mediàtica contra l'Assemblea de Joves de Gràcia. Les activitats de suport als joves han estat coordinades des de la Coordinadora de Gràcia contra la Repressió, que aplega diferents col·lectius i entitats del barri com l'Assemblea de Joves, Endavant, l'Ateneu la Torna, La Barraqueta o el CS El Monstru, entre altres. Així, el dimecres 3 de març, durant la popular desfilada de carrosses de la festivitat de Sant Medir que es fa cada any a la vila, una cinquantena de persones varen protestar contra el judici. Els manifestants, vestits amb granotes i màscares, s'afegiren a la desfilada mostrant banderes

contra el judici i repartint fulls informatius al nombrós públic assistent. També es desplegà una pancarta de denúncia durant el pas de la carrossa on anaven els polítics per l'estació de metro de Fontana, davant l'aplaudiment de gran part del públic. Més recentment, unes 170 persones assistiren al sopar i a l'acte polític del dissabte 20 de març a Gràcia en suport als tres joves. El Centre Artesà Tradicionàrius s'omplí en un acte que denuncià la repressió i la criminalització de l'Assemblea de Joves i l'independentisme del barri. Després del sopar i de l'actuació dels bastoners de Gràcia, diferents parlaments de l'AJG i de membres dels col·lectius del barri que recolzen els joves rebutjaren el judici i

Jutjat un independentista a València El jove membre de Maulets va ser detingut per suposats incidents en la manifestació del dia de la dona treballadora a la capital valenciana Redacció, València El dilluns 22 de març es va fer a la Ciutat de la Justícia de València el judici contra el jove militant de l'organització juvenil independentista Maulets, que va ser detingut el passat dia 9 quan eixia de casa per dirigir-se al seu treball. El jove fou acusat aleshores de diverses faltes i d'un delicte de resistència de l'autoritat que suposadament hauria comès durant la manifestació del 8 març. En el judici celebrat el dia 22, el fiscal va retirar aquesta acusació, per la qual demanava fins a 9 mesos de presó, encara que ha mantingut diverses faltes per desobediència a l'autoritat, acusació per la qual demana una pena de multa de 50 dies a 6 euros diaris, una altra de lesions, per la qual demana una pena de multa d'un mes a 12 euros diaris més una indemnització de 1.000 euros per la policia lesionada, i una altra de deslluïment d'immobles, per la qual demana una pena de dos arrests

Manifestants a la ciutat judicial de València

de cap de setmana. Mentrestant, una concentració a les portes de l'edifici dels nous jutjats va reclamar l'absolució immediata del jove. En la mateixa concentració, diversos joves van escenificar un judicifarsa. En diverses facultats com la d'Història també es van fer aturades simbòliques en solidaritat amb el jove

represaliat convocades pel sindicat d'estudiants CEPC. Des de l'organització juvenil Maulets, es va denunciar que la detenció es va fer per la coneguda militànica del jove i pel seu compromís polític, i es criticà "l'assetjament policial i el control polític" que pateixen i que afecta al conjunt dels moviments populars a València. Igualment, denunciaren les irregularitats del cas, com el fet que es detingués el jove per una falta, quan segons la pròpia llei únicament se'l podria haver identificat, com va reconèixer per la

policia en el judici. Finalment, denunciaren "que aquesta detenció i aquest judici, no són ni fets casuals ni fets aïllats, sinó que formen part de l'estratègia repressiva del Partit Popular, dirigida a eliminar qualsevol tipus de dissidència política de cara a la celebració de la copa Amèrica el 2007". També van valorar positivament el suport de tota la gent que va assistir als diversos actes que van convocar, així com el de les organitzacions de l'esquerra independentista i de la resta de moviments socials, i agraïren les mostres de solidaritat rebudes

30 de març de 2004

remarcaren el caràcter polític de la decisió de traslladar el cas al tribunal especial de Madrid, malgrat l'evident manca de material provatori. Al marge d'aquests actes, s'han fet diverses xerrades informatives al barri i es farà properament un acte a la Universitat Autònoma de Barcelona. Per altra banda, la denuncia per tortures interposada pels joves arran del tracte rebut a comissaria durant la detenció i els interrogatoris de la Brigada d'Informació continua el seu curs, i fa poc van declarar davant el jutge tres policies implicats en el cas que intentaren exculpar-se, atribuint els fets a altres agents que actualment es troben en altres destinacions de l'estat. El jutge establí que la declaració d'aquests agents es limitaria a contestar unes preguntes per fax, sense fer declaració presencial.

Per a més informació www.endavant.org

En Zigor continua en vaga de fam El pres polític català Zigor Larredona, dispersat a Albacete i en presó preventiva des de fa tres anys i mig, porta al tancar aquesta edició 15 dies es vaga de fam. La protesta que porten a terme els presos polítics d'Albacete es va iniciar arran unes dures restriccions de les seves condicions de vida. Els vaguistes han anunciat que la protesta no finalitzarà fins aconseguir que agrupin els quatre presos polítics de la presó en un mateix mòdul, els deixin dues trucades setmanals i augmentin el límit de deu persones que els poden visitar. El col·lectiu de suport als presos polítics catalans Rescat ha denunciat que fins el moment el director de la presó encara no ha volgut reunir-se amb els vaguistes, i que les restriccions en les trucades, visites i propietats personals dels presos "es fa vulnerant les seves pròpies lleis i amb l'objectiu de trencar la voluntat i idees de les persones preses per causes polítiques". Durant aquests dies s'han produït diverses mobilitzacions en suport al pres català. A la seva ciutat, Terrassa, una cinquantena de persones es va concentrar el dijous 19 de març davant l'Ajuntament, i van ser quinze les concentrades a la Plaça de la Vila de Cornellà. A Barcelona, una quarantena de persones es concentraren a la Plaça sant Jaume sota una intensa pluja el passat 29 de març en demanda del respecte als drets dels presos polítics.


30 de març de 2003

Països Catalans

Jornada de lluita estudiantil

16-M: tercera sacsejada al tripartit

El proper dijous 1 d'abril la Coordinadora d'Estudiants dels Països Catalans (CEPC) ha convocat una jornada de lluita en l'ensenyament mitjà (ESO, FP i batxillerat) per tal d'exigir la retirada total de la Llei de Qualitat (LOCE) i la Llei de Formació Professional. Malgrat els anuncis de moratòria per part del PSOE i de derogació per part de la consellera d'ensenyament del Principat, la CEPC vol mostrar-se ferma en la necessitat d'abandonar els principis de "qualitat" que intenten portar l'ensenyament cap als camins de la mercantilització i el neoliberalisme. Per aquest motiu s'han convocat manifestacions a València, Girona i Barcelona; i concentracions davant de diferents ajuntaments.

El PSC refà el projecte de l'Eix Vic - Olot amb el rebuig dels seus socis al govern principatí

Les CUP van a les europees A l'Assemblea Nacional extraordinària celebrada el passat 20 de març, les Candidatures d'Unitat Popular (CUP) van acordar impulsar una plataforma electoral amb les mateixes sigles per presentar-se a les eleccions europees. Els diferents nuclis municipals de les CUP, alguns dels quals ja havien concorregut a les municipals i d'altres que han aparegut recentment, han considerat oportú presentar-se a les eleccions de juny amb uns eixos programàtics centrats en la denúncia de la Constitució europea. En el comunicat on feien publica aquesta decisió encomanaven a l'independentisme a "fer pinya, a sumar esforços per aconseguir que les eleccions europees destapin l'existència dels Països Catalans".

Xirinacs condemnat a dos anys de presó L’històric militant independentista Lluís Maria Xirinacs ha estat condemant a dos anys de presó per l’Audiència Nacional de Madrid. Xirinacs, que va ser jutjat en rebel·lia perquè no es va presentar al judici, estava imputat per unes declaracions que va fer durant un acte polític l’Onze de Setembre de 2002. En aquella ocasió, Xirinacs afirmà que, malgrat ser partidari de la no-violència, es declarava "amic dels qui lluitaven amb les armes per la llibertat del seu poble" i per tant es declarava "amic d'ETA" i afirmava que aquesta organització, a més, respectava uns límits en la seva lluita, al contrari que l'Estat, que practica la tortura. L’històric lluitador no haurà de complir la condemna de presó perquè és una pena menor. FE D’ERRADES En la portada del número 29 de L’Accent vam informar que la força política que havia obtingut més vots al País Valencià era el PSPV. Aquesta dada era errònia, ja que aquest partit va ser superat pel PP.

Arnau Urgell, Barcelona El passat 16 de març, mentre els resultats de les eleccions espanyoles i els efectes dels atemptats de l'11-M encara omplien els mitjans de comunicació, el govern tripartit va fer públic l'anunci que desbloquejava la construcció de l'eix Vic - Olot. La decisió fou aprovada al consell executiu amb els vots dels consellers del PSC-PSOE mentre que ERC i ICVEUiA es declaraven "decebuts i indignats". Malgrat el rebuig dels socis minoritaris i de la seva presència a les manifestacions convocades per Salvem les Valls, van assegurar que el pacte de govern continuava essent estable. D'aquesta manera, es produïa un dels incompliments més flagrants dels programes electorals de republicans i ecosocialistes. Mobilitzacions i renúncies De manera inmediata que el conseller Joaquim Nadal anunciés reprendre les obres, amb algunes modificacions que reduissin l'impacte ambiental, Salvem les Valls va convocar concentracions de rebuig. Aquestes se celebraren de manera

Panoràmica de la vall en conflicte

simultània a Olot, Girona i Barcelona i comptaren amb la presència de membres d'ERC, ICVEUiA i Ciutadans pel Canvi. Es plasmà d'aquesta manera un autèntic joc d'equilibris estant al mateix temps al govern que anunciava la represa de les obres i a les manifestacions en contra de la decisió. Per la seva banda el portaveu de Salvem les Valls, Raül Valls, va anunciar una gran manifestació a la ciutat de

Barcelona el proper 18 d'abril en cas que el govern principatí no rectifiqui la seva decisió. Aquest joc d'equilibris que els socis del tripartit han estat visualitzant en les darreres setmanes ha estat insostenible a la Garrotxa i especialment al consistori olotí. El regidor Miquel Macias d'Alternativa per la Garrotxa (ICV-EPM) va renunciar al seu càrrec i a la plaça de conseller del consell comarcal. En canvi, en el

La socialdemocràcia francesa guanya a la Catalunya Nord La participació ha estat més elevada que altres anys Aure Silvestre, València Malgrat que a l'hora de realitzar el tancament de la present edició de L'Accent no se sabien amb certesa quins han estat els resultats definitius de les eleccions regionals i departamentals que afecten la Catalunya Nord, sí que podem avançar algunes dades generals i explicatives d'aquesta contesa electoral. El passat diumenge 21 de març es celebrà la primera volta de les eleccions regionals i als Consells Generals a l'Estat francés. En el primer cas, i pel que fa estrictament a les comarques de la Catalunya Nord, les eleccions regionals havien de servir per triar el govern que ha d'administrar la regió del Llenguadoc-Rosselló, creada el 1973, que a més de la part catalana sota administració francesa, inclou una bona part d'Occitània. Aquesta entitat administrativa gestiona alguns plans d'infraestructures regionals i determinades polítiques en matèria econòmica i energètica. Aquests representants regionals són triats per un període de sis anys i com a nota destacable, per llei, les llistes electorals han de ser paritals, és a dir, amb l'alternança d’homes i dones. De la mateixa manera, aquest òrgan, també aglutina algunes competències en l’ensenyament mitjà i superior i de promoció cultural. Per la tria dels seus escons s'aplica un complicat sistema d'elecció, pel qual si una llista obté la majoria absoluta se li atorguen

automàticament el vint i cinc per cent dels escons, que en total són seixantaset, i la resta es reparteixen proporcionalment entre totes les llistes que obtenen com a mínim el cinc per cent dels vots. En el cas que cap llista obtinga la majoria absoluta es fa una segona volta amb les llistes que superen el deu per cent. Aquesta fórmula electoral tradicionalment ha estat aplicada amb la intenció d’anihilar els partits minoritaris, en especial els nacionalistes. En segon lloc, i alhora, es celebraren les eleccions al Consell General dels Pirineus Orientals, que, aquest sí, ha de triar els representants de les circumscripcions cantonals catalanes, per a una demarcació administrativa pròpia

encara que amb menys competències que la regional. L'actitud dels partits polítics catalans davant aquestes eleccions han estat prou diferents. En el cas de les regionals, els partits nacionalistes catalans Unitat Catalana i Esquerra Republicana de Catalunya, amb altres formacions occitanes presentaren una candidatura conjunta anomenada "Llenguadoc i Catalunya 2004", que només va obtenir l'1'2 per cent dels vots. Per la seua banda, el Bloc Català, referent de CiU a la Catalunya Nord, no només no es va afegir a aquesta candidatura, sinó que van demanar el vot nul, per la qual cosa van editar quatrecentes mil paperetes amb el lema "Sí a

moment de tancar edició, els regidors d'ERC, malgrat la pressió rebuda, no han dimitit i continuen a l'equip de govern olotí. Els desequilibris del tripartit Una setmana abans de complir-se els cent primers dies del govern "catalanista i d'esquerres", la decisió de Bracons és significativa de com ha canviat l'equilibri de forces al si del tripartit. Tot i que en un inici semblava que fos CarodRovira el filtre per portar endavant qualsevol política, el nomenament dels càrrecs de la CCRT, així com el seu propi decapitament del govern per l'entrevista amb l’organitzaci´´o armada ETA van demostrar que el PSC-PSOE recuperava el timó. Els resultats del 14-M tan a l'Estat espanyol com al Principat han donat ales al partit de Montilla i Maragall, permetent marcar el tercer gol a l'ERC de Bargalló. La jugada del PSC ha estat doble, doncs per una banda ha aconseguit l'objectiu de tirar endavant l'eix Vic - Olot i per una altra ha provocat la indignació de molts ciutadans amb els altres socis del govern principa-

la regió Catalana, no a la regió Llenguadoc-Montpeller", per tal de mostrar la seua disconformitat amb aquesta unitat administrativa que ells qualifiquen d'artificial. Al final, i encara que resta saber els resultats finals de la segona volta, tot sembla indicar que probablement el govern regional de dretes deixe pas a l'agrupament electoral d'última hora entre el PSF, el PCF i els Verds; en el qual s'ha considerat un vot de càstig a les polítiques antisocials de l'actual govern de París. Pel que fa al Consell General, i malgrat que la major implicació respecte a altres anys dels líders polítics del Principat, la suma de vots obtinguda per aquests partits no va arribar al tres per cent. Els resultats finals, que determinaven la meitat de la composició d'aquesta cambra, va estar marcada per una major participació que a les passades, i que segurament tornarà a situar la coalició socialdemòcrata, amb Christian Bourquin, del PSF, al capdavant d'aquest departament.

Ser subscripor de L’ACCENT et permet rebre a casa cada quinze dies la publicació i col·laborar amb el projecte d’informació popular i compromesa amb la realitat dels Països Catalans

BUTLLETA DE SUBSCRIPCIÓ Nom i cognoms: Adreça: Codi postal: Població: Tipus de subscripció: trimestral (9 euros) Domicialiació bancària Nom del titular:

Telèfon: semestral (18 euros) Població:

Entitat Oficina Control Número de compte Us prego que fins a nova ordre carregueu al compte corrent o llibreta indicada el rebut que us presentarà l’Accent en concepte de subscripció. Signatura: Envieu aquesta butlleta per correu a: c. Virtut, 14 baixos 08012 Barcelona o c. Ripalda, 20 baixos esquerra. 46003 València, o bé truqueu al 658.33.39.32.


Economia

400 persones protesten contra els tancaments a Barcelona Sindicalistes i Comitès d’Empresa en conflicte denuncien la política del govern autonòmic i de les cúpules sindicals Àlex Tisminetzky, Barcelona Sota una intensa pluja, que en determinats moments va ser pedregada, unes quatre centes persones es van concentrar el passat 25 de març a la plaça Sant Jaume de Barcelona convocats per la Xarxa Solidària contra els Tancaments d'Empreses. Els representants de la plataforma, que agrupa sindicats i comitès d'empresa en conflicte, van fer entrega d'un manifest a la Conselleria de Treball on denunciaven els darrers tancament empresarials i demanava a l'administració autonòmica del tripartit "un canvi radical en les seves polítiques" que demostressin si "veritablement era un govern d'esquerres". La Xarxa va denunciar durant l'acte els darrers casos de tancaments a l'àrea metropolitana de Barcelona, amb la intervenció de

Acte de presentació de la Xarxa a Sants on es van decidir les mobilitzacions

representants sindicals d’Autotex, Novalux-Philips i Samsung, que van destacar que les seves empreses havien marxat a estats amb mà d'obra més barata, a pesar de tenir a Catalunya "beneficis, subvencions públiques i un suculent negoci immobiliari", representant "un autèntic escàndol social". Els representants de Printer (Baix

Llobregat) i Nissan (Zona Franca) van denunciar "amenaces amb el tancament si els treballadors no accepten reduccions de sou, doble escala salarial i més feina a canvi de res". En el seu comunicat, la Xarxa destaca que la societat catalana ha d'estar atent als casos de Fisipe (el Prat del Llobregat, veure L’Accent nº29) i Domar

Vagues i massives mobilitzacions a Funosa L'Anoia viu un greu conflicte laboral amb el tancament d'una de les principals empreses de la comarca

La manifestació a Igualada va palegar 1500 persones

Àlex Tisminetzky, Barcelona. La comarca de l'Anoia viu moments de tensió i conflicte laboral a una de les principals empreses

de la zona, Funosa (Fundicions de Ódena SA). La factoria, amb 329 treballadors és una de les fundicions més importants dels Països Catalans, que produeix anualment

60.000 tones de ferro per fer reixes, clavegueres o motors pel sector automobilístic, d'electrodomèstics o d'obres públiques. L'empresa ja ha presentat dos Expedients de Regulació parcials, que han estat rebutjats per la Conselleria autonòmica, i porta uns mesos amenaçant la plantilla amb el tancament si no s'accepten augments d'horaris laborals i baixades salarials. La comarca de l'Anoia, amb unes de les taxes d'atur més elevades del Principat, ha reaccionat amb diverses mobilitzacions de suport als treballadors de Funosa: el passat tres de març els diferents sindicats del Comitè d'Empresa van convocar vaga i jornada de protesta per "l'actitud prepotent de l'empresa", i dels seus propietaris, la família Verdes, que volen tancar una empresa amb beneficis.

(Martorelles) que segueixen en amenaça de tancament, Galler (Sant Boi de Llobregat) en ple expedient de tancament i Funosa (Igualada) on els treballadors resisteixen la reducció de plantilla. Els treballadors concentrats van denunciar "que el govern tripartit no ha estat a l'alçada"; segons els representants de la Xarxa "la obligació de la Conselleria era parar els peus a les multinacionals i no pas presionar als treballadors per acceptar indemnitzacions". Les crítiques es van concentrar en el Conseller Rañé, que havia estat elogiat pocs dies abans pel president de la patronal, Rosell, destacant la seva actuació com a "supercorrecta". Els sindicats majoritaris CCOO i UGT no es van salvar de la crítica dels sindicalistes concentrats, als quals van exigir "més fermesa en la defensa dels llocs de treball", denunciant la seva acceptació "de la derrota sense lluitar, dient que només restava negociar les indemnitzacions". La Xarxa ha anunciat que continuarà les mobilitzacions en els propers mesos per denunciar totes les agressions i retallades de drets a la classe treballadora i les claudicacions de la "burocràcia sindical".

Al matí del 3 de març, 150 treballadors de Funosa, van tallar la N-II al pas per la població d'Òdena. Malgrat la presència d'un important desplegament de membres de la Guàrdia Civil, no es van succeir més incidents que el llançament d'alguns ous als directius que van entrar a la fàbrica. A la tarda, unes 1.500 persones es van manifestar pels carrers d'Igualada en protesta per les reduccions de plantilla. Els únics incidents es van produir quan es va canviar el lloc del final de l'acte, que s'havia previst davant la casa del propietari de l'empresa, però que era fortament protegida per furgons policials. El Comitè d'Empresa -on la CGT té la majoria de delegats, seguit de CCOO i UGT- ha declarat que continuarà i radicalitzarà les mobilitzacions en el cas que l'empresa continui amb els Expedients de Regulació. A més, els sindicalistes han denunciat pràctiques amenaçants per part de la direcció, com l'enviament de cartes al domicili de tots els treballadors insinuant el possible tancament de la factoria en cas de vagues i mobilitzacions, i la presència continuada d'agents de la Guàrdia Civil a les immediacions de la fàbrica.

30 de novembre de 2003

Finalitza la vaga de neteja a Girona El passat 17 de març es va desconvocar en assemblea general la vaga que els treballadors de neteja de Girona portaven des de feia onze dies i que ha aconseguit un ampli ressò mediàtic. A pesar que un sector de la plantilla havia proposat continuar la protesta, netejant la ciutat sense cobrar, l’assemblea va avaluar com a molt positiva la mesura de força i les reivindicacions aconseguides en aquesta lluita. Els treballadors han denunciat la complicitat que en tot el conflicte havia tingut l'empresa FCC amb l'Ajuntament, però han valorat com a molt positiva la vaga que ha aconseguit guanyar drets laborals i socials per a la plantilla; a més d'un important augment econòmic (que triplica les concessions inicials de l'empresa), els treballadors han aconseguit augmentar en set persones la plantilla, doblar el "premi per jubilació" i l'assegurança de vida. L'empresa també s'ha compromès a reincorporar un treballador temporal, que estava de baixa per un accident laboral que li ha significat l'amputació del braç, i a no portar a terme els acomiadaments i sancions que s'havien donat durant la protesta. Els treballadors, però, ja havien llençat públicament al foc les comunicacions de les sancions que l'empresa i l'Ajuntament els havien dictat durant la protesta. L'assemblea de treballadors ha valorat com a molt positiva la vaga, i han destacat l'augment en la unió i força dels treballadors arran el conflicte.

Judici a cinc sindicalistes a Tarragona

Acció al local reivindicat per la CGT

El passat 26 de març cinc membres de la CGT de Tarragona van ser jutjats per una acció en demanda del patrimoni sindical. Els sindicalistes estan acusats de pintar de color roig i negre la porta del local situat a la Rambla Nova i que és reivindicat des de fa anys pel sindicat anarquista; la CGT demana aquest local procedent del Patrimoni Sindical Acumulat (PSA) i que va ser confiscat per les tropes franquistes als sindicalistes tarraconenses. Actualment el local està gestionat per la patronal CEPTA per un acord entre l'administració, CCOO, UGT i USO.


30 de març de 2004

Internacional

Europa, la unió i les desavinences L’ampliació de la Unió Europea confirma la submissió de la majoria d’estats europeus a l’eix francoalemany

Cimera de caps d’Estat de França, Regne Unit i Alemanya

Juanjo Garcia, València En una de les seues darreres declaracions com a president del Govern espanyol, J. M. Aznar declarava que el sistema de cimeres europees és un sistema fracassat. Constatava així una obvietat. Cimera rere cimera s'ajorna la lluita pel poder i s'arriben a consensos mínims que no tarden a revisar-se. En els primers anys d'optimisme europeista, la lluita s'establia entre els governs dels estats i les institucions europees acabades de nàixer, l'europarlament o la

Comissió. Derrotada la burocràcia de Brusel·les, l'europragmatisme ha resituat les disputes en termes interestatals. Com subratllava Iñaki Gil de San Vicente en una entrevista fa dos mesos a aquest periòdic, les seductores bondats de l'ampliació van deixant de ser-ho en descobrirse el preu: la submissió a l'eix francoalemany. Si fins ara en els debats s'apel·lava a la cultura del diàleg i el sacrifici comú, cosa que provocava el fracàs de les cimeres, hom pretén avui passar al consens a la prussiana. Els problemes de ratificació del trac-

tat de Niça, visualitzats en la negativa del poble irlandès que feu ajornar sine die referèdums arreu d'Europa, han servit a Alemanya per dinamitar el procés. De fet, el mateix Tractat de Niça preveia un replantejament del poder quan es consumés la Unió a 27, el 2007. Berlín no ha volgut esperar tant. La invasió d'Iraq bombardejà el ciments d'una feble política comú. La posició proamericana dels governs de Polònia, de Gran Bretanya, d'Itàlia, i de l'Estat espanyol replantejaren el debat. La "guerra preventiva" ho fou de preventiva, sobretot, per a l'eix París-Berlin. La seua posició no-bel·ligerant quedà en minoria i qüestionà allò inqüestionable fins ara. Els estats "mitjans" desequilibraven pel costat americà la postura europea. L'obligada relectura de Niça es feia urgent per a les cancelleries de Schörder i Chirac. Perquè si Niça representa l'esperança en una Unió harmònica i consensuada, la guerra d'Iraq ha esborrat eixe miratge. Les reunions bilaterals entre el president de la Republique i el canceller Schröder han segut l'esquela que anuncià la defunció. I les reunions a tres, d'aquests amb Blair, han mostrat la cara més realista de la futura política europea. Aquesta caminarà

Alemanya obre portes i tanca esquerdes Sónia Jiménez, València El Tractat de Niça aprovat el juny de 2001 té una clàusula de revisió que s'ha d'acomplir abans de les eleccions al Parlament Europeu de juliol de 2004. La clàusula havia estat una victòria de la política exterior alemanya. Però, sobretot, era una aposta pel pragmatisme, perquè amb el sistema de repartiment aprovat a Niça les decssions de la Comissió s'havien d'aprovar per una majoria "qualificada" de 255 vots sobre un total de 341. Això reduïa el nombre de vots suficients per bloquejar una disposició a 88. Tot plegat hagués suposat la paràlisi gairebé completa de la Unió. El mecanisme, en obligar a majories aclaparadores, conduiria els grans estats a compensar els estats menors per avançar en les decisions claus. Tenia una altra perversitat: els 255 vots havien de representar al 62% de la Unió. Això facilitava als estats "grans", en particular a Alemanya, un poder de bloqueig important. La posterior proposta alemanya ha estat la de substituir la majoria qualificada per una majoria doble. El sistema de doble majoria consistiria en aprovar les decisions per un 50% dels estats que representen el 60% de població, cosa que margina els repar-

Gerhard Schröder

timent de vots aprovat en Niça. Això afecta greument estats mitjans com el polonès o l'espanyol. Aquests passarien a actors marginals. El primer, pel previsible estancament poblacional que es consumarà per una onada migratòria cap a l'oest. En el cas de l'Estat espanyol, per la pèrdua d'un status privilegiat que l’equiparava amb els quatre estats grans. La cimera de Brusel·les fracassà malgrat els esforços de la presidència italiana d'aconseguir uns percentatges de doble

majoria acceptables per tothom. Tanmateix, la presidència entrant, irlandesa, va prometre arribar a un acord. Aquest aniria en les coordenades que va filtrar el Financial Times a principis de mes. Segons aquest diari britànic, Alemanya estaria disposada a rebaixar la "majoria qualificada" al 55% dels estats i al 55% de població. Ara bé, resta per conèixer-se el preu d'una aquesta oferta i tot sembla indicar que es tracte d'altra clàusula de revisió per al 2007.

per dues vies: en la centralització de les polítiques econòmiques i en la creació de l'Euroexèrcit. La primera, referida al control del dèficit públic, el mercat de treball i les grans infraestructures públiques, ja s'ha demostrat rigorosa per tots excepte pels principals impulsors. Així, la superació del 3% del dèficit públic per part d'Alemanya i l'Estat francès resta oblidada sense cap de les sancions previstes pels acords europeus. De tota manera és poc probable que la política econòmica comú done massa maldecaps, ja que els governs actuals, i els futurs, no presenten alternatives als dogmes neoliberals. La segona via, publicitada desvergonyidament pel pensament políticament correcte aprofitant la Guerra d'Iraq, és la que provocarà un major enfrontament: l'Euroexèrcit. Fins ara el paper de l'Alt Comissionat per a la Política Europea de Seguretat i Cooperació, Javier Solana, ha estat testimonial. Però els plans d'Alemanya i França són els que cobren importància. La creació d'una diplomàcia de la Unió ha estat vindicada des de sectors de la socialdemocràcia com un contrapès necessari a la política unipolar dels Estats Units. La seua expressió militar seria l'Euroexèrcit.

Tanmateix, les necessàries cessions que implica, significaran una pèrdua de sobirania dels estats menors. En el cas dels pobles sense Estat, com en el nostre cas, els efectes seran més greus en veure's doblement negats. Però, sobretot, una Diplomàcia europea prioritzarà les àrees d'influència francogermàniques en perjudici de les zones d'inversió del capitalisme perifèric. O el que és el mateix, desplaçarà la potencialitat d'inversions geoestratègiques i les intervencions militars cap a les repúbliques exsoviètiques i l'Àfrica, per defensar els capitals dels estats "grans". En eixa lògica, el capitalisme espanyol eixiria fortament perjudicat en haver apostat durant la dècada dels 90 per una forta presència en els mercats llatinoamericans. En els dies anteriors a la signatura del Tractat de Niça, la posició de l'Estat espanyol era la de no acceptar "mai" no estar entre els "grans". Finalment, i equiparat a Polònia en termes de vots, Josep Piqué hagué de reconèixer que l'acord era el "millor al que es podia arribar". Abans de la Cimera de Brusel·les, José María Aznar, per completar el viratge, va afirmar ser un "enamorat de Niça". Així, quan Aznar diu que el sistema de cimeres era un sistema fracassat, constata els seus fracassos sistemàtics. La diplomàcia de l'Estat espanyol ha intentat liderar la resistència, juntament amb Polònia, a la reforma amb tènues resultats. S'ha palesat, així, que l’Europa a dues velocitats és una realitat inamobible.

Propostes de sistemes de votació al Parlament Europeu Alemanya Regne Unit Estat francès Itàlia Estat espanyol Polònia Romania Països Baixos Grècia Portugal Bèlgica Txèquia Hongria Suècia Àustria Bulgària Eslovàquia Dinamarca Finlàndia Irlanda Lituània Letònia Eslovènia Estònia Xipre Luxemburg Malta Total UE-27 Total UE-25

Vots 29 29 29 29 27 27 14 13 12 12 12 12 12 10 10 10 7 7 7 7 7 4 4 4 4 4 3 345 321

Població 82,35 59,74 59,19 57,76 40,26 38,63 22,44 16,04 10,53 10,29 10,28 10,26 10,18 8,89 8,13 7,91 5,39 5,35 5,18 3,85 3,47 2,35 1,99 1,37 0,75 0,44 0,39 483,5 453,1

%UE27 17,03 12,36 12,24 11,95 8,33 7,99 4,64 3,32 2,18 2,13 2,13 2,12 2,11 1,84 1,68 1,64 1,11 1,11 1,07 0,80 0,72 0,49 0,41 0,28 0,16 0,09 0,08 100 100

%UE25 18,17 13,18 13,06 12,75 8,89 8,53 3,54 2,33 2,27 2,27 2,27 2,25 1,96 1,79 1,19 1,18 1,14 0,85 0,77 0,12 0,44 0,30 0,17 0,10 0,09 100 100

Parlament %PE 99 13,52 78 10,66 78 10,66 78 10,66 54 7,38 54 7,38 27 3,69 24 3,28 24 3,28 24 3,28 24 3,28 24 3,28 19 2,60 18 2,46 14 1,91 14 1,91 14 1,91 13 1,78 13 1,78 9 1,23 7 0,96 6 0,82 6 0,82 6 0,82 5 0,68 732

100


Cultura

Hi ha motius avui, com n'hi havia ahir 32 aportacions cinematogràfiques per reflexionar sobre els anys de govern del Partit Popular a Madrid

Protesta contra el PHN, una de les problemàtiques reflexades a la pel·lícula

Estretament relacionat amb les passades eleccions generals, un seguit de directors de cinema (alguns debutants) van decidir tirar endavant un projecte col·lectiu de crítica social. Es pretenia realitzar una pel·lícula que fos el resultat de la suma d'una petita (la durada màxima es va posar en uns tres minuts) aportació de cadascun

d'ells. El resultat ha estat Hay Motivo, un film suma de trenta-dos treballs, que es va presentar uns dies abans de les eleccions, però que no va poder fer girar els debats dels darrers dies sobre el seu contingut degut a l'atemptat de Madrid (van demanar, a més, que s'aturessin les projeccions programades).

Que els diferents pobles que conformem l'Estat espanyol tenim motius de queixa en relació a l'aplicació concreta del sistema de dominació capitalista que patim, està fora de dubte. Que és un dret de tots nosaltres criticar-la, i que, com deia en Pedrolo, cal protestar fins i tot quan no serveix de res, tampoc no és qüestionable. Ara bé, aquesta crítica, aquesta protesta, es pot fer des de múltiples punts de vista i, en el cas d'Hay Motivo, malgrat ser trenta-dues les aportacions, i ser nombrosos els temes abordats, el resultat final és que la gran majoria estan tallades seguint un mateix patró (cal excloure-hi, en especial, el curt d'en Portabella, el qual va optar, intel·ligentment, per donar-li tot el temps de què disposava a en Pedro Arrojo, doctor en Ciències Físiques, que des que va començar la resistèn-

cia al transvasament de l'Ebre, ha destacat per la seva capacitat analítica i divulgativa). L'objectiu d'aquest treball era "obrir els ulls dels ciutadans i mostrar-los alguns dels problemes que l’executiu dels últims anys ha manipulat, obviat o directament censurat de l’opinió pública”. Tenim, doncs, uns personatges que pretenen desvetllar-nos del somni en el qual estem immersos, obrint-nos els ulls a una veritat que no se sap ben bé qui els haurà revelat, però del qual en coneixem l'adscripció política. Però resulta que enlloc de guarir-nos de la ceguesa, pretenen fer-nos de gos pigall. I ens condueixen cap a un Estat on la immigració per raons de supervivència, la precarietat laboral, la desatenció a les persones velles, la manca de sobirania dels diferents pobles, l'augment de preus dels habitatges, l'educació pública espanyolitzada i sense recursos, i un interminable etcètera, són únicament fruit del govern autoritari del PP. És a dir, que totes les problemàtiques que ingènuament havíem considerat estructurals del sistema capitalista, s'arreglen -ai las- amb el retorn del PSOE al govern central. Per què li busquem tres peus al gat, quan les coses són molt més senzilles? Josep Maria Solé

Les falles més alternatives, les falles més combatives Aure Silvestre. València. A ningú no se li escapa que les falles són les festes més populoses i conegudes internacionalment dels Països Catalans. Potser alguns no saben que les falles, degut justament a tractar-se d'una celebració especialment popular en els seu origens, i on es criticaven aquells aspectes més controvertits de la política i de la societat del moment, van ser fortament instrumentalitzades als anys quaranta i cinquanta pel règim franquista amb la inestimable col·laboració de les elits locals. Aquestes festes, que destacaven pel seu avantguardisme i la seua crítica intel·ligent, no van tardar gaire a convertir-se en una festa folkloritzada a la força, on a més a més s'hi afegiren uns elements religiosos i espanyolitzants, com els de l'ofrena, determinades mises, o la imposició d'una vestimenta que no tenien gaire acceptació social a la convulsa societat valenciana d'abans de la Guerra Civil. Per acabar-ho d'adobar, a partir dels anys seixanta, les falles, ara ja absolutament dirigides des de la corporació municipal de la ciutat, foren convertides en una de les puntes de llança de les polítiques de descatalanització creixent orquestrades des de Madrid, amb l'assumpció i promoció d'un secessionisme lingüístic que al dia d'avui, afortunadament la major part de les comissions falleres ja han abandonat. És per tots aquests motius, que aquestes festes a banda de ser populoses, també ho han estat d'impopulars.

Malgrat això, o precisament degut a aquests motius, hi ha hagut des de fa anys, intents per revitalitzar aquesta festa i dotar-la d'un contingut més obert i social. Potser el millor d'aquests exemples haja estat el de la falla d'Arrancapins, al front de la qual es posaren fa una anys gent del propi barri i que li retornaren el seu esperit original d'innovació i d'àcida crítica de la realitat. Des d'aquesta falla es va renunciar explícitament a les activitats amb contingut religiós, com la participació a l'ofrena o la naftalínica i elitista tria d'una fallera major i d'una infantil. La revista Pensat i Fet, editada per Eliseu Climent, i que s'ha tornat en un dels punts imprescindibles de reflexió al voltant de la festa, també ha

estat un dels puntals de la seua revitalització. Des de fa dos anys, sectors de l'independentisme a la comarca, no han volgut renunciar a la important plataforma social que aquesta festa ofereix i per segon any consecutiu s'ha dut a terme la campanya "Per unes falles populars, valencianes i combatives", que ha volgut alternar les activitats més reivindicatives amb les pròpiament festives. Així, per exemple, tots

els dies es va instal·lar a un dels carrers més concorreguts del districte de Ciutat Vella una taula informativa de la campanya. Les cercaviles i els sopars al carrer han estat altres de les activitats dutes a terme. Aquest any, però, la novetat és que a més del Carme, el que concentra el major nombre de falles a la ciutat, aquesta campanya ha desenvolupat activitats al barri de Benimaclet, on la nit del dia 18 de març es va cremar una falla alternativa que ironitzava sobre la Copa Amèrica i que fou aprofitada per cremar en efígie els personatges més nefasts de l'actualitat política valenciana. Un dels altres col·lectius que han dut a terme activitats ha estat Veu Pròpia, recentment creat i que arreplega nous valencianoparlants. Aquesta entitat va instal·lar un estand a la falla de la Universitat on explicaren les seues activitats i animaren a la immersió lingüística en català.

30 de març de 2004

ressenya

La recuperació històrica dels nostres episodis bèl·lics

A principis del segle XX l'aparició del moviment noucentista definí, erròniament, els Països Catalans com un poble basat en el seny i el pactisme. Una nova sensació que el país necessitava un nou camí d'autonomia nacional, modernitat i justícia social en base a la cultura i la raó, va enfosquir el nostre passat més bel·licós. Amb el parèntesi de la Guerra Civil i de la resistència antifeixista, molt marcada als Països Catalans, aquesta imatge de "l'oasi català" no ha fet més que donar una idea equivocada de la nostra història com a poble. A Guerres dels Catalans (ed. Pòrtic) l'Enric Calpena i l'Oriol Junquera han seguit els estudis historiogràfics de Ferran Soldevila o Pierre Vilar que defineix als catalans com "un poble que mai no ha volgut sotmetre's a cap poder". En aquest llibre els autors (un periodista i un historiador) han aconseguit detallar-nos els nostres episodis més violents, siguin victòries o derrotes, amb un estil volgudament narratiu per explicar les estructures fonamentals de l'esdevenir històric. Guerres dels catalans és un llibre que pot arribar a qualsevol persona no especialitzada en la nostra història ja que les explicacions dels fets històrics aparquen les dades més tècniques per centrar-se en els fets que han esdevingut en la història bèl·lica dels Països Catalans. En ella trobem episodis ben coneguts per tots com són la conquesta i repoblació de Mallorca i València per part de Jaume I al segle XIII, l'expansió per la Mediterrània i els sovint glorificats Almogàvers, la lluita dels Remences per a les seves llibertats personals, la Guerra dels Segadors, la Guerra de Successió o la Batalla de l’Ebre de l'última Guerra Civil. Aquests fets són explicats amb total fiabilitat històrica alhora que es fan distrets de llegir degut al seu accentuat caràcter narratiu. Per altra banda, Guerres dels Catalans indaga en etapes com el Setge Napoleònic de Lleida i la històrica resistència dels seus habitants el 1810, la participació catalana a la divisió de Dinamarca a principis segle XIX o en la guerra de Cuba de 1898, són escenaris on les tropes catalanes van actuar i que no són tan conegudes per al públic en general. En definitiva, Guerres dels Catalans és una bona oportunitat per a gent interessada en els nostres episodis bèl·lics i recuperar la memòria històrica sense tenir la necessitat d'acudir als llibres fets per als historiadors.


30 de març de 2004

Contraportada

Josep, Marc i Josep, graciencs detinguts l'abril del 2002

"La repressió demostra que només amb la lluita podrem plantar cara al sistema" L'abril de 2002, un jove barceloní va ser detingut acusat de cremar un caixer automàtic. Aprofitant aquesta detenció, la policia va arrestar 7 joves més acusant-los, sense proves, de formar un suposat grup per atacar caixers, tot i que entre alguns d'ells no es coneixien. Després que el primer detingut passés un mes a la presó i que els altres detinguts quedessin lliures, alguns

amb càrrecs i els menors sense, ara el jutge instructor ha enviat el cas a l'Audiència Nacional de Madrid, on seran jutjats els propers mesos per un suposat delicte de "terrorisme". Tres dels detinguts són de l'Assemblea de Joves de Gràcia, i des del barri barceloní s'ha iniciat una campanya per evitar que els jutgin a Madrid.

Laia Altarriba, Barcelona Com es va produir la vostra detenció? A tots tres ens van detenir quan sortíem de casa entre el diumenge 13 i el dilluns 14 d'abril. Nosaltres havíem sentit a la televisió que el dissabte havien detingut un noi acusat de cremar un caixer automàtic. Però no el coneixíem, i per això no vam entendre res quan ens van detenir i ens van dir que formàvem un grup amb ell. Com vau viure la detenció? Doncs va ser molt dura, perquè mai havíem passat per una experiència com aquesta. Ens van fer estar desperts tota l'estona, moltes hores vam estar de peu, i també ens van donar cops. Tota l'estona ens amenaçaven a nosaltres i a les nostres famílies i companyes. Per què penseu que us van detenir a vosaltres? Ens ho van dir molt clarament durant la detenció: van aprofitar la detenció del primer arrestat com a excusa per atacar l'Assemblea de Joves. Sembla que l'AJG els molestava, i volien atemorir-nos a nosaltres tres i també tota la resta de nois i noies de l'Assemblea perquè no continuéssim fent activitats, okupant cases, manifestant-nos, etc. Una bona mostra d'això també és el fet que, mentre estàvem detinguts, la policia va escorcollar el Casal Popular de Gràcia, centre social okupat que és la seu de l'AJG. Durant l'escorcoll, però, tot i que una consellera del Districte de Gràcia es va oferir per fer de testimoni, no van permetre que ningú entrés per veure què feia la policia dins del Casal, a excepció d'un de nosaltres, però que va haver d'estar tota l'estona de cara a la paret. Quina va ser la reacció de l'Assemblea de Joves? Enlloc de reaccionar atemorint-se, com volia la policia, les nostres companyes i companys van concentrar-se davant la comissaria on estàvem detinguts, i des d'aleshores no hem parat

Acció de solidaritat amb els tres graciencs a la festivitat de Sant Madir

d'organitzar activitats de denúncia del cas i per recollir diners per poder pagar els costos del judici. Però no només l'AJG s'ha mobilitzat, des del primer moment molts altres col·lectius del barri han col·laborat. D'una banda, Endavant, organització a què pertanyem dos de nosaltres, ha participat activament en les mobilitzacions i activitats, i també hem rebut el suport actiu de la Barraqueta, la Torna, la Coordinadora Popular de Festes, de cases okupades com el Monstru o la Muntanya, i d'altres col·lectius com la Rosa de Foc o l'Infoespai. Entre tots aquests col·lectius hem creat la Coordinadora Antirepressiva de Gràcia per denunciar el cas. Com heu rebut la notícia que el cas serà jutjat a Madrid? Ha estat una notícia dura, perquè, tot i que sabem que no tenen cap prova contra nosaltres, l'Audiència Nacional és un tribunal polític, on molts cops no els calen proves per condemnar la gent. El sol fet que et jutgin a Madrid ja afecta a l'hora d'afrontar el judici, tant a nosaltres com als nostres companys. Com enfoqueu la campanya? A través de la Coordinadora Antirepressiva, a Gràcia hem engegat una campanya perquè tothom del barri conegui el cas i també estem recollint signatures en contra que ens jutgin a Madrid i per demanar la

nostra absolució. La veritat és que ens hem sorprès de la reacció que han tingut moltes persones, perquè hi ha molts establiments que han penjat el cartell de denúncia que hem fet i alguns bars també han posat a la barra guardioles antirepressives. També hem fet organitzat sopars, concerts i xerrades. Veure que tens el suport dels companys i també de gent que fins i tot no coneixes anima molt. Aquest any l’Assemblea de Joves de

Gràcia celebra el seu 7è aniversari. Quina ha estat la feina que heu fet durant aquests anys? La nostra feina s’ha centrat en la denúncia de la repressió, de la manca d’espais pel jovent, de la precarietat laboral que patim, de l’especulació i el preu de l’habitatge. Per tal de poder impulsar les activitats i tenir un punt de reunió, hem okupat diversos edificis abandonats. En aquests 7 anys d’activitats, centenars de joves han participat a l’AJG, i molts d’ells continuen treballant en altres espais de lluita política i social. A més, des de fa dos anys, hem impulsat amb altres assemblees de joves la Coordinadora d’Assemblees de Joves de l’Esquerra Independentista. La repressió intenta aturar els nostres projectes polítics, però en realitat ens ha donat més força i ens ha demostrat que només lluitant i organitzant-nos podrem plantar cara a un sistema que ens nega com a persones i com a poble. Els i les independentistes hem de continuar lluitant per aconseguir l’alliberament social i nacional dels Països Catalans.

agenda ABRIL Dijous 1 Països Catalans. Vaga d'estudiants a secundària. Convoca: CEPC. Divendres 2 València (Horta). Concentració: judici a la policia per l'actuació contra la Plataforma Salvem l'Horta de Benimaclet. 10h, Jutjats. Pineda de Mar (Maresme). Xerrada: "Repressió, eina de l'estat" amb Alerta Solidària. 20:30h, Casal el Solc. Organitza: Assemblea popular Trementinaires. Dissabte 3 Beniarrès (Comtat). Sopar i concert de Feliu Ventura. 21h, Ateneu Arrels. Organitza: Endavant. Barcelona (Barcelonès). Solidaritat Catalunya-Irlanda: concert amb Pól MacAdaim. 18:30h, Ítaca. Org: Endavant i Propaganda pel Fet Barcelona (Barcelonès) Manifestació de Suport a Zigor, pres polític en vaga de fam. 18h, Canaletes. Organitza: Rescat. Dimercres 7 Barcelona (Barcelonès). Xerrada "L'esquerra i els seus intel·lectuals al món" amb Heinz Dieterich. 19:30h, Ateneu Barcelonès. Organitza: Defensem Cuba. Dijous 8 Sallent (Bages) Festival amb Pirat's Sound Sistema, Fermín Muguruza, Kontrabanda, Habeas Corpus i Obrint Pas. 21:30, Pavelló. Organitza: Propaganda pel Fet! AJM, Punxa l'Orella, La Fadulla CSA Na Bastardes, AE i CEPC. Divendres 9 Sallent (Bages). II Trobada d'Estudiants dels Països Catalans: Construïm alternatives des de les aules. Organitza: A Estel i CEPC. Dissabte 10 Pineda de Mar (Maresme). Xerrada: "La repressió en els mitjans de comunicació", amb David Fernández. Organitza: Assemblea popular Trementinaires. Prats de Lluçanès (Osona). I Trobada de Joves Independentistes d'Osona i el Lluçanès. Dinar, xerrada i concert. A partir de les 14h. Org: Coordinadora de Joves Independentistes d'Osona i el Lluçanès. Divendres 16 Elx (Baix Vinalopó). Xerrada: "Introducció al Programari Lliure". 20:30h. Casal Jaume I. Dissabte 17 Pineda de Mar (Maresme). II Jornades independentistes. Festa de cloenda i concert. Des de les 18h, pça de les Mèlies. Organitza: Assemblea Trementinaires. Beniarrès (Comtat). Dinar i xerrada "La guerra de Successió, intent d'anul·lació d'un poble". 14h, Ateneu Arrels. Org: Endavant. Barcelona (Barcelonès). Jornada contra la precarietat. Dinar, activitats i concert. A partir de les 14h, plaça Osca. Organitza: Endavant.

Envia les convocatòries a accent@correucatala.com

L’ACCENT [`] és una publicació quinzenal d’àmbit nacional dels Països Catalans. Número 30. Tirada: 5.000 exemplars Número de dipòsit legal: L-1014-02. La responsabilitat dels articles d’opinió recau exclusivament en els seus autors. Redacció Valencia: c. de Ripalta, 20, baixos, València 46003. Redacció Barcelona: c. de Virtut, 14, baixos. 08012 Barcelona. Adreça electrònica accent@correucatala.com. Telèfons de contacte: Subscripcions: 658 33 39 32. Distribució: 615 54 47 15. Publicitat: 616 07 33 28. Consell de Redacció: Coordinació: Laia Altarriba, Andreu Ginés i Àlex Tisminetzky. Països Catalans: Laia Altarriba, Martí Cirici, Jordi Garrigós, Andreu Ginés, Àlvar Kuehn, Andreu Perelló, Maria Oliver, Aure Silvestre, Júlia Taurinyà, Joan Teran, Arnau Urgell. Economia: Rafa Escobar, Àlex Tisminetzky. Internacional: Juanjo Garcia, Sónia Jiménez Villanueva, Antoni Trobat. Cultura: Joan Sebastià Colomer, Josep Maria Soler, Feliu Ventura. Correcció: Mercè Mauri. Edició gràfica: Àlex Tisminetzky. Arxiu: Marc Garcia. Secció Gràfica: Oriol Clavera, Mireia Comas, Oriol Diez. Distribució : Eva Capdevila i Albert Roig. Han col·laborat en aquest número: Joan Canela, Ester de Pablo.

Accents 2004  

Amenaces contra les Madres a l’Argentina editorial Economia / 5 30 de març de 2004 Periòdic popular de distribució gratuïta 5.000 exemplars...