Page 1

4 de novembre de 2003 Periòdic popular de distribució gratuïta 5.000 exemplars

Publicació quinzenal d’àmbit nacional dels Països Catalans

Número 21

Editorial

L’Ajuntament carrega contra el Correllengua de Sant Andreu

TGV, un no econòmic Encara sense data per la seua arribada a Barcelona i, més tardanament, a València i a Alacant, l'ombra del Tren de Gran Velocitat amenaça ferir irreparablement els Països Catalans. L'aposta del govern de Madrid tant en allò que fa al TGV com al PHN és clara: d'una banda, fer que el sector públic prenga el relleu al sector privat, amb símptomes clars d'esgotament, en la nutrició de l'espiral especulativa; d'altra, comprometre gran part dels fons estructurals europeus abans que l'eix de la Unió i, amb ell, la possibilitat de finançar grans projectes, gire cap a l'Est. És, en definitiva, la mateixa política econòmica que desenvolupà el PSOE a partir del canvi de conjuntura econòmica a finals dels anys 80. Ara, des del PP, s'aposta per repetir el model radial de la xarxa ferroviària estatal. El TGV amenaça, per tant, de constituir una eina més d'opressió nacional. Hem de ser conscients que quan més prop estiguen Lleida i València de Madrid, més lluny estaran Alacant i Barcelona. El TGV servirà per mediatitzar les relacions entre catalans i per cohesionar les burgesies locals a redós del projecte neofranquista de l'Espanya centralista. L'escurçament de les distàncies possibilitarà una vertebració de dependències, en la mesura que reduirà els centres de decisió del capital en benefici de Madrid. El dany del TGV es veurà agreujat per la manca crònica d'infrastructures d'uns Països Catalans que tenen, segons deia Joan Fuster, l'A-7 com a Carrer Major. Carrer major però de pagament. El desviament de recursos cap a les línies de gran velocitat precaritzarà el transport comarcal i regional i servirà al Govern espanyol per maquillar el greu desajust entre el que els catalans paguem a l'Estat i rebem d'ell. I les víctimes necessàries serem les usuàries del transport interurbà i regional. Així, ens imposen un TGV que esquarterarà el territori i modificarà l'equilibri comarcal. Un TGV que s'accepta amb entusiasme des de les elites autonòmiques polítics i empresaris- perquè a curt termini hi veuen oportunitats per treure hi beneficis personals. El cas de Lleida representa el paradigma de boom immobiliari i constructor arran de l'arribada del TGV, boom que amenaça estendre's als Pirineus. Les grans inversions del 1992 es feren sota l'excusa de generar un Estat modern i dinàmic, d'acord amb les polítiques macro-econòmiques que ens empenyien a la terciarització de l'economia. L'actual aposta del TGV respon als mateixos interessos, però aquest cop sens cap altre model d'Estat que els guanys de les constructores i els especuladors. Un benefici que es materialitzarà a curt termini. Però més enllà d'eixe horitzó immediat hi ha més foscors que certeses.

PP i UM aproven nous plans d’infrastructures que amenacen les Illes Països Catalans / 2

La multinacional de joguets MB deixa al carrer 515 treballadors Economia / 5

Bolívia, balanç de la revolta Internacional / 6

Entrevista a Iñaki Gil de San Vicente, sociòleg basc Contraportada / 8

Manifestació dels veïns de Sant Andreu en suport al Correllengua

El dissabte 18 d'octubre, el Correllengua va viure un dels seus episodis més trists. Els fets van tenir lloc a Sant Andreu de Palomar (Barcelonès), durant la celebració del concert del Correllengua. A falta de cinc minuts per l'una de la nit (límit màxim del concert acordat verbalment amb l'Ajuntament, ja que per escrit era fins dos quarts d'una), els antiavalots de la Guàrdia Urbana carregaven contra els i les assistents al concert. La càrrega tenia lloc després que membres de l'Assemblea organitzadora parlessin amb la Guàrdia Urbana intentant fer valer el permís concedit. Però sembla ser que l'única intenció de la GU era rebentar el concert, ja que no van desconnectar el punt de llum, excusa sota la que es van escudar per realitzar la càrrega i aturar el concert. El resultat fou un ús indiscriminat de les porres i esprais de gas lacrimogen, diverses persones ferides, de les quals tres van haver de rebre atenció hospitalària, el punt de llum sense desconnectar i una batalla campal entre la GU i els i les assistents al concert, que van

respondre contundentment a l'agressió fins fer retrocedir els antiavalots. Els organitzadors del Correllengua han denunciat Jordi Hereu, regidor del Districte de Sant Andreu pel PSC, i Joan Pallarès-Personat (ERC), regidor de Cultura, com els responsables polítics de la brutalitat policíaca. Persones pròximes al Districte els haurien informat que ja tenien decidida la càrrega des del dia abans de la celebració del concert. El migdia de dissabte 25 va tenir lloc una manifestació pels carrers de Sant Andreu sota el lema 'Ni abandonarem la llengua, ni abandonarem la lluita!', que aplegà més de 200 persones, la immensa majoria veïns i veïnes andreuenques de totes les edats que cridaren contra l'actuació policíaca, contra els regidors del Districte i en defensa de la llengua i la cultura catalanes. El cas continua obert, ja que qui sol·licità el permís per fer el concert ha rebut una denúncia per desordres públics, esdevenint un cas més de repressió política a les iniciatives populars.

Incidents en un judici per pintades La passada setmana ss celebrà a València el judici contra dos joves membres de Maulets acusats de fer unes pintades en favor de La Punta. Els joves llegiren un comunicat on, després d'acusar la justícia espanyola de ser còmplice dels atacs contra el territori i de la repressió policial, asseguraren no reconèixer el tribunal. En eixe moment, la jutgessa ordenà la

detenció dels joves als policies que representaven l'acusació. Amb la contundència que caracteritza el cos, la policia va agredir la gent que estava presenciant el judici i que en el moment dels disturbis s'avia alçat, desallotjant la sala. Segons els testimonis, la pròpia jutgessa va prendre part en l'escaramussa i va anunciar accions legals contra els implicats.

Perpinyà acomiada el Correllengua La manifestació que se celebra a la capital de la Catalunya Nord amb motiu de la Diada serà també el punt final del Correllengua. Per quart any consecutiu, la Coordinadora d'Associacions per la Llengua Catalana (CAL), la Federació d'Entitats de Defensa de la Llengua i Cultura catalanes i el Casal Jaume I de Perpinyà han convocat a tots els i les catalanes als actes que es realitzaran el dissabte 8 de novembre. Tot i que la data oficial és el 7 de novembre (dia de 1659 en què se signà el Tractat dels Pirineus i se cedí la Catalunya Nord a la

monarquia francesa) els actes es realitzaran el dissabte, per facilitar així el desplaçament de persones que acudisquen de les comarques del sud. A les 16.00h eixirà la manifestació de la Plaça d'Aragó amb el lema ‘Català, llengua i futur per a un poble’ i acabarà al Castellet amb la lectura de diversos parlaments a càrrec de persones d'arreu dels Països Catalans. Per la nit, i després de la manifestació, tindrà lloc el El Rellamp! 2003 que comptarà amb la presencia dels grups Blues de Picolat, Atzukak i Marcel Casellas i la Principal de la Nit Sound System al Palau d'Exposicions de Perpinyà.


4 de novembre de 2003

l’apunt

Els defensors del territori s’organitzen a les Illes Des de l’aparició de les primeres notícies sobre les mesures impulsades per PP i UM s’ha anat gestant un moviment d’oposició a la seva execució. A primera vista, aquest sembla tenir algunes de les característiques tradicionals dels moviments de defensa del territori d’arreu dels Països Catalans: base popular, àmbit d’actuació local i lligams amb els sectors nacionalistes. És en aquesta línia que s’inclou l’aparició de les plataformes contràries tant al Segon Cinturó de Palma com a l’Autovia IncaManacor. Integrades majoritàriament per associacions de veïns de les zones afectades i altres col·lectius d’actuació local, han protagonitzat diverses accions de protesta en les darreres setmanes: concentracions, conferències, talls de carreteres, recollida de signatures i presentació d’al·legacions. Malgrat tenir enfront a un mateix enemic, el Pla de Carreteres, no s’han constituït encara en un moviment unitari. El fet que en totes elles el GOB hi sigui present els pot donar, però, una major efectivitat en la seva acció Per les seves conseqüències polítiques cal destacar els fets de Costitx, esdevinguts el passat 13 d’octubre. En el plenari de l’Ajuntament, també governat per la presidenta Munar, el PSM presentà una moció per a demanar el rebuig de la Sala a l’Autovia. Un dels regidors d’UM votà a favor de la proposta. No és un cas aïllat, en altres municipis afectats per l’autovia com Sineu o Petra, elements del partit s’han manifestat contra el seguidisme respecte al PP. D’altra banda, 12 persones del centenar de concentrats aquell dia a l’ajuntament han patit la incoació d’un expedient sancionador per part de la Delegació de Govern espanyol.

Pàgina 2

Països Catalans

PP i UM aproven la «més gran agressió al territori de Mallorca» El nou Pla de Carreteres suposarà la fi de diversos nuclis rurals a Palma així com la construcció de fins a set noves autopistes i autovies arreu de l’illa Andreu Perelló, Mallorca.- El retorn del Partit Popular al govern autonòmic de les illes Balears després de les eleccions del passat 25 de maig ha suposat una intensificació dels atacs contra el territori, novament amb la connivència d'Unió Mallorquina (partit que governa el Consell de Mallorca amb el suport del PP). Les mesures contingudes en el programa electoral del PP ja anunciaven un avanç cap a una major situació d’insostenibilitat. Algunes d’elles ja s’han aprovat. És el cas de la construcció de set noves autopistes, la reducció dràstica dels parcs naturals de Llevant i Cala d’Hort i la derogació de l’impost ecoturístic, que ha simbolitzat la submissió de l’executiu de Jaume Matas als grups hotelers amb interessos a l’arxipèlag. Altres, com la construcció de quatre plantes dessaladores, de nous forns incineradors de residus, parcs temàtics o de noves urbanitzacions, encara resten a la cartera del Govern Matas. Aquests fets contrasten amb el discurs d'investidura de l'irònic Matas com a nou president del Govern, en el qual assenyalà el turisme i el medi ambient com a les prioritats del nou executiu. D'especial gravetat és el Pla de Carreteres, aprovat pel Consell de Mallorca amb els vots del PP i UM. El Pla s'insereix en una línia continuïsta respecte al model territorial defensat tradicionalment pels dos partits conservadors i té, com a tret fonamental, la depredació constant de territori. Els 20 milions de metres quadrats (unes 2.000 hectàrees) que restaran afectats han convertit el Pla de Carreteres en "la major agressió al territori de Mallorca" segons el Grup Balear d'Ornitologia i Defensa de la Natura (GOB). Concretament, el nou Pla preveu la construcció d'obres faraòniques com les de la Xarxa Arterial de

El model de desenvolupament del PP i UM es basa en la massificació turística

Palma, de les autopistes de Llevant circumval·lació de la ciutat. (en especial el segon cinturó i el S'apunta així el caràcter especulasoterrament del Passeig Marítim), tiu d'aquesta mesura, que ha estat de Ponent i la Central, i l'autovia presentada pels seus impulsors del Pla, a més de múltiples com una solució als greus problevariants en diversos municipis de mes de trànsit que pateix la ciutat, Mallorca. La destrucció d'espais però que amaga al seu darrera la naturals s’afegeix també a l’elevat requalificació d'uns terrenys ara impacte paisatgístic d’aquestes considerats sòl rústic i que no fa intervencions, que trencaran el tants anys eren l’Horta de Palma. caràcter rural de molts indrets. Aquesta planificació territorial Per al GOB, el Pla de Carreteres depredadora s'inscriu perfectaafavorirà en gran mesura tant el ment en el model econòmic que el transport privat enfront del trans- PP té pensat per a les illes Balears i port públic com la urbanització de Pitiüses: continuar fomentant el tots els racons de Mallorca. monocultiu turístic, que els ha Un dels casos més greus és el plan- estat oferint uns bons resultats tant tejat a Palma amb a nivell econòmic el Segon Cinturó, Les noves vies de com electoral destinat a unir circumval·lació Així, el Pla de l'autopista d'Inca Carreteres de permetran la amb Palmanova. Mallorca s’ha de La seva construc- requalificació de grans relacionar amb ció acabarà amb extensions de terreny altres mesures desels darrers nuclis ara no urbanitzables tinades a la consede caràcter rural cució d’aquest existents en el mateix objectiu terme municipal. Indrets com Sant (ampliació de l'aeroport de Son Jordi, Son Sardina, Sa Garriga o Sant Joan, construcció de dessalaEstabliments patiran l'impacte dores, incineradores, parcs temàmés immediat derivat de la seva tics i urbanitzacions). inclusió en una nova zona urbanit- Els ara novament aliats, PP i UM, zable situada entre les dues vies de satisfan així les demandes dels dos

Locals on trobar L’ACCENT Alacantí:Casal Jaume I-Mutxamel, Casal Jaume I-Alacant. Universitat Alacant. Alcoià: Casal Jaume I-Alcoi, Colla ecologista La Carrasca. Alt Camp: Casal Popular La Turba. Alt Empordà: Casal La Volta . Alt Penedès:Can Cellerot, Ateneu X, Casal Popular Riudebitllenc, Casal Popular de Sant Sadurní. Anoia: Jaç Roig, Jimmy Jazz, Ateneu Popular de Masquefa. Bages: Batzac, Casal Popular La Fadulla, l'Havana, Casal Popular la Ceba, Ateneu Popular la Falç, Associació Cultural Mercat del Blat. Baix Camp: El Carrasclet, Refugi. Baix Cinca: Casal Jaume I-Fraga, Casal Jaume I-Mequinensa. Baix Llobregat: Ateneu Revolta, Ateneu de Cornellà, CSO El Pati Blau, Tio Canya-Sant Feliu. Papereria Elena, Papereria Stel Baix Maestrat: Ball de dimons de Vinaròs, Associació Migjorn. Baix Vinalopó: Casal Jaume I-Elx. Barcelonès: Casal Independentista de Badalona Antoni Sala i Font, La Barraqueta, Ikastola, Casal Popular de Gràcia, La Torna, CAT, Biblioteca de Gràcia, Tríptic, Insurgent, Kasa de la Muntanya, Via Fora-Riera Sant Miquel, Centre de Treball i Documentació, Cruma, CGT, Intersindical CSC, El Lokal, Daily Records, Kebra Discs, Biblioteca de Catalunya, Casa de la Solidaritat, Pizzes l'àvia, Universitat Central, UPF-Rambles, FAVB, , La Cereria, Euskal Etxea, Tio Canya, Espai Mallorca-Via Fora, Castellers Poble Sec, Espai Obert, 1917, RAI, Pati Llimona, Arran, Casal Independentista de Sants,Ateneul Popular Mawla-Maulets Barcelonès, Cotxeres, Centre Social de Sants, CSO Can Vies, Biblioteca Vapor Vell, Ateneu de Sarrià, Biblioteca Ignasi, AVV de Sant Andreu, S.C. La Lira, Centre Cívic de Sant Andreu, Casal de Joves de Prosperitat, Casal de Barri de Prosperitat, Ateneu Independentista La Forca, Ateneu Popular Octubre. Berguedà: Casal Independentista Cal Panxo. Camp de Túria: Casal Jaume I-Llíria. Conflent: Casal Jaume I-Rià. Camp de Morvedre: Espai Dina. Garraf: GER. Garrigues: Cafeteria Slàvia de les Borges Blanques. Garrotxa: Bar-Casal Terra Aspra. Gironès: Ateneu 24 de juny, Ateneu la Màquia, Casal Independentista El Forn, Centre Cívic de Celrà, La Pioxa de Bordils. Horta: Bar Tocat, C.S Xaloc-Soroll,Akelarre Casal Jaume I-Malva-Rosa, Casal Jaume I-Russafa, Casal Jaume I-Catarroja, Biblioteca Diputació, Racó de la Corbella, Ca Revolta, Bar Terra, Ateneu Cultural Casino de Torrent Biblioteca humanitats, facultat història,Cafè l’Infern. Mallorca: Es Pinzell. Maresme: Taberna Atzucac, Casal Independentista El Solc, Casal Popular Fèlix Cucurull. Marina Alta: Casal Jaume I-Pedreguer,, Casal Jaume I-Pego,. Matarranya: Casal Jaume I-Calaceit. Osona: Casal Independentista Manel Viusà, el Xamfrà, 1714 Seguem Cadenes, Ges Insurrecte, Casal Independentista el Gurri, Bar KanKarra, Biblioteca de Taradell, Bar Tse-tse, Atmosfera, Biblioteca Dos Rius, Bar el Casal, Restaurant l’Olla dels Experiments, Biblioteca de St. Pere de Torelló. Pla de l'Estany: Estel Roig, Col·lectiu la Falç. Pla d’Urgell: El Gis-Mat de Linyola. Plana Alta: Casal Jaume I-Castelló de la Plana, IEC Seu de Castelló.UniversitatJaume I Plana Baixa: Casal Jaume I-La Vall d'Uixó, Casal Jaume I-Vila-real. Ribera Alta: Casal Jaume I-Carlet, Casal Jaume ICarcaixent. Ribera Baixa: Casal Jaume I-Sueca. Rosselló: Llibreria Catalana, Casal Jaume I-Centre Cultural Català, CEDACC, Associació Aire Nou de Baó, ACE-CEPC. Safor: Casal Jaume I-Gandia, Casal Jaume I-Oliva. Segrià: La Falcata. Selva: Casal Popular el Trabuc. Solsonès: Bar Castell. Urgell: El nan roig de Tàrrega. Vall d'Albaida: Endavant-Ontinyent, Casal Jaume I-Ontinyent. Vallès Occidental: Casal Independentsita Can Pingàs, Tio CanyaMollet, Casal Independentista Can Capablanca, Universitat Autònoma, Via Fora-Ripollet, Local Endavant-Terrassa, Consell de Joventut de Terrassa, Minyons, Geganters de Terrassa, La Nit. Vallès Oriental: Casal Quico Sabater, Tio Canya-Mollet, Bar la Tramuntana, el Mirallet, Llibreria la Gralla, Llibreria la ikastola, Bar la Plaça de Cardedeu, El Trull de la Garriga, Ateneu de Caldes de Montbui. Vallespir: Angelets del Vallespir. Valls del Vinalopó: Casal Jaume I-Monòver.

Locals col·laboradors: Ateneu Popular X (C. Ferran 14. Vilafranca del Penedès) / Ateneu Popular Octubre (C. Badejoz 23. Barcelona) / Ateneu Revolta (C.Ponent 13, Molins de Rei) / La Barraqueta (C. Virtut, 14. Barcelona) / El Casal (C.Sant Elies 8, 1er. Reus) / Casal Independentista de Sants Jaume Compte (C. Premià, 31. Barcelona) / Casal Popular de Gràcia. (C. Ros de Olano 39/41, Barcelona) /Casal Independentista El Gurri (Plaça de les Aibas, 9, Taradell) / CEPC-Universitat de València / CODESEMA (C. Nàpols, 18. Mataró) / La Falcata (C. Panera 2. Lleida) / Ges Insurrecte (Carrer Colomer, 11, 1er B, Torelló) / Jimmy Jazz (C. Clos 53. Igualada) / Partisano (Pl. de l'Oli, 7 baixos. Girona) / La Pioxa (Bordils) / Racó de la Corbella (C. Ripalda 20, baixos. València) / Centre Social-Bar Terra (C. Baró de Sant Petrilló 9. València) / La Traca (C.Pau Gesa 5. Cardedeu) / 1714 Seguem Cadenes (C. Riera 29. Vic) / Via Fora-CAT (Travessia de Sant Antoni, 6-8, Barcelona) / Via Fora de Gràcia (Riera de Sant Miquel, 25. Barcelona) / 1917 (Pintor Fortuny 30. Barcelona)

sectors econòmics més importants: el lobby turístic i el de la construcció, ambdós conformats per uns empresaris tradicionalment vinculats als àmbits de poder de l’illa d’ençà el boom turístic de mitjan segle passat. Dos exemples d’aquestes relacions els trobaríem en les amistats de l’expresident autonòmic Gabriel Cañellas (PP) amb diversos constructors de Mallorca i en el matrimoni de la presidenta del Consell insular, Maria Antònia Munar (UM), amb un conegut empresari de la construcció de l’illa.


Pàgina 3

Països Catalans

La CEPC centra la feina en la privatització de l’educació

4 de novembre de 2003

Judici contra Espanya per tortures a Estrasburg

L’Assemblea Nacional que la CEPC va celebrar al Rosselló també s’ha fixat lluitar contra la reforma de l’espai europeu educatiu

Un dels objectius de la CEPC és mobilitzar els estudiants

Júlia Taurinyà / Arnau Urgell, Perpinyà / Barcelona.- Els passats 17, 18 i 19 d'octubre, la vila de Rià, a la comarca nord catalana del Conflent, acollí la Va Assemblea Nacional de la Coordinadora d'Estudiants dels Països Catalans (CEPC). Era la primera assemblea d'estudiants celebrada a la Catalunya Nord, i també la primera realment nacional, amb representació de tots els racons del territori. El primer dia, a la Universitat de Perpinyà, va parlar Ben, un jove anglès instal·lat des de fa quatre anys a la Catalunya Nord. Ben començà a interessar-se per la cultura catalana cantant les melodies de Joan Pau Giné, cantautor rosse-

Andreu Dalmau, 2002

llonès mort fa tot just deu anys. Un exemple d'integració a la cultura pròpia, en una zona en què aquesta és molt difícil, ja que només el 2% dels infants poden ser escolaritzats en català. L'endemà, es tractaren tant temes d'organització interna com les campanyes nacionals pel present curs. Al llarg de l'any es pretén reflexionar sobre la reforma de l'espai europeu de l'ensenyament i lluitar contra la mercantilització i privatització de l'educació. Una reforma que, sota el pretext d'homologar els estudis universitaris al conjunt de la Unió Europea, pretén transposar al nivell educatiu els preceptes neoliberals d'institucions com l'Organització Mundial del

Comerç (OMC). Diverses temàtiques "locals" tindran també ressò nacional, com per exemple campanyes a favor de l'oficialització del català a la Franja de Ponent i a la Catalunya Nord. En el cas de la Franja, la futura aplicació opcional de la Llei de Llengües d'Aragó pot aprofundir el procés de "blaverització". Un altre eix serà la difícil situació de la llengua al País Valencià sobretot centrant-se en el conflicte per l'homologació de la titulació de Filologia Catalana i en la llei d'autors de secundària. La nit de dissabte se celebrà un concert a Vilafranca de Conflent amb grups de les dues bandes dels Pirineus. El diumenge es va tancar l'assemblea, amb les últimes decisions i els acomiadaments. A les quatre es quedaren sols els nord catalans; sols però més forts, a punt per engegar la feina i continuar lluitant. Durant tres dies, un centenar d'estudiants d'arreu dels Països Catalans es van reunir, van debatre i també fer festa junts. A la Catalunya Nord, part del territori massa sovint oblidada, aquest tipus d'actes són realment importants. Importants pel seu contingut, però també per l'excepcionalitat i la dificultat d'organitzar-los. La realitat a Catalunya Nord, és la d'estar acostumats a les dificultats, a resistir i a superar-les.

El Govern d'Andorra fa marxa enrere L'acord subscrit amb l'Estat espanyol suposava un retall d'aquesta llengua al sistema educatiu del país Aureli Silvestre, Valencia.Finalment, l'acord presentat conjuntament pel Govern andorrà i el Ministeri d'Educació espanyol

referent al nou model educatiu de l'escola espanyola a Andorra ha quedat en suspens per la pressió popular. Aquest conveni, que ha

de ratificar-se periòdicament degut a les particulars circumstàncies del sistema educatiu d'aquest Estat dels Pirineus, integrava una sèrie

Ser subscripor de L’ACCENT et permet rebre a casa cada quinze dies la publicació i col·laborar amb el projecte d’informació popular i compromesa amb la realitat dels Països Catalans

BUTLLETA DE SUBSCRIPCIÓ Nom i cognoms: Adreça: Codi postal: Població: Tipus de subscripció: trimestral (9 euros) Domicialiació bancària Nom del titular:

Telèfon: semestral (18 euros) Població:

Entitat Oficina Control Número de compte Us prego que fins a nova ordre carregueu al compte corrent o llibreta indicada el rebut que us presentarà l’Accent en concepte de subscripció. Signatura: Envieu aquesta butlleta per correu a: c. Virtut, 14 baixos 08012 Barcelona o c. Ripalda, 20 baixos esquerra. 46003 València, o bé truqueu al 658.33.39.32.

Els independentistes que han portat l’Estat espanyol a Estrasburg

Onze anys després de l'operació contra l'independentisme dels Jocs Olímpics de Barcelona, Estrasburg decidirà el proper 18 de novembre sobre la negativa de l'Estat espanyol a investigar les denúncies per tortures que van presentar 17 independentistes. Es dóna la circumstància que el tribunal que s'ha d'encarregar de decidir emetrà sentència el mateix dia de la vista. Alerta Solidària organitza un autocar cap a Estrasburg per donar suport als denunciants i a les seves famílies. L'organisme antirrepressiu afirma que la importància de la jornada rau en què "l'Estat espanyol seurà al banc dels acusats per haver encobert les tortures" . Per denunciar aquest fet, també organitzen un acte a Gràcia el proper 22 de novembre que comptarà amb la participació de independentistes detinguts en l'anomenada Operación Garzón, personatges

de canvis respecte a l'anterior; els més polèmics dels quals eren els referits al pas a l'optativitat de l'estudi de la llengua als cursos del batxillerat, és a dir a l'ensenyament no obligatori entre els setze i els divuit anys, i que actualment és de quatre hores obligatòries a la setmana; o al fet que per als cicles inicials pogueren quedar exclosos aquells alumnes que pressuposessin una estada a aquest país de menys de tres anys. Aquest conveni hispanoandorrà va arribar a ser acordat de forma oficial entre la ministra d'educació espanyola, Pilar del Castillo, i el seu homòleg andorrà, Pere Cervós; però abans que passés pel tràmit parlamentari a tots dos estats, la polèmica ha obligat a fer marxa enrere al govern presidit per Marc Forné. De fet el passat 12 d'octubre, pocs dies abans de la rectificació final, l'embaixador espanyol a Andorra, a l'acte de la recepció oficial del dia de la hispanitat i davant del propi Marc Forné, va asegurar que esperava i estava segur que el conveni se signaria en breu. Des de diferents col·lectius i entitats cíviques i culturals andorranes i de la resta dels Països Catalans s'ha mostrat la disconformitat amb aquest

de la cultura i alguna sorpresa. L'objectiu és fer "un acte de reafirmació nacional i de combat, on la protagonista esdevingui en primer lloc la memòria històrica, després el present de lluita, i finalment, el futur, que de ben segur, serà nostre". Abans, però, l'objectiu és omplir l'autocar de gent i de solidaritat. Els autobusos sortiran el dia 17 de novembre, arribant a les 8 del matí davant del Tribunal, i tornarà el mateix 18, a les 21hores, per ser a casa el migdia del dia 19. Horaris: Lleida (12:00 Estació de Busos), Manresa (13:30 Puerto Rico), Vic (14:30 Estació de Busos), Girona (15:30 Estació de Busos) i Barcelona (14:00 Palau Reial). El preu és de 55 euros. Demaneu informació a Lleida (649.09.87.77), Manresa (657.70.96.75), Vic (636.38.67.6), Girona (699.37.93.30) i Barcelona (645.16.23.56).

nou conveni que, per a aquestes entitats, suposaria un retrocés en la presència pública del català a Andorra, on malgrat ser llengua oficial la seua situació continua sent de llengua minoritzada. Per altra banda també s'han criticat els respectius governs d'Andorra i de l'Estat espanyol, al primer per tenir tant poca consideració amb la llengua del seu propi país, mercadejant amb ella i gastant-la com a moneda de canvi en les negociacions amb l'Estat espanyol per la construcció de l'aeroport de la Seu d'Urgel. Al Govern espanyol, per la seua banda, se li ha recriminat la poca sensibilitat respecte a una llengua que continua sent oficial a l'Estat espanyol i que les seues pròpies lleis obliguen a defensar i promocionar.


4 de novembre de 2003

Absolts els encausats del teatre Princesa El passat dimecres 29 d'octubre es va fer pública la sentencia del macrojudici del teatre Princesa de València i que absol la cinquantena de joves que l'octubre de 1999 van ser detinguts arran del desallotjament d'aquest històric edifici de la ciutat i que va acabar amb el resultat de la mort d'un jove que es trobava a dins l'immoble. Segons reconeix el propi jutge, l'absolució ve motivada per la impossibilitat de determinar la participació individual i personal de cadascú dels acusats en els fets, malgrat que es pogueren donar casos de resistència a l'autoritat i desordres. D'aquesta manera es posa fi a un dels processos judicials contra els moviments socials que han alçat més expectació els últims anys.

Juanra ha estat extradit des d'Holanda El pres polític barceloní Juan Ra Rodríguez ha estat extradit a l'Estat espanyol per les autoritats dels Països Baixos, ingressant el passat 23 d'octubre a la presó madrilenya de Soto del Real. Després de dos anys de recursos, els tribunals holandesos no han tingut en compte les denúncies de pràctiques de tortures per part dels diferents cossos policials espanyols i han concedit l'extradició. Com a protesta per aquesta decisió, un centenar de persones es van concentrar a Barcelona davant de Delegació del Govern espanyol convocades per Rescat

Transvestisme lingüístic Un estudi realitzat a la Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), demostra l'impacte de la presència d'alumnes Erasmus. En l'informe, realitzat el curs 2000-01, un 77,2% dels estudiants autòctons i un 56,8% dels professors admeten que algun cop s'ha hagut de canviar la llengua habitual de la classe per la presència d'aquests estudiants. Els resultats de l'estudi poden extrapolar-se al conjunt de les universitats principatines.

Els casals de la Franja es desvinculen d’ACPV Les entitats culturals de la Franja de Ponent uneixen els seus esforços i creen una nova organització que cobrirà les quatre comarques Matarranya, Baix Cinca, Llitera i Ribagorça; la Institució Cultural de la Franja de Ponent. La ICFP és presentarà el 29 de novembre proper a Fraga (Baix Cinca), en el marc dels IV Premis Jaume I.

Pàgina 4

Països Catalans

Un informe de la UB denuncia tortures a les presons Els funcionaris i les condicions sanitàries són els principals causants d’una situació que genera un mort cada quatre dies Foto: L’Avanç

L’informe constata que hi ha maltractaments a les presons principatines

Redacció, Barcelona.- Un informe ha fet reviscolar el debat al voltant dels maltractaments i les condicions de vida a les presons catalanes, en aquest cas, les de la Comunitat Autònoma de Catalunya. I l’informe no provenia d’un lloc qualsevol, sinó de l’Observatori del Sistema Penal i dels Drets Humans de la Universitat de Barcelona. El cert

és que els autors de l’informe han reconegut que aquest no és exhaustiu ni sistemàtic, però argumenten que això no ha estat possible per les traves que ha posat la Generalitat, que els ha prohibit l’entrada en les 11 presons catalanes. Malgrat tot, afirmen que els ha resultat “fàcil” trobar casos de tortures i d'agressions a interns

comesos per funcionaris de presons. Una de les dades més significatives que fa públic l’informe és la que revela que de la població reclusa en les onze presons catalanes, hi ha un mort cada quatre dies. L’informe atribueix aquest fet a les condicions sanitàries dels centres, agreujades per la sobreocupació que situa algunes presons molt per sobre de la seva capacitat. L’informe també qüestiona el paper dels funcionaris de presons, un important sector del qual es revela com un búnquer d’ultradreta organitzat al voltant de la CATAC, un sector que seria especialment fort a la presó de Can Brians, on és capaç d’absorvir quotes de poder de la Generalitat, sempre segons l’informe. Cal dir que la Federació de Presons d’aquest sindicat s’ha integrat darrerament a la UGT. Sobre la CATAC, l’informe també afegeix que “mostra en les seves publicacions els seus viatges als EUA on presencien execucions”, i afirma que el seu principal dirigent, Manuel Allué, “ha

El Vallès Occidental s’organitza contra el feixisme Laia Altarriba, Barcelona.- Com a conseqüència dels fets ocorreguts els dies 11, 12 i 13 de setembre a Castellar del Vallès, diversos col·lectius i entitats de la comarca han creat la Coordinadora Antifeixista del Vallès. La voluntat de la Coordinadora és denunciar les agressions que va patir la gent de Castellar per part de joves feixistes durant els actes de celebració de l'Onze de Setembre i de la festa major del municipi i, també, alertar de la impunitat i l'elevada freqüència amb què es donen casos d'agressions feixistes, tant a tot el Vallès com als Països Catalans i Europa en general. La Coordinadora ha volgut remarcar que, com es va poder veure a Castellar, "amb l'excusa dels incidents que causen els grups de feixistes, s'aprofita perquè intervingui la policia i per criminalitzar des de les consignes de la Delegación del Gobierno a tots aquells grups i persones que treballen per la cultura catalana, per millorar les condicions de vida de la gent, amb la població recentment immigrada...". La intenció que hi ha darrera d'aquests fets, segons la Coordinadora, és "una maniobra que cerca de criminalitzar l'inde-

Els veïns i veïnes de Castellar s’han organitzat contra les agressions feixistes i policials

pendentisme, en aquest cas, els moviments populars, llibertaris, comunistes, els col·lectius que lluiten per unes condicions laborals dignes o la població en general que

no s'emmotlla al discurs del PP i de l'ordre imperant". És per això que els antifeixistes del Vallès no estan d'acord amb les demandes que han fet alguns con-

estat denunciat en diverses ocasions per Amnistia Internacional per maltractaments i tortures”. Reacció del poder No va trigar gens a aparèixer la reacció del Departament de Justícia de la Generalitat, l’organisme responsable de la situació a les presons catalanes. Qualificaren l’informe de l’Observatori de “poc creïble” i de “tendenciós” i negaren rotundament que hi hagi maltractaments i tortures dins les presons catalanes. Notícia que no ve de nou El cert és que les notícies sobre maltractaments i sobre les pèssimes condicions en els centres penitenciaris catalans (no només els del Principat) no vénen de nou. No en va, la tensió i la conflictivitat dins les presons catalanes ha augmentat significativament en els últims temps. El motí a la presó de Quatre Camins és un exemple de la lluita de les persones preses en defensa d’unes condicions de vida dignes, com en el seu moment va reconèixer a la seva manera la Generalitat, afirmant que l’enduriment del Codi Penal de 1995 havia “generat un clima de tensió i frustració entre els presos més perillosos (sic)”. Un altre precedent no massa conegut és el cas del pres que va morir en una vaga de fam “a tomba oberta” contra els expedients que li negaven la concessió del tercer grau. sistoris vallesans d'augmentar les dotacions policials. La recepta que proposen és una altra: per començar, que els ajuntaments catalans aprovin mocions per declarar-se antifeixistes i que actuïn en conseqüència, que no es criminalitzi qui legitimament es defensi dels atacs feixistes i que es rebutgin actes com la jornada de la "Hispanitat" del 12 d'Octubre; però també reclamen que es dotin els barris i pobles de centres i educadors socials, recursos i centres educatius i de salut que evitin que es gesti la ignorància, la por i la pobresa on es cultiva el feixisme. Sabadell contra la repressió La creació d'aquesta Coordinadora també coincideix amb la càrrega que la policia municipal de Sabadell va fer el 27 de setembre contra un grup de joves que protestaven pel tancament d'un bar. La plataforma que s’ha creat de suport als detinguts ja ha recollit les signatures de suport de 3.312 ciutadans/es i 56 entitats i col·lectius.


Pàgina 5

Economia

MB tanca la planta de Riba-Roja i deixa al carrer 515 treballadors La fàbrica de joguines MB anuncia el tancament de la seva planta de Riba-Roja de Túria Rafa Escobar, València.- El passat dia 20 d'octubre, des de la direcció de la fàbrica de joguines MB, ubicada al polígon industrial que hi ha al voltant de la carretera que uneix les poblacions de Manises (Horta) i RibaRoja del Túria (Camp de Túria), s'anuncia la tramitació d'un expedient de regulació d'ocupació, que deixarà al carrer 226 treballadors amb contracte fixe discontinu, així com també el proper tancament total de la planta que afectarà a la resta. Les raons esgrimides fan referència a les estratègies econòmiques dissenyades per la multinacional Hasbro, a la qual pertany MB dintre de la sucursal Hasbro Iberia, que busca la disminució dels costs per tal d'incrementar el marge de beneficis. L'operació, iniciada amb l'expedient de regulació, es completarà amb el tancament definitiu de

la planta, suposant açò l'acomiadament dels 289 treballadors indefinits restants. D'aquesta manera, s'eliminaran 515 llocs de treball, mantenint-se únicament 100 treballadors per a tasques comercials de marketing i vendes per l'Estat Espanyol i Portugal. Segons fonts properes a l'empresa, la reducció de costs s'efectuarà mitjançant la subcontractació d'un 80% de la producció a la Xina i desplaçant el 20% restant a la planta irlandesa de Westford. Amb aquesta maniobra la multinacional, a més d'aconseguir una disminució dels costs pel que fa a la ma d'obra, tracta d'ampliar els mercats i incrementar la demanda dels seus productes, aspectes que segons afirmen els representants de Hasbro Iberia es trobaven estancats a la planta de RibaRoja.

Per la seua banda, els representants dels treballadors refusen el pla de tancament i asseguren que la documentació aportada des de l'empresa és insuficient i en cap cas justifica el tancament. La presidenta del comitè d'empresa afirma que l'única raó del tancament radica en l'obtenció de més beneficis i no en el dèficit de la seua comptabilitat. La plantilla també demana l'elaboració d'un pla de viabilitat que justifica dient que, segons assenyalen les xifres del 2002, MB obtingué uns beneficis de pràcticament dos milions d'euros, que, tot i no ser un a xifra astronòmica, en cap cas justifica el tancament. Pel contrari, el portaveu de l'empresa a l'Estat Espanyol Luís Delgado no confirmava el dimarts 28 d'octubre la veracitat de les dades a la vegada que es negava a facilitar al comitè d'empresa les xifres

Manifestació a Quart de Poblet i Manises La manifestació contra el tancament de la planta de l'empresa de joguines plàstiques MB de RibaRoja reuní aproximadament un miler de persones entre treballadors, familiars i simpatitzants. La marxa partí de l'ajuntament de Quart de Poblet (Horta) i recorregué el poble fins arribar a l'ajuntament del poble veí, Manises, en un tra-

jecte d'uns tres o quatre kilometres pels pobles als que pertanyen la majoria dels treballadors acomiadats. La manifestació va tallar el trànsit durant més d'una hora, mentre es cridaven consignes contra els governs central i autonòmic i la seua política econòmica i contra la companyia de joguines. A la fi del recorregut es

llegí un comunicat on s'afirmava que aquesta era la primera d'un seguit de mobilitzacions que tenien la intenció de fer que el tancament de la factoria resultara molt car a la multinacional, així com fer-se ressò de la impunitat de la que disposen les grans corporacions arreu del món per fer i desfer al seu gust sense tindre en compte

els efectes socials i humans que generen. Segons han comunicat els treballadors de l'empresa, el cap de setmana de l'u i el dos de novembre es reuniran a Ginebra representants sindicals de totes les plantes de la corporació arreu d'Europa per tractar de dissenyar una estratègia comuna front a les maniobres patronals.

corresponents a l'any 2003. Delgado també anuncià la impossibilitat de garantir cap tipus de recol·locació per als treballadors afectats i insistí en el caràcter "inevitable" del tancament, causat, segons ell per la pèrdua de mercats i pels canvis operats en les pautes de consum, ara més orientades cap a les joguines electròniques. L'expedient de regulació compta però de moment amb l'oposició del govern valencià, el qual ha estat subvencionant l'empresa per a la seua suposada modernització des de l'any 1999 amb 42,6 milions d'euros en total procedents de l'erari públic. Per aquest motiu sembla que les indemnitzacions a les que haurà de fer front la companyia seran elevades (uns 12 milions d'euros aproximadament), malgrat que, des de fonts properes als representants dels treballadors, no es descarta l'arribada a una entesa entre l'empresa i l'administració.

4 de novembre de 2003

Expedient de regulació a FerrazShaumut Un nova empresa s’ha sumat a la llarga llista de tancaments que s’estenen pels Països Catalans. Aquesta vegada ha estat la planta de la multinacional, dedicada a la producció de fusibles, FerrazShaumut a l’Hospitalet de Llobregat. La direcció de l’empresa a França ha anunciat aquesta setmana als més de cent treballadors fixes que tanca la seva seu per “problemes de reestructuració” de la multinacional, a pesar de que fa pocs mesos comptava amb més de cent treballadors extres d’ETT. Les negociacions entre el comitè d’empresa d’UGT i la direcció s’han iniciat oferint la multinacional uns acomiadaments de 30 dies per any treballat, mentre el comitè en demana 60. a més, els treballadors demanen la recol·locació de les persones més grans. Per aquestes reivindicacions es preparen mobilitzacions dels treballadors en les properes setmanes entre les que destaquen tres dies de vaga i la col·locació de pancartes i cartells informatius a la zona industrial.


4 de novembre de 2003

Qullasuyu és el nom com la majoria dels habitants originaris de Bolívia anomena les seves terres. Una terres creuades per muntanyes de més de 5.000 metres, unes selves plenes d'aigua i uns erms plens de minerals i gas. Sucoses vàlues per la rapinya criolla de l'imperi. Bolívia és un país on la majoria és indigena o mestissa. Més del 90% de la població. Es calcula que tan sols entre un 5 i un 15% dels seus habitants són blancs. Descendents directes dels espanyols o d'europeus que hi van anar a fer "fortu-

Pàgina 6

Internacional Tràgic balanç després d’un mes de mobilitzacions

Bolívia, Qullasuyu existeix Per Sergi Perelló i Miró

“El 90 % de la població és indígena o mestissa, mentre que només entre un 5 i un 15 % son blancs” na" amb la plata, el salitre, l'estany o el gas. La fama de la plata boliviana féu famosa aquella frase que deia "això val un potosí!", degut a la zona on s'expoliava el millor argent d'Amèrica. Però allà també hi anaren molts nazis alemanys a amagar-se després de la segona guerra mundial. No és d'estranyar, que el dictador que hi ocupà el càrrec durant gairebé la segona meitat del segle XX es digués Hugo Banzer. I no és d'estranyar que el racisme pur i dur hagi estat des de sempre la dinàmica política, social i econòmica de Qullasuyu. La majoria d'indígenes pertanyen a les comunitats nacionals aimares i quetxues, tot i que també hi destaquen els urus i els guaranis. Al costat del Perú, l’Equador, certes àrees

“Qui millor ha conduit aquesta lluita ha estat Evo Morales, del Moviment al Socialisme”

de Mèxic, el Paraguay i Guatemala és el pais americà on encara hi dominen els nadius. Bolívia és encara, per molts dels seus dirigents politics indígenes i d'esquerres, un país purament colonial. On les elits blanques acaparen el poder econòmic i polític en exclusivitat, això sí, posant sempre algun indi en algun càrrec per fer bonic. I, evidentment, les taxes de pobresa i riquesa es capgiren a l’hora de

quantificar la població. El 86% de la població viu sota l’índex de la pobresa. Però els recursos naturals són i han estat immensos. Perquè molts d'ells, com la plata, el salitre i l'estany, ja han estat pràcticament arrabassats. Ara només els quedava el gas i l'aigua. I de la mateixa manera que van fer els seus antecessors, el multimilionari-president Sànchez de Lozada, que ha fugit a Miami, pretenia regalar el gas a les grans

trasnacionals. Entre aquestes empreses hi ha, l'espanyola Repsol, que integra, juntament amb British Gas i Panamerican Gas, la PACIFIC LNG, associats alhora amb ENRON, coneguda per la seva implicació amb en Bush fill. L'any 2000, milers de miners, camperols i treballadors, de majoria indigena, van evitar que es privatitzés l'aigua. Això els ha esperonat altra volta a llençar-se a defen-

El poble bolivià espera un procés de refundació del país Es busca una democràcia participativa i més autonomia per als 9 departaments

Sonia Jiménez. Redacció València.Un mes després de la revolta que alçà el poble bolivià en contra de la política del ja expresident Gonzalo Sánchez de Lozada, el país ha recuperat la seua relativa calma. Evo Morales, líder de l'oposició, ha anunciat que el MAS forçarà un judici a l'executiu responsa-

sar la sobirania del pais i els seus recursos. A defensar la seva dignitat. Qui ha sabut conduir aquesta lluita ha estat sobretot el MAS, el Moviment al Socialisme, del líder cocaler indígena Evo Morales, que va estar a punt de guanyar les darreres eleccions amb un programa nacionalista seguint els passos d'Hugo Chaves a Veneçuela. Però també cal destacar el paper de Felipe Quispe, dirigent de la Confederació Sindical Única de Treballadors Camperols de Bolívia (CSUTCB), diputat pel Moviment Indígena Pachakuti i

ble de la mort de 81 persones durant els incidents del passat octubre i que en cas de que la causa no progresara, recorreran a la Cort Penal Internacional . Mentrestant, el nou president, Carlos Mesa, compta amb un termini de 90 dies de confiança esgrimida pel Sindicat de Camperols, que esperen

canvis significatius del seu gabinet. De moment, Mesa ha fet públic el relleu de l‘Alto Mando Militar fent fora els generals de l'Exèrcit que acompanyaren Sánchez de Lozada. Per una altra banda, Morales manté que el seu partit exigirà la construcció d'un nou Estat que acabe amb l'anterior model neoliberal. Aquest nou estat naixerà del debat que els diferents moviments socials bolivians encapçalaran i hauran de consensuar amb el govern, per tal de convocar una Assemblea Constituent popular, impulsada per les poblacions originàries. Una de les reivindicacions més fermes del poble indígena és la seua participació en el procés de refundació del país, dret que se'ls negà l'any 1825, quan Bolívia aconseguí la seua independència. Es pretén arribar a una democràcia participativa on els exemples que el MAS pren com a referència passen per Cuba i els seus avanços en educació i sanitat, Veneçuela i l'experiència de l'Assemblea Constituent o la proposta brasilera d'economia mixta. Precisament a Bolívia se celebrarà enguany la XIII Cimera Ibero-

americana durant els dies 14 i 15 de novembre i amb la representació de 21 mandataris d'aquestos països. Morales ha afirmat que prepara una cita paral·lela amb Castro, Chavez i Lula per aconseguir la unió de les esquerres a Llatinoamèrica i crear un front comú de lluita contra l'imperialisme i les seues estructures. A aquesta mateixa cimera, i aprofitant l'estada del president José Maria Aznar, el MAS exigirà al mandatari espanyol que es reflexione sobre la manera de rescabalar els danys comesos durant 500 anys de colonització en una o altra mesura.

fundador de l'Exèrcit Guerriller Tupac Katari. Com deia Felipe Quispe en la darrera entrevista a la Folha de Sao Paolo en referència a les futures converses amb el nou govern de Carlos Mesa: "Per assolir el poder, l'única forma és una revolució. No n'hi ha prou tenint el govern per a ser els amos del nostre destí. Per les vies institucionals, no arribarem al poder, ni tan sols al govern. La revolució passarà un día. Per a tenir el que és nostre, cal enderrocar-ho tot: les Forces Armades, que serveixen als interesos nord-americans, la policia i el poder econòmic.”


Pàgina 7

Cultura

Nombrosos i diversos comiats a Manuel Vázquez Montalbán La mort de Manuel Vázquez Montalbán el passat divendres 17 d'octubre a l'aeroport de Bangkok va estar seguida per nombroses mostres de condol i d'homenatges varis: el dilluns següent, el Col·legi de Periodistes de Catalunya va estar obert i va posar a disposició de les persones que li volguessin retre homenatge un llibre de condols i ICV/EUiA el van homenatjar també aprofitant un acte de presentació del seu programa cultural (el mateix Montalbán havia estat responsable de cultura del PSUC a finals dels setanta); el dimarts va ser incinerat, es va fer una cerimònia íntima al cementiri de Collserola i, per la tarda, es va realitzar, al Paranimf de la Universitat de Barcelona, l'homenatge més massiu de tots i que va comptar amb la presentació del rector Joan Tugores i les intervencions del cantant Raimon, l'escriptora Rosa Regàs, i l'escriptor i Premi Nobel de Literatura José Saramago. Tots els diaris i revistes del país es van omplir, els dies posteriors, d'articles que repassaven les seves diverses vessants professionals. La periodística, on es parlava dels seus inicis, el 1960, al periòdic franquista Solidaridad Nacional, d'on va acabar sent relegat a un altre diari del règim, La Prensa. Aquí s'hi va estar fins que el van tancar a la presó el maig del 1962 i no se'l tornarà a veure, en premsa, fins que deu anys després participà, en diferent grau, en publicacions com Siglo XX, Triunfo, i Tele/Exprés. En els darrers anys va ser articulista, entre d'altres,

d'Interviú, d'El País, i de l'Avui. També dins d'aquest camp es destacaven els llibres Informe sobre la información (1963), on es realitza una anàlisi sobre el control al qual estan sotmesos els mitjans de comunicació, i Historia y comunicació social (1980). La vessant poètica, la nineta dels seus ulls, formada per una recopilació dels seus primers quatre llibres, Memoria y deseo (1990), i per Ciudad i Ars amandi, les dues del 1997. La narrativa, que podríem dividir en dos blocs. Per una banda la sèrie de novel·la negra protagonitzada pel detectiu Carvalho, que consta de setze llibres i d'entre els quals podríem destacar Los mares del sur (1979), que fou Premi Planeta, la qual cosa no és garantia de res però com que ho va ser, ho dic, Asesinato en el Comité Central (1981), El balneario (1986), o Sabotaje olímpico (1993). A aquests llibres n'haurem d'afegir un darrer, Millenium, que consta d'unes mil planes i dos volums. Cal afegir encara que hi ha en marxa un projecte per traduir-los al català. Per altra banda, tot un seguit de novel·les de temàtica diversa com ara El pianista (1996), Galíndez (1990), la història d'un membre del Govern basc a l'exili forçat de després del 1939 que es relaciona tant amb la CIA com amb l'oposició a la dictadura dominicana de Trujillo, que és assassinat encara no se sap ben bé per qui ni sota quines ordres, i que li va valdre el Premi Nacional de Literatura d'aquell any, i Autobiografia del General Franco (1992), una corrosiva evidentment falsa autobiografia sobre el dictador. El camp de l'assaig, àmpliament tocat tant quantitativament com temàtica, amb obres de caràcter històric, prenent el terme històric un sentit molt

4 de novembre de 2003

visita del Papa a Cuba per fer un repàs de la revolució cubana, o Marcos: el señor de los espejos (1999), una reflexió sobre l'aixecament zapatista del 1994 i la seva evolució. A més de l'anàlisi més o menys detallat de la seva producció, també hem trobat nombrosos articles que parlaven sobre el seu compromís. En aquest punt es parlava dels seus inicis al FLP, no gaire, i al PSUC i a IC, de la qual en va ser un dels fundadors. També es feia constant esment del seu recolzament als sectors més marginals i a aquelles causes que, els que ja fa anys van abandonar, anomenen causes perdudes, a diferents projectes emancipadors d'arreu del món. I tot això és cert, tant cert com que, malauradament, tot i que sempre va advocar per la resolució dialogada dels conflictes, va accedir a formar part del Comitè d'Honor de la Candidatura al Premi Nobel de la Pau d'en Baltasar Garzón. M'agradaria pensar que en Montalbán es va enlluernar amb els processos endegats pel jutge contra torturadors sudamericans i que aquestes actuacions el van cegar, l'impediren de veure, que a l'Estat espanyol, en Garzón, integrant d'un tribunal d'excepció, l'Audiencia Nacional, no només no ha passat compte amb els torturadors franquistes, sinó que tanca mitjans de comunicació o fa com si plogués quan sent els testimonis de tortures de les persones que porten cent-vint hores incomunicades sota l'anomenada Llei Antiterrorista. Però seria una ingenuïtat pensar-ho. Josep Maria Solé

Manuel Vázquez Montalban

ampli, on no són només esdeveniments històrics els polítics estrictes sinó també tot allò que els envolta i que forma part de la cultura popular, com ara Crónica sentimental de la transición (1985), obres sobre gastronomia com Les

meves receptes de cuina catalana (1995), polítiques com Panfleto desde el planeta de los simios (1995), o d'anàlisi de processos revolucionaris o de revolta com ara Y Dios entró en La Habana (1998), on Montalbán aprofita la

Recepta

Guisat de cloïsses La clau per a aconseguir un bon guisat de cloïsses és posar-les al final de tot, i apagar el foc acabades d'obrir. Si les teniu bullint molta estona se us faran dures i no valdran res. Podeu mesclar diverses classes de cloïsses, però tingueu en compte que si poseu musclos el guisat només farà gust de musclos. Poseu les cloïsses en aigua amb una mica de sal perquè solten la sorra. Piqueu ben fina la ceba i poseu-la a sofregir en una cassola de fang amb l'oli. Mentrestant, talleu la nyora per la meitat i poseu-la a remullar en un got amb una mica d'aigua. Al quart d'hora afegiu-hi els pebrots tallats fins i tingueu-ho una hora a foc molt lent fins que estiga ben reduït.

Remeneu de tant en tant perquè no se us enganxe. Poseu-hi llavors l'all ben picat, feu unes voltes i aboqueuhi la tomaca ratllada i, al cap d'una estona, mig litre d'aigua i la fulla de llorer. Agafeu una paelleta i torreu-hi la farina. Quan estiga mig rossa, apagueu el foc i aboqueu-hi el vi. Mescleu-ho bé i feu una pasteta, tot tenint cura que no queden grumolls. Afegiu-la a la cassola i mescleu-ho bé. Peleu les patates i talleu-les a daus grans. Afegiu-les a la cassola i deixeu-les coure. Quan les patates estiguen cuites, afegiu-hi les cloïsses. Quan afegiu les cloïsses heu de vigilar que el caldo estiga bastant espès, ja que els bivalves solten molta aigua

Ingredients per a 4 persones

i ja us l'aigualiran fins a obtenir la textura desitjada. Si les poseu quan el caldo té la textura que voldríeu al final, us quedarà massa aigualit. Separeu la carn de les nyores remullades i piqueu-la en un morter amb

el safrà i una mica de julivert. Afegiu aquesta picada a la cassola. Quan les cloïsses siguen acabades d'obrir, tasteu-ho, rectifiqueu-ho de sal, si cal, i serviu-ho.

1 kg de cloïsses variades (tellines, petxines, escopinyes, navalles, cloïssa fina, etc.), dues cebes, un pebrot vermell petit i dos de verds, dos grans d'all, una tomaca ben madura, tres cullerades de farina, un got de vi ranci o de vi blanc semidolç, 100 ml d'oli d'oliva verge, una fulla de llorer, una branqueta de julivert, una nyora, safrà, ½ kg de patates, aigua i sal.


4 de novembre de 2003

Pàgina 8

Contraportada

Entrevista a Iñaki Gil de San Vicente, sociòleg basc

"L'agudització interimperialista pot arribar a ser d'una tensió extrema" Aure Silvestre i Juanjo Garcia, València.- El passat 31 d'octubre Constantí Llombart organitzada pel col·lectiu Taller d'Inciatives. Iñaki Gil de San Vicente, un dels principals pensadors marxistes Aprofitant l'avinentesa ens donà la seua visió sobre el procés de abertzales, participà en una conferència-debat dins de l'Escola construcció europea i les seues repercussions a nivell mundial. Vostè dirigeix les crítiques a la Maragall? Quina opinió li mereix Constitució Europea en dos senla postura d'alguns sectors de l'intits: per una part, al propi text i dependentisme favorable a la d'altra, al procés constituent... Unió? Respecte a això hi ha dues qüesLa política de CiU consistí fa anys tions. D'una banda que el mètode a explicar que Catalunya seria el de redacció de l'esborrany s’ha reaquart motor d'Europa, amb la conlitzat sense tenir en compte l'opinió nexió de costa sud de l'Estat fracès i pública. La redacció de l'articulat el nord d'Itàlia. Això ha desaparerespon, doncs, als criteris del grup gut. Ara es parla que el port de seleccionat. No hi ha hagut un proBarcelona tindrà un paper decisiu cés previ de respecte cap als drets en l'absorció del comerç a la medisocials adquirits. S'ha partit de la terrània, perquè saben que l'evolubase de reduir les conquestes socials ció econòmica europea ha variat. Pel a les necessitat del capital en aquests que fa a la proposta del PSC, és pura moments. Per altra part, el text està propaganda. Les eurorregions no redactat amb la suficient ambigüitat tindran cap poder polític, només com per poder retallar sistemàticatindran una autonomia de gestió ment els drets socials en un futur administrativa. Perquè el desenvoluimmediat. pament tecnològic permet el conQui hi ha darrere de la trol des del centres d'estratègics. Constitució? Darrere de la Quin paper atorga a les esquerres Constitució hi ha un bloc constituït en l'impuls a la Unió Europea? per l'elit de les burgesies financeres El reformisme, en acceptar la lògica que busquen disposar d'un espai de del capitalisme, n’ha quedat presocontrol, connectada amb les transner. Per tant, les seues possibilitats nacionals i els grans Estats; França i de negociació són a la baixa. I les Oriol Clavera Mobilització a Barcelona contra la cimera de la UE el 2002 Alemanya. seues dinàmiques sempre seran Què diferències té respecte a tracderrotistes. Durant 30 anys, l'esquetats anterior? rentement, Alemanya i l'Estat fran- Txèquia... Hi ha una lluita latent rra ha estat deslligant tot el procés Els tractats anteriors sancionaven cès cedisquen posicions, però la que anirà in crescendo. EUA veuen europeu del procés capitalista. Ha relacions de força i d'hegemonia. seua hegemonia eixirà reforçada en amb molta preocupació tres ele- tractat el problema institucional Tot el procés dels darrers vint anys, el procés de centralització de ments: l'Euro, l'expansió cap a l'Est sense connectar-lo amb l'econòmic. sobretot a Maastrich, Niça, etc. comandament i capitals. i l'Euro-exèrcit i, dins d'ell, el pro- A l'Estat, Esquerra Unida està planreflecteix les Davant els jecte Galileu, tejant proposar un relacions de impulsos de la alternativa al ‘Sí’ crític a la Darrere de la força dels C o n t i t u c i ó , GPS americà, “El reformisme, en Constitució Estats en cada Constitució europea hi ha quina serà la -al qual s'ha acceptar la lògica del Europea, mentre cicle. Això s'ha postura dels sumat la capitalisme, n’ha quedat altres sectors plansubstituït, des un bloc constituït per EUA? Xina- i l'extegen el ‘No’. A presoner. Per tant, les de 1999, pel l'elit de les burgesies Les conseqüèn- p a n s i ó l'Estat francès pacte entre financeres que busquen cies econòmiques Europea cap seues possibilitats passa el mateix. de negociació són a la Alemanya i d'Euroalemanya, a l'Est. Alguns, fins i tot, un espai de control l'Estat francès -la Unió-, provo- Les disputes baixa” proposen no proper dirigir les quen molta entre la Unió nunciar-se i esquir e g n e s inquietud. La i els EUA var qualsevol posid'Europa. De tal manera que hem productivitat mitjana de l'economia concerneixen a disputes de potèn- cionament. arribat a un moment en què aquests nord-americana ha cedit respecte de cies imperialistes. Davant tot el procés i quan s'arribe estats imposen les seues condicions. l'europea. La pugna creix des dels L'agudització interimperialista pot a un referèndum, com hem d'acEn el text es reconeix la importàn- 80 i anirà a més. L'economia nord- arribar a ser d'una tensió extrema. tuar? cia del potencial demogràfic de americana està prenent mesures Pel que fa al propi text, donat que Cal una visió a mitjà i llarg termini. cada Estat. Això significa que s'a- proteccionistes per garantir el des- la ciutadania europea s'adquireix Hem de començar a explicar quin és bandona la política del consens? envolupament, contra el mite de en ser ciutadà d'un Estat membre, el problema real, coordinar els secSí, és la dinàmica lògica d'una uni- lliure mercat. Un procés semblant hi haurà ciutadans de primera i tors i plantejar una concepció alterficació capitalista. On més població s'escampa per Europa. Un exemple segona entre els diferents Estats? nativa d'Europa, que no siga la del n'hi ha, on més mercat n'hi ha, on són les ajudes de l'Estat francès a El concepte de ciutadania és burgés Capital sinó l'Europa dels pobles, més capital acumulat existeix es indústries vitals de la seua economia per antonomàsia. Sense entrar-hi en dels treballadors. Això passa per una genera un pol d'atracció. Si fins ara o les polítiques d'Alemanya per arri- la discussió conceptual en l'actuali- concepció socialista d'Europa. hi havia hagut cert respecte cap als bar a una acord amb Rússia. Tot tat s'intenta crear una estructura Creu que hi ha possibilitats de països perifèrics pel que fa a les plegat lliga amb la projecció conti- desigual. Nominalment tots serem coordinar una campanya comuna a negociacions, la tendència comença nental de la Unió que aspira a ser un ciutadans. Però les desigualtats es nivell europeu de l'esquerra? a invertir-se. En el moment d'entra- dels pols d'Euràsia. L'altre pol seria mantindran corregides a l'alça. Possibilitats sí n'hi ha, però passen da de l'Estat espanyol i Portugal la Xina. Això comença a inquietar Existiran ciutadans de primera, de per què el conjunt d'esquerres arriencara calia mantenir les formes. els EUA. Per trencar la línia segona i de tercera i no ciutadans a be al fons del problema. Cal no atuAra que no fa falta es tendeix cap a d'Alemanya, els EUA preveuen con- seques. rar-se en el problema constituciol'enduriment de les negociacions. trolar l'anomenada Ruta de la Seda Quin paper atorga a les eurore- nal. Hem d'avançar amb certa S'arribarà a un acord pel qual, apa- i satel·litzar políticament Polònia, gions, què recentment ha agitat urgència.

AGENDA NOVEMBRE Dimecres 5 Tarragona (Tarragonès). Sopar popular de protesta contra la Nit de l'Empresari. 20h, plaça de la Font. Organitza: Assemblea de ciutadans i moviments socials de Tarragona Fraga (Baix Cinca). Xerrada: “L’OMC i els transgènics”. 20:30h, Palau Montcada. Organitza: Centre d’Estudis Llibertaris José Alberola. Divendres 7 Barcelona (Barcelonès). Ana Aznar i Alejandro Aggag okupen l'Hamsa contra els desallotjaments, amb la companyia de teatre Animalario. 1:30 de la matinada, centre social okupat Hamsa. Organitza: Assemblea d'Okupes de Barcelona. Torrent (Horta). Festa per l'autogestió. Ateneu Cultural Casino de Torrent. Organitza: Endavant i Casino Torrent. Cardedeu (Vallès Oriental). Concert antirepressiu amb Mesclat, Habeas Corpus i altres. Organitza: Casal Popular la Traca i Alerta Solidària. Dissabte 8 Perpinyà (Rosselló). Acte final del Correllengua i commemoració de la signatura del Tractat dels Pirineus, amb manifestació i concert. Organitza: CAL, Federació d'Entitats de Defensa de la Llengua i Cultura catalanes i el Casal Jaume I. Diumenge 9 Jornada internacional contra el Mur de l’Apartheid de Palestina. Actes arreu dels Països Catalans Dijous 13 Sortida dels autocars cap al Fòrum Social Europeu de París. Organitza: Xarxa de Mobilització Global. Divendres 14 Girona (Gironès). Presentació del llibre Autoestima i Països Catalans. 19:30h, Llibreria les Voltes. Dissabte 15 Barcelona (Barcelonès). Concentració de denúncia de l'enfonsament del Presitge. 16h, Pla de la Catedral. Organitza: Nunca Mais Catalunya. València (Horta). Aniversari de l’enfonsament del Presitge: passi de documental, taula rodona i projeccions nocturnes. 19h, Aula Magna. Dins la VIII Trobada Just Ramírez. Cornellà (Baix Llobregat). Concert en suport als detinguts de setembre 2002. 22 h al CSO Pati Blau. Organitza: Alerta Solidària. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Concert pro-presos anarquistes. 11h, Ateneu Molí d’en Ral. Dimarts 18 València (Horta). Xerrada: El món després de l’11 de setembre”, amb Carlos Taibo. 19:30h, Aula Magna. Dins la VIII Trobada Just Ramírez. Terrassa (Vallès Occidental). Xerrada “L’abocador de Coll Cardús, la mala gestió de residus”, amb Jaume Soler. 21h, Casal de barri de Ca n’Aurell. Organitza: Xarxa Salvem el Vallès.

Envia les convocatòries a accent@xarxaneta.org

L’ACCENT [`] és una publicació quinzenal d’àmbit nacional dels Països Catalans. Número 21. Tirada: 5.000 exemplars Número de dipòsit legal: L-1014-02. La responsabilitat dels articles d’opinió recau exclusivament en els seus autors. Redacció Valencia: c. de Ripalta, 20, baixos, València 46003. Redacció Barcelona: c. de Virtut, 14, baixos. 08014 Barcelona. Adreça electrònica accent@xarxaneta.org. Telèfons de contacte: Subscripcions: 658 33 39 32. Distribució: 615 54 47 15. Publicitat: 658 33 39 32. Consell de Redacció: Coordinació: Laia Altarriba, Andreu Ginés i Àlex Tisminetzky. Països Catalans: Laia Altarriba, Martí Cirici, Andreu Ginés, Àlvar Kuehn, Andreu Perelló, Maria Oliver, Aure Silvestre, Júlia Taurinyà, Joan Teran, Arnau Urgell. Economia: Rafa Escobar, Àlex Tisminetzky. Internacional: Juanjo Garcia, Sónia Jiménez Villanueva, Antoni Trobat. Cultura: Joan Sebastià Colomer, Josep Maria Soler, Feliu Ventura. Edició gràfica: Àlex Tisminetzky. Arxiu: Marc Garcia. Secció Gràfica: Oriol Clavera. Distribució : Eva Capdevila. Han col·laborat en aquest número: Albert Roig, Sergi Perelló, Roger Sànchez, Andreu Dalmau.

Accent 21  

Bolívia, balanç de la revolta Número 21 Economia / 5 Contraportada / 8 4 de novembre de 2003 Periòdic popular de distribució gratuïta 5.000...