Page 1

8 d’abril de 2003 Periòdic popular de distribució gratuïta 5.000 exemplars

Publicació quinzenal d’àmbit nacional dels Països Catalans

Número 7 Un dels detinguts ingressa a l’UVI després d’una afecció cardíaca durant el període d’incomunicació

Editorial

La resposta legítima Les darreres setmanes als carrers i places dels Països Catalans i de moltes altres parts del món hi ha hagut mobilitzacions que han rebut un suport popular massiu que tothom coincideix a qualificar d'històric. Els catalans i les catalanes hem manifestat de maneres molt diverses el nostre rebuig a l'agressió imperialista contra l'Iraq, tant en manifestacions multitudinàries, com expressant-nos sorollosament picant cassoles i olles, col·locant banderes als balcons o llençant ous i pintura contra les seus del Partit Popular. El discurs dominant de les convocatòries ha estat de rebuig en genèric de la violència, fent una especial denúncia de l'assassinat de civils. Però més enllà d'això, la campanya està servint per crear per primer cop en moltes persones una consciència antiimperialista que entén aquesta guerra com a conseqüència lògica del capitalisme i la seva necessitat d'expansió. Aquest moviment d'oposició a l'agressió concreta contra l'Iraq també ha estat un revulsiu per a alguna gent que ha entès que per impedir noves agressions com aquesta o com les que pateixen diàriament els palestins cal canviar les estructures del sistema capitalista que només comporta patiment i injustícia. Totes aquestes mobilitzacions les hem de contextualitzar en la precampanya electoral municipal i autonòmica que ja ha començat, i en la necessitat del PSOE d'enderrocar el PP i la de CiU de desmarcar-se'n. Una mostra més d'això és la proposta d'un nou Estatut per al Principat després d'estar vint anys al capdavant del govern de la Generalitat. És en aquesta realitat que cal buscar la causa del discurs contra la guerra que no qüestiona les arrels de l'agressió, ja que aquests partits no estan en condicions de qüestionar ni el capitalisme, ni l'imperialisme, ni cap de les causes profundes del conflicte. És per això que, sota el pretext d'un pacifisme puríssim, defensen una línia moderada i arrosseguen la resta (ERC, EU, IC, BNV o PSM) en la denúncia d'actes com l'esbroncada a Alberto Fernández-Díaz o l'acció directa contra seus del PP. La incapacitat d'aquests sectors per plantejar un discurs realista més enllà d'un pacifisme buit de contingut es deu a que ni poden ni volen criticar seriosament un sistema que té el monopoli de la violència i que ells recolzen o, com a mínim, accepten, tant a nivell mundial com nacional. En contraposició, la resposta dels sectors més combatius ha estat valenta, i cal entendre-la com una reacció de descontentament, no només contra aquesta guerra imperialista concreta, sinó també contra l'ofensiva espanyola, la retallada dels drets col·lectius i individuals i la precarització laboral. I encara adquireix més legitimitat quan els que ens governen il·legalitzen aquelles formacions polítiques que els molesten, intenten silenciar les veus dissidents tancant mitjans de comunicació, ataquen novament el català a l'ensenyament, precaritzen el treball o ens destrossen el medi.

Violència “antiterrorista” La repressió no s’atura als Països Catalans. Després dels casos de València i Viladecans, Torà ha segut el nou escenari d’una operació “antiterrorista” del jutge Garzón. El desplegament policíac desmesurat, l’ús de declaracions sota condicions irregulars com a prova per efectuar més detencions, les condicions infrahumanes de la detenció en règim d’incomunicació recodem que un dels joves ha estat ingressat a l’UVI- són el procediment habitual en aquests casos. La novetat ha segut la participació del Mossos d’Esquadra en l’operació que evidencia la trista complicitat d’algunes administracions autonòmiques en el procés de criminalització dels moviment populars. Una criminalització que ha experimentat un salt qualitatiu amb l’ús creixent de la imputació de terrorisme per delictes que fins ara eren tractats només com a danys. La proximitat de les eleccions fa sospitar que es tracte d’una campanya per desviar l’atenció d’altres problemàtiques que esquitxen el govern; el fet que els darrers detinguts siguen de la CUP podria confirmar l’estratègia electoralista per desprestigiar les alternatives existents -també les electorals- i despertar el vot nacionalista espanyol. Com denuncia la Comissió de Defensa dels Drets de la Persona del Col·legi d’Advocats de Barcelona “s’està configurant un nou concepte de subversió de l’ordre constitucional” que augmenta la cobertura legal de la repressió: l’excusa és el terrorisme, la víctima pot ser qualsevol de nosaltres.

Condemnes de presó per als vaguistes del 20-J Economia / 5

Els conflictes a l’Àsia Central Internacional / 6

Entrevista a Danish Hameed, de l’Afganistan Contraportada / 8

Dos joves de Torà a la presó i un a l'hospital El jutjat de guàrdia número 7 de Lleida, actuant per delegació del jutge de l'Audiència Nacional Baltasar Grazón, ha enviat dos joves d'entre 19 i 20 anys de les poblacions lleidatanes de Torà i Biosca a la presó acusats d'un delicte de terrorisme i a un tercer de Torà l’ha deixat en llibertat condicional després de passar cinc dies detingut. Aquest últim està ingressat al Centre Psiquiàtric Santa Maria de Lleida amb una una crisi d’ansietat arran del tracte rebut durant la detenció que se li va complicar amb una afecció cardíaca. Els Mossos d'Esquadra, coordinats amb la Policia Nacional, van detenir el dimarts 1 d’abril al vespre el noi que ha quedat en llibertat (tot i que no ho van comunicar oficialment fins el dimecres al matí) sota la llei antiterrorista per ordre del jutge Garzón. Els altres dos joves van ser detinguts el divendres 4 a la matinada a casa seva, i el mateix vespre el jutge de guàrdia de Lleida els va dictar presó preventiva. En el moment del tancament d'aquesta edició de l'Accent, el jutge acabava de dictar la llibertat condicional de Jordi V. perquè en l’estat psicològic i físic en què es trobava després dels interrogatoris no li podia prendre declaració i s’estaven a punt d’exhaurir les 120 hores de detenció i incomunicació que permet la llei antiterrorista (molt per sobre de els 72 hores que contempla una detenció ordinària). Un cop el jove es recuperi, el jutge li prendrà declaració i decidirà si el deixa en llibertat o l’envia a la presó en espera del judici. Jordi V. ha explicat als seus familiars, que ja l’han pogut visitar a l’hospital, que durant els interrogatoris ha rebut tot tipus d’amenaces i humiliacions. Llei antiterrorista per un delicte de danys Fonts policials atribueixen als joves diverses accions contra oficines bancàries i contra un repetidor de telecomunicacions, però l’ordre de presó preventiva per Toni T. i Jordi T. només els imputa dues accions de l'any 2000 i 2001. L'organització antirepressiva Alerta Solidària afegeix que "l'única prova inculpatòria contra els joves és la declaració sota tortures extreta a en Jordi V.". La Comissió de Defensa dels Drets de la Persona del Col·legi d'Advocats de Barcelona ha explicat que en els registres efectuats a les cases dels joves i a un local de Torà no s'han trobat armes ni explosius, ni se'ls ha pogut atribuir cap vinculació orgànica a un grup o banda armada. És per això que la Comissió de Defensa expressa la seva "profunda preocupació per l'aberració jurídica que significa l'ampliació del concepte de terrorisme fins a aplicar-lo als ara detinguts, per uns comportaments que, en cas de resultar provats, serien constitutius com a màxim d'un delicte de danys, com en tants casos similars al present s'ha pronunciat la jurisdicció ordinària". Aquesta comissió del Col·legi d'Advocats denuncia que, amb aquesta actuació, Garzón està envaint competències d'altres òrgans jurisdiccionals i s'està

Assemblea de veïns a Torà en solidaritat amb els joves detinguts de la localitat

extralimitant en les funcions pròpies d'un jutge d'instrucció per les seves ambicions personals. Setge i confusió a Torà L'actuació dels Mossos d'Esquadra i la Policia Nacional a Torà per detenir els tres joves va trasbalsar la vida d'aquest poble d'uns mil habitants, ja que van fer un enorme desplegament policial per registrar les cases dels detinguts i el local de joves. Les dues formacions del consistori -la Candidatura d'Unitat Popular (CUP) i Convergència i Unió- reunides en un ple extraordinari el divendres 4, van emetre una moció on consideraven "absolutament desproporcionada l'actuació policial de dimecres passat a la localitat i la falta d'informació als familiars dels joves sobre el seu estat i parador". L'Ajuntament de Torà també va expressar la seva solidaritat amb els joves detinguts i la preocupació pel seu estat físic i psicològic davant la possibilitat que haguessin patit maltractaments en les dependències policials. Els familiars i advocats dels detinguts també han denunciat la confusió que ha regnat en tot moment sobre el parador i situació judicial dels nois, ja que en principi els mossos ni tan sols van reconèixer la primera detenció fins al cap d’unes quantes hores de l’arrest. A més, van dir als pares que havien traslladat els detinguts a Madrid. Malgrat tot, sembla que no se'ls han emportat de Lleida en cap moment. El règim d'incomunicació també ha impedit que en un primer moment es pogués saber quin dels joves havia estat ingressat a l’hosptial, per quines causes i quin era l'estat en què es trobava. Crida a la mobilització Des del primer moment de la detenció hi ha hagut concentracions i manifestacions tant a Lleida com a Barcelona per exigir la llibertat dels joves. Alerta Solidària ha fet una crida a la mobilització i a la denúncia social "amb l'objectiu de revertir la decisió del jutge i de la justícia espanyola. La seva posada en llibertat depèn, en bona part, de la resposta i pressió que com a companys puguem exercir".


8 d’abril de 2003

l’apunt

El fracàs social de l’exèrcit espanyol Les accions de denúncia de la presència militar quotidiana s'han multiplicat al llarg dels últims anys, de forma paral·lela a l'increment d'aquesta presència al conjunt dels Països Catalans. Els integrants de col·lectius antimilitaristes vinculen aquesta creixent presència a la necessitat que, hui en dia, tenen els exèrcits d'autojustificar-se i promocionar-se socialment en un moment en què la societat ha mostrat de forma majoritària i en repetides ocasions la seua disconformitat amb l’existència dels aparells militars. Aquest fet s’ha agreujat significativament arran la professionalització de l’exèrcit. Prova d'això seria el fracàs de les diferents campanyes de reclutament encetades a les principals ciutats dels Països Catalans, que han hagut de ser cobertes amb la inclusió de població immigrant, un fet que ha obligat, fins i tot, a un canvi de les lleis que fins fa pocs anys prohibien explícitament la possibilitat d'encomanar la defensa de l'Estat a ciutadans que no tingueren reconeguda legalment la nacionalitat espanyola. Fa uns anys, i dins la seua campanya per aconseguir un prestigi social que mai ha assolit realment, des del ministeri de cultura es va fer un intent per incorporar als projectes curriculars dels centres d'ensenyament, un temari centrat en mostrar els avantatges de comptar amb un exèrcit en una societat contemporània. El ministeri va oferir la possibilitat que foren impartits pels propis militars, però, al cap de poc temps, aquest projecte va ser retirat degut a la forta oposició per part d'ensenyants i associacions de mares i pares d'alumnes.

Pàgina 2

Països Catalans

Ciutadans intenten inspeccionar la base de l’OTAN a Bétera Al llarg dels últims anys ha hagut un increment de les campanyes antimilitaristes als Països Catalans

Els antimilitaristes foren vigilats de prop per la Guàrdia Civil

Aure Silvestre.- València. L'actual situació d'agressió bèl·lica sobre l'Iraq, ha generat al llarg de les darreres setmanes un seguit de mobilitzacions i manifestacions de caire popular que s'han estés arreu dels Països Catalans. Sense anar més lluny, el passat diumenge 30 de març hi hagué una acció de denúncia contra la presència de la base de l'OTAN a la població valenciana de Bétera. A les 12 del matí, i en el context d'una jornada europea contra aquesta mena d'instal·lacions bèl·liques, hi havia convocada una marxa ciutadana que eixia des de la població del Camp de Túria fins aquest complex militar. L'objectiu de la marxa era accedir a la base per tal de realitzar una inspecció i poder determinar, d'aquesta manera, quin tipus d'armament i material s'hi emmagatzema. Una vegada arribats a les portes del centre militar, les vora dues-cen-

tes persones que havien participat, foren aturades per un important desplegament de la Guàrdia Civil (inclòs un helicòpter que no va deixar en cap moment d'intimidar els congregats). Malgrat els intents i les demandes per poder entrar, els comandaments policials i militars van denegar la possibilitat de visitar les instal·lacions, adduint no tenir capacitat de decisió per autoritzar aquesta entrada. En qualsevol cas, i considerant la més que previsible resposta negativa per part dels militars a la demanda d'accedir a la base, ja s'havia organitzat de forma paral·lela una acció de desobediència civil, consistent en la infiltració d'una quarantena d'aquests inspectors a dins les instal·lacions però per un altre sector de la base. Aquesta acció va ser planificada des de feia mesos, i de fet s'havia convocat als mitjans de comunicació amb dife-

“La presència militar espanyola als Països Catalans, pel seu volum s’assembla més a la d’un exèrcit d’ocupació que de defensa”

Les mobilitzacions contra la guerra no s’aturen Arreu dels Països Catalans, les mobilitzacions contra la guerra no s’han aturat durant aquestes setmanes. Dimarts 1 d’abril, universitats i instituts del Principat s’aturaven en una vaga contra la guerra. Milers d’estudiants participaren en les mobilitzacions, que insistiren en el rebuig a la guerra i al suport

que hi dóna el govern del PP. Precisament regidors d’aquest partit abandonaven els seus càrrecs a diferents localitats com Montmeló, Elx o Roquetes. A molts llocs els i les ciutadanes expressaren el seu rebuig cap aquest partit de múltiples maneres. A Mallorca hi va haver fortes protestes durant la presentació de la

candidatura de Matas al govern de les Illes. Dimecres 2 d’abril, les cassoles i estris de cuina tornaren a sentir-se massivament als carrers i balcons de Barcelona. Dissabte 5 d’abril, a València, una cadena humana contra la guerra encerclava tres vegades el nucli antic de la ciutat.

rents notes de premsa, on s'explicaven els objectius de la inspecció que, en les pròpies paraules, era "de desobediència civil, conscientment il·legal, pública, política i plenament legítima donat el menyspreu que estan demostrant els poders públics cap a una ciutadania que diuen representar i que es manifesta absolutament contra la guerra i localment, contra la instal·lació del quarter de la Força de Reacció Ràpida de l'OTAN a Bétera". Els inspectors, a més, i en previsió de poder ser detinguts com a conseqüència d'aquesta acció, van signar una declaració on feien constar la plena consciència de la seua acció de desobediència civil malgrat saber de la seua il·legalitat. El grup d'inspectors, però, va ser detingut quan duia recorreguts un centenar de metres, sent posteriorment identificats els seus integrants i deixats en llibertat. Segons les declaracions d'alguns d'aquests inspectors, com la membre del col·lectiu L'Avanç Elena Olcina, l'entrada a la base va ser molt senzilla: es limitaren a alçar la reixa de fil d'aram i entrar. Una vegada tot el grup era a dins, s'escamparen per intentar cobrir el màxim de terreny possible, moment en què foren aturats per efectius de la Guàrdia Civil. Aquesta acció va tenir la cobertura informativa d'un nombrós grup de periodistes i mitjans de comunicació, i les cadenes de televisió de tot l'estat espanyol s'en van fer ressò.

de Bétera i contra les intervencions armades a l'antiga Iugoslàvia, l'Afganistan o ara mateix amb l'Iraq. També s'han produït mobilitzacions puntuals, com les que es desenvoluparen a Barcelona i Alacant l'any 2000 i 2001 respectivament, contra les desfilades en commemoració del dia de les forçes armades, o a la ciutat de València la primavera de l'any passat amb les protestes ciutadanes contra la cimera euromediterrània. Els organitzadors van lligar directament a la denúncia de l'existència de l'OTAN. Totes les celebracions militars han comptat amb el recolzament de les institucions catalanes, desoint d'aquesta manera la demanda popular per tal que no es realitzaren. Aquestes però, no han estat les úniques accions de desobediència civil contra la presència de l'exèrcit espanyol i de l'OTAN al nostre país al llarg dels últims anys. Com ja va informar L'Accent, el passat mes de febrer a Alacant, membres del col.lectiu Tortuga van dur a terme una acció contra el monument a l'exèrcit, consistent en l'intent d'enderrocar-lo a colps de martell i l'abocament sobre el mateix de poals de pintura blanca. L'acció va ser avortada a punta de pistola per policies de la brigada d'informació

Tradicional oposició ciutadana La presència militar espanyola i de l'OTAN ha trobat tradicionalment una forta oposició als Països Catalans, que mantenen en el seu conjunt uns nivells de presència militar molt més elevats que a la resta de l'estat espanyol. Aquesta situació que s'assembla més a la d'un exèrcit d'ocupació que a un de defensiu i malgrat existir des de fa tres segles, es va incrementar sobretot després de la Guerra Civil. Durant els darrers anys, aquesta oposició s'ha centrat en la denúncia i demanda de desmantellament de la base La pluja tampoc no evità l’entrada a la base militar


Pàgina 3

Països Catalans

Les candidatures independentistes i d’esquerres a les eleccions del 25-M Desenes de noves Candidatures impulsades per l’esquerra independentista concorreran a les municipals de maig al Principat B. Pompei, Barcelona.- Nombroses localitats catalanes, bàsicament del Principat, comptaran amb la presència de candidatures afins o amb la participació de l'esquerra independentista, és el cas de les CUP (Candidatures d'Unitat Popular) i de les candidatures vinculades a l'Alternativa Municipal de l'Esquerra Independentista (AMEI). Si alguna cosa comparteixen el conjunt d'aquestes candidatures és l'interès en esdevenir un referent per a la gent d'esquerres i independentista de cada població, prenent el compromís d'impulsar la "democràcia participativa". També volen donar resposta a les reivindicacions populars, respecte a qüestions com la llengua, el respecte al medi ambient o la igualtat de drets dels immigrants. L’oposició a la guerra contra el poble d’Iraq és també un dels punts que es vol refermar des de les CUP. El passat 15 de desembre, s'aprovava la Declaració de Vilafranca, que destacava que la "feblesa ideològica, la diversitat en l'actuació pràctica al llarg del territori de les anomenades forces d'esquerres al nostre país i la nostra voluntat d'esdevenir un referent polític alternatiu a aquestes, impossibiliten que les CUP i l'AMEI arribem a cap acord polític d'abast nacional amb cap d'aquestes forces", si bé afirmava que "respectem les dinàmiques locals de possibles enteses a partir de la coherència amb el treball conjunt de base en les lluites socials, culturals, ecològiques, urbanístiques, etc." Aquest posicionament és un reflex de la diversitat de plantejaments de les diferents candidatures respecte a les aliances i acords assolits amb altres formacions. A Arbúcies, la CUPA manté l'alcaldia des del 1983, a mans de l'històric batlle Jaume Soler, malgrat els infructuosos intents de CiU de treure l'esquerra de l'ajuntament. Arbúcies ha estat durant aquests anys una experiència de la que convé destacar el

Roda de premsa de de les CUP amb membres de les Candidatures de Vilafranca, Arbúcies, Sabadell, Mataró i Manresa.

8 d’abril de 2003

socialment integrada, amb la participació de totes les persones, vinguin d'on vinguin", reflex de la voluntat de representar també els nous vigatans d'origen immigrant i combatre la preocupant presència de l'ultradreta racista a la ciutat. Una altra novetat significativa és la CUP de Mataró, que compta amb el suport dels independentistes de la localitat, a més d'antics responsables locals d'Esquerra Republicana, crítics amb l'actuació nacional d'aquest partit. També a Terrassa s'ha presentat per primera vegada una Candidatura des de l'esquerra independentista. Aixímateix, hi haurà llistes a Girona, Navarcles, Sant Just, Tagamanent o Roquetes, entre altres. A més, a les comarques de la Garrotxa i el Baix Gaià, s'han presentat llistes independents a molts pobles, que compten amb el suport de l'esquerra independentist. És el cas de les candidatures de l'Alternariva per la Garrotxa, que es presenta en més de set localitats, entre elles Olot, i l'Alternativa Baix Gaià, en tretze, i que compta amb el suport de CUPs, a més l'Entesa de Progrés Municipal i formacions ecologistes. Són evidents les diferències de la visió de les polítiques d'aliances de les diferents candidatures, però la Declaració de Vilafranca posava com a fita les següents eleccions, el 2007, per tal que les CUPs i l'AMEI esdevinguin "el referent polític unitari a nivell municipal del conjunt de l'esquerra independentista i de tots aquells sectors de la classe treballadora i les classes populars conscients de la necessitat d'una transformació socialista de la nostra societat i de la instauració d'un nou marc polític que garanteixi els drets socials, la democràcia i les llibertats nacionals al nostre poble". Caldrà veure doncs, quins són els resultats, no només electorals, sinó la capacitat que tinguin d'esdevenir un veritable referent alternatiu a les opcions polítiques existents al nostre país, que suposi una veritable eina al servei de les lluites populars i del projecte polític de ruptura amb els estats espanyol i francés i de transformació social.

treball realitzat en la solidaritat que ha donat sempre molta per Masquefa, que compten amb internacional. D’aquesta manera importància al treball de base, un regidor. A la Segarra, la CUP s'han mantini m p u l s a n t de Biosca tenen 2 regidors des gut vincles i que es van presentar per primer “La Declaració de Vilafranca l'associaciocol.laboranisme, la par- cop el 1995, i la de Torà té tres cions amb la afermava la intenció ticipació i les representants. També és el cas la R e v o l u c i ó d’esdevenir un referent polític lluites popu- de Sabadell, que treballa dins Sandinista els lars. Per a ells l'Entesa per Sabadell, ara sense alternatiu a la feblesa i anys 80, i s'ha "la lluita IC i EUiA, que va perdre l'alcali m p u l s a t , renúncies de l’anomenada municipal es dia en les anteriors eleccions. entre altres, la esquerra del país” un eix més de La novetat en aquesta ocasió és el solidaritat la nostra acti- significatiu nombre de noves canamb els pobles vitat". aEn didatures, impulsades des de l'essahraui i palestí (participant en el les eleccions del 25 de maig espe- querra independentista, com el vaixell del retorn palestí l'any ren millorar resultats amb un nou cas de la CUP de Vilafranca, que 1988). També la defensa dels alcaldable, Miquel-Muç Vall i presenta llista per primer cop, drets dels treballadors ha estat un Soler, i un pacte amb ERC de però amb la vista posada en eix del seu treball, recentment ha Sant Pere, signat el passat 27 de començar un treball de base que estat notícia la decisió de la justí- febrer, per fer una candidatura doni resultats de cara al 2007. A cia espanyola d’anul·lar l'acord conjunta. Vic, la coalició d'Alternativa municipal que impedia a les ETT Al marge d'aquestes dues expe- Verda i la CUP espera obtenir instal·lar-se a Arbúcies. L'actitud riències, altres llistes han obtin- representació municipal, amb la d'ERC en aquestes properes elec- gut regidors en anteriors conte- intenció de defensar "l'ideari de cions, en què presentarà una can- ses. És el cas de l'AUP de l'esquerra independentista, una didatura pròpia, pot donar a la Manresa, o la dels Independents ciutat sostenible, solidària i dreta el govern de la població. Ser subscripor de L’ACCENT et permet rebre a casa cada quinze dies la publicació i col·laborar amb el projecte Ribes, al Garraf, és l'altra poblad’informació popular i compromesa amb la realitat dels Països Catalans ció on la candidatura de la UM9 ha ostentat l'alcaldia al llarg de diverses legislatures, però en les eleccions del 99, es quedà amb 7 Nom i cognoms: regidors, 4 menys que el PSOE, Adreça: que li prengué el govern. Això no ha aturat el treball de la UM9, Codi postal: Població: Telèfon:

BUTLLETA DE SUBSCRIPCIÓ

Tipus de subscripció: trimestral (9 euros) Domicialiació bancària Nom del titular: Entitat Oficina Control

semestral (18 euros) Població: Número de compte

Us prego que fins a nova ordre carregueu al compte corrent o llibreta indicada el rebut que us presentarà l’Accent en concepte de subscripció. Signatura: Envieu aquesta butlleta per correu a: c. Virtut, 14 baixos 08012 Barcelona o c. Ripalda, 20 baixos esquerra. 46003 València, o bé truqueu al 658.33.39.32.


Pàgina 4 8 d’abril de 2003

CiU vota amb el PP l'enduriment del règim d'incomunicació de la llei "antiterrorista" El passat dijous 3 d'abril, en una votació al congrés espanyol, els grups parlamentaris de PP, CiU i CC van rebutjar una esmena a la nova llei d'Enjudiciament Criminal. Així, el text aprovat redueix les condicions necessàries per decretar la presó provisional i allarga la incomunicació fins a tretze dies, 5 a comissaria i 8 a presó. Diverses organitzacions de defensa dels drets humans han denunciat que aquesta mesura està clarament destinada a incrementar el nombre de presos polítics, retallar encara més el dret de defensa lletrada i permetre la total impunitat dels torturadors, així com esborrar les conseqüències de la tortura amb la incomunicació a presó.

S'inaugura un nou casal popular a ciutat de Palma A la seva primera octaveta, el Casal Popular Can Capses ho deixa clar: "una alternativa a la cultural oficial". Sota aquest lema surt a Ciutat el nou casal, que ens ofereix un espai on realitzar tot tipus d'activitats. La inauguració d'aquest casal amplia l'oferta d'espais "catalans, autogestionats, populars, socioculturals, ecologistes i solidaris" que hi ha a les Illes. Obert el 21 de febrer d'enguany està situat al carrer de Carme i està obert de diumenge a dimarts, de 18h a 22h i de dijous a dissabte de 18 a 24h. casal@mallorca.vilaweb.com

Manifestació a Perpinyà per les escoles de La Bressola Més de 300 persones es van manifestar a Perpinyà el passat diumenge 6 d'abril per reclamar un augment de la subvenció que el Consell General, la màxima institució de la Catalunya Nord, atorga cada any a les escoles catalanes La Bressola. La pluja i el mal temps no va alterat el caire festiu de la manifestació que va recórrer el centre de Perpinyà. Els manifestants reclamaven un augment dels 6.000 euros anuals de subvenció que reben actualment les set escoles que els impedeixen acollir tots els alumnes interessats.

Països Catalans

La dreta de Castelló plora la mort de Troncho El popular presentador amenaçava i insultava els sectors crítics amb la política del PP Redacció, Castelló de la Plana.- El propietari i director de Televisión de Castellón, Vicente Miralles Troncho, va morir el passat 27 de març després d'una llarga malaltia. Fou soterrat amb tots els honors: els oficis funeraris els realitzà el bisbe de la diòcesi i hi assistiren nombroses personalitats entre autoritats, polítics i empresaris. Així, hi foren presents l'alcalde de Castelló de la Plana, José Luís Gimeno, el president de la Diputació, Carles Fabra, els consellers de Govern valencià Vicent Vicent Miralles Troncho, en directe Rambla i Mª Àngels Ramon-Llin; el subdelegat del Govern espanyol, Reconegut feixista Ximo Borràs; els candidats del PP a Als diversos programes que el propi les properes eleccions, Francesc Troncho va presentar a la seua televiCamps i Víctor Campos, i també sió, o a les col·laboracions habituals candidats del que feia en alguns PSOE i UV. El traspàs d’aquest dels mitjans L'afluència de popular ultra escrits de la "forces vives" de reaccionari tanca un comarca, les prola ciutat i clames feixistes altre episodi de comarques fou van ser constants. la mostra evi- l’anomenada trasnició Vicent Miralles dent d'un prova utilitzar el seu fund agraïment espai mediàtic per per la gran tasca que Miralles insultar i llençar falses acusacions Troncho va fer al seu favor des de la sobre diferents persones i col·lectius seua televisió, la també coneguda crítics amb la política del PP. La seua com Teletroncho. complicitat amb els poders locals es En consonància amb la lamentació va traduir en una completa impunide la dreta, el traspàs d'aquest popu- tat, que li permetia, entre altres lista ultrareaccionari tanca un altre coses, incomplir els autos judicials trist episodi de l'anomenada transi- desfavorables o mostrar regularment ció, semblant al protagonitzat pel banderes i altres símbols franquistes funest Gonzalez Lizondo, però al plató del seu programa. aquest cop protagonitzat des d'una Aquesta complicitat amb les autorialtra tribuna, la dels mitjans de tats es va traduir, també, i malgrat el comunicació. caràcter alegal de la televisió, en les

l'alcalde de Castelló on es lloava la figura de Franco. El propi autor va retirar les 1000 còpies que s'havien editat arran de l'allau de crítiques que va rebre, però Troncho, al seu programa Hilo Directo, va optar per crear un llista d'espera per a tots aquells que vulgueren adquirir el llibre, que es va comprometre a reeditar de la còpia que ell ja tenia. En una altra mostra del talant reaccionari de Troncho, la revista Kale Gorria explicava el passat octubre com, en una de les seues col·laboracions al diari Mediterraneo, va amenaçar amb acomiadar als seus treballadors si participaven en la vaga general del 20-J. Troncho escrigué que si "els empleats s'atreveixen a fer el ridícul i participar en la vaga, podran fer feliços als que es troben en la llista de l'atur".

Persecució a l'independentisme Un dels sectors més atacats des de la nombroses subvencions que tribuna de Troncho fou l'esquerra Teletroncho va rebre de diferents ins- independentista. Tant Maulets com titucions públiques vinculades tant al la CEPC, ambdós amb una imporPP com el PSOE o el BNV, o direc- tant presència a la capital de la tament dels parPlana, van ser tits en forma de L’últim exemple del seu objecte de difapropaganda elec- talant feixista fou la macions i insults toral. amb l'objectiu promoció des de Diferents col·lecfinal de criminatius van denun- Teletroncho d’un llibre litzar-los. Així, ciar amb diverses on es lloava Franco de forma habicampanyes la tual s'establia constant apolorelació d'aquests gia del feixisme que Troncho practi- col·lectius amb grups armats cava, recollint frases del presentador estrangers sense cap mena de prova. com ara, "a Espanya (sic) 20 GAL Tot i que sempre els va considerar farien falta" o "a eixe, un parell de "quatre gats", després de cada trets i s'ha acabat amb el problema". manifestació, acte o campanya, Fins i tot, en ocasió dels 20-N, algun Troncho alçava la seua veu contra any va projectar especials commemo- els que "alteraven la pau social". rant "l'exemplar vida i política de Així, per exemple, la CEPC fou Franco" o exaltant la figura de José acusada de "pro-terrorista" amb Antonio. motiu la presència de Pepe Rei a la L'últim exemple del seu talant feixis- Universitat Jaume I en un acte ta fou la promoció des de organitzat per aquest sindicat d'esTeletroncho del polèmic llibre de tudiants.

34 anys de presó i multes pels enfrontaments a Sants de 1999 Redacció, Barcelona.- Ja hi ha sentència pels acusats del 12 d'octubre del 99. Per molts ha estat una sentència política, una condemna a l'antifeixisme. I és que la jutgessa encarregada de dictar sentència ha donat el vist-i-plau a la versió de la fiscalia, arribant a reproduir textualment alguns fragments sencers de l'acusació. La sentència feta pública el passat dilluns 31 de març condemnava 14 persones a 2

anys de presó i 10 mesos de pena multa equivalents a 1800 euros, per desordres públics, atemptats i danys. Una altra persona, militant de la CGT, era condemnada a 4 anys de presó pels mateixos delictes però amb agreujant en el delicte d'atemptat. Les altres condemnes eren dues persones condemnades a 1 any de presó i multa econòmica respectivament i un últim multat. En total són 34 anys de

presó i multes i indemnitzacions per valor de més de 30000 euros. Els acusats van negar en tot moment els càrrecs de què se'ls acusava. El grup d'advocats de la defensa ha reaccionat amb una roda de premsa on han mostrat la seva indignació amb la sentència i han informat que recorreran i que pensaven emprendre accions legals contra la jutgessa, a qui han acusat de prevaricació.

Detenció el 12 d’octubre del 1999


Pàgina 5

Informe 2002 de sinistralitat laboral La publicació per part del Ministeri de Treball espanyol de l'informe 2002 sobre siniestralitat laboral ha tingut una sorprenent poca difusió als mitjans de comunicació. Malgrat això, les dades que recull aquest dossier oficial continuen parlant del creixement de les persones mortes en el seu lloc de treball, un 8,12% més que el 2000. Cada dia laborable continuen morint cinc treballadors en accidents laborals a l'estat espanyol, i quasi tres als Països Catalans. En un altre informe, el Col·legi d'Apa-relladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona ha assenyalat als treballadors immigrants del sector de la construcció com el sector que pateix gran part dels accidents laborals, i en general considera com a causes d'aquesta realitat la manca de formació, la subcontratació, els estudis de seguretat e higiene inapropiats i la manca de planificació.

Accions a Reus contra la compra d'avellana turca Unió de Pagesos va convocar el passat 28 de març un centenar de productors de fruita seca, que van cremar pneumàtics a les portes de les empreses Morella Nuts i Borges, en la carretera de Reus a Falset (Baix Camp). La protesta volia denunciar que l'empresa compra avellana turca quan aquesta està al mateix preu que la catalana. Per altra banda, el sindicat agrari ha convocat a Lleida pel proper 12 d'abril una manifestació contra la reforma de la Política Agrària Comuna (PAC) que es pretén realitzar a la Unió Europea. El secretari d'organització d'UP, Josep Maria Besora, considera que la nova PAC "atempta directament contra la professionalització del sector agrari i la desactiva" i comporta una important retallada dels paquets d'ajudes que rep actualment el sector.

Economia

8 d’abril de 2003

Sentències de presó per als detinguts del 20-J S'inicia la campanya per evitar l'execució de la condemna de dos anys de presó per a tres persones mentre el fiscal ha notificat la petició de presó per a tres joves més. Àlex Tisminetzky, Barcelona.- El 20 de juny va ser el dia escollit per les centrals sindicals per convocar la darrera vaga general. Les pensions i les polítiques laborals del govern del PP van ser les causes d'una protesta que pel seu ampli seguiment va aconseguir ser una de les primeres mostres de rebuig massiu a una dretanització política i social que està portant a terme el govern de José Maria Aznar. El seguiment de la vaga a la ciutat de Barcelona va ser avaluat pels sindicats com un rotund èxit: 200.000 persones van desfilar pel centre de la ciutat i el tancament va ser molt important en molts dels sectors econòmics de la ciutat. Però durant les primeres hores de la jornada reivindicativa cinc vaguistes van ser detinguts per les intervencions policials contra els piquets sindicals, que van donar a conèixer la vaga acompanyats per fortes mesures de seguretat i un estret seguiment per part de policies antiavalots. Però el número més gran de detinguts es va produir en acabar la manifestació de l'heterogeni bloc de CGT, CNT i del Procés de Vinaròs. L'acte va finalitzar a la Plaça de la Catedral amb un concert i acte públic, i és on es van iniciar els enfrontaments entre un grup dels manifestants i la Policia Nacional espanyola, quedant afectats sobretot l'edifici de Foment del

Treball i la seu central de la Caixa de Catalunya. La policia va efectuar diverses càrregues però no va aconseguir en hores dispersar les persones concentrades a la plaça. En intervencions policials posteriors van ser detingudes 23 persones acusades de participar a les accions de la plaça de la Catedral. En el cas dels tres condemnats darrerament a l'Audiència Provincial van ser detinguts hores després a la vila de Gràcia en un operatiu dels Mossos d'Esquadra. Després de dos dies a comissaria, van ser deixats en llibertat amb càrrecs de desordres públics i danys. En judici ràpid van ser condemnats pel Jutjat nº3 de Barcelona a dos anys de presó i 20 mesos de pena multa, a més del pagament d'una indemnització de més de 60.000 euros cada un a favor de la Caixa de Catalunya. En aquests darrers dies els ha arribat la notificació de l'Audiència

La policia espanyola va carregar contra els vaguistes

Provincial de denegació del recurs contra aquesta sentència. La possibilitat de l'entrada a presó dels manifestants ha generat una campanya de solidaritat amb l'objectiu d'evitar-ho. L'assemblea de suport als encausats del 20-J ha convocat una sèrie de mobilitzacions i concentracions a diferents poblacions per tal de demanar a la Caixa de Catalunya que es retiri de l'acusació particular i renuncií a la indemnització. En un

Convocatòries de suport als encausats 7 i 8 d’abril: trucar a la Caixa per interessar-se per la seva posició en la demanda dels vaguistes. 9 d’abril: Jornada de lluita Barcelona. Concentració a les 13h davant la seu centra Central de Caixa de Catalunya a la Plaça de la Catedral. Granada.Concentració a les 13h a l’Oficina de Caixa Catalunya a la Gran Vía. A concretar a Manresa i València

Col·lectiu Obrer i Popular: un sindicat sense groc Redacció, Ripollet.- Quan algú parla del Col·lectiu Obrer i Popular (COP), ho associem immediatament amb Ripollet. No n’hi ha per menys. És en aquesta vila del Vallès Occidental on un grup d’homes i dones treballadores i compromeses amb el seu poble, han aconseguit mantenir durant els anys una experiència de lluita i de dignitat dins les institucions del suposat oasi català. El naixement del COP, però, té lloc el 1976 com a sindicat. Aleshores, davant la burocratització de CCOO i el creixement de la UGT, algunes experiències de democràcia directa de la comarca van decidir crear una alternativa. D’aquí va sorgir el COP. Identitat assembleària i de combat La secció del COP a l’empresa Delphi és una de les més clares proves que la línia amb què van començar es manté ben viva i actual. Des del 1976 quan era Condiesel i després sent Lucas, el COP sempre hi

El COP ha sortit al carrer per fer sentir la seva veu

ha estat present “rebutjant i denunciant les formes de representació imposades i reivindicant les assemblees com a forma de participació i decisió”. Defensen que cal un sindicalisme diferent al model dels grans sindicats, construint-ne un de participatiu que permeti evitar coses com “la signatura dels Acords d’Eficàcia Limitada per part de CCOO i que la plantilla va rebutjar”. Per la seva actitud combativa han estat perseguits als nuclis laborals. Per exemple, a Sintermetal, on l’empresa va acomiadar un treballador militant del COP que destacava pel

seu compromís de lluita. També a la Küster S.A., el COP ha hagut de fer front a acomiadaments i denúncies. Però la repressió no ha estat capaç d’aïllar el COP als llocs de treball on hi és present. Al contrari. És cert que el COP té una implantació que es redueix a una quinzena de col·lectius concentrats al Vallès Occidental, amb alguns nuclis al Baix Llobregat i al Barcelonès. Però també és cert que la seva preocupació per desenvolupar mecanismes de participació, d’implicar tots els i les treballadores en els problemes col·lectius i sobretot, la defensa honesta d’allò que s’a-

comunicat, l'assemblea recorda que aquesta entitat va facturar en el 2001 més de 29.000.000.000 euros i assenyala la paradoxa de què el Consell d'Administració d'aquest ens teòricament públic està compost per empreses vinculades al PSC, la Diputació de Barcelona (també del PSC-PSOE) i els sindicats SEC, CCOO i UGT. En aquest dies també ha arribat a tres persones més les peticions del fiscal Víctor Alegret Teijeiro, que inclouen els delictes de desordres públics, danys i atemptat als agents de l'autoritat, podent representar fins a quatre anys de presó, sis mesos de pena multa i una altra indemnització milionària per la Caixa de Catalunya per cadascun. Per adherir-se a la campanya, el Grup de suport als encausats del 20J ha obert una adreça electrònica: www.sindominio.net/encausados20j

prova en assemblea en els moments més difícils, fan que el COP sigui el sindicat més votat i amb més representants en la majoria de Comitès d’Empresa on és present. D’altra banda, el COP forma, juntament amb altres sindicats assemblearis la FTC (la Federació de treballadors i treballadores de Catalunya). Compromís amb Ripollet i amb els moviments socials El darrer any, el COP ha tirat endavant la campanya Compromís per Ripollet, proposant una sèrie d’acords sobre temes clau per al futur del poble, com per exemple l’urbanisme o l’educació. El cert és que l’activitat del COP com a sindicat ha anat més enllà dels problemes quotidians al lloc de treball, promovent que els i les treballadores també tinguin la seva veu en tots els àmbits que afecten a la seva vida social. És així com el COP ha participat, i segueix fent-ho, en una àmplia varietat de lluites: les campanyes contra l’Europa del capital, l’Encontre, el moviment veïnal i per la llibertat dels pobles són la prova que el compromís que fa anys que tenen amb Ripollet, també el tenen amb els moviments socials.


8 d’abril de 2003

La invasió americana de l’Iraq ha desviat el protagonisme, acabat de conquerir, d'Àsia Central. La guerra de Txetxtènia n'és un bon exemple, encara que ni és l'unic ni el més important. Al darrere del que s'està dirimint a tota la regió és qui controlarà els fons energètics de la tercera reserva de petroli i gas natural del planeta. En eixa pugna, que amença a desestabilitzar l'ordre mundial en els pròxims anys, entren en joc tant els interessos de les companyies occidentals més importants, com els països de l'àrea, interessats en fer-se un lloc dintre de l'economia internacional. La presència nord-americana en territori centre-asiàtic durant la

Pàgina 6

Internacional La regió es perfila com a escenari d’un proper conflicte

Darrere del fum, Àsia Central Per Marc Jordà *

“La invasió americana de l'Iraq ha desviat el protagonisme d’Àsia Central” intervenció en Afganistan ha remogut l'equilibri de poder en la regió i ha posat nerviosos molts dels líders internacionals que creien que la regió entre Turquia i la Xina havia quedat definitivament estabilitzada en els anys posteriors a la caiguda del món comunista. Mentre Estats Units veu necessari posar un peu en l'àrea reforçant règims de dimensions mitjanes en la zona, a fi de mantenir Rússia allunyada, aquesta veu en l'estratègia nordamericana una intrusió intolerable en la seva esfera d'expansió natural i manté tropes al sud de Tadyikistan a l'espera que els conflictes islàmics latents li permeten reconstruir l'hegemonia perduda. Però aquests no són els actors exclusius en la regió. Turquia intenta crear-se una àrea d'influència pròpia apel·lant a

El Suprem il·legalitza Batasuna El Tribunal Suprem, com ja s’havia filtrat setmanes abans, va fer pública la sentència del procés contra Batasuna, que suposava la il·legalització d’aquesta formació, d’EH i HB. Davant aquesta vulneració dels drets d’associació i lliure expressió de centenars de milers de bascos, s’han aixecat nombroses veus crítiques, i la pròpia Batasuna, que és legal a l’Estat Francès, ja ha fet saber que seguirà amb la seva activitat. L’esquerra abertzale intentarà ser present a les institucions, presentant llistes populars a les eleccions municipals, en què fou la segona força més votada fa quatre anys a Euskal Herria, i amb la nova plataforma Autodeterminaziorako Bilgunea (AuB), a les eleccions forals i autonòmiques de Navarra. La fiscalia espanyola ja ha anunciat que intentarà impedir que l’opció independentista concorri als comicis.

trencar el control dels països de l'OPEP. Per Turquia, per Georgia o per la Xina, la clau és no haver de transportar el cru per territori rus. És en aquest punt on les tensions es desencadenen. Tant rusos com occidentals juguen la carta de l'islamisme per desestabilitzar l'altre. Això ha fomentat l’aparició de grups com el Moviment Islàmic d’Uzbekistan, nascut de les cendres de la primera guerra d'Afganistan amb suport nordamericà i saudí. El MIU creix a les escletxes existents entre poder polític i societat civil a les repúbliques centre-asiàtiques musulmanes amençant de derrocar els governs proocidentals establerts. Perquè si bé és cert que els estats

“Els estats d’Àsia Central conserven les fronteres dissenyades per Stalin el 1924”

l'afinitat ètnica amb els pobles turcs, majoritaris en Àsia Central, i al fet de ser el paradigma de la possible conversió d'un poble musulmà en un país modern. Iran es recolza, per trencar el seu aïllament, en la tradició cultural persa de la regió i en el xiisme predominant a països com Azerbaijan. Pakistan pressiona des del sud i intenta establir vies directes de comunicació política i comercial utilitzant com a cap de pont Afganistan, amb el qual l'uneixen

vincles reforçats per la gènesi del fonamentalisme islàmic a la regió com el moviment talibà. En últim lloc, Xina juga un paper de moment marginal, sobretot per la seva manca d'afinitat ètnica, i malgrat la incomoditat que li suposa la penetració americana en la regió i l'aparició de moviments islàmics a la seva fontera oest, hi veu limitada la seva capacitat d'actuació a l'oferta de plans de construcció d'oleoductes imitant els procediments occidentals.

Perquè, sens dubte, la materialització de projectes que fan referència a les matèries primeres és el punt clau que amenaça d'incremenar la tensió a la regió. Mentre Rússia obstaculitza tot projecte nou d'oleoducte per mantenir el monopoli comercial a una zona que li pertanyia de facto, els occidentals parteixen de l'obejectiu contrari: ampliar els canals d'eixida del cru tant com siga possible. Amb un doble objectiu: limitar la capacitat de regeneració russa i

d'Àsia Central romanen inalterats des de la seva fundació a 1924 per l'acció de Stalin, també ho és que naixen amb disfuncions d'ordre ètnic, amb una divisió arbitrària de nacions en diferents fonteres que, per un costat, aprofiten els moviments islàmics per reclutar militants per les seves files i que, per altre, impossibilita reformulacions territorials que permetrien suavitzar-los ja que el model d'estat soviètic, autoritari, centralitzat i sobretot basat en les fronteres decidides per Stalin, són els elements que permeten els governants d'aquestes repúbliques mantenir-se en el poder. Qualsevol reformulació que pugués atenuar els conflictes existents, podria alterar les bases sobre les que descansa la seva hegemonia nacional. *Marc Jordà és historiador.

Estats Units utilitza armes de destrucció massiva a Iraq Més de dos cents civils han mort en dues setmanes de bombardejos Sonia Jiménez, València.- Des de que començara la invasió d'Iraq el passat 20 de març, la xifra de morts i ferits entre la població civil no deixa d'augmentar a un ritme grotesc. Grotesc en nombre i en circumstàncies. Curiosament, cauen morts civils innocents per culpa d'un armament il·legal i indiscriminat com són les últimament molt esmentades bombes de fragmentació, armes de destrucció massiva que està utilitzant l'exercit invasor. La dispersió de la metralla d'aquest tipus de bombes provoca la perforació de vehicles blindats i la propagació d'incendis, i també fa possible que l'exèrcit que les utilitza mate i mutile al major nombre de persones. A més a més, entre els projectils que es dispersen una vegada oberta la bomba mare, n'hi ha que no esclaten,

Els exèrcits invasors han reconegut utilitzar les bombes de fragmentació

però cauen a terra guardant la seua mortal càrrega fins al proper moviment. La Convenció de Ginebra, a la qual apel·lava el govern de Washington quan Al-Jazira començà a emetre imatges de soldats americans preso-

ners, -mentre totes les televisions estrangeres portaven dies mostrantnos els fruits de la conquesta que diuen aliada-, prohibeix estrictament aquest tipus d'armes que dispersen sense límit controlable la munició que

hi porten. Tanmateix és evident que no es tracta d'un oblit dels EUA el fet d'utilitzar aquestes bombes. No s'utilitzaren al principi del conflicte, quan l'exercit anglo-americà esperava ser rebut com a alliberador del poble iraquià. Han esperat a utilitzar-les quan han entés que els iraquians no van a rendir-se, ni a deixar el seu país en unes mans forasteres, abans de lluitar per ell. I ho fan sabent que els estats europeus són testimoni d'aquesta matança. De fet s'el seu ús s’hauria d'entendre com una demostració de força encaminada a deixar-li clar a la comunitat internacional qui controla la situació i qui pren les decisions. El preu no importa. Blair, Aznar i Berlusconni ja signaren eixe xec en blanc en el seu moment.


Pàgina 7

Cultura

Deu anys sense Vicent Andrés Estellés

dedicarà, escrivint i exercint de redactor en cap a Las Provincias fins el 1978. Aquell any, "José Ombuena, director, [...] i María Consuelo Reyna, filla d'un dels propietaris, em varen despatxar de la redacció i em deixaren al cel de València, acabat d'operar i sense possibilitats que a casa entrés cap sou" (La parra boja). Paral·lelament a aquesta tasca, que li permeté de guanyar-se les garrofes durant el franquisme, havia anat escrivint, majoritariament poemes. El primer dels llibres que publicarà serà Ciutat a cau d'orella (1953) i, fins el 1970, els seus poemes ens arribaran en comptagotes. D'entre aquestes cal destacar Coral Romput, llibre escrit sota la influència de la mort, als quatre mesos, de la seva primera filla, i del qual en tenim una magnífica versió enregistrada amb l'Ovidi Montllor recitant sobre música d'en Toti Soler. A partir del 1972 s'iniciarà, amb Recomane Tenebres, la publicació de les seves obres completes, alhora que augmenta el ritme de publicació de nous llibres de poemes, de memòries, de teatre, ... assumint la veu d'un poble, la qual cosa li suposà, com a Sanchis Guarner o Joan Fuster entre d'altres, entrar dins la llista d'objectius del terror anticatalanista valencià. Que el poble no la traeixi.

Josep Maria Soler, Barcelona.- El passat 27 de març va fer deu anys de la mort de Vicent Andrés Estellés. Una malaltia de llarga durada havia anat deteriorant la seva salut fins interrompre definitivament la seva vida i, amb ella, la seva tasca literària. Va tenir temps, però, de llegar-nos una obra ingent i diversa, testimoni vivent d'una època, d'un poble, i d'una classe, la seva època (guerra civil, postguerra, franquisme, transició, i monarquia parlamentària), el seu poble (Burjassot, l'Horta, València, el català), i la seva classe (subordinada, subalterna, treballadora). Aprofitant aquest aniversari, segurament (m'agrada pensar que serà així) seran nombroses les activitats que relacionades amb Vicent Andrés es realitzaran des dels més diversos espais politicoculturals. Una d'aquestes propostes és la preparada per l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana i que es va iniciar

a la Universitat d'Alacant el passat 26 de març i continuarà els dies 27 de març i 1 d'abril a les Universitats de València i de Castelló. No sorprèn que les universitats valencianes (no ha estat possible fer un calendari d'activitats que tingués en compte les universitats que conformen l'Institut Joan Lluís Vives) hagin decidit retre-li homenatge. Hi ha unanimitat a l'hora de considerar en Vicent Andrés no només el poeta català més important del País Valencià d'època contemporània sinó que, segons Joan Fuster, cal "retrocedir als noms insignes: els del XV, March, Roig, Corella." per trobar-ne amb les mateixes "possibilitats de lucidesa". La Lletra d'Or el 1975, i els Premis d'Honor de les Lletres Catalanes i el de les Valencianes el 1978 i el 84 varen ser els més importants reconeixements a aquest "assaig de construcció d'una llengua poètica catalana per al País Valencià"( J.Pérez Montaner i V.Salvador a Una aproxi-

Joan Sebastià Colomer, Barcelona.Que La nacionalitat catalana d'Enric Prat de la Riba és un referent fonamental del catalanisme burgès és un fet conegut. També ho és la rellevància política del seu autor. La imatge, liberal i humanista, que el catalanisme oficial dels nostres dies dóna d'aquest tipus de pensament i d'individus no es correspòn, però, amb una realitat força més crua. Prat s'encarrega de deslligar explícitament el projecte d'alliberament nacional de tota forma d'emancipació social, i això no pot estranyar ningú si es té en compte el seu punt de vista de classe, però els elements reaccionaris del seu discurs van molt més enllà. Especialment en el darrer apartat: L'Imperialisme. El pensament de Prat,

Sobre "la nacionalitat catalana"

Recepta L'allipebre és un dels plats de peix més coneguts dels Països Catalans. És típic de l'Albufera i de la ribera del Xúquer, i durant molt de temps ha estat un dels paradigmes de la cuina de la gent humil. Amb l'escassesa d'anguiles que comencem a patir i la poca oferta existent a causa de la reticència de molta gent a menjar-se aquest peix tan saborós, corre perill de convertir-se en un plat de rics. A tots els Països Catalans s'han consumit històricament anguiles en abundància, cuinades d'una manera o d'una altra, però avui dia aquest costum només perviu en els llocs en què era especialment típic. Esperem que no torne a passar com amb les granotes. Si teniu dificultats per a trobar anguila, ho podeu fer amb congre. No és el mateix, però és el que més se li assembla. De fet, l'allipebre no és un plat específic, sinó una manera de cuinar carn o peix, i és molt corrent fer-ho amb corder, pollastre o lluç; però el resultat amb anguila o congre és

en aquest punt, conté tots els elements de la literatura protofeixista que la burgesia europea decimonònica va difondre per a legitimar filosòficament l'expoli de l'anomenat, actualment, tercer món. És el discurs civilitzador que va analitzar Edward W.Said en el seu clàssic Orientalisme. Identitat, negació i violència (que, oh miracle!, existeix en català). Això implica no només el suport de Prat a la gran empresa benefactora de

mació a Vicent Andrés Estellés). Vicent Andrés va nèixer el 1924 a Burjassot en el marc d'"una llarga família de forners" (del poema L'ofici del Llibre de Meravelles), però, tot i que el fet de no haver-se dedicat al mateix que els seus suposaria "Una amarga enyorança per a tota la vida", als divuit anys començarà a estudiar periodisme, professió a la qual es

l'Imperi Britànic sinó també una exigència als catalans: constituir-se en imperi, dominar els pobles ibèrics determinant la política de Madrid, liderant posteriorment la federació de pobles ibèrics, "com la Prússia de Bismarck va imposar l'ideal de l'imperialisme germànic" i, així, la nova Ibèria "podrà altra vegada expansionar-se sobre les terres bàrbares, i servir els alts interessos d'humanitat guiant cap a la civilització els

pobles endarrerits i incultes". A la resta del llibre, el nacionalisme de Prat es mou en una línia força germanitzant, antiliberal, essencialista i profundament idealista: una corda estesa entre la ideologia il·lustrada i un pensament que pronostica el feixisme, ja que és el propi caràcter il·lustrat que Prat li suposa als pobles europeus el que els imposa el deure d'ampliar el seu espai vital.

Allipebre d'anguiles incomparable, ja que la gelatina de la pell s'emulsiona amb l'all picat i el brou i el resultat és aquest gust tan especial. Si ho feu amb congre, trieu-lo petit, ja que tindrà més pell en relació al pes. Preparació Piqueu els alls en un morter (no ha de quedar tan fi com per a fer allioli, però més o menys triturat). Mateu les anguiles, talleu-les a trossos de 5 cm i passeules per farina. Poseu una cassola al foc (preferentment, de fang) amb una capa prima d'oli i aboqueu-hi els alls. Fregiulos una estona a foc molt lent sense que s'arriben a daurar i retireu-los. Aboqueu-hi l'anguila enfarinada. Fregiu-la fins que la capa de farina quede rossa i aboqueu la cullerada de pebre roig. Feu una volta ràpida (el pebre roig es crema de seguida) i poseuhi aigua fins que quede cobert. És el moment de tornar a posar els alls i el

Ingredients: 1 quilo d'anguiles (vives, si pot ser), 4 grans d'all, una cullerada de pebre roig, un vitet ben valent, farina, oli d'oliva. vitet. Tingueu-ho bullint mitja hora, fins que el brou s'haja reduït i haja quedat espès per la farina. Rectifiqueu-ho de sal. Serviu-ho ben calent.

Si voleu, podeu posar-hi mig quilo de creïlles tallades a trossos grans quan aboqueu l'aigua, i prendran molt de gust.

8 d’abril de 2003

Música

Nou disc de Francesc Moisès Vosaltres convindreu amb mi que algú que ha aconseguit editar set discos en una llengua com la catalana és mereixedor, almenys, de reconeixement. I si aquest autor ha publicat en els anys 80 d'aquesta geografia concreta, encara més. Doncs no, com canta l'Ovidi "el resultat era un, la jugada era perfecta" i, si em permeteu, parafrasejant el títol del darrer disc de Joan Isaac, Francesc Moisès és una d'aquestes joies robades, negades i silenciades. Els anys vuitanta van ser uns anys difícils per a la cançó catalana, amb una greu crisi discogràfica. Però Francesc Moisès va anar presentant, encara que amb interrupcions, les seues obres al públic: Massa fam i poca coca (1980), Francesc Moisès (1982), Potser un dia (1984), El temps d'un poble (1986), No faré la partença (1988) i Teixidor (1993). Amb aquesta insistència -Francesc Moisès és d'Alcoi, i això ja és un grau- ens presenta el seu darrer disc "cinc de copes versus as de bastons" amb una producció que suggereix alenades del love and theft de Dylan i de vegades s'acosta al rythm and blues. Amb una formació amb baix elèctric, guitarra elèctrica i percussions, podria semblar, per l'eclecticisme del disc -amb molts ritmes diferents- un treball de tempteig, però és això mateix el que palesa una incontestable maduresa. Decidit a no conformarse, Francesc Moisès ho tria tot, i això es manifesta en una poètica de la no renúncia, amb els seus versos o amb els dels amics. Escoltar-lo: ha estat un plaer. FV.


8 d’abril de 2003

Pàgina 8

Contraportada

Entrevista a Danish Hameed, de l’Associació de Dones Revolucionàries de l’Afganistan

"A l’Afganistan no hi ha hagut cap canvi polític” Laia Altarriba i Andreu Ginés, Barcelona.- Danish Hameed té 23 anys i no se li poden fer fotografies perquè la seva vida correria perill, ja que pertany a l’Associació de Dones Revolucioinàries de l’Afganistan. Recentment ha visitat Barcelona per acompanyar una Quina és la situació actual a l’Afganistan després de la caiguda dels talibans? Una altre cop tenim els fonamentalistes al govern. En realitat, no hi ha hagut cap canvi polític important. A més, els grups fonamentalistes que hi ha ara al govern no són nous per nosaltres, ja van estar al poder durant quatre anys abans dels talibans. Ara estan dient al món que són democràtics, que defensen els drets humans i els drets de les dones. I la gent de fora se’ls creu. Però no la gent de l’Afganistan, ja que mai oblidarà que van violar i segrestar moltes dones, que van assassinar molta gent. Així doncs, la gent de l’Afganistan no deu tenir massa esperances en el nou govern. La gent dels altres països es pensa que a l’Afganistan la gent només patia des del 1996, quan van arribar els talibans al poder. Però en realitat ja patíem abans, quan els fonamentalistes que hi torna a haver ara van accedir al govern. Aquests grups havien estat creats i tenien el suport del Estats Units i del Paquistan. En aquella època les dones ja patien discriminació i violacions, però ningú no ho sabia, erem un país oblidat. Per tant, la situació de les dones no deu haver millorat. Hi ha hagut alguns petits canvis, ara a Kabul les dones poden escollir si volen portar burka. Però moltes tenen por de treure-se-la perquè les poden segrestar o violar. Fins i tot la majoria de dones que tenen eduació la porten, i també les noies quan van a la uni-

versitat. Però la burka no és el problema, el problema més gran és el nostre honor i que les dones no tenim seguretat. Què es pot fer perquè canviï la situació? A l’Afganistan hi ha moltes organitzacions en defensa de la llibertat i dels drets humans, però no són prou fortes. Així, l’única solució passa per desarmar els grups fonamentalistes. Sense el suport dels Estats Units i el Paquistan aquests grups no són res, no haurien pogut créixer. Per què es va crear l’Associació de Dones Revolucionàries de l’Afganistan? L’associació es va crear el 1974, abans de la guerra amb els russos, quan hi havia pau, llibertat i seguretat i moltes dones tenien eduació. Però l’Afganistan no deixava de ser un país endarrerit on a molts homes no els agradava que les seves dones i filles rebessin eduació o treballessin. RAWA es va crear per crear per treballar per les dones, per encoratjar-les a estudiar i treballar, però també per canviar la mentalitat dels homes i construir un govern democràtic, ja que per tal de defensar els drets de les dones hem de tenir llibertat. Quina és la feina que feu actualment? Treballem tant dins de l’Afganistan com als camps de refugiats del Paquistan. D’una banda fem feina política, sobretot intentem difondre la realitat del nostre país a la resta de països del món, sobretot els àrabs. D’una altra banda, fem una tasca social

nena afganesa que havien d’operar a un hospital català. Danish és afganesa, però des de petita ha viscut en un camp de refugiats al Paquistan, on va anar a parar la seva família fugint de la repressió dels fonamentalistes afganesos.

La major part de dones afganeses continua portant la burka

intentant donar educació i sanitat a les dones. Tenim escoles clandestines dins de l’Afganistan en cases particulars i també tenim hospitals i projecte per vídues i prostitutes. Fins i tot quan fem aquesta tasca humanitària tenim problemes: ara els fonamentalistes ens volen tancar un dels hospitals. Què en pensa la població de l’Afganistan de la guerra contra l’Iraq? La gent veu que el que ens van fer a nosaltres ara ho volen fer a l’Iraq pels mateixos interessos econòmics. En nom de la llibertat, els britànics i els nord-americans van bombardejar l’Afganistan i van matar molta gent innocent, com ara està passant a l’Iraq. Durant la

guerra entre l’Iran i l’Iraq, els Estats Units donaven suport a Sadam, però ara que ja no els interessa volen atacar el règim bombardejant i matant gent innocent. El canvi de govern que els EUA volen fer a l’Iraq no és una decisió del poble iraquià, com tampoc ho va ser en el cas de l’Afganistan. L’únic que aconseguiran és que hi hagi més accions terroristes i l’únic que suposarà és que hi hagi més morts innocents tant a l’Iraq com als Estats Units. Com veus el futur del teu país? Nosaltres som optimistes perquè creiem en el poder de la gent per canviar les coses. Però mentre els fonamentalistes estiguin al poder no tenim esperança.

Locals on trobar L’ACCENT Alacantí: Casal Jaume I-Mutxamel, Casal Jaume I-Alacant. Alcoià: Casal Jaume I-Alcoi, Colla ecologista La Carrasca. Alt Camp: Casal Popular La Turba. Alt Empordà: Casal La Volta . Alt Penedès: Can Cellerot, Ateneu X, Casal Popular Riudebitllenc, Casal Popular de Sant Sadurní. Anoia: Jaç Roig, Jimmy Jazz, Ateneu Popular de Masquefa. Bages: Batzac, Casal Popular La Fadulla, l'Havana, Casal Popular la Ceba, Ateneu Popular la Falç. Baix Camp: El Carrasclet, Refugi. Baix Cinca: Casal Jaume I-Fraga, Casal Jaume I-Mequinensa. Baix Llobregat: Ateneu Revolta, Ateneu de Cornellà, CSO El Pati Blau, Tio Canya-Sant Feliu. Papereria Elena, Papereria Stel Baix Maestrat: Ball de dimons de Vinaròs, Associació Migjorn. Baix Vinalopó: Casal Jaume I-Elx. Barcelonès: Casal Independentista de Badalona Antoni Sala i Font, La Barraqueta, Ikastola, Casal Popular de Gràcia, La Torna, CAT, Biblioteca de Gràcia, Tríptic, Insurgent, Kasa de la Muntanya, Via Fora-Riera Sant Miquel, Centre de Treball i Documentació, Cruma, CGT, Intersindical CSC, El Lokal, Daily Records, Kebra Discs, Biblioteca de Catalunya, Casa de la Solidaritat, Pizzes l'àvia, Universitat Central, UPF-Rambles, FAVB, , La Cereria, Makoki, Euskal Etxea, Tio Canya, Espai Mallorca-Via Fora, Castellers Poble Sec, Espai Obert, 1917, RAI, Pati Llimona, Arran, Casal Independentista de Sants, Casal Popular Mawla-Maulets Barcelonès, Cotxeres, Centre Social de Sants, CSO Can Vies, Biblioteca Vapor Vell, Ateneu de Sarrià, Casal Popular Onze de Setembre, Biblioteca Ignasi, AVV de Sant Andreu, S.C. La Lira, Centre Cívic de Sant Andreu, Casal de Joves de Prosperitat, Casal de Barri de Prosperitat, Ateneu Independentista La Forca, Ateneu Popular Octubre. Berguedà: Casal Independentista Cal Panxo. Camp de Túria: Casal Jaume I-Llíria. Conflent: Casal Jaume I-Rià. Camp de Morvedre: Espai Dina. Costera; Casal Jaume I-Xàtiva. Garraf: GER. Garrigues: Cafeteria Slàvia de les Borges Blanques. Garrotxa: Bar-Casal Terra Aspra. Gironès: Ateneu 24 de juny, Ateneu la Màquia, Casal Independentista El Forn, Centre Cívic de Celrà, La Pioxa de Bordils. Horta: Bar Tocat, Casal Jaume I-Cabanyal, Casal Jaume I-Malva-Rosa, Casal Jaume I-Russafa, Casal Jaume I-Catarroja, Racó de la Corbella, Ca Revolta, Bar Terra, Ateneu Cultural Casino de Torrent. Mallorca: Es Pinzell. Maresme: Taberna Atzucac, Casal Independentista El Solc, Casal Popular Fèlix Cucurull. Marina Alta: Casal Jaume I-Pedreguer, Casal Jaume I-Xàbia, Casal Jaume I-Pego, Casal Jaume I-Benidorm, Casal Jaume I-La Vila Joiosa. Matarranya: Casal Jaume I-Calaceit. Osona: Casal Independentista Manel Viusà, el Xamfrà, 1714 Seguem Cadenes, Ges Insurrecte, Casal Independentista el Gurri, Bar KanKarra, Biblioteca de Taradell, Bar Tse-tse, Atmosfera, Biblioteca Dos Rius, Bar el Casal, Restaurant l’Olla dels Experiments, Biblioteca de St. Pere de Torelló. Pla de l'Estany: Estel Roig, Col·lectiu la Falç. Pla d’Urgell: El Gis-Mat de Linyola. Plana Alta: Casal Jaume I-Castelló de la Plana, IEC Seu de Castelló. Plana Baixa: Casal Jaume I-La Vall d'Uixó, Casal Jaume I-Vila-real. Ribera Alta: Casal Jaume I-Alzira, Casal Jaume I-Carlet, Casal Jaume I-Carcaixent. Ribera Baixa: Casal Jaume I-Sueca. Rosselló: Llibreria Catalana, Casal Jaume I-Centre Cultural Català, CEDACC, Associació Aire Nou de Baó, ACE-CEPC. Safor: Casal Jaume I-Gandia, Casal Jaume I-Oliva. Segrià: La Falcata. Selva: Casal Popular el Trabuc. Urgell: El nan roig de Tàrrega. Vall d'Albaida: Endavant-Ontinyent, Casal Jaume I-Ontinyent. Vallès Occidental: Casal Independentsita Can Pingàs, Tio Canya-Mollet, Casal Independentista Can Capablanca, Universitat Autònoma, Via Fora-Ripollet, Local Endavant-Terrassa, Consell de Joventut de Terrassa, Minyons, Geganters de Terrassa. Vallès Oriental: Casal Quico Sabater, Tio Canya-Mollet, Bar la Tramuntana, el Mirallet, Llibreria la Gralla, Llibreria la ikastola, Bar la Plaça de Cardedeu, El Trull de la Garriga, Ateneu de Caldes de Montbui. Vallespir: Angelets del Vallespir. Valls del Vinalopó: Casal Jaume I-Monòver.

Locals col·laboradors: Ateneu Popular X (C. Ferran 14. Vilafranca del Penedès) / Ateneu Popular Octubre (C. Badejoz 23. Barcelona) / La Barraqueta (C. Virtut, 14. Barcelona) / El Casal (C.Sant Elies 8, 1er. Reus) / Casal Independentista de Sants Jaume Compte (C. Premià, 31. Barcelona) / Casal Popular de Gràcia. (C. Ros de Olano 39/41, Barcelona) / Casal Popular Onze de Setembre (C. Concepció Arenal, 258. Barcelona) / CODESEMA (C. Nàpols, 18. Mataró) / La Falcata (C. Panera 2. Lleida) / Jimmy Jazz (C. Clos 53. Igualada) / Partisano (Pl. de l'Oli, 7 baixos. Girona) / Racó de la Corbella (C. Ripalda 20, baixos. València) / Bar Terra (C. Baró de Sant Petrilló 9. València) / La Traca de Cardedeu / 1714 Seguem Cadenes (C. Riera 29. Vic) / Via Fora-CAT (Travessia de Sant Antoni, 6-8, Barcelona) / Via Fora de Gràcia (Riera de Sant Miquel, 25. Barcelona).

AGENDA ABRIL Dimarts 8. Barcelona. Acte de la Plataforma per les Llibertats Democràtiques i Contra la Llei de Partits. Centre de Cultura Contemporània, 19h. Dijous 10 Països Catalans. Vaga general i aturades laborals Concentracions davant els ajuntaments, 19h. Barcelona. Manifestació contra la guerra. 12:.30h Plaça Universitat. Terrassa. "La política lingüística que tenim, la política lingüística que volem", a càrrec de Pere Cardús. Can Pingàs, 19:30h. Organitza: CUP-Terrassa. Divendres 11 Barcelona. Xerrada: "El català als mitjans de comunicació", amb Sàpiens, L'Accent, Vilaweb i El Triangle. Centre Social de Sants, 19:30 h. Organitza: Endavant. Divendres 11 i dissabte 12 Menorca. Consulta popular sobre la guerra a tots els municipis de l'illa. Dissabte 12 Barcelona, Eivissa, Formentera i Palma. Mobilitzacions contra la guerra a Iraq. València. Manifestació "La repressió no s'atura, les joves tampoc". Pl Sant Agustí, 18h.. Organitza Assemblea Antirepressiva i Maulets. Sant Cugat del Vallès. 10è aniversari de l’assassinat de Guillem Agulló, 19h. Organitza: PSAN. Castelló. Manifestació pel 10è aniversari de l’assassinat de Guillem Agulló. 18,30 des de la Farola. 22,30h Concert a Borriana. Organitza: Maulets. Manresa. Esclat'03: activitats tot el dia i concert amb Barricada, Spook and the Guai i Tipuaixí. Organitza: Maulets. Figueres. Presentació del nucli comarcal de la CAL i xerrada "Català: present i futur". Casal la Volta, 19h. Organitza: CAL. Perpinyà. Xerrada: "Les resistències a l'absolutisme. Els angelets, l'exemple català". Centre Cultural Català-Casal Jaume I de Perpinyà, 16h. Fraga. Acte de commemoració del 14 d'abril, Dia de la República: "La memòria de les persones, la memòria dels pobles". Casal Jaume I de Fraga, 18h. Llorenç del Penedès. Bastoner Rock '03, concert amb La Carrau, Oktopótulos i altres grups. El Centre, 23h. Organitza: Ball de Bastons de Llorenç del Penedès. Diumenge 13. Paterna. Homenatge als republicans soterrats al cementeri de Paterna, assassinats pel feixisme. 12'30h al Cementiri. Dissabte 19 Perpinyà. Presentació dels llibres Vilaweb i Catalunya 3.0. Centre Cultural CatalàCasal Jaume I de Perpinyà, 13h. Dimarts 22 Barcelona. Presentació de la Campanya “Aturem la retallada de llibertats”. 19h Cotxeres de Sants. Dimecres 23 Barcelona. Manifestació per la llengua. Pl. Universitat, 19h. Perpinyà. Acte reinvindicatiu a la Prefectura de Perpinyà. 13h. Organitza: Associacions de defensa de la llengua.

Envia les convocatòries a accent@xarxaneta.org

L’ACCENT [`] és una publicació quinzenal d’àmbit nacional dels Països Catalans. Número 7. Tirada: 5.000 exemplars Número de dipòsit legal: L-1014-02. La responsabilitat dels articles d’opinió recau exclusivament en els seus autors. Redacció Valencia: c. de Ripalta, 20, baixos, València. Redacció Barcelona: c. de Virtut, 14, baixos. 08014 Barcelona. Adreça electrònica accent@xarxaneta.org. Telèfons de contacte: Subscripcions: 658 33 39 32. Distribució: 615 54 47 15. Publicitat: 658 33 39 32. Consell de Redacció: Coordinació: Laia Altarriba, Andreu Ginés i Joan Teran. Països Catalans: Laia Altarriba, Martí Cirici, Andreu Ginés, Aure Silvestre, Joan Teran. Economia: Àlex Tisminetzky. Internacional: Juanjo Garcia, Sónia Jiménez Villanueva. Cultura: Joan Sebastià Colomer, Feliu Ventura. Correcció: Adela Ortiz. Edició gràfica: David Campos, Àlex Tisminetzky. Arxiu: Marc Garcia. Han col·laborat en aquest número: Sergi Argelés, Marc Jordà, Bernat Pompei, Albert Roig, Josep Maria Solé.

Accent 07  

Número 7 Els conflictes a l’Àsia Central Un dels detinguts ingressa a l’UVIdesprés d’una afecció cardíaca durant el període d’incomunicació...

Advertisement