Page 1

#4RAONS        #4RACONS

ANIMIC @ el  prat  industrial


04/10/13, 20.00h

AL PRINCIPI ELS PARTICIPANTS TAN SOLS PARLEN ENTRE ELS CONEGUTS O AMB ELS COMPANYS DE CADIRA.

WILLY, ERES  MÁS   APAÑAO  QUE   UN  JARRILLO     DE  LATA...  

si, ¿eh? “quién  bebe   leche  de  cal   max,  ensancha el  tórax”

ELS MÚSICS HO OBSERVEN TOT DESCONCERTATS FINS QUE L’OLIVERAS PROVA D’INTRODUIR EL #4 RAONS...

VOLEM EXPERIMENTAR  INTENTANT  TRENCAR  ELS  FORMATS  HABItuALS   DE  relació  ENTRE  ELS  MÚSICS  I  EL  PÚBLIC  EN  ELS  CONCERTS:  NO   VOLEM  QUE  ELS  MÚSICS  VINGUIN  TAN  SOLS  A  TOCAR  AL  PRAT,  volem   QUE  CONEGUIN  EL  LLOC  ON  actuen  I  QUE  AIXÒ  És  noti  al  concert...

a molt  bé.  Ja  li  direm,  però  no   és  ella...  ella  és  la  guitarra.

Si, digueu-li  que  té  un   vibrato  molt  bonic.  En  canvi   el  baix...  ja  és  un  altra  cosa.

LA CANTANT   ÉS  ELLA?   M’AGRADA   MOLT  LA  VEU.

què li  passa  al  baix? no  se  sent  gens.

Tot és  premeditat,  volíem  un  ambient  més  fosc  per   al   nou   disc:   l’hem   volgut   fer   més   industrial,   amb   sons   gravats   “a   màquina”   i   amb   ritmes   mecànics,   monòtons...   Potser   per   això   el   baix   no   se   sent   tant.   De   fet,   aquest   rollo   fosc-industrial   és   el   motiu  pel  què  vam  escollir  el  tema  de  les   fàbriques.

però... ja  ho  volem  així. si? Els més joves flipàvem amb el “desparpajo” d’aquests senyors que teníem davant. Sort que l’ardiaca (de la capsa) va aprofitar per presentar-los i descobrir-nos que a part d’extreballadors de les fàbriques, havien estat membres de “Blue streak”, el primer grup “serio” de pop del prat. Als anys 60 petaven les sales de Barcelona. Clar que entenien de música!: han sigut un gran fitxatge pel #4raons.

( als músics que participen del #4raons se’ls proposen uns temes de conversa com a excusa argumental per conèixer el prat )

mmh, si,  si


De fet,  una  de  les   coses  que  tenim   pensat  fer  amb   vosaltres  és  anar   a  les  fàbriques  a   buscar  materials   (runa,  metalls...)   per  poder  gravar   sons  al  concert   del  prat.

¿fàbriques? ¿quines fàbriques? ¿Ningú  ha  dit  a  aquests  nois  que  al   prat  ja  no  queden  fàbriques?

(els anímic están gravant tota la conversa)

gran via

la seda de barcelona

la paperera carrer major

Tres cops  al  dia,  per  cada  torn,   el  carrer  major  i  el  nucli  antic   s’omplien  de  treballadors  camí   de  la  fàbrica.   Tot  plegat  va  generar  una   identitat  obrera  i  un  teixit   social  molt  potent.   també  va  millorar  molt  el   nivell  de  vida  dels  pratencs,   treballar  a  la  fàbrica  era  com   un  “seguro  de  vida”  i  et  fiaven  a   tot  arreu.  

vies de tren

No fa  tants  anys,  el  Prat  es  dividia  entre  “Sederos  i  Papereros”,  els  treballadors  de  les  dues  grans  fàbriques  que  a  principis  del  segle  XX  es  van   instal·lar  al  Prat.  Eren  molt  grans  i  hi  treballaven  centenars  de  persones.  

fàbrica

escola d’aprenents

treballadors

i tots  els tallers  que   depenien  de   les   fàbriques? fuà...

però no  tot  era  perfecte: sort  en  van  tenir  els  meus  pares  de  la   caixa  de  resistència   dels  companys  quan ell  va  caure  malalt.

economato

escola

centre social

vivendes

aquestes fàbriques  seguien  el  model  paternalista  de  l’època   i  protegien  (alhora  que  controlaven)  molt  bé  els  treballadors  cobrint  moltes  de  les  seves  necessitats  bàsiques.   cosa  que  també  va  canviar  el  poble  urbanísticament.

i allà  on  no  arribava  la  fàbrica   s’organitzaven  els  treballadors  per  donarse  suport  i  serveis:  els  de  la  cooperativa   obrera  de  viviendas,  per  exemple.


A això  haurem  de  tornar  perquè  tal    com  està   començant  a  funcionar  el  món,  haurem  de  recuperar   aquestes  actituds  d’apropar-nos  i  recolzar-nos  en  el   que  tenim  al  costat  perquè  cada  cop  les  institucions   (o  el  poder  econòmic)  ens  deixen  més  clar  que  no   ens  en  podem  refiar  d’elles...  

I de  fet  és  aquesta  la  sensació  que  creiem  que  es  respira  en  el  nou  disc,  allò  que  déiem  que  era  més  fosc...  Al   cap   i   a   la   fi,   com   a   músics   parlem   del   que   vivim   tots   en  conjunt,  i  també  fa  molt  la  gent:  com  la  sensació   general  és  més  de  desesperança,  hi  troben  això,  igual   que  en  èpoques  en  què  l’ambient  és  més  optimista...  les   cançons  es  perceben  més  optimistes. I  per  cert,  tots   els  animic,  com   som  del  baix   Llobregat  nord,   hem  treballat   en    fàbriques  a   torns  també.  

hóstia, jo no  sé  quants  anys porto  fent  feines  mecàniques  a  la  fàbrica.  i  sort perquè  la  feina...

la feina...  és  la  feina

jo he  pogut  assajar  i  tot  plegat   perquè  tenia  el   sou  solucionat.

la feina és lo primer, nano!

Pot ser  que   d’aquí  vingui  el   tema  de fer  els  sons   més  mecànics.   ...   No  ho  sé.

nosaltres també  !  Tots  continuem  treballant   en  altres  coses  per  poder  assajar.  jo  crec  que   donar  tanta  importància  a  la  feina  és  un  tema   cultural,    allò  que  mames  des  de  petit.  i  tot  i  que   nosaltres  ja  som  d’un  altra  generació  aquest   pes  de  la  consciència  familiar,  aquesta  cosa  cultural  de  “  la  feina  és  lo  més  important”  encara   el  carreguem.                  com  a  músics  és  una  lluita  continua  perquè                      clar,  nosaltres  diríem  que  la  música és  el  que  realment  ens  defineix  i   ens  motiva...  però  hem  de  fer  unes   maniobres  increïbles  per  poder   dedicar-li  temps  i  a  l’hora  viure més  o  menys  decentment...  


exacte, si no  podem  treure      bé,  tornant  al tema  de  com  farem   runa  perquè  no  hi ha  fàbriques... el  concert...   què  fem?

hóstia!

NO! NO!

no saps   el  soroll que  fot  la sirena!

podem anar a  veure el  que  queda de  la  paperera ...  quin  crim que  només  en   quedi  això.

no es  va  guardar  la   sirena  dels  torns  ? la  podrien  fer  servir. ETS   BOIG! què   dius!

això de  la  sirena  ho   hem  de  mirar...  que  la   gent  s’espantarà. clar,  ara  ningú està  acostumat  al  so.

fí de la primera reunió del #4raons amb animic

si, si...


25/10/13, 18.00h

els músics queden amb el grup del #4 raons per començar una rutilla per allà on hi havia les fàbriques...

ESCOLA DE LA SEDA DE BARCELONA

“abans al  prat  el  que   volien  els  pagesos  era   casar  la  pubilla  amb   algun  càrrec  de  les   fàbriques”

“durant gairebé  un  segle  les  fàbriques   van  modificar  el  prat  social,  urbanística  i  mediambientalment ¿o  no  recordeu  la  pudor?”

“Els jefes  de   la  seda  eren   holandesos”

“la paperera  la  van  desmuntar  peça   per  peça  i  la  van  tornar  a  muntar  a   “AL  Nucli  ANTIC   l’  índia.  és  a  dir,  que  en  algun  lloc  de   ENCARA  HI  HA   l’  índia  hi  ha  la  paperera  que  teníem   MOLTS  COGNOMS   aquí,  igual  però  allà” NAVARROS  I   bascos  PER  LA   “JO  he   PAPERERA” passat  TOTA   LA  VIDA  DINS   “la  seda  la  van  dividir...  les   DEL  SISTEMA   màquines  noves  a  Itàlia  i  la  resta   DE  LA  FÀBRICA;   a  xina...  o  els  italians  ho  van  porL’ESCOLA   tar  tot  a  xina...  o,  o,  no  ho  sé” infantil, L’ESCOLA   D’APRENENTS,   “abans,   per   entendre’ns,   el   3r   món   érem   LA  FEINA,   nosaltres  i  podien  fer  el  que  els  hi  rotés:   els  amics...” llençar  àcids  al  riu,  contractar  barat...  i   ara  que  aquí  exigim  més  a  les  empreses  van   allà  perquè  els  hi  surt  més  barat.  a  saber   quÈ  hi  fan.  No  ho  vull  saber.” SOLAR DE LA FÀBRICA “LA SEDA DE BARCELONA”


PISOS DE “LA COOPERATIVA OBRERA DE VIVIENDAS” i coworking “uikú”

“los de  la  cope  fueron  sÙper   potentes  en  los  60  i  70.  ahora   están  ya  todos  muy  mayores.  por   eso  les  gustó  que  montáramos   el  coworking,  que  les  diéramos   vidilla” “Aquests  solars  habien  de  ser   l’eixample  nord  del  prat” “pisos  i  pisos” “Ara  amb  la  crisi  immobiliària...” “en  aquesta  casa  hi   vivien  els  bascos,  els   jefes  vaja,” EDIFICI D’OFICINES I RESIDÈNCIA DELS DIRECTIUS DE “LA PAPELERA ESPAÑOLA”

“EL SISTEMA  COOPERATIVO  ES  UNA  ALTERNATIVA   VáLIDA  A  LOS  MODOS  DE   PRODUCCIÓN  SALVAJES  DE   HOY”


tornant al tema  de  com  farem   el  concert...  

A #4 Raons els concerts i actuacions no són només de venir, actuar, cobrar i marxar. Provem de canviar les relacions amb els artistes. Pots descObrir el que hi ha darrere del #4Raons visitant el blog:

lacapsa.org/4-raons Dibuixos i textos de

tinta fina

Animiczine  

Fanzine que recull l'experiència dels Anímic en el #4Raons de 2013