Page 1

Textos del tema 2

“Què és l'ésser humà?”


Text 1

Cassirer: "El hombre , como si dijéramos, ha descubierto un nuevo método para adaptarse a su ambiente."

"El hombre, como si dijéramos, ha descubierto un nuevo método para adaptarse a su ambiente. Entre el sistema receptor y el efector, que se encuentran en todas las especies animales, hallamos en él como eslabón intermedio algo que podemos señalar como sistema "simbólico". Esta nueva adquisición transforma la totalidad de la vida humana. Comparado con los demás animales el hombre no sólo vive en una realidad más amplia, sino, por decirlo así, en una nueva dimensión de la realidad. [...] El hombre no puede escapar de su propio logro, no le queda más remedio que adoptar las condiciones de su propia vida; ya no vive solamente en un puro universo físico sino en un universo simbólico. El lenguaje, el mito, el arte y la religión constituyen partes de este universo, forman los diversos hilos que tejen la red simbólica, el enredo complicado de la experiencia humana. Todo progreso en pensamiento y experiencia afina y refuerza esta red. El hombre no puede enfrentarse ya con la realidad de un modo inmediato; no puede verla, como si dijéramos, cara a cara. La realidad física parece retroceder en la misma proporción que avanza su actividad simbólica. En lugar de tratar con las cosas mismas, en cierto sentido, conversa constantemente consigo mismo. Se ha envuelto en normas lingüísticas, en imágenes artísticas, en símbolos míticos o en ritos religiosos, en tal forma que no puede ver o conocer nada sino a través de la interposición de este medio artificial. Su situación es la misma en la esfera teórica que en la práctica. Tampoco en ésta vive en un mundo de crudos hechos o a tenor de sus necesidades y deseos inmediatos. Vive, más bien, en medio de emociones, esperanzas y temores, ilusiones y desilusiones imaginarias, en medio de sus fantasías y de sus sueños. "Lo que perturba y alarma al hombre -dice Epicteto-, no son las cosas sino sus opiniones y figuraciones sobre las cosas." Cassirer. Antropología filosófica. Fondo De Cultura Económica.


Text 2

Moravec:

"Què som en el fons els éssers humans? Informació"

"Què som en el fons els éssers humans? Informació. Som els nostres gens, que no són més que informació; som la nostra ment, el nostre jo, que no és més que informació. Així, doncs, si traiem aquest conjunt d'informació del nostre cervell (tot substituint els nostres conjunts de neurones per programes d'ordinador que facin el mateix), i ho introduïm en un ordinador, només caldrà un cos metàl·lic (que podrem triar segons la moda imperant) i ja serem un híbrid d'home i màquina. Amb l'avantatge que, com que podrem fer tantes còpies com vulguem de la nostra ment-programa-d'ordi nador, serem immortals!"

Hans P. Moravec en M. Minski. Robótica. La última frontera de la alta tecnologia, 1986.


Text 3

Darwin: "Perquè les qualitats morals progressen..."

‘Per important que hagi estat i segui encara la lluita per l’existència, pel que fa a la part més elevada de la natura de l’home hi ha altres factors més importants. Perquè les qualitats morals progressen, directament o indirecta, molt més gràcies als efectes del costum, a les capacitats de raonament, a la instrucció, a la religió, etc., que gràcies a la Selecció Natural; i es poden atribuir amb tot convenciment a aquests darrers factors els instints socials que han posat la base per al desenvolupament del sentit moral’. Charles Darwin, La filiació de l'home i la selecció lligada al sexe , cap. XXI


Text 4

Ortega y Gasset:

"L'home no és una cosa, l'home és una pretensió."

“Zoològicament, vida significa tot allò que cal fer per mantenir-se en la naturalesa. Però l’home s’ho manega per reduir al mínim aquesta vida, per no haver de fer allò que ha de fer l’animal. En el forat que la superació de la seva vida animal deixa, l’home es dedica a una sèrie de tasques no biològiques, que no li són imposades per la naturalesa, sinó que ell mateix s’inventa. I, precisament, d’aquesta vida inventada, inventada com s’inventa una novel·la o una obra de teatre, l’home en diu vida humana, benestar. La vida humana, doncs, transcendeix la realitat natural, no li és donada com li és donat a una pedra caure, i a un animal, el rígid repertori dels seus actes orgànics -menjar, fugir, fer nius, etc.-, sinó que ell mateix se la fa, i aquest en fer-se-la comença essent-ne la invenció. Com? La vida humana seria aleshores en la seva dimensió específica… una obra d’imaginació? Seria l’home una mena de novel·lista de si mateix que es forja la figura fantàstica d’un personatge amb el seu tipus irreal d’ocupacions i que per tal d’aconseguir realitzar-lo fa tot el que fa, és a dir, és tècnic? [...] L’home no és una cosa, l’home és una pretensió, la pretensió d’ésser això o allò. Cada època, cada poble, cada individu modula de manera diversa la pretensió general humana.”

Ortega y Gasset, Meditación de la técnica, 1934.


Text 5

Piñero: "Però què són els colors i quants n'hi ha?"

"Parlem amb tota naturalitat dels colors de les coses: el blau del capvespre, el blanc de la neu…Les coses tenen colors, així és com ho experimentem de forma immediata i natural. Però què són els colors i quants n'hi ha? Des del punt de vista purament físic els colors són franges de l'espectre de la llum. A cada color li correspon una determinada banda de longituds d'ona dintre de l'espectre perceptible per a l'ull humà, entre el roig i el violeta [Roig: 800-650 m , taronja:650-590 m , groc: 590-550 m , verd:550-490, blau: 490-460…]. L'espectre electromagnètic, des del punt de vista físic, és un continu i és la nostra llengua que l'ha segmentat separant i distingint els colors d'una determinada manera. Però altres llengües i cultures allunyades de la nostra ho han fet de formes sorprenentment diferents."

Albert Piñero i Subirana. Logomàquines: lògica i metodologia de la ciència. Editorial Rap. 1999.


Text 6

Wagensberg:

"El humano es un mono inmaduro."

“La curiosidad es frecuente en muchos animales, sobre todo los mamíferos, pero, en general, se pierde con la madurez sexual. Es la diferencia entre un gorila y un humano en versión infantil (poca) y la que media entre un gorila y un humano adulto (mucho mayor). En el mundo animal la curiosidad es como máximo un rasgo juvenil, en el mundo humano se prolonga durante toda la vida. Este fenómeno (conservar rasgos juveniles después de la madurez sexual) tiene nombre. Se llama neotenia. El humano, en este aspecto, es un mono inmaduro. Y justamente por eso, por conservar el gozo por estímulo hasta el final de sus días, hace, entre otras cosas, ciencia” Jorge Wagensberg , “El gozo intelectual, teoria y practica sobre la inteligibilidad y la belleza”


Text 7

Wagensberg: "La curiositat"

“La humanitat ha explotat demogràficament sobre el planeta gràcies sobretot a una extraordinària habilitat per intercanviar informació amb l’entorn. Té capacitat fins per a predir esdeveniments a llarg termini. I, encara que malauradament no és gaire intens, l’evolució li ha regalat també un estímul que opera en favor del coneixement. És, diguem-ne d’aquesta manera, la curiositat. Molts animals fins a cert punt culturals, mamífers sobretot, també senten curiositat pel món, per bé que aquesta se’ls esvaeix tan bon punt han superat la infantesa. L’ésser humà, segurament el cas més curiós de neotènia, gaudeix d’aquest estímul durant un període més prolongat de la seva vida. Per això fem ciència. Milers d’anys d’evolució han fixat també determinats instints que, en principi, ens confereixen algun avantatge a l’hora de reeixir en el repte diari de menjar i no ser menjats. Definir i defensar el territori o caçar en equip són exemples de comportaments instintius en favor de la idea de continuar viu. Però a l’individu encara li queden opcions per triar. Els instints es poden gestionar, administrar, és a dir, que hi ha intel·ligència, que es pot aprendre, que es pot influir en el futur. És el coneixement, és la cultura.”

Jorge Wagensberg , Pròleg a l'edició de les conferències de les primeres jornades sobre medicina preventiva i predictiva.


Text 8

Mosterín: "La ciencia puede enseñarse y transmitirse, pero no así la experiencia de la vida."

"La información transmitida genéticamente al individuo mediante los gametos de sus progenitores, e inscrita en su propio genoma, no forma parte de su cultura, por definición. La experiencia individual intransferida e intransferible que el individuo va acumulando a lo largo de su vida tampoco forma parte de su cultura. Forma parte de la información neutral almacenada en su celebro, pero no constituye información cultural. Como ya Aristóteles había señalado, la ciencia puede enseñarse y transmitirse, pero no así la experiencia de la vida, que es personal e intransferible. [...] Durham señala que el carácter social de la transmisión de la cultura es el segundo elemento (además del carácter informacional de la misma) del nuevo consenso en torno a la noción de cultura: 'La cultura se transmite socialmente en el interior de las poblaciones o entre ellas. Para poder ser considerada como cultura, una unidad dada de información debe ser aprendida de otros individuos (es decir, debe ser socialmente aprendida), no transmitida genéticamente o adquirida por experiencia individual aislada, tal como el ensayo y error' (Coevolution, Genes, Culture and Human Diversity)" J. Mosterín. Filosofía de la cultura. Alianza Universidad. Madrid. 1993.

Textos tema 2  

Recull de textos per a comentar del tema 2 de Filosofia i ciutadania, "Què és l''ésser humà?"

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you