El pensament mític
El mite és una forma d’explicar tot el que passa a la naturalesa. Una narració de fort contingut simbòlic i amb un alt potencial explicatiu. El mite és simbòlic, va directament al subconscient, cobreix el fenomen , però no el racionalitza. Les civilitzacions antigues fan servir el mite com a model explicatiu de la realitat. I no només això, sinó que l’han fet servir per transmetre els seus sistemes de valors, coneixements i creences a les seves generacions posteriors. Aquesta doble missió del mite és important: per una banda fa que els homes i dones de l’Antiguitat es construeixin una cosmovisió determinada de la realitat. Per altra banda, faciliten la transmissió d’aquesta cosmovisió. En definitiva, l’home de l’Antiguitat (els grecs, els egipcis, els hebreus, els asteques...), veu, entén i interpreta el món a través del mite. És el que anomenem pensament mític. El mite exemplifica amb personatges i caràcters fets o sentiments difícilment explicables d’una altra manera. Posem un exemple prou conegut, el relat de la creació i l’expulsió d’Adam i Eva del paradís és un mite cosmogònic. Pertany a la tradició hebrea i és adoptat posteriorment també pel cristianisme. El mite contat tal qual ens ha arribat sembla simplement una bella història, fins i tot un poc infantil, que il·lustra amb personatges humans (o humanitzats) alguns dels conflictes vitals de l’ésser humà, (el nostre origen (creació del món, d’Adam i d’Eva), el patiment (expulsió del paradís i condemna a treballar), i el perquè d’aquest patiment, (pecat original i idea de redempció). Mites creacionistes o cosmogònics, (expliquen l’origen del cosmos) com el d’Adam i Eva al Gènesi n’hi ha molts i molts variats. Expliquen o miren de donar resposta a una pregunta essencial, (d’on sortim? d’on ve tot: el món, l’univers i nosaltres mateixos?). Podríem trobar mites per explicar també qualsevol altra qüestió, (què passa quan morim? Per què surt el sol cada dia? Qui decideix el nostre futur?...) Cada cultura, cada civilització, cada poble ha explicat a la seva manera els mateixos fets essencials i vitals fent servir mites. Els mites varien d’una cultura a l’altre, canvien les històries i els personatges que hi intervenen, però tenen en comú moltes de coses. Vegem alguns dels trets fonamentals dels mites de la majoria de cultures:
•
La seva funció explicativa: els mites expliquen fets, donen respostes, (ambigües, incoherents, poètiques...), però respostes al cap i a la fi. A més, el seu potencial explicatiu és infinit.
•
El seu valor didàctic: els mites serveixen per educar en un sistema conceptual de creences i valors morals a les generacions més joves
48