La Femosa, tan a prop i tan desconeguda.

Page 1

La Femosa, tan a prop i tan desconeguda. E. Alvarez, N. Herrera, P. Olivart i E. Porta.

L’objectiu d’aquest article es intentar posar en valor aquest riu, coneixent el seu curs, les seves característiques i explicant la rubina o rubinada que va esdevenir el passat 23 d’octubre. La matinada d’aquell dimecres dia 23 escriurà sense dubte una pàgina en la història dels fets meteorològics destacats de Juneda i Les Garrigues. La Femosa, recollint aigües de barrancs i torrents secundaris com el del Salat, baixava transformada en un riu de gran cabal, fet que va provocar múltiples danys i afectacions: canonades, infraestructures de tota mena, com ponts o la via del tren, camins, carreteres, camps de conreu, propietats privades, etc. En el seu camí inexorable aigües avall va deixar tot tipus de deixalles, residus, escombraries, fruiters arrencats, canyes, pedres, troncs i fangs a punta pala, modificant en alguns dels seus trams la seva morfologia i recuperant el seu traçat original.

La Femosa des del pont de la via. Matí del dia 23. / P.O.

La Femosa travessa el terme d’est a oest i el seu curs d’aigua fou clau per l’establiment del poblat ibèric de Minferri, així com de la mateixa vila de Juneda. Tot i això, almenys la darrera meitat de segle, hi hem viscut d’esquena. Qui no recorda aquella referència de “Femosa, riu o claveguera?” 1 que parlava dels abocaments de purins que s’hi realitzaven?


La Femosa, torrent o riu? La Femosa té el seu origen en les serres de l’Urgell i la Conca de Barberà i hi podem distingir bàsicament dos cursos principals: les Comes o Fondo Major, que neix al Pla de la Cogula, a l’extrem sud de Vinaixa, i el barranc del Trull que neix a la serra del Tallat (a Vallbona de les Monges). Ambdós s’uneixen al terme municipal de les Borges Blanques, aigües avall de la Font Vella, on el curs fluvial ja conegut com la Femosa segueix el seu curs passant per Juneda, creuant les poblacions de Puigverd de Lleida i Artesa de Lleida, ja al Segrià, per acabar desembocant al Segre a l’alçada d’Albatàrrec.

Mapa conca fluvial de la Femosa. / E.P.

Tot i que, segons l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, està considerada com a torrent, el debat sobre aquest curs d’aigua sempre ha estat present. Estudiosos i aficionats a la geografia regional al·leguen que la Femosa, a diferència dels torrents, porta aigua durant tot l’any. La longitud del curs fluvial és de 54 km i la superfície de conca de 34,270 hectàrees, i compta amb més de vint molins fariners documentats. Al terme municipal de Juneda trobàvem els següents: molí de la Bardissa o molí nou, molí del Paco o del Bardagí, moli de Baix o de la vila, molí d’en Cervera i molí del Massot. 2


CURS FLUVIAL DE LA CONCA DE LA FEMOSA

LONGITUD (km)

CONCA (km2)

NÚM. SUBSIDIARIS DIRECTES

MUNICIPIS

El Trull o Rinet

28.1

90.5

26

Vallbona de les Monges, els Omells de na Gaia, Senan, l'Espluga Calba, els Omellons, Arbeca i les Borges Blanques

Les Comes o Fondo Major de Vinaixa

22.4

65.2

31

Vinaixa, els Omellons, Arbeca i la Floresta

Fondo de l'Aiguamoll o del Salat

17.5

55.4

20

L'Albi, les Borges Blanques i Juneda

Fondo de Mas Blanc o dels Masos

9.5

17

15

Tarrés, Fulleda i l'Espluga Calba

Fondo dels Masos o de Matallonga

8.2

13.9

8

Fulleda i l'Espluga Calba

Fondo del Pouet

7.2

9.2

9

Senan

La Femosa

54.3

342.7

32

Vallbona de les Monges, els Omells de na Gaia, Senan, l'Espluga Calba, els Omellons, Arbeca, les Borges Blanques, Juneda, Puigverd de Lleida, Artesa de Lleida, Lleida, Vinaixa, l'Albi, Tarrés i Fulleda

Informació hidrològica de la Femosa. / E.P.

Tots els pobles que es troben a la ribera de la Femosa, des de l’Espluga fins a Artesa de Lleida hi són perquè hi ha un curs d’aigua important. Per tant, ens podríem atrevir a afirmar que realment la Femosa és un riu, o si més no, ha generat la mateixa atracció històrica en els assentaments que els rius.

Aiguabarreig de les dues Femoses. Tarda del dia 23. / E.P.

La rubinada històrica del 23 d’octubre de 2019. Una rubinada (també pot escriure’s amb o i amb v) és, segons el DIEC, una riuada sobtada produïda per una forta ploguda, essent el significat de rubina “fang, brossa, que deixa una riuada a les vores d’un riu”. La tarda i nit del dia 22 d’octubre passat van caure importants precipitacions de forma continuada i durant vàries hores, degut a una depressió aïllada en nivells alts (DANA). A l’entrar de mar cap a terra va registrar quantitats de precipitació històriques especialment en


les capçaleres d’alguns cursos situades a l’entorn de les muntanyes de Prades, fet que va acabar produint les avingudes a les parts més baixes dels cursos fluvials, on igualment havien acumulat també importants precipitacions. En alguns observatoris, entre el dia 22 i 23 es van acumular més litres que els que s’havien recollit durant tot el 2019 fins al moment. La mateixa nit del 22 ja començaven a arribar imatges de les crescudes sobtades en poblacions com Arbeca, Vinaixa, l’Albi o Cervià, i a Juneda molts ens n’anàvem a dormir sabent que el pont de la via al final del C/ Prat de la Riba ja estava col·lapsant i s’inundava. Municipi

Precipitació (litres d’aigua per metre quadrat)

Juneda

141

Les Borges Blanques

164

Arbeca

143

Els Omellons

218

Vinaixa

271

L’Albi

320

Cervià

191

El Vilosell

250

El que és evident, és que tot el volum d’aigua que va ploure a la capçalera del riu va anar escolant, acumulant-se aigües avall. Passat Les Borges Blanques, on s’uneixen els principals subsidiàris, el cabal va assolir dimensions considerables que en algun moment serà precís quantificar en detall. Cal tenir en compte que, en condicions normals, el nostre territori té una capacitat de filtració molt alta degut al caràcter rural i la presència de terres agrícoles. No obstant, una pluja d’aquestes característiques esgota la capacitat d’infiltració, moment a partir del qual tota l’aigua que arriba passa a escolar superficialment.

Les conseqüències d’aquest fet són evidents. Com hem indicat a la introducció cal lamentar força danys materials a les nostres contrades. Les infraestructures del terme de Juneda i entorn s’han vist clarament afectades. Només cal veure el descalçament de la via del tren en dos punts: a l’enllaç de la riera del Salat amb la Femosa i, aigües avall, al camí d’Artesa de Lleida. En el primer indret, una locomotora va descarrilar i, en el segon, un tren de mercaderies tingué el mateix infortuni. Font: SomGarrigues núm 514


Trencament del Canal d'Urgell. Secció principal. / E.P

També cal lamentar el trencament del Canal d’Urgell, secció principal, a les proximitats de la Font Vella, terme municipal de les Borges B. a causa de la crescuda del Brugosa o Fondo Major de Vinaixa. El bell túnel empedrat i en arc de volta i dimensions considerables construït, arran de la rubinada de Santa Tecla de l’any 1874 (per confirmar) fou insuficient per al desguàs de l’aigua que baixava per aquest curs procedent de Vinaixa i la força de l’aigua acabà trencant el canal d’Urgell a escassos 100 metres d’aquest punt. També ha sofert fortes destrosses el canal auxiliar a Puigverd i Artesa de Lleida. En clau local, cal destacar un esvoranc al mur de pedra lateral de la Segona Màquina i l’esllavissada de bona part del marge esquerre de la Quarta Sèquia en direcció al pont Negre. Igualment es va malmetre la carretera de Borges a Cervià en el creuament amb el fondo de l’Aiguamoll Salat. La carretera que va de Juneda a Castelldans també quedà tallada durants diversos dies pel descalçament del paviment. A més, caldria valorar els estralls i esllavissades en camins i la destrucció de marges de pedra seca; on, sobretot en el darrer cas, s’hauria de començar a preveure com restaurar-los.


Els camps propers al curs fluvial tampoc quedaren al marge del fenòmen: arbres arrencats, canonades de reg trencades i, el més greu, pèrdua de la capa superficial de sòl -la més fèrtil- a causa de l’erosió. Fins i tot les granges o coberts agrícoles situats en zona inundables van patir danys irreparables.

La Femosa a la partida de la Manresana el dia 25 / P.O.

Tot i què evidentment són fenòmens extraordinaris, no és el primer cop que succeeixen situacions similars. Els anys 1944, 1966, 1981 i 1994 3 hi hagué rubinades o avingudes importants a la Femosa, tot i que cap d’elles comparable amb la de de Santa Tecla del 22 i 23 de setembre de 1874, la qual afectà les comarques del Camp de Tarragona, la Conca de Barberà, les Garrigues i l’Urgell. Es té constància que la rovinada de la Femosa inundà diverses cases de la Floresta i provocà la mort de 10 persones i poblacions com Vinaixa, les Borges Blanques i Juneda es van veure greument afectades. 4 És difícil establir comparacions, ja que ens els darrers anys cada cop s’han posat més obstacles al curs natural del riu, s’ha urbanitzat més i s’han realitzat modificacions dels usos del sòl, cosa que segurament ha contribuït a incrementar el volum d’aigua que va desbordar de la llera principal. Però tot i aquesta dificultat en establir comparacions, el darrer aiguat ens ha de fer tenir ben present el pas de la Femosa pel nostre terme. El futur de la Femosa. Cal ser conscients que aquest fenomen és realment excepcional i pot tornar a passar molts anys abans de repetir-se. Tanmateix, a causa del canvi climàtic, sembla ser que aquests fenòmens seran més recurrents. Evidentment, el primer serà recuperar la normalitat però cal també valorar el que ha passat i treure’n conclusions.


Des de la Banqueta, de la qual els autors d’aquest article en formem part, ja fa temps que defensem la realització d’un projecte que permeti canviar la cara i posar en valor a aquest riu. La nostra visió contempla l’eliminació de la canya dels marges així com altres espècies invasores, substituint-les per espècies vegetals autòctones. Això permetria crear les condicions adequades per a la fauna autòctona. També proposem la retirada de peces de formigó de la llera i la mitigació de l’impacte visual d’alguns elements situats a la pròpia Femosa. Igualment la plantació de vegetació de ribera, tal com argumenta l’Agència Catalana de l’Aigua i altres experts, actuaria com a retardant del temps de concentració del flux i contribuiria a esmorteir les crescudes.

La vegetació de ribera ajuda a l'estabilització de la llera i actua com a retardant en les riuades / E.P.

Potser caldria plantejar-se, que l’Ajuntament, la Confederación Hidrográfica del Ebro, l’Agència Catalana de l’Aigua, o l’organisme a qui li correspongui, recuperi els metres més propers a la llera de la Femosa. També caldria replantejar-se algunes llicències atorgades, com és el cas d’un cobert agrícola situat a menys de 4 metres, a la partida de les Planes. Això permetria que estigués més alliberada. Més enllà de la principal funció natural de conduir aigua i de la biodiversitat que acumula el riu, si s’hi fessin actuacions de neteja i desbrossament de forma regular, ens oferiria multitud d’alternatives i d’opcions; com per exemple poder-hi fer una ruta que ens permetés unir la Femosa amb el molí de la Bardissa, tot enllaçant-la cap als 9 Salts i tornant a Juneda pel Parc de la Banqueta. Fins i tot es podria pensar algun projecte que ens permetés donar la importància que és mereixen als molins hidràulics històrics. També caldria realitzar estudis hidrològics i avaluar les canalitzacions, terraplens perpendiculars al curs del riu i rescloses que puguin dificultar el pas de l’aigua, en cas que


es repeteixen aiguats com els d’aquest octubre. En aquests dies s’ha pogut constatar que les zones més afectades son aquelles on hi havia terraplens i passos insuficients per una avinguda de retorn de cent anys (T=100). També s’ha evidenciat com arran de l’avinguda, el curs fluvial ha recuperat el seu curs natural, anterior a modificacions de traçat realitzades per la mà de l’home per a un millor aprofitament de terres de conreu o per a la construcció d’infraestructures com ara la línia de ferrocarril Realment, la Femosa és un recurs natural excepcional al que hauriem de donar més valor i reconèixer la seva transcendència per les les nostres contrades. Ja n’hi ha prou de viure-hi d’esquena, de posar-hi traves constants i de no voler entendre la seva funció com a canalització d’un curs fluvial important. Tot i la seva reduïda activitat en condicions normals, de vegades ens recorda amb fúria la seva autèntica missió. I només coneixent-la com es mereix, serem capaços de conviure-hi de la millora manera possible. Bibliografia: (1)

(2)

(3) (4)

CARRERA, A.; MIRÓ, L.; MINGUELLA, J.R, i SEDÓ, A.(1995). La Femosa, riu o claveguera?. Juneda. Granja Escola "Les Obagues" SCCL TORRENT, J. (1993). Sobre la lluita dels junedencs entorn de l’aigua (IV). Els molins fariners. Revista Fonoll, número 67. BELLMUNT, P. Apunts històrics dels desbordaments del riu Femosa a Juneda. Inèdit. VIKIPÈDIA: L’Enciclopèdia Lliure. (2019). Aiguat de Santa Tecla. - Consulta 10 de novembre de 2019.- Disponible a <https://ca.wikipedia.org/wiki/Aiguat_de_Santa_Tecla>