15 ANYS DE LA RECUPERACIÓ DE L’ESPAI LÚDIC DEL SALT DESFET

Page 1

15 ANYS DE LA RECUPERACIÓ DE L’ESPAI LÚDIC DEL SALT DESFET Eduard Porta i Josa Article publicat a la Revista Fonoll, abril de 2019


Introducció El passat 7 de març es va complir el 15è aniversari de la festa de l’Arbre realitzada en el tram soterrat de la Quarta sèquia principal dels Canals d’Urgell, conegut actualment com l’espai lúdic del Salt Desfet. Aquesta plantada va donar el tret d’inici als treballs de recuperació d’aquesta zona verda promoguts per l’ADPN La Banqueta i l’Ajuntament de Juneda, els quals s’allargarien durant molts anys.

Repàs històric De ben segur que molts de vosaltres recordareu l’arbreda del salt Desfet. Emplaçada aigües avall de la Primera Màquina (punt quilomètric PK 5,560), al llarg de 500 metres hi havia un bosquet dens de freixes i àlbers, d’aquí que també fos coneguda com el bosquet del Xammar. El seu origen es remuntava a principis de segle XX, quan arran de les obres de construcció de la minicentral hidroelèctrica de la Primera Màquina, promoguda per Francesc Torrent Rius i inaugurada l’any 1902, s’unificaren 3 salts (els núm. 12,13, i 14) que havia aigües amunt en un únic salt i, aigües avall, es va realitzar un rebaix de la llera de la sèquia, amb el propòsit de guanyar desnivell en aquest salt fins assolir els 5,52 metres i, conseqüentment, incrementar la producció hidroelèctrica.

Aquesta actuació va comportar l’eliminació del salt núm. 15 (PK 6,160) situat, aigües avall, a 510 metres de la Primera Màquina, del qual tan sols es conservaren els carreus de pedra situats en un dels seus estreps. D’aquí que aquest salt, fos conegut popularment com el salt Desfet. Aquesta supressió del salt va fer augmentar el pendent mitjà de llera en aquest tram i en conseqüència la velocitat de l’aigua i l’erosió. Per aquest motiu, les esllavissades sobretot del talús que separava el camí del marge esquerre de la sèquia i la llera van ser un fenomen recurrent, agreujat per la manca d’arbres o altres elements d’estabilització. Es tractava d’un camí veïnal força transitat, el camí de la Devesa, i no comptava amb cap barana de protecció, per la qual cosa el risc de caiguda s’agreujava amb les esllavissades. L’arxiu comarcal del Pla d’Urgell conserva una carta de


l’Ajuntament de Juneda de març de 1950 adreçada a Canal de Urgel, SA en la qual manifesta una queixa pel mal estat d’aquest tram. L’empresa concessionària va respondre responsabilitzant-ne a l’empresa explotadora del salt de la Primera Màquina, Explotaciones Hidroelécticas, SA qui tenia l’obligació de conservar els talussos entre els punts quilomètrics 5,7 i 5,9. També es té constància d’un accident d’un carro que caigué i s’estimbà al fons de la sèquia en aquest tram. Dècades després, a primers dels anys 90 del segle passat, la Comunitat General de Regants dels Canals d’Urgell (en endavant CGRCU) va instal·lar-hi una barana de seguretat metàl·lica, tipus biona. En el record dels més grans també queda com de joves i adolescents acudien, d’amagat, a banyarse al salt Desfet ja que s’hi formava una petita bassa. Hi havia un freixe gros des d’on es tiraven a l’aigua. O ja més recentment, les dues baixades amb barca pel canal celebrades durant les festes majors dels anys 2000 i 2001.

Les obres La tardor de l’any 2002, l’Ajuntament de Juneda va tenir coneixement del propòsit de la CGRCU de tirar endavant les obres de revestiment amb una canonada de la 4a Sèquia en aquest tram. El 21 de novembre d’aquell mateix any, l’associació la Banqueta va organitzar una assemblea informativa amb una gran afluència de públic en la qual els assistents van coincidir en la necessitat de donar una solució a aquest tram degradat, fent tot el possible per salvar aquesta arbreda.


Tot i els precs per part del consistori i de l’associació la Banqueta per tal que les obres s’executessin des del camí del marge esquerre, sense afectar l’arbreda existent a la banqueta de la riba dreta, les obres es van acabar realitzant per la dreta i van suposar la desaparició d’aquesta arbreda. Tampoc es va atendre la petició de realitzar un estudi d’impacte ambiental o seguir un pla de vigilància ambiental, tal i com hauria estat recomanable en una obra d’aquest abast i impacte. No obstant això, prèviament a l’inici de les obres, el 8 de gener de 2003, representants de l’Ajuntament de Juneda i de la Comunitat General de Regants dels Canals d’Urgell van signar un acord que va preveure, en el punt 3r, la cessió de l’ús dels espais de damunt del soterrament i entre ambdues banquetes en aquest tram al municipi de Juneda per a 50 anys com a màxim i la cessió dels cabals d’aigua necessaris per al reg de la futura zona verda. La canonada té 490 metres de longitud i comença 45 metres aigües avall del salt de la Primera Màquina. És de secció circular, de 2,0 metres de diàmetre interior i 20 cm de gruix de formigó armat amb doble capa de malla electrosoldada, amb juntes elàstiques que garanteixen la seva total estanqueïtat. En tres punts al llarg d’aquest tram (als 120, 230 i 360 metres de l’inici) que corresponen als canvis de direcció més acusats de la conducció, hi ha uns registres construïts amb formigó armat que mesuren 3,40 x 3,40 x 3,80 metres. En la part superior d’aquests registres hi ha unes reixes metàl·liques autoportants de protecció.

La restauració El mes de març de 2003, tot just acabades les obres, l’associació la Banqueta i l’Ajuntament de Juneda van promoure la redacció d’un projecte de restauració ambiental i paisatgística d’aquest espai que es va presentar a les convocatòries d’ajuts ambientals de les obres socials de tres caixes. Finalment, va ser Ibercaja l’única entitat bancària que va atorgar un ajut per a aquest projecte per un import de 10.000 €. Els objectius d’aquest projecte eren: 

Reforestar i restaurar l’espai guanyat sobre el soterrament, sense afectar la canonada i el servei d’explotació hidràulica de la 4ª Sèquia.

Restaurar el talús de la riba esquerra i garantir la correcta subjecció de la barrera de seguretat.

Planificar els usos lúdics i naturals d’aquest espai, sense afectar la canonada i el servei d’explotació hidràulica de la 4ª Sèquia.

Integrar paisatgísticament aquest tram de la 4ª Sèquia al Parc de la Banqueta, tal i com va esdevenir abans de l’execució de les obres d’entubació i soterrament.


A grans trets, les actuacions que preveia aquest projecte eren: 

Estabilització del talús del costat esquerre.

Reblert del terreny i anivellació de la plataforma.

Arranjament del camí del costat dret.

Construcció d’un canalet a cel obert.

Plantació d’arbres i arbusts.

Instal·lació d’un sistema de reg localitzat.

Instal·lació de mobiliari urbà i elements lúdics i esportius.

Aquest projecte va rebre l’autorització per part de la CGRCU, a excepció del canalet i, finalment, el 7 de març de 2004, els 400 participants a la Festa de l’Arbre organitzada per l’associació La Banqueta van plantar prop de 150 arbres (freixes, moreres, lledoners, desmais i aurons) i 40 arbustos (llorers, ginestes, arboços, etc...). També es va procedir a l’acte solemne de signatura de l’Acord de cessió de l’espai al municipi amb parlaments del Sr. Ramon Vallés, alcalde de la vila, i el Sr. Ramon Carné, president de la CGRCU. També, en un acte simbòlic, el Sr. Vallés i el Sr. Carné van procedir a la plantada d’una morera.


El juliol d’aquell mateix any l’Ajuntament de Juneda va fer la instal·lació del reg localitzat, gota a gota, i l’associació va organitzar diverses trobades de manteniment per tal de desbrossar i retirar l’herba que creixia al voltant dels arbres. No va ser fàcil el seu arrelament, principalment a causa de la poca qualitat del sòl, en tractar-se sobretot d’argiles i gresos amb un molt baix contingut de matèria orgànica. Hi va haver algunes baixes, sobretot d’algunes espècies, com ara els desmais i els freixes. Aquest problema s’hauria pogut evitar o pal·liar si, en començar les obres de construcció de la canonada, s’hagués decapat la capa més superficial de sòl, molt rica en matèria orgànica, i s’hagués apilat per a la seva utilització per a la restauració vegetal. La primavera de 2006, l’Ajuntament de Juneda va instal·lar el mobiliari del circuit esportiu en aquest espai amb una espatllera, barres de flexions, banc inclinat, etc. Aquest circuit fou inaugurat el 20 de maig d’aquell mateix any per l’alcaldessa de Juneda, Sra. Josepa Peiró i el president de l’associació La Banqueta, Sr. Pere-Albert Barrufet, en el marc de la celebració del 15è aniversari de l’associació. El 4 de març de 2007 s’hi organitzà una nova edició de la festa de l’Arbre amb la plantació de 30 arbres més. També es va afavorir la regeneració natural del talús esquerre on creixien plançons de freixe, àlber i ailant. Una trentena més d’arbres varen ser plantats durant la festa de l’Arbre de l’u de març de 2009. En anys posteriors, l’Ajuntament va procedir a ajardinar el talús esquerre amb el suport de diverses entitats, la instal·lació d’una font i diversos bancs de fusta. Actualment, els més de 200 arbres que hi ha entre el salt de la Primera Màquina i la fi de la canonada, just a l’inici del nucli urbà de Juneda gaudeixen de bona salut, tot i les dificultats inicials i el creixement dispar en funció de l’espècie. Així les moreres són els arbres que s’han adaptat millor i han crescut més ràpidament, assolint diàmetres del tronc entorn a 25-30 cm, mentre que a l’altre extrem trobem els freixes a penes han crescut.


Taula 1. Inventari dels arbres a la Quarta Sèquia, tram PK 5,640 a 6,185. Any 2014, Eduard Porta

Espècie Morera Negundo Freixe de fulla petita Lledoner Troana Àlber Falsa acàcia Ailant Mèlia Om

Nom científic Morus alba Acer negundo Fraxinus angustifolia Celtis australis Ligustrum lucidum Populus alba Robinia pseudoacacia Ailanthus altissima Melia azedarach Ulmus minor TOTAL

Nombre d’arbres 68 45 41 29 20 7 5 5 2 1 223

Conclusions Quinze anys després de la primera plantació, les fotografies aèries ens mostren com l’espai del Salt Desfet, de prop d’una hectàrea, està plenament integrat en el corredor verd del Parc de la Banqueta, a la Quarta sèquia. A més, és un dels més concorreguts del poble i, al llarg de l’any, s’hi realitzen nombroses activitats. L’Ajuntament de Juneda en té cura i l’únic retret a fer és el mal manteniment del mobiliari del circuit esportiu afectat pel vandalisme.


Ortofotoimatges dels anys 2002, 2005 i 2018. Font: ICGC.cat http://betaportal.icgc.cat/canurb/cathistoric.html

També voldria destacar que, tot sovint, aquest tram s’ha posat com a exemple d’obra de soterrament de canal integrada amb l’entorn. No obstant això, cal tenir en compte les dificultats que hi hagué a l’hora de recuperar la coberta vegetal, cosa que va obligar el consistori de Juneda i l’associació la Banqueta, a destinar-hi molts recursos. Sense aquesta intervenció directa, de ben segur que aquest espai no lluiria com llueix ara. Finalment, voldria reconèixer l’esforç de totes aquelles persones que s’implicaren en la recuperació de l’espai lúdic del salt Desfet, entre els quals voldria recordar els amics Ramon Vallés i Josep R. Minguella (Tati) EPD.