Page 1

la Riuada

www.lariuada.cat | NÚMERO 7 | SETEMBRE DEL 2011 |

MITJÀ PRATENC DE COMUNICACIÓ POPULAR

ACTUALITAT  PÀG. 2

BIMESTRAL GRATUÏT

FESTA MAJOR PÀG. 4-5

Visca la Festa Major! La Riuada un cop més destaca els actes més interessants i rellevants del conjunt d’activitats que se celebren del 23 al 26 de setembre. De la selecció cal remarcar les actuacions d’artistes locals i les mostres de cultura popular, sense oblidar les ocasions per gaudir d’un bon àpat. Les persones assistents van escoltar el manifest contra la recent sentència del TSJC. S.M./A.V.

Concentració en defensa del català a l’escola

● Un centenar de persones es concentren a la plaça de la Vila en defensa de l’actual model educatiu d’immersió lingüística ● El manifest insta a no acatar la sentència del TSJC que qüestiona el paper del català com a llengua vehicular a l’ensenyament ACTUALITAT  PÀG. 3

La línia 9 ajornada i sense dues estacions ● La Generalitat atura la construcció de les estacions de l’Eixample Nord i Ciutat Aeroportuària Prevista inicialment per entrar en funcionament el 2007, i posteriorment per al 2012, els ramals de l’aeroport i la Zona Franca no entraran per ara en servei fins al 2014. XARXES  PÀG. 7

El nou CAP Pujol i Capsada obre amb menys personal ● Les retallades en metges i infermeres allarguen les llistes d’espera als centres sanitaris d’atenció primària

ACTUALITAT  PÀG. 2

XARXES  PÀG. 7

El turisme es debat entre La Colla Picacrestes recupera el Ball del Tortell l’economia i l’ecologia

Els usuaris protesten davant del CAP Ramona Via.

La jova colla de balls tradicionals es presentarà oficialment per Festa Major amb la recuperació del Ball del Tortell, una dansa que es ballava per aquestes dates.

La recent estrenada regidoria de Turisme i Comerç persisteix en la Fira Avícola i Comercial com a principal inversió per fomentar l’activitat turística al Prat.


2

la Riuada

www.lariuada.cat

setembre de 2011

ACTUALITAT  ENSENYAMENT

 REDACCIÓ

Recoder suspèn la construcció de dues parades de la Línia 9 al Prat de Llobregat Els ramals de l’aeroport i la Zona Franca s’ajornen per ara fins al 2014

E

l conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder, ha ordenat recentment l’aturada de la construcció d’onze estacions de la Línia 9 del metro, dues d’elles situades al terme del Prat: Eixample Nord i Ciutat Aeroportuària. Segons va comentar a El País un portaveu del departament que dirigeix Recoder: «El túnel és important que es continuï fent al ritme previst, però les onze estacions [revisades] no són una prioritat, perquè de totes formes la línia no entrarà en servei fins al 2015». En el cas d’Eixample Nord, l’estació s’atura perquè el barri on hi ha d’anar tampoc existeix ni té un calendari clar. Prevista inicialment per entrar en funcionament el 2007, i posteriorment per al 2012,

els ramals de l’aeroport i la Zona Franca de la Línia 9 no entraran per ara en servei fins al 2014.

El projecte de nus intermodal encara s’allunya més del Prat tot i les obres actuals. R.C.

Capital privat A banda de retards, la Línia 9 acumula un cost que no ha parat de créixer. En un principi, el projecte es va pressupostar en 1.947 milions d’euros, però la realitat de les obres ha acabat disparant el cost fins als 6.927 milions, segons xifres del pressupost de 2011 de Territori i Sostenibilitat. Per això, el 2008 la Generalitat va donar llum verda a l’adjudicació d’obra a constructores privades. El govern autonòmic ha assegurat sempre, però, que això no comprometrà la gestió pública de la infraestrucutra. POLÍTICA

 REDACCIÓ

Una concentració a la plaça de la Vila defensa el català a l’escola Més d’un centenar de persones es van concentrar, dilluns 12 de setembre, a les 19 hores, a la Plaça de la Vila, per defensar el model d’immersió lingüística de les escoles catalanes, seguint la convocatòria que havia fet a nivell nacional la platafor-

ma Somescola.cat. L’acte va durar mitja hora i va acabar amb la lectura d’un manifest on es feia una crida a no acatar la interlocutòria del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que pretén acabar amb el model escolar actual, en què el ca-

talà és la llengua vehicular en tot el recorregut educatiu. Segons el manifest, l’actual model garanteix la cohesió social, una millor convivència i que tots els ciutadans coneguin les dues llengües del país independentment de quina parlin a casa.

La concentració va acabar amb la lectura d’un manifest. A.V.


setembre de 2011

la Riuada

www.lariuada.cat

3

 ACTUALITAT SANITAT

 REDACCIÓ

El nou CAP Pujol i Capsada reobre portes amb més espai però retallant recursos humans

E

l CAP Pujol i Capsada va tornar a obrir, el passat 12 de setembre, en un nou equipament, que compta amb un espai ampliat però una plantilla sota mínims. L’Institut Català de la Salut (ICS) ha limitat la cobertura de vacants i els centres de salut del Prat han anat reduint efectius en un degoteig constant. Les baixes no s’han cobert o ho han fet en precari, temporalment i parcialment. Aquesta situació s’ha agreujat darrerament, ja que s’espera un enduriment de les restriccions. En els darrers

mesos, al Pujol i Capsada hi ha una doctora menys i dues places de medicina es cobreixen de manera força provisional amb contractes temporals molt curts. A més, a infermeria hi ha una vacant sense reemplaçament i les reduccions de jornada per maternitat de dues infermeres tampoc s’han cobert. Amb tot, les llistes d’espera esdevenen molt més llargues. D’altra banda, en el nou CAP s’ha fet una inversió en tecnologia i, com està sent habitual en molts equipaments públics, s’ha intensificat la seguretat. Les portes de

Concentració a les portes del CAP Ramona Via. A.M. SOCIETAT

 REDACCIÓ

S’apuja el cànon al rebut de l’aigua per fer front al deute de l’ACA El proper mes d’octubre s’aplicarà a tot Catalunya el nou cànon de l’aigua, que representarà una pujada d’un 8,5%. Així, es passarà a pagar 0,4339 euros el m3, en lloc dels 0,3999 d’ara, per fer front al deute de 1.300 milions de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA). Incorpora, però, per primera vegada un “bo social” per

a congelar el preu actual en les rendes més baixes. El cànon d’aigua és l’impost amb què els ciutadans contribueixen a pagar els costos del servei del cicle de l’aigua: sanejament, embassaments, infraestructures de producció i transport, control de contaminació, cabals ecològics, recuperació dels aqüífers, abasta-

ment a municipis, etc. Uns serveis necessaris, quan no d’obligatori compliment per diferents Directives. Gairebé des de sempre el Prat de Llobregat s’ha proveït, principalment, de l’aqüífer del delta. Però a partir de l’entrada en servei de la nova terminal de l’Aeroport de Barcelona, l’ampliació del Port de

MEDI AMBIENT

 REDACCIÓ

L’olor de fems: última reminiscència del passat agrícola del Prat El Prat es va despertar, dimarts 16 d’agost, amb una forta pudor de purins que omplia l’aire del poble. Les condicions meteorològiques, dominades per l’anticicló, van impedir la circulació del vent i la majoria de les cases tenien le finestres obertes per combatre

Barcelona i la programada ciutat aeroportuària s’incrementen molt les necessitats d’aigua al municipi. És per això que, mitjançant aquest cànon, s’han de pagar obres com les compreses al Pla Director d’Aigües del Prat (conducció Fontsanta fins al Prat, plantes d’osmosi, etc.). Això sí, del cànon no han sortit els 219.000 € per a la il·luminació del dipòsit d’aigües i que els ciutadans també han pagat amb el seu rebut.

la calor de l’estiu. Al cap de molts dels pratencs que no havien marxat de vacances, va retornar el record de les pudors que fa quatres anys va patir el municipi durant molts mesos. En aquella ocasió, el problema va quedar tancat després que Medi Ambient

enviés una nota de premsa en què deia que les olors procedien del desguàs d’una empresa de la Zona Franca. El problema es va resoldre mitjançant la neteja dels collectors per on l’empresa feia els abocaments al clavegueram. Aquest agost, però, segons fonts de l’Ajuntament,

les flaires procedien de l’abonament d’uns camps agrícoles de la zona de la Ribera, cap a Sant Boi. La causa podia haver estat que els fems utilitzats estaven poc fermentats. Aquest fet, afegit a les altes temperatures estiuenques i a les condicions meteorològiques, podien justificar la invasió d’aquesta característica olor que es va escampar, ben bé com una reminiscència del passat agrícola del municipi.

MEDI AMBIENT

Troben al Delta una xinxa extinta fa 50 anys

les consultes s’obren amb targetes i s’hi han instal·lat quatre càmeres de videovigilància. Des del mes d’agost, cada dimarts, a les 19 hores, s’estan duent a terme concentracions d’usuaris i usuàries davant del CAP Ramona Via per a protestar contra les retallades en salut al Prat. L’ICS no està donant informació sobre quin serà el futur dels serveis d’atenció primària dels centres, però els usuaris denuncien que estan en perill les especialitats mèdiques i algunes proves diagnòstiques.

L’espècie de xinxa Polytoxus siculus s’ha descobert a la zona natural del Delta del Llobregat, després de 50 anys de creure’s que estava extingida, ja que des de 1960 els entomòlegs no en tenien notícies a la Península Ibèrica. Aquest invertebrat, caçador d’altres espècies d’artròpodes hi té un lloc important a la cadena tròfica com a depredador. Per a protegir l’espècie i mantenir el seu castigat hàbitat en condicions adequades, s’ha proposat delimitar-ne la zona per a evitar-hi la presència humana.

 REDACCIÓ

LABORAL

Problemes en la gestió de la residència Onze de Setembre El Grup ASER, que gestiona la residència de gent gran Onze de Setembre, ha anunciat que deixarà la concessió del centre, que pertany a la Generalitat, després d’un any en què la vuitantena de treballadors del geriàtric han estat patint retards seriosos en el pagament de les nòmines. “És desesperant per als treballadors, que

tenen sous de 800 euros”, explica Cecilio Limiñana, secretari de FSP-UGT del Baix Llobregat. També denuncia “la irresponsabilitat de l’empresa”, que volia “abandonar” la gestió el setembre, “amb molt poc temps de reacció”. Finalment ho farà al desembre i els treballadors seran subrogats a la nova empresa concessionària.

 REDACCIÓ

LABORAL

Readmeten 4 treballadors acomiadats a l’Aeroport Quatre treballadors afiliats a la CNT van ser acomiadats, durant el procés de subrogació de plantilla de l’empresa Flightcare a WFS. Segons el sindicat, eren «ells coneguts de Flightcare, ja que van ser els qui van plantejar la vaga l’estiu de l’any passat per l’acomiadament d’un altre company». L’afer

va arribar a ser un dels detonants de la convocatòria d’una vaga general al sector del handling per a l’agost i impulsada per UGT, CCOO, USO i CNT. Patronal (ASEATA) i sindicats van arribar a un acord de desconvocatòria el passat 9 d’agost, en el qual s’exigia la readmissió d’aquests treballadors.


4

la Riuada

www.lariuada.cat

setembre de 2011

FESTA MAJOR 2011 

Festes Majors a la carta!

Una tria de les activitats més destacades d’aquestes festes La Riuada us ofereix un any més un recull de les activitats que s’organitzen arreu del poble en el marc de les Festes Majors d’enguany. Com tota tria, aquesta és una tria subjectiva, serà doncs altament provable que alguna de les vostres activitats preferides no aparegui a la selecció. Senyal doncs que se’n fan moltes, i que hi ha tants gustos com colors o activitats! Us convidem a que feu d’aquest recull d’activitats el

vostre mapa de ruta. Us convidem però sobretot a que gaudiu dels artistes pratencs, la nostra cultura popular i les nostres tradicions. Submergiu-vos en la Festa Major, participeu de les activitats i si teniu una estoneta mireu de sortir a respirar... però ep! només si teniu una estoneta! Bona Festa Major!

Art, música i espectacles

Infantil

Nit i concerts

Jordi Montañez (dg 25, 19h, skateparcpetanca) El jove cantautor ens presentarà el seu nou cd ‘Dolça Victòria’ carregat de lletres compromeses i per a la reflexió collectiva.

La Cirquera (dv. 23, 23h; dg. 25, 20h; dl. 26, 11h; Plaça Pau Casals) Circ i teatre al carrer per a totes les edats.

Conta-contes (ds. 24, 13h, Font del Gall) Els més petits podran escoltar, emocionar-se i participar de contes i històries ben emocionants!

Xocolatada popular i animació infantil (ds. 24, 19 h, pl. Ramón Roigé) L’Associació de Veïns de Llevant organitzen un anys més una xocolada amb animació per als menuts.

Cercatasques Antifeixista (dv. 23, 21h, Plaça de la Vila). Un any més el cercatasques antifeixista recorrerà els bars i carrers del Prat reivindicant, acompanyat d’una festiva xaranga, la desaparició del carrers amb noms franquistes del Prat. Fanfarria Contratempo (ds 24, 17.30h, Fondo d’en Peixo). Gaudiu d’una street band que fusiona la música jazz, amb el folk i la música cerimonial. Rtimes energètics i frescos per moure l’esquelet..

Havaneres (ds. 24, a les 22h, Jardins de Mon Racó) Apropeu-vos a gaudir del grup Port Bo, de Calella de Palafrugell, i a tastar un bon rom cremat per començar la nit.

Rumba sin rumbo i Cranc (dv. 23, 23h, skateparc-petanca). Concert del grup de rock-punk de Sant Andreu Cranc i dels baixllobregatins Rumba sin Rumbo de l’Hospitalet que ompliran la nit de rumbeta bona.


setembre de 2011

la Riuada

www.lariuada.cat

5

 FESTA MAJOR 2011 + nit i concerts

Balkatalan (ds. 24, 2h, Renfe). El grup de punxadiscos i punxavideos ens porta una proposta que barreja la música balcànica i la catalana en un ambient festiu i trepidant.

Delorean (dv. 22, 2h, Renfe). Concert del grup de pop Delorean. Barreja de música pop i electrònica per aocmpanyar les primeres hores del dissabte. PDs Revetlla Sonora (ds. 24, 2h, skateparc-petanca). Festa i lluita. Música festiva i compromesa, de casa i de fora, és la marca d’aquests dos joves pratencs. Desplegament d’autèntica revetlla per no deixar a ningú sense ballar.

Chainsaw i Zapatilla Experience (ds. 24, 23.30h, skateparcpetanca). Nit amb els pratencs Chainsaw i Zapatilla Experience. Ritmes durs i versions del rock per començar la nit.

Riu (ds. 24, 13h, Fondo d’en Peixo). El jove grup farà un repàs a clàssica de la cultura popular dels Països Catalans. Peces instrumentals i cantades per acompanyar un bon vermut. Trobada gegantera (dg. 25, 11:30h, Pl. De la Vila) Gegants, gegantons, gralles i capgrossos... festa i tradició popular per a tota la família.

Calaix de sastre Raska i High Times (ds. 24, 22h, skateparc-petanca). Posa-li ritme a la int amb l’ska de Raska (Baix Montseny) i dels barcelonins High Times que presenten el seu nou cd ‘Que no acabi mai’.

La Troba Kung-Fú (ds. 24, 23.59h, Renfe). Si buques rumba i ritmes ballables la Troba és el teu grup. Després de Dusminguet en Joan Garriga torna amb els ritmes més mestissos sempre sense oblidar la catalana rumba. Concurs de titius (ds. 24, 24h, skateparc-petanca). Concurs de beure en porró, mentre es van contant titius. Només apte per a valents/es i fetges forts! Mazoni (ds. 26, 20:00h, Fondo d’en Peixo). Concert de l’empordanès Mazoni. El ja veterà cantautor omplirà el parc dels ritmes pop més enganxosos i experimentals. que de segur faran gaudir a joves i no tant joves.

Cultura popular Dinar de Festa Major (ds. 24, 14h Font del Gall) Dinar popular organitzat en el marc de les Festes Populars. Reivindicació i bons aliments!

Picacrestes, Colla Dansaire del Prat (ds. 24, 17h, Plaça de la Vila). La Colla fa la seva presentació oficial en el marc de les Festes Populars. En l’actuació, a part d’altres danses (com balls de bastons), hi podrem veure la recuperació del ‘Ball del Tortell’ una dansa que es ballava al Prat per Festa Major.

Espectacle pirotècnic (dl. 26, 22h, des del pàrking de la Renfe) L’espectacular combinació de música, llums i colors és una de les millor maneres de cloure quatre intensos dies de festa.

Trobada castellera (ds. 24, 18h, pl. de la Vila) Com cada any mirarem de tocar el cel. Enguany amb els Castellers de Cornellà, els Castellers de Mallorca i els Capgrossos de Mataró.

El Prat ocult (dj 22, 22.30h, Plaça de la vila) Recorregut nocturn per la història fosca del Prat. Vine a escoltar o explicar les teves històries. Pratifoc (ds. 24, 21h, sortida del Fondo d’en Peixo) Com cada any els diables del Prat i les seves bèsties de foc purificaran la nit de Festa Major a ritme de traques, petards i tabals.

Ballada de sardanes (dg, 26, 12h, Pl. de la Vila) “Oh! Festa Major del Prat, la més maca i més galana...”. Com cada any, ballada de sardanes a la plaça.

més informació a: festespopularsdelprat.blogspot.com www.aj-elprat.cat Envian’s les fotografies de les Festes Majors a contacte@lariuada.cat Farem una selecció de les millors i les penjarem a la web!


6

la Riuada

www.lariuada.cat

setembre de 2011

OPINIÓ La tira

Xavi Mateo

Cartes dels lectors Escric per fer una queixa personal ja que considero que no tot el que s’escriu en el vostre diari fa honor a la veritat. No puc deixar de sorprendre’m quan vaig llegir en el seu diari que “la creació de noves regidories acontenta a tothom”. Ni jo ni cap dels companys del grup municipal de CiU vàrem estar d’acord amb la nova organització del govern municipal i així ho vàrem fer saber al Ple. Creiem que va ésser una oportunitat perduda per fer una racionalització i reducció de càrrecs. No era necessari diposar de vuit tinents d’alcalde ni tampoc de regidors adjunts. Des del grup municipal de CiU som plenament conscients que hem perdut una oportunitat valuosa per fer una

clau de volta estructura política municpal més sostenible i més acord a la situació de crisi que vivim. Tampoc cal fer demagògia tractant de posar al mateix sac tots els que tenim responsabilitats polítiques ja que treient els regidors que formen part del govern municipal som molts els que compaginem la vida laboral amb la política. En el meu cas compatibilitzo la meva professió d’infermera amb la política. Aquesta última és per a mi una tasca de servei per tal de contribuir a millorar la vida de la meva ciutat. La intenció que hi ha radere d’aquest article no és pas fer una crítica fàcil sino la de dignificar la tasca política per evitar que se’ns passi a tots els responsables polítics pel mateix sedàs.

Moltes gràcies i espero llegir per molt de temps el seu diari. Immaculada Llopis Climent. Regidora del grup municipal de Convergència i Unió El Prat va participar activament en les Jornades Mundials de la Joventut, altrament dites la visita del Papa per a animar els joves a que segueixin pensant que avortar és assassinar, que és més greu usar un preservatiu que morir de SIDA i que només hi ha un model possible de família format per home, dona i quants més fills millor. El nostre municipi va acollir, del 12 al 15 d’agost, 300 joves d’arreu del món expectants a rebre el missatge del seu líder. Van dormir al centre esportiu Julio Méndez i el consistori els va organitzar una benvinguda

veure per creure No jous ni fletxes Tot i que el Consistori va anunciar el maig de 2010 la retirada de totes les plaques del Ministerio de la Vivienda franquista arrel d’una moció presentada per la plataforma Esborrem el feixisme, encara n’hi ha prop d’una desena, com aquesta de la carretera de la Bunyola número 37. Cal solucionar-ho.

la Riuada

al Teatre Modern. Després de conèixer que la visita ha costat prop de 50 milions, com a ciutadana del Prat m’agradaria saber si l’allotjament d’aquests joves cristians ha costat a l’Ajuntament ni que sigui un euro del diner públic. I, si és així, m’agradaria sol·licitar un espai, uns lavabos, la mobilització dels cossos de seguretat i un acte de rebuda per la trobada que estic organitzant de trekkis (seguidors d’Star Star Trek Trek). I és que vindrà el capità Kirk, el nostre líder. Ah, que és només un personatge, que en realitat es diu William Shatner i és un actor? I? Nosaltres creiem en ell fermament, sobretot vestit amb el seu uniforme de comandant de l’Enterprise. Mariona Sanz.

Albert Bataller

Urgències construïdes, alertes consentides A principis de juliol va saltar als mitjans una alerta difosa en un informe de Nacions Unides: més de 12 milions de persones estan en risc de morir de fam degut a la sequera més greu a la Banya d’Àfrica dels darrers 60 anys. El conflicte bèl·lic a Somàlia i la pressió migratòria cap a Kènia i Etiòpia associada a aquesta guerra completen els factors que expliquen aquesta sobtada tragèdia. Ban Ki-moon, secretari general de l’ONU, va xifrar l’ajut necessari en uns 1.100 milions d’euros per començar a encarar la crisi (l’estat espanyol hi ha aportat uns 25). La Banya d’Àfrica, que agrupa Etiòpia, Djibuti, Somàlia, Kènia i Uganda, és una zona de l’Àfrica oriental amb un llarg historial de desgràcies, catàstrofes i guerres. Posem que des de la declaració d’independència de Biafra el 1967, en aquests 4 països hi han mort més de tres milions cent cinquanta mil persones (xifres extretes d’El País citant Unicef com a d’ font) per conflictes armats, sequeres o malnutrició. Unicef qualifica la situació a Somàlia «com una de les pitjors

a escala mundial en aquest moment». Calcula que 3.700.000 persones necessiten ajut urgent. Per ara, les seves actuacions han consistit en: tractar nens amb desnutrició severa o moderada, subministrar aliment terapèutic, cobrir immunització del xarampió per a infants, subministrament de vitamina A, desparasitació infantil entre els 1 i 5 anys, millora de les instal·lacions d’aigua i ampliació de campaments de refugiats. Les Nacions Unides, amb totes les seves assemblees, consells, agències, comissions, delegacions i programes donen feina a unes 14.000 persones, milers de les quals viuen capficades en els afers africans. Aquesta crisi ha involucrat per ara Unicef, la FAO, el PMA, ACNUR, la Secretaria General i la seva Oficina de Coordinació d’Assumptes Humanitaris. Com s’explica, per tant, aquest grau d’urgència? Que no ho veien venir a l’ONU? Com és que la solució un cop més es redueix a actuar a curt termini sobre els efectes d’uns problemes que fa més de quaranta anys que persisteixen a la regió? Com és que no hi ha una política hidràulica eficient? Com és que no hi ha manera d’aconseguir governs estables a la zona?

| bimestral gratuït d’informació local

DIPÒSIT LEGAL: GI-352-2010 | TIRATGE: 6.000

exemplars Pratenca de Comunicació Popular (APCP) PUBLICITAT: publicitat@lariuada.cat Els comentaris i opinions publicades són propietat dels seus autors i la Riuada no se’n fa responsable. Les nostres opinions queden expressades a l’editorial. Per fernos arribar temes o informacions del Prat podeu escriure a redaccio@lariuada.cat o visitar www.lariuada.cat EDITA I DISTRIBUEIX: Associació


setembre de 2011

la Riuada

www.lariuada.cat

7

 XARXES REPORTATGE

ECONOMIA

REPORTATGE

Turisme de fira

TERRITORI

El clima del nostre Delta

El Consistori es debat entre la rendibilitat econòmica Els petits microclimes exsitents arreu del país també i la sostenibilitat del seu model turístic afecten i conformen el Delta del Llobregat REDACCIÓ En el present mandat l’equip de Govern sembla disposat a impulsar l’economia turísitca al municipi, malgrat que la paraula «turisme» no aparegui ni un sol cop als pressupostos per al 2011 i que El Prat només es nomena a les principals guies turísitiques sobre Espanya pel seu aeroport. El regidor socialista Juan Pedro Pérez ho piulava a twitter a la darrera campanya electoral: «@la_Riuada en 140 caracters és difícil... Hem de conjuntar els factors de ‘l’Economia del Turisme’: hotels, restaurants, espais naturals...». El primer pas d’aquesta nova estratègia es concretava recentment amb l’estrena de la nova regidoria de Comerç i Turisme, encapçalada per Marta Mayordomo,

La clau sembla estar en l’explotació comercial dels espais com la platja o el riu ex regidora de Salut Pública i Consum. Tanmateix la nova cartera no ha variat el programa d’actuacions. En el darrer pressupost la Fira Avícola i la Mostra Comercial es repeteixen com a eixos bàsics d’actuació, i amb ells, les activitats gastronòmiques vinculades sobretot al pollastre pota blava i a la carxofa. Els espais naturals promoguts per la Porta del Delta són l’altre eix principal del turisme pratenc, però els 100.000 visitants anuals reverteixen poc a

l’economia local ja que se centren en la visita gratuïta familiar o d’observadors d’ocells. Obrir la Porta Davant d’aquest panorama, la clau sembla estar en l’explotació comercial d’espais com la platja o el riu tot i la consegüent pressió sobre els recursos mediambientals que es pretenen protegir. Al butlletí municipal del mes d’abril, abans d’aconseguir la bandera blava, apareixien vuit restaurants parcel·lats al costat del Centre Municipal de Vela dins el llistat de nous equipaments de la platja. De la mateixa manera l’Ajuntament intenta de fa anys tirar endavant la construcció d’una base de rem i d’un centre de pàdel al nou Parc Fluvial tot i les al·legacions d’associacions ecologistes com Depana.

REDACCIÓ Aquest 22 de març ha entrat en funcionament la nova estació meteorològica del Prat de Llobregat, a la masia de Can Comes, dins del Parc Agrari. Aquesta Estació Meteorològica Automàtica (EMA) permetrà mesurar la temperatura, la humitat relativa, les precipitacions, la pressió atmosfèrica, la irradiació solar i les ratxes i direccions del vent. La temperatura al Delta està regulada per la proximitat del mar, amb una mitjana de 15.6º. Aquesta suavitat, sense gaires oscillacions, permet cultivar una gran varietat de conreus, sense por a les gelades. La precipitació mitjana es de 600 mm l’any, i es concentra al maig, setembre i octubre, provocant moltes vegades històriques inundacions, com la de 1971, CULTURA

 REDACCIÓ

La Colla Picacrestes reconstrueix el Ball del Tortell per Festa Major La Colla Dansaire del Prat Picacrestes ha reconstruït el Ball del Tortell, una dansa que es ballava per Festa Major i Sant Isidre al municipi. El proper dissabte 24 de setembre, en el marc de la Festa Major, presentaran públicament aquest ball en una actuació a la Plaça de la Vila, a les cinc de la tarda, que inclourà diferents danses, entre elles la també recentment recuperada Dansa de Carnestoltes. Aquest treball de recuperació ha estat possible gràcies a l’ajut de la documentació conservada i la col·laboració de l’Esbart Català de Dansaires. Al Prat de Llobregat tradicionalment per Festa Major i Sant Isidre s’hi havien ballat una sèrie de balls d’igual coreografia que rebien diferent nom en funció de qui els ballava. El primer era l’anomenat Ball de la Joia, dansat pel guanyador de la

El 24 de setembre presentaran públicament aquest ball a la Plaça de la Vila

La colla dansaire encara busca local d’assaig. E.R. tradicional cursa de cavalls que rebia un premi anomenat així que havia sigut un be o bé una oca. Aquest guanyador tenia l’honor de trencar dansa amb aquest primer ball i podia triar la balladora. Seguidament, l’alcalde i la seva muller ba-

llaven el Ball de la Batllessa. El tercer ball era el de les Promeresses, ballat pels qui tenien cura dels altars del Temple amb llurs mullers o filles. Després d’aquestes tres danses, feien el ball anomenat del Tortell, en el qual podia prendre part tot-

hom qui hagués adquirit un dels tortells que eren posats a la venda. Algunes fonts ens diuen que els ballaires havien dansat amb un gros tortell penjat a l’esquena mitjançant un mocador de seda lligat al coll, i d’altres fonts, que les balladores es penjaven el tortell al braç. El que és clar és que, acabat el ball, cada parella es menjava el seu tortell. A més dels tortells, també s’havien venut rams que eren regalats a la parella de ball. Sembla que el costum de ballar aquestes danses es perdé a finals del segle dinou.

La climatologia del Prat, un producte complex. E.R. una de les més importats. Abans d’arribar al Delta, el riu passa per la vall que està partida per les muntanyes de Collserola i el Garraf. A l’estiu, de dia els vents són de sud/sud-oest gràcies a l’impuls de la marinada; a la

nit, aquesta està en calma o hi ha vents del nord que són dèbils. A l’hivern, en canvi, són freqüents els vents del nord/nord-oest, seguint la direcció de la vall. La marinada és dèbil i només afecta a la costa.

CULTURA

CULTURA

Exposició sobre la comunitat xinesa local

Tercera edició del Festival Esperanzah!

«Se l’han quedat els xinos» és l’il·lustratiu títol de l’exposició que estarà entre el 15 de setembre i el 9 d’octubre al Centre Cívic Jardins de la Pau amb motiu d’haver guanyat la VI Beca Fotografia i Societat del mateix centre. Els autors, Laura Quinto, José García i Iñaki Ezcurra, han realitzat aquesta exposició fotogràfica i un documental preguntant a membres de la comunitat xinesa i a diversos pratencs sobre els tòpics que envolten aquest col·lectiu. L’objectiu és obrir «un espai de reflexió al voltant dels estereotips que tots tenim».

Entre el 16 i 18 de setembre es va fer una nova edició del Festival Esperanzah!, organitzat per l’entitat Gats, amb el suport de vint collectius més, amb l’objectiu d’“utilitzar el potencial de la música i de la cultura per agitar consciències en pro d’un canvi necessari”. De la variada oferta cultural, totalment gratuïta, va destacar el final de la gira del grup Che Sudaka i la presentació de nous treballs dels artistes Amparo Sánchez, Yacine Belahcene (Cheb Balowsky) i Panko Gabas amb Ramón Giménez (Ojos de Brujo).


8

la Riuada

www.lariuada.cat

setembre de 2011

XARXES  ENTREVISTA

 REDACCIÓ

«Hi ha cases on els avis no poden comunicar-se amb els néts en amazic» Esma Ochan | estudiant pratenca — Què et va motivar a estudiar la situació de la llengua amaziga al Prat i al Marroc? —El 2010 es creà la primera televisió en amazic, i veure-la per primer cop en la meva llengua em va fer sentir la necessitat de conèixer-la millor. —Quin coneixement has observat de l’existència de la cultura amaziga al Prat i a Catalunya en general? —M’he trobat que anava a demanar informació a l’administració per a fer el treball i primer havien de buscar al Google per saber de què els parlava. Alguns coneixen més el terme berber, però és més aviat un terme despectiu que significa bàrbar. El més sorprenent és que es calcula que al Principat el 80% de la població d’origen magribí és d’origen amazic, fet que situa la llengua amaziga com la tercera més parlada en aquest territori. —Quantes persones que parlin amazic hi ha al Prat? —Al Prat es considera que més de la meitat de les 1.749 persones provinents del Marroc parlen amazic. Una part pràctica del treball consistí a enregistrar parlants de 6 dialectes i subdialectes de l’amazic. De tots en vaig trobar parlants al Prat menys d’un que el vaig trobar a Cornellà. —I els amazics pratencs usen la seva llengua habitualment? —Com al Marroc, parlants de diferents dialectes parlem àrab o bé castellà o català. —Per tant només parlen amazic a casa? —Quan algú parlant

Estudiant les pròpies arrels L’Esma Ochan és una pratenca amaziga que va arribar del Marroc als 8 anys. Ha fet el treball de recerca de batxillerat “L’Amazic al Marroc i al Prat”, dirigit per Joan Puigmalet, professor de l’INS Estany de la Ricarda. Els amazics (sovint anomenats berbers) són un poble del nord de l’Àfrica. L’Esma ha rebut diversos premis pel seu treball. LLEGIU L’ENTREVISTA A:  www.lariuada.cat Esma Ochan, la pratenca que ha estudiat la seva pròpia llengua, l’amazic. Vamaca

L’avenç dels darrers anys són significatius, però és imprescindible l’oficialització de l’amazic » d’amazic s’aparella amb un parlant d’àrab sovint acaben parlant la segona llengua als fi lls. Pensen que l’amazic no els serà útil a l’escola o la universitat, i a més, sovint s’associa amb una llengua rural i poc culta. Hi ha cases on els avis només parlen amazic i no poden comunicar-se amb els néts que només parlen àrab. —Quina és la situació de l’amazic al nord d’Àfrica? —Per motius històrics el territori amazic que anomenen Tamazgha ha quedat dividit en diferents estats i grups i a cada zona es parlen diferents dialec-

bones festes majors!

tes. Sovint no s’entenen entre ells i es comuniquen parlant darija, una barreja de francès i àrab. Arreu del món hi ha 20 milions de parlants d’amazic i al Marroc 12. —I la situació legal al Marroc? —A partir de 1955, amb la descolonització, es va decidir usar l’àrab deixant de banda la resta de llengües. L’àrab clàssic s’usa als mitjans de comunicació, l’ensenyament i l’administració. Les dues llengües més vives al carrer, que són l’amazic i el darija, no tenen un reconeixement oficial. —S’han fet avanços en la promoció de l’amazic al Marroc? —El 2003 es fundà l’Institut Reial de la Cultura Amaziga i s’introduí l’ensenyament de l’amazic a les escoles. El 2007 es va permetre que es fessin estudis universitaris en aquesta

llengua. I l’any 2010 es creà la primera televisió que emetia en amazic. —Així, a les escoles s’hi ensenya l’amazic? —A les escoles al Marroc es comença a estudiar als 7 anys i t’ensenyen l’àrab i el seu alfabet, als 12 anys s’introdueixen el francès i l’alfabet llatí. I es fa difícil introduir un nou alfabet, l’amazic. No es fa de forma generalitzada, tot i que molts nens a casa parlen amazic i arriben a l’escola i els escolaritzen en una llengua que no entenen. —Dius que l’amazic té un alfabet propi? —Els tuàregs són l’únic poble amazic que ha conservat l’antic alfabet, el tifi nagh, que s’actualitzà per adaptar-lo als temps moderns creant el neotifi nagh. Malgrat tot, s’usa només en casos simbòlics, i habitualment s’utilitza l’alfabet llatí o bé l’àrab. De fet, hi ha una polèmica

sobre quin dels dos alfabets cal utilitzar per transcriure l’amazic. —Què caldria per promoure l’amazic? —Els avenços dels darrers anys són significatius, però és imprescindible l’oficialització de la llengua. Una llengua que no és oficial és com si no existís, no té cap dret. També seria bo poder establir un estàndard acceptat per tothom. —Has trobat similituds entre la situació de l’amazic i el català? —La veritat és que sí, tot i que és pitjor la situació de la llengua amaziga. A Catalunya hi ha diferents associacions que promouen el coneixement de la cultura i la llengua amaziga tant entre els autòctons com els amazics que hi han vingut a viure. Potser el fet de ser dos pobles amb algunes problemàtiques comunes, ha fet que sorgís aquest interès.

contrapunt La tornada al cole Llengua Catalana: Tots a favor de la política d’immersió lingüística menys el PP. Per favor no us esvaloteu en contra de la sentència que imposa el castellà com a llengua vehicular a les escoles si no voleu caure en la “insumisión” i en la “irresponsabilidad”. Ciències naturals: El PP intenta situar el verd dintre del seu habitual blau i les gavines, i es fan ressò d’un informe de la fundació Mar i Ecologistes en Acció que situa el nostre fons marí com el pitjor de la costa catalana. Bandera blava i fons marí degradat són compatibles? Es veu que sí. Matemàtiques: 0 per 0 és zero. Aquests són els diners que té la Generalitat per continuar les obres del metro fins a l’Aeroport. Si la data prevista per l’arribada de la Línia 9 era 2013 aconsellem que aneu sumant sense límits. Això sí, les estacions del Prat ja gairebé enllestides com la de Plaça Catalunya corren risc d’esdevenir un focus important per enregistrar psicofonies. Economia: Aplicada pel seguidisme del grup municipal de CIU cap als seus líders de Barcelona. Eliminar el PIRMI de soc-arrel i sense consens ha estat una bona mesura per als nostres convergents. Ni el discurs de l’alcalde intentant convence’ls de com han deixat amb el cul enlaire els ajuntaments amb aquest tema els va dissuadir. Religió: La Generalitat ha desestimat la llicència de la mesquita d’Anselm Clavé. Es veu que els terrenys estan declarats com a zona industrial. La campanya del PP sobre aquest tema els fa ara apuntar-se les medalles: «lo dijimos, no era un bulo, el ayuntamiento se ha visto obligado a rectificar...» . Però finalment no ha calgut una victòria de Gallego a les eleccions perquè la mesquita no es construís.

facebook / twitter 13conceptos

La Riuada Núm. 7  

Bimestral gratuït d'informació local

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you