Page 7

febrer de 2011

la Riuada

www.lariuada.cat

7

 XARXES CULTURA

 REDACCIÓ

CULTURA

Un grup pratenc recupera una dansa tradicional autòctona de carnestoltes

El Prat acollirà les VI Jornades del Patrimoni del Baix Llobregat

a celebració del Carnestoltes, el proper 5 de març, tindrà enguany un interés especial. I és que un grup de pratencs ha recuperat la dansa tradicional que es ballava al poble per aquesta data i la portaran als carrers per a compartir-la amb tothom. Al Prat s’hi ballava la dansa del Carnestoltes fins a mitjans del segle XIX. Entre el 1900 i el 1902, la colla Els Bajarts la va recuperar i, posteriorment, l’any 1952, se n’efectuà la restauració. Es va encarregar la instrumentació per a cobla de la dansa al reconegut Mestre Manuel Oltra, i van interpretar el ball l’Esbart Montserrat i l’Esbart Colla Petits Pratencs, durant els actes de Festa Major de 1952. Posteriorment, l’Esbart Català de Dansaires, en la seva feina de recuperació de danses tradicionals catalanes, dedicà una sessió a aquesta dansa ajudant així a que fos incorporada per diferents esbarts al seu repertori habitual. El recull folklòric de Joan Comas i Vicens explica que una collada d’ho-

Altres tradicions A l’arxiu de Joan Vial i Serra es parla també del Ball de la Creu, que ballaven les colles del Prat de forma alegre i esbojarrada de retorn de la capta per Carnestoltes, voltant entorn d’una creu que hi havia als afores de la població. Aquest mateix arxiu

i el Costumari Català de Joan Amades parlen de La Mascarada, interpretada diumenge de Carnaval a la tarda abans de començar la gran gresca. El públic feia rodona al voltant de la plaça tot cantant la cançó, que tres subjectes disfressats anaven representant: el protagonista, la somera i el capellà. El protagonista triava una noia del públic perquè el capellà els casés, i en acabat s’entaulava una mena de lluita entre els nuvis i la gent, que els tirava blat de moro, ordi i confits de guix; la somera els defensava tirant cendra i el capellà remullava tothom amb aigua. La companya escollida pel protagonista havia de ballar amb ell durant tot el Carnestoltes i venia a ser una declaració amorosa, que la fadrina podia rebutjar.

«Patrimoni, història local i didàctica. Homenatge a Jaume Codina i Vilà». Aquest és el lema de la sisena edició de les Jornades del Patrimoni del Baix Llobregat, que se celebraran els dies 1 i 2 d’abril, al Cèntric. La trobada és un espai per conèixer el patrimoni de la comarca, a través de l’experiència de diferents experts. Enguany les jornades reten homenatge a Jaume Codina, un historiador local, que també es va dedicar a l’ensenyament. Per això, l’acte reflexionarà sobre les possibilitats didàctiques del patrimoni i la història local: sobre com construir coneixement significatiu des dels elements que diàriament estan al nostre horitzó visual i, pedagògicament, poden cobrar vida per ser clau de volta de l’aprenentatge. Les ponències aniran a càrrec de Joan Santacana Mestre, que parlarà de «Metodologia i didàctica, història local i patrimoni»; Carles Santacana i Torres, amb «Història local: passat, present i futur del Baix Llobregat»; i Genís Roca, que intervindrà amb «Història local i xarxes».

CONSUM ECOLÒGIC

CULTURA

CULTURA

L

Al Prat es ballava la dansa de Carnestoltes fins a mitjans del segle XIX

La colla ha assajat el ball de Carnestoltes del Prat des de fa setmanes. C.M. mes sols, formada per 18 o 20 ballaires, recorrien a l’estil d’una cercavila totes les masies de les rodalies del Prat el diumenge de Carnaval, al so d’un flabiol i un tamborí, tot ballant i fent recapta. El dilluns, les ballades i recaptes les feien pels carrers i places, davant les cases de les famílies importants, i el dimarts feien una dinada amb el recaptat i segui-

 REDACCIÓ

dament organitzaven un sarau. Pel que fa a la indumentària, vestien espardenyes amb betes de diferents colors, pantalons negres, camals de cuir amb cascavells, camisa blanca, faixa vermella i un mocador gran virolat espatllat (per sobre una espatlla i nuat al pit) i un altre mocador al cap del mateix color. També duien castanyoles amb

betes de colors per acompanyar el ball.

La cooperativa de consum responsable Cals Karxofa celebra el seu tercer aniversari Ara fa 3 anys, al kasal okupat del Prat —edifici que està actualment en runes— va néixer Cals Karxofa, la primera cooperativa de consum responsable del Prat. Superades les incerteses del començament i el desallotjament del local que utilitzaven, durant aquests anys s’ha anat consolidant un projecte que està en canvi i evolució constant, però que alhora cada dia té més força. Cals Karxofa celebrarà el seu tercer aniversari el proper 19 de març, de 12 a 20 hores, al parc del Fondo d’en Peixo, amb activitats com una xerrada sobre

pesca, mercat de productes ecològics i artesans, contacontes, una ecopaella, concerts i la projecció d’un documental sobre economies alternatives. «El que ens diferencia d’altres maneres de consumir, bàsicament, és que nosaltres només comprem productes ecològics o artesans que siguin produïts el més aprop possible del Prat, i que busquem el tracte directe amb les persones que els produeixen per evitar intermediaris, i així poder pagar un preu més just per a les dues parts», explica la Gemma, un dels membres de Cals Karxofa.

Torna el Festival de Convoquen un Sopes del món certamen de poesia infantil i juvenil El Prat acollirà, el proper 26 de març, el 4t Festival de Sopes del Món, organitzat per GATS i el Centro Extremeño Ruta de la Plata. A banda del concurs de sopes, obert a tothom, a la plaça de la Remodelació, d’11 a 16 hores, també s’hi podrà escoltar música en directe i gaudir d’una mostra gastronòmica. Els més petits, a més, podran participar en diferents tallers infantils. L’objectiu d’aquesta iniciativa és promoure el coneixement dels veïns i veïnes de diferents orígens a través de l’intercanvi gastronòmic. Així, la idea és que tothom pugui portar una sopa diferent i la seva recepta per a com-

La revista digital de poesia, art i cultura Lo Càntich organitza el I Certamen de Poesia Infantil i Juvenil Vila del Prat, adreçat a infants i joves d’entre 8 i 16 anys. El treballs poètics presentats han de ser inèdits, d’una extensió màxima de 30 versos, de tema lliure i en llengua catalana. El termini de presentació és fins al 30 de juliol de 2011 i les obres premiades seran editades per Lo Càntich en un volum conjunt amb els millors poemes publicats a la revista durant l’any 2011. Les bases es poden consultar al web locantich.cat.

La Riuada Núm. 4  
La Riuada Núm. 4  

la riuada, mitjà pratenc de comunicació popular. Número 4.