Page 1

la Riuada

www.lariuada.cat | NÚMERO 4 | FEBRER DEL 2011 |

MITJÀ PRATENC DE COMUNICACIÓ POPULAR

A FONS  PÀG. 2

BIMESTRAL GRATUÏT

ACTUALITAT  PÀG. 4

La qualitat de l’aigua del Llobregat, encara sota mínims Tot i que la situació millora al tram superior, la qualitat de l’aigua i l’estat de la conca a la resta del riu segueix en pèssim estat segons afirma la mateixa Diputació de Barcelona. Segons els experts, no hi ha perspectives de millora a curt termini. ACTUALITAT  PÀG. 5

La crisi dispara la demanda d’atenció social primària Cada vegada són més els pratencs que no poden fer front a les despeses bàsiques de la llar i augmenten considerablement les peticions d’ajut al banc d’aliments i al rober de Càritas, així com als serveis socials municipals. XARXES  PÀG. 7 Actualment hi ha dues colònies controlades de gats, gestionades per l’associació Marramiauh. A.C.

Diverses entitats treballen per aconseguir una protectora d’animals abandonats ACTUALITAT  PÀG. 5

Neix l’Assemblea de Joves del Prat ✔ Van

fer la presentació pública a la font del Gall ✔ Volen esdevenir la veu crítica del jovent

Recuperen una dansa tradicional pratenca de Carnestoltes El proper Carnaval tornarà a veure’s als carrers aquesta dansa que es ballava fins a mitjans del segle XIX. La iniciativa popular vol ferne partícep la ciutadania. XARXES  PÀG. 7

Cals Karxofa celebra el tercer aniversari La primera cooperativa de consum responsable i ecològic del Prat prepara una festa amb concerts, tallers infantils, xerrades, un dinar popular i un mercat amb productes artesanals.


2

la Riuada

www.lariuada.cat

febrer de 2011

A FONS   REDACCIÓ

La gestió dels animals abandonats

DRETS ANIMALS

L’any 2008 l’Ajuntament va tirar enrera la creació d’una protectora d’animals

A

ctualment al Prat hi ha 2.043 animals domèstics censats, pels quals cada propietari paga una taxa de 10 euros anuals, una xifra que, segons el consistori, podria arribar als 3.000 incloent els que no ho estan. L’any passat 83 gossos van ser abandonats al terme municipal, anant a parar a Olesa de Bonesvalls, ubicació de l’empresa Sir Can que és l’empresa contractada per l’Ajuntament per encarregar-se de la gestió del servei d’animals abandonats a la població. Només 14 d’aquests, que s’havien perdut o es van poder identificar, van ser recuperats pels seus propietaris, la resta van entrar en procès d’adopció. Bélinda Pérez, directora del centre, ens explica que al Prat: «La mitjana d’intervencions són de vuit mensuals», ells s’encarreguen de recollir els animals en rebre una trucada de la guàrdia urbana o el consistori: «Els agafem directament de la via pública a manca de dipòsits d’estada dels animals a les dependències policials». Aquest fet ha comportat nombroses queixes de veïns que han vist com en no disposar d’aquests espais en tot el terme havien d’endur-se a casa els animals que havien trobat, fent-se càrrec personalment de les despeses. Per la darrera llei de protecció dels animals,

La manca d’una protectora és conseqüència de la poca sensibilitat que hi ha hagut per part del Consistori Una protectora ens lliuraria de dependre exclusivament de les cases d’acollida

Per crear una protectora calen terrenys amb la catalogació de nucli zoològic. O.R. són els consistoris els que han d’assumir el cost de la manutenció i tractaments que rep l’animal des de la seva recollida al carrer fins com a mínim els 20 primers dies, moment en que, si no han estat reclamats, s’inicia el procès d’adopció. L’Ajuntament paga a Sir Can una quota fixa anual, que no ens ha facilitat cap dels dos, independentment de la quantitat d’actuacions i els dies d’estada al centre dels animals fins a ser adoptats. La gestió del servei per part d’una empresa privada té detractors entre

L’any 2010 es van abandonar 83 gossos al municipi. Només 14 van retornar als propietaris

Es calcula que al Prat hi ha uns 3.000 animals domèstics, dels quals 2.043 estan censats

alguns pratencs relacionats amb associacions animalistes. Segons Carlos López, president de l’associació Libera, amb seu a Barcelona: «Encara que se’ls pressuposa certa sensibilitat i que m’han demostrat certa empatia cap als animals, pel seu

caràcter empresarial prioritzen el benefici econòmic», per a ell la manca d’una protectora «és conseqüència de la poca sensibilitat que hi ha hagut fins fa poc per part de l’Ajuntament en fomentar el respecte i els drets dels animals domèstics,

als que han catalogat com a plaga, motivat a la vegada per la nula preocupació ciutadana cap aquests aspectes». Isabel Garcia, col·laboradora de la protectora Animals sense Sostre, ubicada fins fa pocs anys a Gavà i actualment a Vallirana, té una opinió positiva de Sir Can, però afirma que: «La feina la podria fer una protectora pels mateixos cèntims, però el consistori no vol perquè aquestes fan massa bé la seva feina i volen evitar el seu control». Isabel, junt amb d’altres persones, van pre-

sentar l’abril de 2008 una demanda a l’Ajuntament per la creació d’una protectora amb 1.985 signatures de suport que van recollir en menys d’un mes en quatre comerços de la població. La resposta oficial va ser que l’opció no era factible perquè: «Els possibles terrenys per aquesta activitat al nostre municipi estan considerats com a rústics o altres qualificacions que no permeten utilitzar-los per a la finalitat proposada». Isabel es queixa que: «Actualment hi ha zones al Prat que sense tenir la catalogació de nucli zoològic de la Generalitat s’estan fent servir com a gossera, sense cap mena de llicència ni control sanitari, i en canvi l’Ajuntament ho sap i ho permet». En aquest mateix sen-


febrer de 2011

la Riuada

www.lariuada.cat

3

 A FONS tit treballen els membres de l’associació pratenca Marramiauh que gestiona les dues colònies de gats del municipi. La seva presidenta, Aroa Árbol, explica: «Ens trobem amb casos molt diversos: rodamóns sans, malalts lleus que poden ser tractats, malalts contagiosos i irreversibles, i malauradament, gats que sospitem que han estat abandonats i maltractats». A través de voluntaris s’encarrega de la manutenció, tractament veterinari, vigilància dels espais i promou l’adopció de cadells, animals malalts i d’altres que han estat abandonats. De moment l’únic espai de què disposa «són els domicilis particulars de les persones que s’ofereixen temporalment a acollir-los». Tot i rebre subvencions del consistori i aportacions de particulars lamenta que: «no cobreixen la majoria de les despeses que tenim». Per ella la protectora «és una tranquil·litat per a tothom, fet que ens lliura de dependre exclusivament de les cases d’acollida que són limitades i la majoria de les quals es troben desbordades pel volum d’animals que requereixen atencions». Marramiauh, en procés de legalització, aspira a convertir-se en la gestora de la futura protectora.

MEMÒRIA

Demanen a l’Ajuntament una resposta sobre els carrers franquistes

Zona d’esbarjo per a gossos inaugurada recentment al carrer Major . A.C.

En detall

L’Ajuntament del Prat és un dels 47 municipis que poden sacrificar animals L’any 2003 es va fer a Catalunya la primera llei de protecció d’animals que prohibia el seu sacrifici en centres d’acollida, una llei pionera a tot Europa. L’article 11è que el regula diu literalment: “Es prohibeix el sacrifici de gats, gossos i fures en les installacions per al manteniment d’animals de companyia, i als nuclis zoològics en general, excepte pels motius humanitaris i sanitaris que s’estableixen per via reglamentària”. Aquesta prohibició

que havia de començar a aplicar-se l’1 de gener de 2008, va ser prorrogada un any més. El passat 13 de febrer representants dels municipis de Catalunya van demanar a la Generalitat que s’aixequi el veto a aquesta prohibició, adduint que el manteniment dels animals als centres d’acollida és una despesa que no es poden permetre, unes declaracions que des de diverses entitats de protecció animalista han considerat demagògiques. Un dels fets més polèmics va ser la moratòria aconseguida per 70 municipis, entre ells el del Prat de Llobregat, que van poder continuar sacrificant animals «si acrediten una greu dificultat per a aplicar la mateixa» i que s’havia d’anar renovant anual-

ment. Actualment, l’Ajuntament del Prat, junt amb d’altres 46 municipis, encara la mantenen vigent. Belinda Pérez, directora de Sir Can, confirma que «és l’únic ajuntament amb el que treballem amb aquesta moratòria. Com saben que no sacrifiquem animals mai ens han demanat aplicar-la, però desconec si ho fan en d’altres centres». Segons el propi Consistori «l’Ajuntament del Prat no sacrifica cap animal, si no és per raons sanitàries o humanitàries». La majoria dels entrevistats per aquest article coincideixen en els mateixos dubtes «per què renovar i mantenir una moratòria que no vols aplicar?» i «quin és el criteri que avala que un sacrifici és sanitari o humanitari?».

MEDI AMBIENT

 REDACCIÓ

Medi Ambient emet un informe contundent contra el Parc Delta Després que la nova Junta Directiva del FC Barcelona decidís tirar enrere el projecte del Barça Parc i d’un informe ambiental que informava desfavorablement del projecte del litoral, l’Ajuntament de Viladecans va presentar un nou projecte, el Parc del Delta del Llobregat, que afectava bona part de la

La plataforma Esborrem el feixisme, dignifiquem els carrers ha demanat que en el proper ple de març el consistori es posicioni sobre el canvi de noms de carrers relacionats amb el franquisme a la ciutat. El grup va impulsar una iniciativa popular per la recuperació de la memòria històrica al Ple de març de 2009 amb el suport d’una dotzena d’entitats i col·lectius, on demanaven la substitució d’alguns carrers de personatges relacionats amb la dictadura franquista. Coincidint amb el segon aniversari volen que «aquest punt consti en l’ordre del dia del proper Ple de març», en entendre que «ha passat temps més que suficient» des de llavors i del seu posterior debat, ara fa un any, a la comissió de Nomenclàtor. Allà es va arribar al compromís de redactar un informe on es recollissin les qüestions debatudes sobre aquest tema per poder resoldre’l posteriorment en sessió plenària.

zona i que pretenia urbanitzar 217 hectàrees al voltant del paratge natural del Camí de les Filipines, que actualment són espais naturals i agrícoles. Finalment el Departament de Medi Ambient va tornar a desestimar la modificació del Pla General Metropolità per la creació del Parc. El document ad-

met que l’Informe de Sostenibilitat Ambiental presentat per la Direcció General d’Urbanisme i impulsat per l’Ajuntament de Viladecans, té vàries irregularitats. Medi Natural diu que l’àmbit d’actuació seleccionat afecta l’espai natural protegit del PEIN i la Xarxa Natura 2000, tal com informa La Directa.

Detall de la zona afectada pel projecte del Parc. C.O.


4

la Riuada

www.lariuada.cat

febrer de 2011

ACTUALITAT  MEDI AMBIENT

REPORTATGE

La contaminació assetja el riu Els habitants del Delta en pateixen altes concentracions REDACCIÓ

L

’actual situació del Delta del Llobregat no és ni de bon tros la desitjable. Per si fóra poca la ja evident explotació i destrucció del territori, noves i velles amenaces assetgen el Delta i perjudiquen greument els seus habitants. Juntament amb les més evidents i visibles actuacions sobre el Delta, com la desviació del riu i la construcció de la 3a pista, entre d’altres, segueixen enceses les alarmes per la contaminació del nostre aire i de l’aigua. Com està el riu? La situació del riu Llobregat, tal i com informa l’Agència Catalana de l’Aigua, no és bona. L’alt i mig del riu pateix manca de cabal degut a derivacions en el propi naixement del riu, a més hi trobem l’embassament de la Baells, la mineria a Sallent, l’abús agrícola i les espècies invasores. La zona baixa del Llobregat pateix moltes alteracions hidromorfològiques, patides per infraestructures i serveis de tot tipus, sobre el riu i sota la llera (canonades, fibra òptica o gaseoductes). En marxa hi ha el Projecte de Recuperació Mediambiental de l’Espai fluvial del Baix Llobregat. Tot i això, tal i com apunta Lluís Goda de l’ACA, la zona sud ja no es pot considerar riu, sinó un canal. Conca i aigua: estat crític L’estat de la conca del riu Llobregat és pèssim en tot el seu tram baix, amb aquest adjectiu la Diputació de Barcelona, a través

d’un estudi realitzat sobre els 5 rius de la província de Barcelona, etiqueta l’estat del riu. El seu tram intermig entre pèssim, dolent i moderat, mantenint nivells bons o moderats en les zones altes del riu. Segons l’estudi la situació de la conca alta ha millorat respecte els darrers 30 anys, la resta continua igual. L’estat de l’aigua és igual de dolent. Les noves millores en les analítiques han permès detectar un índex elevat de productes químics a l’aigua. Dels 43 milions de substàncies químiques catalogades, al riu se n’han trobat centenars. De totes elles només 33 estan sent analitzades per l’Agència Catalana de l’Aigua. A l’aigua s’hi han trobat fàrmacs (hormones, antibiòtics,...), productes d’higiene corporal,

S’ha creat una normativa especial per a poder beure l’aigua del riu Llobregat detergents, drogues, nanomaterials, etc. Aquestes substàncies arriben al riu pel desguàs de les cases o per la pluja, moltes d’elles no són retingudes per les depuradores. Un dels estudis realitzats analitza els disruptors endocrins, unes substàncies que afecten els organismes a molt baixes concentracions. Entre d’altres coses s’han vist que, per exemple, els alkilfenols afecten als peixos fent aparèixer ovaris als mascles. L’altra gran problema

que afronta el riu i la seva aigua són les altes dosis de salinització. L’activitat minera i de la sal a la zona de Cardona i Sallent, en són els gran responsables. En l’actualitat el litigi amb l’empresa israeliana Iberpotash centra les alarmes. L’empresa aboca 5.000 tones de sal a l’aire lliure cada dia, i replica a les denúncies dient que la salinitat del riu és quelcom natural i no produït per la mineria. A més a més, no assumeix els costos del desastre ambiental provocats per la seva activitat, pagant un 1% dels 200 milions d’euros que li costa a l’administració, i per tant a la ciutadania. En el seu conjunt, tan extrema és la situació, que per a poder beure l’aigua del Llobregat s’ha creat una normativa especial. i és que els seus nivells de conductivitat són superiors als permesos. Noves propostes Recentment han aparegut noves propostes i eines per seguir prenent consciència i lluitar per la preservació del nostre riu i delta. La Plataforma Llobregat SOStenible, neix de la mà del CEPA i Ecologistes de Catalunya, i vol sumar entitats ecologistes i ciutadania per demanar a les administracions que compleixin les directives i que al 2015 el riu gaudeixi dels nivells de qualitat i cabdal ecològic mínims. A la vegada, i seguint l’exemple de l’Any Segre, celebrat el passat 2010, enguany es celebra l’Any Llobregat. Al voltant del qual s’hi faran nombroses activitats per reivindicar també la conservació del riu Llobregat.

 REDACCIÓ

TREBALL

Flightcare paga un empleat perquè no vagi a treballar Flightcare, empresa de handling del grup Fomento de Construcciones y Contratas FCC, s’ha negat a incorporar al seu lloc de feina un treballador afiliat a la CNT. L’empresa va ser condemnada recentment a readmetre’l, però en comptes d’acatar la sentència, ha comunicat al propi afectat que mentre duri la tramitació del recurs judicial en contra de la sentència “l’empresa ha optat per abonar-li el seu salari, exonerant-lo de la prestació de serveis”. Portaveus de la CNT qualifiquen aquest fet com «inaudit, tenint

en compte la situació de crisi que hi ha» i lamenten que «per acomiadar treballadors i generar tràmits judicials absurds hi hagi diners, i per salaris, contractació de personal adequat o per mesures de seguretat i higiene, no n’hi hagi». Segons denuncia la CNT, el seu afiliat, que era el delegat sindical en el moment de l’acomiadament, va ser acomiadat per un conflicte laboral, que va derivar en la convocatòria per part d’aquest sindicat de diverses aturades el passat mes d’agost al centre que l’empresa té a l’aeroport del Prat.

 REDACCIÓ

TREBALL

Dos bombers, en bici fins a Madrid contra la privatització Els bombers de l’aeroport del Prat José Solana i Miguel Ángel Avilés van recórrer en tàndem els 620 quilòmetres que separen Barcelona i Madrid per mostrar la seva oposició a la privatització d’una part d’AENA. Un cop a l’aeroport de Barajas, van sumar les signatures dels bom-

bers del Prat a les d’arreu de l’Estat. En declaracions a l’Agència Catalana de Notícies, els dos manifestants van dir: «Potser no podem aturar la privatització dels aeroports, però almenys haurem dit que no hi estem d’acord, d’una manera que no afecta els usuaris».

 REDACCIÓ

TREBALL

Dos anys de presó per ocupar les pistes de l’aeroport El Tribunal Suprem ha confirmat la condemna a dos anys de presó imposada per l’Audiència de Barcelona als 23 treballadors d’Iberia que el 28 de juliol del 2006 van participar en l’ocupació de les pistes de l’aeroport del Prat en una vaga que denunciava la seva precarietat laboral. La sentencia exculpa

dos treballadors perquè no està provat que participessin en els incidents jutjats, i també absol dos sindicalistes per als quals l’acusació demanava quatre anys de presó. Tot i això, cap dels acusats entrarà finalment a la presó perquè no tenen antecedents penals de cap mena.


febrer de 2011

la Riuada

www.lariuada.cat

5

 ACTUALITAT SOCIETAT

 REDACCIÓ

La pobresa s’accentua al Prat amb la crisi Cada any més persones recorren a ajuts per menjar o pagar lloguer

L

a crisi econòmica ha provocat un increment de les persones que viuen en la pobresa, moltes vegades invisible al Prat. Cada vegada són més els pratencs que busquen un ajut perquè ara no poden fer front a les despeses de la llar, perquè s’han quedat sense feina, perquè no saben si podran conservar el seu habitatge i perquè tot plegat els ha fet entrar en una depressió. “Hi ha avis que van arribar aquí al Prat de petits i van treballar, van veure tirar endavant els seus fills i els seus néts i ara veuen com fills i néts han hagut de tornar a casa seva, i ell, amb una pensió mínima, s’ha de fer càrrec de la família”, explica Carles Muñiz, capellà de la Parròquia de Sant Pere i Sant Pau. El servei de banc d’aliments de Càritas d’aquesta parròquia va atendre l’any passat 198 famílies del Prat, a qui es va repartir uns 1.500 lots de menjar. També va destinar més de 6.000 euros en ajudes per a pagar lloguers d’habitacions, transport i rebuts de subministrament, mentre

Dos contenidors del servei de recollida de roba de Càritas. A.C. que 20 famílies van recórrer al servei del rober. De fet, Càritas cobreix molts dels buits de l’administració, que aprofita la xarxa de serveis desplegada per aquesta entitat, aportanthi uns diners i derivant les persones que atenen. I una de les mancances administratives és l’atenció a persones que no tenen papers, ja que la Llei d’Estrangeria no permet que els Ajuntaments es facin càrrec dels estrangers en situació illegal. Càritas sí que ho fa.

Més atur, més necessitat La Unitat de Primera Assistència de Serveis Socials (UPASS) de l’Ajuntament del Prat dóna ajut a persones en risc d’exclusió social. Les ajudes directes estan centrades en el cobriment de despeses d’alimentació i beques menjador per als infants. Segons el Pla local d’inclusió social del Prat de Llobregat –les úniques dades que la Riuada ha pogut obtenir- durant el 2008 Serveis Socials del Prat va atendre 4.118 persones (un

6’5% de la població), 442 més que l’any anterior. Segons aquest mateix informe, “hi ha un creixement de la demanda d’ajuts socials per part de famílies que no poden fer front a les despeses familiars”. El text també reflexa que la taxa d’atur al Prat és superior a la del Baix Llobregat, i que 1.274 persones majors de 75 anys viuen soles. Sense centres d’acollida Al Prat no hi ha cap centre d’acollida per a gent sense

sostre o cap menjador gratuït, dos serveis que cada vegada tenen més afluència de gent. «Barcelona ha absorbit tots aquests serveis», explica Muñiz, «però nosaltres enviem a Barcelona gent del Prat que ens sol·licita un lloc per dormir, per exemple». Un altre tema són les persones sense sostre que viuen als carrers del Prat, que oscillen durant l’any i poden arribar a ser cinc, perquè «la seva situació és més complicada, doncs en algunes situacions no volen o no poden seguir tots els processos i llavors el que fan és demanar ajuda esporàdicament, i els la donem», afirma Muñiz. El que sí hi ha al Prat, i torna a ser de Càritas, és un pis compartit, al carrer Cadaqués, on hi viuen 5 homes amb ingressos insuficients per a pagar un habitatge. Càritas considera que una de les problemàtiques més greus en aquest moment és l’accés a l’habitatge, i denuncia les conseqüències que té el fet de viure sota un sostre, però sense un espai propi i íntim, és a dir, sense llar. SOCIETAT

 REDACCIÓ

L’Assemblea de Joves del Prat comença a caminar El passat 5 de febrer, després d’un retard d’una setmana obligat per la pluja, es va fer la presentació pública de l’Assemblea de Joves del Prat a la Font del Gall sota el lema «El jovent prenem la paraula!». La cruïlla dels carrers Ferran Puig i Martí Piñol es va omplir de joves d’arreu de

la població que volien gaudir de la proposta musical i interessar-se per la iniciativa. Unes 200 persones van gaudir de la jornada, que s’inicià amb una xocolatada popular i s’acabà amb les actuacions musicals de Cris Caparrós i de Pablo. Prèviament un portaveu

del col·lectiu va llegir el manifest de presentació de l’assemblea, on hi destaquen la voluntat de sumar forces, l’organització horitzontal i assembleària, la seva aposta per una societat més justa i igualitària, així com la seva defensa per la llengua i cultura pròpies dels Països Catalans.

La xocolatada va reunir unes 200 persones. A.J.P.

MEDI AMBIENT

Depana organitza un cens d’ocells en zones no protegides L’entitat ecologista Depana va organitar, el passat 29 de gener, un cens d’ocells hivernants a les zones de Delta de Llobregat excloses dels espais protegits. L’objectiu no només és donar a conèixer el Delta del Llobregat més enllà de les poques hectàrees protegides per l’administració –mínimes en relació a tota la zona–, sinó també recopilar dades per tal reforçar els arguments en defensa de l’ampliació dels actuals espais ZEPA (Zona d’Especial Protecció per a les Auls). Depana podrá fer servir aquestes dades, doncs, en les demandes a la Unió Europea que tenen en marxa per a augmentar els nivells i l’àrea de protecció. La iniciativa va comptar amb un gran nombre de participants, que van treballar en àrees com Les Sorres, La Quadra, les Maioles i tota la llera del riu. SALUT

Fuita d’amoníac a la factoria de la cervesera Damm El passat 29 de desembre, una fuita d’amoníac a l’empresa Damm (al polígon Mas Mateu) va activar les alarmes d’emergència previstes en el Pla d’Emergències del Sector Químic de Catalunya. La fuita va ser a l’exterior i va generar un núvol tòxic. L’accident es va produir mentre es feien tasques de manteniment a causa del trencament d’una aixeta. Dos treballadors van resultar ferits, un per inhalació. L’altre amb cremades al 18% del cos va ser hospitalitzat a la Vall d’Hebron. La fuita va obligar a evacuar 150 treballadors.


6

la Riuada

www.lariuada.cat

febrer de 2011

OPINIÓ La tira

David Sarrà LES ESBOJaRRADES AVENTURES DE

COM?! SI VINC CADA FINDE. ES QUE NO T’AGRADEN LES MEVES BAMBES?

TU NO PASSES.

EN

NO T’HAS adonat? ESTÀ PROHIBIT FUMAR A QUALSEVOL BAR I DISCOTECA. AQUÍ JA NO hi TENS RES A FER. APARTA’T DE LA CUA SIUSPLAU.

PERO SI VINC ACOMPANYAT. M’HA PROMÉS QUE DESPRÉS DE LA ÚLTIMA copa EM DURiA EN COTXE A CASA. NI així PUC ENTRAR DINS?

“LA LLEi ANTITABAC” C ANSINO

l’apunt

clau de volta

Jordi Martí Font, membre del col·lectiu editor del periòdic Catalunya

Sergi Sandúa

Avui les pensions, demà tot i més Les diverses mesures de reforma del sistema públic de pensions adoptades pel govern del PSOE amb l’acord de CCOO-UGT i les diverses patronals és una estafa social a totes les persones que llegiu això i a totes les que no ho llegiran però també les patiran. Si vingués sol podríem dir que el que passa és que aquesta part de la protecció social establerta per l’anomenat «estat del benestar» sobrava (que és mentida) o que era insuportable per al conjunt del sistema (que és

mentida per partida doble). Però aquest robatori no ha vingut sol ni ha estat el darrer. Sí, tenim la crisi que ens obliga a viure amb por de no saber què anirà pitjor demà i ens lliga de mans i peus i no ens deixa ni respirar per tal que no puguem ni tan sols cridar. Sí, tenim una crisi sistèmica a nivell d’especulació immobiliària que ho deixa tot brut i tacat, però ens equivocaríem si a això atribuíssim res més que la creació de més por. És la por l’autèntica intenció de totes aquestes mesures. Va ser la por també una de les conseqüències d’aquesta forma de viure amb la guillotina de la hipoteca damunt dels caps

de bona part de la classe treballadora fa uns anys. Alguns ho anomenàvem especulació immobiliària i altres ens responíem que el que estaven creant era ri-

Si no plantem cara, el futur que ens espera no és només de jubilacions als 67, sinó un molt pitjor quesa. Sense cap mena de dubte que en creaven, però per a ells i elles, per als especuladors, que són entre tots els lladres, els pitjors.

veure per creure Nadar a l’hora del pati El pati del col·legi del parc, inaugurat el setembre de 2010, té un seriós problema de retenció de líquids. Els infants, que no poden sortir a jugar quan cauen quatre gotes, ara canten a les seves aules: «El patio de mi cole NO es particular, cuando llueve se moja MÁS que los demás».

la Riuada

Per a la resta, misèria i destrucció de barris, pobles i territori en general. Si no plantem cara (i alguns ja ho hem fet fins i tot amb la convocatòria d’una vaga general el passat 27 de gener), el futur que ens espera no és només un futur de jubilacions als 67 o de jubilacions impossibles sinó molt pitjor. Ens odien a mort i el nostre patiment és vist per ells com una manera més d’augmentar els seus ingressos. Per tant mentre no els plantem cara amb totes les conseqüències, el camí que ens reserven és de merda, de merda pura i dura. Avui les pensions, demà l’educació, ahir la sanitat i passat demà tota la vida.

‘La mala educación’ Caminava jo rumiant per l’Avinguda Montserrat, quan una cosa em va cridar l’atenció: estava al terra, era una octaveta. En llegir-la, vaig descobrir que ja tenia alguna cosa per opinar en aquesta meva modesta columna. Aquest pamflet deia la següent soflama: NO a la macromesquita. Al revers, vaig trobar el text justificatiu d’aquest eslògan. I simplement, no vaig poder evitar sentir vergonya aliena, com a persona i com a ciutadà d’aquesta ciutat, la meva veritable pàtria. He de dir que la meva mare, nascuda al Prat, em va educar en el respecte, un dels pilars fonamentals de la llibertat. Recordo quan de petit, vivint al barri de la Barceloneta, veia passar en bicicleta a molts immigrants magribins camí del camp. La meva mare m’explicava que havien de treballar molt dur per poder enviar diners a les seves famílies. Ells recollien amb les seves mans i esquenes trencades les saboroses carxofes que tant lloem. Cap problema, cap manca de respecte, cap mala paraula... tothom sap perfectament que la gran majoria han estat i són honrats i dignes treballadors. Ells ens han ajudat a progres-

sar i han aportat el seu esforç. Mai van atacar la nostra església amb discursos racistes, o més ben dit, irrespectuosos. I a això anem Sr. Gallego del partit populista, perdó, popular. Quina pena que la primera manca de respecte d’un collectiu a un altre al Prat, l’hagi protagonitzat vostè. Quina pena que ho faci per un miserable grapat de vots. Quina pena que no assenyali als veritables culpables dels nostres mals (la classe política i la banca). Quina pena la seva manca de respecte a la lliure associació i a la propietat privada. Afortunadament no és vostè alcalde, per alleujament de molta gent que no vol treballar a un multicine per 650 € al mes, la seva famosa alternativa al Cèntric (suposo que al Cinema Capri també els alleuja que no sigui vostè alcalde). Des d’aquí ja m’afanyo en demanar disculpes a tots aquests decents ciutadans, treballadors i musulmans. Els demanem disculpes tots aquells pratencs que som decents, treballadors, i que no som musulmans. Afortunadament, els diners gastats en aquesta octaveta van obtenir una destinació realment eficaç, útil i positiva, ja que vaig poder recollir la deposició del meu estimat pastor alemany sense cap problema... m’acomiado llavors, fins a la propera opinió.

| bimestral gratuït d’informació local

DIPÒSIT LEGAL: GI-352-2010 | TIRATGE: 6.000

exemplars Pratenca de Comunicació Popular (APCP) PUBLICITAT: 654 07 17 43 | publicitat@lariuada.cat Els comentaris i opinions publicades són propietat dels seus autors i la Riuada no se’n fa responsable. Les nostres opinions queden expressades a l’editorial. Per fernos arribar temes o informacions del Prat podeu escriure a redaccio@lariuada.cat o visitar www.lariuada.cat EDITA I DISTRIBUEIX: Associació


febrer de 2011

la Riuada

www.lariuada.cat

7

 XARXES CULTURA

 REDACCIÓ

CULTURA

Un grup pratenc recupera una dansa tradicional autòctona de carnestoltes

El Prat acollirà les VI Jornades del Patrimoni del Baix Llobregat

a celebració del Carnestoltes, el proper 5 de març, tindrà enguany un interés especial. I és que un grup de pratencs ha recuperat la dansa tradicional que es ballava al poble per aquesta data i la portaran als carrers per a compartir-la amb tothom. Al Prat s’hi ballava la dansa del Carnestoltes fins a mitjans del segle XIX. Entre el 1900 i el 1902, la colla Els Bajarts la va recuperar i, posteriorment, l’any 1952, se n’efectuà la restauració. Es va encarregar la instrumentació per a cobla de la dansa al reconegut Mestre Manuel Oltra, i van interpretar el ball l’Esbart Montserrat i l’Esbart Colla Petits Pratencs, durant els actes de Festa Major de 1952. Posteriorment, l’Esbart Català de Dansaires, en la seva feina de recuperació de danses tradicionals catalanes, dedicà una sessió a aquesta dansa ajudant així a que fos incorporada per diferents esbarts al seu repertori habitual. El recull folklòric de Joan Comas i Vicens explica que una collada d’ho-

Altres tradicions A l’arxiu de Joan Vial i Serra es parla també del Ball de la Creu, que ballaven les colles del Prat de forma alegre i esbojarrada de retorn de la capta per Carnestoltes, voltant entorn d’una creu que hi havia als afores de la població. Aquest mateix arxiu

i el Costumari Català de Joan Amades parlen de La Mascarada, interpretada diumenge de Carnaval a la tarda abans de començar la gran gresca. El públic feia rodona al voltant de la plaça tot cantant la cançó, que tres subjectes disfressats anaven representant: el protagonista, la somera i el capellà. El protagonista triava una noia del públic perquè el capellà els casés, i en acabat s’entaulava una mena de lluita entre els nuvis i la gent, que els tirava blat de moro, ordi i confits de guix; la somera els defensava tirant cendra i el capellà remullava tothom amb aigua. La companya escollida pel protagonista havia de ballar amb ell durant tot el Carnestoltes i venia a ser una declaració amorosa, que la fadrina podia rebutjar.

«Patrimoni, història local i didàctica. Homenatge a Jaume Codina i Vilà». Aquest és el lema de la sisena edició de les Jornades del Patrimoni del Baix Llobregat, que se celebraran els dies 1 i 2 d’abril, al Cèntric. La trobada és un espai per conèixer el patrimoni de la comarca, a través de l’experiència de diferents experts. Enguany les jornades reten homenatge a Jaume Codina, un historiador local, que també es va dedicar a l’ensenyament. Per això, l’acte reflexionarà sobre les possibilitats didàctiques del patrimoni i la història local: sobre com construir coneixement significatiu des dels elements que diàriament estan al nostre horitzó visual i, pedagògicament, poden cobrar vida per ser clau de volta de l’aprenentatge. Les ponències aniran a càrrec de Joan Santacana Mestre, que parlarà de «Metodologia i didàctica, història local i patrimoni»; Carles Santacana i Torres, amb «Història local: passat, present i futur del Baix Llobregat»; i Genís Roca, que intervindrà amb «Història local i xarxes».

CONSUM ECOLÒGIC

CULTURA

CULTURA

L

Al Prat es ballava la dansa de Carnestoltes fins a mitjans del segle XIX

La colla ha assajat el ball de Carnestoltes del Prat des de fa setmanes. C.M. mes sols, formada per 18 o 20 ballaires, recorrien a l’estil d’una cercavila totes les masies de les rodalies del Prat el diumenge de Carnaval, al so d’un flabiol i un tamborí, tot ballant i fent recapta. El dilluns, les ballades i recaptes les feien pels carrers i places, davant les cases de les famílies importants, i el dimarts feien una dinada amb el recaptat i segui-

 REDACCIÓ

dament organitzaven un sarau. Pel que fa a la indumentària, vestien espardenyes amb betes de diferents colors, pantalons negres, camals de cuir amb cascavells, camisa blanca, faixa vermella i un mocador gran virolat espatllat (per sobre una espatlla i nuat al pit) i un altre mocador al cap del mateix color. També duien castanyoles amb

betes de colors per acompanyar el ball.

La cooperativa de consum responsable Cals Karxofa celebra el seu tercer aniversari Ara fa 3 anys, al kasal okupat del Prat —edifici que està actualment en runes— va néixer Cals Karxofa, la primera cooperativa de consum responsable del Prat. Superades les incerteses del començament i el desallotjament del local que utilitzaven, durant aquests anys s’ha anat consolidant un projecte que està en canvi i evolució constant, però que alhora cada dia té més força. Cals Karxofa celebrarà el seu tercer aniversari el proper 19 de març, de 12 a 20 hores, al parc del Fondo d’en Peixo, amb activitats com una xerrada sobre

pesca, mercat de productes ecològics i artesans, contacontes, una ecopaella, concerts i la projecció d’un documental sobre economies alternatives. «El que ens diferencia d’altres maneres de consumir, bàsicament, és que nosaltres només comprem productes ecològics o artesans que siguin produïts el més aprop possible del Prat, i que busquem el tracte directe amb les persones que els produeixen per evitar intermediaris, i així poder pagar un preu més just per a les dues parts», explica la Gemma, un dels membres de Cals Karxofa.

Torna el Festival de Convoquen un Sopes del món certamen de poesia infantil i juvenil El Prat acollirà, el proper 26 de març, el 4t Festival de Sopes del Món, organitzat per GATS i el Centro Extremeño Ruta de la Plata. A banda del concurs de sopes, obert a tothom, a la plaça de la Remodelació, d’11 a 16 hores, també s’hi podrà escoltar música en directe i gaudir d’una mostra gastronòmica. Els més petits, a més, podran participar en diferents tallers infantils. L’objectiu d’aquesta iniciativa és promoure el coneixement dels veïns i veïnes de diferents orígens a través de l’intercanvi gastronòmic. Així, la idea és que tothom pugui portar una sopa diferent i la seva recepta per a com-

La revista digital de poesia, art i cultura Lo Càntich organitza el I Certamen de Poesia Infantil i Juvenil Vila del Prat, adreçat a infants i joves d’entre 8 i 16 anys. El treballs poètics presentats han de ser inèdits, d’una extensió màxima de 30 versos, de tema lliure i en llengua catalana. El termini de presentació és fins al 30 de juliol de 2011 i les obres premiades seran editades per Lo Càntich en un volum conjunt amb els millors poemes publicats a la revista durant l’any 2011. Les bases es poden consultar al web locantich.cat.


8

la Riuada

www.lariuada.cat

febrer de 2011

XARXES  ENTREVISTA

 REDACCIÓ

«Privatitzar els aeroports és l’espoli d’un bé públic pagat per tots» Luis Carlos Gómez-Pintado “Luca” | Delegat Sindical de la CGT —Per què cal lluitar contra la privatització dels aeroports? —Hi ha dos vessants. El primer és la defensa dels serveis públics. Privatitzar suposa l’espoli d’un bé públic pagat amb els impostos de tots els treballadors i treballadores de l’Estat, que ara volen fer passar a mans privades. De fet, ja fa anys que s’està fent una campanya de desprestigi contra els serveis i els treballadors públics, que no és més que una estratègia per encobrir els robatoris de les privatitzacions. —I l’altre vessant? —El segon és que comporta sempre un empitjorament de les condicions de treball. I així ho demostra l’experiència d’altres privatitzacions d’empreses públiques, com Endesa, Renfe o Correus. Però no només parlo dels llocs de treball dels empleats actuals d’AENA, sinó sobretot dels futurs treballadors de l’empresa, que entraran amb unes condicions molt més precàries que les actuals. —Què passarà amb els treballadors? —Una part important del personal serà subrogat a la nova empresa, que té un 51% de capital públic i un 49% de privat, i deixaran de ser empleats públics. És previsible que s’apliqui la mateixa política que s’ha aplicat a d’altres processos de privatització. Això significa una reducció del personal i una xarxa immensa de subcontractes que al final empitjoren les condicions salarials i acaben amb la seguretat de la feina. —Com arreglar el dèficit de 15.000 milions d’AENA? —AENA era una empresa pública que no podia tenir

Si actuem junts, es pot aturar Luis Carlos GómezPintado, “Luca”, és delegat sindical de la CGT al Centre de Control Aeri de Gavà. Luca creu fermament que s’ha d’aturar la privatització dels aeroports i adverteix que suposarà un empitjorament de les condicions dels treballadors. Denuncia el teatre dels sindicats majoritaris i demana una mobilització conjunta. LLEGIU L’ENTREVISTA A:  www.lariuada.cat Luca denuncia la farsa dels sindicats majoritaris davant la privatització. M.A.

Aena ha gastat diners públics en infraestructures per afavorir les constructores beneficis i el que feia era reinvertir a d’altres projectes. El discurs que ha de romandre obert és en què s’ha gastat els diners AENA? S’han gastat més en infraestructures faraòniques que el que guanyaran ara privatitzant-la, i en cinc anys ha deixat de ser una empresa que s’automantenia i que tenia un finançament sense problemes. El que ha fet AENA amb diner públic és donar un cop de mà a la situació de les empreses de la construcció. El que està clar és que si no donés beneficis no la voldrien els privats. —I també han gastat en sous desorbitats, no?

—La campanya contra els controladors és una qüestió que s’ha d’explicar bé, perquè el Govern ha aprofitat aquest conflicte per fer una cortina de fum per amagar la privatització. Ells van caure en la provocació del decret de desembre, però és que en aquell decret no només hi havia les condicions laborals d’aquest col·lectiu –per cert, cap treballador de l’Estat espanyol, com passa amb els controladors, ha de tornar les hores que fa de vacances o per baixa– sinó que també hi havia la retirada de la prestació dels aturats de llarga durada, la privatització d’AENA i la de les loteries i apostes de l’Estat. —I què han fet els sindicats? —A CGT portem tres anys fent mobilitzacions allà on hem pogut, juntament amb sindicats que estan fora de la Coordinadora Sindical Estatal (CSE), formada per CCOO, UGT i USO. Ells,

quan van saber el contingut del decret, van anunciar una vaga per nadal. El conflicte dels controladors, però, els va servir d’excusa per desestimar-la. El que estan fent, aquesta mena de teatre, és molt semblant al que han fet amb el tema de les retallades de pensions: fan unes declaracions dient que això és inacceptable i després acaben signant el que els diuen. —Han arribat a algun acord amb l’empresa? —Al gener van anunciar un acord de garanties que era una extensió del conveni dels treballadors d’AENA, una prolongació de l’actual conveni a les empreses en què es descomposi, que encara no sabem quines seran. Però aquest “semipacte” ara diuen ells mateixos que no té validesa perquè no es pot garantir que es compleixi. Això els està creant molts problemes, perquè els treballadors diuen que això no

pot ser, que s’han d’enfortir per a poder negociar en condicions. —I què han de fer els treballadors, doncs? —Crec que s’ha de recuperar la lluita contra la privatització, perquè és el centre dels atacs que es preparen contra els treballadors i treballadores d’AENA. Per ferho, s’ha d’impulsar la celebració d’assemblees de tot el personal i la mobilització ha de ser forta, amb la inclusió de tots els sindicats en les negociacions. —Creus realment que es pot aturar aquesta privatització? —Aquests anys de sindicalisme de despatx, tenen els seus efectes, però sempre és possible aturar aquest procés. Al fòrum “Un altre Davos”, celebrat a Basilea, van explicar que a Tessalònica van aturar la privatització dels autobusos amb vagues de quatre hores cada dia, deixant pujar la gent sense

contrapunt Plenum pecatorum Luxúria: La submissió d’Alegre a Tejedor. Al gener l’alcalde el va obligar a callar sobre el litigi amb Vèrtix, i va fer retirar al·lusions del tinent d’alcalde a la malaltia d’una veïna de Sant Cosme i a la feina particular de Joan Camps. Gola: Demostrada amb escreix per Gallego, que al febrer va empassar-se un ampli assortit de crítiques per part de la resta de partits del ple, en desacord amb la campanya anti-mesquita. Lluny d’atipar-se, el diputat es va ratificar en la seva propaganda tot demanant més teca. Avarícia: Per l’entestament entre CIU i ERC per apuntarse els mèrits de tot el que la Generalitat ha anat concedint al Prat. Encara no tenim clar si la primera pedra del centre de DIA va ser gràcies a Pujol o a Carod. Peresa: Assumida pels cossos antiavalots davant la sorollosa manifestació de la policia local a la Plaça de la Vila. Potser ningú els havia avisat que els municipals anaven carregats de pólvora... quina diferència si altres col·lectius munten aquest xivarri! Ira: Provocada per Duarte als policies locals en protesta en veure com el tinent d’alcalde desglossava sense miraments els conceptes del seu salari fent notar que cobrar cobren, i molt! Enveja: La de l’antic tripartit quan CIU parla d’influenciar en la Generalitat en millores pel Prat. Els convergents ja els hi van passant per la cara. Supèrbia: Duarte s’endú l’honor per la resposta a un policia local que li va preguntar quants diners cobra: “jo guanyo més però per això em presento a unes eleccions”. Amb actituds com aquesta és estrany que es dubti de l’honestedat dels polítics.

La Riuada Núm. 4  

la riuada, mitjà pratenc de comunicació popular. Número 4.

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you