Page 1

la Riuada

www.lariuada.cat | ANY 3 | NÚMERO 10 | MAIG DEL 2012 |

MITJÀ PRATENC DE COMUNICACIÓ POPULAR

BIMESTRAL GRATUÏT

A FONS  PÀG. 2

La bicicletada organitzada per la plataforma Aturem Euro Vegas va acollir centenars de persones en un ambient festiu. E.R.

Euro Vegas, terreny pantanós

L’ocupació de la zona obliga a canviar el Pla Territorial Metropolità aprovat el 2010 ● El terriori acumula un llarg historial especulatiu des de 1988 ●

L’enclavament definitiu del complex d’oci que el magnat nordamericà Sheldon Adelson va deixar caure com una bomba sobre l’opinió pública està punt de conèixer-se. La Generalitat continua apostant fort per un projecte especulatiu de gran envergadura que podria acabar amb les darreres relíquies verdes del delta del Llobregat si fi-

nalment Adelson assenyala Catalunya com a territori escollit. El Govern ha deixat enrera les consideracions mediambientals o d’impacte socioeconòmic sobre una zona profundament trinxada per indústria i infraestructures. Enfront de promeses fetes a la lleugera aprofitant un moment delicat, cal analitzar amb calma i rigor què sig-

ACTUALITAT  PÀG. 5

ACTUALITAT  PÀG. 4

L’educació pública dóna una classe a l’aeroport del Prat del Prat apleguen un centenar de persones contra les retallades educatives ● La insòlita acció va finalitzar amb una manifestació al vestíbul de la Terminal 2

nificaria i quin abast tindria construir un complex de casinos i centres de convencions com aquest. Cal conèixer com són i com s’han fet altres centres d’Adelson com el de Macau per valorar amb criteri què es guanya i què es perd si finalment som anomenats el poble escollit per la fortuna.

Mobilització d’afectats de participacions preferents Un home ha estat protestant davant les oficines de Catalunya Caixa a l’aviguda Montserrat, que va vendre preferents als seus pares, majors de 80 anys i analfabets. Les participacions preferents són una inversió a perpetuïtat i la recuperació actualment és molt difícil i genera massa pèrdues als bancs.

● Docents

ACTUALITAT  PÀG. 4

Perillen les beques a menjadors d’escoles

Per un dia l’escola pública es va mudar a l’aeroport. C.F.

Al Baix Llobregat, comarca amb la renda familiar disponible més baixa de Catalunya, la situació és preocupant “i tal com està responent l’administració és de difícil solució”, diuen des del Josep Tarradellas.


la Riuada

2

www.lariuada.cat

maig de 2012

A FONS  SOCIETAT

 REDACCIÓ El projecte d’Eurovegas es troba ubicat sobre 800 hectàrees situades entre El Prat, Cornellà, Sant Boi i Viladecans, però per tal que aquesta ubicació es materialitzés caldria realitzar més d’un centenar d’expropiacions, ja que es tracta de terrenys majoritariament agrícoles molt dividits i repartits entre diversos propietaris. No

és la primera vegada que aquests terrenys estan en el punt de mira de diferents projectes especulatius. El Reial Club de Golf va comprar el 1988 diversos terrenys al voltant dels espais naturals del Remolar i Filipines, el 1991 una inversió de 18M d’euros per construir un camp de golf que no es va realitzar degut a que la Gene-

ralitat va expropiar-los 58 ha per protegir precisament aquest espai natural. Amb la indemnització els mateixos inversors van quedar-se amb altres terrenys de la zona i el 1997 van signar un conveni amb l’Ajuntament de Viladecans que preveia un camp de golf de 60 hectàrees, hotels i un palau de congressos.

La Generalitat planifica Euro Vegas en una zona envoltada d’espais naturals

La realització d’aquest projecte contradiu l’informe d’impacte ambiental

U

na de les problemàtiques per ubicar el projecte d’Eurovegas al Baix Llobregat ve donada precisament per la complexitat d’aquests terrenys. L’àmbit on s’ubicaria el projecte d’Eurovegas es localitza a la plana deltaica del riu Llobregat, a la meitat sud del terme municipal de Viladecans. Limita amb la traça de l’autovia C-31, la reserva natural del Remolar-Filipines i les instal·lacions de l’aeroport, la franja de dunes ocupades per pinedes que conformen el rere platja, l’estany de la Murtra, l’estació depuradora d’aigües residuals, la carretera B-204 i l’entorn agrícola del Parc Agrari del Baix Llobregat. La construcció d’aquest Centenars de persones es van congregar per pedalar con el projecte d’Adelson. A.A. projecte passa per modificar el Pla General Metro- pressions urbanístiques la presència de nombroses la legislació sectorial en polità per a la creació del que amenacen aquest àm- espècies de fauna, flora matèria d’espais naturals, Parc del Delta, fet que pre- bit, la modificació puntu- i vegetació protegides, i i poc o gens compatible cisa d’un Informe de Sote- al proposada es troba en amb un destacable valor amb la seva condició i nanibilitat Ambiental (ISA) un entorn de gran interès per a la connectivitat eco- turalesa d’espai protegit a que la Generalitat ha ela- ambiental, envoltat per lògica. nivell internacional. borat i del qual s’extreuen espais naturals protegits La construcció d’equiLes zones humides són les idees que s’exposen a per la legislació sectorial, paments i nous elements hàbitats molt fràgils i que continuació. amb una gran diversitat en aquest entorn és un fet projectes amb múltiples Malgrat les importants biològica conformada per contrari a la fi losofia de variables com Eurovegas,

bit de protecció, enlloc d’aïllar-lo i encaixonar-lo. Per altra banda, el planejament derivat que desenvolupi el sector haurà de garantir, a través de l’oportú estudi paisatgístic, que les edificacions admissibles, destinades a qualsevol ús, s’ajustin a una tipologia adequada al paisatge natural i urbà on s’insereixin i evitin la formació de pantalles arquitectòniques i acumulacions de volums. Segons aquest informe, tot sembla indicar que el complex que promou Adelson no s’ajusta a la legislació ambiental de protecció que afecta al territori proposat.

destinats a un ús intensiu per part de persones, les posa innecessàriament en perill. Particularment, la seva condició d’espai natural protegit de reduïdes dimensions fa que l’actuació més convenient en aquest entorn sigui, probablement ampliar l’àm-

La inversió d’Eurovegas Segons El Punt/Avui la inversió total prevista ara puja a 26.690 milions d’euros. Al mes de febrer les Vegas Sands va anunciar que estudiava una inversió de fi ns a 15.000 milions en 10 anys en un complex de casinos a l’estat espanyol, que inclouria 36.000 places hoteleres, 18.000 màquines escurabutxaques i tres camps de golf.


maig de 2012

la Riuada

www.lariuada.cat

3

 A FONS REPORTATGE

CULTURA

Macau queda molt lluny (encara)

El corresponsal de TV3 a la Xina explica com és la sucursal asiàtica d’Adelson SERGI VICENTE

E

s pot explicar què és un megacasino, però mai un podrà fer-se’n una idea sense haver-hi estat. I això és el que em va passar quan vaig trepitjar per primer cop el Venetian Macau. És un dir, perquè, més que trepitjar, vaig haver d’explorar, de perdre-m’hi, per fer-me una idea de les dimensions del lloc. Un Palau d’esports amb capacitat per a milers d’espectadors, un recinte d’exposició amb una extensió similar a la de Montjuïc, dos hotels amb centenars d’habitacions, carrers i canals que recreen Venècia, un teatre, incomptables passadissos que condueixen a sales de reunions, restaurants, tota mena de serveis... I al centre de tot, taules i taules de joc i files i files de màquines escurabutxaques. En

El ‘Venetian Macau’ recrea fins i tot els cels de la vila italiana. B.B. això no s’enganya ningú. El casino és el cor i la principal font d’ingressos. Uns ingressos que a l’Strip (franja) de Las Vegas han sabut diversificar promocionant les convencions i fires i que a Macau no cal tocar perquè

els xinesos hi van a això, a jugar. De fet, si el joc funciona, no importa si el show de Cirque du Soleil ha de tancar per falta d’espectadors, com va passar. Un megacasino està pensat perquè no tinguis necessitat de

sortir d’allà. Tècnicament, «cobrir totes les necessitats d’oci». Per als nostàlgics del ‘rat pack’, per als amants dels centres comercials, dels parcs temàtics, de la decoració kitsch inspirada en destinacions exòtiques

que mai coneixeran, és visita obligada; sense oblidar que un lloc com aquest està pensat per atraure gent de tot un continent, i no tansols la del país on es troba. Per als ludòpates, òbviament, és una temptació difícil de resistir. Per a aquells que ens agraden els espais oberts, els paisatges, el silenci, és un malson claustrofòbic en què, fins i tot, els cels de la rèplica veneciana estan pintants —núvols inclosos— al sostre. Molt interessant com a experiència sòcio-antropològica. Per al Venetian, Adelson no es va estar de res. El va construir, de fet, en uns terrenys guanyats al mar, i en un temps rècord. Ara està construint un altre gran ‘resort’ que connectarà amb aquest. De fet, en aquesta zona de Macau, la Cotai Strip, no hi passejaries mai si no és per anar d’un casi-

no a un altre. No hi ha res més. Bé, no exactament... Les voreres que connecten els casinos són plenes de flyers de senyoretes de totes les nacionalitats. Però porto massa temps a la Xina com per culpar els casinos de la prostitució. Com a molt, la perpetuen, però no l’originen. I el mateix passa quan es parla de rentar diner negre. S’hi renta diner negre per la legislació, no pels casinos en sí, que com a molt són un punt de trobada. Ben mirat, tampoc cal descartar que el govern espanyol, necessitat de diner fàcil, faci amb Eurovegas una excepció i cedeixi en tota mena de legislació (apostes, tabac, declaració de l’origen del capital que s’hi juga), i que al final ens importin tota una Strip, un altre oasi del joc o un Macau a l’espanyola. Però això ja és especular massa.

Anàlisi Eva Yus | Portaveu de la Plataforma «Aturem Eurovegas»

Blindar el Delta contra Adelsons Més enllà del dilema «Euro Vegas sí, Euro Vegas no» o de la rivalitat «Barcelona vs. Madrid», el projecte del magnat Sheldon Adelson posa sobre la taula la tria entre un model especulatiu i un de productiu, entre apostes que no guanyarem mai i inversions que reverteixen en el territori. El primer model és un vell conegut que fa diners a partir de diners després d’un «pilotasso» immobiliari inicial. Una aposta per un turisme «lowcost» que desapareixeria als primers símptomes de crisi i que acabaria amb la poca riquesa ambiental que encara queda dreta al delta. El segon model és una opció més fer-

ma, però menys mediàtica, més rendible i profitosa per a les comunitats locals, però menys interessant per a les ambicions de les grans fortunes. Cal que exigim informació rigorosa i fidedigna; estem parlant del nostre futur. Cal desmentir alguns dels mites més sonats que s’han exposat últimanent: Els llocs de treball queden 10 vegades per sota del que s’ha venut. El mateix conseller d’economia, Andreu Mas Colell, així ho ha reconegut. Com ha recordat el diputat Joan Boada, els tres complexos d’Adelson sumen un total de 34.000 llocs de treball, és a dir, set vegades menys que els que s’han promès només per a Euro Vegas. La immesa inversió anunciada també s’ha d’interpretar com

a un endeutament major de l’Administració, ja que el geni de la ruleta exigeix un crèdit

avalat per l’estat. Les infraestructures necessàries per al faraònic projecte aniran a càrrec

també de la nostra butxaca i per als pagesos que somiïn en una expropiació milionària ja se’n poden anar oblidant: la Generalitat deu 30 milions d’euros per expropiacions passades. Així, tenint en compte les aportacions públiques i les exempcions d’impostos i seguretat social, què hi guanyem nosaltres exactament? La bellesa del delta s’ha converitit paradoxalment en la seva maledicció ja que el progrés li ha posat l’ull a sobre des de fa dècades. Ara Adelson vol fer-se amb les últimes engrunes d’un enclavament excessivament castigat per la pressió demogràfica i el creixement econòmic de l’insaciable veí de Barcelona, que en lloc de reconèixer, apreciar i protegir l’aiguamoll i les zones agríco-

les que té a les seves portes, no veu el moment de sacrificar-lo per projectes tan foscos. Cal ampliar el camp de visió i protegir el futur que més ens convé. A banda de protegir els espais naturals, cal adonar-se que els terrenys agrícoles també estan en perill d’extinció. Per això en bona mesura s’ha modificat la Política Agrària Comuna (PAC) que reconeix al camp un paper més enllà de la simple «fàbrica» d’aliments. La zona agrícola del delta, a part d’assegurar la sobirania alimentària, compleix una funció mediambiental indiscutible. Tanmateix el Parc Agrari té un grau de protecció ambiental molt fràgil. Aquesta és potser la clau definitiva de la protecció contra Adelson i demés il·luminats.


4

la Riuada

www.lariuada.cat

maig de 2012

ACTUALITAT  SOCIETAT

 REDACCIÓ

Un centenar de persones defensen l’escola pública a l’aeroport

L

’aeroport del Prat ha estat l’escenari d’una acció reivindicativa en defensa de l’educació pública el passat 20 d’abril. Un centenar de persones, entre les quals hi havia alumnes dels instituts del Prat, mestres i membres del grup El Prat contra les retallades, es van trobar al vestíbul de la Terminal 2 de l’aeroport, on es va fer una classe sobre la crisi. Una persona membre del Seminari d’Economia Crítica Taifa va ser l’encarregada d’explicar les causes de la crisi i les seves conseqüències socials, i es van debatre temes d’actualitat com el deute i les retallades. Posteriorment, la gent es desplaçà a la Terminal 1 per a fer una cercavila reivindicativa. Es van desplegar diverses pancartes i es cridaren consignes a favor de l’educació pública i contra les retallades. Moltes de les persones assistents duien samarretes grogues, que són el símbol del moviment contra les retallades en l’educació. L’acció va tenir seguiment mediàtic de la televisió i els diaris, i el suport d’usuaris i usuàries de l’aeroport que es van trobar amb la marxa.

Samarretes grogues i pancartes reivindicant l’educació pública. C.F. Aquesta activitat va ser organitzada per l’Assemblea de zona del Prat, que va decidir fer l’acció a l’aeroport per a obtenir més ressò, ja que es dóna poca visibilitat a les reivindicacions que es duen a terme als centres educatius. Es va fer extensiva a altres municipis veïns, i també van participar-hi els i les estudiants, com per exemple l’assemblea d’alumnes de l’institut Salvador Dalí. L’Assemblea de zona és un espai de coordinació dels i les docents dels centres d’educació primària i secundària, que aplega

L’acció va tenir seguiment mediàtic de la televisió i els diaris de major difusió professionals dels tres instituts pratencs i set centres d’educació primària. El 16 de maig, l’escola Galileu Galilei d’El Prat va acollir una assemblea de coordinació interzones, que va aplegar representants d’una dotzena d’assemblees de zona

SOCIETAT

 REDACCIÓ

Les beques a menjadors escolars veuen com perilla la seva continuïtat Al Baix Llobregat, comarca amb la renda familiar disponible més baixa de Catalunya, per a aquest curs s’han sol·licitat 8.743 beques de menjador, de les quals se n’han atorgat 6.852. Aquest curs, la Generalitat ha limitat l’aportació per a aquest servei al Baix

d’arreu de Catalunya, amb l’objectiu d’establir una coordinació regular d’aquests espais i connectar les accions als centres educatius. Es va acordar que una de les prioritats serà la defensa dels llocs de treball, amenaçats per les noves retallades que el govern de la Generalitat vol aplicar el proper curs. D’altra banda, el 22 de maig hi ha una vaga estatal d’educació convocada pels sindicats del sector, que per primera vegada inclou totes les etapes educatives, des de la infantil fins a la universitària.

Llobregat a 2,8 milions d’euros, quantitat insuficient per cobrir les beques atorgades. El darrer any, ja es va viure una situació similar i la Generalitat va fer una aportació extraordinària de 300.000 €. Aquest any però no l’ha renovat. Per aquest motiu el Consell Comarcal va decidir

aportar 400.000 €, però la quantitat aconseguida seguia sent insuficient. La consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, va denegar la petició de finançament del president del Consell Comarcal, Joaquim Balsera, posant en risc el servei de menjador per als infants becats. Fi-

nalment el Consell Comarcal del Baix Llobregat y la Diputació de Barcelona han arribat a un acord que preveu una aportació extraordinària de 285.000 € per garantir el manteniment de les beques per a aquest curs escolar. La situació per a les families és preocupant: “tenen un problema seriós i tal com està responent l’administració és de difícil solució”, assenyalen des de l’escola Josep Tarradellas.

 REDACCIÓ

SOCIETAT

Els primers pisos de l’eixample sud per 200.000 € i sobre plànol La promotora Vèrtix ha llençat recentment la primera promoció de 78 pisos de protecció oficial en règim concertat de la pastilla de La Llana davant les cases de la Seda. La companyia ha fet un negoci rodó amb l’acord verbal al qual ha arribat amb la Cooperativa Obrera de Vivendes i que li ha permès l’accés al llistat de més de 300 interessats en promocions de la pròpia COV. En contrapartida, els socis de l’entitat tenen, a més de la prioritat a l’hora de triar habitatge, la instal·lació inclosa dels electrodomèstics de la cuina o unes condicions especials de finançament. Les

vendes, tanmateix, s’han tancat sobre plànol, assegurant a la promotora la viabilitat de la inversió abans de començar a construir. La majoria dels pisos, valorats al voltant dels 190.000 €, tenen una superfície d’uns 80 m2 amb tres habitacions, dos banys i un balcó de vuit metres quadrats. Les estimacions dels comercials de Vèrtix calculen la hipoteca amb unes mensualitats de 637 € a 35 anys i de 581 al mes si es fa a 30. Els compradors hauran de dipositar una entrada del 20% del preu, uns 40.000 €. Vèrtix aspira a construir 1.400 habitatges a la zona.

 REDACCIÓ

SOCIETAT

Posa en venda el seu propi greix per salvar una associació L’Oscar Rando pesava 130kg i feia temps que havia posat preu al seu greix en una campanya de captació de fons per a la seva entitat GATS (Grups Associats pel Treball Sociocultural), una organització molt arrelada al barri de Sant Cosme. La gent que volgués col·laborar amb els projectes de l’associació, podia comprar, a 2,50€ el gram, una part del

pes que l’Oscar volia perdre. Per aconseguir aquest doble repte, va iniciar, ja fa gairebé 3 mesos, un camí de 3.300 km per l’estat. Un camí on ha conegut més de 70 persones, empreses, administracions i col·lectius; on ha perdut més de 22 kg i ha aconseguit més de 20.000 €; on s’ha convençut que la suma de petits esforços pot transformar el món.

 REDACCIÓ

SOCIETAT

Una iniciativa per arrelar els horts domèstics al Prat Ecoplantem es una iniciativa impulsada pel pratenc Xavi Haro, enginyer tècnic agrícola, amb la intenció de propagar la cultura de l’autocultiu ecològic d’hortalisses, fruits, flors i plantes aromàtiques i medicinals en diferents espais, des d’un balcó a un hort comunitari. Es tracta de recuperar el treball de

la terra, per petit que sigui l’espai del que disposem, i gaudir de les satisfaccions personals, socials i nutricionals, fent un pas més enllà en el consum responsable d’aliments, mitjançant la creació d’un hort domèstic. Ecoplantem ofereix assessorament a ecoplantem.blogspot.com.es.


maig de 2012

la Riuada

www.lariuada.cat

5

 ACTUALITAT SOCIETAT

 REDACCIÓ

El 29M al Prat es fa sentir amb una destacada participació

L

a tancada a l’IES Estany de la Ricarda, protagonitzada per personal docent i estudiants de diferents centres educatius, va donar el tret de sortida a la jornada de vaga general convocada per l’endemà contra la reforma laboral. El seguiment del 29-M es va deixar notar especialment a la indústria, l’aeroport i el petit comerç, i menys a la petita empresa. A primera hora diverses barricades amb pneumàtics encesos van impedir la circulació als accessos de Mercabarna, al Polígon Pratenc o a la ZAL. La presència de piquets informatius al centre urbà també es va fer notar, i centres com Carrefour o Mercadona van acabar tancant les portes. La jornada va acabar amb la detenció d’un dels membres dels piquets per suposats desperfectes a un establiment comercial. Al migdia l’atenció es centrà a

MEDI AMBIENT

El corriol camanegre està en perill d’extinció al Prat El corriol camanegre (Charadrius alexandrinus) és un ocell en greu risc de desaparició al nostre delta. De les 105 parelles reproductores que hi havia el 1989 s’ha passat a zero, segons els censos realitzats el 2011 pel Consorci dels Espais Naturals del Delta. La població que nidificava al delta del Llobregat era la segona més nombrosa de Catalunya i va ser una de

les espècies que va propiciar la protecció d’alguns espais naturals d’aquesta plana deltaica. El desviament del riu i l’ampliació del port han fet desaparèixer la platja on nidificaven les parelles. També hi ha influït, la desaparició dels petits invertebrats dels quals s’alimenta el corriol o la destrucció dels prats de jonqueres inundables de Cal Tet.

 REDACCIÓ

SOCIETAT

La memòria està de Moda, desfilant per l’alzheimer Les manifestacions setmanals han passat a esdevenir mensuals, la darrera el dia 8, amb una seixentena d’assistents. Aquest maig hi ha una nova convocatòria sense precedents: la comunitat educativa en bloc ha anunciat la convocatòria d’una vaga de l’ensenyament.

El passat 6 de maig va tenir lloc al Teatre Modern la desena edició de “La Memòria està de Moda”, organitzat per l’Associació de Familiars de malalts d’Alzheimer, a fi de recollir fons per al manteniment del centre d’atenció especialitzada del Prat Alois I. Diferents entitats i comerços van col·laborar en l’espectacle: una desfilada de moda on lluïren

la roba de les botigues del Prat. Aquest any, per primer cop, es va poder veure una desfilada de roba interior i llenceria. Per 12 euros es va poder gaudir d’una desfilada de tres hores amenitzada amb la rialla còmplice de la presentadora, Laura Quinto. El teatre Kaddish va ser l’encarregat d’idear els moviments a dalt de la passarel·la.

SOCIETAT

 REDACCIÓ

TREBALL

Una multitudinària manifestació va esdevenir el colofó de la jornada de vaga. R.C. la plaça de la vila, on hi havia convocada, al marge de partits polítics i organitzacions sindicals, una manifestació contra la reforma laboral i les retallades. La convocatòria va esdevenir multitudinària com feia molt de temps que no es veia al Prat, arribant a aplegar, segons la Riua-

da, unes 2.000 persones. La marxa, organitzada pel Prat contra les retallades, acabà a «La Zonilla», lloc habitual de finalització de les marxes que aquest moviment ha estat convocant setmanalment per protestar contra les retallades en sanitat i en educació.

 REDACCIÓ

Les víctimes de les participacions preferents volen recuperar els estalvis Moltes persones tenen els seus estalvis bloquejats per les participacions preferents. Són una inversió a perpetuïtat, i la recuperació dels diners requereix la seva venda als mercats secundaris, cosa que actualment és molt difícil i genera massa pèrdues. Els bancs no estan pagant la seva remuneració. Al Prat, un home ha estat protestant davant les oficines de Catalunya Caixa, que va vendre preferents als seus pares, majors de 80 anys i analfabets. Una vintena de persones li van donar

 REDACCIÓ

Protesta davant d’una oficina bancària. K.M.

suport. Les preferents són un producte complex d’alt risc. A Catalunya hi ha 300.000 persones afectades, el 90% gent gran. S’està denunciant que les entitats bancàries les van comercialitzar amb males pràctiques. Afectats pratencs estan en associacions de consumidors. EstafaBanca, que fa moltes mobilitzacions, està organitzant un grup al Baix Llobregat. D’altra banda, el ple d’abril de l’ajuntament va aprovar una moció en defensa dels afectats.

Un grup de joves pratencs vol implantar el coworking Arrel de les Jornades de Suport a la Creació organitzades al Centre d’Art Torre Muntadas a finals de l’any passat, aproximadament una dotzena de joves professionals de diverses disciplines van començar a estudiar la possibilitat de treballar junts. Tenien unes necessitats comunes sobre espais de creació i treball i es van marcar un objectiu: formar una cooperativa de serveis que donés cobertura a les necessitats habituals de les persones que treballen com a autònoms des de casa, anomenant a aquesta iniciativa coworking. Aquest idea ha madurat i

ara volen fer-se visibles i poder assumir despeses de forma conjunta buscant un mitjà independent, económicament accesible i més sostenible. El coworking implica aprofitar les possibles sinergies que es puguin crear degut al fet de treballar junts i compartir un mateix espai, enriquint el projecte. Amb aquesta finalitat busquen llogar un local de grans dimensions en planta baixa, i utilitzar-lo com un espai tant de treball i formació, com d’oci i relació amb la ciutat. Hi ha més informació al seu blog: coworkingelprat.blogspot. com.es.


6

la Riuada

www.lariuada.cat

maig de 2012

OPINIÓ La tira

Gorilo

l’apunt

clau de volta

Alerta Solidària

Pedro Mateo

De la por a l’esclat de la protesta La primavera suma ja quasi 200 detencions amb actuacions policials d’escàndol. Però preval la sensació que podem plantar cara malgrat tanta amenaça. Superant la por a la que ens volen sotmetre i a la que és fàcil caure. Sortir al carrer, per la Vaga General, el 1r de Maig, amb els estudiants, el 15M... per a molts ja és una necessitat a la que l’estat actual de les coses ens empeny. La resposta a la Vaga: 70 detencions. Peticions fiscals desorbitades adduint que els detinguts tornarien a cometre destrosses sense haver estat condemnats per cap tribunal, sense presumpció

d’innocència. Quatre detinguts empresonats. En Javi, en Dani i l’Isma, van quedar en llibertat el 4 de maig. La Laura Gómez, secretària d’organització de la CGT de Barcelona, va sortir el 18 de maig. I la repressió continua: pressió mediàtica, mesures de dubtosa legalitat com la web de delació, la suspensió del tractat de Schengen i el blindatge de Barcelona amb 8.000 policies, amb un cost de mig milió d’euros. Tot amb la intenció de generar por i angoixa. Amb l’objectiu d’aturar les mobilitzacions. I no és un caprici d’Interior sinó un objectiu lògic que podem veure en aquells països americans, africans, asiàtics... i recentment europeus també, en els que,

a mesura que el sistema de prestacions socials falla, es retallen també drets civils bàsics com els de manifestació o de vaga. I es pot fer a sac, amb amenaces i coaccions contra els manifestants, a peu de carrer, amb policies encaputxats, però també per la via legal: endurir les condicions per comunicar mobilitzacions, fixar límits per sectors al dret a vaga i considerant intocables certs àmbits. O més: crear la figura de la desobediència greu, elevar-ne el càstig a més de dos anys per així poder enviar a presó aquell que, com tants i tants indignats feien a la plaça Catalunya, cometi el delicte d’estar assegut a terra mentre rep cops dels Mossos. Però aquestes amenaces, almenys de moment, no aturen

veure per creure On està la Merkel? Aquesta és la imatge de l’oficina de l’OTG del carrer Centre un dia qualsevol a primera hora del matí. Dues reformes laborals, quatre tandes de retallades i multitud d’avisos de la Unió Europea després, la longitud d’aquesta cua certifica l’eficàcia de les mesures preses per la nostra classe política.

la Riuada

les protestes. Som milers de persones les que sortim al carrer i ho seguirem fent. Potser perquè hem entès el missatge implícit en tota aquesta sobreactuació policial i judicial contra manifestants que són colpejats i gasejats: pretenen transmetre por i si ho entenem sabrem que és a la por a la qual no hem de rendir-nos. Com ho van fer, enmig de la plaça Catalunya, els quatre independentistes que surten a la web d’Interior i que, a cara descoberta, en roda de premsa, van dir allò de “sí, som nosaltres, i què passa”. Bon cop d’efecte i de moral, enmig de la gran ciutat, capital dels Països Catalans, que ha de viure encara, i ben intensament, moltes més jornades de protestes i crits de llibertat.

Indicadors Aquest mes de maig, fa deu anys que es va aprovar al teatre Modern, com era costum fins a la construcció del Cèntric, l’Agenda-21 de la nostra ciutat. Des de llavors el Consell municipal de medi ambient, que aleshores va ser un dels primers consells de ciutat, s’ha anat, diguem, degradant fins a l’estat actual de pràctica activitat nul·la. Fins i tot no disposa de seu, com sí que en tenen a les Cases d’en Puig la resta de consells, cosa que indica l’interès que té IC-V pel seu funcionament. Un dels temes que es va aprovar a l’Agenda, va ser l’establiment d’un sistema d’indicadors ambientals (contribució al canvi climàtic, mobilitat, zones verdes, qualitat de l’aire, sostenibilitat del propi ajuntament i del comerç local, soroll, sostenibilitat de la planificació territorial, consum de productes ecològics, consums d’aigua, energia i residus... ) que mesurarien l’estat del medi ambient al Prat, i la creació de canals per a la seva difusió. I sí, sí que es va fer. Fins i tot hi va haver una pàgina web del consell, gestionada per una empresa contractada, on va estar publi-

cada la mateixa informació, la primera i única que es va elaborar, any rere any. Fins que va desaparèixer l’empresa, la pàgina i la informació. Els indicadors ens han d’ajudar a entendre com estem, en quina direcció anem i a quina distància estem de l’objectiu, del model de ciutat que volem. D’aquell llistat de 12 indicadors de sostenibilitat, que havien de servir per a mesurar l’estat del medi ambient, l’últim deia, literalment: «l’Ajuntament del Prat ha d’establir que el Centre d’Informació Ambiental Cases d’en Puig, la ràdio local i la web municipal siguin els espais on es difongui la bateria d’indicadors de sostenibilitat». Si més no, en aquest cas, el fet de no disposar d’indicadors, o de no fer-ne difusió, sí és un bon indicador de què volen des de la regidoria de l’ajuntament. Una vegada tancat el Centre d’informació, el seu substitut, La Porta del Delta, sembla que es preocupi més per la promoció turística i de la carxofa que per donar cobertura al compliment de l’Agenda-21 del Prat i, molt em temo que, amb l’excusa de la crisi, la política municipal seguirà amb el mateix rumb.

| bimestral gratuït d’informació local

DIPÒSIT LEGAL: GI-352-2010 | TIRATGE: 6.000

exemplars Pratenca de Comunicació Popular (APCP) PUBLICITAT: publicitat@lariuada.cat Els comentaris i opinions publicades són propietat dels seus autors i la Riuada no se’n fa responsable. Les nostres opinions queden expressades a l’editorial. Per fernos arribar temes o informacions del Prat podeu escriure a redaccio@lariuada.cat o visitar www.lariuada.cat EDITA I DISTRIBUEIX: Associació


maig de 2012

la Riuada

www.lariuada.cat

7

 XARXES CULTURA

 REDACCIÓ

‘Prat escena, 2012’ demostra la bona salut del teatre local

E

ntre el 5 i el 20 de maig al CC Ribera Baixa s’ha realitzat la mostra de teatre “Prat escena 2012” que ha programat obres de sis companyies locals de teatre amateur. El cicle el va iniciar el clown Isaac Paton amb el monòleg El que veuen els actors quan estan actuant actuant. La companyia MDC Teatre, formada per membres de l’AMPA del Mare de Déu del Carme, van presentar la comèdia Catalans a la romana. El grup Els Pastorets va adaptar l’exitosa comèdia argentina La Nona, així com des del grup escènic de l’associació Frida Kahlo van ferho amb l’obra d’Almudena Grandes Modelos de Mujer. Veu en Off van actualitzar la seva obra antibèl·lica No oblidem, estrenada en el decurs del moviment contra la guerra de l’Iraq. El cicle va ser tancat amb un vodevil humorístic de Proscenio

MITJANS

El periòdic ‘Delta’ finalment posa en marxa la seva web Des de fa unes setmanes, el Periòdic Delta té a Internet la seva nova web. La plataforma, encara en una fase inicial, es basa en la informació i continguts de la revista en format paper, en un procés de digitalització de la revista que s’anirà consolidant els propers mesos. Al web www.periodicdelta. com, s’hi podrà trobar una part important de l’ofer-

ta informativa que es pot llegir al format paper. La pàgina és un complement que pretén retroalimentar continguts amb el format tradicional. Aquesta acció es complementa amb la feina informativa que s’està realitzant des de les xarxes socials a través dels comptes a Facebook i Twitter del Periòdic Delta.

 REDACCIÓ

CULTURA

l’Anti del Prat, un nou espai de trobada i expressió projecte conjunt de diverses artistes pratenques en totes les especialitats, s’ha estat representant cada dijous des d’abril al Teatreneu de Gràcia amb un gran èxit de públic, i es mantindrà en cartellera fins a al final de juny. El proper 16 de juliol en el prestigiós Festi-

val Internacional de Teatro Clásico d’Almagro (Ciudad Real) la companyia pratenca Teatre Pedra, amb la producció conjunta del Teatre Kaddish, presentaran El pleito matrimonial del cuerpo y el alma de Calderon de la Barca, dirigida per Pau Bou.

El passat 31 de març es va inaugurar el local L’Anti al carrer Martí i Julià número 8. A la inauguració hi va haver diverses activitats culturals que van inloure un dinar popular amb barra al carrer i l’adaptació de Proyecto Paralelo de l’obra Mort accidental d’un anarquista, amb gran afluència de públic. El local vol esdevenir un lloc de trobada on

CULTURA

 REDACCIÓ

CULTURA

Un moment de l’obra ‘No oblidem’, representada al CC Ribera Baixa. K.M. Teatro titulat En el armario y en el lecho, dicho y hecho. Exportant teatre Els darrers mesos el teatre pratenc ha estat present fora de la població i està previst que ho estigui també els propers mesos. El cabaret Paraula de Dones, un

 REDACCIÓ

La biblioteca Antonio Martín es confirma com a motor del Cèntric L’Auditori del centre de cultura queda lluny de ser l’espai de referència a què aspirava originalment El resum de la memòria d’activitat del 2011 és contundentment clar: el 66% dels usos del Cèntric corresponen a usuaris de la biblioteca (65%) o de l’arxiu (1%). A força distància el segueix el comerç de restauració Gastrobar, amb un 16% d’usuaris dels prop de 390.000 usos totals. L’Auditori en canvi s’ha revelat com un servei molt per sota de les seves expectatives. Amb 13.400 usos, només un 3% del total del Cèntric, la sala ha acollit

 REDACCIÓ

La majoria de cessions d’espais s’han fet a actes de departaments municipals 103 actes durant tot el 2011, dels quals 46 han estat sessions de «L’hora del conte», que organitza la biblioteca cada dissabte. Els altres 58 actes han tingut caires

diversos: música, lectura, presentacions... El nombre d’usuaris en aquestes activitats han arribat gairebé als 8.800 assistents. Segons la memòria municipal, el Cèntric ha acollit 77 cessions d’espai. D’aquestes la immensa majoria han estat a departaments municipals, en segon lloc a entitats o grups locals i en tercer a partits polítics. En un discret quart lloc queden les cessions a actes organitzats per empreses privades.

Presenten un llibre fet entre un pare i el seu fill disminuït Toni Garcia és un pare que ha sabut veure la riquesa en la diferència a través de Carlos, el seu fill de 12 anys que té la síndrome de Down. Junts han desenvolupat un projecte d’expressió plàstica a través dels dibuixos d’en Carles que el seu pare ha convertit en un llibre, “El noi que sentia parlar els arbres”. Un llibre sense noms ni descripcions físiques de cap personatge. No hi són necessaris. Ens trobem davant d’un llibre sense noms i descripcions que parla de les pors, racionals i irracionals, als qui són diferents. On els seus valents prota-

gonistes aprenen a plantar cara a les seves discapacitats, per trobar junts la sortida del fosc túnel en què es troben immerses les seves vides. L’objectiu d’aquest treball és intentar sensibilitzar la gent treballant en pro de la integració i normalització de les persones amb discapacitat a través dels processos creatius. Aquest projecte tindrà continuïtat mitjançant un curtmetratge d’animació. Aquest llibre, que es va presentar al Cèntric el passat 2 de maig, es pot descarregar gratuïtament a http:// elnoiquesentiaparlarelsarbres.wordpress.com.

fer xerrades, exposicions, passis de vídeo i intercanvi d’opinions i idees. En les seves primeres setmanes de funcionament l’Anti ja ha organitzat diverses xerrades, com la del col·lectiu La Tele.cat sobre la informació popular, i passis de vídeo, com el de la pel·lícula Tierra i Libertad de Ken Loach. El local inclou un servei de bar. MITJANS

GATS convida el Prat a «Sopar amb... » la Riuada GATS (Grups Associats pel Treball Social, cultural, comunitari i ambiental), és una associació amb onze anys a les esquenes que divideix la seva tasca en quatre àrees: agitació mediambiental, mobilització a través de la cultura, acció i reflexió. Dins de l’àrea de reflexió trobem el cicle de «Sopars amb... », on GATS ha convidat al projecte de comunicació de La Riuada a sopar. Podreu conèixer el projecte de prop el proper 31 de maig al local Deeses del carrer Pau Casals, 23. L’acte començarà a les nou del vespre.


8

la Riuada

www.lariuada.cat

maig de 2012

XARXES  ENTREVISTA

 REDACCIÓ

contrapunt

«Retallant a l’escola pública es nega la mínima igualtat d’oportunitats»

Temes estrella Són aquelles qüestions recurrents que fan servir els partits locals per enfortir la seva posició o bé per debilitar la dels rivals. Normalment solen ser un picada d’ulls a les seves bases i al seu electorat més eufòric i convençut. Més discutible és l’efectivitat d’aquests discursos vers la ciutadania amb la desafecció creixent que es viu al carrer.

Pedro Mercadé | Professor d’educació física —Com repercuteixen les retallades en l’educació? —Les retallades, en contra del que es vol fer veure, repercuteixen en la qualitat de l’educació. Els darrers tres anys s’han reduït un o dos professors per centre, i passen més dies sense que es cobreixin les baixes. Empitjora l’atenció a l’alumnat. S’han de limitar els grups flexibles en àrees que així ho requereixen, com la informàtica. Falten recursos per al que s’anomena escola inclusiva. Es retalla personal d’administració i serveis, que ajuden a donar suport individualitzat a alumnes que ho necessiten, per exemple infants que van més lents en el procés d’autonomia. Jo faig un reforç setmanal a una nena i no hem pogut fer moltes de les sessions perquè m’ha tocat fer substitucions. També disminueixen els auxiliars d’educació especial, que atenen problemes d’aprenentatge. I hi ha menys personal de neteja. —I en quant a recursos materials? —Han reduït material i ajudes per a sortides i llibres de text, molt importants per a l’alumnat que no ho pot pagar. No estan arribant als centres moltes de les assignacions econòmiques ja pactades, com les beques de menjador. Estem parlant de menjar, i avui dia qui té una beca per menjador és precisament perquè els pares no tenen feina ni prestacions. És un tema que ha tingut poc ressò. Els mitjans sembla que fan propaganda de la beneficència quan haurien de fer denúncia. —Com afecten laboralment al vostre col·lectiu? —Nosaltres hem patit innu-

Lluitar també és educar El Pedro Mercadé és mestre d’educació física a l’escola de primària Galileo Galilei del Prat de Llobregat. Des que van començar les retallades, està participant activament en les lluites en defensa de l’escola pública que s’han desenvolupat a la ciutat. Considera que l’educació és una eina per millorar la societat, però que corre autèntic perill d’extinció. LLEGIU L’ENTREVISTA A:  www.lariuada.cat Amb l’educació física, el Pedro ensenya molts aspectes de la socialització. C.F.

El curs següent serà pitjor. La Generalitat deixarà de contractar 3.000 docents»

Una societat sense educació en el present estarà indefensa en el futur»

merables retallades en les nostres condicions laborals. Acumulem una pèrdua salarial del 20%, entre d’altres qüestions. El curs següent serà pitjor. La Generalitat deixarà de contractar 3.000 docents que havia considerat necessaris per cobrir jubilacions i atendre 15.000 nous alumnes. Tot això es veu superat per la proposta de l’Estat, incorporada per la Generalitat, de pujar la ratio d’alumnes per aula. A Catalunya, ho faran paulatinament, perquè significa eliminar milers de professors i mestres. Els centres educatius podrien acabar assemblant-se a magatzems

on deixar infants i joves. —Per què es retalla en quelcom tan bàsic com l’educació? —Els diners públics s’estan fent servir en benefici dels rics i no per a les necessitats socials. Estem davant del desmantellament de l’escola pública, i això juga en favor de l’escola privada. Retallant l’escola pública es nega la mínima igualtat d’oportunitats per a la classe treballadora que hem pogut aconseguir. Una societat sense educació en el present estarà indefensa en el futur. —Com us esteu organitzant per mobilitzar-vos?

—A El Prat, estan funcionant dos canals, al marge de les estructures institucionals de representació sindical. La Marea groga, en què participa la comunitat educativa, i l’assemblea de zona, de mestres i professors, que a més està en coordinació amb el col·lectiu El Prat contra les retallades. —Les vagues d’educació són útils? —Probablement ara sigui l’únic que ho és. S’han fet moltes manifestacions, però per a que se’ns escolti hem d’arribar a una vaga contundent. Considerem que val la pena perdre classes per a tenir més qualitat de l’educació. La lluita ha de ser unitària des de les escoles bressol a la universitat. Un exemple és la pujada de taxes universitàries: hi ha nois de segon de batxillerat que no podran accedir a la universitat. —Què estan fent els estudiants?

—Els estudiants van decidir fer una tancada a l’Estany de la Ricarda el dia abans de la vaga del 29 de març. L’assemblea va ser molt maca. Veure un exalumne amb una visió crítica del món i un esperit de canviar-lo t’omple d’orgull. Lluitar pels drets socials és educar. No ens serveix educar en qüestions tècniques si després no podem lluitar per fer del món un lloc més just. —Quines coses positives aporta l’educació física? —L’educació física té molts components que s’apliquen a la vida i que a altres àrees no es poden treballar tant. La cooperació, el respecte cap als companys, la constància, l’esperit de sacrifici. Treballem els aspectes de socialització mitjançant el joc. Estem en un món en que les activitats de lleure dels infants no permeten que es relacionin, i intentem pal·liar-ho.

Bicibox: Sobretot des del sector del PP treure aquest tema s’està convertint en una constant per desacreditar l’acció de l’equip de govern. Certament, si revisem la utilització dels aparcaments de bicicletes installats al Prat ens adonarem que la iniciativa està resultant fallida. Des d’Iniciativa es defensen dient que tot això ho han pagat des de l’Àrea Metropolitana. Quin consol! Potser s’ha finançat gràcies a l’increment de les tarifes del transport públic... L’artesà: Tema estrictament local però clarament vinculat al discurs de CIU. El PP té vàries tecles per tocar que van variant durant el temps: ampliar horaris de tancament de terrasses, mesquites, Bicibox... Però CIU amb l’Artesà ja fa temps que ho va incorporar com a tema estrella històric. Davant la passivitat de l’ajuntament amb l’abandonat teatre, els convergents tindran garantida la seva principal línia d’atac durant anys i panys. Retallades: Els de CIU es queixen de les retallades del PP, els del PSC i ICV de la dels dos anteriors. A nivell local els de CIU i PP es queixen d’algunes retallades del pressupost aprovat per PSC i ICV, que també són acusats d’haver buidat la caixa autonòmica durant els tripartits. Conclusió, qui són els dolents? Tots.

facebook / twitter

La Riuada Núm. 10  

Bimestral gratuït d'informació pratenca

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you