Issuu on Google+

la Riuada

www.lariuada.cat | número 0 | abril del 2010 | Mitjà Pratenc de Comunicació Popular editorial

bimestral gratuït

A FONS  PÀG. 2

Ve una altra riuada Amb el fang del riu etern el temps farà una altra plana; tindrem un Prat nou i ferm. Que vingui una altra riuada! Pau Vallhonrat

Les riuades han fet El Prat. L’aigua desbordada deixava fertilitat al seu pas per on ara discorren els principals carrers pratencs. Avui, esgotat i desviat, el riu s’aboca al Mediterrani amb mansuetud. «Que vingui una altra riuada!», va escriure Vallhonrat als anys vuitanta. Vint-i-cinc anys després un grup de potablaves reivindiquen el seu crit d’esperança: tindrem un Prat nou i ferm. Convençuts que una societat ben informada és capaç de debatre les visions hegemòniques que difon el poder establert llencem la Riuada. Defugim de la fal·làcia de la neutralitat. Creiem que el periodisme no pot ser objectiu, però ha de ser honest i rigorós. Refusem els dogmatismes, sabent que les conviccions són necessàries per a fer bé la feina. Què és la Riuada? Un mitjà de comunicació: En versió impresa (bimestral i gratuïta) i digital (per seguir-nos de prop). Pratenc: La nostra autosuficiència econòmica ens permet afirmar: El nostre únic compromís és amb El Prat. Popular: la Riuada es fa pels i per als pratencs. La nostra raó de ser és estar oberts a les propostes dels lectors, donar veu a aquells ciutadans que no la tenen, i seguir de prop el que passa a la ciutat. Benvinguts al vostre diari!

Els terrenys de la fàbrica més antiga d’El Prat des del pont de vianants sobre la Gran Via. B. C.

L’urbanisme pratenc, a examen El promotor de la Paperera, acusat en el cas Pretòria Quatre pratencs demanden a Adif per les esquerdes de l’AVE XARXES  PÀG. 7

ACTUALITAT  PÀG. 5

ACTUALITAT  PÀG. 4

Els noms dels Les condicions carrers franquistes, laborals a l’aeroport al ple municipal cauen en picat

Josep Sarrà | propietari de la llibreria Drac

“Intento tenir llibres de tots els autors pratencs”

La Comissió Nomenclàtor redactarà un informe perquè es decideixi al ple el futur d’aquests carrers.

La lògica empresarial prioritza els contractes eventuals, prescindint dels costosos empleats fixos.

ACTUALITAT  PÀG. 4

ACTUALITAT  PÀG. 5

Els afectats per Retallades Dental Line encara pressupostàries al poden denunciar teixit social pratenc El jutjat nº 27 de Barcelona ha admès a tràmit la querella criminal contra els dos propietaris de la cadena.

Les subvencions a entitats i a dinamització del teixit associatiu s’han reduït un 8% de mitjana per al 2010.


2

la Riuada

www.lariuada.cat | segueix-nos a Facebook

abril de 2010

A FONS  LA CONSTRUCCIÓ A EL PRAT, A DEBAT  REDACCIÓ

Un constructor imputat per Garzón dissenya part d’El Prat del futur D os dossiers ben diferents han passat en els últims mesos per les mans de Lluís Casamitjana i Serraclara, president de la promotora immobiliària Espais, SL. D’una banda, el tercer tinent d’alcalde d’El Prat, Sergi Alegre, va signar amb ell, el desembre de 2008, un conveni perquè la seva companyia dissenyés la urbanització de la part d’El Prat que s’ha d’erigir sobre els terrenys de l’antiga Paperera. Mesos més tard, el 30 d’octubre passat, Casamitjana va aparèixer en un document ben diferent: una interlocutòria del jutge Garzón que el vincula al cas Pretòria. Va haver de pagar una fiança de 500.000 euros per a no anar a presó. El jutge de l’Audiència Nacional l’acusa d’associació il·lícita, blanqueig de capitals, tràfic d’influències i frau fiscal. Aquest és l’home que dissenya una part fonamental d’El Prat del futur. Casamitjana està acusat, com l’exalcalde de Santa Coloma de Gramenet, Bartomeu Muñoz, del PSC, i

altres polítics i constructors, d’integrar una xarxa que s’enriquia comprant terrenys, aprofitant els seus contactes en consistoris per a requalificar-los i vedre’ls després a un preu engreixat. Això assegura la interlocutòria de Garzón, que explica que la trama tractava d’«aconseguir modificacions dels plans d’ordenació urbana» i que tenia la seva base a Santa Coloma de Gramenet i «ramificacions en altres localitats de Catalunya». De fet, després de la publicació de la interlocutòria, es va saber que Casamitjana també havia pressionat a regidors de Cerdanyola per forçar una requalificació en aquella ciutat, llavors governada per una coalició d’ICV amb CiU. Aquest és el constructor amb qui Sergi Alegre, l’home que dirigeix l’urbanisme pratenc i mà dreta de Tejedor, va signar un conveni urbanístic el 19 de desembre de 2008 per a desenvolupar la part de la ciutat que s’erigirà al ter-

URBANISME

Pablo i Pau López no volen abandonar la seva casa, propera a la Paperera. B. C. reny on s’erigia la Paperera. Aquesta zona conforma, juntament amb els terrenys de la Seda i aquells compresos entre la Gran Via i la Pota Sud (conegut com

a Eixample Nord), un dels tres àmbits sobre els quals s’ha d’estendre cap al nord el nou Prat, que l’equip de govern projecta des de fa una dècada. L’acabaran de

configurar dos espais al sud del poble. Mentre que el disseny d’aquestes dues zones al sud de la ciutat i de l’Eixample Nord s’ha encarregat

a un consorci del qual formen part l’Ajuntament i la Generalitat, la projecció de la zona de la Paperera s’ha deixat en mans del constructor. S’ha seguit el model

Anàlisi José García, membre de Depana

Un PGM encallat al 1976 és un perill Des d’un punt de vista urbanístic, el territori es pot observar de tres formes diferents: la primera, la que veu el ciutadà de peu, és la que observa les característiques i els valors que en un moment donat posseeix una zona; la segona consisteix a veure com una realitat física la qualificació que té assignada en el mateix moment aquest mateix territori; la tercera i última és la que consisteix en només voler veure les possibilitats de requalificació plantejables, juntament amb la seva corresponent plusvàlua. Desgraciadament, els res-

ponsables polítics del nostre país fa molt de temps que han perdut tota la capacitat de poder observar la realitat del territori, i només poden veure la seva qualificació urbanística i les seves possibilitats de modificar-la. Durant l’anomenada “transició democràtica” es van produir moltes deficiències o llacunes, com ara el finançament dels partits polítics i dels ajuntaments; un finançament deficient, juntament amb una excessiva autonomia sobre la decisió de l’ús del sòl municipal, ha acabat convertint els ajuntaments en promotors immobiliaris i ha obert la porta a utilitzar les plusvàlues com a forma de subsistència d’aquestes organitzacions. Un altre dels problemes arrossegats

El PGM s’ha convertit en una eina d’especulació que comporta la destrucció del nostre entorn durant tots aquests anys ha estat la dependència total d’un model econòmic basat en l’especulació del territori com a única manera de generar riquesa. El diner fàcil de la trilogia sol, platja i totxo ha generat un mastodòntic sector immobiliari que té unes inesgotables ànsies de fagocitació territorial i que ha acabat “sucursalitzant” els partits i els ajuntaments, i fins i tot ha col·laborat a cobrir les necessitats de molts

polítics. El marc urbanístic que regula el nostre territori és el PGM, Pla General Metropolità, que data de 1976, pocs mesos després de la mort del Dictador i abans de l’aprovació de la Constitució. És a dir, es tracta d’un pla predemocràtic, que en el seu dia va suposar un avançament com també ho van ser moltes altres lleis que es van dictar en aquella època, com la Llei d’Amnistia i la mateixa Constitució, però que, igual que aquestes, ha quedat totalment desfasat. El PGM s’ha convertit en una eina d’especulació que, mitjançant les seves modificacions puntuals i la utilització de normatives obsoletes, està comportant la destrucció i l’aniquilació del nostre entorn natural, social i cultu-

Ha arribat el moment de qüestionar plans com els d’El Prat Nord i Sud, com fan altres ciutats ral. I tot això sota la bandera de la necessitat d’un “desenvolupament econòmic”, tot i que sigui totalment insostenible. Aquest ha estat el marc local en què s’ha desenvolupat l’anomenat Pla Delta i és el que està permetent dubtoses actuacions urbanístiques, com les que pretenen desenvolupar a Can Trabal, a L’Hospitalet, i al Barça Parc de Viladecans, i que poders fàctics com AENA han utilitzat per des-

truir una Zona Especial de Protecció d’Aus (ZEPA) contigua a les reserves naturals del Remolar per tal de construir una meravellosa parada de taxis. Fa uns anys la pressió social i les denúncies mediambientals van forçar un canvi en les indústries i en la gestió dels residus. Avui dia aquesta pressió i denúncies han de canalitzarse per a salvar el que dóna el nostre entorn i forçar el final d’aquest model econòmic i dels seus costos socials. A nivell local, potser ha arribat el moment de qüestionar-se i replantejar-se des de la ciutadania plans com el del Prat Nord o el Prat Sud, de la mateixa manera que ho estan fent en altres municipis amb els plans de desenvolupament urbanístic que els afecten.


abril de 2010

la Riuada

www.lariuada.cat | segueix-nos a Facebook

3

 A FONS URBANISME

 REDACCIÓ

Espais i Reno de Médici, bons socis Els 301 treballadors de la Paperera, la fàbrica més antiga d’El Prat, que s’hi va establir el 1917, es van alertar quan Espais, l’empresa presidida per l’ara imputat per corrupció, Lluís Casamitjana, va comprar aquesta indústria a la italiana Reno de Médici a finals del 2003 per uns 80 milions d’euros. Temien el que va acabar passant: la

La Generalitat obliga des del gener a publicar els convenis urbanístics a Internet que es va usar a l’entorn de La Seda, l’àrea amb el planejament més avançat de les cinc, que havia comprat la immobiliària Vèrtix: signar un conveni amb l’empresa propietària perquè aquesta s’encarregui d’elaborar la modificació urbanística. O, tal com indica el conveni, Espais «procedirà a la redacció i presentació davant de l’Ajuntament de la corresponent Modificació Puntual del Pla General Metropolità» (PGM). De fet, l’objectiu del text que van signar Alegre i Casamitjana és establir quins són els elements bàsics que haurà de respectar el pla. El primer punt conflictiu d’aquest conveni va ser criticat per l’oposició en el ple de març del 2009, quan va ser aprovat amb l’únic suport dels grups del govern municipal, ICV i el PSC, i els vots en contra del PP, CiU i ERC. Aquests dos grups van assenyalar que el conveni afecta també a la zona veïna dels carrers Urgoiti i Ponsich, és a dir, aquells habitatges enllà de la via

promotora, interessada en fer pisos i segura de que els terrenys s’acabarien requalificant, va tancar la fàbrica el desembre del 2005. Ara s’està enderrocant. Però la vinculació d’Espais amb Reno de Médici no acaba aquí. Després de vendre’s la Paperera, la firma italiana va escindir els seus negocis immobiliaris el febrer del que Tejedor vol enderrocar per a deixar pas al seu flamant Prat. Després d’anys de negociacions, alguns dels veïns ja s’han avingut a abandonar les seves cases, que seran enderrocades per a fer-hi blocs, i a rebre a canvi nous habitatges. «El peix gran (Espais) es menja el petit (els veïns)», va criticar el març del 2009 el regidor republicà, Joan Camps. «L’Ajuntament ens ha pressionat per a beneficiar els interessos del promotor», lamenta Pablo López, un dels veïns que es nega a abandonar casa seva. En el conveni, Casamitjana deixa clar que no assumirà les indemnitzacions als veïns, però sí les càrregues d’urbanització de la zona on viuen. Espais també es compromet a pagar el soterrament de la Gran Via i, com és natural, la urbanització de la Paperera. Per fer tot això l’empresa es gastarà, calcula, 55,5 milions d’euros. Els recuperarà construint 180.000 m2 de sostre en una zona de 112.137 m2. El 70% seran habitatges de, com a mínim, 80 m2. Només es farà el percentatge d’habitatges de protecció oficial «previst legalment». Això suposa trair els principis d’Alegre, que s’ha declarat sempre partidari de superar aquest percentatge mínim legal. Segons va indicar Espais a la Riuada, el conveni

2006, que des de llavors gestiona la nova empresa RDM Realty. Doncs bé, RDM Realty, avui desvinculada de l’empresa mare, va comprar el desembre del 2007 el 17,6% de la companyia immobiliària Eurozone Capitals. Eurozone Capitals acabava de ser fundada per Espais, que tenia llavors un 23,5% de la companyia.

El consistori ens ha pressionat per a beneficiar els interessos del promotor”, diu un veí d’El Prat Nord. «està plenament en vigor» i la firma ja ha fet arribar al Consistori «el document de Projecte de modificació puntual del PGM». Deixar en mans d’un constructor la planificació d’una zona vital per a la configuració de la ciutat del futur es podia fer fàcilment el 2008. Avui, les coses haurien estat més difícils. Perquè, precisament arrel de l’escàndol que van causar els casos Pretòria i Palau, la Generalitat va aprovar l’any passat un paquet de mesures anticorrupció que van entrar en vigor aquest any. Retallen, entre d’altres, les potestats que tenen els constructors per a impulsar i redactar modificacions urbanístiques. També s’obligava els consistoris a publicar, abans d’aquest abril, al Registre de planejament urbanístic de Catalunya, a Internet, convenis com el que van signar Alegre i Casamitjana. Encara no hi és. LLEGEIX EL CONVENI:  www.lariuada.cat

Les esquerdes de l’AVE, a l’Audiència Nacional Quatre veïns del nucli antic han demandat a Adif per negar-se a reparar les esquerdes que van sortir a les seves cases després de l’excavació del túnel de l’AVE a El Prat. Les obres van fer que els edificis més propers a les vies s’esquerdessin el 2007. Llavors, l’Ajuntament i Adif van constituir amb els ve-

ïns una comissió que es va encarregar de reparar els desperfectes als habitatges que quedessin dins d’un perímetre determinat. Els veïns demandants, però, van quedar-hi exclosos. Viuen massa lluny, al carrer Ignasi Iglesias. El 23 de novembre passat, Adif va resoldre que no arreglaria les seves esquerdes, que és

el que havien reclamat. Un dels demandants és Pere Baltà, exregidor i exdiputat per CiU al Congrés. Lamenta la poca assistència que han rebut de l’ajuntament. «L’únic que han fet ha estat donar suport als plantejaments d’Adif, que es desentenia del problema, quan el propi ajuntament també està esquerdat» assegura. URBANISME

 REDACCIÓ

Dos blocs se separen per l’excavació a la plaça Blanes L’excavació d’un pàrquing de 6.000 m2 sota la plaça Blanes està esquerdant els habitatges del voltant i ha fet que dos blocs de pisos de davant la plaça Garrovillas se separin uns cinc centímetres. També s’han esquerdat la vorera i l’asfalt. No són desperfectes inesperats. Quan va projectar el pàrquing de 246 places, l’Ajuntament era conscient que l’excavació de l’aqüífer afectaria els edificis del voltant, i ha promès fer-se càrrec de les reparacions. Per això, i perquè els veïns no es fessin reparar esquerdes que ja existien, es van examinar alguns habitatges abans de les obres. Els afectats esperen que el Consistori compleixi. Però a alguns els neguiteja el precedent de la plaça Catalunya. La construcció del nou centre cultural i d’una

Una esquerda davant la plaça Garrovillas. B.C. parada de metro, allà, també han esquerdat edificis. L’amo d’un bar del carrer Jaume Casanovas denuncia que ha hagut de pagar ell totes les reparacions. I

la casa del número 165 va haver de ser desallotjada el 2008 pel perill de caiguda. Els vens segueixen evacuats, i la mesura ja ha costat 20.000 euros al municipi.


4

la Riuada

www.lariuada.cat | segueix-nos a Facebook

abril de 2010

ACTUALITAT  REPORTATGE

Treballadors ‘low-cost’

La precarietat a l’aeroport creix quatre anys després de l’ocupació de les pistes REDACCIÓ

E

l passat mes de març 23 treballadors d’Iberia van ser condemnats a dos anys de presó per la vaga que va paralitzar l’aeroport d’El Prat el 28 de juliol de 2006. Una sentència sense precedents en el món de les lluites laborals. Dels 27 imputats inicialment, quatre van ser absolts, entre ells dos sindicalistes, per als quals es demanaven fins a quatre anys de presó. El conflicte va esclatar amb la pèrdua del servei de handling (assistència en pista) per part d’Iberia, en no haver optat a reeditar la concessió que prestava des de l’any 1993. Aquesta actitud de la companyia responia a la tàctica d’abandonament de l’aeroport d’El Prat per centralitzar les seves operacions al de Barajas. S’oblidava l’antiga promesa d’Iberia de convertir l’aeroport d’El Prat en un hub (centre de connexió aèria), un fet que havia fonamentat l’ampliació amb la construcció de la tercera pista i la nova terminal, canviant-se pel d’una reducció

Les fusions i subrogacions d’empreses continuen degradant les condicions laborals dràstica de línies i la seva progressiva substitució per empreses de baix cost en tots els nivells en què operava. Privatització conflictiva La privatització d’Iberia, realitzada en diverses fases entre els anys 1996 i 2001, havia marcat com a línia estratègica la retirada d’El Prat, el fet que Caja Madrid es convertís en el soci majoritari fa més entenedora aquesta postura. El Pla Director 2006-08 l’assumia directament, anunciant-se públicament el juny de 2006 i materialitzant-se el mes d’octubre. Paradoxalment l’empresa havia presentat l’any 2005 els majors beneficis de tota la seva història. El nou pla, explicitat pel president

Imatges de l’ocupació de les pistes, el 28 de juliol del 2006. kaosenlared.net Fernando Conte com «una profunda reestructuració», es va traduir a nivell laboral en nombrosos acomiadaments, subrogacions i una precarització generalitzada de les condicions de treball. A Iberia existien tres categories de treballadors: eventuals amb períodes de sis mesos contractats i sis a fora, fent en alguns casos jornades setmanals de només 12 hores, treballadors fi xes a temps parcial (Factp) i fi xes a temps complert. La

mitjana passava per treballar uns nou anys abans d’arribar a ser fi xe, i obtenien llavors un sou mitjà d’uns 17.000 euros. A partir de la privatització la lògica empresarial va prioritzar la categoria més rendible dels eventuals, prescindint de la més costosa dels fi xes, degradant-se progressivament les condicions dels contractes i forçant subrogacions que feien perdre als treballadors en el camí d’una empresa a una altra

la majoria de beneficis acumulats amb els anys. Air Nostrum, Clickair, Newco, MA, Roda, FCC, Groundforce, Flickair, Eurohandling, Easyjet, Vueling... el llistat d’empreses en aquest procés de subrogacions i fusions és llarg i encara continua. El que va esclatar el 28 de juliol de 2006 va ser l’indignació acumulada d’uns treballadors, els quals s’havien assabentat dos dies abans per la premsa que

unes 1.200 persones podien estar de la nit al dia al carrer o, en el millor dels casos, subrogats a alguna de les empreses a les quals AENA adjudiqués el handling. La premsa va titllar la vaga de salvatge i la majoria dels mitjans es feren ressò de l’indignació de milers de passatgers afectats obviant les causes que havien portat als treballadors a protestar d’aquella manera. Les paraules del jutge a la sentència definint els fets com un «atemptat a la pau pública i a la normal convivència que va tenir una afectació sense precedents en els aeroports espanyols» constatava que la condemna seria exemplar i passava per alt el precedent de les vagues dels pilots, que havien generat col·lapses molt més grans però havien tingut tractaments mediàtics i empresarials completament diferents. Quatre anys després dels fets la majoria dels treballadors implicats es troben fora de la companyia o en unes condicions laborals molt pitjors. Els milers d’afectats aquell dia van poder anar de vacances en els dies posteriors. SOCIETAT

 REDACCIÓ

Acusen Dental Line d’atemptar contra la salut pública La clínica dental va deixar un centenar de pratencs amb el tractament pagat i a mig fer El jutjat número 27 de Barcelona ha admès a tràmit la querella criminal contra els dos propietaris de la cadena de clíniques dentals Dental Line, Francisco Antonio Pérez Rubio i José Antonio López Torreblanca, interposada pel Col·legi Oficial d’Odontòlegs i Estomatòlegs de Catalunya (COEC). Aquesta entitat actua en representació de 240 dels 500 afectats pel tancament, l’abril de l’any passat, de les 7 clíniques que l’empresa tenia a Catalunya. Una d’aquestes clíniques estava a El Prat de LLobregat i va deixar prop de 100 pratencs amb el tractament dental a

mitges però pagat. El COEC acusa els dos empresaris d’atemptar contra la salut pública, vulnerar el dret d’intimitat, ja que els historials dels pacients es troben arxivats dins els locals tancats, i estafa, perquè els pacients van pagar per avançat tractaments (d’aproximadament 2.000 i 3.000 euros) que no se’ls va fer. Ara, el jutge ha ordenat a la Policia Judicial la identificació i localització dels dos empresaris, que el COEC sospita que han obert una altra cadena de clíniques a Andalusia, i una ordre judicial per a què la policia pugui entrar a les clíniques i recuperar

La clínica de Dental Line a Verge de Montserrat. LR

els historials clínics. Josep Lluís Navarro, president del COEC, ha explicat a la Riuada que «no es pot permetre que les clíniques dentals estiguin en mans d’empresaris que els és igual deixar sense dents a les persones». Navarro exemplifica la situació amb alguns casos dramàtics que han viscut els pacients presumptament estafats: «implants sense pròtesi, dents sense nervis com a procés previ a un implant que no s’ha posat mai, ortodòncies a mitges», i recorda que «parlem de salut i no només de diners». I és que pel que fa als diners que els pacients havien pagat

per avançat, l’Agència Catalana de Consum i la Coordinadora d’Usuaris de Sanitat (CUS) estan negociant amb les financeres que suporten els crèdits concedits per aconseguir la suspensió dels pagaments. Navarro diu, però, que «serà complicat recuperar els diners en els casos de crèdits personals no vinculants (sense especificar el destí dels diners prestats) demanats a les entitats». Els pacients afectats que vulguin afegir-se a la querella criminal interposada pel COEC, poden posar-se en contacte amb el Doctor Navarro (933101555).


abril de 2010

la Riuada

www.lariuada.cat | segueix-nos a Facebook

5

 ACTUALITAT POLÍTICA

 REDACCIÓ

El plenari municipal decidirà si manté els noms dels carrers franquistes d’El Prat

U

n any ha passat des de que la plataforma “Esborrem el Feixisme, dignifiquem els carrers”, amb el suport d’una dotzena d’entitats i col·lectius, va presentar al ple de març del 2009 una iniciativa per a la recuperació de la memòria històrica. Aquesta va aixecar molta polèmica especialment per la demanda de canvi de nom d’alguns carrers. Des del ple es va derivar l’assumpte a la comissió de nomenclàtor, conformada per representants dels grups polítics, tècnics municipals i representants cívics, que fins llavors portava molts mesos inactiva. El passat mes de març, finalment, van convocar a representants de la plataforma, i van assistir-hi tres historiadors locals que van defensar la demanda en dos sentits: la desaparició de les plaques falangistes, basada en un acord consistorial d’octubre de 2005, que continua

més encès que obligaria a convocar una segona sessió.

Calçotada de suport a la campanya per acabar amb els símbols franquistes. LR incomplint-se tot i l’acord de retirar-les, i la substitució de carrers relacionats amb el franquisme, seguint les exigències que marca la recent llei de Memòria Històrica. Tot i que el sentit inicial de la proposta era, segons paraules de la mateixa plataforma al ple, debatre la totalitat dels noms posats durant el període, set van ser els carrers que van consi-

derar prioritaris: els de tres alcaldes franquistes: Rafael Ferrer i Monés, Joan Vila i Dalmau i Josep Colominas Vergés; el mossèn del període Rector Farrés i Poch; els dels “màrtirs” de la Guerra Civil: Víctor Casanovas i Rector Martí i Piñol, i el del farmacèutic Josep Guilera i Molas. Van esmentar també la pervivència d’altres noms que continuaven vigents i van substituir antigues de-

nominacions que no eren afectes al règim, van demanar en aquests casos que s’especifiquessin en les actuals retolacions, i van explicitar una queixa sobre el nomenament en els darrers anys d’un carrer per a Joan Carles I, al seu parer, relacionat directament amb el dictador en ser nomenat pel mateix com el seu successor. Al voltant d’aquests noms es va donar el debat

Aval de l’Arxiu municipal L’eix vertebrador de la mateixa van ser les proves documentals, especialment un informe presentat per l’Arxiu Municipal que avalava la relació apuntada pels membres de la Plataforma. En els casos dels alcaldes i el mossèn es va esmentar la Llei de Responsabilitats Polítiques de 9 de febrer de 1939, base de la repressió franquista, on s’especificava com aquests havien de redactar els informes que després eren utilitzats en els sumaríssims, fet que es va poder comprovar amb la signatura d’alguns esmentats. Sobre els denominats “màrtirs” la demanda es basava en el fet d’haver estat nomenats pel règim no pels mèrits dels mateixos sinó principalment per la condició de “Caído por Dios y por España”, i finalSOCIETAT

 REDACCIÓ

L’associacionisme paga la crisi econòmica L’austerirtat pressupostària d’aquest any s’aconsegueix en detriment del teixit social Les subvencions a entitats i a dinamització del teixit associatiu s’han reduït un 8% de mitjana tot i que el pressupost per al 2010 ha augmentat un 1%. Les àrees que en surten més malparades aquest 2010 són les de Cultura i Joventut i Promoció Cívica. Tot i l’increment pressupostari sobre el paper, l’augment s’explica per les despeses en personal, prestació de serveis i en conservació de nous equipaments. En canvi, cauen els pressupostos de la Mostra d’Entitats (-20%) i el Pratijoc (-10%). També pateixen importants retallades altres serveis i plans de caire social i assistencial, com és el cas de les Aules d’Estudi i el Pla Local d’Inclusió (-66,7% cadascun), així com les transferències corrents destinades

a les AMPES, les activitats per a la gent gran i als collectius de persones amb necessitats específiques. Diversos membres del teixit associatiu local troben exagerada la despesa en nous «equipaments mastodòntics» en detriment d’entitats que precisament dinamitzen socialment i culturalment El Prat des de fa molt temps i identifiquen «una clara tendència a les polítiques efectistes, de cara a l’aparador i a les properes eleccions». Equipaments polèmics El primer tinent d’alcalde i portaveu d’ICV-EUiA, Rafael Duarte, ha justificat la retallada a la Riuada argumentant que «un 8% no és una xifra significativa» i, a pesar de l’1% d’increment en els pressupostos, gràcies

sobretot al primer any de tributs de la tercera pista de l’aeroport, afirma que «quan els ingressos no creixen, únicament es pot fer front a les despeses reduint altres partides» alhora que

recorda que «si hi ha alguna cosa important per a la ciutat són les inversions». Pel que fa a les inversions, la majoria dels recursos es destinen a acabar equipaments i infraestructures,

principalment el Centre Cultural Cèntric de la Plaça Catalunya (al qual des del 2005 s’hi han destinat 20.600.000€); i a adequar l’interior de la granja de La Ricarda per als seus usos futurs, tot i que encara no hi ha cap pla definitiu en aquest sentit. I és que Aena n’ha de cedir la titularitat, però «no hi posa ni un duro». L’oposició coincideix en criticar la manca de partides destinades a despesa social i inversió, així com la falta de contenció dels sous dels polítics i càrrecs de confiança —que per norma general augmenten un 1,3%— o dels costos a l’àrea de premsa, gestionada per l’empresa municipal Prat Comunicacions SL, que ingressa un 6,3% més que al 2009.

ment, en el cas del farmacèutic Guilera, per la seva afecció manifesta al bàndol franquista i la seva actuació com a militant de Falange en la signatura d’avals. Per l’altra banda, alguns participants van qüestionar el sentit de l’iniciativa, presentant un dossier de mèrits d’algunes de les persones, especialment dels mossens esmentats, adduint la seva tasca eclesiàstica i titllant d’anticlerical l’iniciativa. En el cas dels màrtirs van afegir el fet de no tenir cap relació amb el franquisme sinó d’haver estat víctimes de la Guerra Civil lloats posteriorment pel règim. A partir d’aquest debat i la documentació aportada, la comissió redactarà un informe que es trametrà a tots els grups municipals perquè decideixen al ple el futur d’aquests carrers. + INFORMACIÓ:  www.lariuada.cat

SOCIETAT

L’Ajuntament elimina els espais públics per a encartellar Tots els espais públics d’expressió ciutadana han desaparegut del mobiliari urbà d’El Prat, tot i que l’Ajuntament, davant les queixes de diferents entitats locals, va assegurar que «només eliminarem aquells espais que les entitats no utilitzin». Així ho va explicar, al ple del passat novembre, Joaquim Bartolomé, tinent d’alcalde de Manteniment i Serveis Urbans, que va justificar aquesta mesura dient que «les entitats d’El Prat, com l’Ajuntament, utilitzen el lateral dels comerços per a encartellar» i que els espais públics només els utilitzaven les discoteques. En el ple de febrer, però, Bartolomé va anunciar que el criteri era eliminar tots aquests espais.


6

la Riuada

www.lariuada.cat | segueix-nos a Facebook

abril de 2010

OPINIÓ l’apunt

clau de volta

Jaume Codina

Manuel Dobaño

La Riuada Mai com ara els ciutadans dels països desenvolupats havien tingut una pluralitat informativa tan gran. Un cabal continu d’informació que arriba a través d’un munt de grans mitjans de comunicació i de producció cultural de tota mena, ara en forma de revista, ara d’espai audiovisual, ara de bloc. Una altra cosa, ben diferent, és si aquesta abudància es tradueix en un pluralisme informatiu que arribi a reflectir les múltiples cares que té la nostra societat, la gran varietat de posicions que hi conviuen. És bo, doncs, que hi hagi molts mitjans de comunicació en una comunitat com és El Prat? Home, inicialment es pot convenir que és millor que n’hi hagi uns quants que no pas un de sol… Però la quantitat, simplement, no garanteix la qualitat, ni la pluralitat de mitjans és sinònim de pluralisme informatiu, que és del que es tracta al capdavall. En si mateix, el pluralisme no és objecte de discussió avui. Tothom considera que els mitjans de comunicació han de ser equilibrats i, pel que fa especialment als mitjans de titularitat pública, han d’assegurar la cobertura de temes oblidats i de donar

més accés a persones i grups socials dels quals es parla menys. Els problemes comencen quan cal definir com es fa això i quins són aquests temes i grups socials més

molts mitjans i de molts colors, però de ben poca cosa servirà si no resulten creïbles. I aquí entra la figura del periodista. Jo crec que el periodista té una funció demo-

oblidats. I aquí cal no enganyar-se: l’objectiu fonamental dels grans grups editorials i mediàtics és el seu propi benefici, no el dret del ciutadà a la informació fiable i plural. Amb la pluralitat, però, no n’hi ha prou. Pot haver-hi

cràtica que és la que legitima la seva existència: la necessitat d’informacions fiables, basades en fets, en realitats, en investigacions. Veient algunes de les tendències “mediàtiques” actuals, cada vegada resulta més evident

veure per creure On hi caben dos hi caben tres La imatge de la dreta, al carrer Doctor Soler, a escassos metres de la plaça de la Vila, passa infinitat de cops. Tot i l’evident estretor de l’asfalt, les esquerdes a la vorera i el perill per als vianants és una de les principals vies d’accés del transport públic a El Prat.

la Riuada

que la quantitat d’adjectius emprada és inversament proporcional a la qualitat i fiabilitat d’una informació… I aquesta circumstància és completament independent de la natura privada o pública, oficial o alternativa d’un mitjà de comunicació. Ens equivoquem si pensem que el periodisme és opinió, comentaris o judicis. Tothom té dret a opinar, a comentar, a emetre judicis. Això no és, en cap cas, un privilegi exclusiu dels periodistes. Les noves tecnologies fan que, més que mai, qualsevol ciutadà es pugui expressar de manera pública sense necessitar l’ajut o la intermediació dels periodistes. En canvi, dedicar temps i esforços a investigar, de manera rigorosa i, si cal, impertinent, aquest sí que és el paper dels periodistes. Ser una mena de vigilants que alerten contra les injustícies o els abusos. Sona romàntic, oi? Utòpic, potser? Doncs és l’essència de la meva professió. O sigui que benvinguda La Riuada. És bo que neixi un nou mitjà de comunicació. Veient el temari d’aquest número inicial, és fàcil endevinar que es proposa veure les coses des d’una perspectiva que vol ser diferent de les altres que hi ha a El Prat. Però això no dóna patent de res, no es garantia de res. La credibilitat, caldrà guanyar-la.

Una Riuada per gaudir-la Una tarda d’abril, passejant pel nucli antic de la ciutat, vaig sentir curiositat en topar-me amb un cartell que anunciava la pròxima aparició de la Riuada, «un nou mitjà local de comunicació popular», precisava, que pretén enfocar la informació amb esperit crític i diferenciador. Mentre em detenia a llegir de prop el reclam publicitari, va coincidir que se’m va apropar un conegut i em va preguntar si sabia de què anava la cosa, al qual jo vaig respondre que no en tenia ni idea. Ell, però, va decidir allunyar-se del lloc erròniament convençut de que un servidor no era aliè a l’invent. Però va succeir que, passats uns dies, vaig rebre una trucada telefònica del Bertran Cazorla, amb qui una vegada vaig compartir tertúlia a El Prat Ràdio. En el transcurs de la conversa, em va explicar que una desena de joves pratencs havia tingut la gosadia, en els temps que corren, de promoure de forma bimestral un diari de vuit planes – amb versió digital inclosa –, per a enriquir així l’oferta periodística de la ciutat. Acte seguit, va reclamar la meva col·laboració en el projecte, més que res, perquè jo aporti aquest particular contrapunt que atorga l’experiència. Orfe ja de la tensió i immediatesa que, fins fa poc, m’imposava la vinculació de més de tres dècades amb l’Agència Efe, vaig acceptar de bon grat l’oferta, no sense abans deixar caure que, més enllà del ressó mediàtic de la campanya municipal sobre els orins canins a El Prat, el cert és que, actualment, romanc una mica desconnectat de la notícia diària. No obstant, el col·lega Cazorla va insistir en que la meva aportació passava, bàsicament, per expressar lliurement la meva opinió sobre qüestions concretes, una faceta de la meva activitat que, dit sigui de pas, em va estar pràcticament vedada durant molts anys, però que ara

estic gaudint d’ella en d’altres mitjans d’informació. Abans, només m’era permès d’informar sobre fets concrets i degudament contrastats. Penso que, amb la que està caient (crisi econòmica, corrupció política, els assumptes Garzón, Estatut, etc.), sense comptar els que puntualment es produeixin, tant a nivell local com a la resta del país, no ens faltaran arguments per a plantejar i denunciar. Abans d’acomiadar-me del meu interlocutor, el vaig animar a seguir endavant i, sobretot, a no defallir a l’hora de mantenir la publicació, ja que aquest era, vaig insistir, el gran repte que cal afrontar en tot incipient projecte periodístic. Vaig aprofitar l’ocasió per a deixar-li caure que hom ja havia participat en més d’una aventura periodística d’aquest tipus, però que, lamentablement, sol aflorar el fracàs quan la passió s’esvaiex... Ja posats a fer feina, decideixo recórrer al diccionari per a llegir el significat de la paraula RIUADA: /revinguda, creixement impetuós d’un riu/ i me n’adono de l’encert i de la oportunitat de que a la nostra ciutat es presenti per Sant Jordi una nova proposta periodística, precisament, batejada amb un nom tan arrelat a terres deltaiques. Perquè una riuada no comporta necessàriament un significat negatiu, sinó tot el contrari. Al llarg de la seva història, el nostre municipi ha patit unes quantes i feroces envestides del pare Llobregat, aquell riu generós del quual varen adoptar el seu cognom una bona part de les ciutats riberenques d’aquesta part de la comarca. Com succeeix amb les tormentes – que són preludi de la calma –, les cícliques riuades del Llobregat varen suposar un balsàmic efecte regenerador de la terra. És, per aquesta senzilla raó, per la que reitero la meva felicitació més efusiva per atrevir-se a batejar la seva capçalera amb la paraula riuada, per ser un nom tan emblemàtic com els mateixos pollastres potablava o les carxofes del Prat. Llarga vida periodística a la Riuada!

| bimestral gratuït d’informació local

DIPÒSIT LEGAL: GI-352-2010 | TIRATGE: 5.000

exemplars Pratenca de Comunicació Popular (APCP) PUBLICITAT: 654 07 17 43 | publicitat@lariuada.cat Els comentaris i opinions publicades són propietat dels seus autors i la Riuada no se’n fa responsable. Les nostres opinions queden expressades a l’editorial. Per fernos arribar temes o informacions d’El Prat podeu escriure a redaccio@lariuada.cat o visitar www.lariuada.cat EDITA I DISTRIBUEIX: Associació


abril de 2010

la Riuada

www.lariuada.cat | segueix-nos a Facebook

7

 XARXES ENTREVISTA

 REDACCIÓ

CULTURA

“Encara em sorprèn la quantitat de llibres que compren els pratencs”

“La poesia és una urgència”, nova acció poètica de Sopa de poetes

Josep Sarrà | propietari de la llibreria Drac

El col·lectiu pratenc Sopa de poetes ha editat al mes d’abril l’opuscle La poesia és una urgència que recull versos de quatre poetes vinculats a la nostra ciutat: els pratencs Pau Bou, Josep Meizoso i Berta Xirinachs, i la poetessa Laia López Manrique, vinculada a tallers literaris d’El Prat. Aquest és el primer cop que s’editen en paper els versos dels tres poetes pratencs. Sopa de poetes, en un text inclòs en l’opuscle, recorda que «això que teniu a les vostres mans és una manera d’acompanyar, de resistir des de la companyia i de trobar-nos en els altres, en la seva i la nostra poesia». Aquesta edició compta amb el suport de l’editorial local Rúbrica Editorial.

Va obrir la llibreria Drac el març de 1997, quan va decidir deixar enrere la seva vida a la carretera dalt d’un camió. D’això ja fa 13 anys, un recorregut que recorda com un aprenentatge continu i de manera autodidacta per acabar dominant el que realment és la seva vocació: ser llibreter. —Creus que ha desaparegut la figura del llibreter a qui el lector pot demanar recomanacions? —Penso que ha desaparegut a les grans superfícies, però a la petita llibreria continua existint. De fet, la nostra feina és saber, més o menys, de què van els llibres que vens, quins autors funcionen i què és el que pot agradar al lector. Jo sempre dic que, més que lectors de llibres, els llibreters som lectors de contraportades. —Quins llibres es poden trobar a la teva llibreria? —Aquí pots trobar llibres de tot tipus, des de best seller, fins a llibreria de fons, clàssics i també temàtics, tot i que la capacitat és la que hi ha . La veritat és que hi ha molts llibres al mercat i no ho pots tenir tot. —L’abundància de publicacions pot ser contraproduent? —Crec que el mercat està saturat i els llibreters petits no tenim capacitat per absorbir tot el que es publica. Hi ha llibres que no estan ni dues setmanes a la botiga, perquè de seguida arriben altres novetats. Aquesta saturació fa que molts llibres que són bons no es venguin. —Els pratencs llegeixen? —La veritat és que no sabria dir la quantitat de llibres que es llegeixen, però

Nou concurs de relats curts Josep Sarrà és l’artífex del 1r Concurs de relats curts sobre històries irreals d’El Prat de Llobregat, organitzat per l’Associació de Veïns i Comerciants del carrer Ferran Puig. El dia de Sant Jordi, s’anunciaran les persones guanyadores, i el lliurament dels premis es farà coincidint amb les festes del carrer Ferran Puig, a finals del mes de maig. LLEGEIX ELS RELATS A:

 www.lariuada.cat Sarrà va aparcar el camió per fer-se llibreter. B.C.

Entre Sant Jordi i el dia abans podem vendre entre 5.000 i 6.000 libres. I en tot el mes, uns 10.000.” sí els que es venen, i és una cosa que sempre em sorprèn. Jo em pregunto, per exemple, si tots els llibres que es venen per Sant Jordi s’acaben llegint. Però, de totes maneres, hi ha grans lectors. Jo tinc clients de cinc llibres mensuals. —I quins llibres llegeixen, o compren, els pratencs? —Mira, no ens enganyem, aquí predomina el best seller. Els llibreters vivim dels best sellers, si haguéssim de viure de la literatura clàssica o dels llibres de fons ho tindríem fotut. Vivim dels Larsson, dels Pérez Reverte, etc. Sí que hi ha gent molt literària, però la majoria de gent, quan ve, bus-

ca un autor conegut. —Drac també té una funció de distribució dels llibres escrits per gent del Prat. Quins són els que que podem trobar ara? —Intento tenir tots els llibres d’escriptors pratencs o, almenys, els que em venen a oferir. Ara, per exemple, tenim Sonrisas en Florencia, de Carles Sabarich, El mejor más allá, de Bernardo Ruiz Segura, o Quien ríe el último, d’Erick Carrión Tomás. Acostumen a ser llibres autoeditats que només es distribueixen a quatre llibreries del poble. —Què en penses del llibre electrònic? Creus que els llibreters s’han d’adaptar a aquestes noves tecnologies? —Penso que el llibre electrònic conviurà amb el de paper. Primer, perquè el llibre com a objecte és una cosa que a la gent li agrada i, després, perquè crec que el llibre electrònic serà un format més aviat per a pu-

El mercat està saturat i les llibreries petites no tenim capacitat per absorbir tot el que es publica” blicacions científiques, per a llibres de text. Tot i així, nosaltres volem introduir la venda de llibres electrònics i ho farem quan les condicions que imposen per a poder fer-ho siguin més flexibles. —Sant Jordi és el dia més important per als llibreters. Què n’esperes del d’enguany? —Sant Jordi és el dia més fort, amb diferència. És una passada, jo sempre allucino. Espero que mai el facin festiu, que segueixi sent laborable. Porto ja 13 Sant Jordi i cada any quedo sorprès de la quantitat de llibres que es venen. Aquest any suposo que em

tornaré a sorprendre. —Quants llibres pots arribar a vendre en aquesta data? —Entre el dia abans i el dia mateix podem arribar a vendre entre 5.000 i 6.000 llibres. I en tot el mes, uns 10.000. Hi ha gent que només entra un cop a l’any a la llibreria i és aquest. Et demanen alguna cosa per regalar i, clar, sempre vas al best seller perquè saps que li agradarà. Ara també funcionen molt els llibres mediàtics, el Buenafuente, Cracòvia, el llibre de Gerard Piqué, etc. —Quin llibre, d’aquells que no tenen gaire ressó, ens recomanes? —Tres dones fortes, de Marie Ndiaye (Quaderns Crema). És un retrat de l’Àfrica i de com viu la dona a l’Àfrica. Està molt bé i no és gaire conegut, tot i que és premi Goncourt 2009, una garantia de qualitat, ja que és un dels guardons més prestigiosos d’Europa.

+ INFORMACIÓ A:  sopadepoetes.com MEDI AMBIENT

Depana organitza visites guiades pel Delta del Llobregat La iniciativa «El delta del Llobregat, més a prop» és un programa de visites guiades, organitzades per Depana, a fi de difondre els valors naturals d’aquesta zona humida. Els itineraris, que es faran entre els mesos d’abril i juny, volen apropar els paratges menys coneguts del Delta, amb l’objectiu de reivindicar la seva importància ecològica. Les visites van començar el passat 18 d’abril, i les properes rutes són: els Reguerons i la zona agrícola d’El Prat (9 de maig), el Remolar i els terrenys del Projecte Barça-Parc (30 de maig) i el riu Llobregat i el Parc Agrari (19 de juny).


8

la Riuada

www.lariuada.cat | segueix-nos a Facebook

abril de 2010

XARXES  La tira

la galeria | segueix totes les declaracions a lariauda.cat

a la contra L’Atlàntida del transport públic

Que no sigui una revista més de l’ajuntament. Que no ens amagui part de la realitat.

Suggereix fertilitat. El riu quan es desborda porta nutrients, i fertilitza la terra.

Que es preocupi més per la gent d’El Prat.

Que ens expliqui la història d’El Prat i que vagi allà on es mou la gent del poble.

Que la gent pugui col·laborar i s’assabenti dels problemes al poble, que ara, no te n’enteres.

Que sigui crític amb la realitat d’El Prat, que no només se’ns ensenyi el que es fa bé.

Una riuada de notícies, d’informació.

Que no ens ensenyi només una cara de la moneda, que és al que estem acostumats.

Que parli realment dels joves d’El Prat. Ara parlen molt poc de nosaltres.

Nous estudis revelen una nova possible ubicació de la llegendària Atlàntida, la ciutat submergida. Els estudiosos apunten a El Prat, concretament a la Renfe. Un extens estudi repassa nombroses evidències. Les més significatives són les grans extensions d’aigua estancada que es formen just davant l’estació quan plou, així com les nombroses goteres que cauen del sostre, i que formen bassals a les andanes i escales. A l’estudi es fa també referència a l’antiguitat de la tecnologia emprada, com la megafonia inintel·ligible que recorda que “No creueu les vies”, quan hi ha murs entre andanes o els cables penjant d’escales mecàniques que estan més dies avariades que en funcionament. Es fa especial menció a la porta d’entrada, afectada pel fort onatge de l’època, i que es manté des de fa setmanes trencada per no causar danys al seu incalculable valor artístic. O el ‘porxo’ exterior de pressupost milionari (d’euros) i d’ús nul. Potser aviat ens declaren l’estació patrimoni arquitectònic?


La Riuada Núm. 0