Page 1

la Riuada

www.lariuada.cat | NÚMERO 2 | SETEMBRE DEL 2010 |

MITJÀ PRATENC DE COMUNICACIÓ POPULAR

ACTUALITAT  PÀG. 2

BIMESTRAL GRATUÏT

ACTUALITAT  PÀG. 3

El fracassat Barça Parc va generar 3 milions d’euros en comissions El Departament de Medi Ambient assenyala en un informe que la construcció del Barça Parc no és compatible amb la preservació dels valors de l’entorn. La compra d’aquest terreny, però, va generar 3 milions en comissions a uns intermediaris sense identificar. ACTUALITAT  PÀG. 3

Mestres, pares i alumnes van protestar davant de la seu dels Serveis Educatius de la Generalitat al Prat, el passat 20 de maig. B. C.

Sant Cosme atura la imposició d’un institut-escola al barri ✔ El

Departament d’Educació destitueix el director de l’IES Josep Trueta, que s’oposava a la privatització de serveis educatius XARXES  PÀG. 7

L’agricultura del delta pateix una situació crítica

Acomiaden un representant sindical de Flightcare BCN L’empresa de handling Flightcare Barcelona, filial de la multinacional FCC, ha acomiadat el representant sindical de CNT després de les quatre aturades parcials convocades per aquest sindicat durant el mes d’agost. ACTUALITAT  PÀG. 3

La dessalinitzadora gasta 8 milions d’euros en un any sense sequera Generar només 13 hectòmetres d’aigua ha costat prop de 8 milions d’euros. El problema és que les màquines no es poden aturar, tot i que no hi hagi necessitat d’aigua. ACTUALITAT  PÀG. 2

✔ Cinc

pagesos del Prat expliquen la seva realitat

Es roda un film a la platja protegida de la Magarola

✔ L’aposta

L’espai es va convertir en un set de cinema durant dos dies el passat mes de juny. S’hi va rodar la pel·lícula Tres metros sobre el cielo, que va representar 3.500 euros per a l’Ajuntament.

per la qualitat és l’opció més viable per a sobreviure


2

la Riuada

www.lariuada.cat

setembre de 2010

ACTUALITAT  ENSENYAMENT

 REDACCIÓ

Les protestes al barri aturen la imposició d’un institut-escola a Sant Cosme Destituït el director de l’IES, que s’oposava a la privatització de serveis educatius

E

l curs escolar acaba de començar i al Prat no hi haurà cap dels 11 instituts-escola que el Departament d’Educació de la Generalitat ha obert arreu de Catalunya. Aquests nous centres integren els cursos de primària i secundària en una sola escola, i el Departament pretenia imposar-ne un al barri de Sant Cosme. Però les protestes de pares, mestres i alumnes van aturar el projecte. Això sí, Ensenyament ha destituït el director de l’IES del barri, que s’havia oposat durant el seu mandat a la privatització d’alguns serveis del centre, el Josep Trueta. A finals del curs passat es van fer públiques les intencions de crear l’institutescola de Sant Cosme. La Generalitat pretenia suprimir el Trueta i unificar els cursos d’ESO amb els de primària que s’ofereixen al Jaume Balmes, l’escola amb un percentatge més alt de nens gitanos de les dues que hi ha a Sant Cosme. Fonts de la Conselleria que dirigeix Ernest Maragall, del

La comunitat educativa del barri ja va començar a mobilitzar-se el maig passat. B.C. PSC, asseguraven llavors que la decisió s’havia pres comptant amb la comunitat educativa de Sant Cosme. Res més allunyat de la realitat. En conèixer la notícia, els mestres, pares i alumnes del Josep Trueta i del Jaume Balmes es van posar en peu de guerra contra una iniciativa que, temien, suposaria

la «creació d’un gueto» en un barri amb una forta presència gitana. Mentre l’Ajuntament es limitava a assentir als plans d’Educació i es rentava les mans, la Federació d’Associacions Gitanes de Catalunya va aconseguir fer rectificar la Conselleria. Finalment, l’institut-escola de Sant

Cosme s’instaurarà de forma progressiva i no de cop. Però el conflicte ha tingut una altra víctima: el director del Trueta va ser destituït i actualment ha estat destinat com a mestre a una escola de Viladecans. En primer moment, el Departament havia justificat el seu relleu amb la supressió

de l’IES, però la justificació va perdre plausibilitat quan es va decidir que el centre es mantenia. El director s’havia oposat durant el seu mandat a la penetració al centre de fundacions privades, perquè temia que això suposés una privatització parcial de l’institut públic. El 2006, el Trueta

havia signat un pla d’autonomia de centre amb Educació. En virtut d’aquests plans, ara generalitzats a tot Catalunya, els centres reben uns recursos extres per tal que puguin contractar serveis privats i externs a l’institut. Al Trueta, les fundacions religioses Cassià Just, presidida pel polític d’Unió Democràtica Joan Rigol, i el Llindar ofereixen serveis de psicopedagogia. Segons l’exdirector, aquestes entitats privades duplicaven així uns serveis que ja cobrien professionals del centre públic. «Al principi aquesta gent treballava en horari extraescolar. Però des del curs passat, i penso que l’altre també, aquestes persones han entrat a treballar en horari lectiu, també amb els alumnes. En un centre públic, això no té ni cap ni peus», afegeix la responsable al Baix Llobregat del la USTEC, Melina Rodríguez. Amb tot, la fundació Cassià Just va cobrar uns 90.000 euros de les arques municipals pels seus serveis l’any 2009. MEDI AMBIENT

 REDACCIÓ

Es roda una pel·lícula a la platja protegida de la Magarola Durant dos dies de finals de juny, en plena època de nidificació, l’equip de la pel·lícula Tres metros sobre el cielo va convertir la platja protegida de la Magarola en un set de cinema per poc més de 3.500 €. L’enregistrament va obligar el personal del Consorci d’Espais Natu-

rals del Delta a abalisar la zona, tallar el camí públic d’accés durant unes hores i mobilitzar 5 persones. La Magarola, com tota la platja, és un dels 15 indrets pratencs inclosos al directori web de localitzacions Barcelona Catalunya Film Comission, una platafor-

ma de promoció del sector audiovisual al qual El Prat hi està adherit des de 2008. Des del Consistori s’assegura que tot i «donar les màximes facilitats no es diu sí a qualsevol preu» a l’hora de concedir permisos a filmacions d’anuncis o pel·lícules al Prat.

Tota la platja del Prat pot ser utilitzada com a localització audiovisual. R.C.


setembre de 2010

la Riuada

www.lariuada.cat

3

 ACTUALITAT TERRITORI

 REDACCIÓ

 REDACCIÓ

TREBALL

Acomiaden un representant sindical de Flightcare BCN

Les entitats ecologistes van protestar amb 30 al·legacions al projecte. Salvem Olivaretes

Medi Ambient tomba el Barça Parc

La compra del terreny va generar 3 milions en comissions

E

n un comunicat conjunt, Depana, Ecologistes en Acció, Salvem Oliveretes, WWF Barcelona i SOS Delta han donat a conèixer l’informe del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat del passat 29 de març de 2010, que analitza el pla urbanístic presentat per l’Ajuntament de Viladecans (PSC+ICV-EUiA) en conveni amb el FC Barcelona per a construir el Bar-

ça Parc, un macrocomplex lúdic, hoteler i comercial en un enclavament del delta rodejat d’espais naturals protegits. L’informe, que ningú havia fet públic encara, assenyala que «la proposta no és compatible amb la preservació dels valors d’aquest entorn». L’argumentació destaca que els terrenys tenen un indiscutible valor per a la connectivitat ecològica, motiu pel

qual caldrà estudiar alternatives d’emplaçament i avaluar els probables efectes. Aquest projecte el va engegar la junta directiva del FC Barcelona de Joan Laporta l’any 2008, amb l’adquisició per 18 milions d’euros d’una finca no urbanitzable dins de la zona protegida al delta, que, uns anys abans, s’havia comprat per 1,5 milions, i que va generar 3 milions en comissions a uns intermedia-

ris encara sense identificar. L’any 1997 l’antic projecte del Camp de golf, anul·lat el 2003 pel Tribunal Superior de Justícia, va suposar un embolic de propietats i compensacions econòmiques que l’Ajuntament volia pal·liar amb aquest Barça Parc. Les entitats ecologistes consideren que l’informe condicionarà els propers projectes urbanístics del litoral de Viladecans. MEDI AMBIENT

 REDACCIÓ

La delegació de Barcelona de l’empresa de handling Flightcare, filial de la multinacional FCC, ha acomiadat el representant sindical de CNT després de les quatre aturades parcials convocades per aquest sindicat durant el mes d’agost. Segons el sindicat, els treballadors de Flightcare volen «denunciar l’incompliment del conveni col·lectiu», i van convocar les aturades com a «protesta per l’acomiadament i el procés sancionador de dos companys i per negociar un calendari laboral tancat anualment». Ara per ara, els torns s’actualitzen mensualment. Un cop aca-

bades les aturades, l’empresa s’ha negat a atendre les reclamacions laborals adduint que es tracta d’una vaga il·legal, i seguidament ha acomiadat el representant d’aquest sindicat. Des de Flightcare, en canvi, s’assegura que «CNT no està representada al comitè d’empresa», que la vaga «està impulsada més per motius personals que per raons laborals» i que per això «no va tenir un seguiment significatiu». Flightcare opera al Prat des de 1997 i té concedits els serveis de terra de mercaderies sota el nom de Flightcare Cargo, amb uns 70 treballadors.

 REDACCIÓ

MEDI AMBIENT

L’aigua de la dessalinitzadora ha costat 8 milion d’euros La dessalinitzadora del Prat ha generat, tretze mesos després de la seva posada en marxa, només 13 hectòmetres d’aigua, ja que els embassaments estan plens. Generar aquesta aigua, que equival al consum de 25 dies a l’àrea metropolitana de Barcelona, ha costa, però, 7,8 milions d’euros. Així ho feia públic el pas-

sat mes d’agost el diari El Periódico en un article on representants de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) explicaven que el problema és que el sistema de bombes s’espatlla si es paren les màquines. Altres experts, però, asseguren que l’explotació es pot programar en funció del disseny de la infraestructura.

 REDACCIÓ

POLÍTICA

Una barrera d’aigua combat la salinització de l’aqüífer

La Sindicatura de Comptes critica la lentitud municipal

S’ha engegat la segona fase de la barrera d’aigua regenerada per aturar la intrusió marina a l’aqüífer profund del delta. La infraestructura, que ha costat 23 milions d’euros, injecta aigua dolça a 60 metres de profunditat a través de 14 pous. A banda de la sobreexplotació industrial, que ha caigut en picat des dels anys 70, i de l’abas-

Aquesta institució, encarregada de fiscalitzar la gestió econòmica, financera i comptable del sector públic català, ha posat en evidència l’Ajuntament del Prat per lliurar amb retard els resultats de les seves finances, tot i haver ampliat el termini 15 dies més. De fet, el 77% dels ajuntaments catalans van fer tard.

timent domèstic, la dàrsena inclosa en el projecte d’ampliació del port de Barcelona ha accelerat el procés de salinització i forçat a construir la barrera. Segons es pot apreciar en mapes de la Comunitat d’Usuaris d’Aigua del Delta, l’àrea on està situada la dàrsena és el punt de salinitat més alta de l’aqüífer (cuadll.org).

La dàrsena del port, clau per explicar la barrera. A.S.

L’informe de la sindicatura, que fiscalitzava l’exercici de 2007, també deixa retratats els Consells Comarcals i les Diputacions provincials. Per acabar amb la impuntualitat, la nova llei de la Sindicatura preveu tallar fin i tot les transferències des de Gobernació, deixant en suspens els sous d’alcalde i regidors.


4

la Riuada

www.lariuada.cat

setembre de 2010

FESTA MAJOR 2010  Les Festes cuinades

Una guia ràpida dels millors plats d’aquesta Festa Major LA RIUADA us ofereix un recull de les activitats que s’organitzen arreu del poble en el marc de la Festa Major. No hem volgut fer un simple llistat de tots els actes que es faran aquests dies, sinó fer-ne un tria, on hem donat pes i importància a les activitats organitzades per artistes i entitats del Prat.

Una selecció per a tots els gustos, on hi tenen cabuda des de les activitats per als més petits fins a la festa més cràpula. Us convidem a que feu d’aquesta guia el vostre menú de festes. Trieu, remeneu i no tingueu por a tastar i empatxar-vos. Sigueu golafres i gaudiu de la Festa Major!

Art i espectacles Bramatopin (ds. 25, 13h, Fondo d’en Peixo). Aquest grup occità de música tradicional, vinguts de la Vall d’Aran, amenitzaran el vermut del dissabte. Havaneres (ds. 25, a les 22h, Jardins de Mon Racó). Apropeu-vos a gaudir de l’històric Grup Bergantí, de Malgrat de Mar, i a tastar un bon rom cremat per començar la nit.

Infantil Festival de la diversió (dis. 25, 11h, Parc Nou). Tot un matí pensat per als petits de la casa, que podran xalar amb els diferents tallers i inflables que hi haurà muntats per a ells.

La Cirquera (dv. 24, 23h; ds. 25, 20h; dl. 27, 11h; Plaça Pau Casals). Circ i teatre al carrer per a totes les edats.

Per què fem festes al setembre? Normalment les dates en què els pobles celebren les festes majors vénen marcades per una tradició agrícola, que les situa en els dies de descans de les feines del camp, i per una tradició religiosa, que les relaciona amb el patró local. El Prat de Llobregat no és cap excepció, però sí que conté una paradoxa si pensem que els seus patrons, Pere i Pau, celebren el seu dia el 29 de juny i en canvi la Festa Major se celebra el

27 de setembre, coincidint amb l’onomàstica de Cosme i Damià. Els denominats “sants metges” van ser promocionats com a copatrons per la parròquia davant l’estat d’insalubritat crònic que durant segles havia patit la nostra població en estar envoltada de zones humides que eren focus de malalties constants per als seus habitants. Aquest canvi de dates té una explicació agrícola en coincidir antigament el 29

de juny amb les tasques de sega i batuda dels camps, fet que va comportar que des del segle XIX es traspassés la data tradicional a la dels copatrons, en què les feines del camp eren molt menors. Només els anys 1963 i 1964 es va intentar recuperar de nou la festa del juny, però la iniciativa no va tenir èxit pel protagonisme agafat per les festes de setembre i per la despesa afegida que suposava organitzar dues festes majors.

Xocolatada popular i animació infantil (ds. 25, 19 h, pl. Ramón Roigé). L’Associació de Veïns de Llevant organitzen una tarda d’activitats divertides per als més petits.

Lectura de poemes en àrab i català (dg. 26, 18h, Fondo d’en Peixo). Un punt de trobada de dues cultures mediterrànies a través de la poesia.

Un déu salvatge (dg. 26, 19h, Teatre Modern). L’obra de Yasmina Reza, amb Vicenta N’dongo i Ramon Madaula, mostra com la crueltat en les relacions personals pot arribar a límits extrems.


setembre de 2010

la Riuada

www.lariuada.cat

5

 FESTA MAJOR 2010 Nit i concerts Cercatasques Antifeixista (dv. 24, 21:30 h, sortida des de la Pl. dels autobusos). Reivindicant el canvi de noms dels carrers franqusites, recorrerà els carrers fins al xiringo de les Festes Populars.

Se Atormenta Una Vecina (dv. 25, aprox. 1 h, Pàrquing de la RENFE). Concert de l’animat grup que es dedica a fer versions “ discofunky” de clàssics dels 80.

Zermeño i Trama (dv. 25, 23 hores, skateparc– petanca). Concert del grup de rock pratenc Zermeño i dels barcelonins Trama, que faran festa amb versions rockeres de temes dels 70 i 80. Cercavila nocturn (ds. 25, 1:00h, sortida des de la pl. de la Vila). La Potablava Brass Band i la percussió del grup Tun Tum Prat amenitzaran aquest clàssic nocturn de la Festa Major.

Concurs de Titius (ds. 25, 24h, skateparc-petanca). Concurs de beure en porró, mentre es van contant titius. Només apte per a valents/es i fetges forts!

The Skaparates i Ebri Knight (ds. 25, 22h, skateparc-petanca). Concerts del pratencs Skaparates i dels mataronins Ebri Knight, que ens faran ballar al ritme de la música celta eletrònica més enganxosa. Juan Perro i La Cabra Mecánica (ds. 25, 22h, Espai la Capsa). Juan Perro, es a dir, Santiago Auserón (antic component de Radio Futura) ens ofereix una mescla de rock,

jazz i son cubà. En aquesta mateixa línia eclèctica, La Cabra Mecánica, el projecte personal de Lichis, ens permetrà gaudir d’una gran riquesa, tant musicalment com líricament.

The Pepper Pots (dg. 26, 20:30 h, Fondo d’en Peixo). Concert del grup de soul i ska clàssic amb un cuidat directe liderat per tres veus femenines acompanyades de vuit músics, amb un excel·lent conjunt de vents.

Bitxe (dl. 27, 13h, Fondo d’en Peixo). Concert del cantautor pratenc, ara ja un clàssic merescut del escenaris locals, que presentarà el seu segon disc, Boira. Ritmes folk i lletres íntimes però quotidianes.

Festes Populars, 15 anys d’alternatives La Paula Vidal forma part de la comissió de Festes Populars d’enguany, que recullen el relleu de 15 anys de festes alternatives al poble. —Què són les Festes Populars? Què les diferencia de la resta? —Les Festes Populars són el fruit de 15 anys de treball. Unes festes que volen ser un altaveu de les reivindicacions socials, apostar per la participació d’entitats i collectius, donar a conèixer la cultura popular catalana i vincular-se a un canvi de model d’oci, on no només el que es paga estigui més ajustat a la butxaca, sinó que no tot sigui pagar i beure.

—Un dels eixos principals són les reivindicacions populars. Això en què es tradueix? —Enguany les festes giraran al voltant de la crisi que estem patint. A més també hi haurà lloc per a reivindicacions veïnals com la de la Plataforma Salvem l’Artesà. Aquesta última en el marc del dinar de Festa Major, que compta amb el suport de l’AV del Nucli Antic. —Aquest any novament hi ha hagut un canvi d’ubicació. Com ho valoreu? —Després de 13 anys al recinte firal, l’any passat ja vam mirar de trobar un nou espai. La negativa de l’Ajuntament

Cultura popular

i la conjuntura del desallotjament imminent del KOP van fer que les celebréssim al Kasal. Enguany hem arribat a un acord. Valorem positivament el pas, però seguim considerant insuficient l’espai que ens ha tocat. Seguirem treballant per a trobar un espai millor. —Del farcit programa d’activitats què ens recomaneu? —Musicalment, que gaudiu sobretot dels grups locals i amb atenció de l’Albert Garcia, cantautor pratenc que resideix a Madrid. I culturalment us recomanem els bastoners, el dinar de Festa Major i els jocs populars de dissabte.

Calaix de sastre Dinar de Festa Major (ds. 25, 14h Font del Gall). Dinar popular organitzat en el marc de les Festes Populars. Reivindicació i bons aliments!

Trobada castellera (ds. 25, 18h, pl. de la Vila). Un clàssic. Seny i rauxa de la mà dels Castellers de Cornellà, els Capgrossos de Mataró i els Borinots de Sants.

Cercavila amb els Bastoners d’Igualada (ds. 25, 13h. Pl. de la Vila). La colla del Penedès farà retronar el casc antic.

Jocs Populars (ds. 25, 17h, Font del Gall). Una iniciativa que recupera els jocs tradicionals com estirar la corda, curses de sacs, relleus, etc. Jocs per a petits i, sobretot, per a grans.

CIE a debat (dg. 27, 20h, skateparc-petanca). Passi de documental i xerrada posterior sobre els Centres d’Internament d’Estrangers, com l’ubicat a la Zona Franca, ben a prop de casa nostra. Pratifoc (ds. 25, 21h, sortida de la Pl. de la Vila). Un altre clàssic de les festes: roba texana (o no, sempre hi han valents/es), foc, aigua, llum, el Pollo i... a ballar a ritme dels timbals!

Ballada de sardanes (dg, 26, 12h, Pl. de la Vila). “Oh! Festa Major del Prat, la més maca i més galana...”. Saludem al Llobregat amb el cant d’una sardana, cortesia de la Cobla del Baix Llobregat.

Espectacle pirotècnic (dl. 27, 22h, des del pàrquing de la Renfe). L’espectacular combinació de música, llums i colors és una de les millor maneres de cloure la festa.

Trobada gegantera (dg. 26, 11:30h, Pl. De la Vila). Gegants, gegantons, gralles i capgrossos... festa i tradició popular per a tota la família.

Clic-Prat (dv. 24 al dl. 27). Per 8è any, l’Agrupació Fotogràfica Prat i el CC Jardins de la Pau organitzen aquest concurs. Teniu temps de presentar les vostres fotos de les festes fins al 4 d’octubre.

més informació a: festespopularsdelprat.blogspot.com www.aj-elprat.cat Envia’ns les fotografies de la Festa Major a contacte@lariuada.cat Farem una selecció de les millors i les penja≠rem al web!


6

la Riuada

www.lariuada.cat

setembre de 2010

OPINIÓ La tira

David Sarrà

l’apunt

clau de volta

Joan Garcia

Sandra Serra

Expressar idees lliurement Cartells arrencats, pancartes depenjades, actes prohibits... són situacions que estem farts de veure al Prat. I és que el marc legal perquè els ciutadans difonguem les nostres idees i opinions poc a poc s’ha anat estrenyent. Aquesta situació ha estat denunciada per diversos sectors i moviments socials: joventuts d’ERC han alertat de la retirada de pancartes; i entitats del Prat han assegurat haver presenciat com treballadors de l’empresa municipal Tesiprat han arrencat cartells de comerços del Prat per enganxar els de l’Ajuntament. I cada cop

s’estan denegant més permisos per penjar pancartes argumentant manca d’interès públic. Alguns sectors acusen l’ordenança de civisme del deteriorament de la llibertat d’expressió al Prat. Una ordenança molt més restrictiva que l’anterior, que, en els seus articles 40-43 sobre contaminació visual, obliga les entitats a tenir autorització expressa de l’Ajuntament per penjar pancartes i cartells. La situació ha anat empitjorant i sovint les prohibicions van acompanyades de sancions. Tot i que moltes d’aquestes multes han estat finalment retirades per la gestió del mediador municipal, activistes del KOP les interpreten com un intent de

fer invisible l’expressió pública de qualsevol dissidència al carrer. Encara que cap ha estat executat, els dos expedients als quals he tingut accés poden considerar-se arbitraris. El primer va tenir lloc l’any 2007, quan l’Ajuntament va imposar dues sancions de 1.803,4 € cadascuna a l’Associació de Joves Alternatives (AJA) per la presumpta col·locació de cartells a la via pública, adduint que aquests cartells anaven signats pel KOP Alta Tensió i l’organització juvenil independentista Maulets. Sense identificar cap autor, l’Ajuntament va declarar l’AJA responsable subsidiari. El segon cas es refereix a la multa de 120 euros a una activista del Kasal Okupat per

veure per creure Carril Iron-man Ja tenim carrils bici segregats, i bici carrers i... millor mobilitat? Potser es tracta d’alguna original idea del nostre benvolgut Consistori per promoure l’esport de risc entre la ciutadania, o per especialitzar els aturats pratencs en triatló, però a la redacció trobem que un carril bici ben drenat sí que seria «amable» de veritat.

la Riuada

repartir una nota informativa entre el veïnat avisant dels inconvenients que el generador elèctric de l’interior de l’edifici podia produir durant el desallotjament del KOP i negant la responsabilitat del casal en el tall de llum que, efectivament, es va produir en ser desallotjat. La nota també advertia de la presència de materials cancerígens que requerien d’una manipulació adequada. El darrer apunt: la retirada de tots els elements públics per penjar cartells. El febrer de 2007, el regidor d’Urbanisme, Sergi Alegre, va comprometre’s a instal·lar en dues setmanes deu dels 48 punts demanats. A dia d’avui, aquest compromís no s’ha fet efectiu.

El paradigma Morlanes La gestió empresarial opaca, la cadena de favors, els contactes entre empresaris, polítics i sindicalistes o la connexió entre diferents entitats no són sinó característiques més que identificables de la nostra societat empresarial i política. José Luis Morlanes és, sens dubte, un dels màxims representants d’aquest tipus de gestions. Històric militant del PSC i UGT, Morlanes representa el paradigma del que significa el culte al càrrec, o dit d’altra manera, esprémer al màxim les opcions empresarials i econòmiques dels diferents càrrecs que s’ocupen. Des que l’actual president de la Generalitat, José Montilla, convertís Morlanes de sindicalista d’UGT de la Seda a tinent d’alcalde d’Urbanisme quan Montilla presidia el municipi, l’activitat de Morlanes s’ha disparat: a part d’home de confiança de Montilla a l’època, i ostentar diversos càrrecs de la Regidoria d’Urbanisme i de l’Àrea de Planificació Econòmica i Hisenda de Cornellà, Morlanes ha estat conseller delegat del RCD Espanyol (recordem on s’ha edificat el nou estadi del club... ), conseller del grup La Seda

de Barcelona, quan la seva participació en l’empresa és bastant ínfima en comparació a d’altres accionistes, o, fins i tot, president de la mateixa Seda, càrrec que abandonarà en els propers mesos... just ara que s’ha sabut que l’Audiència Nacional investigarà la gestió econòmica de l’empresa química, en la qual s’intueixen presumptes irregularitats de la mà de l’expresident, Rafael Español, i del seu successor, José Luis Morlanes. La sortida de Morlanes de la Seda està sent molt polèmica, tenint en compte l’ampliació de capital realitzada. El més curiós del cas és que els únics mèrits que ostenta Morlanes per haver ocupat tots els càrrecs pels quals ha passat són el seu passat sindicalista i la seva pertinença al PSC, que ha emprat per enfrontarse a homes de CIU, com l’expresident de Seda Rafel Español. Una de les últimes notícies en què ha aparegut el nom de Morlanes és la seva presumpta relació de negocis amb Proinosa, una de les constructores directament implicades en la xarxa de corrupció Pretòria. El que dèiem, tot un paradigma de les relacions empresarials i polítiques de la nostra societat.

| bimestral gratuït d’informació local

DIPÒSIT LEGAL: GI-352-2010 | TIRATGE: 6.000

exemplars Pratenca de Comunicació Popular (APCP) PUBLICITAT: 654 07 17 43 | publicitat@lariuada.cat Els comentaris i opinions publicades són propietat dels seus autors i la Riuada no se’n fa responsable. Les nostres opinions queden expressades a l’editorial. Per fernos arribar temes o informacions d’El Prat podeu escriure a redaccio@lariuada.cat o visitar www.lariuada.cat EDITA I DISTRIBUEIX: Associació


setembre de 2010

la Riuada

www.lariuada.cat

7

 XARXES REPORTATGE

TERRITORI

Els darrers pagesos del Prat? L’agricultura del Delta viu una situació crítica

REDACCIÓ

H

i ha oficis que no tenen vacances. A aquestes alçades els pagesos del Prat preparen els camps per plantar els conreus d’hivern. Una feina tradicional que ha conformat els darrers segles el paisatge del Delta sembla estar donant les darreres alenades. Cada cop hi ha menys pagesos dedicats al conreu en una de les terres de millor qualitat del món. La Cooperativa Agrícola del Prat té uns 50 socis, 30 en actiu i 20 jubilats, tot i que no tots els pagesos hi estan associats. Segons les dades d’atur de juliol, el sector agrari registra un augment del 68,75% respecte a 2009. Com explica Josep Miquel Piñol: «Només el 15 o 20% dels llocs de treball al camp pratenc estan regularitzats», fet que dificulta un càlcul global exacte. La majoria dels treballadors del camp són immigrants. «El treball com a peó agrícola és una de les feines més dures i menys qualificades», diu Piñol. El preu d’un jornal d’entre 7-8 hores oscil·la entre els 40-50 euros, una xifra que significa uns 250 euros setmanals, comptant dissabtes, i uns mil euros mensuals. Quan preguntes als pagesos sobre l’actual situació del camp, la majoria de respostes són de resig-

Cares i creus

Ara es cullen els darrers tomàquets de la temporada i es comencen a plantar els conreus d’hivern. R.C. nació. Baldiri Ribas reflexiona: «La nostra crisi va començar molt abans que la que ara pateix tothom. Això fa molts anys que s’està acabant», i Marcial Ortega sentencia que «no hi ha futur per l’agricultor al Prat». Les causes d’aquesta situació crítica són diverses. Tots remarquen l’envelliment general de la població pagesa, però per a Xavier Giménez aquesta realitat «es podria combatre si fos un ofici competitiu». Joan Ribas diu que el motiu d’aquesta realitat és que «no podem competir amb els agricultors del sud d’Espanya i encara menys amb els de l’estranger». A més, hi ha la pressió urbanística. «Les grans

infraestructures han esquarterat el territori amb la desaparició de camins, regadores i desplaçaments més costosos entre finques», apunta Giménez. Aquestes han comportat nombroses expropiacions en els darrers anys. Parc Agrari polèmic El 1998 es va crear el Parc Agrari per regular i mantenir els actuals espais a la comarca. Un consorci que genera polèmica entre els pagesos. Per B. Ribas «l’únic benefici que n’hem tret és la vigilància. Ens roben molt menys». Giménez n’afegeix «l’ordenació del territori, convenis i ajuts a les Cooperatives, Agrupacions de Defensa Vegetal i

Gràcies als agricultors hi ha Parc Agrari, no gràcies al Parc hi ha agricultors Promoció dels nostres productes». Però, com la resta, en critica les normes i usos del parc, que estrenyen molt l’autonomia dels pagesos. Piñol és el més crític amb aquesta institució: «El Parc Agrari és un mort que el mantenen quatre vius. No hi ha possibilitat de participació si no ets de la seva corda. Contràriament al que diuen, gràcies als agricultors hi ha Parc Agrari, no gràcies al Parc

hi ha agricultors». L’ofici de pagès podria tenir els dies comptats, però els mateixos pagesos tenen ben clar per què ho són: «Algú ha de quedar per mantenir el paisatge endreçat» reivindica Piñol. Per tenir futur, Giménez apunta que «no podem combatre amb preus però sí amb qualitat i proximitat». Ortega recorda que «un producte que recullo al matí pot estar a la teva taula al dia següent, sense haver passat per cambres frigorífiques, mantenint tota la seva frescor i gust». Aquesta podria ser la darrera generació de pagesos si no es valora que gràcies al seu esforç el Prat gaudeix del renom dels seus productes.

EL PAGÈS OPINA (LLEGIU LES ENTREVISTES SENCERES A lariuada.cat)

Joan Ribas

Josep M. Piñol

Marcial Ortega

Baldiri Ribas

Xavier Giménez

President de la CAP «Sembla una mort lentíssima però inexorable per moltes raons. Les explotacions massa petites i la globalització, amb la qual hi ha productes de tot el món i de temporada.»

Pagès, membre del JARC «Les institucions ens haurien de tenir en compte tot l’any i no només per fer-se la foto el dia de la fira avícola; haurien d’acceptar les crítiques sense excloure’ns.»

Pagès «Les institucions són més un inconvenient: en una zona amb moltes infraestructures, guanyen més calés amb elles que mantenint una de les millors terres de conreu del món.»

Pagès jubilat «El positiu és que d’aquí a res ja no en quedaran de pagesos. Avui dia ser pagès és un patiment. Només penques per a res. Són moltes hores per després no guanyar-te la vida.»

Secretari de la CAP «La manca de joves es podria combatre si fos un ofici competitiu i et poguessis guanyar la vida dignament com altres sectors, amb una major seguretat en els preus de producció.»

SOCIETAT

La 7a trobada de dones aborda les desigualtats en temps de crisi El 18 de setembre, va tenir lloc al CC Ribera Baixa la 7a trobada de Dones que ha obert el cicle de Trobades anuals de Dones del Prat d’aquest curs. La jornada va girar entorn «l’experiència i el coneixement de les dones en moments de canvi», i va oferir diversos tallers simultanis. Entre ells, un sobre les dones en el mercat laboral, amb especial atenció a les eines per trobar feina i amb una profunda reflexió sobre com la crisi econòmica actual afecta de manera desigual homes i dones. També hi va haver un taller per aprendre a afrontar els canvis vitals inesperats com la pèrdua de la feina, d’un ésser estimat o les ruptures sentimentals. LLEGIU LES CONCLUSIONS A:

 www.lariuada.cat CULTURA

Produeixen una pel·lícula sobre el poeta pratenc Josep Meizoso L’escriptor Òscar Solsona ha retratat Josep Meizoso a Et donaré les pedres, un documental centrat en la vida d’aquest poeta pratenc que es va iniciar al món de l’escriptura quan era molt jove i l’obra del qual és gairebé inèdita. «El Meizoso era una persona molt proactiva als anys 70 vers la cultura pratenca», explica el seu director. Així, diu que «no és tracta d’una pel·lícula, sinó que és un aplaudiment a un home necessari». El curtmetratge es va projectar el passat 9 de setembre al Centre d’Art Torre Muntadas, en un acte organitzat per l’Associació Sopa de Poetes, que també va incloure una lectura d’alguns dels poemes de Meizoso. PODEU VEURE LA PEL·LÍCULA A:

 www.lariuada.cat


8

la Riuada

www.lariuada.cat

setembre de 2010

XARXES  ENTREVISTA

 REDACCIÓ

«L’ajut econòmic de la UE al Pakistan correspon a quatre dies de despesa militar espanyola» Arcadi Oliveres | Economista i president de Justícia i Pau —Vostè planteja directament un canvi de sistema. Creu realment que és possible? Jo diria que és possible, que és necessari i que és urgent. El sistema capitalista és criminal i assassí i no se’n poden buscar les seves bondats, sinó que s’ha de canviar radicalment. —Qui són els quatre que ho maneguen tot? Bé, no són quatre, però deuen ser 200 o 300. Estan al món financer, al de les companyies transnacionals i també als mitjans de comunicació, i tots ells influencien i mouen els fils com a titelles a aquells que exclusivament tenen la representativitat i la responsabilitat política. —I també adverteix que la veritable crisi greu al món és l’alimentària. Hi ha algun interès per aturar-la? No, no hi ha cap interès, només bones paraules. La fam al món augmenta a un ritme de 80 milions de persones cada any. Aquest any 2010 Nacions Unides ha quantificat els famolencs arreu del planeta en 1.100 milions de persones. Evidentment això és inacceptable del tot, quan hi ha recursos perquè la gent visqui amb dignitat. —Per exemple, els que es destinen a armament? La despesa militar mundial suposa un bilió cinc-cents mil milions de dòlars l’any; 30 vegades el que demana Nacions Unides per a cobrir anualment la fam al món. I, un altre exemple, l’ajut que la UE ha donat als més d’11 milions de pakistanesos que han patit les inundacions correspon a quatre dies de despesa militar espanyola. És es-

L’activista incansable És doctor en Ciències Econòmiques, profesor de la UAB i president de Justícia i Pau. Membre de diverses entitats que lluiten per un món més igualitari, no es cansa de difondre el seu missatge. Va oferir una xerrada aquest estiu al Prat per explicar algunes de les teories del seu últim llibre Aturem la crisi. Les perversions d’un sistema que és possible canviar. EL VÍDEO DE L’ENTREVISTA A:

 www.lariuada.cat Arcadi Oliveres a les oficines de Jutícia i Pau de Barcelona. R.C.

L’Estat ha de pagar totes les pensions, encara que el que voldrien és fer negoci amb elles» candalós. Estem moltes vegades dirigits per veritables delinqüents. —Una de les solucions que planteja per acabar amb la crisi econòmica que ara afecta els països rics és el decreixement. Com ho hem de fer això? Primer de tot fa falta molta educació i molta pedagogia. Ha arribat un moment en què ens estem menjant els recursos del planeta i això pressionarà greument les generacions que vindran darrere nostre. Qualsevol polític que digui que sortirem de la crisi i recuperarem el creixement, o està molt mal informat o

bé té molt mala fe. —Entre les mesures del govern espanyol hi ha la reducció de les pensions. Ens porten cap a la seva privatització? Això és el que voldrien, fer negoci amb les pensions, que ja en fan amb els plans de pensions, que són irracionals, insolidaris i bastant incompetents. Jo penso que les pensions, totes, les ha de pagar l’Estat i ho pot fer perfectament. Només diré una cosa: Espanya participa en la construcció d’un avió de combat, que cada any suposa una despesa de 1.500 milions d’euros, exactament la mateixa quantitat que s’estalviarà rebaixant les pensions. —Una conseqüència d’aquesta crisi, o un problema que ve de més lluny, és el de l’habitatge. Quines mesures creu que s’haurien de prendre per acabar amb aquest problema? Jo proposaria dues coses

No protestem perquè estem en una absoluta imbecil·lització col·lectiva» ràpides. Una, encara que pugui semblar una mica difícil, és pronunciar una paraula que s’ha de pronunciar: expropiació. L’habitatge ha de tenir una utilitat social. A Catalunya hi ha 100 pisos buits per cada rodamón que no té lloc per anar a dormir. I una altra cosa que s’ha de fer, perquè està a l’arrel del problema, és canviar el finançament municipal, perquè molts dels habitatges s’han construït perquè amb les llicències d’obres, amb les requalificacions dels terrenys oferien la possibilitat als municipis de trobar un finançament suplemen-

tari. A l’Estat espanyol, de cada 100 euros de diner públic que es disposa, els ajuntaments en tenen un 14%. —I per resoldre el malson de l’atur? Com que per donar feina a tots els aturats no tenim inversions suficients ni capacitat de generar ocupació, l’única possibilitat és repartir-nos entre tots el treball que tenim. I això vol dir que els que tenim feina ens atrevim a treballar una mica menys perquè aquells que no en tenen puguin treballar una mica més. D’això se’n diu repartiment del treball i no és cap novetat. —Per què no protestem? Perquè estem en una absoluta imbecil·lització collectiva. Jo sempre poso un exemple: fins l’any passat, el futbol ocupava espais a la televisió cinc dies a la setmana. Però com que van comprendre que això

de tenir dos dies sense futbol és una mica perillós perquè la gent potser es dedicaria a llegir i a pensar, llavors van decidir que la lliga de futbol havia de desplaçar partits al dilluns i al divendres, i així acabar d’imbecil·litzar-nos del tot. I els ciutadans no han dit que aquests senyors són uns irresponsables. —Què podem fer a nivell individual per canviar aquest sistema? Primer, intentar tenir una informació com cal del que està passant en aquest món, perquè els grans mitjans de comunicació l’únic que fan és intentar confondre’ns. Segon, actuar nosaltres com a ciutadans en dos nivells, un públic i un privat. Ara, el 29 de setembre, per exemple, hi ha una vaga general. No sé si serà molt o poc útil, però almenys és una protesta davant aquestes mesures tan irracionals del govern. I finalment, per què no dir-ho, prendre les nostres responsabilitats, com per exemple obrir comptes a bancs ètics, pensar si és o no convenient fer plans de pensions i vigilar el nostre consum. —N’hi ha algun altre d’alternatiu? Mai a la vida hem tingut un sistema alternatiu. Al llarg de la història tots els sistemes s’han anat creant, han anat apareixent amb els canvis. En aquest cas, amb tecnologia, amb finances, amb comerç just, amb migracions, amb desarmament, amb cooperatives hem d’anar creant petits models que, a la llarga, quan funcionin, ens crearan un sistema totalment nou.

La Riuda Núm. 2  

Edició número 2 de 'la Riuada'

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you