Page 1

R

la Riuada Mitjà Pratenc de Comunicació Popular

número 31 any 5 desembre del

2016

PÀG. 2-3

Un nou incendi, el tercer, encén totes les alarmes a PlastiVerd

Bimestral gratuït

www.lariuada.cat

PÀG. 5 PÀG. 4

L’ajuntament vol aprovar el pla executiu i seguir endavant amb l’enderroc de l’Artesà PÀG. 5

Les obres que Amazon va exigir per instal·larse al Prat s’inicien

Es renova el contracte del servei de gestió de residus i neteja viària

PÀG. 8

«Els CIEs s’envolten d’una opacitat molt més altes que els centres penitaciaris» XAVIER MUÑOZ a l’entrevista


2

la Riuada desembre de 2016

a fons

A la recerca dels diners públics Una part del pressupost dels ajuntaments es transfereix a les entitats sense ànim de lucre per tal de que els recursos públics reverteixin també en les iniciatives associatives. Les contractacions de serveis públics al tercer sector són, també, una via indirecta derepartiment de diners. Aquest és un terreny en què se solapen les actuacions de la institució i del teixit associatiu. La concessió de subvencions des de les administracions públiques és sovint un terreny poc transparent. La manca d’informació sobre el repartiment de les subvencions, i la poca capacitat de vigilància pública del compliment dels objectius pels quals s’atorguen, més enllà de la fiscalització que exerceixen les mateixes administracions, obre la porta a malentesos i difamacions que no ajuden a un debat rigorós. Per altra banda, les subvencions a les entitats per a finançar el seu funcionament suposa el perill de generar massa dependència i limitar-ne l’autonomia. A partir de la promulgació de la Llei 19/2014 de transparència, accés a la informació pública i bon govern, els ajuntaments estan obligats a informar públicament de la gestió de les seves activitats, entre aquestes els contractes, convenis i subvencions. A través de les dades publicades al Portal de transparència i els acords de les actes de la Junta de Govern de l’Ajuntament del Prat hem elaborat un recull que mostra gràficament les diferents subvencions, contractacions i convenis que han estat publicats al llarg de l’any 2016.

La Llei 19/2014 de transparència, accés a la informació pública i bon govern, els ajuntaments estan obligats a informar públicament de la gestió de les seves activitats

euros), Fundació Catalana de l’Esplai i Esplai El Globus (22.000 euros cadascuna). Per la seva banda l’Àrea d’Esports ha destinat 507.000 euros que han anat principalment a CB Prat i AE Prat, amb 225.000 euros cadascuna. Aquestes subvencions poden respondre a convenis establerts entre les en-

507.000€

de l’Àrea d’Esports principalment entre el CB Prat i l’AE Prat

titats i el consistori, en alguns casos no només de forma econòmica sinó també per l’ús de locals municipals, o a subvencions directes com a resposta a la demanda de les entitats. Fora de l’àmbit de les anteriors caldria destacar les rebudes per Adisprat Lleure (45.000 euros), l’Associació Familiars d’Alzheimer (30.000 euros), o les destinades a lluitar contra l’exclusió social, rebudes per la Fundació Francesc Palau (55.000 euros), Caritas Sant

Pere i Sant Pau (30.000 euros) o la Creu Roja (20.000 euros). Una altra forma d’accés a les subvencions és a través de les convocatòries que es fan des de les diferents àrees de l’Ajuntament. Aquestes s’obren el primer trimestre de l’any i tenen opció a presentar-se les entitats sense ànim de lucre, incloent-hi les que ja disposen de conveni. També són l’Àrea d’Igualtat i Drets socials (205.575 euros) i Esports i Salut Pública (207.000 euros) les que més pressupost han destinat aquest any en aquestes convocatòries. Una comissió avaluadora conformada pel tinent d’alcalde, regidors, membres i tècnics municipals de l’àrea específica són els encarregats de fer els informes per valorar la concessió o no de les mateixes i la seva posterior justificació. A la vegada, existeixen subvencions específiques per a la realització d’un projecte per un concret . Aquestes solen ser les més abundants econòmicament i solen anar destinades a les denominades entitats del Tercer Sector que treballen a la ciutat. En aquest any destacaríem les atorgades des de l’àmbit de Promoció Econòmica als projectes Labosec (177.000 euros) de l’entitat GATS, que també rep 100.000 euros a la Fundació Cívica Esperanzah; el projecte Fundesplai de la Federació Catalana de l’Esplai (109.000

euros); o els Projectes Far (122.802 euros),TET-Bassa (114.154 euros) i

Les subvencions específiques solen ser les més abundants econòmicament i solen anar destinades a les denominades entitats del Tercer Sector projecte d’inserció i desenvolupament d’economia social (107.000 euros) de Saó Prat.

Contractes amb entitats Hi ha una sèrie d’entitats, incloses en el denominat Tercer Sector, que a més de rebre o optar a subvencions també afegeixen als seus ingressos contractacions públiques per prestació de serveis. El cas més paradigmàtic és el de la Fundació Rubricatus. Aquesta entitat pratenca dedicada des de fa anys a la promoció d’alternatives educatives i laborals a les persones amb discapacitat intel·lectual, rep una subvenció anual de l’Ajuntament de 270.000 euros però també exerceix, a través de l’empresa Tesiprat, diversos serveis

LES ENTITATS QUE REBEN MÉS SUBVENCIONS DE L’AJUNTAMENT DEL PRAT

Els accessos a la subvenció L’Ajuntament del Prat destina en els pressupostos diverses partides per a subvencions que es van atorgant a través de la Junta de Govern Local. La seva tipologia i formes d’accés són molt diverses. Les àrees de Cultura i Esports reuneixen el major nombre d’entitats subvencionades, destinant-se aquest any 257.650 euros en l’àrea de Cultura a diverses entitats per atendre les seves programacions anuals, entre les quals destaquen les donades a Amics de les Arts (120.000

479.690€ GATS

403.166€ RUBRICATUS

359.712€ SAÓ-PRAT

FONT: Juntes de Govern de l’Ajuntament del Prat

250.000€ AE PRAT

249.000€ CB PRAT

258.295€ FUND.CAT. ESPLAI

166.500€ CREU ROJA

120.000€ AMICS DEL PRAT


la Riuada desembre de 2016

3

a fons

Imatge de les ‘Sopes del món’, activtat organitzada per GATS al barri de Sant Cosme. www.cosmepolitan.cat

com la correspondència i paqueteria, càtering d’esdeveniments, gestió de bars d’equipaments públics, entre d’altres. Altres casos serien el de GATS, entitat de l’economia social i solidària que treballa per a desenvolupar projectes d’emprenedoria social des del treball social, cultural, comunitari i ambiental, i que actualment té quatre contractes amb el consistori per valor de 69.163,92 euros, entre d’altres, pel servei de suport d’escales de veïns de Sant Cosme o la gestió dels mercats d’intercanvi de segona mà. La Fundació Catalana de l’Esplai, que desenvolupa projectes d’educació i lleure, gestiona serveis als centres educatius, cases de colònies i esplais, compta amb dos contractes per valor de 19.856,18 euros per l’educació ambiental a les escoles i la realització dels allotjaments d’urgència al seu alberg, i SAÓ-Prat, que treballa en la

posa en dubte l’autonomia de les seves actuacions.

inclusió social mitjançant projectes socioeducatius per a persones en risc d’exclusió, que també realitza serveis de copisteria i disseny de cartells que aquest any ha facturat per un valor d’11.470,80 euros.

479.690€

és el que reb GATS, l’entitat amb més suport econòmic municipal

Els debats del Tercer Sector El Tercer Sector està constituït per un conjunt d’entitats sense ànim de lucre orientades a projectes socials, entre els quals destaca la gestió de serveis educatius, culturals i d’atenció social, entre d’altres, i la inserció sociolaboral dels col·lectius més vulnerables. Existeix una amalgama d’entitats socials, amb diferents dimensions i plantejaments. Els reptes de les anomenades noves pràctiques socioeconòmiques o economies alternatives són diversos. D’una banda, les subvencions rebu-

des de les administracions públiques poden ajudar a gestionar econòmicament entitats que actuen en àmbits de vulnerabilitat socioeconòmica, o bé poden ser una oportunitat per a desenvolupar projectes estratègics. Però la dependència de les subvencions és un problema per a la viabilitat a mitjà i llarg termini dels projectes i també

SUBVENCIONS ATORGADES EN CONVOCATÒRIA A PARTIR DE LA PRESENTACIÓ DE PROJECTES CONCRETS ESPORTS 191.703€ CULTURA 65.495€ COOP. DESENV. 51.997€ DINAMIT. COMERÇ 26.293€ PARTICIPACIÓ CIUTADANA 15.795€ MEDI AMBIENT 15.498,45€

SENSIBILITZ. COOP 15.498,45€ DISCAPACITATS 15.498,45€ ÀMBIT DONA 15.498,45€ SALUT PÚBLICA 15.498,45€ JOVENTUT 15.498,45€ SERVEIS SOCIALS 15.498,45€ GENT GRAN 15.498,45€

Més enllà de les subvencions, el repte de la dependència de les institucions també es replica en el cas de la prestació de serveis públics finançats per l’administració, en la qual apareixen altres debats, com pot ser el fet que l’activitat de les entitats se centri a captar i prestar serveis, en comptes de desenvolupar les seves actuacions pròpies, o la substitució que poden fer de personal funcionari en la prestació pública d’aquests serveis. D’altra

Algunes entitats tenen una voluntat de transformar l’economia banda, existeixen diversos enfocaments de discurs i pràctiques. Mentre algunes entitats tenen una voluntat de transformar l’economia, altres tenen una vocació més assistencialista. En el primer dels casos es trobaria el que s’anomena Economia Social i Solidària, un concepte que designa pràctiques d’economia encaminades a proveir de manera sostenible les bases materials per al desenvolupament personal, social i ambiental de l’ésser humà. En aquest sentit, la Xarxa d’Economia Solidària (XES), que engloba alguna d’aquestes entitats, desenvolupa un mercat social a Catalunya, basat en la solidaritat, la reciprocitat i la coresponsabilitat. Com s’ha comentat anteriorment, al Prat, el tercer sector s’encarrega de la prestació de molts serveis de caràcter social i del conjunt de les entitats són les que reben més nombre de diners públics, a través de subvencions i contractes. Aquests debats interns del sector a la nostra ciutat són de plena actualitat.


la Riuada desembre de 2016

actualitat

RÀPIDS

4

Final de temporada pels Castellers

La recta final de la temporada castellera ha estat plena d’èxits pels potablava que van descarregar per primera vegada el 4 de 6 amb agulla. Acaben aquest cicle amb una assemblea per a renovar la junta directiva i la tècnica

El 23 de novembre es va presentar al Cèntric el llibre «Flora vascular del delta del Llobregat», escrit per diversos botànics, entre ells el pratenc Andrés Valverde. El llibre recull informació de més d’un miler de plantes del territori. POLÍTICA

CULTURA

L’Ajuntament segueix endavant amb l’enderroc de l’Artesà El projecte executiu es vota al ple municipal El Projecte Executiu del Nou Teatre de l’Artesà serà aprovat al ple de l’ajuntament del Prat de Llobregat del pròxim 14 de desembre, previsiblement amb la majoria dels vots de l’equip de govern. Per aquell dia la Plataforma Aturem l’Enderroc, Salvem l’Artesà ha convocat una concentració de protesta davant del consistori. Durant més d’un any aquest grup ha promogut una campanya per aturar el projecte que suposarà l’enderroc de l’actual edifici i en demanda d’un procés participatiu per decidir el futur de l’espai, aconseguint més de 3700 suports. L’Ajuntament ha decidit ignorar aquesta oposició i continuarà endavant amb un projecte que des de la plataforma insisteixen a aturar amb la «mobilització veïnal».

Un llibre cataloga la flora del delta

L’equip de govern municipal ignora l’oposició veïnal a l’enderroc El projecte guanyador Històries de l’equip d’arquitectes Bosch-Forgas ha costat 726.000 €, les obres es preveuen iniciar cap a la primavera de l’any vinent amb una duració d’uns 18 mesos i un cost aproximat de 15M €. L’edifici canvia totalment el seu aspecte amb una caixa escènica de 21 m d’alçada, mantenint-se únicament parts de la façana, desapareixent de l’interior la ferradura italiana, les llotges i les voltes catalanes del sostre, fet que es considera un «atemptat patrimonial» des de la Plataforma.

Empresonada a Grècia per intentar ajudar a un refugiat L’activista i antiga veïna del Prat Lola Gutiérrez va ser empresonada a Grècia durant deu dies, en un intent d’ajudar un refugiat del Kurdistan a arribar a Barcelona. Aquest ja portava encallat a Grècia durant molts mesos. Intentant desbloquejar aquesta situació, els dos van ser detinguts pels cossos de seguretat grecs. Tanmateix, al cap de dos dies d’empresonament la jutgessa que porta el cas va decretar la llibertat immediata amb càrrecs, però exempta de cap tipus de fiança. No obstant això, un cop a la comissaria de l’aeroport quan ja estava decretada la seva llibertat i anava a tornar a Barcelona, el cap de la policia la va considerar «un perill per la seguretat de l’Estat» i per tant havia

La Lola es retroba amb la seva filla

ECONOMIA

L’Incasòl comença les obres requerides per Amazon A principis d’any, Amazon va fer efectiva una opció de compra a l’Incasòl d’uns terrenys al polígon Mas Blau II per 30 milions d’euros. Malgrat ser una venda feta per una entitat de dret públic, el contracte està protegit per la confidencialitat. Segons es va filtrar, Amazon exigia que la parada del metro Mas Blau de la L9 estigués operativa, una sèrie de canvis en la regulació urbanística, l’adequació de les vies d’accés per a què puguin passar camions i una línia elèctrica soterrada.

Protesta de la Plataforma Salvem l’Artesà davant de l’ajuntament. J.V.

d’estar privada de llibertat i sota custòdia policial fins que fos deportada. Va estar fins al dijous 8 de desembre, quan va ser repatriada, tancada en el centre d’internament de Elliniko, que és per a dones estrangeres. En arribar a l’Aeroport del Prat, la van rebre una cinquantena de persones entre familiars, amics i companys de militància.

En un temps rècord, es va fer una modificació puntual del Pla General

Metropolità, amb el vistiplau del ple municipal del Prat, per a permetre una alçada edificable de 19 metres. En els darrers mesos, l’Incasòl ha formalitzat d’adjudicació pública d’obres al Mas Blau II per un valor de 2,2 milions d’euros: la construcció d’una línia elèctrica subterrània fins a la parcel·la d’Amazon i tres projectes que s’executen conjuntament, que són obres de millora dels accessos viaris i en l’avinguda Onze de setembre i la construcció de dos col·lectors d’aigües fluvials. Faltaria licitar obres per a la línia elèctrica per un cost d’almenys 1 milió més.


la Riuada desembre de 2016

5

actualitat

Doctor en Història Medieval, presentarà el 21 de desembre al Cèntric el llibre «A l’ombra de Barchinona. Antecedents i gènesi de la societat feudal a l’entorn del delta del Llobregat (segles VI-XI)», etapa fins ara mai presentada en format monogràfic.

Va tenir lloc el 22 de novembre al Cèntric, moderada per Bertran Cazorla, periodista i politòleg pratenc i amb les intervencions de Jordi Borràs i Xavier Casals. Es va fer una anàlisi sobre la realitat d’aquest corrent i els seus risc

LABORAL

TERRITORI

La vaga de neteja omple de brutícia l’aeroport Durant l’operació sortida del pont de desembre, les terminals 1 i 2 de l’aeroport del Prat han acumulat brutícia per la vaga dels serveis de neteja. Cinc dies en què les papereres han estat plenes a vessar d’escombraries, els lavabos bruts i el terra cobert per papers de diari trossejats, escampats durant les protestes de la plantilla de Valoriza. Previsiblement, tornarà a haver-hi vaga els pròxims dies 22 i 23 de desembre, ja que els sindicats UGT i CCOO, que han convocat les aturades, afirmen que no han arribat a cap acord amb l’empresa. Segons els sindicats, Valoriza va guanyar l’adjudicació del concurs d’AENA a principis d’any havent presentat una oferta amb un preu un 20%

RÀPIDS

Taula rodona sobre el neofeixisme al s. XXI

Jordi GiBERT PRESENTA NOU LLIBRE

per sota del cost real, i ara pretén reduir la despesa incomplint els acords laborals, reduint els dies lliures i incrementant de la càrrega de treball. L’anterior contractista Vareser també va guanyar el concurs abaixant preus i va incomplir les condicions pactades amb els treballadors, que van fer vaga el 2012 i el 2015.

Tercer incident a PlastiVerd El passat 22 de novembre cap a les cinc de la tarda es va generar un incendi a la fàbrica PlastiVerd, antiga Seda de Barcelona. El foc es va originar en la conducció de gas i en la turbina que genera l’electricitat, i el que cremava era l’oli tèrmic refrigerant que es trobava a la maquinaria. Aquest tipus de producte va provocar un fum de color negre, espès i molt visible. A les onze de la nit, l’incendi es va donar per extingit després que treballessin fins a 20 dotacions de bombers.

La mateixa planta industrial ha patit tres incidents, però en cap s’ha activat cap alarma

Ha estat el tercer cop que aquesta planta industrial pateix fuites d’oli tèrmic, però els altres cops sense arribar a cremar. No obstant això, va generar males olors, entre altres molèsties que afectaven la població. Ni en les fuites anteriors ni en l’incendi van saltar les alarmes acústiques ja que els incidents no formen part dels riscos establerts com a fuites químiques. En l’incendi, es va valorar que el fum no era tòxic per a la població i a més a més, el vent l’estava sent orientat cap al Parc agrari. Tot i això, es va recomanar el confinament dels veïns. L’ajuntament, que va afirmar que aquest tipus d’incendis són comuns en les fàbriques, ha sol·licitat a la Generalitat que revisi les instal·lacions.

Papers cobrint el terra de la terminal

POLÍTICA

La Fiscalia demana presó pels acusats del frau al Port La Fiscalia de Barcelona demana entre 7 i 10 anys de presó per a nou processats pel presumpte frau en les obres d’ampliació del dic Est. Les multes sol·licitades pugen entre 45.000 i més d’un milió d’euros. La investigació dels alts càrrecs i tècnics de dues unions temporals d’empresa que dirigien i controlaven les obres per un suposat frau de 29 milions d’euros, es va iniciar el 2010 i es va tancar fa dos anys. La Fiscalia considera que nou dels investigats podrien haver comès delictes d’estafa i falsedat documental i frau fiscal. A partir de les declara-

cions de l’IVA es van descobrir unes factures falses de 865.000 tones de pedres, que mai van existir, per a la construcció del dic per un valor d’11 milions d’euros. Hi va haver albarans, factures i la falsa aparença de transports i obres, però també irregularitats en el control dels materials. La investigació també apunta que la UTE va facturar a l’Autoritat Portuària de Barcelona gairebé 18 milions per pedra de pedrera, quan en realitat va utilitzar runes, que és molt més econòmica, per a construir unes instal·lacions auxiliars quan, de fet, aquestes obres havien d’anar a compte del contractista.

El fum de l’incendi a PlastiVerd, antiga Seda, era visible des de lluny. K.F.


la Riuada desembre de 2016

actualitat

RÀPIDS

6

homenatge a Miguel Hernández

El divendres 2 de desembre va tenir lloc al Cèntric la representació de «A voz ahogada», una obra que és un homenatge a un grup d’homes que als anys 60 van representar aquest text de forma clandestina dins la presó de Burgos.

Torna la Fira Avícola Enguany torna la fira dedicada als pollastres potablava, juntament amb la mostra d’entitats, gastronòmica i alguns actes de cultura popular. La mostra obrirà les portes el divendres 16 de desembre a les 19 h al recinte de Cal Gana. CULTURA

POLÍTICA

Procés participatiu sobre la gestió Sisena mostra del passat agrícola del Prat de residus i neteja viària

Filera de contenidors. P.V.

Cartell de la Mostra de la col·lecció etnològica del Prat

L’ajuntament del Prat ha posat en marxa un procés de participació sobre residus i neteja, per tal de tenir en compte l’opinió ciutadana de cara al proper concurs públic quan finalitzi l’actual. Es tracta d’un procés participatiu, telemàtic o presencial, en què s’omple un formulari amb una sèrie d’ítems. Es demana la valoració de diferents aspectes dels serveis, com per exemple el soroll, l’estat de la neteja, si hi ha suficients contenidors, i la persona que contesta ha de marcar una graduació de la seva satisfacció. També hi ha un espai per a escriure aportacions. Les valoracions es limiten a la localització concreta que s’indiqui. No hi ha, doncs, l’opció de valorar el conjunt del municipi ni mostrar les preferències sobre els diferents models de neteja o recollida de residus. Tampoc s’entra en la vessant econòmica.

No es detalla de quina manera es tindran en compte els resultats

la Riuada | dipòsit legal:

A diferència d’altres processos participatius municipals, manca la difusió d’informació explicativa del servei públic, com per exemple una diagnosi o la formulació d’objectius a assolir. L’ajuntament externalitza aquests serveis a empreses privades, i no es detalla de quina manera es tindran en compte els resultats de la participació ciutadana. Cal tenir en compte que la normativa de contractació pública prima el criteri del menor cost econòmic per sobre d’altres condicions. La prestació privada dels serveis de neteja i recollida de residus és un mercat oligopolístic sovint denunciat per manca de transparència. La concessió al Prat de Llobregat actualment la té Urbaser, per uns 8 milions d’euros. Aquesta va ser una de les empreses multades per la Comissió nacional dels mercats i la competència per haver pactat per a repartir-se les licitacions públiques i clients privats. Segons un estudi del Tribunal de comptes, la privatització de la recollida d’escombraries té un sobrecost mitjà en comparació a la prestació directa del 27%, i en el cas de la neteja, d’un 71%,

Cal Pere del Joan Pau torna a obrir les portes en la sisena mostra etnològica del Prat. Coincidint amb la fira avícola, la família Puig Casas exhibeix la seva col·lecció referent a finals del segle XIX a meitats del XX. Els carros, eines i maquinàries tradicionals del Prat ens recorden com eren els treballs en un sector que actualment gasta les majors inversions en desenvolupar nova tecnologia. Les

explicacions ens traslladen a indrets i persones del passat. La mostra s’inaugura el 17 de desembre al matí, quan actuarà la Colla Bastonera del Prat. Es faran visites comentades cada diumenge a les 12h fins el 19 de febrer. al carrer Barcelona, 128.

Visites guiades Els diumenges a les 12 h fins al 19 de febrer

CULTURA

Tió i caganer, tradicions de Nadal d’un poble escatològic Que els catalans tenim una espècie de fixació en tot allò relacionat amb la defecació és un fet palpable en les nostres tradicions nadalenques. Del caganer del pessebre al tió de Nadal. En el cas del tió és una barreja de la tradició ancestral de portar el bosc a casa per Nadal com a signe d’abundància. Aquest mateix significat és el que se li atorga a l’arbre de Nadal

dels països nòrdics. L’escatologia en les tradicions se suposa que té l’origen en el ruralisme del costumari català molt basat en en històries de ramaders i pagesos. D’aquest ambient en sortiria una òptica pràctica i simbòlica dels excrements com a forma de retornar i agrair a la terra allò que ens dóna. D’aquesta mescla singular en sortiria la tradició tan repetida del tió de Nadal.

bimestral gratuït d’informació local

GI-352-2010 | tiratge: 5.000 exemplars edita i distribueix: Associació Pratenca de Comunicació Popular (APCP) publicitat: publicitat@lariuada.cat Els comentaris i opinions publicades són propietat dels seus autors i la Riuada no se’n fa responsable. Les nostres opinions queden expressades a l’editorial. Per fer-nos arribar temes o informacions del Prat podeu escriure a redaccio@lariuada.cat o visitar www.lariuada.cat


la Riuada desembre de 2016

7

xarxes

La tira

Peledelatele

com gat i gos Carmen Santos Molts cops ens oblidem que la nostra localitat no és només per a nosaltres, sinó per a tots aquells éssers que l’habiten, com també poden ser, per exemple, els gossos. Segons en quina part de la localitat és bastant difícil trobar un «Pipi-Can». I quan ens els trobem, aquests semblen que qui els ha dissenyat mai ha compartit un moment amb un gos. Costa de creure que hi hagi bancs amb forma punxeguda i quasi arran de les tanques quan sabem que als gossos els hi agrada córrer i passar per llocs estrets. Fa unes setmanes, vaig presenciar com un llebrer es desgarrava un costat del cos, fent-se una ferida de grans dimensions que va requerir punts de sutura. Com també, trobem certes limitaci-

contrapunt

el pessebre

opinió

ons a l’estiu per poder anar amb els gossos a la platja. Quan hi ha millors condicions climatològiques que ho permeten, no podem accedir-hi, quan sí que ho podem fer durant tots altres mesos de l’any. Estaria bé, que durant aquesta estació també hi poguéssim accedir. Si hi ha problemàtiques de convivència, és tan fàcil com habilitar una zona per ells, com s’ha fet en altres localitats i ha estat valorat molt positivament. Davant de la carència d’espais i problemàtiques que generen aquests, no ens queda una altra opció que estar a la cerca d’espais abandonats que no tenen cap ús, com per exemple, els camps del costat de l’estació, perquè els nostres gossos li puguin donar una utilitat, que no se’ns ofereix des de l’administració.

La panoràmica La invasió de les terrasses El tram de l’Onze de setembre tocant a la rotonda del Mercabarna s’ha anat poblant de cadires i taules dels bars. La vorera és ben ampla, pèro no s’hi pot passar perquè, a cada bar, les terrasses ocupen gairebé tota la superfície, i al final els vianants acaben anant pel carril bici.

Ara que ve Nadal i anirem a la Fira Avícola a cruspir-nos el gall, la gallina i el que faci falta, arriba aquell moment, idíl·lic per alguns i carrincló per uns altres, de muntar el pessebre. Al Prat ja ens hem acostumat a la recreació vivent que fan alguns valents al Parc Nou de Sant Cosme o a les maquetes que altres anònims artesans treballen per exhibir al bell mig de la Plaça de la Vila. El que segurament molts no s’han plantejat és que es podria muntar un bon pessebre vivent amb algunes de les principals figures de la política municipal: Déu: No és una figura física als pessebres però resulta que és qui ha creat tot plegat. Una mica com passa a El Prat amb Tejedor: no es deixa veure en excés però és totpoderós, omnipresent i el creador de tota obra pratenca des de fa 34 anys. El culte a la seva obra és tal en determinats cercles que criticar la seva gestió pot ser castigat com a heretgia. Els pastorets: Els regidors socialistes. Legislatura rere legislatura porten a pasturar els seus ramats pels prats de l’amo ecosocialista. De tant en tant, Déu totpoderós els deixa munyir alguna ovella i gaudir del seu propi formatge. Suficient per continuar quatre anys

més sense gaires estirabots. El nen Jesús: La seva cara i fins i tot el seu sexe són encara una incògnita per desvetllar. De moment només podríem posar un nadó ben embolicat en una manta o un llençol. Sigui qui sigui, haurà de fer efectiva la continuïtat de l’obra de Déu en la terra pratenca en les eleccions municipals d’aquí a uns tres anys però haurà d’anar amb compte amb aquesta difícil tasca, no sigui que acabi crucificat abans d’hora. El caganer i els Reis Mags: Els diferents candidats i regidors de l’oposició. Els dos personatges pessebrístics s’hi escauen bé perquè per una banda es pot considerar una important consecució de cagades no plantar cara elecció rere elecció el poder del Déu actual. Per l’altra, la seva escassa mobilització de vot per aconseguir un canvi de la religió predominant, es pot considerar, l’or, l’encens i la mirra que necessita el proper nen Jesús. Els recentment arribats partits de l’autoanomenada «nova política» de moment només han pogut assumir el paper de patges reials i, a sobre, escindits i enfadats entre ells mateixos.

Anagrames de Scrabble

| Número 19, objectiu: 384 punts


8

la Riuada desembre de 2016

l’entrevista

Xavier Muñoz Membre de la plataforma Tanquem els CIE Xavier Muñoz és advocat i criminòleg, membre de l’Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans de la Universitat de Barcelona. Membre de Tanquem els CIEs, col·lectiu pels drets de les persones migrants. Membre del Telèfon Roig.

Llegiu l’entrevista a:  www.lariuada.cat Moment de l’entrevista amb en Xavier Muñoz. P.V.

«És important que les persones internes siguin conscients que hi ha gent que els dóna suport» - Què és un CIE? Els CIE són presons administratives en les quals s’internen persones estrangeres durant un període de 60 dies amb la intenció de ser expulsades del país. Formalment no es tracta ni d’una detenció (que sols pot durar 72 h) ni d’un empresonament (que sols pot ser decretat per un jutge), es tracta d’una mesura constitucional provisional que contempla l’estat espanyol per deportar persones que es considera que es troben en situació irregular. Tot i així en la meitat dels casos no es produeix la expulsió i la persona es posada en llibertat. - Hi ha arbitrarietat en la detenció de les persones que internen en un CIE? Quan s’interna una persona al CIE s’inicia un mecanisme que ha d’acabar amb la deportació, però no sempre és així. Hi ha una selecció en les persones que són detingudes i internades precisament en funció de la facilitat d’expulsar-les. Aquesta selecció intencionada fa que al CIE de Barcelona la majoria dels interns siguin marroquins i que per exemple, al CIE de Múrcia la majoria siguin Algerians. Això es deu a qüestions de transport i consulars que faciliten la deportació de persones amb aquesta nacionalitat. Difícilment es veuen Xinesos o Sud Americans, ja que el cost és molt major. Als CIEs de València i Madrid hi ha mòduls de dones, aquest fet fa que només en aquests entorns es detinguin dones per ser deportades, en els altres llocs això no passa.

Donem suport als interns, els visitem i denunciem les vulneracions dels DDHH - Els CIE són legals? Sí, els CIEs són legals per la legislació d’estrangeria. Sovint l’estat manifesta que l’existència de CIEs és una imposició de normatives europees però això no és així. Les normatives europees sols ho contemplen com una possibilitat però no com obligatorietat. - Quin es el tracte que reben els interns al CIE? És difícil saber-ho, ja que s’envolten d’una opacitat molt més alta que els centres penitenciaris. A les presons hi ha uns psicòlegs i un règim de visites que en un CIE no hi és, no hi ha ni programes ni tècnics contemplats, així que no se sap que hi passa. Valorem que amb la feina de la plataforma s’ha visibilitzat el maltractement dels CIEs però això no ha vingut de part de cap govern. Les persones migrants sovint

El CIE és la punta de llança de les polítiques migratòries de l’Estat no coneixen el seu entorn ni els seus drets i no tenen un flux de facilitar la informació quan són internats. Tot i això creiem que en el procés de visibilització hem avançat molt. - Quin són els objectius de la plataforma, en els seus diferents nivells? L’objectiu final òbviament és tancar els CIE. A nivell més possibilista, actualment ens plantegem fer difusió del que passa a dins aquests centres i creiem que anem pel bon camí. La nostra feina és fer difusió social. Ens dediquem a donar suport als interns, visitar els interns i internes dels CIE i denunciar les vulneracions dels drets humans que es duen a terme. Fem tot això conjuntament amb els col·lectius de migrants. És important que les persones internes siguin conscients que hi ha gent que els dóna suport.

- Quins han estat els escàndols més destacats del CIE de la Zona Franca? Al parlar de veritables escàndols cal destacar el cas de l’Alik, que al gener del 2015 es trobava en una cel·la aïllament i va aparèixer mort. Nosaltres pensem que és responsabilitat de l’administració. Vam intentar judicialitzar el cas per a trobar-ne els responsables però sols hi ha hagut petites investigacions sense recorregut, cosa que és bastant comú. Aquests casos no acostumen a passar la fase d’instrucció. En part s’explica perquè el fiscal en matèria d’estrangeria sovint no té una funció investigadora tant com s’esperaria. - Quin paper juga el CIE dins de la política migratòria? El CIE és la punta de llança de les polítiques migratòries de l’Estat, hi ha un sistema més cruel encara i més desconegut: les batudes racistes o bé els vols de deportació exprés. Tot és un entramat que suposa un seguit de violències generalitzades contra la població migrant, un col·lectiu molt important de la societat. - Què és el que coneixem com a deportacions exprés? Les deportacions exprés són l’expulsió d’una persona des de comissaria en un període de 72 h, aquest fet genera un trauma major, si cap, que les expulsions des d’un CIE. Persones a les quals se’ls acaba la vida de sobte. No hi ha dades, es fan en total impunitat.

031riuada  
Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you