Page 1

R

la Riuada Mitjà Pratenc de Comunicació Popular

número 30 any 5 setembre del

2016

Bimestral gratuït

PÀG. 2-3

Torna la Festa Major del Prat, enguany amb especial atenció a les agressions sexistes

www.lariuada.cat

PÀG. 5

La caça d’aus en espais naturals encén les alarmes de les entitats ecologistes. PÀG. 6

Els Carceller, propietaris de la Damm, eviten entrar a presó pagant una multa.

PÀG. 5

S’aprova un PAM qüestionat per la poca participació efectiva.

PÀG. 8

«Treballem amb persones que estan en situació d’exclusió i no poden exercir la seva ciutadania» MERCÈ MEROÑO a l’entrevista


2

la Riuada setembre de 2016

a fons

Festa Major, el retorn de la cita La Festa Major omple El Prat d’activitats, enguany la festa va acompanyada de la conscienciació davant les agressions masclistes que sovintegen els grans esdeveniments.

U

n any més arriba el setembre i al Prat això és sinònim de Festa Major. Els infants ja han tornat a l’escola, ja ens hem acostumat a la rutina laboral, ha començat la tardor astronòmica, però és la Festa Major, i la pluja que sol caure, són les que posen punt i final a la temporada estival.

La programació d’enguany és variada i cadascú es fa la Festa Major a la seva mida. De vegades, alguna gent voldria desdoblar-se per poder estar a dos llocs alhora. També hi ha qui desitjaria que els dies tinguessin més hores per poder descansar entre la festa nocturna i les activitats del matí. O per allargar la festa!

Malgrat que la Festa Major segueix un model institucionalitzat en què la major part de la programació corre a càrrec de l’Ajuntament, la Festa Major és també la implicació de moltíssimes persones de les entitats pratenques, per a les quals és una de les cites més especials de l’any. La cultura popular surt al carrer, moltes entitats espor-

tives organitzen tornejos, però són menys nombroses les associacions que munten carpes o organitzen les seves pròpies activitats de manera autogestionada, amb l’excepció de les Festes Populars i Alternatives. Darrera de la Festa Major no només hi ha un pressupost municipal sinó també el treball voluntari de molta gent.

Recull de l’Agenda d’actes

Alguns destacats per a viure una Festa Major trepidant DIVENDRES

DISSABTE

DIUMENGE

Matinades Gralleres: Pels carrers de la Vila (8h)

Ballada de Sardanes amb la cobla Baix Llobregat, Pl de la Vila (12h) Vermut de clàssics: El Teatre Kaddish convida a un recorregut per Torre Muntadas de la mà de personatges clàssics. (12h)

Cercavila d’inici (20:15h)

Dinar de Festa Major: Organitzat per La Riuada. Comptarà amb activitats infantils i cultura popular. Font del Gall (12h) Cercatasques Antifeixista: Inici a la Plaça de la Vila (22h)

Concerts a l’Estació: Green Valley, Aspencat i Tapeo Sound System: Pàrquing de l’estació (23:30h) Nit Feminista a les Festes Populars i Alternatives: Koru, Chroma i Dj Momo. Carrer Penedès (24h)

Músiques al Parc: Tarda/nit de concerts al Fondo d’En Peixo amb: Nakany Kanté, The Risas, Molly Varlet (18h)

Diada Castellera: Castellers de Vilafranca, Capgrossos de Mataró, Castellers de Cornellà i Castellers del Prat , Pl de la Vila (18h) 32è Pratifoc: Inici al Parc del Fondo d’en Peixo (21h) Nit de Concerts a les Festes Populars amb: Mandragora, Alea Fellas, Subversa i The Cabrians i PD’s Sonidero Fritanga. Carrer Penedès (Skatepark) (22h)

DILLUNS

La Cirquera: Matí de Circ amb les companyies Alta Gamma i La Banda de Otro. Sessió familiar de Circ a la plaça Pau Casals (11h)

Músiques al Parc: últims concerts de Festa Major amb Jordi Pujol & friends, Balkumbia i Quimi Portet (Tarda-Nit) Cercavila de Fi de Festa: Carrers de la Vila (20:30h)

Espectacle infantil: La companyia Sebas presenta Alone, sobre la soledat de la mà del circ i el teatre gestual. Plaça Louis Braile (18h) Olimpíades del Fang: amb jocs populars. Antiga Escola del Parc (19h)

Piromusical: Pàrquing de l’estació (22h): Un final de festa més que tradicional per cremar l’última pólvora fins l’any vinent.


la Riuada setembre de 2016

3

a fons

2016, 1954, 1830, 1560... els orígens d’una Festa Major que va canviar de dia Joan Amades, el geni que compilà la tradició ancestral catalana en el seu llibre de referència, el Costumari Català, explica que les Festes Majors catalanes són germanes de festes esteses per tota la geografia europea. Tenen en el seu origen en l’adoració a divinitats a les quals se les representa com a portadors dels fruits de la terra. Aquestes festes serien actes populars d’adoració i agraïment a aquestes divinitats. Posteriorment amb el procés de cristianització i d’homogeneïtzació cultural, aquestes divinitats ancestrals van anar sent substituïdes per Sants. En el cas del Prat, primer per Sant Pere i Sant Pau el 29 de Juny i més tard, per Sant Cosme i Sant Damià. L’adoració a Sant Cosme i Sant Damià va aparèixer arran d’unes epidèmies de febre

cap a l’any 1560. Des del segle XVI la Festa Major se celebraven dues festes: al juny, per la festivitat de Sant Pere i Sant Pau, i també el dia dels copatrons Sant Cosme i Sant Damià, el 26 de Setembre. Degut a la acumulació de feina en la collita dels camps dels jornalers a finals de juny, a partir de 1830 va anar guanyant fama la festa major de setembre en detriment de les de juny.

El Rotllà i la Griselda, els primers elements d’imatgeria festiva van ser adquirits l’any 1954 Durant molts anys, els actes de la Festa Major consistien bàsicament en

un ofici religiós solemne, jocs tradicionals i el ball. Aquest darrer acostumava a ser l’acte més esperat de les Festes. En un principi es feia a l’aire lliure. Un temps després, aquests balls es van anar fent en el si d’associacions i van esdevenir de pagament. D’aquí sorgiren els envelats, una de les imatges més típiques de les nostres festes majors del passat. Un dels elements més destacats de les nostres festes és la imatgeria. En concret al Prat, les imatges més antigues de la localitat són els gegants Rotllà i Griselda, adquirits per l’ajuntament l’any 1954. Amb el pas del temps, els actes es van diversificar fins a l’actual ventall: la fira, els concerts, la cursa popular, cercaviles, correfocs i, més recentment, el cercatasques.

Les Festes Populars i Alternatives fan un protocol contra les agressions sexistes Enguany les Festes Populars i Alternatives arriben a la seva XXIa edició amb un model festiu plenament consolidat i madur. Les Festes durant els darrers anys han anat modificant el seu format però han mantingut la seva essència i el seu missatge. Són un espai referent per molta gent que s’hi aplega any rere any. A banda de la pròpia assemblea de Festes Populars i Alternatives, hi col·laboren diverses entitats i moviments socials del Prat. Des de l’Assemblea de Festes Populars i Alternatives es destaca com a novetat la creació d’un protocol de prevenció i actuació per donar resposta a possibles agressions sexistes durant les festes. Aquest protocol ha estat realitzat amb la col·laboració del col·lectiu feminista local Cicle Violeta. Aquesta decisió s’ha pres després d’avaluar que cal treballar col·lectivament per a prevenir i no permetre actituds sexistes, sovint silenciades o minimitzades.

El feminisme és un element clau del model d’oci que es reivindica Les agressions sexistes són una problemàtica molt estesa dins dels espais d’oci. Sovint amb l’excusa d’un ambient distès i el consum d’estupefaents, les actituds sexistes i patriarcals pre-

sents en els rols de societat s’exageren i s’intensifiquen, evidenciant-se una veritable problemàtica que impedeix a dones gaudir la festa amb llibertat i sense patir assetjament o altres actituds sexistes.

L’activació del protocol pretén prevenir les agressions i donar una resposta col·lectiva A moltes festes populars de barris i pobles s’han dut a terme iniciatives per a aconseguir que els espais siguin lliures de sexisme, i el protocol d’actuació és l’instrument que està tenint més efectivitat. El protocol del barri del Poble Sec de Barcelona elaborat l’any 2015, fruit del treball de diverses entitats que organitzen la festa major i col·lectius feministes, n’és potser el referent més destacat. Consta de mesures d’acció prèvies, com la conscienciació, o bé per a aplicar en cas que es produeixi una agressió sexista. En la majoria d’aquests protocols es destaca que les accions preventives i de sensibilització són les que tenen ma-

jor incidència. Aquests protocols també destaquen i expliciten els passos a seguir en el cas que l’agressió tingui lloc. Es fa referència a que la resposta ha de ser col·lectiva i organitzada per tal d’expulsar l’agressor de l’espai de festa si s’escau. També s’explicita

que després és responsabilitat de tots els assistents d’estar alerta per tal que l’agressor no torni a l’espai. Cal tenir clar que la sensació d’una agressió és una condició subjectiva i personal, però que la resposta ha de ser col· lectiva.


la Riuada setembre de 2016

actualitat

RÀPIDS

4

Aprovat el Pla Especial de l’Artesà

riscos laborals a groundforce

L’equip de govern es va quedar sol al Ple de setembre, la resta de forces van votar en contra (Guanyem, CDC, ERC i regidors no adscrits) o es van abstenir (C’s, Se Puede i PP). L’aprovació és el tràmit previ al Projecte Bàsic.

Inspecció de treball ha emès una resolució que conclou que l’empresa ha incomplert la normativa de prevenció de riscos laborals en les embarassades. Tal i com denunciava CGT, no havia adaptat els seus llocs de feina. LABORAL

CULTURA

Un nou còmic pratenc de la mà de Conxita Herrero Les seves històries dibuixades passen dels fanzines al llibre El passat mes d’abril va sortir a la venda el primer llibre de la pratenca Conxita Herrero Delfa. Publicat per l’editorial Apa-Apa Cómics, “Gran Bola de Helado”, és un recull d’històries breus, representades en un còmic a tot color. Conxita Herrero és una jove dibuixant nascuda al Prat, que va fer els seus primers passos a l’Escola d’Arts del Prat. La dibuixant va fer belles arts a la Universitat Complutense de Madrid. Tot i ser la seva primera obra, no ha estat el seu debut artístic. Conxita va començar a editar el seu art fent fanzines. Això li permetia autoeditar-se i decidir plenament sobre què i com publicar. Edicions fetes per l’artista són; “Fallo y error salvaje”, “Una cuestión menor”, “Moments of sufficient lucidity” o “Peic”. Amb aquests treballs la dibuixant pra-

“Gran Bola de Helado” és un salt endavant en la carrera de l’artista pratenca tenca ha visitat un gran nombre de festivals dedicats a aquest tipus d’edició. Entre ells en destaquen; el Gutterfest a Barcelona, el MEA a Madrid, el Tenderete a València o el Gropo-Gropo a Pontevedra. “Gran Bola de Helado”, és un gran pas en la seva carrera, ja que suposa la seva primera obra publicada per una editorial. És un recull de 17 històries curtes a tot color. Són petits fragments autobiogràfics que posen en evidencia la quotidianitat, l’esdevenir i l’emotiva vida de l’artista. La narració gràfica empra un to oníric de fantasia obscura.

El caos a Vueling L’operació sortida de l’estiu va desencadenar el caos a Vueling amb demores i cancel·lacions sense precedents. El sindicat de pilots SEPLA ja havia alertat, al juny, el sobredimensionament dels plans de vols de la companyia, i CESHA, del personal de terra, havia advertit dels que Iberia, operadora del handling de Vueling, no havia incrementat la plantilla i que els treballadors ja estaven treballant al límit. Per a Miguel Ángel Sánchez de CESHA, el col·lapse s’explica pels canvis en el sector aeroportuari des de la seva liberalització. Vueling està en el grup multinacional IAG i porta una dinàmica expansiva imparable, a costa de reduir costos rebaixant salaris i condicions de treball. Vueling va esgotar apurar la planificació del

Mostradors de Vueling. K.F.

ECONOMIA

El Prat, la primera ciutat petita de la península en IED La consultora FDI Intelligence, del grup Financial Times, va analitzar les ciutats de més de 50.000 habitants de Portugal i l’Estat espanyol segons els projectes i les inversions internacionals. L’estudi mostra un rànquing en què el Prat és ciutat de menys de 150.000 habitants amb més inversió estrangera directa (IED).

Portada del còmic de la pratenca Conxita Herrero.

treball fins als límits de la normativa reguladora de l’aviació civil i establint uns preus per al handling per sota dels costos reals. Quan s’acumulen els retards, es produeix una reacció en cadena. Per a Sánchez, l’aeroport del Prat és la porta d’entrada del turisme massiu, amb preus barats i condicions de treball també de baix cost.

Les causes són la seva activitat aeroportuària i el transport marí i per ferrocarril. De fet, el Prat se situa en el quart lloc en el total de ciutats en inversió de capital estrangera en el sector del transport. Aquest estudi constata que el Prat és un node

econòmic per a l’abastiment de mercaderies i turisme cap a l’Àrea Metropolitana de Barcelona, i que el capital estranger en té un fort protagonisme. Però això no es tradueix en una millora del benestar social de la població. El transport es tracta, tal com qualifica aquest estudi, d’una activitat de baix valor afegit. De fet, l’expansió d’aquest model productiu metropolità ha estat paral·lel a la devaluació de les condicions laborals i salaris dels convenis col·lectius dels sectors de serveis i un empitjorament de la precarietat en la contractació del transport i de la indústria de la Zona Franca.


la Riuada setembre de 2016

5

actualitat

Retirada d’amiant d’edificis municipals

Un membre de la Marea Pensionista del Prat va tenir un judici per la revalorització de l’IPC de la pensió de l’any 2012. Hi va anar acompanyat d’altres activistes. La Marea està interposant demandes col·lectives.

La Plataforma Associació Víctimes de l’Amiant va presentar una moció al darrer ple sol·licitant la retirada d’amiant. En ser aprovada, l’ajuntament s’ha compromès a retirar l’amiant de tots els edificis municipals.

TERRITORI

POLÍTICA

La problemàtica de la caça al Delta del Llobregat Al juliol, unes fotos publicades de matances de tudons en un espai concorregut de les reserves naturals van generar una gran alarma. SOS Delta del Llobregat va impulsar una campanya de denúncia a Change. org que ha estat recolzada per més de 97.000 persones. La problemàtica comença a finals dels anys 80 quan, a instància dels pagesos, es van crear “zones de seguretat” al Delta, on la Generalitat donava permisos puntuals per a caçar espècies que provocaven pèrdues als conreus. Segons Raúl Bastida, de SOS Delta, “un canvi legal fa 4 anys va fer més laxa la concessió de permisos, que s’expedeixen sense necessitat de demostrar danys.”

El resultat més dramàtic l’ha patit el collverd, que ha arribat al límit de la seva extinció local, reduint-se en un 94% en passar de 3.123 exemplars censats el 2002 a 191 el 2015. L’Ajuntament ha demanat a la -generalitat el cessament dels permisos, tal com reclamava Depana.

Aprovat el PAM 2015-2019 Un cop constituït el govern municipal, va endegar el procés d’elaboració del Programa d’Actuació Municipal (PAM), va ser aprovat al ple municipal del mes de juny. El procés emprat per a dissenyar el PAM dista bastant dels processos que ICV ha posat en pràctica a altres municipis en els quals està al govern municipal, com ara Barcelona. Al Prat, en la part executiva del PAM no es compta amb la participació ciutadana. La participació es limita a fer

El PAM no ha apostat per enfortir la participació ciutadana Caça als espais naturals. Depana.

TERRITORI

Alta criminalitat al Prat? Arran de la publicació del Balanç de Criminalitat elaborat pel Ministeri de l’Interior pel segon semestre del 2016, van aparèixer alguns titulars a la premsa online posicionant el Prat com el municipi amb més criminalitat de l’Estat espanyol. En termes relatius, el Prat encapçalaria la classificació amb una taxa de 511 delictes per cada 10.000 habitants. En els casos de furts, el municipi també ocupa la primera posició amb una taxa de 247. Per arribar aquesta taxa de criminalitat, s’han dividit les dades de delictes totals entre la població resident al municipi. D’una banda es comptabilitzen tots els delictes comesos a

RÀPIDS

revalorització de les pensions a judici

la zona, però de l’altra, l’índex únicament els refereix a la població resident. Al Prat, aquesta manera de calcular la criminalitat està distorsionada ja que, segons el Ministeri d’Interior, el 40% de dels delictes i faltes es recullen a l’aeroport. Hi transiten gairebé 40 milions de passatgers, en canvi, la xifra d’infraccions es divideix entre els 63.000 habitants. Les xifres no es corresponen a la incidència real de la criminalitat al Prat. Aquests missatges alarmistes acostumen a generar una sensació col·lectiva d’inseguretat, que pot derivar en l’exigència de mesures més punitives i major control policial.

Presentació del PAM. pam.elprat.cat

comentaris sobre un projecte ja dissenyat. Segons dades de l’ajuntament, menys del 6% de les persones que van participar en el procés, ho van fer en espai de debat de barri, espais que es proposaven com a elements de cohesió comunitària. En l’acte de presentació del PAM, diverses persones van demanar explicacions sobre el procés i van ser contestades que simplement es dirigissin a la regidoria interessada. Comparativament, mentre que el PAM de Barcelona inclou un 72% de les propostes de la seva ciutadania, el del Prat només incorpora el 8% de les aportacions de la població.


la Riuada setembre de 2016

actualitat

RÀPIDS

6

5 DIES DE VAGA ALS AUTOBUSOS MOHN, SL

l’Esperanzah! escalfa motors

En una nova tongada de vagues, que al Prat afecta al N16 i l’N17, la plantilla pressiona per a desbloquejar les negociacions del conveni. Reclamen millores en els horaris i descansos per a facilitar la conciliació.

Se celebrarà del 7 al 9 d’octubre amb un el cartell on predominen la fusió i el mestissatge. Esperanzah! s’ha adherit al moviment Cultura amb Causa, que organitza una caravana de pallassos a Melilla per a reclamar obrir fronteres.

POLÍTICA

ECONOMIA

L’ajuntament publica el patrimoni Els Carceller pacten per a no dels regidors entrar a la presó

Imatge d’un ple de l’Ajuntament del Prat. elprat.tv

El pare i el fill de la nissaga Carceller.

La declaració de béns dels regidors és obligatòria segons la llei reguladora de les bases del règim local i la llei municipal i de règim local de Catalunya. L’Ajuntament del Prat va publicar la declaració de béns dels regidors i regidores al nou portal web «govern obert i transparència». Entre les dades hi figuren els béns immobles i mobles: dipòsits, vehicles i plans de pensió.

Els empresaris Carceller, propietaris de la Damm, van pactar amb la Fiscalia Anticorrupció un acord que els allibera de la presó. A canvi de pagar una multa històrica de 92 milions d’euros, la Fiscalia rebaixa al mínim les penes i els absol del delicte de blanqueig de capitals.

Dels regidors que tenen cartera, a excepció de Mayordomo, Martín Cuello i García Barrios, la resta tenen pisos de propietat, la majoria adquirits durant la bombolla immobiliària. I n’hi ha que dupliquen propietats: Lluís Tejedor i Rafael Duarte tenen segones residències, a Roses i a l’Ametlla de Mar, respectivament; Pilar Eslava i Lluís Mijoler tenen dos pisos de propietat al Prat i David Vicioso i Sergio Alegre, dos pàrquings. Juan Pedro Pé-

Alguns immobles i dipòsits superen els 100.000 euros

la Riuada | dipòsit legal:

rez i Alba Bou tenen les hipoteques més elevades, d’uns 300.000 euros. Diversos càrrecs electes d’ICV tenen plans de pensions privats, fet que entra en contradicció amb el posicionament del partit al respecte. A la declaració de béns hi ha mancances i informacions dubtoses. No hi consta cap dada de les regidores Esther García i Cristina Simón De Rafael Duarte no s’especifiquen els valors cadastrals d’un pis i d’una finca rural. A la declaració de la regidora Sandra Daza hi figura una hipoteca per un valor de 180.000 euros, mentre que als comptes corrents només hi consten tres euros. L’alcalde Lluís Tejedor té dos pisos i una casa que sumen un valor cadastral total de 172.683 euros amb hipoteques per valor de 195.481 euros. També té una assegurança de vida de 38.667 euros. Els dipòsits més elevats són els 104.000 euros de Rafael Duarte. Dels immobles, destaquen els valors castrals de les propietats de Núria Sanahuja, d’ERC, i d’IImma Llopis, de CDC, d’uns 100.000 euros, sense que els hi consti cap hipoteca.

Abans de l’acord, la Fiscalia sol· licitava 48 anys de presó per a Demetrio Carceller Coll i 14 per al seu fill

per haver simulat que el pare residia fora de l’Estat espanyol mitjançant un entramat d’empreses offshore. Es tracta del cas amb major volum de diners defraudats per una sola persona ocultant el domicili fiscal.

La Fiscalia rebaixa les penes a canvi d’una multa històrica

LABORAL

Inspecció de treball sanciona l’empresa Mary’s Twins L’empresa pratenca dedicada a la neteja d’escales de comunitats de veïns Mary’s Twins s’enfronta a un expedient sancionador d’Inspecció de Treball per no haver registrat la jornada de les treballadores. La secció sindical de la CNT a l’empresa, que havia reclamat aquest dret, va denunciar la irregularitat. L’empresària no permetia a les treballadores gaudir de les vacances que els hi pertoquen.

Aquest procediment sancionador arriba després de més de mig any de conflicte laboral Integrants de la secció sindical van denunciar a una entrevista al prat Ràdio les infraccions laborals i les pressions i tractes abusius que pateixen. Al seu torn, l’empresa ha demandat la CNT del Prat per aquestes declaracions, fet que les treballadores qualifiquen d’intent de repressió de la llibertat sindical.

bimestral gratuït d’informació local

GI-352-2010 | tiratge: 5.000 exemplars edita i distribueix: Associació Pratenca de Comunicació Popular (APCP) publicitat: publicitat@lariuada.cat Els comentaris i opinions publicades són propietat dels seus autors i la Riuada no se’n fa responsable. Les nostres opinions queden expressades a l’editorial. Per fer-nos arribar temes o informacions del Prat podeu escriure a redaccio@lariuada.cat o visitar www.lariuada.cat


la Riuada setembre de 2016

7

xarxes

La tira

Àlex Vilela

opinió

contrapunt

Algú deu tenir l’explicació

Tríptic per a una moció exitosa

Pere Ezcurra

Vols que l’il·lustríssim ple de l’ajuntament del Prat t’aprovi una moció? Necessites com beure i respirar que el teu text superi l’estret sedàs de l’ecosocialisme sempitern? Llavors, para atenció als consells per a una moció exitosa.

M’inviten a la inauguració de l’exposició sobre la història del Patí a Vela Català al Cèntric, un bon treball de la Federació Catalana de Vela. Amb absència d’autoritats a l’acte, vaig rememorar episodis d’una afició un pèl llunyana. Cal avançar per als més joves, que el Prat va tenir durant molts anys una de les flotes més importants de Catalunya. Coneguda com la IV Flota, competíem els patinistes locals per tot el Principat marítim. El Club Nàutic Prat va tenir més de 800 socis. AENA i la desídia municipal van arrasar amb maquinària, un munt d’il·lusions i històries esportives. Per això una exposició sobre el Patí a Vela resulta tan atractiva. En va, vaig donar voltes entre els diferents plafons per trobar algun referent del Patí al Prat. Cap menció,

cap imatge. No m’ho podia creure! La millor sala d’exposició de la ciutat durant dos mesos tractarà el tema i cap tècnic s’ha adonat de l’anomalia? O potser sí, i és una seqüela més de l’evident propòsit de no considerar història local tot allò que no protagonitzen “los padres de la patria”. El Patí a Vela al Prat mai va fer ús de diners públics per perdurar tants anys. Em sembla que això és inadmissible, ja que sense diners públics no es pot exercir el control. I si no vaig errat, que és possible, estaríem davant d’una incompetència tan evident com perillosa, ja que de nou posaríem en perill la poca història que ens està quedant. Recomano que aneu a veure l’exposició, val la pena, però fora el mateix si l’haguessin fet al Pallars o a Deltebre.

La panoràmica 40 anys de la manifestació contra el desviament El 17 de setembre va fer 40 anys de la històrica manifestació contra el projecte de desviament del riu Llobregat. Va aplegar unes 25.000 persones en una de les convocatòries més nombroses mai celebrades fora de les capitals catalanes. El Pla Delta del 1994 finalment va desviar el riu.

1. No avancis per l’esquerra. Siguem conscients que al Prat tenim l’ajuntament més d’esquerres com a mínim d’aquesta banda del Llobregat. Així que no ens passem de llestos amb lliçonetes sobre participació ciutadana, ajuts als més necessitats i de cap manera se’ns acudeixi incloure cap demanda de caràcter ecològic. Tota política d’esquerres que et passi pel cap al Prat ja es fa! Desisteix, insensat! Bé, com a mínim, has de reconèixer que «ja es fan molts esforços» sobre qualsevol tema. 2. Evita crítiques. Consell importantíssim. Perquè una moció sigui posada en consideració per l’equip de govern cal-

drà que tota crítica a la gestió municipal inclosa en el text no fereixi la subtil sensibilitat dels nostres governants. Per això molesta tant la reivindicació sobre L’Artesà i al novembre del 2015 la moció «Amiant Cero» no va prosperar (va incloure mobilització a la Plaça, pressió pel vot favorable d’ICV sobre la qüestió a la UE i denunciava presència d’amiant en indrets del Prat). Ara, parlada prèviament i retirant totes aquelles parts incòmodes ha estat aprovada. 3. Pacta l’aprovació prèvia. Al ple no estan ben vistes les sorpreses. Serà exitosa aquella moció consensuada amb l’equip de govern per després escenificar l’adhesió a la sessió plenària. Si vols que tiri endavant, no ho facis d’esquena als que manen... segurament per això al setembre s’ha tombat la moció en suport als encausats pel tancament de protesta a la UAB en defensa de la universitat pública «Som 27 i més».

Anagrames de Scrabble

| Número 17, objectiu: 379 punts


8

la Riuada setembre de 2016

l’entrevista

Mercè Meroño Presidenta de la Fundació Àmbit Prevenció Mercè Meroño té 56 anys i és llicenciada en Filosofia i Ciències de l’Educació, especialitzada en Psicologia. Treballa al Raval des de 1995, a la Fundació Àmbit Prevenció. L’entitat actua des de diferents serveis, amb persones del barri i l’objectiu d’acompanyar i donar-los recursos. Arran de la polèmica sorgida a l’agost amb les prostitutes del Raval, hem parlat amb ella perquè ens expliqui la seva visió dels fets. L’experiència i la passió que té per la seva feina és visible des del primer moment que comences a parlar amb ella. Llegiu l’entrevista a:  www.lariuada.cat Mercè Meroño. PV

«L’objectiu no és que modifiquin la seva activitat» –– Quina és la tasca que desenvolupa la Fundació Àmbit Prevenció? És una entitat que desenvolupa programes de reducció de danys en l’àmbit de la salut, VIH i drogodependències. També fa programes per a joves i per a dones. Amb persones que estan en situació d’exclusió social i que no tenen la possibilitat d’exercir la seva ciutadania plenament. Aquests programes els oferim des de serveis ubicats als barris. A Ciutat Vella hi ha un centre de reducció de danys en drogues i el servei àmbit dona, que està adreçat a dones, homes i transsexuals que exerceixen la prostitució

–– En què consisteix la teva feina? Jo estic al Raval tot el dia, al barri. No estic tancada a cap despatx. Faig atenció directa, vaig a les manifestacions. Estic al Comitè 11 de Desembre, des d’on gestionem el temes d’atenció sociosanitària i facilitem la targeta sanitària a totes les dones, independentment de la seva situació. També vaig a parlar amb els de dalt, per tractar temes socials, de salut o immigració. M’encarrego de la comunicació externa i de formació de professionals en pràctiques.

–– Aquest agost ha esclatat la violència cap a les prostitutes del Raval, que han fet protestes públiques. Hi ha hagut agressions verbals i físiques, com ara llençar ampolles, amenaçar-les amb xeringues o clients que les perseguei-

Jo estic al Raval tot el dia, al barri. No estic tancada a cap despatx xen amb ganivets. Pensem que això ha derivat en un tema de violència masclista, ja que aquestes agressions de manera reiterada i que fan que l’agressor se senti molt per sobre de l’altre, considerem que són violència masclista.

–– Com heu actuat? Tenim una assemblea que és pro drets de les dones, a través d’ella, amb les Putes Indignades, diferents entitats i persones, vam enviar un escrit a la regidora del districte i li vam demanar que prengués partit. També hem parlat amb els cossos de seguretat. Vam fer denúncies, amb agressors identificats i amb proves. Vam aconseguir una reunió i es va quedar que es faria un seguiment. Vam insistir que hi havia d’haver processos de mediació per gestionar aquests conflictes perquè el clima no fes que aquestes agressions anessin a més.

No hi ha solidaritat, no s’ha connectat amb el tema de la violència masclista –– Quines pressions reben les prostitutes del barri on treballeu? A part de la pressió de les multes, les dones han tingut molta pressió dels veïns del barri. Es culpa de tots els conflictes a les prostitutes, quan elles el que volen és guanyar uns diners i no tenir problemes. Ara molts veïns que demanen un barri digne, aprofiten aquesta situació per reiterar la conflictivitat. No hi ha cap mena de solidaritat, en cap moment han connectat amb el tema de la violència masclista. Les prostitutes són vistes com un problema per als nous negocis del barri.

–– Quina tasca feu amb les dones? Fem acompanyament, no fem inserció laboral. Si ens ho demanen, les derivem. Qui vol canviar ja es busca la vida. En els nostres serveis, l’objectiu no és que modifiquin la seva activitat, sinó que qui vol

fer un canvi de vida pugui fer-ho. Oferim tallers de violència, d’empoderament, de prevenció, de custòdies i temes relacionats amb els fills.

–– Ha canviat el barri des que hi vas començar a treballar? Al 95 els habitatges estaven malament, carrers bruts, tot molt deixat. Les persones que hi vivien no són les d’ara, gent amb pocs recursos, vivint en condicions infrahumanes. Arran del projecte Robadors, el teixit de gent canvia. Crec que no hi ha ningú de la gent que hi havia abans. Les entitats som les qui portem més temps al barri. Les noves infraestructures no estan integrades en la vida de la gent del barri. Els edificis se’t mengen.

–– Feu algun servei al Baix Llobregat? Hi ha un programa d’atenció mòbil, amb furgonetes que s’apropen a zones de prostitució i de consum de drogues. Actuen a diferents zones i n’hi ha un que va per l’autovia de Castelldefels, a Viladecans, Gavà, Castelldefels i a alguna zona del Prat. S’atén a dones que exerceixen la carretera, es fa assessorament social, de salut, o acompanyament. També s’ofereixen recursos legals per fer front a multes derivades d’un nou decret adreçat a totes les persones que estan a 50 metres de la carretera. Lluitem per tal que s’anul·lin les multes perquè moltes d’elles acumulen multes de 6.000 euros i les seves condicions han empitjorat molt.

030riuada  
Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you