Issuu on Google+

R

la Riuada Mitjà Pratenc de Comunicació Popular

número 29

any 5 Juny del

2016

Bimestral gratuït

PÀG. 2-3

El mapa de la corrupció i el frau passa pel Prat En els darrers anys sembla que han proliferat els escàndols de corrupció i frau fiscal en empreses i institucions. Ni els canvis legislatius ni els procediments judicials persegueixen ni castiguen prou aquestes pràctiques, que comporten una pèrdua de recursos públics i l’enriquiment d’uns pocs.

El Prat ha estat escenari d’alguns dels casos d’estafa i frau que han sortit a la llum en campanyes com LuxLeaks o els Papers de Panamà. També s’han investigat pràctiques fosques i trames de corrupció al sector immobiliari i de la construcció i a la contractació de serveis públics.

www.lariuada.cat

PÀG. 5

L’esport pratenc triomfa al karate, al bàsquet i al futbol PÀG. 6

Un llibre relata la història de la música moderna al Prat

PÀG. 8

PÀG. 4

«A Lesbos arribava gent traumatitzada, però la sensació era d’eufòria»

Les Dones Sàvies de Sant Cosme demanen compromís contra les injustícies


2

la Riuada juny de 2016

a fons

Frau i corrupció al Prat A l’àrea metropolitana de Barcelona alguns dels seus motors s’han situat en espais foscos entre la legalitat i el delicte. Terrenys, empreses o la prestació de serveis municipals han estat objecte d’ocultació a la Hisenda Pública. Repassem el vincle amb el Prat de casos de corrupció i frau reportats als mitjans en casos com Els Papers de Panamà o l’Operació Púnica.

La nissaga de la Damm La família Carceller ostenta una de les fortunes més grans de l’Estat espanyol, repartida bàsicament entre Damm i la petrolera Disa, forjada en l’època en què el primer empresari de la nissaga, Demetrio Carceller Segura, cofundador de La Falange, va ser ministre franquista d’indústria. En els Papers de Panamà, destapats pel Consorci internacional de periodistes d’investigació, es mostra que tant el pare com el fill de la família Carceller han estat utilitzant empreses “offshore” a través del bufet Mossack Fonseca des del 1995 a diferents illes del Pacífic. Demetrio Carceller Coll, el pare, té les empreses Siwenna Holding, Moterhorn i Vanderbilt i Demetrio Carceller Arce, el fill a càrrec de la Damm, Vance Corporation. Altres tres fills tenen una societat “offshore” cadascú. Si bé els Papers de Panamà no aporten cap noveta, demostren les sospites d’Anticorrupció, que els acusa d’haver teixit un entramat d’empreses, algunes de les quals a paradisos fiscals, amb la intenció d’ocultar el patrimoni a la Hisenda Pública. La Sala del Penal de l’Audiència Nacional va determinar el sobreseïment del cas acceptant la defensa de Carceller fill, que sostenia que la seva participació en el frau era marginal. El pare, d’edat avançada, es troba ens situació d’incapacitat. La Fiscalia Anticorrupció va tirar endavant l’acusació i tots dos seran jutjats, el proper 5 de setembre, per presumpta comissió de delictes contra la Hisenda Pública i blanqueig de capitals. La Damm destaca pel seu protagonisme en el patrocini d’esdeveniments culturals, també al Prat. Un conveni del 2013 amb l’ajuntament explicitava que “dins de la seva política d’empresa, l’acció social constitueix una part fonamental.” En el darrer acord de col·laboració, del novembre de l’any passat, l’ajuntament del Prat acceptava així donatius de 54.000 euros anuals per a

la promoció del bàsquet, de 10.000 euros per al futbol i 20.000 euros per a promoció gastronòmica, com campanyes i activitats de la Fira Avícola i la Festa de la Carxofa.

La Seda i els contractes falsos

L’emblemàtica fàbrica del Prat va ser objecte de saqueig per part de Rafael Español, un empresari vinculat a Convergència i Unió. Español

Als Papers de Panamà apareixen empreses “offshore” situades a paradisos fiscals, de la nissaga Carceller va esquivar seure a la banqueta dels acusats perquè, en el darrer judici, va arribar a un acord amb la fiscalia què va rebaixar la petició de pena dels 27 als 2 anys de presó, condemna mínima que, en no tenir antecedents, evitarà l’ingrés a presó. L’acusació fiscal justifica la rebaixa perquè el procés judicial s’ha dilatat en el temps –els fets van passar fa 15 anys- i perquè l’acusat, que ha reconegut el delicte, fent un dipòsit de 3,3 milions d’euros per a pagar possibles danys. L’escrit de qualificació del Ministeri públic, previ al judici, explica que Español i els seus col·laboradors van desviar més de 12 milions d’euros de La Seda a empreses controlades per ells entre 2000 i 2004. L’estafa consistia, en una primera fase, en simular una falsa producció i posteriorment, simular contractes amb les empreses filials que dirigien Español i altres membres de la cúpula. Després, La Seda procedia a la recompra del producte a un preu més elevat. Els directius van fer contractes falsos per la producció, inexistent, de 58.450 tones, i fins i tot van simular el seu transport des de la fàbrica del Prat fins a uns magatzems a Sant Boi de Llobregat, Saragossa i Suïssa. Després de la recompra fictícia, els acusats van tornar a crear contractes falsos de venda a altres companyies també controlades per ells mateixos, simulant el transport del producte a Rússia i Tunísia.

L’estafa consistia en simular falses produccions objecte de compra per empreses pròpies A més dels delictes de simulació decontracte, s’hi sumen els d‘apropiació indeguda, administració deslleial i falsedat documental. Español està sent investigat per altres quatre causes d’operacions de descapitalització. Després de la dimissió d’Español de la presidència de La Seda, José Luis Morlanes s’hi va posar al capdavant el 2009. En aquesta etapa, La Seda va vendre’s els terrenys industrials per a una nova requalificació cap a altres usos, entre ells oficines, que mai s’han arribat a edificar. Morlanes va cobrar més de 200.000 euros de La Seda com a assessor independent en qüestions urbanístiques relacionades amb aquestes requalificacions. L’ajuntament del Prat va acceptar que el planejament urbanístic fos realitzat per l’equip de Morlanes.

Les trampes fiscals d’Amazon

La multinacional de la venda per internet ha comprat uns terrenys al

Prat per a instal·lar una planta logística que ha d’abastir el mercat europeu. Amazon ha utilitzat un model de fiscalitat en què les vendes a la web espanyola d’Amazon no tributaven a l’Estat espanyol per l’impost de Societats a l’Estat espanyol, sinó que es facturaven a Luxemburg, on la fiscalitat és més baixa. Amazon Spain Services registrava pèrdues de dos milions d’euros, i Amazon Spain Fullfilment, va guanyar 204.848 euros, res a veure amb la xifra total del negoci total de l’empresa. Fins al maig del 2015, l’empresa feia servir el mateix sistema a Itàlia, Alemanya, Regne Unit i França. Actualment, manté l’empresa matriu a Luxemburg. Aquestes pràctiques van sortir a la llum en els documents de LuxLeaks, quan el Consorci Internacional de Periodistes d’Investigació va filtrar documentació de 340 multinacionals que van tenir acords fiscals secrets, anomenats “tax rulings”, a Luxemburg. Aquests, considerats com una ajuda d’Estat, estan prohibits en la legislació comunitària.

LuxLeaks va destapar els acords fiscals secrets d’Amazon i altres empreses amb Luxemburg


la Riuada juny de 2016

3

a fons

La seu de FCC del Prat va ser registrada el pasat juny

Les autoritats de la Competència de la Unió Europea van obrir un expedient per un acord fiscal secret amb Luxemburg de l’any 2003. Aquest, és el primer acord que la Comissió Europea qualifica obertament d’il· legal.

De Nord a Sud El sector immobiliari i de la construcció ha estat un dels àmbits on més han proliferat l’evasió d’impostos, el tràfic d’influències i prevaricació, les portes giratòries i la utilització instrumental per a protegir els privilegis. En el sector immobiliari al Prat de Llobregat, destaca la presència de Vertix en l’eixamplament de la urbanització al Prat, que va jugar un paper clau en la gestió fosca de les pèrdues immobiliàries de CatalunyaCaixa. Vertix és una empresa que va ser participada en un 50% pel holding immobiliari de CatalunyaCaixa anomenat Procam, que actualment s’ha reconvertit en una entitat en mans del fons voltor

Blackstone –seu del qual es localitza al Prat-. Procam va arribar a ser de les principals promotores immobiliàries de l’Estat espanyol durant la bombolla immobiliària a costa d’un risc que la va convertir en un forat negre de pèrdues de més de 5.000 milions d’euros transferides a l’entitat bancaria que va ser rescatada pel sector públic. Vertix se situa en el punt de mira d’un possible cas de falsejament de comptes que afectava a les societats participades. Vertix, entre altres empreses, va mantenir els seu valor pràcticament intacte entre 2007 i 2012, com si l’enginyeria comptable pogués haver camuflat les pèrdues fins a l’ensorrament de la valoració de les participacions el 2012. La Seda i altres empreses, entre les quals, Vertix, van signar un conveni amb l’Ajuntament del Prat per a accelerar el procés del Prat Nord, actualment aturat. Vertix i diversos propietaris de terrenys van formar part d’una promotora privada encarregada d’urbanitzar l’anomenat

Prat Nord i Prat Sud. Actualment només ha proliferat el projecte del Prat Sud, ja que el projecte d’urbanització de l’Eixample Nord està paralitzat.

Les empremtes de la corrupció

L’ Operació Púnica, que va investigar trama dels ajuntaments del Partit Popular a la Comunitat de Madrid, sorprenentment també va trepitjar el Prat. La investigació es va estendre a tots els òrgans que van licitar amb l’empresa Cofely, que

La Seda i altres empreses, com Vèrtix, van signar un conveni amb l’ajuntament per a accelerar el procés del Prat Nord, actualment aturat. suposadament va rebre els favors d’aquesta trama, entre els quals es trobaven ajuntaments de diversos

partits polítics, entre ells el del Prat. En les diligències prèvies de la Fiscalia especial contra la corrupció i la criminalitat organitzada del maig del 2015, en les dades d’ingressos i pagaments de Cofely recollides el 2014, hi consten unes vendes declarades a l’ajuntament del Prat de 135.008,87 euros. La dimensió d’aquestes vendes podria correspondre’s a un contracte de manteniment de calefacció d’edificis públics però també el 2014 Cofely va fer contractes d’instal·lacions climàtiques a centres edificis municipals d’uns 87 milions d’euros. Altres empremtes de corrupció al Prat són el registre, per part de Guàrdia Civil, de la seu de FCC del Prat el juny passat, cercant informació sobre adjudicacions de contractes de recollida de brossa en una peça del cas Innova. I la construcció de l’estació de tren fantasma, que no s’ha arribat a utilitzar i que el Ministerio de Foment va atorgar a dit. El 2014, la Guàrdia Civil va escorcollar seus d’Adif per investigar un presumpte cas de malversació de fons públics en les obres de construcció de l’AVE a Barcelona. Van detenir i acusar directius i funcionaris i treballadors de l’empresa contractista, Isolux-Corsán, de falsejar certificacions oficials d’obra per tal d’inflar les factures amb un sobrecost il·lícit de 6 milions d’euros. Isolux-Corsan és precisament l’empresa que es va veure involucrada en les irregularitats del concurs per a construir una estació per a maniobres i evacuacions d’emergències de l’AVE al Prat.

Angel Mayo, Coordinador del sindicat Gestha i membre Frau fiscal al Baix Llobregat | Miguel de la Plataforma per una Fiscalitat Justa, Ambiental i Solidària El Baix Llobregat, presenta totes les característiques perquè aquests dos fenòmens, corrupció i frau fiscal, s’expressin amb tota la seva intensitat. Té un teixit empresarial molt important (el seu PIB és superior als 22.000 milions d’euros), és la tercera comarca en població a Catalunya amb una densitat de població de les més elevades, posseeix una situació privilegiada pel seu accés directe a l’aeroport i a Barcelona. No voldria extendre’m amb els nombrosos exemples de frau i corrupció (a tots ens venen al cap noms de grans empreses com Spanair, Damm, la Seda de Barcelona, i l’últim cas de corrupció relacionat amb l’Ajuntament de Viladecans) És important destacar el perquè d’aquest

fenomen, quin lloc ocupen dins una comarca obrera com la nostra, els nombrosos exemples de frau i corrupció que han arribat a estar a l’ordre del dia com si es tractés de fets quotidians. El cicle econòmic ha anat a una velocitat diferent que el nivell de vida de la gent. Entre el 2000 i el 2007 es va crear molta riquesa, el problema és que aquesta es va repartir entre molt pocs, justament els que després

El frau fiscal, robar a allò que és públic, és el delicte perfecte

no han pagat el cost de la consegüent crisi econòmica. El pitjor no és que polítics, empresaris, inversors, nous rics i inclús petits autònoms defraudessin els seus impostos i es desentenguessin totalment de les seves obligacions, el pitjor és que la seva conducta va ser permanentment justificada. Lluny de castigar aquelles conductes de defraudadors, delinqüents o antisocials, s’amagava la justificació de conductes d’aprofitats o d’astúcia. El robatori a «el que és públic», el que ve a ser el frau a tots en general i als més desafavorits en particular (no ens oblidem que tot el que no ingressi l’estat es traduirà en retallades de béns públics), va arribar a assumir-se per què era el robatori

perfecte, tots estaven sent robats a l’hora però ningú es veia robat individualment. El resultat el veiem després de vuit anys de crisi econòmica, és una comarca amb una taxa d’atur propera al 17%, una zona amb un dels majors índex de desigualtat a Catalunya (aproximadament l’1% de la població posseeix la mateixa riquesa que el 60% més pobre), una comarca amb un frau fiscal estimat al voltant del 22% del seu PIB (deixant-se de recaptar anualment uns 1.936 milions). Desitgem que en la propera època de bonança econòmica, els actors que intervinguin realitzin millor el seu paper, i en aquest joc de drets i obligacions, tots som ciutadans actors.


la Riuada juny de 2016

actualitat

RÀPIDS

4

LEs festes populars tornen als barris

El prat renova l’skatepark

Arriba la primavera i comencen a celebrar-se les festes dels barris del Prat. Els Barris de Sant Jordi i de Llevant han celebrat ja les seves festes amb nombroses activitats, organitzades per les associacions de veïns

Pròximament el Prat estrenarà l’ampliació de l’Skatepark. Aquest equipament constarà de 3000 metres quadrats. Els diversos mòduls seran renovats i se n’ampliaran. Una competició servirà com a acte inaugural. TERRITORI

COMUNITAT

Les Dones Sàvies de Sant Cosme Són un grup entre 60 i 85 anys que treballen per millorar el seu barri L’any 2009 des de l’administració es va impulsar un pla de participació ciutadana al qual varen ser convocades i és a partir d’aquell moment quan es constitueixen de forma oficial, tot i la seva llarga trajectòria de participació al barri i al municipi. Darrerament, han estat objecte d’interès per diversos mitjans arran del seu nou projecte: «La Primera Pedra». Aquest consisteix en un seguit d’accions que pretenen conscienciar sobre la situació actual, la crisi econòmica, social i de valors i les seves conseqüències, aquí i arreu del planeta, cridant l’atenció de responsables amb capacitat d’actuació. Per tal d’aconseguir-ho es van desplaçar a Belchite, el poble d’Aragó bombardejat l’any 1937 durant la guerra. Allà hi van recollir pe-

«La Primera Pedra» és un projecte que fa reflexionar envers la situació actual dres de les runes i les van enviar a diferents personalitats mundials (entre ells Barack Obama o Angela Merkel) juntament amb una carta amb les reflexions que elles havien fet. La finalitat és fer arribar les seves reflexions al màxim de persones possible i aconseguir respostes i compromisos d’acció per a trobar solucions. Com diuen al vídeo del projecte: «Les pedres poden servir per ser llençades i fer mal però també per construir nous ponts i fer renéixer una esperança compartida per aquell nou món possible que tant desitgem i necessitem».

Mesures per a aïllar ocells protegits dels depredadors Les Reserves Naturals del RemolarFilipines van implantar el passat mes de març, un pastor elèctric al voltant de les principals illetes, com a mesura extraordinària. El seu objectiu és intentar aïllar espècies protegides, com el cames llargues (himantopus himantopus) o la perdiu de mar (glareola pratincola), dels depredadors com ara el senglar o la guineu per tal d’evitar que desapareguin com a nidificants en aquesta zona. Anys enrere, en aquesta mateixa part de les maresmes del Remolar, es va assolir més d’un centenar de parelles nidificants de cames llargues i de mica en mica ha anat disminuint el seu nombre per culpa d’aquests depredadors, fins a arribar a tan sols una parella reproductora. Amb

Ocells a les reserves naturals.

HABITATGE

Creada al Prat la Taula Social per l’Habitatge El dret a l’habitatge és el dret econòmic, social i cultural a un habitatge i refugi adequat. Aquest està reconegut en la declaració universal dels drets humans. Durant els últims anys aquest dret ha estat en una posició central en el debat públic. De la problemàtica derivada de la crisi econòmica n’han sortit múltiples plataformes que han pivotat sobre la voluntat de garantir aquest dret per la població, la cara més visible n’ha estat la PAH.

Imatge del projecte ‘Primera pedra’.

aquest nou sistema s’espera poder afavorir la nidificació i de moment, sembla que les primeres parelles ja s’haurien instal•lat dins els tancats elèctrics.També s’han adoptat, amb èxit, altres mesures en altres indrets protegits del Delta. Als Reguerons, per exemple, s’han posat un conjunt de diverses illetes flotants artificials dins la bassa principal.

El passat 3 de maig es va constituir la Taula Local per l’Habitatge del Prat. Aquesta iniciativa sorgeix

com un òrgan de col·laboració entre l’administració municipal i les entitats i agents socials que mantenen vinculació amb la lluita per un habitatge digne. La funció d’aquesta taula és fer de pont entre les necessitats detectades per les entitats (Creu Roja, Cooperativa Obrera de Viviendas, Plataforma d’Afectats per la Hipoteca...) i el govern municipal. Els objectius finals d’aquesta taula municipal es detallen com debatre i elaborar línies estratègiques de treball i generar propostes per trobar solucions integrals i efectives al dret a l’accés a un habitatge digne.


la Riuada juny de 2016

5

actualitat

ultracòs, tres experiències

Els dies 18 i 19 de novembre passat moltes persones de Barcelona i rodalies es van veure sobtades per un inesperat mal olor d’origen desconegut. Recentment investigadors de la UPC han situat l’origen en la depuradora.

Un grup de dones artistes de diferents disciplines han treballat conjuntament en tres performances que combinen arts escèniques i visuals. Es representen el mes de maig a la Sala d’Art Josep Bages.

ESPORTS

RÀPIDS

la depuradora, causa de la mala olor

ASSOCIACIONISME

L’Esport pratenc assoleix noves fites en diverses disciplines

L’AEiG Conxita Busquets celebra els seus 50 anys

Darrerament l’esport pratenc està de celebració. En les últimes setmanes hem viscut el triomf de diferents equips i modalitats esportives. El passat cap de setmana 23 i 24 d’abril es va celebrar a la ciutat de Murcia el Campionat d’Espanya Infantil de Karate. La representació pratenca estava formada per Ariadna Caudet, Alex Castilla participant en la modalitat de Kata i Esther Higuera, que va aconseguir una quarta posició, a Kumite. Per altra banda, el 16 d’abril, la nostra localitat va tornar acollir el Campionat de Catalunya de Clubs classificatori pel Campionat d’Espanya de Clubs, al pavelló Julio Méndez, on el club pratenc de karate, va aconseguir dues medalles de bronze i una de plata.

L’Agrupament Escolta i Guia Conxita Busquets va celebrar el passat 30 d’Abril els seus 50 anys. Un dia complet d’activitats per a tots els públics van congregar un gran nombre de persones al Parc del Fondo d’en Peixo. Molts dels assistents eren exescoltes que es van reunir de forma intergeneracional per a celebrar l’efemèride.

Pel que fa al basquet, l’AE Bàsquet Pratenc femení ha assolit l’ascens a Segona Catalana, proclamant-se campiones derrotant al Sant Just a la darrera jornada després d’una temporada brillant. A més, l’AE Prat de futbol s’ha proclamat campió de lliga de tercera divisió per segona vegada.

L’ agrupament va ser fundat l’any 1966 amb el nom de Sant Martí del Canigó La previsió meteorològica feia patir i finalment la pluja va donar una treva,

poc abans de l’inici dels actes va deixar de ploure i es van poder realitzar totes les activitats; cultura popular, un dinar, karaoke i concerts i un homenatge institucional entre d’altres. La festa va concloure a altes hores de la matinada al COA La llavor. L’AEiG Conxita Busquets va ser fundat l’any 1966 i realitza activitats de forma periòdica tots els dissabtes i també organitza tres campaments a l’any per a infants i joves de 6 a 18 anys. La formació de l’entitat segueix el mètode escolta, que té com a objectiu el de formar ciutadans compromesos que treballin per un món millor sota el lema de «sempre a punt».

Sénior femeni del Basquet Pratenc

TERRITORI

La línia 9, una infraestructura que no acaba d’arrencar La recent estrenada L9 del metro no acaba d’arrencar. Aquesta línia que uneix la Zona Universitària i l’Aeroport va ser inaugurada a principis de febrer coincidint amb la celebració del Congrés Mundial de Mòbils (MWC). Té com a funció connectar El Prat, l’Aeroport i la Zona Franca i compta amb un total de 15 parades. Curiosament, poques setmanes després de la inauguració, MB va sorprendre amb la campanya de publicitat anomenada ‘L9 Sud. El 9 camí’. Sembla que hagi anat a captar nous viatgers, per una

infraestructura sobredimensionada. Cartells i objectes promocionals estaran als carrers i comerços del Prat i Hospitalet. A les hores punta, dins dels vagons el volum d’usuaris és molt menor que el d’altres línies de metro, on fins i tot els trens van plens de gom a gom. El cost del bitllet a l’aeroport i el fet que no arribi al centre de Barcelona dificulten la preferència per viatjar en metro. L’operador de la línia, TMB, fins ara no ha fet públiques estadístiques d’ús de la línia, al·legant que són dades prematures i poc rellevants.

Instant del karaoke en l’aniversari de l’AEiG Conxita Busquets. A.D.


la Riuada juny de 2016

actualitat

RÀPIDS

6

L’oposició al PDU va prenent forma

Es reprenen les accions contra el cie

Diversos col·lectius i veïns dels pobles del Delta del Llobregat afectats per la futura construcció del pla director Urbanístic comencen a estructurar una campanya per a reclamar la seva derogació i posar el Delta en valor.

Les mobilitzacions han tornat a l’entorn del Centre d’Internament d’Estrangers. Les protestes exigeixen que no es reobri el complex ara tancat per obres. El centre es troba envoltat per polèmiques de violació de drets humans.

CULTURA

CULTURA

La història de la música del Prat recollida en un llibre

L’Ajuntament ignora les protestes sobre l’enderroc de l’Artesà

Imatge del llibre escrit per Sergi Olivera.

Membres de la plataforma recollint signatures a peu de carrer. J.M.

Aquest Sant Jordi, el llibre pratenc amb més ressò ha estat «El Prat. Un Viatge Musical. La Música Moderna al Prat de Llobregat (1961-2015)», escrit per Sergi Olivera, periodista local. L’autor fa un treball necessari de documentació, fins ara inexistent, que és el delit dels i les amants de la música. El primer impuls, inevitable, és fullejar el llibre cercant les referències preferides o bé per a rememorar vivències. Crestes a Sant Cosme i «Anarquia per la cara» van posar el Prat a l’escena punk amb Disturbio, Klan Korrupto i Els Bous. Si el teu estil és el heavy, hi trobaràs els Zeus, si és el rock, els Extra. També recordem a Los Mitos, i després ja ens endinsem en Turistas o Armando y el Expresso de Bohemia. El Prat, bressol del hip hop amb 7 Notas 7 colores, per anar a parar a Malos

Aquest és el primer llibre escrit que narra la història musical pratenca

la Riuada | dipòsit legal:

Tragos i Carrots. Molts projectes prenen rellevància quan són nomenats al llibre i que en el seu moment van ser aportacions innovadores, des del rock estil Beatles dels Blue Strike fins al doom metal de Cosmocide. La història musical és part de la vida de les persones. Espais de trobada, alguns desapareguts com la bodega Garcia Vela, l’Agrupació Cervantes, l’ateneu llibertari Negrita i el bar Stadium. Personalitats com el Willy Allende i el Monty, introductors del rock i el mod, i el Flaix i Decibelios, amb lligams al Prat, pioners del punk i l’ska. Tot i que la història musical és el relat cultural de la gent, hi ha una mancança femenina al llibre (només s’hi esmenten quatre dones). Si bé la presència de dones en la música, com en tants altres àmbits, és escassa, sovint és la narrativa la que no fa un esforç per fer-les visibles, tasca molt potent per a trencar estereotips i animar la participació femenina en la música. Així doncs, ens queden dubtes d’on eren les dones, què feien -a banda del rol de fan que el llibre reporta- i quines han estat les seves paraules.

El passat 23 d’abril la plataforma Aturem l’enderroc, Salvem l’Artesà va inaugurar el seu local de campanya al carrer Frederic Soler, 28 amb molta concorrència de públic, mostrant dues exposicions sobre la història del Centre, una d’elles cedida per Amics del Prat. Durant tot el dia va haver-hi una paradeta de venda de banderoles i xapes, recollida de signatures, repartiment de globus i tríptics, diverses entitats lluint banderoles de la campanya a les parades de Sant Jordi.

La web de la campanya aconsegueix mil adhesions durant la primera setmana Malgrat l’activitat creixent de la campanya, que s’ha fet ben visible aquests darrers mesos amb parades en diversos actes, l’aparició de banderoles als balcons, xerrades amb diverses entitats i una recollida d’adhesions que va camí de les 3.0 00 signatures, l’equip de govern segueix endavant amb el projecte Històries, que va guanyar el

concurs el passat desembre, i que actualment es troba en fase de redacció del pla executiu que es presentarà en els pròxims mesos. Polèmica creixent La polèmica del projecte s’ha traslladat a les xarxes on des de fa unes setmanes hi ha un encès debat sobre el futur de l’espai entre partidaris de la proposta consistorial de construcció d’un nou teatre i defensors de la seva rehabilitació. La publicació a la revista municipal de maig de dues imatges de l’exterior del teatre, encara han encès més els ànims dels seus detractors que es queixaven de l’omissió d’imatges de la part que s’enderrocarà a l’interior. Aquest debat es va traslladar a les sessions del PAM on es preguntava sobre el projecte, admetent l’Ajuntament per primera vegada la “substitució” de l’actual espai, i que va ser titllat des de la campanya com un procés manipulat sense capacitat decisòria on “opinar no equival a participar”, i animant a actuar en els mesos vinents per aturar el projecte.

bimestral gratuït d’informació local

GI-352-2010 | tiratge: 5.000 exemplars edita i distribueix: Associació Pratenca de Comunicació Popular (APCP) publicitat: publicitat@lariuada.cat Els comentaris i opinions publicades són propietat dels seus autors i la Riuada no se’n fa responsable. Les nostres opinions queden expressades a l’editorial. Per fer-nos arribar temes o informacions del Prat podeu escriure a redaccio@lariuada.cat o visitar www.lariuada.cat


la Riuada juny de 2016

7

xarxes

La tira

opinió

contrapunt

La música sonava bé tot i la lletra

La cursa de les «Esquerres»

Marta Casas La sintaxi és la disciplina lingüística que estudia l’ordre de les paraules i llur relació. I és que ni l’ordre ni l’ús de les paraules precises no és trivial ni innocent. L’ordre dels missatges és també clau i a vegades ens trobem amb textos que segueixen un ritme frenètic amb postulat rere postulat. En l’últim número de la revista “El Prat”. La qual acostumo a llegir amb una barreja d’indiferència i excitació masoquista em va sorprendre el text de la regidora de Se Puede El Prat Sandra Daza. En aquest text rítmic, punyent i constant apareixen un seguit de proclames que posades una rere l’altre fan una melodia entonada però que no és res més que contradiccions i frases que gramaticalment són molt difícils d’explicar. De les elits econòmiques i polítiques en diu: “Crearon ese falso sistema del bienestar [...]” i dels actuals treballadors “ los que trabajan lo hacen en condiciones caducas un dia superades”. Si el sistema del benestar era fals com poden ser caduques unes condicions? Es pot caducar una falsedat?. Tot seguit ens delecta amb una contradicció curiosa; “Hoy no hay trabajo, el que hay es precario”. No dubto de la voluntat del missatge però al meu entendre un text d’un càrrec públic hauria de poder anar més enllà de poder satisfer la set dels votants, hauria de poder ser correcte. Així doncs a la regidora l’hi diria la seva música és ballable però la lletra és totalment incomprensible.

La fragmentació política dels partits representats al consistori ha portat els plens municipals a una competició on diverses formacions intenten alçar el trofeu de l’esquerra. El ple del mes d’abril va portar-nos alguns exemples: Republicanisme de bandera: Sens dubte la proposta estrella aprovada per unanimitat excepte els esperats vots contraris de PP i C’S. Es tractava de fer onejar lo bandera espanyola tricolor en homenatge a la proclamació de la Segona República el dia 14 d’abril. El dia 15, per descomptat, tocava tornar a la rutina monàrquica.

Visca la rebel·lió institucional per un dia! No sigui que acabem condemnats per algun tribunal ‘mesetario’. Des d’ERC van intentar incloure algun record a la República Catalana que va proclamar Macià. Va sortir Duarte per recordar que l’avi la va encabir dintre de la Federació Ibèrica. El fantasma del federalisme, sempre present. Les claus del nomenclàtor: Increïble però cert. Tant és l’escalada esquerrana en competició que fins i tot l’equip de govern es va mostrar propens a deixar les claus del pany i forrellat del nomenclàtor local per tal d’ho-

Anagrames de Scrabble

fotodenúncia «Si vis pacem para bellum» Durant una redada a El Prat el passat mes de març, es va poder veure a un dels mossos de la brigada mòbil mostrant aquest lema («si vols pau, prepara la guerra») al seu uniforme juntament amb la insigniade la ONU. Contradiccions que ja no ens sorprenen.

menatjar l’alcalde republicà Josep Gibert i el batlle afusellat durant la Guerra Civil, Lluís Serra Giribert. Sobta aquesta decisió després de tants anys des de la mort del dictador i els nous carrers que des d’aleshores s’han inaugurat. De fet, alguns col· lectius encara esperen la revisió d’alguns noms vinculats al franquisme... Deu ser que com no tenen representació consistorial, la seva proposta no entra en competició. Guanyem o Podem: Se Puede i Guanyem continuen com el gat i el gos. Crispetes, senyors, crispetes. | Número 17, objectiu: 379 punts


8

la Riuada juny de 2016

l’entrevista

Marc Abad voluntari a Lesbos El Marc té 26 anys, llicenciat en criminologia i treballador del lleure. En el moment en què van veure a la televisió les primeres barques de refugiats arribant a les costes europees va decidir, junt amb la seva companya Mariona i un grup d’amics, anar a ajudar-los. Entre l’octubre i el novembre de 2015 un primer grup va fer un viatge de dues setmanes amb l’objectiu de conèixer i coordinar-se amb les organitzacions que treballaven al terreny. Des del passat Nadal fins al febrer van estar a l’illa de Lesbos i a la frontera d’Idomeni vivint de primera mà la situació dramàtica dels refugiats que intenten entrar a Europa. Llegiu l’entrevista a:  www.lariuada.cat Marc Abad durant el transcurs de l’entrevista. PV

«Hem de pressionar als nostres governs que permeten que això estigui passant» –– Com s’organitza l’ajuda a Lesbos? Tota l’ajuda era de voluntaris. Hi havia una ONG sueca que junt amb gent d’allà, que els havien acollit a l’inici, van crear l’ONG Lighthouse amb la que vam treballar. També Proactiva que fan els rescats al mar, un grup d’anarquistes amb un campament amb roba seca i cuina, i el grup Platanos format per grecs.No hem tingut cap ajuda econòmica, ens ho hem pagat tot nosaltres i vam tornar quan se’ns van acabar els diners.

No hem tingut cap ajuda econòmica, ens ho hem pagat tot nosaltres

La situació continuarà fins que no acabin les causes que els obliguen a fugir

–– Què fèieu concretament? Fèiem la primera rebuda en un campament a la platja. Cada barca arribava amb unes 60 persones. Calia assecar-los, fer-los te calent, tranquil·litzar-los, informar-los.Les 3 setmanes que vam estar a Lesbos la mitjana era de 10 barques al dia. Des d’allà els dirigíem al campament de Moria on se’ls registrava i tramitaven el pas al continent. Depenent de la situació estaven poc, però a mesura que van venir més, i amb les vagues contínues a Grècia, els campaments quedaven desbordats i et trobaves a gent dormint al carrer, havent de comprar tendes penoses a preus desorbitats.

Europa, la terra promesa, es consideraven salvats. No imaginaven el que venia.

–– Perquè aneu a Idomeni? L’agència europea de fronteres (Frontex) va tallar el pas a Lesbos retenint els refugiats a vaixells militars. El flux d’arribada a les platges es va desplaçar a Idomeni, a la frontera entre Grècia i Macedònia. Allà vam muntar una cuina a uns 20 km de la frontera on la policia grega parava els autocars. Repartíem te, i quan podíem sopes o menjar. Tot es feia com a Lesbos de forma autogestionada.

–– Com arribaven els refugiats?

–– Les institucions no ajudaven?

A Lesbos t’arribava gent molt traumatitzada pels nervis que havien passat però la sensació en arribar era d’eufòria. Havien creuat el mar en una barca de merda i ho havien superat, havien trepitjat

No, tot el material i l’ajuda provenia de donacions de la gent i compres de material de les ONG. Les autoritats es dedicaven a posar traves. A nosaltres ens van enviar inspeccions de sanitat per

tancar-nos la cuina, ens volien prohibir fins i tot servir te, adduint causes higièniques. A molts voluntaris se’ls interrogava i se’ls intimidava, a Idomeni directament alguns van ser detinguts. Les policies grega i macedònia han anat a sac perseguint a refugiats i voluntaris.

–– D’on provenen els refugiats? La majoria vénen d’Orient Mitjà, principalment sirians, però et trobes fins i tot gent del Magreb provinent de la frontera espanyola. A Idomeni ja només arribaven els considerats refugiats de guerra: sirians, afganesos i iraquians,... Però van anar restringint-los fins que no van deixar entrar a ningú. Jo no sóc partidari de diferenciar entre refugiats de guerra i d’altres causes. Ara són els camps de refugiats grecs els que centren l’atenció mediàtica. Però és una

situació similar a la que està passant fa anys a Ceuta i Melilla. Totes les persones que travessen les fronteres d’aquesta manera tenen motius per fugir.

–– Hi ha qui diu que entren terroristes... Hi ha un estigma sobre qualsevol persona de l’Orient Mitjà, els atemptats no ajuden gaire com és obvi, però per tenir una religió concreta no es pot considerar a una persona terrorista. Entre els refugiats hi ha de tot, gent que ha lluitat, gent que fuig de règims totalitaris, gent que li queien les bombes al costat de casa. El més fort és que els que arribaven era perquè s’ho podien permetre, els que no tenen res, que són la majoria, allà s’hi queden.

–– Com podem ajudar des d’aquí? Tot el que aportem serà benvingut, el problema és que és un pegat, la situació continuarà fins que no acabin els conflictes i les causes que fan que la gent hagi de fugir. L’ajuda ara funciona gràcies a grups que s’organitzen autònomament i van cap allà, ara mateix les ONG no hi són, no hi ha ningú més fora d’aquests grups. És una vergonya. Crec que hem de pressionar directament als nostres governs que són els que estan permetent que les fronteres es tanquin, la gent s’amuntegui en camps i alimenten els conflictes que ho han generat.


029riuada