Issuu on Google+

R

la Riuada Mitjà Pratenc de Comunicació Popular

número 28 any 5 Març del

2016

BIMESTRAL GRATUÏT

PÀG. 2-3

El metro arriba al Prat: crònica d’un viatge inacabat Després de gairebé set anys de retard i amb més de 16.000 milions d’euros d’inversió en el conjunt de la línia, s’ha inaugurat el ramal Sud de la L9. Tot i resoldre problemes de mobilitat de part de la població, l’arribada del metro al Prat és el resultat d’un llarg periple marcat per un seguit de sobrecostos

i contratemps que han portat a que aquesta sigui la infraestructura més cara finançada mai per la Generalitat. La seva construcció no ha esquivat: les sospites de comissions il·legals, desesperants endarreriments i un plantejament faraònic insigne d’una època de vaques grasses.

www.lariuada.cat

PÀG. 5

SEAT Componentes va protagonitzar una vaga indefinida PÀG. 6

Primeres accions de la campanya en contra de l’enderroc de l’Artesà

PÀG. 8

PÀG. 4

«El teatre són persones reals plorant, cridant, això no ho pot substituir res»

Els treballadors de correus alerten del deteriorament del servei postal


2

la Riuada març de 2016

a fons

L9-

una línia amb molts revolts

Aquest mes de febrer ha arribat el metro, una infraestructura molt esperada per els habitants dels Prat, especialment per aquells de barris amb comunicacions, fins ara, més limitades. Un cop acabada aquesta línia unirà L’Ae-

roport amb Santa Coloma i Badalona, passant per El Prat, Barcelona i l’Hospitalet. Tindrà un recorregut total de 43,7 km i disposarà de 52 estacions, de les quals actualment construïdes n’hi ha 25. Aquesta línia serà la línia

automàtica més llarga d’Europa. Tot i les clares millores en el transport que la línia suposarà, aquesta infraestructura ja neix tacada d’un passat difícil d’oblidar i contraposar. Ha estat la inversió en infraestructures més cara

que ha finançat mai la Generalitat i, degut a als successius sobrecostos que ha patit l’obra ha estat la responsable de segrestar les finances públiques durant molts anys, impedint altres actuacions.

calendari maleït

horitzó sense fi

canvis de nom inesperats

estacions fantasma

L

a línia 9 va començar a ser definida als anys 1990. La voluntat inicial era la de crear una línia orbital de Barcelona que unís Santa Coloma amb L’Aeroport, permetent l’arribada del metro al Prat i a la Zona Franca. Va

Les dificultats financeres i la manca de previsió han anat retardant la L9 aparèixer per primera vegada projectada l’any 1997 però no va ser fins al 2002 que va ser inclosa en un Pla Director d’Infraestructures. Les obres van començar a Badalona l’any 2003. Inicialment es va preveure l’obertura del ramal del Besòs el 2004 i la línia sencera el 2007. Finalment el primer tram es va posar en funcionament el 2009, corresponent al tram de Santa Coloma de Gramenet, i el tram de Badalona es va inaugurar el 2010. Aquest retard s’explica perquè s’han incorporat modificacions en el traçat inicial, per a ampliar les zones per les què passava, incloent un ramal de la Zona Franca al Polígon Pratenc, i per a fer-lo més segur. El tram Sud, s’estrena el febrer de 2016, nou anys més tard del previst inicialment després de successius retards. Les dificultats financeres de la Generalitat arran la crisi econòmica i els sobrecostos, van aturar les obres el 2011. Durant tres anys no es van destinar diners per a continuar la construcció, i malgrat això, la Generalitat mantenia la promesa d’inaugurar el metro el 2014.

L

a posada en funcionament del ramal Sud de la L9 coincideix amb l’edició del 2016 del Mobile World Congress. De fet, aquesta va ser una dels acords que Ajuntament de Barcelona i organitzadors del MWC van fixar per continuar realitzant la fira a Barcelona. Per això, la inversió en els últims anys

Els trams pendents són els de major nombre d’usuaris i les zones pitjor comunicades s’ha concentrat en el ramal de l’Aeroport prioritzant-ne la connexió amb la Fira i Barcelona. Les obres del ramal de la Zona Franca s’han reprès, i s’ha anunciat la seva entrada en funcionament per l’any vinent. Es tracta del barri amb més mancances de comunicació. L’Ajuntament de Barcelona s’ha compromès a pagar la meitat de la inversió pendent. El tram central, on hi ha la majoria de viatgers potencials, encara no té calendari.

2.899 milions d’euros, és el cost del ramal Sud

D

iferència del que diu la expressió popular, sovint el nom sí que fa la cosa. Aquesta línia de metro també ha estat protagonista pels canvis

Tres estacions del Prat han canviat de nom respecte a les propostes inicials

en el nom de les estacions. En el cas del Prat, la única parada que no ha canviat el seu nom respecte la idea inicial és Mas Blau. L’estació prevista com a Plaça Catalunya ha passat a denominar-se Cèntric, en referència a l’equipament municipal, i en canvi, la que s’havia de dir Estruch, al costat del poliesportiu, s’ha canviat per Les Moreres, en referència al nom d’un carrer que no és de ús general entre el veïnat per a denominar la zona. Però sens dubte el canvi més polèmic el trobem en la desaparició del nom de Sant Cosme i la seva substitució pel de Parc Nou, tot i que l’estació es troba al carrer Riu Llobregat que travessa pel mig el barri a uns quants centenars de metres del parc. La desaparició del nom de Sant Cosme i la resta de canvis va ser acordat entre la comissió de nomenclàtor de l’ATM i l’Ajuntament. Tot i preguntar-los sobre el criteri per decantar-se per un o altre nom, cap dels dos ens ha donat una explicació detallada.

S

i bé les revisions del projecte inicial han ampliat el seu recorregut i hi ha afegit noves estacions, amb la necessitat de reduir els costos del projecte s’està descartant l’entrada en funcionament d’algunes estacions ja construïdes, o bé la finalització o inici de les obres d’estacions no acabades. En el terme municipal del Prat, hi ha dues estacions fantasma, que ja estan construïdes però que no es té previst que entrin en funcionament. Una és

Al Prat hi ha dues estacions fantasma que no es preveu que entrin en funcionament l’estació de la terminal de càrrega de l’aeroport, situada entre les dues terminals. L’altra, La Ribera, projectada segons el pla urbanístic de creació del Prat Nord. El 2005 es va alterar el traçat del metro per a incloure el seu pas pel que s’anomena l’Eixample Nord del Prat, per la qual cosa el trajecte entre les parades Les Moreres i la del Prat Estació fa un revolt sinuós. Al no realitzar-se aquesta ampliació urbana del Prat, l’estació no ha entrat en funcionament tot i que s’han gastat 50 milions d’euros en la seva construcció. Actualment no hi ha cap previsió que concreti la urbanització de la zona.


la Riuada març de 2016

3

a fons

sobrecost històric

E

l pressupost inicial ja era el més car de la història de l’obra pública catalana: 2.464 milions d’euros. Però el cost final pot arribar a multiplicar per 7 les previsions. El 80% del sobrecost es pot atribuir als mètodes de pagament diferit, en què les empreses privades financen i executen les obres i la Generalitat paga posteriorment, esquivant les restriccions pressupostàries. Actualment hi ha un deute de més de 9.000 milions d’euros en concessions de la L9. La idea inicial era pagar en una sola certificació. Més endavant, com els interessos financers sortien molt cars, es va canviar per un sistema de certificacions parcials mensuals. Amb plena crisi, i les

El cost final de la construcció acabarà sent 7 vegades més que la xifra inicial finances de la Generalitat ofegades, la Generalitat va recórrer a un nou model: l’entrada del capital privat a les estacions. Les empreses concessionàries executen les obres de les estacions i en fan la conservació i manteniment durant 30 anys, durant els quals la Generalitat es compromet a pagar un cànon. La resta del sobrecost es pot explicar per la revisió de preus i pressupostos els canvis del traçat i els canvis de traçat per qüestions de seguretat, esquivant zones densament poblades i evitant passar per sota de les pistes de l’aeroport.

L

una obra faraònica

a L9 és una infraestructura faraònica plantejada en èpoques de vaques grasses, enmig d’una bombolla urbanística i de l’obra pública. Es va projectar com una infraestructura de grans magnituds i velocitat ràpida que no ha estalviat en luxes. La dificultat del

Algunes estacions es troben fins a 90 metres de profunditat terreny i el pas per zones urbanitzades i altres infraestructures, com l’aeroport i altres vies de metro, fa que hagi estat una obra complexa i costosa. La velocitat mitjana del tram Sud és de 37 km/h, deu quilòmetres més que la mitjana de les altres línies. Es va triar un model de túnel de gran capacitat, amb més de 12 metres de diàmetre. Per a fer-ho, s’han utilitzat tuneladores amb una tecnologia molt avançada. Degut a l’encreuament amb altres línies de metro, algunes estacions estan a uns 90 metres de profunditat. Pel què fa a les estacions, s’han volgut construir espais de grans dimensions i amb l’ús de materials avançats i cars. S’han afegit comportes automàtiques a totes les andanes, que s’obren i es tanquen simultàniament amb la dels vagons de metro. A més a més, els trens són automàtics sense conductor.

- 2002 -

L

’Ifercat és una entitat pública adscrita al departament de Territori i Sostenibilitat que és la propietària de la infraestructura, tot i que correspon a TMB la operativitat de la línia. El president d’aquesta empresa va ser fins el novembre passat Joan Lluis Quer, que també havia estat el president de Infraestructures.cat, l’organisme que agrupa gairebé tota l’obra pública de Catalunya. Quer va haver de dimitir al ser imputat per uns suposats

L’anterior president de l’Ifercat va ser imputat per sobrecostos que enllaçarien amb el 3% sobrecostos que enllaçarien amb el finançament irregular de Convergència Democràtica de Catalunya a través del cobrament de les conegudes comissions del 3%.

6.507M€ - 2008 -

2.464M€

ifercat, un pou econòmic

3.000M€ - 2004 -

16.000M€ - 2011 -

···

dubtosa mobilitat

L

a millora que suposa la nova línia de metro a la mobilitat de zones com El Prat ha de mesurar-se amb el cost grandiós que ha tingut la inversió, i que tindrà el seu manteniment. Una anàlisi dels costos i beneficis difícilment validarà aquesta aposta per un metro

Potser altres propostes de mobilitat haguessin satisfet la demanda gran i tecnològic. Si bé la mobilitat millorarà moltíssim a barris com la Zona Franca, Sant Cosme i altres zones del Prat, el cert és que la majoria de viatgers potencials, localitzats al tram central, ja tenien altres opcions de comunicació. Potser altres infraestructures, com tramvies, carrils de bus, allargar la L1 de metro o haver fet una línia més convencional haurien estat suficient.

incidents i esvorancs

L

’any 2005 es va produir el famós esvoranc al barri del Carmel de Barcelona, en les obres d’ampliació de la L5. Aquest accident va comportar la revisió de totes les obres en curs en aquell moment i en especial les de la L9, atès la proximitat i les similituds tècniques de les obres de la L9 amb les de l’ampliació de la. La L9 va revisar el seu traçat i va extremar les precaucions i a multiplicar els sondejos geològics. Les obres de la L9 han suposat que els veïns de Santa Coloma, Barcelona i Badalona realitzessin més de 200 queixes a la Generalitat. Al barri de Sant Gervasi l’ús de dinamita en l’obertura de túnels va provocar nombroses esquerdes en diversos edificis. Entre la llarga llista d’incidències hi ha esquerdes en edificis, esfondraments i accidents laborals.


la Riuada març de 2016

actualitat

RÀPIDS

4

BATEIG DEL PONT DEL ZAL

CREEN UNA PLATAFORMA PER LA SANITAT PÚBLICA

El passat 11 de febrer, es va batejar el pont que connecta el municipi amb el polígon pratenc, amb el nom de Nelson Mandela. El pont, de 304 metres i amb un vial d’un kilòmetre, va ser inaugurat a l’abril del 2015.

El 15 de gener es va celebrar al Prat la primera assemblea de la Plataforma en Defensa de la Salut i la Sanitat Pública. Els impulsors són ADAS, i tenen com a objectiu lluitar per una sanitat pública de qualitat al municipi. TERRITORI

LABORAL

Conflicte laboral a l’oficina de correus del Prat L’empresa pública vol deixar el poble sense 6 carters amb una redistribució d’efectius Els treballadors de correus de l’oficina del Prat es van manifestar el 15 de gener, i el dia 3 de febrer van portar al ple municipal el conflicte laboral en què es troben immersos. Denuncien que l’empresa pública estatal Correos vol reduir el 18% dels llocs de feina al Prat de Llobregat, fent que 6 treballadors passin a ocupar altres llocs de feina de l’empresa a altres municipis. La plantilla de l’oficina del Prat passaria de 33 a 27 amb l’eliminació de 5 carters a peu i un amb moto.

ment. Els sindicats denuncien que la mesura que vol fer l’empresa comportarà un empitjorament de la qualitat del servei al Prat. Si fins ara una carta tarda un o dos dies en arribar de Barcelona al Prat, el lliurament es retardarà fins a tres o més dies.

Segons la plantilla, la redistribució d’efectius no té sentit perquè el Prat és un municipi amb un servei postal complex, ja que inclou l’aeroport i la seu de més de 3.000 empreses disseminades pels polígons, que concentren un gruix important del reparti-

Els sindicats denuncien que la plantilla de Correos s’ha reduït en 16.000 treballadors arreu l’Estat espanyol amb tancament d’oficines i la no cobertura de jubilacions ni contractes temporals. Temen que amb això es persegueixi la privatització del servei.

La mesura comportarà l’empitjorament del servei postal

Protesta dels treballadors i treballadores de correus.

La dessalinitzadora del Prat augmenta la seva producció El Consorci Aigües Ter-Llobregat, l’empresa propietària de la dessalinitzadora del Prat ha augmentat la producció de la planta. Aquest augment és degut a la sequera que últimament ha afectat Catalunya. La planta ha passat de treballar al 10% de la seva capacitat a fer-ho al 30%. Des que la planta va ser inaugurada l’any 2009, no ha superat mai el 60% de capacitat. Tot i aquest valor, la planta normalment es troba en un 10% del seu funcionament. Un funcionament del 10% és el mínim fixat per tal que es pugui mantenir la planta sense desperfectes. Aquesta infraestructura, que alguns experts han definit com a sobredimensionada, va costar 230 milions d’euros i està dissenyada per ser capaç d’abastir d’aigua potable a 5 mi-

lions de persones de forma independent dels pantans. Un dels majors inconvenients de la planta és l’elevadíssim cost energètic que suposa el procés de potabilització de l’aigua. El cost de produir un litre d’aigua dessalada és molt més alt que el de transportar l’aigua dels embassaments fins als consumidors.

Dessalinitzadora al marge del riu.

LABORAL

Mobilització de les treballadores de la neteja d’escales Un grup de treballadores de l’empresa del Prat Mary’s Twins, dedicada a la neteja d’escales de comunitats de veïns, s’han organitzat per a fer front a un conflicte laboral en el que ja hi ha hagut dos acomiadaments i una suspensió de treball i sou. Denuncien l’incompliment del conveni col· lectiu, en qüestions com la manca de calendari laboral, l’obligatorietat de recuperar els festius, el no disposar de roba de treball i el no pagament de plusos. També es queixen del tracte abusiu de la seva cap, que les sanciona arbitràriament. Crits en públic, amenaces, pressions per anar a treballar encara que estiguin ma-

lalta i no permetre’ls anar al lavabo en són alguns exemples. El conflicte es va iniciar amb l’acomiadament de la Conchi, segons l’empresa per baix rendiment, però ella afirma que han volgut fer-la fora perquè té antiguitat. Dues setmanes més tard, quan la Montserrat estava organitzant una secció sindical de la CNT, també va ser acomiadada. Les treballadores han denunciat els fets als pamflets que difonen entre les escales, i reben el suport dels veïns de les comunitats, amb els quals tenen una relació molt familiar.


la Riuada març de 2016

5

actualitat

MOCIÓ PELS ENCAUSATS DEL PARLAMENT

L’aeroport del Prat canviarà el seu nom pel de Joan Miró en cas que totes les institucions implicades hi estiguin d’acord, seguint així l’exemple d’altres ciutats que relacionen el territori amb els seus artistes.

El passat més de febrer, un regidor va presentar al ple municipal una moció de suport als vuit encausats del Parlament, aprovada per equip de govern , ERC, Se Puede, Guanyem; PP i C’s en contra i una abstenció de CDC.

RÀPIDS

L’AEROPORT DEL PRAT I JOAN MIRÓ

POLÍTICA

LABORAL

Vaga indefinida a la planta del Prat de SEAT componentes

El CIE de la Zona Franca tancat, però per obres

El mes de gener, la plantilla de l’empresa SEAT Componentes del Prat va protagonitzar una vaga indefinida per a oposar-se al trasllat de 50 treballadors a la planta de Martorell. L’assemblea de treballadors va prendre el protagonisme amb una participació molt activa, fins i tot de gent jove que era la primera vegada que es mobilitzaven.

La mobilització popular contra els Centres d’Internament d’Estranger va tenir un episodi clau el passat 30 de gener, on unes mil persones s’hi van

Arran de què SEAT Componentes no renovés a 200 treballadors d’ETTs el passat mes de novembre, l’empresa ha recorregut a trasllats de personal i hores extres encobertes els dies festius per a poder seguir amb els nivells de producció. La vaga es va desconvocar amb un acord amb l’empresa de reducció del nombre de

trasllats, però es va mantenir els caps de setmana per a demostrar que al Prat no hi sobre ningú. CCOO i UGT van desistir-hi, mentre que CGT veia insuficients les millores aconseguides. Hi ha comptabilitzades 130.000 hores de feina acumulades pendents de gaudir, que segons els sindicats, equivaldrien a 80 llocs de feina.

El CIE ha estat té 25 denúncies per tortures, maltractaments i per la mort de tres retinguts concentrar. Actualment tancat per obres i la pressió popular, ha entomat l’oportunitat per a demanar el seu tancament definitiu. El CIE ha estat protagonista de més de 25 denúncies per tortures i mal-

tractaments i de la mort de tres persones retingudes. Es tracta d’un centre d’internament on es limita, inclús es nega, la visita de familiars, periodistes o entitats vetlladores dels drets humans, on es practica la impunitat dels abusos policials, negant els drets fonamentals de les persones com ara assistència sanitària, comunicació o intimitat. De fet, com en una presó, també hi ha una sala d’aïllament. Recentment s’ha creat al Prat una associació en defensa del tancament definitiu del CIE. Entre les accions que ha dut a terme, destaquen una moció al ple pel tancament del centre i una xerrada de conscienciació.

Protesta dels treballadors de SEAT.

TERRITORI

Se celebra el 6è cens alternatiu d’ocells del Delta El 9 de gener es va fer el 6è Cens Alternatiu d’Aus Hivernals del Delta del Llobregat. L’activitat organitzada per DEPANA i S.O.S. Delta del Llobregat, és una prospecció dels espais que no són reserves naturals: zones agrícoles i pinedes de Gavà, Viladecans, Sant Boi i El Prat, la llera del riu, les basses de laminació a l’alçada de Viladecans i la Torre Gran. Els resultats de l’acció demostren la importància d’aquestes zones per garantir la supervivència dels ocells que emigren al Delta per sobreviure a l’hivern. Entre les aus que s’hi troben

n’hi ha d’aquàtiques, agrícoles i forestals. La desembocadura del riu es consolida com un dels llocs amb més presència d’aus d’aigua. Una novetat és l’avistament de corbs per segon any consecutiu al Delta, espècie mai vista a la zona. Alguns d’aquests espais sense protecció estan afectats per l’aprovació del Pla Director Urbanístic. Això condiciona la viabilitat ecològica de la zona, necessària per a la supervivència de les espècies que visiten el Delta any rere any.

Concentració davant del CIE de la Zona Franca. A.D.


la Riuada març de 2016

actualitat

RÀPIDS

6

AMAZON ADQUIREIX ELS TERRENYS AL MAS BLAU

LA RIUADA FEM ENTREGA DE LA PANERA!

La multinacional Amazon ha adquirit una parcel·la corresponent a 150.000 metres quadrats al Prat. D’aquesta manera es consolida el projecte del centre logístic adjudicat per Incasòl a canvi de 30 milions d’euros.

El 4 de febrer vam fer entrega de la panera. El número premiat va ser el 168, coincidint amb els darrers números del sorteig de la grossa de cap d’any. Enhorabona als guanyadors i gràcies a tots els qui heu col·laborat!

CULTURA

CULTURA

4 raons, apropant artistes a la realitat local

S’enforteix l’oposició a l’enderroc del teatre Artesà

Cartell de l’edició d’enguany del 4Raons, fet per l’artista local Tinta Fina.

Membres de la plataforma recollint signatures a peu de carrer. J.M.

El 4 Raons és un projecte difícil d’explicar perquè se surt dels esquemes convencionals. El seu objectiu és transformar la relació entre els i les artistes que actuen a l’escenari i el públic i l’entorn que visiten. Es tracta d’involucrar grups que toquen a La Capsa amb el poble establint un vincle previ amb gent, en una aposta per una forma de gestió cultural que impliqui a la comunitat. Aquest plantejament trenca amb la distància entre artista i públic, i facilita un apropament interactiu que després repercuteix en el procés creatiu dels grups.

El passat octubre, l’Ajuntament va publicar les cinc propostes de reforma de l’Artesà que contemplaven l’enderroc de l’antic edifici i la construcció d’un nou teatre, i que un jurat de 16 persones, conformat per una majoria de membres del consistori, va adjudicar el desembre al projecte Històries de Bosch-Forgas.

Per a relatar el projecte, La Capsa compta amb diversos il·lustradors. Tinta Fina i Dídac Rocho narren en vinyetes que, en el 4 Raons, els músics “no arriben, toquen i marxen”. Prèviament s’han trobat amb gent del Prat, a través de la qual aprenen coses

4 artistes que actuen al Prat fan trobades amb gent per a aprendre sobre el poble

la Riuada | dipòsit legal:

de la ciutat, i fan notar això d’alguna manera en la seva actuació, que el públic pratenc sentirà més propera. Cada edició del 4 Raons ha estat diferent, i cada grup ha concretat aquests principis a la seva manera. Alguns han fet passejades pel Delta, altres han visitat La Zonilla, i han sentit històries molt diverses que comencen per carxofes i potablaves, travessen la història del Prat i els seus espais i s’endinsen en la vida personal de cadascú. Les aportacions dels artistes són les reflexions sobre la creació i la manera d’entendre la música, què li rodeja i com defugir de les concepcions mercantilistes i encasellades. Les actuacions a La Capsa es faran entre finals de febrer i principis del mes de març. Per ordre d’aparició, els músics de les 4 Raons són Flamaradas, cantautor folk psicodèlic; Sara Fontan, que improvisa amb piano i un violí electrificat; Maria Arnal i Marcel Bagés, que adapten cançons populars enregistrades a fonoteques i les interpreten amb guitarra elèctrica; i el cantautor de pop electrònic Mazoni.

La web de la campanya aconsegueix mil adhesions durant la primera setmana La plataforma Aturem l’enderroc, salvem l’Artesà que s’oposa al projecte es va organitzar en una primera assemblea a les golfes de l’Artesà el passat 17 de desembre on van assistir unes 70 persones. En aquesta, els participants van denunciar l’Ajuntament per haver manipulat el procés, justificant l’enderroc basant-se en uns suposats informes que un cop s’han fet públics s’ha vist que contemplaven la possibilitat de rehabilitació de l’edifici, un fet que diuen van amagar a les bases del

concurs d’arquitectes i a la població. Aquell dia van recollir 74 signatures que van lliurar l’endemà a l’Ajuntament amb un manifest on demanaven l’aturada del projecte, la rehabilitació de l’espai i l’obertura d’un procés participatiu a la població on decidir els usos. Una de les principals fites de l’assemblea ha estat l’alt nombre d’adhesions a la campanya que han recollit al seu web, arribant a superar les 500 el primer dia i més d’un miler en la primera setmana. Aquest febrer van entrevistar-se amb l’alcalde i els regidors d’urbanisme i cultura sense que hi hagués cap acord. La plataforma ha fet quatre assemblees on han informat de les reunions amb entitats i han elaborat materials per la campanya que iniciaran aviat, basada en les banderoles pels balcons, xerrades i punts d’informació per recollir signatures que pretenen presentar al ple en uns mesos. Han plantejat tres eixos: defensa del patrimoni, participació ciutadana i usos i necessitats dels veïns i entitats.

bimestral gratuït d’informació local

GI-352-2010 | tiratge: 5.000 exemplars edita i distribueix: Associació Pratenca de Comunicació Popular (APCP) publicitat: publicitat@lariuada.cat Els comentaris i opinions publicades són propietat dels seus autors i la Riuada no se’n fa responsable. Les nostres opinions queden expressades a l’editorial. Per fer-nos arribar temes o informacions del Prat podeu escriure a redaccio@lariuada.cat o visitar www.lariuada.cat


la Riuada març de 2016

7

xarxes

La tira

Blasi

opinió

contrapunt

ES PREDICA AMB L’EXEMPLE

EL FESTIVAL DELS MATISOS

Pere Gelabert

Als plens s’acostumen a portar vàries mocions, amb la simple atenció de qui les presenta i amb sort si algú des del públic ha vingut per donar-hi suport. Tot i això algunes d’elles tenen una càrrega de cinisme abismal, i moltes vegades els grups municipals tenen la capacitat de driblar les contradiccions d’una forma notablement meritòria. L’aigua, que acostuma a fer net, va ser la que en aquesta ocasió va reflectir les misèries de diversos partits, en l’aprovació de la moció en suport de la lluita per la defensa de l’Ebre i el seu Delta. Podria primer enfadar-me amb la resposta totalment desinformada, que el regidor de Ciudatans va etzibar amb un “hay que garantizar el agua para todos”, una resposta que defuig amb una frase buida de contingut d’una problemàtica que ni l’interessa ni que dubto pugui entreveure. El que em va fer saltar els ulls va ser la postura d’ICV. Després d’una vida al Prat, creia estar vacunat de la iniciativitis. Al Prat succeeix que un partit que fa bandera de desviar i cimentar un riu, així com perpetrar impactes irreparables al delta del Llobregat es permeti votar a favor d’una moció de suport a una lluita que ells han silenciat i vençut amb una implacabilitat lluminosa. Un sol exemple és la vergonyant exposició dels 20 anys de Pla Delta, ni una sola referència a la lluita en defensa del territori. Ara sí, quan això ens toca de lluny i és “guai”, som-hi tots al carro de la moció. Senyors d’ICV prefereixo la tonteria de Ciudatans que la manipulació a què ens tenen acostumats.

Als darrers plens municipals observem certa dèria pel suport quasi massiu a les diferents mocions que es presenten. Una raó pot ser ’intentar una bona relació entre tants grups polítics que ara hi conviuen. Però aquesta allau de correcció política, a vegades embafadora, provoca que les discussions ens aportin una àmplia col·lecció de matisos. Discursos que serveixen per quedar bé i a la vegada distanciar-se. Ideals per no mullar-se gaire, vaja. Suport amb moderació: El regidor no adscrit José López Castro, que actua als plens com un partit més però unipersonal, presentava una moció

de suport als encausats pels fets del 15 de juny de 2011, quan una multitud encerclava el Parlament contra les retallades. Després del vot contrari esperat per part de C’s i PP i l’abstenció de CDC, el suport de l’equip de govern i ERC va arribar, sí, però amb moderació. Ibern es va preguntar què passaria “si un dia algú decideix encerclar les portes de l’ajuntament i crida que no els representem amb empentes i pintades”, mentre que Duarte expressava que “és perillós interpretar que la ciutadania conscient actuava contra la troica, compartim esperit però cal mesurar el que van fer alguns col·lectius”.

Anagrames de Scrabble

fotodenúncia

El passat 19 de febrer es van poder veure excavadores i operaris al solar d’on hi havia l’edifici KOP Alta Tensió. Sis anys després del seu desallotjament, el solar segueix igual, no s’hi ha fet res. Potser ara, amb l’arribada del metro, els hi ha agafat pressa.

Un sí amb punyalades: ICV VA PATIR matisos per destrossar el rival quan va presentar una nova moció en favor del col·lectiu LTGB i contra l’assetjament que gais, lesbianes i altres variants pateixen. L’oposició va votar a favor però els discursos tant des d’ERC, PP o C’S van anar a fer pupa el poder municipal, perquè el passat novembre des d’Iniciativa alliçonaven sobre aquesta matèria quan Ciutadans es va treure de la màniga un text similar. Però, és clar, era abans que el jove Alan se suïcidés. Van ploure les acusacions d’oportunisme sobre el partit més votat tot i el vot favorable final de tots els partits. | Número 16, objectiu: 395 punts


8

la Riuada març de 2016

l’entrevista

Josep Costa fundador del Kaddish Director, actor, traductor i professor de teatre. Fa 40 anys va fundar la companyia Kaddish amb un grup d’estudiants del Baldiri Guilera que ha esdevingut la companyia de referència teatral al Prat i ha desenvolupat una carrera professional reconeguda arreu. Ara que s’acaba de retirar aprofitem per parlar de la història del Kaddish, la seva visió del teatre i el futur del nou projecte de l’Artesà en una entrevista que trobareu ampliada en la versió web. Llegiu l’entrevista a:  www.lariuada.cat

Josep Costa a l’estudi de casa seva. P.V.

«El teatre són persones reals plorant, cridant, això no ho pot substituir res» –– Com comença el Kaddish? L’octubre del 75 contacto amb un grup del Baldiri Guilera que feien un taller de teatre. Ens vam engrescar i un 16 de novembre comencem a dins la Cervantes. La primera obra que estrenem és al febrer del 76, necessitàvem un nom i vam agafar el de Kaddish, el poema de Ginsberg, perquè era el primer text que treballàvem. El concepte per mi després ha agafat un significat molt més gran. –– Com ha canviat en 40 anys? Al principi érem els rars, gent molt jove, com a públic venien pares i amics. A partir de tenir seu estable a la Torre Muntadas ens ajuda a consolidar-nos. L’època en què es remodela el Modern i quedem sense teatre, l’Ajuntament aposta per nosaltres i arribem a un acord perquè programin obres petites i nosaltres assumim una obra al mes, és una època molt intensa en què molta gent coneix l’espai i el teatre. –– Hi ha un segell Kaddish? Al Kaddish cadascú haurà tingut la seva experiència, per alguns és només una etapa de la vida, la gent ha entrat i sortit quan ha volgut. Si hi ha alguna cosa comuna, potser és l’experiència de treballar en una sala petita, això dóna moltes taules, però el segell i la qualitat més que una companyia te la

Si treballes a un banc, potser no ho necessites però al teatre és necessari un interès cultural donen els mestres.

El segell i la qualitat més que una companyia te la donen els mestres

–– Ha canviat el públic? I tant. Crec que la cultura en general ha anat enrere. Quan vaig començar a donar classes a Barcelona tothom parlava català i ara, tot i haver-lo estudiat, és molt difícil. En teatre l’idioma és important, però hi ha una cosa que és pitjor i és la manca de cultura general, a la gent l’interessa molt poc llegir, el cinema o el teatre. I el mateix pels alumnes, està clar que no tots tenen vocació o serveixen com a actors però has de tenir interès per la cultura. Si treballes a un banc, potser no ho necessites però al teatre és necessari.

que calgui. És la gràcia del teatre que per sort no pot substituir res ni cap artefacte La manca de públic és molt d’aquí. Quan vas a Nova York o Londres el públic és una meravella, estimen el teatre i als actors, hi ha vida teatral. Aquí a un actor li costa molt. Molta gent jove fa teatre, cada any a l’Institut surten un munt, però molts s’han de dedicar a una altra cosa. És complicadíssim. No dic que a fora no ho sigui, tenen 5 vegades més gent que actua, però és una indústria que es respecta, és un mecanisme que aquí no hem sabut fer, els governants han tingut molt poc interès per la cultura.

–– Perquè anem al teatre? El teatre és viu, trobes persones reals en directe plorant, suant, cridant i el

–– N’hi ha de solucions? Ni idea. Abans hi havia circuits per Catalunya amb ajudes de la Diputació

que feia que als ajuntaments els sortís a compte programar, però no crec que la solució siguin les subvencions, el problema està més en l’educació des de l’escola i el nivell cultural general. No pots obligar a la gent que vagi a veure res, s’han de formar a partir de veure obres que els hi agradin. –– Que penses del projecte del Nou Artesà? El Prat és molt a prop de Barcelona i això sempre es notarà però amb un teatre nou hi haurà una pujada. Com a membre del jurat pensava sempre en un teatre que funcionés. Fa un temps el ministeri va construir teatres que eren bestieses, sales immenses de ciment i amb finestres. Aquest projecte penso que pot funcionar i complir amb les necessitats teatrals actuals. –– I la gent que demana la rehabilitació? El problema per rehabilitar són algunes normatives de seguretat com les d’incendis. A més, és una platea plana perquè abans es treien les butaques i s’utilitzava per altres usos, això i la ferradura tan petita fan que des de les llotges es perdi percepció. Les llotges també estan passades de moda, si tens un Liceu o una Fenice val la pena mantenir-les, però l’Artesà no és el Bartrina, el Fortuny o el Principal de Girona, per mi no té aquest valor arquitectònic.


028riuada