Page 1

R

la Riuada Mitjà Pratenc de Comunicació Popular

número 27

any 5 Desembre del

2015

Bimestral gratuït

PÀG. 2-3

Es multipliquen les problemàtiques que pateix la població pensionista El model industrial del Prat va afavorir que els imports de les pensions actuals siguin més elevades que a altres llocs. Les dones han quedat al marge d’aquest sistema de protecció social. Les prejubilacions i els acomiadaments en una indústria en crisi fan que actualment hi hagi un punt d’inflexió i

que cada cop sigui menys habitual que els treballadors tinguin cotitzacions completes. Les reformes de les pensions comencen a fer efecte, amb una restricció al seu accés. Amb la crisi, les pensions han esdevingut una ajuda econòmica bàsica, i el pilar de les famílies sense ingressos.

www.lariuada.cat

PÀG. 8 PÀG. 4

El gegant de la logística Amazon s’instal·larà al Prat PÀG. 5

Una plataforma ciutadana demana el tancament del CIE

L’historiador Jordi Ramos defensa el patrimoni cultural pratenc

PÀG. 4

El Pla Director Urbanístic torna a amenaçar el futur del Delta del Llobregat


2

la Riuada desembre de 2015

a fons

Nous problemes per als pensionistes Les pensions públiques estan perdent capacitat adquisitiva. I els nous pensionistes pateixen els efectes de les reformes i els acomiadaments i prejubilacions.

T

ots els sectors de les clas· ses populars estan patint els efectes de la crisi i les polí· tiques d’ajustament. Al col· lectiu de pensionistes, tot i quedar al marge del món laboral, també els han tocat la butxaca. L’actual govern del Partit Popular ha establert diverses reformes que disminueixen les quan· ties i desvinculen la revalorització de les pensions a l’IPC. Els darrers anys, per primera vegada, les pensions han perdut capacitat adquisitiva. De fet, ho faran durant molts de temps. “No és just que les pensions no poden per· dre valor”, comenta el Luciano Do· mínguez de la Marea Pensionista del Prat. “Són un dret adquirit!” es queixa Jorge Monteagudo, president de l’as· sociació. Aquests jubilats adverteixen que les pensions no es poden pagar perquè els treballs són molt precaris i els sous estan baixant. Monteagudo sosté que “s’han de recaptar els diners a qui realment en té, i pagar les pen· sions d’aquella riquesa. Les retallades de les pensions estan servint per a fi· nançar els rescats bancaris”.

Les pensions s’estan revaloritzant per sota de l’increment dels preus El 2012, el govern de Rajoy no va pa· gar la desviació de l’IPC de les pensi· ons. Arran d’aquest fet, els pensionis· tes van organitzar-se per a demandar als jutjats. El jutjat social d’Hospitalet ha rebut ja unes 300 demandes im· pulsades per la Marea Pensionista als diferents pobles de l’entorn. I estan sortint sentències favorables. Al Prat, el moviment de la Marea Pen· sionista està impulsada per gent del

Les retallades en pensions, pel rescat bancari

Front Cívic. El passat 25 de novem· bre, a l’oficina de l’INSS de la plaça de la Vila, va presentar 45 escrits de sol·licitud demandant la derogació de la reforma laboral i de les pensions, entre altres normatives, i fent propos· tes de millora de les pensions.

Han frenat les prejubilacions Fa vint anys que es van començar a reformar les pensions en el marc dels anomenats Pactes de Toledo. La dar· rera gran reforma va ser el “pensio· nazo” de Zapatero de l’any 2010, que va establir restriccions més fortes per a l’accés a les pensions contributives: el retard en l’edat de jubilació fins als 67 anys, l’exigència de més anys tre·

Es comencen a notar els efectes negatius del «pensionazo» i altres reformes ballats i l’allargament de la base de cotització. Per la Marea Pensionista, aquestes reformes en realitat perse· gueixen la privatització, retallant el sistema públic per a què la gent vagi a fer-se plans de pensions privats. “Els mitjans de comunicació són molt poderosos a l’hora d’inculcar la idea que no hi haurà pensions”, comenta Monteagudo, “i és molt difícil cons· cienciar a la gent”. Només cal donar una volta pels carrers del Prat i ob· servar els cartells als vidres de les oficines bancàries fent publicitat dels plans privats, i és que a finals d’any acceleren aquestes campanyes per tal d’aconseguir que la gent faci aporta· cions als seus plans. Per la Marea Pen· sionista del Prat, la sostenibilitat dels sistemes públics de pensions és una fal·làcia, i ho expliquen en xerrades.

“La gent de 70 anys el que vol és viure tranquil·la, i s’ho han guanyat!” diu Monteagudo, “però cal que lluitin per ells i per les generacions que venen”, afegeix el Domínguez, que es mostra preocupat per la manca d’implicació del jovent. Veu que, en el futur, els jo· ves precaris i aturats actualment no tindran pensions suficients. L’advocat Miguel Arenas del Col·lectiu Ronda, que assessora al moviment de pensionistes, adverteix que ja s’estan començant a notar els efectes de les reformes. Especialment per dues ban· des: el fre a les prejubilacions, com a efecte de les darreres mesures, i les conseqüències de la restricció del subsidi d’atur per a més de 55 anys. El 2013, el govern de l’Estat espa· nyol va restringir els criteris d’accés a aquest subsidi, abocant a un col·lectiu de difícil ocupació a una situació alar·

Amb la crisi, les pensions han esdevingut una ajuda econòmica bàsica per a les famílies mant. Arenas explica que les dones són les principals perjudicades. Amb crisi, les pensions han esdevin· gut una ajuda econòmica important a les famílies, i bàsica en els casos de pobresa. La majoria dels pensionistes

Les pensions són el puntal econòmic en famílies pobres ajuden econòmicament als fills i néts a pagar els deutes, lloguers i despe· ses grans. En les situacions més extre· mes, en què els fills es troben a l’atur i no poden pagar la hipoteca o el llo· guer i van a viure a casa dels pares, són les pensions les que costegen la manutenció: el sostre i aliments. I a això, s’hi afegeix la manca de re· cursos públics per a les necessitats específiques de la gent gran, com per exemple l’escassedat de places en re· sidències. L’Ajuntament no té previst ampliar les residències per a la gent gran fins a arribar a eliminar la llis· ta d’espera, i s’excusa dient que és competència de la Generalitat. Per la Marea Pensionista, l’Ajuntament “fa el mínim per a cobrir l’expedient” en polítiques socials. Els actuals sis· temes de protecció social són insufi·


la Riuada desembre de 2015

cients per a atendre problemàtiques creixents de la gent gran: les residèn· cies i el pagament de les factures, que s’estan menjant el pressupost per a d’altres despeses bàsiques. La Riuada ha demanat a l’Ajuntament una valo· ració sobre les problemàtiques de les persones pensionistes en situació de pobresa i sobre el paper de les pensi·

3

a fons

ons en l’ajuda econòmica de famílies amb manca d’ingressos, però la seva resposta ha estat que no hi havia da· des concretes al respecte i que, per això, no volien fer valoracions. Una preocupació no menys important és el degoteig de gent gran afectada per les estafes de les preferents o les

Hi ha molta gent gran afectada per les preferents i les hipoteques hipoteques dels familiars que han avalat. Moltes persones ni tan sols saben que els bancs han arruïnat els

seus estalvis. L’Alejandra Redondo de la PAH Stop desnonaments del Prat explica el cas d’un matrimoni pratenc que va avalar la compra del pis d’una filla seva i que el banc els ha embar· gat part de la pensió. I també hi ha al· tres casos de gent gran en què el banc ha arribat a fer-los fora de casa per a quedar-se l’immoble.

tipus de pensions contributives dades del prat de llobregat

80% 3%

1.318€

40% 47%

14% 3%

10% 3%

711€

Les pensions d’avui i de demà Al Prat hi ha 13.676 pensionistes que cobren una prestació contributiva, 8.183 per jubilació. Abans, el treball a la indústria permetia que una bona part de la població masculina acce­ dís a una pensió, guanyada a força d’haver cotitzat durant llargues vides laborals. El 80% de les pensions con· tributives dels homes són per jubila· ció. La situació de les do­nes és ben diferent, i la jubilació només suposa el 40%, percentatge deu punts inferi· or a la mitjana catalana. En canvi, el 47% tenen una prestació per viduïtat.

Són generacions de dones que no van cotitzar prou i que la seva dedicació a les tasques dins de la llar no s’ha vist recompensada. La pensió contributiva mitjana al Prat és de 1.010,6 euros, més elevada que a altres municipis. El Baix Llobregat és la segona comarca amb les pensi· ons mitjanes més altes, un 6,8% per sobre del conjunt de Catalunya. Els imports varien en funció del tipus de pensió. Per exemple, les pensions de viduïtat són de 705,49 euros de mit·

Al Prat, les prejubilacions i l’atur estan perjudicant als nous pensionistes

jana (192 reben un complement a mínims). Les dones qui tenen unes pensions més reduïdes. Les condici· ons en què s’accedeix a les pensions estan empitjorant. Al Prat, com a al· tres municipis industrials, ha patit el tancament d’empreses, les reduc· cions de plantilla i la generalització de les prejubilacions. L’advocat Are· nas explica que en els darrers anys la tendència s’està invertint i ja no és habitual que els treballadors tinguin períodes de cotització suficients per a accedir al 100% de la pensió.

Les pensions privades són un engany Miren Etxezarreta, Seminari d’Economia Crítica Taifa Fa anys que ens diuen que aviat no hi haurà diners per a les pensions públi· ques. I que el millor que podem fer per assegurar la vellesa és contractar una pensió privada. S’ha fixat en qui paga els estudis que diuen que no hi haurà diners per a pensions públiques? Els bancs privats, ajudats d’institucions. Hem de dir ben alt que això és una mentida i, sobretot, que les pensions privades no asseguren la vellesa. Són arriscades perquè inverteixen en borsa. Últimament les accions perden

valor i els pensionistes es trobaran amb menys diners que els que hi ha anat posant al seu pla. Si té una pen· sió privada, no s’ha fixat que cada any val menys? La rendibilitat està per sota de l’increment de preus, amb la qual cosa la seva pensió perd poder adquisitiu, i pot arribar perdre-ho tot!

És mentida que no hi hagi diners per a les pensions públiques

Són cares perquè els bancs cobren una comissió de gestió d’un 1,5%. Calculi els anys que estarà fent apor· tacions al pla de pensions i multipli· qui per 1,5% el capital, veurà que li costarà molts diners. S’hi ha d’aportar molts diners. Per a tenir una pensió privada de 900 eu· ros al mes, hauria d’estalviar 272.000 euros. I per una pensió de 2.000 eu· ros, s’hauria de disposar d’un capital de 747.000. Qui pot ajuntar tants di· ners!

Els problemes econòmics de les pen· sions es poden resoldre si hi ha vo· luntat política. Si les cotitzacions no són suficients, es poden pagar amb impostos, com la resta de despeses públiques. Si l’exèrcit, la Casa Reial i fins i tot l’església es paguen amb im· postos, per què no les pensions? Ens hem de negar fins i tot a admetre que les pensions tenen problemes, perquè en tenen els mateixos que la resta de despeses dels Estats. O és que ens fa· ran sentir culpables que no ens mo· rim tan aviat com voldrien?


la Riuada desembre de 2015

actualitat

RÀPIDS

4

MILLORS CONDICIONS DELS GALLS A LA FIRA

40È ANIVERSARI DEL TEATRE Kaddish

En l’edició d’enguany de la Fira Avíco· la, els pollastres no estaven exposats en gàbies sinó en galliners, amb més espai, i han deixat de vendre pollets. En part, aquests canvis provenen de les queixes dels assistents.

El Teatre Kaddish segueix celebrant els seus quaranta anys amb l’estrena d’un recull d’escenes de la compa· nyia. Fundada el 1975 per un grup d’estudiants del Baldiri, segueixen al peu del canó amb més força que mai. ECONOMIA

TERRITORI

A l’espera de la possible aprovació del PDU El Pla Director Urbanístic suposa un perill ambiental segons les entitats ecologistes El Pla Director Urbanístic del Del· ta del Llobregat està pendent de la seva aprovació definitiva per part del govern de la Generalitat. Segons l’article 79 del Text Refós de la Llei d’Urbanisme de Catalunya, correspon al Conseller de Territori i Sostenibili· tat l’aprovació del Pla, previ estudi de la comissió d’Urbanisme de la Gene· ralitat. Aquest pla consta de diverses actuacions urbanístiques repartides pel Delta que, segons la Generalitat, tenen la intenció de reactivar l’econo· mia. Les entitats ecologistes denuncien que aquest pla és una compensació enco· berta a la impossibilitat de realitzar el projecte d’Eurovegas. Les diferents requalificacions, distribuïdes entre Sant Boi, Gavà i Viladecans, suposarà

«El Pla Director Urbanístic és el premi de consolació a Eurovegas» un greuge ambiental, agroalimentari i paisatgístic. S’hi han mostrat contrà· ries entitats ecologistes com Depana i Ecologistes en Acció, i partits polítics com ERC del Baix Llobregat, ICV i la CUP. Els quatre ajuntaments dels munici· pis afectats per Eurovegas (Cornellà, Sant Boi, Gavà i Viladecans), gover· nats pel PSC, es van queixar de la pèr· dua d’Eurovegas i van demanar a la Generalitat elements compensatoris per a reactivar l’activitat econòmica al Delta del Llobregat.

El gegant d’internet Amazon compra terrenys al Prat Amazon, empresa dedica­da a la dis· tribució i venda de pro­ductes online, ha adquirit uns terrenys de 150.000 m2 quadrats al polígon Mas Blau II. L’Incasòl, propietària de la parcel·la, havia fet un concurs públic un cop Amazon havia proposat la compra, que ha estat adjudicada per un preu de 30 milions d’euros. L’acord no és definitiu, i l’empresa ha establert con· dicions com la modificació del Pla Ge· neral Metropolità per tal d’atorgar l’ús logístic com a activitat principal i esta· blir una alçada màxima edificable de 19 metres i una superfície de 210.000 m2. Les informacions que s’han fet públi· ques apunten a que aquest nou centre logístic podria crear uns 2.000 llocs de feina, mil menys que el que es co·

Terrenys de l’Incasòl

ESPORTS

La tradició del patí de vela es recupera al Prat El Club Marítim Prat és un dels 26 clubs catalans que practiquen el patí català, o patí de vela. Al Prat, l’any passat es va fer el campionat euro· peu de patí català, i aquest estiu, el campionat júnior.

Zona agrícola del delta del Llobregat. P.V.

mentava el 2014 quan es va filtrar a la premsa la intenció d’Amazon d’ubi· car-se al Prat. A la planta de Sant Fer· nando d’Henares, en ampliació, hi ha 400 treballadors, 600 més únicament per a la campanya de Nadal. Les con· dicions de treball han estat denuncia· des repetidament. No hi ha sindicats i els treballadors estan sotmesos a un intens treball físic i a controls.

El patí català va néixer cap al 1925 a Badalona fruit de l’enginy popular. Cansats d’haver de remar fins lluny per a trobar aigües netes a la costa, els navegants van crear un artefacte amb dos flotadors simètrics i unes bancades, al qual posteriorment van afegir un pal amb una vela. Aquesta embarcació es va estendre pel litoral català.

Va ser introduït al Prat a finals de la dècada dels 1940, quan alguns pra· tencs socis del Club Natació de Bar· celona van crear al Prat la Flota nú· mero 4. Aquest grup de patinadors pratencs van participar en competi· cions nacionals i estatals. La Flota número 4 va ser precursora del Club Nàutic que es va crear als seixanta. És una embarcació de fusta de tipus catamarà que no té timó ni orsa. Per aquest motiu, es diu que el patí ca· talà és l’essència de la navegació. Es governa amb el repartiment del pes del tripulant entre la coberta i amb la tensió de la vela.


la Riuada desembre de 2015

5

actualitat

Els castellers es consoliden

Recentment s’ha instal·lat al Prat un punt de recàrrega ràpida i gratuïta de vehicles elèctrics. L’equipament està situat a la Plaça Volateria, al Mas Blau. Aquest servei està actiu les 24 hores, cada dia de l’any.

La colla ha acabat la temporada amb una actuació a la Fira Avícola. Aquest ha estat un any molt intens pels caste· llers, en què han aconseguit ser colla de ple dret. Tornaran el curs vinent consolidant els castells de 6.

RÀPIDS

Càrrega de vehicles elèctrics al Prat

TERRITORI

CULTURA

Se celebra el 4t Correllengua al Prat de Llobregat

L’augment de la temperatura del planeta submergiria El Prat

Al Prat fa quatre anys que es celebra el Correllengua, organitzat pel nucli local de la Coordinadora d’Associa· cions per la Llengua (CAL), seguint la iniciativa que agrupa entitats d’arreu dels Països Catalans que tre· ballen a favor de la promoció de la llengua i cultura catalana.

Les darreres cimeres internacionals han posat novament el canvi climàtic i les seves greus conseqüències sobre la taula.

Enguany el Correllengua 2015 ha es· tat dedicat a recordar la vida i obra d’Ovidi Montllor, 20 anys després de la seva mort. L’esdeveniment va te· nir lloc els dies 19 i 20 de novembre en diferents espais del Prat. El pri· mer dia es va organitzar un espec· tacle poètic a l’auditori del Cèntric, en el què es van interpretar cançons del cantautor d’Alcoi. L’endemà, la colla dansaire Picacrestes va actuar

a la font del gall i després, a la taber· na irlandesa Gael Inish es va fer una xerrada sobre la pervivència dels re· franys a càrrec de Víctor Pàmies, di· vulgador de la llengua. Per finalitzar l’acte, el cantautor pratenc Bitxe va interpretar algunes cançons d’ Ovidi Montllor.

Els acords de la cimera de París marquen un augment màxim de 2 graus Un dels elements més coneguts és l’augment del nivell del mar que es donaria amb el desgel produït per l’escalfament global del planeta. Segons l’acord arribat en la cimera

de París el passat 13 de desembre, els estats del món s’han compromès a no augmentar en més de 2 graus la temperatura global. Els acords arri· bats ja han estat tillats d’insuficients per nombroses organitzacions ecolo· logistes. Quins serien, però, els resultats d’un augment de dos graus? Un municipi com El Prat que té algunes zones sota el nivell del mar, quedaria àmplia· ment inundat amb l’augmetn del ni· vell del mar que es produiria. Aquest mapa ens mostra quines parts del ter· ritori del Prat quedarien sota l’aigua.

Segon dia del Correllengua. J.P.

POLÍTICA

S’organitza al Prat un grup en defensa del tancament del CIE Un grup de persones del Prat s’han organitzat per donar suport a la campanya «Tanquem els CIE». Durant el ple municipal del mes d’octubre, aquest grup va presentar una moció sol·licitant l’adhesió del consistori a la campanya i demanant que des de l’ajuntament prengués el compromís de realitzar accions de difusió i conscienciació envers aquesta problemàtica. Al mateix temps, van demanar que des de les institucions competents es contribuís al tancament d’aquest tipus de centres i el respecte cap als drets humans.

Actualment el Centre d’Internament per a Estrangers de la Zona Franca roman tancat a causa d’unes obres que volen millorar-ne les instal·lacions. Aquesta decisió es va prendre arran de la visita al centre d’un equip de jutges, els quals van denunciar que hi havia deficiències que impedien una estança humanitària dels interns. Des de «Tanquem els CIE» es demana que no es torni a obrir el centre, ja que aquest atempta contra els drets de les persones migrades, les quals es troben en situació d’internament sense haver comès cap delicte, tan sols per la seva condició d’irregularitat.

Infografia sobre l’augment del nivell del mar.


la Riuada desembre de 2015

actualitat

RÀPIDS

6

eradicació de flora invasora al Delta

Tornen Els Pastorets al teatre modern

SOS Delta segueix lluitant contra les espècies invasores al Delta del Llobre· gat. El 12 de desembre van organitzar una jornada per eliminar la presència de miraguà fals, flora al·lòctona molt present a la pineda.

El proper diumenge 27 de desembre a les 18.30 hores, la Companyia Els Pastorets durà a terme la seva tradi· cional representació. L’acte tindrà lloc al Teatre Modern i tindrà un cost de sis euros.

CULTURA

CULTURA

S’activa la campanya per aturar l’enderroc de l’Artesà

Tirant d’arrels, Saturnàlies i Tions

Calendari de la ceba. Entrada del teatre de l’Artesà. P.V.

El nou teatre de l’Artesà ja té projec· te guanyador ‘Històries’. Aquest ma· teix projecte juntament amb ELS altres 4 van generar una forta polèmica ja que suposen l’enderroc de l’actual tea· tre de l’Artesà. Un grup de persones del Prat ha re· activat la plataforma en defensa de l’edifici amb l’objectiu d’aturar-ne l’enderroc i iniciar un procés de par· ticipació ciutadana per a decidir com hauria de ser el nou edifici, tot res· pectant-ne l’estructura original El procés de reforma engegat per l’ajuntament ha donat com a resultat la presentació de cinc propostes ar· quitectòniques, les quals, totes elles, preveuen l’enderroc de l’edifici actual i la construcció d’un nou teatre. La pla· taforma considera aquest fet com una falta de respecte pel seu valor patri·

La plataforma vol aturar l’enderroc, aconseguir la seva rehabilitació i obrir un procés participatiu

la Riuada | dipòsit legal:

monial. Acusen al consistori d’ocultar informació en relació als informes tèc· nics en els que es plantejava la possi· ble rehabilitació, fet que el consistori mai s’ha plantejat. També lamenten que s’hagi intentat simular un procés participatiu a través d’una pàgina web, en què la ciutadania hi podia deixar les seves opinions, fet que consideren com un acte de decisió nul, i en què, diuen, s’han descobert greus mancan· ces que fan replantejar tot el procés. La plataforma en defensa de l’Artesà, va convocar una assemblea oberta i informativa el dia 17 de desembre. En l’acte s’hi va explicar amb detall com ha estat el procés realitzat per l’ajun· tament i es va impular l’obertura un espai de mobilització entre els veïns i veïnes del Prat. Algunes de les seves demandes són: l’anul·lació immedi· ata de l’actual concurs d’adjudicació d’obres, demanar la rehabilitació es· tructural de l’edifici com a punt de partida per a projectar futures refor· mes i la realització d’un procès partici· patiu que finalitzaria amb una consul· ta ciutadana per decidir entre totes les propostes presentades.

El cicle festiu nadalenc en el que entrarem properament, té un origen molt antic. Cal buscar les seves arrels a les festes paganes al voltant del nai· xement del Sol. Els romans a aquestes festes les anomenaven les Saturnàli· es. El cristianisme ho va adaptar i va canviar el naixement del Sol pel de Crist. En el moment oposat del cicle solar trobem Sant Joan, el solstici d’estiu. Els dos solsticis compartei· xen elements comuns de celebració

Moltes de les actuals tradicions tenen arrels paganes, l’església les va readaptar com pot ser el retrobament familiar i el foc com a element de transmissió de coneixement i tradicions populars. Aquesta importància del foc ha que· dat fixada en algunes dites populars típiques d’aquestes dates com la que diu: “Per Nadal a casa, i a prop de brasa”. El cicle festiu tradicional d’hivern s’inicia el dia 6 de desembre i es tanca per la Candelera, on comença el cicle carnavalesc.

La primera cita del calendari era la festivitat de Sant Nicolau, el 6 de de· sembre. Per aquesta festa, al Baix Llo· bregat els infants celebraven la festa del bisbetó. Els infants tenien festa a l’escola. Un d’ells anava vestit de bis· be, i sortien a captar de casa en casa cantant “el Virolet”. Amb el que la canalla recaptava es feia un dinar al camp, com és tradició en l’època de l’any, amb menjar abundant, greixós i dolç. Una altra tradició curiosa fa referèn· cia als costums de la nit de cap d’any. Aquesta nit es creia que era la nit de les bruixes. Per evitar l’embruixament de la casa i els cultius més preuats, el cap de la casa feia set voltes a la casa i abans d’anar a dormir feien el senyal de la creu sobre les cendres de la llar. El primer dia de l’any era usat pels pagesos per saber quins mesos serien plujosos i quins secs. Per ferho usaven el calendari de la ceba, el qual consistia en tallar una ceba en 12 porcions i es posava una mica de sal sobre cada una. L’endemà s’obser· vava quines porcions havien dissolt la sal i quines no. Aquest fet indicaria els mesos de sequera i pluja.

bimestral gratuït d’informació local

GI-352-2010 | tiratge: 5.000 exemplars edita i distribueix: Associació Pratenca de Comunicació Popular (APCP) publicitat: publicitat@lariuada.cat Els comentaris i opinions publicades són propietat dels seus autors i la Riuada no se’n fa responsable. Les nostres opinions queden expressades a l’editorial. Per fer-nos arribar temes o informacions del Prat podeu escriure a redaccio@lariuada.cat o visitar www.lariuada.cat


la Riuada desembre de 2015

7

xarxes

La tira

Puça

opinió

contrapunt

La cultura no s’envia a la brossa

L’art de la contradicció

Albert López

Em plau tenir la possibilitat d’es· criure a aquesta revista i poder ex· pressar una opinió sobre un fet que vaig veure fa cosa d’un mes i que em va preocupar una mica. Abans de res, deixeu-me deixar clar que no acostumo a llegir la Riuada, potser els titulars per sobre i alguns articles que em poden semblar inte· ressants. No acostumo a estar massa d’acord amb moltes de les opinions que publiqueu, però em sembla inte· ressant, com a mitjà de comunicació, que seguiu una línia editorial pròpia, posicionada amb un discurs forta· ment crític amb l’Ajuntament del nos· tre poble. A mi m’agrada El Prat. M’agrada el partit que governa, m’agraden els regidors que hem escollit democràti· cament, m’agrada el nostre poble i el que s’hi fa, però em sento malament quan veig que un regidor censura la premsa escrita. A principis de novembre vaig veure a David Vicioso al Centre Cívic Jar· dins de la Pau agafar un bloc de Riua· des i tirar-les directament a un carro d’escombraries. No sóc cap expert en política, però crec que això no es pot fer. No és pro· pi d’un regidor de cultura d’un partit d’esquerres agafar els diaris no mu· nicipals i tirar-los a les escombraries. Com a votant del seu partit, a mi no em sembla bé. Tampoc m’ho sembla· ria si qui governés fos un partit de dretes, però en tot cas m’ho podria esperar. Un polític ha de treballar pel seu poble, i David Vicioso ha de fer-ho pel manteniment de la cultura. No m’agrada que un regidor a qui jo he escollit es dediqui a eliminar la prem· sa amb la qual no està d’acord, per molt que jo tampoc comparteixi les idees que s’hi publiquen.

Passa bastant a la política praten· ca que les seccions locals dels partits van per lliure i defensen algunes pro· postes que les seves centrals no les consideren prioritàries o viceversa. “És la realpolitik” -diran- però el cert és que massa sovint, per desgràcia dels votants, la política es converteix en l’art de la contradicció. Ciutadans amb orgull propi: C’S es desmarcava al novembre amb una moció contra la discriminació del col· lectiu de gais, lesbianes, transsexuals i bisexuals. Seria per celebrar-ho si el partit d’Albert Rivera hagués demos· trat un compromís clar en aquesta qüestió, així que vam anar a veure

en quins punts del “sensat” programa electoral del partit taronja es recolza· ven. No els hem trobat. Llautó? La contradicció forçada: Com en el tennis, en política forçar l’errada del contrari pot fer guanyar molts punts. En la moció per donar suport al Correllengua, des d’ERC i CDC es va criticar Ciutadans, que havia ne· gat el suport perquè a la pàgina web de la iniciativa es veuen estelades, de no utilitzar mai el català. Per forçar la contradicció dels partits sobiranistes, el regidor Norman Muñoz va respon· dre utilitzant per primer cop l’idioma. Però no van canviar d’opinió sobre la moció. L’essència lerrouxista fundaci·

Anagrames de Scrabble

fotodenúncia Espais per a entitats? Les dificultats en infraestructura que durant anys hi ha per habilitar espais per a les entitats, sembla ser que es resolen de manera ràpida i efectiva durant època de campanya electoral en la que les formacions polítiques que es presenten disposen de tot l’espai necessari, i més, per a poder penjar materials.

onal del partit continua ben viva. El teló d’amiant: ICV va tirar per terra una moció de Se Puede amb el suport d’Alternativa d’Esquerres i de la plataforma d’afectats del Prat. El text pretenia ubicar i retirar tot l’ami· ant de la vila, però la negativa indig· nada de Rafa Duarte amb un Tejedor enfurismat ho van fer impossible. No és un projecte fàcil i poc costós, però l’actitud de confrontació demostrava la coïssor que provoca en el sempi· tern partit de govern propostes que els aboquen a la contradicció. Sobre· tot tenint en compte que, en àmbit europeu, ICV ha recolzat la proposta “Amiant Zero”. | Número 15, objectiu: 379 punts


8

la Riuada desembre de 2015

l’entrevista

Jordi Ramos Arqueòleg i historiador Gran defensor del patrimoni cultural del Prat i molt crític amb la gestió municipal realitzada en els darrers 30 anys sobre els vestigis del nostre passat. Els que el coneixeu sabreu de la seva implicació en la defensa de les masies pratenques i tot allò que té a veure amb la història del Prat. Ha fet un munt d’excavacions arqueològiques per tot Catalunya. Col•laborador del Servei d’Arqueologia de Barcelona i redactor d’un munt d’estudis sobre l’impacte de noves infraestructures vers el patrimoni cultural, el fan una veu competent per fer una radiografia de la situació actual. Actualment, està elaborant diverses investigacions per donar a conèixer alguns fets històrics del Prat. Llegiu l’entrevista a:  www.lariuada.cat

Jordi Ramos a l’estudi de casa seva. M.J.O

«Molts cops he sentit vergonya explicant les destrosses del patrimoni al Prat» –– Què opina de la gestió del patrimoni cultural del consistori? Que no hi ha gestió, els interessos urbanístics i especulatius han passat per sobre. El patrimoni sempre l’han fet anar de la mà de la política, és un instrument més del seu engranatge. El govern municipal ha decidit que no n’hi hagi i la utilitzen només en moments puntuals com aparador. El Prat ha crescut i està en constant transformació, però les afectacions han estat desastroses. La intenció és crear una ciutat nova amb tret de sortida al voltant de 1979. –– Com veu la situació de les masies? No tot va començar el 1980 amb l’enderroc de Cal Joan de l’Ixo per la carretera de Sant Boi, ni tot acabarà amb la masia de Cal Pau Pi ensorrada l’any passat per l’ARE Prat Sud. Les 36 masies perdudes en aquests últims 30 anys, van acompanyades de la desaparició del terreny agrícola i tot allò que comporta. –– Què pensa de les indústries històriques que han passat a millor vida? A molts pobles les han recuperat fent nous equipaments, aquí les han eliminat quan són part fonamental de la nostra història. No té sentit tot plegat, per això també sorprenen els eslògans «El Prat és sorprenent» o «El meu lloc al món». Vivim en un

L’Artesà és un símbol del nostre passat i un exemple de la mala gestió del patrimoni cultural imaginari col·lectiu supeditat a les actuacions del govern municipal i la seva comunicació. –– Què pensa sobre el procés de l’Artesà? La mala gestió sobre el conjunt arquitectònic és evident, en lloc de proposar la rehabilitació proposen un nou teatre, passant per sobre dels quasi 100 anys de l’edifici. Només cal valorar la participació ciutadana dels projectes per analitzar els interessos de l’Ajuntament. Al web demanaven comentaris i a l’exposició hi havia una bústia per opinar! Opinar de què? Si hi ha un jurat amb una vinculació clara de personal del consistori. Tot plegat em fa una mica de vergonya, malgasten l’oportunitat de fer partícips a la gent, no els interessa.

Justificar els enderrocs de masies pel «progrés» o el «model de ciutat», diu molt de les intencions –– Creu que el Prat necessita un museu? Tots els municipis del voltant en tenen, Viladecans, Sant Boi, Cornellà, L’Hospitalet i Barcelona, perquè aquí no? La política ha instrumentalitzat massa elements patrimonials, llocs emblemàtics i edificis històrics. A vegades s’ha justificat dient que hi havia altres prioritats. Només cal veure l’hemeroteca per comprovar que no interessa, perquè justificar diverses actuacions seria impossible. No podem viure de records i fotografies antigues, ens cal un lloc per aglutinar els nostres valors culturals. –– Quines són les eines actuals per respectar el nostre patrimoni? La distància entre la ciutadania i l’Ajuntament és infinita. Actualment, molts ajuntaments han iniciat

processos participatius, aquí no ho han fet. No poden presentar només el positiu dels projectes, també cal fer autocrítica. No poden gestionar el tema de l’Artesà així, ni fer una exposició amb només els beneficis del Pla Delta. El sòl agrícola perdut és al·lucinant, com les 14 masies que es van eliminar. En un futur, estic segur que les persones que van defensar aquesta terra ho explicaran. Eurovegas va ser una amenaça, però hi ha hagut plans urbanístics pitjors. –– Què creu que pensa la població sobre el patrimoni desaparegut? Si en lloc d’intentar contrarestar opinions i crítiques, l’administració canalitzés l’esforç en treballar plegats per revaloritzar i donar a conèixer la nostra fràgil història, tot aniria millor. No podem viure encallats en el passat, però tampoc en una proposta de futur model de ciutat sense relació amb el seu passat. El «clientelisme» i les subvencions han pogut silenciar crítiques, però algunes persones i moviments socials fa anys que treballen per donar al Prat el reconeixement que li pertoca. Una de les crítiques majors a aquest ajuntament és sobre la no gestió del patrimoni cultural. No hi ha arguments per justificar el conjunt de destrosses, per no dir «espoli», que ha sofert el Prat en aquests darrers anys.

027riuada  
Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you