Page 1

R

la Riuada Mitjà Pratenc de Comunicació Popular

número 26

any 5 Octubre del

2015

Bimestral gratuït

PÀG. 6

Els projectes de reforma de l’Artesà plantegen l’enderroc del teatre Cinc projectes han estat sel·leccionats com a finalistes per a la construcció del nou teatre del Centre Artesà. Tots els projectes seleccionats parteixen de la premissa que l’edifici actual ha de ser enderrocat. Es construirà un nou teatre a l’espai que ocupava l’anterior equipament. Els diversos

projectes sols mantindran el bar i la porta de l’immoble original. El teatre constarà d’una sala àmplia per a 600 persones, una sala petita per a 150, sales d’assaig i un vestíbul espaiós. La pressió popular ha estat determinant en l’impuls per a la reforma de l’històric edifici.

www.lariuada.cat

PÀG. 2-3 PÀG. 6

El Prat surt de Festa Major un any més

PÀG. 5

Concentracions en favor dels refugiats al Prat

Anàlisi dels resultats al Prat de les eleccions al Parlament 2015

PÀG. 5

L’equip de govern intenta dificultar la presentació de mocions al ple


2

la Riuada octubre de 2015

a fons

El 27S trenca amb les tendències El Prat és un dels pocs municipis en què Ciutadans ha estat la candidatura més votada. La participació política ha crescut en unes eleccions de caràcter plebiscitari.

E

ls resultats electorals al Prat han suposat un canvi molt important amb les tendències habituals dels vots. És un dels 33 municipis en què Ciutadans ha estat primera força. La majoria estan situats a la perifèria de la ciutat de Barcelona: Baix Llobregat, el Vallès Occidental i l’Oriental. També al Tarragonès i Vall d’Aran. Per la seva gran població, aquestes zones, es-

Ciutadans ha estat la força més votada a la perifèria de Barcelona pecialment el cinturó periurbà de la capital, han estat clau, i els diferents partits han centrat els seus esforços en decantar aquest electorat. Ciutadans ha estat el partit que ha aconseguit atreure els vots en els barris més populars, malgrat no tenir un arrelament en el teixit social local. La campanya electoral, doncs, ha arribat mitjançant els grans mitjans de comunicació, on la presència del partit ha estat molt més destacada que no pas en la campanya a peu de carrer.

El percentatge de vots de Ciutadans ha crescut del 10,72% al 23,48% Al Prat, Ciutadans s’ha emportat un 24% dels vots. Ha sumat unes 5.000 paperetes més, multiplicant per 1,5 els resultats del 2012. Ha estat la candidatura més votada al 59% dels col·legis electorals. Com al conjunt del territori català, l’èxit electoral de Ciutadans s’explica pel creixement de la participació, però també, tot i que en menor mesura, del transvasament de vots, especialment del PP. La comparació dels vots per seccions electorals entre els comicis al Parlament de Catalunya del 2015 i del 2012, indica que Ciutadans hauria guanyat també pes si la participació hagués estat més baixa, però no en tanta intensitat. El vot de Ciutadans ha crescut en totes les seccions electorals, amb menys intensitat en aquelles en què ja tenia més força. Ha guanyat més pes especialment en aquells col·legis electorals en que el 2012 el PP havia tret els seus millors resultats.

1a força a 18% dels col·legis

6.803 vots a JxSí

1a força a 23% dels col·legis

6.233 vots a CSQEP

Van anar a votar 35.839 persones, un 74,88% del cens electoral. El percentatge de participació va créixer en 8,28 punts percentuals respecte d’una xifra que ja era un màxim. En total, van acudir a les urnes 4.265 votants més que el 2012, i això és un dels fets principals que ha comportant els canvis en els resultats electorals.

el rang intermedi de percentatge de vots, on cap dels dos partits no té ni un percentatge molt elevat ni molt baix, estan molt igualats. El PSC s’ha fet amb el 20,45% dels vots, el percentatge més baix de la seva història. Però no es pot considerar que sigui un mal resultat, ja que ha aconseguit mantenir el seu nombre de vots a un nivell pràcticament similar al del 2012. La pèrdua progressiva de suport al llarg dels darrers anys no s’ha tornat a accelerar, i el vot socialista que es va mantenint ha tornat a ser fidel a la seva formació.

molt més baix del d’altres comarques. L’aposta d’aquesta candidatura per mobilitzar el vot independentista

7.309 vots al PSC

Participació rècord en unes eleccions autonòmiques El PSC ha deixat de ser el partit més votat, com havia estat des del 1984. Únicament ha estat primera força al 18% de les seccions, però en moltes altres ha quedat molt a prop de Ciutadans. Les dades mostren que en

Junts pel sí, candidatura que va agrupar Convergència Democràtica de Catalunya, Esquerra Republicana de Catalunya i associacions independentistes de la societat civil, va aconseguir un 19,04% dels vots, percentatge

1a força a cap col·legi

La confluència CSQEP ha tingut poc impacte a un municipi bastió local d’ICV-EUiA no ha tingut efectes significatius en l’àrea metropolitana de Barcelona. En comparació als resultats de CDC i ERC el 2012, marcada per una forta davallada del primer i un creixement important del segon, en aquesta ocasió van obtenir 123 vots menys. Va ser la força més votada al 23% de les seccions electorals, on precisament les formacions PSC i Ciutadans han obtingut resultats més baixos.


la Riuada octubre de 2015

Catalunya sí que es pot, coalició d’Iniciativa per Catalunya, Esquerra Unida i Alternativa, Podem i Equo, va obtenir el 17,44% dels vots. Respecte del 2012, sense Podemos i Equo, aquesta coalició ha aconseguit 398 vots més, un resultat molt inferior del què s’havien plantejat quan van decidir fer una candidatura conjunta. La confluència ha tingut molt poc impacte en un dels ajuntaments bastió d’ICV, malgrat els 1.839 vots que va aconseguir Se Puede El Prat a les municipals del mes de maig.

3

a fons

A diferència de la resta de grups, el Partit Popular ha patit una dràstica davallada de vots, obtenint 1.213 vots menys que el 2012, un 26%. Aquesta davallada s’hauria traduït en un major suport a Ciutadans. El pes sobre el total és del 9,56%. La Candidatura d’Unitat Popular ha estat la que més ha incrementat el nombre de vots en termes percentuals, multiplicant-lo en 2,5. Ha assolit un 5,94% dels vots totals.

9.000 independentistes Les eleccions del 27 de setembre es desmarquen de la resta d’autonòmiques pel seu caràcter plebiscitari, i la majoria de les candidatures que hi van concórrer van especificar, en la seva campanya electoral, si eren partidaris de la independència o no. En el procés participatiu del 9N, 9.081 persones van votar Sí-Sí al

Les candidatures independentistes sumen el 24,57% dels vots Prat. I la suma de vots de Junts per sí i de la CUP assoleix també una xifra similar: 8.927. Cal tenir en compte que els dos censos no són iguals, i que a la consulta hi podien participar joves de 16 i 17 anys que no van poder votar el 27S. Respecte de les eleccions del 2012, les formacions independentistes han obtingut 1.393 vots més al Prat, un 18%, gràcies a l’increment de votants de la CUP. El percentatge dels vots que han anat a les formacions independentistes és de 24,57%. El Baix Llobregat és, després de la Vall d’Aran, la comarca on aquest percentatge és més baix, del 32,55%. El resultat pel conjunt de Catalunya és del 48%. Traduït a nombre de diputats, Junts pel Sí i la CUP han aconseguit una majoria absoluta d’escons al Parlament, amb 72 (62 de Junts pel Sí i 10 de la CUP) dels 135.

El color del cinturó obrer Diferents eleccions, diferents partits

L’anomenat «Cinturó roig» havia estat un puntal de la lluita obrera. L’auge de Ciutadans pinta d’un color taronja aquestes zones. Ha aprofitat el moment de canvi polític, en què el PP està desgastat i el PSC acumula una pèrdua de suport des de fa anys en els seus plantejaments.

Ciutadans ha jugat la carta de la regeneració política s’ha assignat el rol de liderar l’oposició a l’independentisme. Amb una imatge jove, una gran presència als mitjans i un missatge sense matisos, Ciutadans ha calat entre les classes populars. Fins i tot han aconseguit neutralitzar l’enlairament de Podemos, que des d’un altre espai polític aposta pel paper regenerador com a arma electoral. Ciutadans es defineix a ell mateix com a centre esquerra. Però la seva activitat en les institucions ha anat en una altra direcció. Han fet propostes que redueixen dràsticament la protecció laboral i salarial i són partidaris de desregular les normatives. Han expressat ser partidaris de l’expulsió d’immigrants, van votar en contra d’un referèndum sobre la monarquia i de garantir l’avortament lliure. Van

abandonar el Parlament de Catalunya juntament amb el PP durant la

Ciutadans juga amb l’ambigüitat ideològica votació d’una moció de condemna al franquisme. Fan pactes amb partits tant de dretes com d’esquerres. A les eleccions europees del 2009, van presentar-se en una agrupació que incloïa partits ultradretans. I actualment tenen representació dins del grup liberal juntament amb el PNB, Convergència i altres.

La imatge renovadora del partit amaga els seus principis neoliberals

Al Prat el vot de les municipals sempre ha diferit del de la resta de les eleccions. Per entendre perquè el partit que porta a l’ajuntament del Prat des de les primeres eleccions democràtiques no és capaç de fidelitzar el vot a altres institucions, cal tenir en compte les especificitats d’ICV a nivell local. Destaca el personalisme que potencia l’alcalde com a figura de representació del partit, per sobre del programa i la ideologia. La forma a El Prat algunes vegades difereix de la del partit: a nivell local s’han donat suports i pràctiques (reelecció de càrrecs, suport a infraes-

Els col·legis amb major suport a ICV el mes de maig, es decanten cap a C’s

tructures, dret a decidir,...) que no tenen correspondència a nivell autonòmic. Però els resultats del 27S van més enllà, i recullen també l’efecte del caràcter plebiscitari del 27 de setembre, que ha mobilitzat un vot centrat en la independència i, davant de la qual, Catalunya sí que es pot ha mantingut indefinició.

El suport a ICV a nivell local no es trasllada més enllà 5 dels 8 col·legis electorals amb millor resultat d’ICV i Se Puede El Prat, conjuntament, són dels que Ciutadans ha obtingut més pes. Concretament, la secció on els primers van treure el seu millor resultat, ha estat també la que Ciutadans ha tingut més èxit. També es diferencien els percentatges de participació: com s’ha comentat, el 27S va ser d’un 74,88%, mentre que a les darreres municipals va ser d’un 57,8%.


la Riuada octubre de 2015

actualitat

RÀPIDS

4

nova acció global contra blackstonE

MARXA A EL PRAT PER LA SANITAT PÚBLICA

La PAH torna a manifestar-se a les portes de la seu de Blackstone al polígon Mas Blau. Denuncien l’especulació que aquest fons voltor fa amb les hipoteques fallides. L’acció es va fer conjuntament a diverses ciutats.

El 15 d’octubre, 150 persones van manifestar-se pel Prat en defensa de la sanitat pública. Posteriorment, hi va haver un col·loqui al Cèntric. Les retallades i les privatitzacions són les principals preocupacions. ESPORTS

TERRITORI

Recurs contra els canvis urbanístics al Parc Agrari

S’accepta a tràmit un recurs de Depana contra la modificació de les qualificacions L’entitat ecologista Depana ha fet pública l’admissió a tràmit, el passat mes d’agost, del recurs contenciós-administratiu que havia presentat contra la darrera modificació de les qualificacions urbanístiques que regeixen el Parc Agrari del Baix Llobregat. Segons els ecologistes, la modificació no assegura la preservació dels espais naturals que hi ha dins del Parc ni de les espècies protegides que hi viuen i s’hi reprodueixen. D’altra banda, creuen que lliura una part important dels terrenys agrícoles molt productius a activitats terciàries, que perfectament es podrien fer fora d’aquests, cosa que preservaria tot el seu valor agrícola. Afirmen que “comportaria una industrialització del Parc que alteraria significativament els valors i

Una modificació urbanística lliura terreny del Parc Agrari a activitats no agrícoles la visió d’aquest espai. Cal recordar que el Parc inclou el 80% de l’espai no edificable de la nostra comarca”. Concretament, en allò que afecta a El Prat, manifesten que seria possible una alteració important de la darrera zona agrícola que sobreviu entre la ciutat i les reserves naturals. Un dels portaveus de Depana comenta que “actualment no es permet la construcció de grans hivernacles. Amb la nova classificació, podria omplir-se d’hivernacles, com ja passa a algunes zones de Viladecans, amb l’impacte ambiental i paisatgístic que suposa”.

Coneixent el poliesportiu Julio Méndez Entre el barri de la Granja i el de Sant Cosme, es troba el Julio Méndez. És el poliesportiu més desconegut, situat a una zona més apartada i on potser no s’hi juguen les lligues de més qualificació de la ciutat, però és un centre ple de vida perquè les entitats de bàsquet, futbol, rítmica, voleibol i arts maricals hi fan un ampli ús. Fins i tot, de vegades l’espai queda petit i les limitacions horàries tampoc ajuden. Alguns clubs també s’han queixat de la manca de flexibilitat en la gestió del centre quan demanen fer ús dels diferents espais per a fer activitats puntuals. Al costat de l’edifici hi ha un gran descampat de gespa totalment inutilitzat, que no deixen fer servir ni tan sols per activitats lúdiques.

El camp de futbol. J.V.

TERRITORI

Nivells d’Ozó preocupants a l’aire El passat dia 5 de juny, va tenir lloc a Barcelona un fòrum dels màxims responsables de qualitat de l’aire de la UE, la Organització Mundial de la Salut i de ciutats europees que estan treballant per assolir un aire més net pels ciutadans. La declaració resultant d’aquest simposi fa una crida a “Promoure i desenvolupar plans de millora de la qualitat de l’aire per situar els nivells de contaminació atmosfèrica per sota dels nivells legals establerts”.

Hivernacles al Parc Agrari. E.R.

El poliesportiu compta amb un pressupost molt modest en comparació a la resta d’instal·lacions esportives. El manteniment fa que les instal· lacions siguin aptes, però amb mancances, destacant les goteres i la mala ventilació. Hi fa massa calor a l’estiu i fred a l’hivern. L’equipament però és ple d’activitats de gent del barri.

Al territori que forma Barcelona i 39 municipis més del seu entorn han

estat superats de manera continuada els llindars legislats per la UE de dos contaminants: el diòxid de nitrogen (NO2) i partícules en suspensió (PM10), tot i que l’any 2014 els nivells de PM10 han estat correctes. Si en lloc dels llindars de la UE, es tinguessin en compte els de l’OMS, a aquests contaminants hauríem d’afegir l’ozò troposfèric (O3) que, tot i ser un contaminant secundari, és a dir, resultat de la combinació de contaminants precursors, pot causar problemes respiratoris, provocar asma, reduir la funció pulmonar i originar malalties pulmonars.


la Riuada octubre de 2015

5

actualitat

l’aplec de la tartana omple can comas

L’Esperanzah ha tornat al Prat. En aquesta ocasió, a diferència de l’any anterior, l’accés ha estat de pagament. Entre els grups que hi han actuat destaquen: Manu Chao, Fermín Muguruza, Zoo, Aspencat, Gatillazo, etc.

L’acte organitzat per Amics del Prat ha aplegat nombroses persones a l’entorn de la masia de Can Comas. Diverses colles de cultura popular han amenitzat el mati. Un dinar popular ha estat el plat fort de l’acte.

RÀPIDS

EL FESTIVAL esperanzah torna un any més

SANITAT

POLÍTICA

El Prat en suport a les persones refugiades

Més retallades en el personal de la sanitat al Baix Llobregat

L’arribada de refugiats provinents d’Orient Mitjà i el Nord d’Àfrica i les condicions degradants del seu desplaçament han fet sorgir la xarxa de municipis acollidors a Catalunya. L’ajuntament d’El Prat, com altres municipis, va publicar una nota de premsa expressant la seva voluntat d’acollir-s’hi. Després dels moviments més mediàtics, els ajuntaments van començar a articular-se amb el teixit associatiu, i concreten el seu compromís amb l’aprovació de mocions als plens municipals.

El passat 24 de setembre, la Generalitat va comunicar a diversos centres d’atenció primària que a partir de l’1 d’octubre no renovaria cap contracte de personal eventual. Aquesta mesura afecta a més d’una trentena de treballadors i treballadores dels ambulatoris de la nostra comarca.

Al Prat, el ple de setembre va aprovar la “moció de suport a l’acollida de població refugiada víctima dels conflictes armats a la Mediterrània”, que garanteix el suport als refugi-

ats però que exclou altres migrants amenaçats o que fugen de la pobresa. L’ajuntament i entitats del Prat Solidari i altres associacions s’estan reunint en una comissió de treball per a donar suport a les persones refugiades en el seu trànsit i preparar una acollida. Han convocat diverses concentracions.

La CGT va denunciar aquest fet en una concentració davant de l’Hospital Bellvitge. Segons va explicar un portaveu del sindicat, el 24 de setembre es va comunicar als diversos directors d’equips d’atenció primària de la zona Baix Llobregat què per tal d’ajustar-se al pressupost assignat era necessari deixar de contractar a 36

Concentració a la pl. VIla. E.I.

POLÍTICA

Polèmica arran l’intent de regular les mocions al ple Una moció és el mecanisme que tenen els grups municipals amb representació al consistori «així com la resta de la ciutadania» per presentar propostes a ser tractades al ple municipal de la nostra Vila. Aquest és un element fonamental per permetre el debat i la votació sobre fets què afecten a la vida política i social del poble. El govern de l’ajuntament del Prat, compost per ICV i el PSC ha intentat dificultar aquesta via. L’equip de govern va plantejar què per poder elevar una moció al Ple, aquesta hauria d’haver estat aprovada per majoria

absoluta de vots del ple municipal. És a dir, que aquesta moció podria ser debatuda i votada però sinó guanyés per majoria absoluta, la proposta no seria elevada a moció. Segons fonts d’Esquerra Republicana de El Prat, aquesta mesura es va poder aturar de forma temporal, a causa de les queixes de la formació però no es descarta que en un futur l’equip de govern la torni a plantejar. Des de la fomació política es mostra la preocupació per un moviment que sembla que podia ariba a invisibilitzar la tasca que diversa gent realitza a nivell municipal.

CAP Ramona Via. P.V..

persones que actualment tenen una relació laboral temporal. Aquest fet suposa un creixement de l’espera i una nova sobrecàrrega pel personal. Actualment, els metges disposen de cinc minuts de visita per pacient, i algunes vegades han d’escurçar. La mesura afecta a treballadors de diversos perfils professionals dels centres d’atenció primària. Fonts sindicals temen que aquests centres estiguin rebent retallades que la Generalitat no ha aconseguit fer als hospitals degut a les protestes de treballadors i usuaris. Com és el cas de l’Hospital de Bellvitge.


la Riuada octubre de 2015

actualitat

RÀPIDS

6

LA CIUTAT COM A ESCENARI

LES PRINCESES TAMBÉ ES TIREN PETS

#sucret2015 ofereix tres jornades de per a qüestionar els límits que imposa la ciutat i trobar altres maneres d’entendre l’espai públic. Es plantejaran oportunitats d’acció cultural. Inscripcions a www.unzip.elprat.cat

Aquesta obra de teatre desmunta els mites de les protagonistes dels contes infantils. Parla de defectes en compte de perfeccions. El 18 d’octubre Replà produccions la va representar al Teatre Modern.

CULTURA

CULTURA

Una altra edició de la Festa Major, Es presenten les propostes per al la vintena per les Alternatives nou teatre Artesà

Moments de la Festa Major de l’any 2015. J.M. i JJ.B.

Detalls dels cinc projectes del concurs del teatre Artesà.

La Festa Major ha viscut una de les edicions més multitudinàries dels últims anys. En aquesta ocasió la festa ha coincidit amb les eleccions al Parlament de Catalunya que van tenir la seva presència en la imatge de la Festa.

Cinc propostes han estat les seleccionades com a finalistes per a la construcció del nou teatre de l’Artesà. Després de més de trenta anys de demandes i de mobilització del teixit associatiu sembla que les obres de construcció del nou teatre seran imminents. Les cinc propostes seleccionades inclouen la construcció total del nou equipament. Segons diversos

20 anys de Festes Populars Enguany les Festes Populars i Alternatives han celebrat la seva 20a edició. Des de l’assemblea de Festes Populars i Alternatives del Prat es destaca la massiva afluència de públic en tots els actes i el bon ambient general de tota la Festa. També es valora especialment la possibilitat de mostrar la validesa de l’autogestió i el treball cooperatiu en l’articulació d’unes festes que ja són un referent dins dels actes de la Vila.

300 persones a la paella popular que va organitzar La Riuada

la Riuada | dipòsit legal:

Els actes de les Festes Populars els van inaugurar una taula rodona la qual va permetre compartir la feina què diversos col·lectius d’arreu de la comarca realitzen en l’entorn de festes majors autogestionades. Entre actes més concorreguts i valorats són presents el cercatasques antifeixista, què any rere any torna a posar de manifest la presència de simbologia feixista als carrers del Prat . Les nits de concerts van ser també molt seguides, des de la nit feminista de divendres on sols van actuar dones, a la nit de dissabte què va fer vibrar als assistents fins ben entrat el dia. Dins dels actes d’aquesta festa també hi va haver el dinar de Festa Major organitzat per La Riuada, on amb una afluència massiva i un marcat caire popular, aquest ajuda a continuar amb el projecte. Diada Castellera de Festa Major La diada castellera de Festa Major d’enguany ha estat la primera diada celebrada durant les festes pels Castellers del Prat. La colla del Prat va portar a plaça els seus castells més consolidats: 3d6a, 3d6, 4d6 i tres pd4.

Cap dels projectes conserva l’interior del teatre actual estudis realitzats, l’edifici actual no és reformable i cal la nova construcció de l’equipament en els mateixos terrenys que ocupava l’antic teatre. Es mantindran els elements patrimonials protegits, aquests bàsicament fan referència a l’espai del bar i a l’entrada del teatre. Els cinc projectes finalistes han estat triats d’entre 45 projectes presentats. El jurat, format per 16 persones, ha valorat la experiència i la trajectòria internacional. Fins al 25 d’octubre, el Cèntric acollirà

una exposició on es presenten les cinc propostes finalistes per a mostrar-les a la ciutadania del Prat. Les propostes finalistes porten el nom de: 1945LA, HISTÒRIES, OVERTURE PRESERVAR-INNOVAR I T. El denominador comú dels diversos projecte són els requeriments que ha fixat l’ajuntament per a la construcció del teatre. Aquest ha de contenir una sala amb un aformanet per a 600 persones d’aforament, una sala petita, sales d’assaig, camerinos i un ampli vestibul. Segons l’historiador Jordi Ramos, «el cas de l’Artesà demostra que amb aquesta destrossa es tancarà l’«espoli» més gran del patrimoni cultural del Prat. Finalitzarà, perquè gairebé ja no quedarà res». L’historiador també ha declarat a la Riuada que valora de forma molt negativa l’elecció del jurat que decidirà el projecte. Segons Ramos, «On queden els experts en el patrimoni cultural aliens a l’Ajuntament?. Sorprèn que el jurat estigui fet a mida per validar qualsevol dels projectes».

bimestral gratuït d’informació local

GI-352-2010 | tiratge: 5.000 exemplars edita i distribueix: Associació Pratenca de Comunicació Popular (APCP) publicitat: publicitat@lariuada.cat Els comentaris i opinions publicades són propietat dels seus autors i la Riuada no se’n fa responsable. Les nostres opinions queden expressades a l’editorial. Per fer-nos arribar temes o informacions del Prat podeu escriure a redaccio@lariuada.cat o visitar www.lariuada.cat


la Riuada octubre de 2015

7

xarxes

La tira

Kali

opinió

contrapunt

SER O NO SER FEMINISTA

classes de reforç

Joana Romero

Fa uns dies denunciava públicament a les xarxes socials que en Jordi Salas anunciava, a banda del musical contra la violència de gènere que s’estrenarà aparentment el proper 25 de novembre, un altre en els que els joves d’ETC (la majoria menors d’edat) parlaran sobre la ‘violència feminista’. Una notícia que evidencia una pedagogia gens coeducativa al desvalorar l’autodefensa a la que les dones hem de recórrer per combatre el masclisme que ens assetja diàriament. No és d’estranyar, ja que en ‘La venganza de Don Mendo’, que van representar al Teatre Modern farà poc més d’un any, la protagonista principal de l’obra va ser dirigida des d’una interpretació sexista del text i, per tant, reduïda a un estereotip que poc marge de dignitat artística va deixar a l’actriu a l’hora de desenvolupar la seva actuació – sense oblidar algun que altre ‘gag’ xenòfob que es va afegir al text original. Al demanar a la regidora d’Igualtat, Joventut i Solidaritat que es posicionés respecte el caràcter antifeminista de semblant publicació, l’Anna Martín Cuello em va escriure al ‘sentir-se interpel·lada’ per les meves paraules i em va oferir el seu temps per informar-me sobre la feina feta i els amplis mecanismes i activitats que l’Ajuntament del Prat realitza per combatre la violència de gènere. No obstant, li he fet saber que m’agradaria que no només es sentís interpel·lada quan una dona critica una agressió sexista i exigeix responsabilitats, sinó també quan aquesta agressió es produeix. Espero, doncs, la seva opinió i una postura clara respecte la ‘violència feminista’, i que tingui en compte que el silenci és complicitat. ‘Ser feminista o no ser violenta’, aquest no és el dilema. La qüestió és ser-ho o no, de feminista.

L’arribada d’alumnes nous a les classes dels plens ha fet que el director Tejedor dediqui més temps per explicar com funciona la política municipal. La de tota la vida. I és que com va dir el cap d’estudis Duarte: “és cert que la política està canviant però no cap a millor”. Ja es poden preparar! Matemàtiques: El professor Duarte va haver d’explicar a l’alumne Ibern (ERC) que això de les modificacions de crèdit és quelcom habitual als plens. Sí, és cert que cada desembre aprovem un pressupost, però després a cada ple li afegim uns centenars de mil eurets, per les cosetes que van sorgint. A l’innocent alumne

Ibern li estranyava haver votat dues modificacions en dos mesos. Religió: El claustre municipal ha decidit que l’any que ve el dijous sant farem festa. És temps de desafecció religiosa i cal enfortir els vincles amb les processons? No, és que Barcelona ha triat Sta. Eulàlia i com que a nosaltres això ni ens ve ni ens va, escollim el dijous sant així per inèrcia. Això de buscar dates significatives pratenques deu fer molta mandra. Llei i ordre: Gallego (PP) és el típic professor de la vella escola rebotat amb la gentota comunista que dirigeix el centre. Ell continua donant classes de llei i ordre, defensant l’exis-

Anagrames de Scrabble

Prohibit el pas? Al marge esquerre del riu desviat, hi ha una àrea de nidificació, zona especial de protecció de les aus (ZEPA), en la què està prohibit el pas. Els cartells que ho indiquen han caigut i les tanques es troben obertes. Els nivells de protecció són sensiblement diferents segons l’espècie i la zona del Delta a protegir.

tència dels CIE’s i maleint aquells que blasfemen el bon nom de la gloriosa Policia Nacional. Desfasat, ja ni l’ajuden els antics col·legues de t(c)averna, ara anomenats Ciutadans. Ètica: La rebel·lió de les alumnes Llopis (CIU), Simón (Guanyem) a més de Ruiz (C’s) contra els professors que van faltar a la classe del setembre va resoldre’s amb lliçons d’ètica per part dels dirigents de l’escola: “no estaven de vacances, sinó fent política” i “al parlament i al congrés també passa”. Havien faltat al ple per assistir a la candidatura CSQEP amb Sandra Daza (Se Puede) que ara és l’ullet dret dels mestres. | Número 14, objectiu: 395 punts


8

la Riuada octubre de 2015

l’entrevista

Lluís Serra Fundador de l’Associació d’Immolats El seu pare va ser afusellat al Camp de la Bota el 18 de novembre de 1939, condemnat per la seva activitat política i en haver estat alcalde del Prat durant la guerra. Ell, junt amb un grup de descendents i víctimes del franquisme, van crear l’Associació Pro-Memòria als Immolats per la Llibertat de Catalunya, que porten dècades demanant una justícia que des de l’estat espanyol mai ha arribat. El passat juliol va ser testimoni en la querella oberta per la justícia argentina contra els crims del franquisme. Llegiu l’entrevista a:  www.lariuada.cat Lluís Serra al despatx de casa seva a Nou Barris (Barcelona). J.M.

«Volem justícia, ni venjança ni diners. I no només per a nosaltres, per a tothom» –– Com arriba la seva família al Prat? El meu pare neix a Manresa, però en ser orfe seria adoptat per una família d’Horta de Sant Joan, on es va criar treballant les seves terres. Arriba al Prat l’any 1926, i després de treballar un temps al forn del vidre entra a la Paperera, a la secció de càrrega. La mare era també d’Horta, aquí treballava d’infermera. Viuran al carrer Major, sobre el Bar la Pansa. –– Quines eren les idees del seu pare? A la feina entra en contacte amb el sindicalisme i s’afilia a l’UGT l’any 1932. Era molt actiu políticament, molt convençut. No era ambició personal, la tenia per la causa. En esclatar la guerra tenim poca informació. Va entrar al comitè i després seria alcalde pel PSUC entre octubre del 36 i febrer del 37, quan marxa al front voluntari perquè creia que la República s’havia de defensar allà i no als despatxos. Torna al Prat pel meu naixement el març del 38, i quan és cridada la seva lleva torna al front a la zona de l’Ebre. –– Quan el fan presoner? La idea era marxar tota la família a l’exili des d’Olot, què feia de plataforma de sortida, però mai ens vam trobar. La informació no era com ara, era tot molt caòtic. Al meu pare el fan presoner a Girona. La mare faria totes les gestions, buscaria avals, però no serviria de res. En el judici el «defensor» era un militar, els informes són d’una imprecisió absoluta, fets sense cap rigor,

Les vídues són les grans oblidades. Les que van haver de tirar endavant la família en temps dificilíssims la sentència ja estava signada. En pocs mesos l’afusellaven al camp de la Bota. –– Com sobreviu la família a això? La mare va passar moments molts difícils, sempre l’he recordada amb una mirada trista, encara que somrigués. Les vídues són les grans oblidades del drama. Les que van haver de tirar endavant la família en temps dificilíssims. Vam anar a l’Hospitalet a casa d’una germana. No va tornar al Prat, se li feia una muntanya, hi havia gent que l’estimava, però també contrària, i molta por, alguna amiga li va girar la cara pel carrer. La Falange va ocupar casa nostra, i els mobles que van deixar se’ls vendrien per tenir diners. Va tornar a fer d’infermera i jo vaig començar a treballar als 11 anys a un colmado. Allà em vaig sensibilitzar socialment en veure les famílies que passaven gana, la realitat

Des de petit sóc conscient que sóc fill d’un republicà represaliat i que al meu pare el van matar per les seves idees de l’estraperlo i el racionament. –– Quan era nen com li van explicar? En no conéixer al meu pare sabia el que em deia la mare i els amics, i tot i que s’amagués, a les converses sortia el tema. Des de molt petit sóc conscient que sóc fill d’un republicà represaliat i que al meu pare el van matar per les seves idees. Ell m’escriu una carta de comiat dient-me que vagi sempre amb el cap ben alt, que no era ni un delinqüent ni una mala persona, al contrari, havia desitjat el bé pels demés. És importantíssim, és l’unic que tinc del meu pare. –– Com fan l’Associació d’Immolats? Immediatament després que mor Franco. A través de cartes enviades al diari Avui ens vam convocar per reivindicar la memòria de les víctimes i aconseguir l’anul·lació dels processos

franquistes. Des de llavors no hem desistit, però totes les gestions ens han anat malament. La transició va ser un engany, una llei d’amnistia que els va deixar impunes. La llei de Zapatero de 2007 tampoc va servir, no ens van tenir en compte ni en l’elaboració, vam fer una reunió amb Joan Herrera i se’n va anar perquè no estàvem d’acord, ens va portar una llei tancada i volia que l’acceptéssim. A les bases de tots els partits hi ha gent maca però a les altes esferes circulen els interessos. Quan va manar el PSOE el resultat va ser el mateix, molt bones paraules, molts reconeixements, però res. Resultat zero amb uns i d’altres. –– Quines expectatives veu a la querella argentina contra el franquisme? La jutgessa Servini va interposar una querella que ràpidament faria d’aglutinador de totes les denúncies. L’objectiu és sempre anul·lar els processos i que paguin els que estan vius. Aquests s’han sentit déus tota la vida i almenys ara algú els assenyala. Ni ells ni nosaltres som joves, comptem qui mor cada mes, és un degoteig constant. Tenim urgència, molta pressa, potser la querella o el procés sobiranista fan una drecera, perquè l’estat espanyol no resoldrà res. Volem justícia, ni venjança ni diners. I no només per a nosaltres, per a tothom. I se’n farà, sóc optimista.

026riuada  
Advertisement