Issuu on Google+

R

la Riuada Mitjà Pratenc de Comunicació Popular

número 25 any 5 Juny del

2015

BIMESTRAL GRATUÏT

PÀG. 4

S’inicien les obres del tren llançadora entre l’aeroport i el centre de Barcelona La ministra de Foment Ana Pastor i el conseller de Territori i Sostenibilitat Santi Vila assisteixen a l’acte que posa la primera pedra a les obres, amb la presència de l’alcalde d’El Prat Lluís Tejedor. El govern municipal de Barcelona

declina assistir-hi i considera que altres obres d’infraestructures pendents són més prioritàries. Unió de Pagesos protesta per la destrossa que suposaran les obres al Parc Agrari del Baix Llobregat

www.lariuada.cat

PÀG. 2-3 PÀG. 5

El Parlament demana el tancament del CIE PÀG. 4

Creix el número de denúncies per violència masclista

L’esprot local, entre l’oferta municipal i l’activitat associativa

PÀG. 6

La rebaixa del sou de Lluís Tejedor és l’oblidaga per llei


2

la Riuada juny de 2015

a fons

L’esport local juga a diferents lligues El Prat no destaca per tenir esportistes ni clubs d’elit, però l’esport és molt accessible i al seu voltant s’articula un dels teixits associatius més amplis. L’àrea d’Esports de l’Ajuntament d’El Prat disposa de més de 7 milions d’euros, recursos que estan per sobre de la resta de municipis. La despesa per habitant que El Prat destina a esports és més del 50% superior a la mitjana dels municipis catalans de més de 20.000 habitants. Aquest esforç pressupostari se centra en el manteniment de les instal·lacions esportives, on la despesa per habitant és més del triple que la

La despesa per habitant en instal·lacions esportives triplica la dels municipis similars mitjana; en canvi, El Prat gasta només un terç dels recursos per càpita que els altres municipis destinen al foment de l’esport, que principalment són transferències a les associacions esportives. L’Ajuntament té un paper predominant, no només per la gestió directa dels recursos sinó perquè manté una relació molt estreta amb l’associacionisme. Aquest protagonisme institucional, d’una banda ha permès una oferta pública potent que ha generalitzat la pràctica de l’esport entre la població, però d’altra banda, implica una ingerència en el món esportiu que en alguns aspectes pot relegar l’activitat associativa i fins i tot els mateixos esportistes.

10.121

d’abonats als complexes esportius municipals, la meitat al Sagnier milars a les del Sagnier i Estruch, van des dels 27 euros mensuals a Gavà, els 32,15 euros a Hospitalet fins als 39,20 euros a Cornellà. A El Prat, el preu és força inferior: 64 euros al trimestre, uns 21 euros al mes. Actualment, 10.121 pratencs estan abonats a les instal·lacions esportives municipals, amb un percentatge similar d’homes i dones. El Sagnier n’acull la meitat i l’Estruch un terç, aproximadament. El Club de Vela té 181 abonats, la majoria homes. L’evolució de la xifra d’abonaments es manté bastant estable, exceptuant el Fondo d’En Peixo que en perd. Des del mes d’abril, ja no hi ha les llistes d’espera que eren habituals. El funcionament de les instal·lacions esportives es fa principalment amb

La majoria de les subvencions a entitats van a parar a dos clubs

milions

l’externalització a empreses privades. Aquests serveis suposen un bon negoci per al sector empresarial, ja que mou una xifra molt important de diners: 3,8 milions. 1,8 milions per a activitats esportives, més de 900.000 euros per al manteniment i conservació de les instal· lacions i més d’1 milió, a la neteja.

del pressupost municipal a Esports

Les associacions esportives reben 623.300 euros en transferències. La gran majoria dels recursos van a parar a dos clubs: El Club Bàsquet Prat i l’Associació esportiva Prat. El conveni que l’Ajuntament atorga 225.000 euros a cadascun. La preponderància d’aquests dos clubs fa que les xifres de la resta de subvencions semblin molt reduïdes en comparació: 57.000 euros al Pratenc Associació d’Atletisme i 91.600 a la resta d’entitats. En els darrers tres anys, els recursos per a l’AE Prat i el CB Prat s’han incrementat un 25%, mentre que a la resta d’entitats han disminuït un 5%.

de les subvencions, i no és cap secret el vincle d’aquests dos clubs amb els partits polítics del govern municipal. A la candidatura d’ICV-EUiA per a les recents eleccions municipals, el currículum publicitat de tres dels candidats incloïa algun vincle amb CB Prat. La regidora Alba Bou, que havia jugat al CB Prat, també es presentava com a vinculada a l’esport pratenc en anteriors eleccions. Al seu torn, la relació de l’AE Prat amb el PSC, que ostenta la regidoria d’Esports, és visible perquè el seu president consta com a secretari local del partit i un dels candidats a les llistes de les recents eleccions és un vocal de la junta directiva.

El suport institucional va més enllà

L’Ajuntament potencia l’esport amb uns preus públics molt baixos Les instal·lacions esportives municipals ofereixen serveis molt diversos: piscina, sales de fitness, pistes d’atletisme, frontons, rocòdroms, patinòdroms, pistes, camps i activitats dirigides molt variades. El Prat també disposa d’un Centre municipal de Vela a la platja, en què fan, entre d’altres, els casals més sol·licitats. Des de fa anys, l’aposta de l’Ajuntament ha estat fomentar la pràctica esportiva entre la població, i ho aconsegueix no només amb una gran despesa pública sinó també mantenint uns preus públics molt per sota tant dels preus dels gimnasos privats com els dels equipaments municipals dels pobles del voltant. En aquests, els abonaments a instal· lacions municipals amb prestacions si-

7

Entrada al Complex esportiu municipal Sagnier P.V.


la Riuada juny de 2015

3

a fons

Molta participació en els AE Prat i CB Prat, els grans equip locals Jocs Escolars 1.559 esportistes d’El Prat participen en els jocs escolars en 28 entitats esportives, 17 de les quals estan vinculades a centres educatius. Paula Blesa, del Consell Esportiu del Baix Llobregat, que treballa conjuntament amb l’Ajuntament, les AMPAs i mestres d’educació física, explica que la participació d’El Prat en els Jocs Escolars és alta i hi ha una gran diversitat d’esports. El que compta amb més participants és el futbol, seguit del bàsquet i el cros. També, hi ha gimnàstica rítmica, patinatge, atletisme, judo, hoquei i korfball. Hi ha representació d’equips pratencs a totes les categories,

des d’infantil a juvenil, tant femení com masculí. Segons el periodista José David Muñoz, els Jocs Escolars són l’esport que mou més esportistes a El Prat. En destaca la seva funció social, ja que les famílies i els nens i nenes tenen l’oportunitat de conèixer-se i compartir una activitat amb un esperit competitiu sa.

Hi ha equips pratencs a totes les categories i una gran diversitat d’esports

L’AE Prat i el CB Prat són les entitats més grans també pel que fa a l’afició. L’AE Prat porta a les graderies més de 1.500 aficionats. El periodista José David Muñoz, que retransmet els partits a El Prat Ràdio, explica que «l’AE Prat fa poble, sentim que és el nostre equip i això és un element de cohesió. Molta gent segueix la classificació, i aquestes coses fan ciutat». Recorda, com un dels moments més especials, el partit contra el Llagostera en què l’equip es va quedar a les portes de la quarta ronda de la Copa del Rei. Quant a la de gestió, aquestes dues en-

titats són molt lluny dels models esportius d’alguns clubs basats en la gestió empresarial i l’explotació comercial. Els pilars són el treball voluntari i l’associa-

Els equips esportius locals són un element cohesionador cionisme. Com altres entitats esportives, no disposen d’una estructura de gestió professionalitzada malgrat mouen molts diners -l’AE Prat, 900.000 euros-.

L’associacionisme promou la funció social de l’esport

77

ASSOCIACIONS ESPORTIDES

623.300€

SUBVENCIONS I CONVENIS

AGRUPACIÓ CICLISTA EL PRAT

LA MÉS ANTIGA Associació esporti va "Corredors Running Prat"

LA MÉS NOVA

A El Prat hi ha 77 associacions esportives registrades. La més antiga és del 1932, l’Agrupació ciclista Prat. La més recent està dedicada al running. L’AE Prat i el CB Prat són els “bucs insígnies” de l’esport pratenc. Potenciar determinada «marca Prat» de l’esport, influeix molt en aspectes com la distribució dels recursos –algunes entitats no reben prou diners- i dels espais –alguns clubs han d’entrenar en instal·lacions més allunyades i en pitjors condicions i horaris-. Tot plegat acaba influint en el nivell esportiu i l’esforç que ha d’assumir cada entitat. Malgrat l’arrelament al poble del planter de l’AE Prat ni el CB Prat, els primers equips no estan formats majoritàriament per esportistes pratencs perquè la selecció dels jugadors és molt estricta. El CB Prat és filial del Joventut i acull jugadors que es preparen per a jugar a lligues superiors.

El nivell esportiu i la gestió associativa, depèn també de l’accés a espais i recursos públics En alguns esports, com bàsquet, futbol, gimnàstica rítmica o patinatge, hi ha més d’un club. Una de les problemàtiques més habituals és que comparteixen un espai limitat i poden entrar en competència de cara a l’ús de les instal·lacions, els recursos i també per a captar els i les millors esportistes i entrenadors. Al Prat, les entitats s’han anat adaptant. Per exemple en

el futbol, on aquesta competència s’ha donat –a banda de les rivalitats esportives- Atlètic Prat compta amb equips femenins i el Club Delta s’ha orientat cap a una pràctica no competitiva. Alguns clubs són campions. Per exemple, el Fran Martín dedicat al TaeKwon-do ha tingut molts medallistes a campionats del món i europeus i un d’olímpic, el Club Prat-Triatló 1994 i el Club Esportiu Rítmica Pratenc tenen nivells esportius molt alt.

Les entitats aporten un valors socials a través de l’esport Les associacions valoren positivament el seu bon ambient i la funció social que aporten, des de fomentar la germanor i la superació. Aproximadament, la meitat de les entitats reben subvencions i tenen entrenadors contractats. Com més creix el club, costa més de gestionar. Hi ha associacions que no competeixen perquè practiquen l’esport per afició, com busseig o frontennis, o bé són disciplines no competitives, com les arts marcials Genbukan. De cara enfora, organitzen activitats com tornejos oberts i campus, que de vegades no reben la suficient difusió. Els aspectes negatius més compartits entre l’associacionisme és la manca de recursos econòmics, els canvis legals que els fan pagar impost de societats i assegurar els entrenadors.


la Riuada juny de 2015

actualitat

RÀPIDS

4

EL CAS INNOVA ARRIBA A EL PRAT

ANUL·LAT EL CONCURS D’ADJUDICACIÓ DE L’ATLL

El 19 de juny, el jutjat número 3 de Reus, va ordenar fer un registre a les oficines de l’empresa FCC, al Prat, per indicis d’irregularitats en els contractes. L’empresa té la concessió del servei de neteja i recollida de deixalles de Reus.

El TSJC anul·la el concurs públic convocat per la Generalitat per a adjudicar la gestió de l’empresa pública Aigües TerLlobregat. El Tribunal sentencia que la licitació vulnera els principis de publicitat, concurrència i igualtat.

TERRITORI

POLÍTICA

L’Ajuntament retira una multa “política” Havia iniciat un expedient sancionador a una activista per repartir pamflets antifeixistes Els fets es remunten al passat 21 de maig, quan un grup d’antifeixistes van repartir a la plaça uns pamflets de la campanya “No votis cap grup feixista” impulsada per Unitat Contra el Feixisme i el Racisme, plataforma que reuneix organitzacions entre les quals hi ha ICV, EUiA i PSC. Els activistes ser increpats per membres PxC, que van trucar a la policia local i un agent es va personar i els va identificar. En diverses ocasions, PxC ha portat antifeixistes als tribunals però els casos sempre han acabat arxivats o amb absolucions. Una de les activistes va rebre un procés sancionador per infringir l’article 77.11 de l’ordenança de civisme “Utilitzar o ocupar la via pública o els espais públics sense la corresponent autorització”. A l’endemà de que aquesta presentés les

L’ordenança de civisme regula expressió política i social a l’espai públic al·legacions, l’Ajuntament feia públic a les xarxes socials la seva decisió d’anul· lar l’expedient sancionador “per repartir pamflets polítics”, i qualificava els fets denunciats d’“incident emmarcat dins de la campanya electoral”. L’ordenança de civisme regula diferents formes l’expressió política i social (actes, cartells, pancartes,.. ). A El Prat, els col·lectius veuen sotmesa la seva activitat a una sèrie de tràmits que en diverses ocasions han desencadenat en denegació de permisos, restriccions i sancions.

Pamflet repartit per Unitat Contra el Feixisme i el Racisme.

Polèmic acte d’inauguració de les obres de la llançadora El 22 de juliol es va fer l’acte de col· locació de la primera pedra de la via del tren llançadora que connecta l’aeroport amb Barcelona. Hi van assistir la ministra de Foment Ana Pastor i el conseller de Territori i Sostenibilitat Santi Vila. També hi va ser l’alcalde d’El Prat Lluís Tejedor. Segons el regidor de mobilitat i transports de l’Ajuntament Sergi Alegre, és una obra llargament reivindicada. Aquest acte ha pres un ressò mediàtic pel fet que el govern municipal de Barcelona es va negar a assistir-hi queixant-se que aquest acte no es va coordinar amb ells. L’alcaldessa de Barcelona Ada Colau va dir que no considera aquesta obra prioritària i que troba que hi altres qüestions pendents més urgents en matèria d’infra-

estructures. Sí que van assistir a l’acte una dotzena de representants de la Unió de Pagesos que van protestar per l’afectació de les obres al Parc Agrari. Les obres costaran 220 milions d’euros i es preveu que la llançadora comenci a funcionar el 2018. El recorregut, que tindrà parada al Prat, serà de 4,5 quilòmetres, 2,8 dels quals en un túnel.

Inauguració de les obres.

SOCIETAT

Creixen les denúncies per violència masclista Les denúncies per violència masclista al Prat de Llobregat van créixer un 6% el passat 2014. Així ho indiquen els Informes de violència contra les dones del Consell comarcal del Baix Llobregat, a partir de dades del Consell del poder judicial. L’augment de les denúncies té una doble lectura: si bé indica que la violència de gènere continua afectant molt a les dones, també es pot veure com aquestes perden la por a iniciar un procés judicial contra els maltractadors. Al Baix Llobregat, les denúncies es van reduir un 7%. La taxa de denúncies al Prat és de 77 dones entre 10.000, molt elevada

en comparació a altres territoris. A la comarca, va ser 44 per cada 10.000. Tres quartes parts de les denúncies són per lesions o maltractaments. Encara hi ha moltes que es fan enrere i retiren la denúncia: al Prat van ser el 7% dels casos. Arribar a la condemna del maltractador encara és més difícil. El 2014, es van condemnar el 50% dels homes processats, percentatge més alt que l’any anterior, que va ser del 36%. En canvi, s’han denegat més ordres de protecció, que inclouen, entre d’altres, l’allunyament per al denunciat i mesures d’assistència i per a les víctimes, entre d’altres.


la Riuada juny de 2015

5

actualitat

IV EDICIÓ DEL FESTIVAL PREVIEW

El passat 11 de juliol es va celebrar una espigolada al Parc Agrari de Llobregat, amb l’objectiu de recollir les restes i excedents d’aliments de les collites. Es van recollir 1.222 Kg de menjar que seran donats a entitats socials.

El festival de curtmetratges de nous directors, ha celebrat la seva 4a edició aquest juliol. Aquest any gairebé 200 curtmetratges s’hi han presentat. La voluntat del projecte és establir vincles entre nous i veterans professionals del sector.

POLÍTICA

SOCIETAT

La mobilització per tancar el CIE aconsegueix l’aval del parlament La concentració davant del Centre d’Internament d’Estrangers de Zona Franca del passat 20 de juny va ser la més concorreguda de les que fins ara havia convocat la plataforma Tancarem el CIE en més de 6 anys de lluita. Més de 2000 persones es van manifestar a les portes del centre, vigilats per un nombrós dispositiu policial de la Brigada Mòbil dels Mossos d’Esquadra que custodiava l’entrada i tallava tots els accessos per carretera. La ubicació aïllada del CIE, enmig de la Zona Franca, a uns 2 km del nucli del Prat i 3 de Barcelona, no va impedir una concentració multitudinària que en diversos parlaments i actuacions artístiques, va exigir el tancament del centre i van demanar a les institucions un posicionament clar.

RÀPIDS

ESPIGOLADA POPULAR AL PARC AGRARI

En aquest sentit en la darrera sessió del parlament català de 23 de juliol tots els grups, excepte el PP i C’s, van aprovar la resolució de la Comissió de Justícia i Drets Humans que demana al Ministeri de l’Interior espanyol el seu tancament, convertint-se en la primera institució que es posiciona.

Acció al CIE de Zona Franca. A.D.

DRETS

Pressions a un periodista del Prat Ràdio

El sou de l’alcalde es rebaixa per llei L’alcalde Lluís Tejedor s’ha hagut de retallar el sou de 70300€ anuals de l’anterior mandat fins a 65000€, per adequar-se a la llei d’administracions locals (LRSAL) que marca aquest màxim per municipis d’entre 50 i 75000 habitants. Tot i això, aquesta no és l’única retribució que cobra, com va quedar de manifest en les dietes que rebia de l’Àrea Metropolitana de Barcelona per valor de 27000€ anuals i a la Federació de Municipis de Catalunya de 12870€, entre 2011-12, pel que va estar imputat en el cas Mercuri fins al març d’aquest any. Les xifres es van saber per la filtració a la premsa però en cap moment s’han fet públiques la totalitat de retribucions que rep pels diferents càrrecs que ostenta a diversos organismes i

consorcis. Les xifres que cobraran els tinents d’alcalde seran de 55400€ anuals, així com 52500€ els regidors adjunts a l’àrea, sense variar respecte a l’anterior. Els únics que les incrementen són els regidors amb delegació que passen de 32800€ a 36000€. Entre els càrrecs de confiança, la més copiosa continua sent la del coordinador de l’àrea d’urbanisme Lluís Barba de 77200€ i els 64200€ dels directors de cinc àrees municipals, que es mantenen igual. Els portaveus dels partits amb dedicació parcial cobraran 18000€, i les dietes per ple seran de 500€ pels regidors i 1100 per portaveus. A això cal sumar el que rebran els grups polítics que apareix al gràfic.

SUBVENCIONS PER A CADA FORMACIÓ POLÍTIC A L’ANY

284.400€

El passat 5 de juny el director i presentador del programa Planeta Prat i cap d’esports del Prat Ràdio, José David Muñoz, llegia en antena un comunicat de poc menys d’un minut, on rectificava algunes informacions que dies abans havia signat al bloc tercera.cat, on feia balanç de la temporada de l’A.E. Prat i en criticava alguns aspectes de la gestió de la junta directiva. L’insòlita rectificació del periodista va posar en el punt de mira l’entitat esportiva, que en un nou comunicat de la seva junta un dia després atacava de nou al periodista i confirmava haver estat la causa de les pressions que el van obli-

gar a retractar-se públicament. També als directius del mitjà, els quals van ser acusats a les xarxes socials, on es podien llegir nombroses mostres de suport amb Muñoz, de no defensar la llibertat d’expressió d’un dels seus treballadors i cedir a les pressions particulars del club. El fet que l’emissora depengui de l’empresa municipal El Prat Comunicació S.L, amb un consell d’administració format per diversos polítics del consistori, també ha fet qüestionar el paper d’aquests com a transmissors de les pressions exercides pel club, i ha reobert el debat sobre la independència dels mitjans públics al Prat del poder polític.

105.600€

64.800€

TREBALLA EN OCUPACIONS ELEMENTALS

OPERADORS, INDÚSTRIA 44.400€ I CONSTRUCCIÓ


la Riuada juny de 2015

actualitat

RÀPIDS

6

TORNA EL FESTIVAL MELÓ_DIA

EL FILL DE L’ALCALDE AFUSELLAT EL 39 DECLARA

En aquesta edició del festival, celebrada el 18 de juliol, hi han participat setze bandes pratenques. Al Fondo d’en Peixo, els grups locals van poder presentar els seus projectes, els quals consten d’estils i propostes molt variades.

Lluís Serra, fill de l’alcalde afusellat l’any 1939, prestava declaració en el moment en que tancàvem impremta, en la querella presentada per la justícia argentina contra el règim franquista. Ampliarem informació en el proper número.

CULTURA

CULTURA

Els Castellers del Prat es bategen, en una Festa de la Sega que es consolida

Cent refugis i alguna possibilitat de revolta

La grimpada del pi i el 4 de 6 i 3 de 6 amb agulla dels Castellers del Prat.

El darrer cap de setmana de juny es celebrava la 2a Festa de la Sega i el Batre. Després de l’estrena l’any passat el repte era consolidar i enriquir les activitats del seu programa. En aquesta edició han sigut fins a vuit entitats organitzant la festa. L’objectiu era construir una festa feta per a les entitats que recuperés un esperit popular i compromès. Les entitats han valorat aquesta segona edició de manera positiva. Un impàs necessari asseguren cap a la plena consolidació i plenitut de la festa. Seguici i grimpada del pi Un pi de 12 metres i 750kg resposava estès al Parc del Riu divendres a la nit. Fins a una seixantena de persones van participar del seu transport, a pes, pels carrers del Prat. El seu destí era el Fondo d’en Peixo, però no s’hi va arribar. El pes i la falta d’experiència va jugar en contra i finalment es va acabar el recorregut amb l’ajuda d’un camió. Bona nota en van prendre els participants! Dissabte a la tarda era el torn de la gri-

la Riuada | dipòsit legal:

mada del pi. Nombrosos joves es van animar a participar-hi, fent definitiva i efectiva la recuperació d’un antic joc popular pratenc, el de la cucanya. Grimpar 12 metres de pi a pols, no va ser tasca fàcil. Diada Castellera Els Castellers del Prat van organitzar l’activitat més nombrosa i reeixida de la Festa, la Diada Castellera. Juntament amb la colla local hi van participar els Castellers de Cornellà i els Laietans de Gramenet. Els nervis es palpaven entre els membres de la colla, també entre els assistents a la Plaça de la Vila. L’eufòria es va desencadenar quan l’anxaneta va fer l’aleta del 4d6, ovació de la plaça, crits, abraçades i llàgrimes entre els castellers un cop descarregat el castell. Una escena que es va viure en cadascún dels castells. S’iniciava així una jornada història que es completaria amb un 3d6, 3d6 amb agulla i 3P4. Els Castellers del Prat ja tenen camisa de color blau potablava, ja estan batejats. Una fita històrica per a la cultura popular del Prat.

Exposició col·lectiva a Torres Montadas. UNZIP

Un any més, l’exposició col·lectiva a Torre Muntadas, es presenta com un espai que convoca a gran nombre de persones del Prat que incorporen la pràctica artística a les seves vides. En aquesta exposició no importa massa el grau de professionalització dels artistes ni la seva experiència, tothom que hi vol participar hi té lloc pel sol fet de ser del poble. Aquest any s’hi acullen cent obres, re-

El riu, els estanys i l’aqüífer es troben en mal estat alitzades per més de cent trenta persones, ja que algunes són realitzades col· lectivament. La majoria de les peces són pintures o dibuixos però també hi podem trobar escultures, fotografia i vídeo. Un aspecte rellevant de l’exposició és que el muntatge fa visibles totes les obres que han estat realitzades en el marc d’un taller o curs. Aquest fet ens

permet constatar que més de la meitat de les obres han estat realitzades en espais col·lectius. Això contradiu la idea que l’art està vinculat a experiències solitàries i reforça la idea que es tracta d’una pràctica amb un marcat caràcter social. Celebrar la trenta novena edició, situa aquesta activitat a la categoria de tradició, dotant-la d’un marcat sentiment de pertinença de qui hi participa. Per altra banda, com acostuma a passar amb allò que esdevé tradicional, hi manca un grau d’esperit crític. Si l’art és un espai que es defineix des de la creativitat i li atorguem valors educatius i d’emancipació social, com és possible que la majoria de persones que s’apropen a la pràctica artística se situïn en estereotips i plantejaments estètics tan anacrònics? Segur que aquesta és una pregunta que ens ofereix multitud de respostes, moltes d’elles vinculades als desitjos que mouen a aquestes persones a buscar en aquests estereotips un refugi més que un espai de revolta.

bimestral gratuït d’informació local

GI-352-2010 | tiratge: 5.000 exemplars Associació Pratenca de Comunicació Popular (APCP) publicitat: publicitat@lariuada.cat Els comentaris i opinions publicades són propietat dels seus autors i la Riuada no se’n fa responsable. Les nostres opinions queden expressades a l’editorial. Per fer-nos arribar temes o informacions del Prat podeu escriure a redaccio@lariuada.cat o visitar www.lariuada.cat edita i distribueix:


la Riuada juny de 2015

7

xarxes

La tira

opinió DEL DEUTE EXTERN AL 15M Fèlix Llop

Des del fi de la II Guerra Mundial fins ara hi ha hagut un temps d’impàs; les tensions socials desencadenades per la guerra i la mala situació econòmica, amb el consegüent progrés de les forces d’esquerres, van obligar a preocupar-se per sobre de tot, a mantenir l’ordre i atenuar, mitjançant importants reformes socials l’amenaça de subversió. L’explotació va ser reservada als països de la «perifèria». La caiguda de l’URSS i el bloc estalinista, ha dut el final de l’estat del benestar i la decadència de la socialdemocràcia. Un cop ha desaparegut el perill dels moviments revolucionaris, ja s’ha pogut procedir a l’»asiatització» general. En qualsevol cas les opcions liberals que avui imperen eren impensables fa només trenta anys. Els temps canvien de pressa, i aquest any celebrem precisament el 15 aniversari de la Consulta Social per l’Abolició del Deute que va comptar amb la participació de mig milió de persones al Principat. Bo és situar-nos en perspectiva i recordar que fa només 15 anys parlàvem del deute del tercer món i ara en canvi en parlem en primera persona. Si l’origen del deute el podem situar als anys 70, quan la banca occidental va tenir un excés de recursos financers que van canalitzar en forma de crèdits a molt baix interès cap als antics països colonitzats, l’origen de l’actual crisi de deute no en difereix gaire, i ens hauríem de remetre a la darrera etapa de bonança, en ple boom immobiliari. En el manifest de la consulta els organitzadors ja ens advertien: “L’FMI i el Banc Mundial exigeixen als països endeutats l’aplicació de Plans d’Ajustament Estructurals, que suposen produir per a l’exportació en lloc de per l’autoabastiment i el seu propi desenvolupament, sobreexplotant els seus recursos naturals, reduint salaris, despeses en salut, educació i protecció social» sembla escrit ahir mateix.

Didac

EL DIA DE LA MARMOTA Que s’hagi institucionalitzat constituir els nous consistoris al Teatre Modern no deixa de tenir el seu punt poètic que cal aplaudir. Tot i que sí que hem de comparar l’acte que va haver-hi aquest juny amb el de fa 4 anys, sens dubte, va estar molt més divertit aquell amb tambors, sirenes, xiulets i cassoles fent de banda sonora, i els polítics sortint pel carrer dels Pixats en lloc de la porta principal, marxant escortats per policies molt més indignats que els manifestants. Aquell dia molts van entendre que allò del 15M no era com es pensaven, i què per més simpàtics, enrotllats i propers que es presentessin per anar d’acampada, no quadrava gaire portar dirigint

l’Ajuntament més de 30 anys i estar també a la plaça cridant «ningú ens representa», contra els polítics i el propi consistori. Encara que algunes persones s’entestin a dir què alguns dels que repicaven llavors ara estan asseguts a una poltrona, les imatges d’aquell dia demostren que això no va ser així, i que alguns candidats d’aquests que parlen en nom del 15M, per la plaça de la Vila ni hi van aparèixer, i d’altres, tot i haver cridat molt al principi, van marxar del campament al cap de pocs dies. Tejedor aquest cop ho va remarcar «No som ni la vella ni la nova política, som

Anagrames de Scrabble

fotodenúncia Trampa mortal a animals L’associació protectora d’animals Peluts Pratencs, ha denunciat que diversos gats han estat víctimes de trampes amb cola al barri de la Barceloneta. S’utilitzen per capturar ocells, i a més de cruels són il·legals. L’animal de la foto va morir a causa de les ferides a una pota que es va quedar enganxada.

l’única política digna de ser». I a callar. I és que realment en un acte com aquell esperàvem molt més dels «nous». Les promeses per «imperatiu legal» a hores d’ara no impressionen gaire, molt menys veien l’originalitat d’altres pobles. Aquí ni pancartes ni crits ni numerets ni res de res, quin avorriment. Sí aquest és el panorama, poques alegries tindrem aquests anys, i mira que amb el doble de vedettes el teatre prometia. Però potser veient com els «nous» en pocs dies s’han ajuntat per les pròximes eleccions amb la casta iniciativera de tota la vida, s’entenen moltes coses. A veure si la successora de Tejedor tindrà pentinant egipci en lloc de melena i esquella? | Número 13, objectiu: 385 punts


8

la Riuada juny de 2015

l’entrevista

Mercè Botella Impulsora d’EticomSom Connexió Mercè Botella és Psicòloga social de formació. Convençuda de que la manera més efectiva d’avançar cap un món més sostenible i més just que dignifiqui a les persones passa per transformar el consum i els sistemes de producció. Ha treballat en el món de la consultoria d’organitzacions i gestió d’equips i persones i he estat docent de la UOC i la UAB. Actualment és una de les impulsores d’Eticom on n’es secretaria. Llegiu l’entrevista a:  www.lariuada.cat

Mercè Botella impulsora d’Eticom-Som Connexió al local de Gats al barri de Sant Cosme. P.V.

«Eticom és una cooperativa de telecomunicació que surt de la necessitat de crear una alternativa als oligopolis» - Que és Eticom i a partir de quina necessitat neix? Eticom és una cooperativa de serveis de telefonia i internet que pretén avançar cap a una sobirania en el terreny de les comunicacions. La iniciativa sorgeix a partir de la voluntat de crear una alternativa a les empreses de comunicació oligopòliques i de mentalitat extremadament capitalista. Eticom té voluntat responsable i transformadora, sortint a partir d’una necessitat i contribuint a crear un món més just i humà. - Quins serveis ofereix Eticom? En aquests moments Eticom dóna servei de telefonia mòbil i pròximament donarà servei de connexió a internet. En un futur no molt llunyà, podrà comercialitzar tots els serveis de telecomunicació.

Volem crear una alternativa a les empreses de comunicació oligopòliques i de mentalitat capitalista

- Com funciona Eticom? Actua com a comercialitzadora de serveis, fer una operadora no és possible, doncs cal una enorme inversió. Gran part de la feina preparatòria l’han fet de forma voluntària dues persones durant gairebé dos anys. De moment la cooperativa consta de 700 socis, molts dels quals s’hi han afegit des que Eticom ha començat a oferir serveis

vol fer de forma esglaonada i responsable. Un dels valors que la cooperativa no vol perdre és el contacte estret amb el soci. Eticom pretén una implantació territorial, per a poder fer aquesta implantació es vol usar el teixit d’economia solidària ja existent arreu del país. D’aquesta manera, en un futur, l’objectiu és poder atendre als socis en persona a diversos punts, fet que facilitaria ampliar la base social del projecte. Cal dir que Eticom pot ser una alternativa real, ja que a part del pes social i compromès, presta serveis a preu de mercat.

- Quin és el futur d’Eticom, en quins reptes cal encarar els esforços del demà? Eticom vol continuar creixent però ho

- Quines altres cooperatives hi ha a Catalunya amb propòsits similars? A Catalunya hi ha diverses cooperatives que treballen des de la justícia i el

És possible que la nova llei de cooperatives sigui una oportunitat tot i que té grans mancances compromís en el seu àmbit. Eticom té relació amb Som Energia, Arç Cooperativa, Coop 57, Fiare i d’altres. Diverses d’aquestes cooperatives, la nostra inclosa, s’han aliat sota el nom de Més Opcions. Aquesta aliança permet que un soci d’alguna de les cooperatives pugui adquirir serveis d’una altra sense la necessitat de ser-ne soci, incentivant així al màxim el consum responsable. - Pel que fa a les omunicacions, hi ha altres experiències transformadores? En l’àmbit d’internet existeix Guifibaix. Aquest grup va sortir a partir de la necessitat de prestar un servei d’internet a zones on les empreses de telecomunicació no els sortia rendible oferir-ne

i no prestaven servei. Guifibaix disposa de molts col·laboradors amb un alt perfil tècnic. Aquestes persones poden ajudar molt en el desplegament d’Eticom arreu del territori. Hi compartim molts valors. - En general quina és la situació del cooperativisme a Catalunya? A Catalunya es podrien distribuir les cooperatives en tres grans grups: les grans cooperatives amb molts socis i poc democràtiques; els petits cooperativistes que ho fan per facilitat de treball; i el cooperativisme transformador i amb clara voluntat social . Aquest tercer seria el lloc d’Eticom, la què en aquest sentit pretén estendre’s dins del teixit social, el qual té consciència de com cal posar l’economia al servei de les persones. - Des del món cooperatiu com es veu la recentment aprovada llei de cooperatives? Des del món cooperatiu i des de la xarxa d’economia solidària, es veu com una eina que facilita el cooperativisme però no el fa transformador. Malgrat aquest fet, és possible que des del consum no conscient es pugui anar fent pedagogia i passar a una actitud transformadora i de plena consciència, així doncs és possible que sigui una oportunitat.


025riuada