la Riuada núm 19 by La Riuada

la Riuada

www.lariuada.cat | any 4 | número 19 | Abril del 2014 | Mitjà Pratenc de Comunicació Popular

bimestral gratuït

ACTUALITAT  PÀG. 4

A FONS  PÀG. 2-3

Adjudicada la gestió del bar del Centre Artesà El bar pretén obrir-se al mes de juny amb una direcció del negoci renovada que vol acollir un públic intergeneracional. Divendres 25 es presenta el film l’Artesà, el documental. ACTUALITAT  PÀG. 5

El Prat en marxa en defensa dels drets socials

Façana de l’antic Centre d’Estudis Llobregat, ara okupat. E.I.

S’okupa l’antic CELL per a fer-hi un centre social

Actualment l’espai està en rehabilitació i preparació d’activitats

El passat 15 de març es va fer pública l’ocupació de l’antic CELL. Més de cinquanta persones es van concentrar al nou espai okupat amb la intenció de començar a bastir el projecte. Des de la okupació moltes han estat les persones que han passat per

les assemblees i per les múltiples tasques de rehabilitació que s’estan duent a terme. El dissabte 23 de març es va celebrar la primera Assemblea general del Casal, a la qual van assistir més de 70 persones que van mostrar els diferents interessos i

es van plantejar els futurs projectes que es duran a terme. En un horitzó proper es plantegen tasques com un calendari d’activitats molt nodrit pel més de maig. S’espera que properament es pugui obrir la cafeteria que servirà com a punt de trobada.

ESPECIAL PÀG. 4

Alumnes del Prat s’enfronten a la Consellera Rigau

ACTUALITAT  PÀG. 5

El gengant electrònic Amazon es vol instal·lar al Prat Amazon tindria la intenció d’ubicar-se a un terreny del polígon Mas Blau II. El territori és propietat d’Incasòl i estava destinat per a recinte firal, fins que, a petició de la Generalitat, el ple municipal del mes de març va requalificar-lo XARXES  PÀG. 7

L’Esplai Sant Pere i Sant Pau celebrà els seu 30è aniversari

l Desobediència a les

proves de competències bàsiques l Amenacen als alumnes amb no permetre’ls passar de curs

Diverses marxes recórren els carrers del Prat aquests darrers mesos en defensa dels drets socials. La problemàtica generada per l’atur, les retallades en educació o la llei Gallardón centren les mobilitzacions.

Un grup d’estudiants del Salvador Dalí en una protesta davant el centre. B.C.

Presenten una cooperativa d’usuaris de telecomunicacions amb un model semblant al de SomEnergia, farà de comercialitzadora tant de telefonia fixa com de mòbil.

la Riuada

www.lariuada.cat

abril de 2014

A FONS 

Un nou casal obre les portes al Prat Okupen l’antic CELL per a fer-hi un centre social. L’espai s’obre a persones i col·lectius que hi vulguin fer activitats. LA CRÒNICA

 REDACCIÓ

El CELL okupat aixeca moltes expectatives

és de 70 persones van participar en la primera assemblea general del nou casal el passat 23 de març, primer diumenge posterior a l’okupació. La gran afluència va fer que les cadires quedessin curtes i molts la seguissin dempeus en les més de tres hores que va durar. A l’inici de l’assemblea alguns membres del col•lectiu van explicar el projecte de forma quasi telegràfica. En pocs minuts van resumir el dia

Més de 70 persones van paticipar de l’assemblea general el passat 6 d’abril de l’okupació del 15 de març, on dues persones van ser identificades i han estat citades judicialment, van descriure com havien condicionant i netejat l’espai de l’enorme brossa acumulada en

anys d’abandonament, i van acabar afirmant que el seu objectiu era obrir un centre social autogestionat i assembleari, per oferir-lo a col•lectius i individus que vulguessin implicar-se en fer-ho possible i poder reforçar les lluites socials. Ras i curt.

Lluita i cultura La part més sorprenent i duradora de l’assemblea va ser la que va venir a continuació, quan van

cedir la paraula als assistents i van fer una roda on totes les persones, una a una, van poder expressar que esperaven d’aquell espai. La mitjana d’edat era molt jove però hi havia gent de totes les edats, cares conegudes que porten anys participant en les lluites locals, d’altres que no tant, membres de diverses associacions i col•lectius, persones a títol individual, algunes que havien anat per “simple curiositat”, altres a fer propostes, a oferir-se “pel

Què s’hi fa ara al casal? El dia a dia del centre social es mou entre el tragineig de materials i la rehabilitació dels espais, amb l’organització d’activitats i les assemblees i reunions de diversos col·letius que usen l’espai com a punt de trobada. Les cooperatives de consum ecològic Kals Karxofa i Capità Enciam van ser dels primers en establir-se a l’espai fent el repartiment de les comandes. Un cicle de cinema feminista omple els vespres de cada dimecres des de fa un mes amb la projecció de diversos films de temàtica anti-

patriarcal. L’encara minso calendari d’activitat s’omple tambe amb cine-fòrums com el del darrer 12 d’abril sobre la revolució de Nestor Majno a Ucraïna organitzat des del col·lectiu Catarko. Altres com l’Assemblea de Joves del Prat, entre d’altres, hi fan les seves assemblees. De cara al mes de maig es preveuen una bona fornada d’activitats, amb la inauguració de l’espai de cafeteria, el tret de sortida de diversos tallers com el d’arts plàstiques o fotografia, o les actuacions de diversos cantautors locals.

En les tasques de rehabilitació es reciclen fustes per a fer mob

de març

que calgui”, veïnes que volien veure “que s’estava coent”, persones amb problemàtiques específiques, etc.

Concentracions els dimecres al vespre a l’estació per mirar d’aturar la pujada de preus Una assemblea molt variada i amb moltes idees, impossible de resumir en poques paraules, però que sintetitzades, a risc de simplificar, es podria fer en la demanda de “Lluita i cultura”. Al voltant d’aquestes dues idees, en major o menor mesura, van anar girant quasi totes les intervencions. Moment de l’assemblea general del nou casal. K.H.

Una quarantena de persones feien pública l’okupació d’un nou casal al Prat. A les 10h s’aixecava la persiana i s’iniciaven les tasques de rehabilitació de l’edifici.

Un espai de trobada En la línia de síntesi del que es va parlar algunes pinzellades. Opinions expressant la necessitat d’aquests espais, lamentant tants anys sense centres socials i denunciant la manca de “propostes institucionals”. Desitjos de que sigui un espai obert, apte per tothom, apropiat per la gent, de trobada intergeneracional, de suport als barris, que resolgui necessitats dels que necessiten, que construeixi alternatives, que sigui motor i espurna per bellugar coses, que planti bases pel canvi social, que defugi la tutela de l’ajuntament i dels partits, un lloc on expressar-se en plena llibertat, amb noves idees i

abril de 2014

la Riuada

www.lariuada.cat

 A FONS SOCIETAT

 REDACCIÓ

Vint anys d’okupació al Prat

Un moviment que persisteix i que es nega a desaparéixer

biliari, com taules i tamborets. E.I

anys porta l’antic CELL en desús

noves sinergies, que ofereixi eines i recursos per a la transformació, que vertebri lluites, trenqui tòpics, canviï estereotips, etc. Totes són frases dites aquella tarda. No és extrany que les propostes de tallers i activitats fos inacabable. Les esperances dipositades en aquest projecte són molt grans. Les persones que van anar a l’assemblea semblaven contentes i esperançades, el més difícil serà materialitzar tots aquests anhels i tota aquesta teoria en fets , i n’eren conscients. La fòrmula que algú plantejava era la de “engegar la màquina”, començar a treballar, esdevenir intel•ligència col•lectiva i difondre la idea. Sembla fàcil però no ho és.

’ocupació d’habitatges al Prat és un fenomen que es remonta a principis de la dècada dels 70 quan part de les cases tancades de les 801 del barri de Sant Cosme van ser ocupades per famílies d’ètnia gitana. El barri construït per reallotjar famílies provinents de les barraques havia començat a habitar-se l’any 1967 en pisos amb moltes deficiències constructives. Les lluites veïnals i les posteriors remodelacions van acabar regularitzant aquelles ocupacions. L’okupació de les Cases d’en Puig el setembre de 1994 inicia un cicle d’una altra tipologia lligada al moviment social d’okupacions que havia esclatat a partir de la dècada dels 80. El fenomen afegeix una denúncia política i una reivindicació pública de l’acció d’okupar que es vehicularà tant en la demanda d’habitatges com en la creació de centres socials oberts i au-

El 1994 l’okupació de les Cases d’en Puig donava el tret de sortida a l’okupació al Prat

togestionats. Okupar pren un caràcter desobedient que oposa a la legalitat de la propietat privada la legitimitat d’utilitzar espais abandonats on aquest dret no s’estigui fent efectiu. Un xoc de drets que la reforma dels diversos codis penals sempre ha decantat cap al cantó dels propieta-

ris però sense aconseguir eradicar el moviment com pretenia. El desallotjament de les Cases d’en Puig el juliol de 1998 va comportar un detingut i va posar al consistori d’ICV davant d’una de les seves màximes contradiccions, en declarar-se teòricament favorable al

moviment però a la pràctica ser part activa en els processos de desallotjament. Un fet que s’ha repetit posteriorment diverses vegades com en els de l’antiga seu de l’A.E Anton Vila el maig de 1999, enderrocada el mateix dia; el del Jaleo l’octubre del 2000, okupat durant dos anys a

la plaça dels autobusos i encara tapiat; i el del KOPAlta Tensió, l’octubre de 2009, també esfondrat i que continua sent un solar sense cap ús. Aquest va ser el darrer centre social okupat i el de més duració. Okupat el gener de 2003 per un centenar de persones que havien marxat voluntàriament del Monmari per acord amb la junta del Casal d’Avis. El nombre d’activitats i iniciatives engegades durant els sis anys que va funcionar és innumerable, esdevenint tota una referència entre els moviments socials pratencs i un antecedent bàsic per entendre l’actual okupació del CELL.

Més d’una dècada abandonat

’empresa Centre d’Estudis Llobregat S.L es va contituir l’any 1976 per impartir ensenyament privat d’Educació Secundària Tècnica i Professional, la llavors denominada Formació Professional (FP). Aquell mateix any comença la construcció de l’edifici on a principis dels vuitanta s’inicien els cursos, per on van passar centenars de pratencs, fins el tancament l’any 2002, des del qual l’immoble es manté abandonat. L’empresa CELL va entrar en fallida i culmina el seu procés de liquidació el setembre de 2002 passant l’edifici a mans de l’empresa Comerci-

Després de la seva fallida l’antic CELL va ser adquirit per una inmobiliària al Ibérica Exclusivas Deportivas S.L (CIDESPORT), actual propietària. CIDESPORT va ser una de les més antigues distribuidores de productes esportius de l’estat, el seu origen familiar es vincula al Grup Rosal, el que suposa parlar d’una de les nissagues empresarials més poderoses del país i amb una relació estreta amb el Prat: la família Bertrand, propietaris tradicionals de la finca de la Ricar-

da. Durant molts anys Flora Bertrand, i posteriorment el seu fill Lorenzo Rosal Bertrand, van dirigir l’empresa amb seu a l’Hospitalet, que durant 18 anys va mantenir un litigi judicial amb la multinacional Nike per l’ús de la marca a l’estat espanyol que acaba l’any 2008. Lorenzo Rosal va ser un dels principals implicats en el cas Estevill i estretament relacionat amb l’empresari empresonat Javier de la Rosa. El seu germà Carlos, també directiu al consell d’administració, va ser president del Real Club de Golf entre els anys 1995 i 2005.

Dels esports al món immobiliari L’actual CIDESPORT, amb seu al carrer Mallorca de Barcelona, tot i mantenir el nom no té res a veure amb l’empresa originària. A partir de febrer de 2009, any de la mort de Lorenzo Rosal, en el registre mercantil va passar del sector esportiu al de “construcció d’edificis i promoció immobiliària” i es fa càrrec Miguel López Fernández com a administrador únic. Un any abans havia absorbit tres empreses on López tenia el mateix càrrec. Actualment a més d’aquesta López manté càrrecs en els consells de sis

empreses més, entre elles diverses immobiliàries. Urbanísticament l’edifici està afectat pel PERI industrial del Fondo d’en Peixo per alineació de vial, fet que obliga a posar-lo a l’alçada de la resta d’edificis del carrer Penedès. Malgrat això, tot i portar més d’una dècada abandonat, sense finestres, obert a les inclemències del temps i amb l’entrada de persones que l’han desmantellat de qualsevol material de valor, s’ha estat anunciant pel lloguer en diversos portals d’internet i a la pròpia façana de l’edifici a un preu de 7€ per m2 i 1.700€ per planta, sense que ningú l’hagi arrendat.

la Riuada

www.lariuada.cat

abril de 2014

ACTUALITAT  EDUCACIÓ

 REDACCIÓ

Alumnes del Prat desobeeixen les proves de competències Consideren que les proves menystenen el criteri d’avaluació dels professors

a pràctica totalitat dels alumnes de quart d’ESO de l’institut Salvador Dalí es van negar a realitzar les proves de Competències Bàsiques el passat mes de febrer. Un grup d’estudiants van fer una crida a la desobediència a unes proves que, consideren, menystenen el criteri d’avaluació del professorat i suposen una despesa addicional innecessària. La majoria dels estudiants del mateix curs de l’Estany de la Ricarda es van sumar a aquest acte de desobediència, i a l’institut Salvador Dalí, les proves alguns alumnes hi van escriure frases com “No a les retallades”. En total, uns 700 estudiants de vuit centres al

les competències» necessàries. Amb aquesta frase, la consellera amenaçava als alumnes que no passarien de curs si no acceptaven fer les

proves, però va emprar una interpretació errònia dels conceptes. En un comunicat, la Federació catalana d’Ensenyament de la CGT, reprodueix les directrius de la Conselleria d’Ensenyament que indiquen que «les proves de competències no determinen l’avaluació final de l’alumne ni les decisions respecte l’obtenció del títol» d’ESO. Així mateix, al propi web

del Departament d’Ensenyament s’hi diu que els resultats no seran vinculants. Aquestes proves estan promogudes pel Departament, que és qui en fa la valoració, però les decisions acadèmiques corresponen al professorat dels centres, que avaluen l’alumnat.    El curs de quart d’ESO de l’Institut Salvador Dalí estan mirant la manera d’acreditar les competències per a poder complir amb el requeriment d’Ensenyament, emprant una fórmula diferent. Compten amb el suport del professorat. Mantindran la negativa a fer les proves, i estan disposats a realitzar avaluacions per part dels seus propis mestres i sense cap cost.

SOCIETAT

 REDACCIÓ

SOCIETAT

La consellera Rigau amenaçava als alumnes que no passarien curs si no feien la prova

Estudiants de l’IES Salvador Dalí manifestant-se . D.D. conjunt de Catalunya van negar-se a fer les proves.  La consellera d’Educació Irene Rigau va criticar els alumnes insubmisos. En la presentació dels re-

sultats de les proves, va dir que aquesta no era la manera adequada per a protestar i va advertir que «no es pot aprovar quart d’ESO sense demostrar

 REDACCIÓ

Queda adjudicada la gestió del bar del Centre Artesà El passat dilluns 7 es va fer pública l’adjudicació del bar del Centre Artesà a l’empresa Hostelprat Artesà. El Bar de l’Artesà va tancar el passat 3 de Juny per sotmetre l’edifici a unes obres de rehabilitació. Aquestes obres, justificades per un avançat estat de deteriorament de l’edifici, inicialment havien de permetre la reobertura del bar a principis del 2014. A causa de retards en la restauració i en el procés d’adjudicació del local s’espera la reobertura definitiva del local al voltant del Juny d’aquest any. La intenció de la nova gestió és donar a l’Artesa el paper

d’Ateneu i centre de la vida cultural i social del poble. Es vol recuperar un ambient intergeneracional i donar un paper més destacat a la cuina. De la mateixa manera s’ha deixat clar que no és vol plantejar la nit com una discoteca. Paral·lelament el pròxim divendres es presentarà al Cinema Capri “L’Artesà, el Documental”. El documental pretén fer difusió i donar a conèixer un edifici singular amb quasi 100 anys d’història, i al mateix temps de reclamar-ne el paper vital en la vida social i cultural de la vila, projecte oblidat i silenciat durant dècades per l’Ajuntament.

Fotografia de l’Artesà en obres. E.I.

Reobert el cas de Nicola Tanno, va perdre un ull per l’impacte d’una pilota de goma El jutjat d’instrucció 27 de Barcelona ha imputat a dos membres de la Brigada Mòbil per la agressió a un jove estudiant de la UPF, Nicola Tanno, el juliol de 2010. Tanno creuava la Gran Via de les Corts mentre a la Plaça Espanya centenars de persones celebraven la victòria de la selecció espanyola en el Mundial de Futbol quan va rebre l’ impacte d’una bala de goma causant-li la pèrdua de l’ull dret entre altres lesions. Tot i que no s’ha iden-

tificat el responsable del tret el jutge ha acceptat la sol•licitud del fiscal que demanava la imputació dels agents de rang superior entenent que existien “indicis racionals de criminalitat” per mantenir com a imputats als qui van donar la ordre de disparar. El director de la BRIMO durant els fets, Manel Hermida, va ser destinat al Prat l’octubre de 2012. També va ser responsable del desallotjament del moviment 15-M a Plaça Catalunya.

abril de 2014

la Riuada

www.lariuada.cat

 ACTUALITAT SOCIETAT

SOCIETAT

 REDACCIÓ

Tres mesos de protestes pel transport públic

Drets socials i al propi cos centren les marxes al carrer

Les mobilitzacions per l’augment de les tarifes del transport públic s’han allargat fins al mes d’abril a l’estació de la Renfe del Prat. El col·lectiu Stop Pujades ha mantingut les convocatòries de protesta en les que exigeixen l’anul·laicó de l’augment de tarifes i la creació d’una taula social per establir noves tarifes i preus. Les concentracions del Prat seguien les convocades per la Plataforma Stop Pujades. que es celebren a una cinquantena més de punts, i que a banda de les concentracions a les estacions ha convocat diversos actes centrals. Un d’ells una manifestació que va recórrer els carrers de Barcelona i on hi van participar un miler de persones. Per la seva banda l’ATM es nega a rebaixar el preu dels bitllets.

Són temps de protesta. En aquest context de creixent conflictivitat social, el Prat també és escenari de mobilitzacions. En els darrers mesos, diverses marxes s’han citat als carrers de la ciutat. El passat 22 de febrer, va passar pel Prat la Marxa d’aturats/es al Baix Llobregat. Centenars de persones, que havien sortit caminant des de Castelldefels, es van aturar al Fondo d’En Peixo per dinar. La marxa va ser convocada per la coordinadora d’assemblees d’aturats dels diferents pobles de la comarca i cinc dies més tard va arribar al Parlament de Catalunya, per fer-hi arribar les seves reivindicacions feina i suport a les persones en atur. La participació local va venir de l’Associació d’Aturats del Prat. Dues setmanes després, una nova marxa tornarà a caminar pel Prat, en aquest cas per a defensar l’educació. Convocades per la Comissió

 REDACCIÓ

Manifestació contra la llei Gallardón al Prat. E.I. contra les retallades en l’educació del Prat, i amb el suport de les AMPEs, 300 persones van recórrer els diferents centres educatius del municipi en protesta contra les retallades i la LOMCE. Diables del Prat i la Unió Filharmònica van donar un toc festiu a la caminada. I encara trobem una altra convocatòria als carrers, la

manifestació amb el lema “Avortament lliure i gratuït” convocada per l’Associació Frida Kahlo amb el suport de associacions de veïns i partits polítics, entre d’altres. El manifest de l’acte demanava la despenalització de l’avortament i el reconeixement dels drets reproductius de les dones.

SOCIETAT

 REDACCIÓ

L’ANC recull suports a favor de la independència Fa mesos que l’Assemblea Nacional Catalana treballa per acostar l’argumentari a favor de la independència als carrers del Prat. L’assemblea local, formada per gent vinculada al teixit cultural, associatiu i polític, treballa des de fa mesos en la campanya ‘Signa un vot’. Aquesta campanya té per objectiu que els catalans exerceixin el dret a petició al Parlament de Catalunya per tal que els representants electes declarin la independència d’acord amb el dret internacional. Aquest és un dels plans alternatius de l’ANC davant

L’ANC treballa per acostar l’argumentari a favor de la independència als pratencs el possible impediment per part de l’estat espanyol de celebrar una consulta. Per a poder signar només cal acostar-se a les paradetes de l’ANC amb el DNI. El col·lectiu anuncia a facebook els llocs on les situaran cada setmana.

Actualment no hi ha dades públiques sobre quants vots s’han recollit al Prat, tampoc a nivell català. Únicament se sap que durant la recollida massiva del gener es van aconseguir 25.000 vots en només dos dies a tota Catalunya. A banda d’aquesta campanya l’assemblea organitza també xerrades com la del proper maig sobre les pensions i economia en cas d’independència. En una altre registre l’associació Súmate a través de la Federació del Baix Llobregat està fent els primers passos al Prat.

ECONOMIA

Eticom-Som Connexió es consititueix

La Seda fitxa al seu expresident

El 22 de març es va celebrar l’assemblea constituent de la Cooperativa d’usuaris de telefonia i internet al Modern. Transmesa per Streaming, a l’assemblea hi van participar persones de tot l’Estat. Els 179 assistents van aprovar els Estatuts i el consell rector per unanimitat. Eticom-Som Connexió, conjuntament amb d’altres iniciatives similars com Guifibaix.cat pretenen oferir al Prat un servei de telefonia i internet sense ànim de lucre, que aglutini una base social per avançar cap a un model econòmic que promogui la justícia social, la sostenibilitat ambiental, la participació ciutadana i la construcció comunitària. La cooperativa utilitzarà les infraestructures de les grans empreses parcialment, tot i que pretén acabar generant les seves pròpies estructures.

El procés concursal de La Seda ha acabat amb la venda de les fàbriques de La Canonja i el Prat a Cristian Lay, la única oferta que garantia la continuïtat de la planta al Prat. El grup extremeny ha comprat la fàbrica del Prat per únicament 100.000 euros, operació que suposa 25,7 milions de pèrdues per a la societat concursal. Cristian Lay posarà a l’expresident de La Seda José Luis Morlanes a la cúpula de les empreses que ha constituït per a operar les dues unitats productives adquirides. Encara no està confirmat quin càrrec tindrà, però hi apareix com a conseller delegat. Morlanes va abandonar La Seda l’estiu passat, en la junta d’accionistes que va rebutjar la seva proposta a favor del fons americà Anchoraje per a donar suport al portuguès BA Vidro. ECONOMIA

El gegant del comerç Amazon es vol ubicar al Prat Fa unes setmanes va saltar als mitjans la notícia de que Amazon vol construir un centre operatiu al Prat. La noticia, filtrada pel Ministeri d’Economia, afirmava que, després de dos anys de negociacions, Amazon tindria la intenció d’ubicar-se a un terreny del polígon Mas Blau II. El territori és propietat d’Incasòl i estava destinat per a recinte firal fins que, a petició de la Generalitat, el ple municipal del mes de març va requalificar-lo. Una superfície de més

de 15 hectàrees, passaria a ser ocupada pel gegant del comerç electrònic, que, segons comenta la premsa, crearà més de 3.000 lloc de feina. Més enllà de la xifra, que comparant amb altres plantes de l’empresa és poc creïble, estan les polèmiques condicions laborals. Amazon opera amb uns preus molt baixos que aconsegueix, entre altres coses, amb una enorme pressió sobre el temps de treball. Alguns mitjans estrangers, com la cadena televisiva BBC i el

periodista francès JeanBaptiste Malet, han tret a la llum les draconianes condicions de treball. Els treballadors han de caminar distàncies llargues i preparar les comandes amb extrema rapidesa, fets que poden comportar malalties físiques i mentals. A Alemanya, les vagues han estat contínues des del passat estiu però l’empresa es nega a negociar amb els sindicats. L’empresa fundada per Jeff Bezos està domiciliada a Irlanda per a evadir el impostos.

la Riuada

www.lariuada.cat

abril de 2014

OPINIÓ La tira

Tintafina

la clau de volta

l’apunt

Erika Sánchez

Maria Garcia

Entre l’administració i l’imaginari potablava “ (…) a l’Administració no li correspon el paper de “proveïdora de cultura”, sinó la redistribució dels recursos que nosaltres generem per a l’autogestió comunitària, en un diàleg d’horitzontalitat amb el teixit social. I com l’esforç per l’horitzontalitat no sorgirà, de moment, de qui ostenta un càrrec públic, aquest diàleg no és possible si no entrem als seus despatxos i exigim que mirin cap on han de mirar.” Helena Ojeda. Fòrum Indigestió 2014

Passo la major part del meu temps en un local de la Carretera Marina. Tinc la impressió de que és en aquest carrer on es concentra la realitat (real) del que significa viure al 2014 al Prat. Bars a mode de “narcosales” on vagabunds socials es manifesten en societat, botigues amb excessos caducs que no generen cap empatia al vianant. Un carrer de pas, i un proletariat que s’ofén amb dita etiqueta. En canvi, el Prat mola! Mai m’han agradat les postals construïdes, i lamento sentir que des de certa part de l’administració pratenca s’ha fet un esforç de cara a aquesta construcció. Un oasi de carxofes i galls potablava. Tinc la impressió de

que es confon un sentiment de pertinença de la societat civil pratenca amb una marca de la casa, i quan el sentiment es quantifica, ja ho sabeu, sorgeixen hermoses i belles imatges sense fons. I, és clar, seria ser una “faltona” lliurar-me de culpa quan una porta temps treballant en dita construcció d’imaginaris. Seria grandilocuent i estaria fora de lloc fer com Pasolini quan publicà el document sobre l’ Abjuració de la seva Trilogía de la vida al sentir que havia estat instrumentalitzat per part del poder i la Cultura Oficial. Així, que utilitzo aquest mitjà per manifestar-me sobre el que jo crec que ha de ser un treball urgent de la societat civil, la construcció

veure per creure Camins de ciment Al més de febrer van començar les obres de cimentació i ampliació del camí de València. Sota l’eslògan “El camí de València més amable” l’Ajuntament ha decidit homogeneïtzar i cimentar un altre camí del municipi. Aquest camí que “facilita” l’accés a les zones humides causa un fort impacte tant visual com paisatgístic.

la Riuada

d’aquest imaginari contrahegemònic, que contesti als valors mercantils que es consoliden també a través de la imatge. En el nostre cas, que sigui el de repensar, matitzar, observar sobre què significa ser potablava en l’actualitat? Que l’imaginari hegemònic no s’apoderi d’una comunitat crítica, cooperativa, solidària, que en aquest present en l’abisme, té masses coses a exigir. Les realitats (reals) han de ser relatades!, han de generar conflicte. Les que estem preocupades per les derives neolliberals no podem permetre que en la societat de la imatge aquesta sigui un motor neutralitzador, és obligatori que actui com un element més de transformació i subversió.

Ara si una festa pel riu? L’altre dia em van comentar que l’ajuntament està preparant una jornada lúdico-festiva al riu, en concret una «festa de ciutat com a presentació dels nous espais urbanitzats de la llera del riu» i que, a més, han demanat la participació de les entitats. Immediatament em vaig fer aquesta pregunta: Com és que volen promocionar ara el riu i no van fer res, l’any passat, quan des de tots els municipis del Baix Llobregat s’aprovaven mocions declarant el 2013 com l’any Llobregat?. Bé, tots no. Tots excepte Sant Just i Esplugues, que no donen al riu; Corbera que té un contacte molt petit i, és clar, el nostre, El Prat. La raó exacta no la sé (segur que des de l’Ajuntament alguna poden trobar) però, potser té a veure amb el text del manifest i el model de riu que allà es demanava? A un dels paràgrafs de la moció, per exemple, es deia:»El Llobregat està en estat crític. La recuperació del riu i de la seva conca s’està fent en moltes ocasions basantse en models d’intervenció que prioritzen la urbanització de l’espai fluvial. Hem de

treballar per la seva recuperació ambiental i paisatgística i per aconseguir la declaració del curs baix del riu del Llobregat com un espai natural protegit, connectat amb altres espais naturals com son el delta del Llobregat o el Parc Natural de Collserola, on els pagesos no han de perdre ni un pam més de terra, i on el riu i el seu espai recuperin la qualitat de les seves aigües.» És clar, aquests objectius no s’assemblen gens amb el model urbà al que ens estan portant els nostres representants, amb lleres cimentades, camins durs, pistes de pàdel, àrees residencials estratègiques i xiringos mòbils de gelats i refrescos. A principis d’abril, la Diputació de Barcelona i el CREAF (Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals) va presentar un estudi on es comparen les cobertes de sòl de l’any 1956, a partir d’imatges del «vol americà», amb les del 2009, darrer any estudiat. La comparació mostra que en aquests 50 anys la província de Barcelona ha quadruplicat la superfície urbana. Que ha passat al Prat? I no des de el 1956, si no des de la signatura del Pla Delta? Com haurà canviat el nostre mapa de cobertes de sòl?

| bimestral gratuït d’informació local

dipòsit legal: GI-352-2010 | tiratge: 6.000

exemplars Pratenca de Comunicació Popular (APCP) publicitat: publicitat@lariuada.cat Els comentaris i opinions publicades són propietat dels seus autors i la Riuada no se’n fa responsable. Les nostres opinions queden expressades a l’editorial. Per fernos arribar temes o informacions del Prat podeu escriure a redaccio@lariuada.cat o visitar www.lariuada.cat edita i distribueix: Associació

abril de 2014

la Riuada

www.lariuada.cat

 XARXES ASSOCIACIONISME

 REDACCIÓ

L’Esplai Sant Pere i Sant Pau celebra enguany 30 anys L’esplai prepara l’efemèride amb un any ple d’activitats L’Esplai Sant Pere i Sant Pau celebra enguany el seu 30è aniversari. Fundat el 1984 a la parròquia de Sant Pere i Sant Pau, aquest esplai ha ofert un espai de trobada, educació i diversió per a centenars de nens i nenes del Prat que han participat en les seves activitats al llarg dels 30 anys d’història. Amb el lema “30 anys Trepitjant Fort” l’Esplai pretén dur a terme durant tot el 2014 tot un seguit d’activitats per tal de ferse sentir arreu de la ciutat i revaloritzar el voluntariat, especialment el que té a veure amb l’educació en el lleure. La primera d’aquestes activitats es durà a terme en el marc de les Festes del Carrer Ferran Puig (i en col.laboració amb l’Assocació de Veïns i Comerciants del mateix carrer) i es compondrà d’una banda d’una ginkana infantil el dissabte 24 de maig i, d’un altre, d’un concert juvenil el mateix dia per la nit. En segon lloc també prete-

 REDACCIÓ

SOCIETAT

Neix la colla de castellers del Prat Ha nascut una colla castellera al Prat. Aquesta iniciativa ha estat promoguda per jovent del Prat que ja participa en altres entitats del lleure i de la cultura tradicional de la Vila. La proposta pretén agrupar persones de diferents edats sota un objectiu comú al temps que contribueixi a enfortir la cultura popular i tradicional al Prat. L’entitat ha nascut amb molta força, doncs ja compta amb més

50 persones interessades en el projecte. Des de la mateixa entitat es fa una crida a la població perquè s’engresqui a formar part d’aquesta nova colla que està tot just naixent. A partir de la seva presentació pública es decidirà una data per a la celebració de l’Assemblea General de la entitat on es designarà el calendari i estatuts a seguir properament. Per a més informació: castellersdelprat@gmail.com

 REDACCIÓ

SOCIETAT

L’Associació Pota Verda supera els 400 socis

Calçotada de l’esplai al Fondo d’en Peixo amb més de 400 persones. C.E. StPere i St Pau. nen fer una xerrada sobre la importància del voluntariat i el lleure educatiu per la nostra societat. Finalment, i ja a l’octubre,

El lema ‘Trepitjant Fort’ guiarà les activitats durant tot el 2014

Anagrames de Scrabble

organitzaran un Sopar popular on volen reunir a tots els membres actuals del centre amb tots aquells que hi han format part com a monitors i monitores des de la seva fundació. El primer Acte que va servir per inciciar els ates de la cel•lebració va ser una calçotada al Fondo d’en Peixo que hi van participar més de 400 persones.

Des del mateix centre insisteixen en el caràcter reivindicatiu d’aquesta celebració. No es tracta només de commemorar un aniversari, sinó de posar en relleu la feina de tanta i tanta gent de la nostra ciutat i d’arreu per tal de transformar les persones i el seu entorn, en pro d’una societat més humana, altruista i solidària.

| Número 7, objectiu: 349 punts

Interior del local de l ‘assosciació Pota Verda. E.I. No tenen ni un any de vida i ja són l’associació més gran del Prat amb un total de 440 socis. Una xifra que mostra que el consum de cànnabis és una pràctica extesa a la nostra ciutat on ja hi ha tres associacions. Pota Verda va ser la pionera, va obrir el juny de 2013 però els inicis estan molt abans quan en una visita a una associació d’Hospitalet van decidir importar la idea al Prat. L’objectiu: “crear un club social privat on els socis puguin fumar d’acord amb la normativa vigent i tinguin un centre cultural d’intercanvi”. En aquest sentit el nombre de tallers i activitats és inacabable. Lluitant contra tòpics Obrir una associació així en un estat on es penalitza el consum i tinença de cànnabis no ha estat fàcil. L’assessorament d’altres associacions ha sigut vital i sobretot ser “molt escrupulosos” en l’àmbit legal. Tot i així afirmen viure “amb l’angoixa perquè la llei no és clara.” Lamenten que

“encara hi ha molt desconeixement i tòpics”, a la Barceloneta van haver de reunir-se amb l’Associació de Veïns per explicar-los el projecte i tranquilitzar-los. També s’especula sobre l’origen del cànnabis i en això són taxatius “tot el que consumeix el soci és produït per l’associació”. D’aquesta forma, expliquen “evitem recòrrer al mercat negre, reduïm els riscos en saber la procedència i nivells de THC, i podem assessorar als socis terapeútics pels quals el seu ús és aconsellable.” Els socis tenen servei de metge i psicòleg. Tot s’ha estudiat al detall perquè res faci perillar l’associació. Actuen amb estatuts i llicència, i a nivell municipal afirmen no haver tingut cap problema, però una legislació contradictòria i la manca de normatives dibuixen un futur incert. L’avantprojecte de llei de seguretat del govern del PP amenaça amb prohibir-les.

la Riuada

www.lariuada.cat

abril de 2014

XARXES  ENTREVISTA

 REDACCIÓ

“El desviament del riu va ser l’obra més simbòlica però no la més greu” José Garcia, vicepresident de Depana i activista medioambiental - Que és el Pla Delta? El Pla Delta és un conjunt de grans macro projectes. Aquests recullen nombroses infraestructures que des de feia temps es volien ubicar al Delta del Llobregat, concretament al Prat. - Quan comença a planar l’interès metropolità al Delta? Durant la República ja es va plantejar d’ ”ordenar” el territori però aleshores no es va du a terme doncs o hi va haver temps. Els veritable punt d’inflexió va ser el creixement de l’aeroport als anys 60 i 70 i sobretot el pla general metropolità de l’any 1976 on ja es planteja el desviament del Riu. - Perquè el Pla Delta es va signar al Prat? El Pla Delta es va signar al Prat com un senyal de submissió. La ciutadania del Prat durant molts anys havia aconseguit aturar projectes al Delta pel perill que suposava per l’agricultura, la industria, l’aqüífer... El punt d’inflexió definitiu va ser el vistiplau de l’alcalde, l’any 1994. Aquest fet que feu palesa la col•laboració del consistori en el projecte va suposar un punt de no retorn en la lluita per la preservació del delta. - Com va ser la oposició al Pla Delta? L’oposició va ser molt forta durant els anys 70. Un cop el consistori va decidir col•laborar en l’execució del Pla Delta i les múltiples infraestructures incloses en aquest, es va gastar molta tinta

En defensa del riu i del delta José Garcia, ha estat històricament vinculat a les mobilitzacions en contra el desviament del riu i en defensa del delta del Llobregat que van succeir a la nostre població, antic activista de l’antiga coordinadora i del CISEN, actualment exerceix de Vicepresident de la Lliga de Defensa del Patrimoni Natural (DEPANA). Llegiu l’entrevista sencera a:  www.lariuada.cat José Garcia en un moment de l’entrevista. E.I.

Es va gastar molta tinta en el tractament periodístic del Pla Delta, d’altres s’ho han copiat després en el tractament periodístic del Pla Delta. El model de premsa del Pla Delta ha estat molt seguit posteriorment en d’altres plans urbanístics. Al 1994 va baixar significativament la mobilització, part d’aquesta baixada cal atribuir-la a la pressió exercida pels governants a múltiples col•lectius. Tot i això la lluita es concretà en el Pla Alternatiu proposat per Depana l’any 1995. Aquest pla pretenia minimitzar l’impacte de les múltiples infraestructures plantejades en l’entorn del Delta, objectiu que ha estat aconseguit

en part. - Quin ha estat l’impacte de les diverses infraestructures? Sens dubte, l’obra que ha esdevingut un símbol de l’impacte del Pla Delta al nostre municipi ha estat el desviament del riu, potser no ha estat la més greu però si la més simbòlica. Altres infraestructures que han perjudicat molt al Delta poden ser bé el Port, la pota sud o la tercera pista de l’aeroport. Una de les victòries que cal atribuir als defensors del Delta és el fet d’evitar la prolongació de l’autovia del Baix Llobregat pel marge dret del riu, permetent així preservar part de la llera. - Quin paper van jugar els moviments ecologistes al desviament del riu? Es va aconseguir que la part final del riu desviat

fos molt més ample del que inicialment es proposava, d’aquesta manera es va minimitzar l’efecte de la salinització. Així, tota la nova zona inundable va ser expropiada i convertida en els espais naturals de Cal Tet i Ca l’Arana. El que no es va aconseguir és que totes les zones agrícoles del Delta fossin declarades zona no urbanitzable, garantint-ne així la seva futura protecció - Quines foren les compensacions ambientals al Pla Delta? Tota la franja litoral del Prat ha esdevingut un corredor ecològic. Aquest permet la comunicació de múltiples espècies entre les àrees humides del Remolar i La Ricarda. Tot i això els militars van quedar indemnes d’aquesta mesura, de manera que continuen al seu lloc. La protecció del corredor

tampoc no s’ha consolidat de la forma que caldria i té certes amenaces com podria ser el passeig marítim de la platja del Prat. - Quin és el futur que l’hi espera al Delta del Llobregat? El futur del delta sols passa per la ampliació i inclusió de la resta d’espais no urbanitzats com a zona protegida. El que definitivament permetria la preservació de l’entorn seria agrupar totes les zones naturals i agrícoles sota la protecció d’un Parc Natural. Aquest fet en facilitaria llur gestió al mateix temps que garantiria un futur digne pels espais naturals i agrícoles del Delta del Llobregat. El problema, com sempre, és la passivitat i l’animadversió de les administracions; tant locals com estatals.

contrapunt Tics Segons el diccionari: acte coordinat, discontinu, repetit, sobtat, ràpid i de caràcter clònic, estereotipat, que interessa un grup de músculs que entren en acció simultàniament. Ara, apliqueu-lo a polítics municipals dintre d’un ple de l’ajuntament. Gastronòmic Ja sabem que la dura vida del regidor va carregada de canapès, sopars-col•loqui, aperitius en presentacions d’actes... es coneix que fins i tot alguns d’il•lustres s’entreguen pel gintònic tant o més que pels seus propis programes electorals. Doncs bé, el ple municipal de març es va avançar unes hores per no coincidir amb la sardinada del carnaval. Mentre avançava la sessió, l’oloreta a sardines a la brasa pujava escales amunt. Preguntes on els partits de l’oposició interpel•len l’equip de govern sobre qüestions variades de la ciutat va quedar deserta. Qui té ganes de preguntar res quan espera un bon àpat a la plaça? A vegades és tan fàcil trobar el consens dels partits... Ranci Votar en contra de l’autonomia local davant propostes re-centralitzadores de l’estat, negar-se a participar en la petició de documents del Prat que encara es retenen a l’arxiu de la Guerra Civil de Salamanca i presentar una moció per donar suport a la sentència judicial per convertir el castellà en llengua vehicular a les escoles. Tot en un sol dia. PP style. Avis i besavis n’estarien orgullosos. Silenci El que demana Tejedor darrerament cada cop que algun espontani intervé al ple des del públic. Les dues darreres ocasions no deixaven l’alcalde massa ben parat, i per això té una frase estrella preparada: “no permetré que interrompi l’ordre de la sessió”. Sí, amb aquell to capellanesc.