Page 1

la Riuada

www.lariuada.cat | any 3 | número 17 | Desembre del 2013 | Mitjà Pratenc de Comunicació Popular

bimestral gratuït

ACTUALITAT  PÀG. 4

A FONS  PÀG. 2-3

L’aire del Prat segueix sent dels més bruts de Catalunya La qualitat de l’aire del Prat que respirem pratencs i pratenques segueix per sobre del que recomana l’OMS, per si fóra poc es manté amb uns índex dels més elevats de tot Catalunya. ACTUALITAT  PÀG. 5

S’estrena un servei d’assessorament laboral gratuït

Més d’un centenar de persones es van concentrar davant els Jutjats del Prat en suport als citats per la denúncia d’A. Gallego. X.I.

Gallego denuncia a la PAH

El diputat popular porta a judici a onze persones, una d’elles com a imputada, per l’escarni davant el seu domicili

l

El 16 de març, davant de l’imminent votació de la ILP sobre dació en pagament al congrés, un centenar de persones cridades per la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), es manifestaven davant del domicili del dipu-

tat Antonio Gallego per instar-lo a canviar el vot, després d’haver-lo convidat sense èxit a reunir-se amb la plataforma. Dies després es repetia l’escarni al ple municipal on el regidor popular es va absentar. Algunes persones que

van participar en els fets van ser amenaçades amb pintades i el passat novembre 11 eren citades als jutjats, una d’elles incriminada per la via penal. Un dels motius de la denúncia va ser dir-li «panerola» al diputat popular.

ESPECIAL PÀG. 4

Des del passat més d’octubre a la CNT i impulsat per aquest sindicat, s’hi desenvolupa un servei d’assessorament laboral gratuït. L’objectiu és donar suport a conflictes i reclamacions laborals. Per rebre atenció no cal estar afiliat al sindicat. ACTUALITAT  PÀG. 5

Desequilibri econòmic local entre consistori i habitants Tot i que el nivell econòmic del municipi és bo, el nivell de renda per habitant es situa a hores d’ara molt per sota de la mitjana catalana.

Un nou projecte de difícil encaix a la riba del riu

XARXES  PÀG. 7

El nivell d’ús del català al Prat segueix baixant

l El centre de rem substituït

per pistes de pàdel

Segons les darreres dades de l’Idescat, el nivell de coneixement del català al Prat és baix, fins i tot disminueix en l’ús parlat de la llengua, situant-se molt per sota de la mitjana de Catalunya.

l Un esport elitista, sense

tradició local, en un espai natural del riu Llobregat La zona natural afectada on s’hi construiran les pistes de pàdel. E.R.


2

la Riuada

www.lariuada.cat

desembre de 2013

A FONS 

Estira i arronsa pel dret a l’habitatge Davant la problemàtica l’única sortida de les institucions és la via judicial SOCIETAT

 REDACCIÓ

La PAH es manté ferma tot i l’ofensiva del PP

E

l febrer del 2013 la PAH recollia un milió i mig de signatures arreu de l’estat espanyol en suport a la ILP per la dació en pagament retroactiva, el lloguer social i la paralització dels desnonaments. A les mans del PP estava la possibilitat d’aprovació del text presentat, la resta de formacions de l’oposició hi votaven a favor. El PP però anuncia que no té cap intenció d’aprovar el document, ni d’avançar en propostes similars a les plantejades des de la plataforma. En aquestes circumstàncies la PAH engega una campanya per fer arribar la situació dels desnonats als diputats populars, que coneguin de primera mà el patiment dels afectats i que es faci canviar el vot del no al sí. La campanya té el seu punt més mediàtic en els escarnis als diputats populars, és a dir, manifestar-se davant els seus domicilis i explicar de viva veu i de mà dels afectats què suposa que la teva família acabi al carrer, desnonada per una entitat bancària.

Escarnis a Antonio Gallego Un d’aquests escarnis es va fer al Prat, on hi resideix Antonio Gallego Burgos, diputat al Congrés espanyol i cap de llista i regidor a l’ajuntament del Prat pel PP. Prèvia manifestació, la PAH va convidar al diputat a visitar als afectats i a reunir-se amb la plataforma perquè li poguessin explicar la situació que vivien, oferta que el diputat popular va rebutjar. El 16 de març, la PAH es va concentrar davant el domicili del diputat, més

El diputat popular no va acceptar la reunió amb la PAH per explicarli la situació dels desnonats d’un centenar de persones clamaven a favor de la ILP i exigien al diputat un canvi de vot. Antonio Gallego no va aparèixer, tot i que es trobava en aquell moment dins el seu domicili. Durant l’escarni diverses persones víctimes directes de desnonaments van explicar les seves dures vivències, ho van fer amb megàfons esperant que el diputat els sentís. Finalment els concentrats van seguir en manifestació fins a la Plaça del a Vila, des d’on havien iniciat també la ma-

nifestació. Durant el camí s’enganxaren adhesius en els que es podia llegir “Si que es pot”, alguns d’ells continuen penjats en alguns comerços en mostra de suport. La PAH no es va donar per vençuda, i al ple del mes d’abril, poques setmanes després del primer escarni, van convocar una concentració a la Plaça de la Vila i torn de paraula al ple. La plataforma, novament, volia explicar de primera mà la seva situació al diputat popular. Antonio Gallego però va absentar-se del ple, evitant així la topada amb els afectats pels desnonaments. El canvi de vot no només no es va produir, sinó que s’inicià una ofensiva del propi PP i el mateix Antonio Gallego contra la PAH i els manifestants que van participar dels escarnis. Això desen-

voca en diverses pintades amenaçadores al Prat contra persones que van ser-hi, i amb una denúncia a una de les activistes.

7

delictes per participar a un escarni

Set són els delictes que s’imputen a Avelina Poyatos per participar a l’escarni davant el domicilia d’Antonio Gallego (PP). Un els motius de la denúncia és haver-li dit <<panerola>>.

A judici per dir-li “panerola” a un diputat L’ofensiva del PP contra la PAH s’ha posat en marxa, i Antonio Gallego hi ha volgut tenir un paper destacat. El passat 27 de novembre, 11 persones eren citades davant del Jutjat de Primera Instància i Instrucció número 2 del Prat, una d’elles com a imputada pels fets ocorreguts durant l’escarni del 16 de març al diputat popular. L’única imputada, Avelina Poyatos, veïna del Penedès, se li atribueixen fins a set presumptes delictes per calúmnies, injúries, amenaces, coaccions, manifestació il·lícita, desordres públics i delicte contra les institucions de l’Estat. El judici però, no es va dur a terme, Gallego, amb el suport de la fiscalia, va demanar que el judici passés a la via penal, endurint així les possibles condemnes. Tot i el judici, la PAH i l’Avelina reclamen el seu dret a interpel·lar persones públiques i poder dir-li <<panerola>> al diputat popular. Aquest va ser un dels motius de la denúncia, uns motius que la imputada considera una actitud política que <<descongela el franquisme>>. De fet, <<panerola>> va ser una de les consignes més cridades avui a la concentració. La represa del judici resta ara en mans dels jutjats.

 REDACCIÓ

SOCIETAT

Pintades amenaçadores i to xulesc del diputat popular Els escarnis públics a Antonio Gallego no van agradar a tothom, ni al propi diputat, ni a gent ideològicament propera a ell. Pocs dies després del primer escarni diverses persones del Prat que hi van ser veien com els seus noms apareixen acompanyats d’amenaces a ells i a les seves famílies per haver participar de l’escarni. És el cas d’en Jordi Ibern que li va aparèixer a la façana una pintada on hi deia “Ibern primer avís. Vigila la família”, o en Joan Montblanc amb una pintada a la seu de la CNT amb el seu nom i un punt de mira a sota.

L’actitud amenaçant també es trasllada en allò que el diputat diu de pròpia veu. Un dels escenaris en que descarrega amb força contra la PAH i els escarnis és a EspluguesTV. Gallego titlla als manifestants de “gentussa” o de “matons”, i banalitza el nazisme i l’Holocaust afirmant que ell ha patit com els jueus a l’alemany nazi quan “l’any 36, 37 eren assenyalats pels feixistes alemanys, ara ho fan per ser del PP”. Per acabar el diputat compara als afectats amb aquells que es van fer d’or amb el negoci de la construcció i ara s’han vist afectats pel final de la bombolla immobiliària.


desembre de 2013

la Riuada

www.lariuada.cat

3

  A FONS LA RADIOGRAFIA

 REDACCIÓ

Sense pisos de protecció oficial

Les futures promocions van lligades al mercat immobiliari privat

E

2297

són els habitatges buits al Prat

30000 euros de multa per intentar aturar un desnonament

l passat novembre l’Agència de l’Habitatge de Catalunya va obrir una convocatòria de 6 habitatges de protecció oficial, dos a Cal Gana i quatre a Prat Sud-Remolar. El termini de sol•licituds va acabar el 5 de desembre amb unes 200 demandes, poques tenint en compte que en el Registre de Sol•licitants d’HPO de la Generalitat hi ha 750 pratencs. La data del sorteig no es coneix però segons Ramon Pinazo, responsable de l’oficina Prat Espais, dependrà del nombre de sol•licituds i es preveu una resolució cap al febrer. Els requisits per accedir són els generals a qualsevol convocatòria pública i exigeixen una renda superior a 8.000€ l’any, un fet polèmic en no ser accessible a moltes persones a les que van destinades aquestes promocions. Aquesta convocatòria de protecció oficial no és de pisos de nova construcció sinó baixes de llogaters d’antigues promocions. A la darrera dècada al Prat s’han fet només

dues per acord entre l’Incasol i l’Ajuntament, amb milers de sol•licitants en tots dos casos. L’any 2003 els 30 pisos de lloguer de Cal Gana i l’any 2007 els 205 del Prat Sud-Remolar, dels quals 62 eren de lloguer i 143 de compra. Segons Pinazo, un cop fet el sorteig no quedarà cap pis buit a les dues. A l’A fons de la Riuada dedicat a l’habitatge (núm. 3, des.2010) constatàvem almenys un 30% d’habitatges buits només a Cal Gana.

La protecció oficial en mans privades Les convocatòries previstes en el futur seran d’aquest estil reduït i condicionades al moviment de llogaters. La construcció de noves promocions ha quedat aturada amb l’esclat de la bombolla immobiliària, aturant-se així l’única aposta de futur de construcció d’habitatge protegit del govern local, lligada al desenvolupament de dos projectes,

Prat Nord i Prat Sud, dels quals només s’està desenvolupant la primera fase del segon, i adjudicats a la iniciativa privada de l’immobiliària Vèrtix que,

D’una previsó de 14.000 habitatges hem passat a 1.900, dels quals només 1.128 són protegits

com expliquem en un article en aquest número, s’enfronta als tribunals amb el consistori. Les xifres espectaculars de creixement urbanístic de més de 14.000 habitatges que es van anunciar en plena eufòria constructora, la meitat reservades a pisos de protecció, han quedat rebaixades segons el vigent Pla d’Habitatge Local 2010-2015 a 1.900, dels quals 1.128 serien protegits, amb uns terminis de construcció encara no previstos. El passat novembre l’Institut d’Estadística de Catalunya actualitzava les dades del cens de població i habitatges que es realitza un cop cada dècada. Comparant les dades de 2001 i aquestes referents a l’any 2011, el nombre d’habitatges ha passat de 24.015 a 27.081, mantenint-se un total de 2.297 buits, una xifra gairebé idèntica a la de fa 10 anys que era de 2.294, aquesta coincidència reflecteix que en la majoria dels casos aquests habitatges poden portar més d’una decada en aquesta situació. POLÍTICA

 REDACCIÓ

Repressió a cop de multa per aturar les protestes El PP planteja noves reformes per fer front a escarnis i manifestacions pacífiques, i és que les demandes contra els participants als escarnis no prosperen, tampoc la interposada per la vicepresidenta del govern espanyol Soraya Saénz de Santamaría. La majoria de jutges consideren el escarnis com a part del dret d’expressió, ara tot això podria quedar penalitzat amb les reformes del PP. Una d’aquestes reformes és la feta al nou Codi Penal o la nova llei de Se-

guretat Ciutadana. Alguns d’aquests canvis estan pensats directament en la PAH i moviment socials com el 15M. Un cas és el que penalitza amb multes de fins a 30.000€ aturar un desnonament. El text, preveu multes d’entre 1.001 i 30.000 euros a qui cridi consignes o dugui pancartes que siguin ‘ofensives’ amb Espanya, amb la bandera espanyola o amb institucions espanyoles, com, per exemple, la corona. També s’arrisquen a sancions lleus els que participin

de manifestacions sense autorització. La llei ja ha rebut les crítiques del comissari de Drets Humans, Nils Muiznieks, tot i això es preveu que s’aprovi al congrés espanyol el primer semestre de l’any que ve. Aquestes polítiques són anomenades ja com a “buro-repressió” i segons els moviments socials pretenen evitar que els jutges acabin donant la raó als manifestants, inserir la por i desgastar la protesta social a través de deute als activistes.


4

la Riuada

www.lariuada.cat

desembre de 2013

ACTUALITAT  TERRITORI

 REDACCIÓ

S’esfuma sense explicacions el projecte de rem al riu i el substitueix un de pàdel

Entitats ecologistes denúncien la cimentació i privatització de la ribera del riu

L

a ribera del Llobregat és un espai natural que ha esdevingut compatible amb l’esbarjo. Una àmplia zona està coberta per una superfície de formigó, un embarcador de rem que s’ha quedat com a estrany residu d’un projecte fallit. Desestimat el centre de rem que l’ajuntament havia publicitat des de fa anys, sense massa informació pública i gens de debat, la ribera ja està en obres: un club de pàdel. Sorprenentment, el nou projecte esportiu per una ciutat de classe treballadora és un esport característic de les elits. El centre de pàdel més complet de Catalunya desembarca a uns terrenys que una Modificació Puntual del Pla General Metropo-

Denúncien un ús privatiu de l’espai, com seria en el cas d’aquests instal·lacions

lità al Parc del Riu (PGM) ja havia obert la porta als inversors.

Arriba Go Play Padel Al marge dret del riu, una superfície de 9 Km2, en fin-

ques propietat de l’ajuntament, acollirà 14 pistes de pàdel i un restaurant. Entre les activitats que s’hi faran hi haurà casals d’estiu i programes de pàdel escolar. La concessió serà per 29 anys i l’empresa pagarà un cànon anual

d’11.600 euros, gairebé un terç més de l’import de la licitació del rem. Go Play Padel finançarà, principalment amb aportacions de capital, unes obres d’un pressupost d’1,4 milions. La valoració de l’oferta de Go Play Padel, empreTERRITORI

 REDACCIÓ

L’aire del Prat segueix sent dels més contaminats de tota Catalunya La contaminació atmosfèrica segueix per sobre dels nivells que l’Organització Mundial de la Salut marca com a màxim, i ho fa especialment al Prat i a tota la seva àrea metropolitana. Així ho explica Ecologistes en Acció en un informe molt crític presentat el passat mes d’octubre. La situació al Prat és, com ja va sent tendència, dolenta. Segons les dades recollides aquest 2012, el Prat quintuplica el nombre de dies amb una contaminació ambiental superior a la recomanada per la OMS, on fins a 16 vegades s’ha superat el límit recomanat. Un problema

que sembla no tenir solució a curt termini, i és que la Generalitat no té un pla d’actuació de qualitat de l’aire des de 2011 quan va caducar el darrer, un fet que suposa un retrocés mai vist per l’organització ecologista. Les xifres però agafen pes quan es traslladen a la quotidianitat. Segons el Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental, si l’àrea metropolitana de Barcelona reduís en 10 micrograms la mitjana anual de concentració de partícules sòlides, complint així les directives europees, s’evitarien 1.100 morts prematures i s’augmentaria l’esperança de vida 4,6 mesos.

Unitat de control i mesura de l’aire. D.D

sa liderada pel jugador i empresari Eduard Bainad, explica que els preus són competitius. Menys favorables són els comentaris en referència a l’encaix d’edificis i tanques en l’entorn.

tècniques per a la concessió de la base de rem, que explicava que el riu compta “amb condicions adients per a la pràctica del rem”. Mesos abans, el regidor de medi ambient de l’ajuntament Sergi Alegre, ja va declarar al diari Avui que “el riu no compleix les condicions” per a que “s’hi pugui remar tot l’any”.

Privatiu i artificial

L’1 de març del 2011, l’ajuntament va publicar el plec de prescripcions

Un comunicat de Depana demanava aleshores reforçar la zona com a espai lliure per la ciutadania sense “una artificialització i un ús privatiu de l’espai, com seria en el suposat cas que es desenvolupessin les instal•lacions esportives”.

 REDACCIÓ

SOCIETAT

El rem que es va enfonsar

Denúncia per agressió feixista a un jove del Prat Un jove de 18 anys, D. D., veí del Prat, va patir una agressió com a represàlia per l’exercici de la seva llibertat d’expressió. Tal i com consta a la denúncia que va interposar, D. D. va sortir de casa seva per anar a l’institut, quan un noi el va amenaçar i el va agredir. L’agressor, del qual se’n desconeix la identitat, va amenaçar-lo de fer-li mal si no esborrava un comentari que havia penjat al perfil de Facebook. Després li va propinar cops de puny. En l’informe d’assistència que l’agredit va obtenir a un centre d’atenció primària, hi consta un cop al braç dret, com a conse-

qüència de que es protegia dels cops, amb motiu d’agressió verbal i amb força corporal. El D. D. sospita que l’agressió està vinculada amb una notícia que va penjar al seu Facebook, publicada pel La Directa, en què es denúncia el passat feixista del pratenc Juan Gómez Montero, regidor de Plataforma per Catalunya a Santa Coloma de Gramanet. Com és habitual, D. D. fa servir les xarxes socials per difondre informacions que l’inquieten. És un jove compromès que participa activament en diversos moviments socials.


desembre de 2013

la Riuada

www.lariuada.cat

5

  ACTUALITAT SOCIETAT

ECONOMIA

 REDACCIÓ

S’estrena un servei gratuït d’informació laboral

Persecució sindical al sector aeroportuari

es del passat mes d’octubre la població conta amb un nou servei jurídic gratuït d’assessorament laboral ofert a iniciativa del sindicat CNT. Aquest servei pretén resoldre qualsevol dubte, qüestió o denuncia en matèria laboral i resta obert a qualsevol treballador o aturat, estigui afiliat al sindicat o no. El Punt d’Informació Laboral format per sindicalistes i un advocat laboralista ofereix assessorament jurídic i laboral, així com també atén consultes relatives als drets socials. El punt restarà obert cada dilluns de des les 18h de la tarda fins a les 20h del vespre, al carrer Enric Morera 77. Segons la CNT “un sindicat està per defensar la classe treballadora, no per viure a costa de les subvencions, nosaltres pensem que aquest servei cobreix un buit a la població”, “molts drets ens són manllevats per què simplement els desconeixem”.

L’empresa d’aviació US Airways s’ha vist obligada a readmetre el delegat sindical de la CGT a l’aeroport del Prat després que el jutjat declarés nul l’acomiadament per persecució sindical. Dins d’aquest mateix procés un altre treballador que va ser testimoni al judici també fou acomiadat uns dies després. Actualment, el treballador està pendent de judici i la CGT ha demanat la nul•litat de l’acomiadament ja que, segons declaracions seves “s’està duent a terme una greu persecució sindical des que es va formar la secció sindical i es van guanyar les eleccions”. Per tal de denunciar aquests fets, uns 70 afiliats al sindicat es van concentrar el passat 7 de novembre davant el mostrador de la companyia i van recórrer les zones d’embarcament de passatgers.

D

 REDACCIÓ

Un altre dels conflictes laborals oberts des de fa mesos a l’aeroport és el que manté la CNT amb l’empresa WFS. El sindicat va convocar vaga el passat 29 d’octubre per reclamar la readmissió de dues treballadores. Pocs dies després Inspecció de Treball va obrir una acta d’infrac-

ció després d’una sentència de març on es reconeix que l’empresa va vulnerar el dret a la Llibertat Sindical. L’origen de la sentència són les denúncies contra la direcció de WFS de “portar a terme una estratègia de persecució constant des que es va formar la secció de la CNT”.

SOCIETAT

 REDACCIÓ

ECONOMIA

Vèrtix i l’ajuntament als tribunals El grup ha vist com la demanda contra l’ajuntament per la què reclamava 12 milions ha estat desestimada pel jutjat de primera instància i l’ha elevat al Tribunal Superior de Justícia. En el contenciós iniciat el 2010 Vèrtix va denunciar l’ajuntament per incomplement de terminis en el desenvolupament del Prat Nord, demanant una revisió de condicions pel cobriment de l’autovia i les obres a l’entorn de l’estació. El grup immobiliari originari de Gavà, és el segon del sector a Catalunya gràcies a les bones relacions amb els consistoris de la comarca i l’aprofitament del pas de l’AVE per fer projectes urbanístics. L’ajuntament del Prat li ha adjudicat tots els projectes d’eixamplament, com el Prat Nord, que plantejava expulsar desenes de veïns i va accelerar el tancament de Seda i Paperera, i el Prat Sud, en el qual construeixen 1.400 habitatges.

SOCIETAT

CESICAT, rastrejant la xarxa amb polèmica A finals d’octubre un perfil d’anonymus feia públic a través de la xarxa una sèrie d’arxius on s’evidenciava el monitoratge de les activitats de certs moviments socials - entre els quals trobem Autrem Eurovegas – a twitter, principalment, per part del Centre de Seguretat de la Informació de Catalunya. Aquesta institució s’entén, oficialment, com l’organisme executor del pla nacional d’impuls de la seguretat TIC aprovat per la Generalitat, amb l’objectiu de garantir una societat de la informació segura per a tots. Els documents del CESICAT classifiquen les potencials amenaces identificades segons tipologies, agrupen els hagstags, l’usuari que els genera, n’ evaluen l’impacte, i estableixen amb quins col•lectius es relacionen, vetllant sempre per la societat de la informació. ECONOMIA

Versions contradictòries en la Desequilibri entre la riquesa detenció de Bertran Cazorla del municipi i el seus habitants El dissabte 15 de juny a la matinada, el periodista Bertran Cazorla, veí del Prat, va ser detingut a la comissaria de Ciutat Vella. Va ser posat en llibertat a primera hora de la tarda acusat de desobediència i atemptat a l’autoritat. Segons Bertran, la detenció es va produir quan es va quedar observant com uns agents dels mossos d’esquadra s’adreçava de manera inapropiada a un ciutadà a les portes de la comissaria. El periodista va ser conduit forçosament a

«M’han apallissat a mi i poden haver-ho fet a qualsevol persona detinguda» l’interior de les dependències policials, on el van agredir física i verbalment. Segons la versió dels mossos d’esquadra, el detingut estava acompanyat de més joves que, “passats de voltes”

armaven aldarulls davant la comissaria. Dos dels agents van intentar calmar-los i els van convidar a entrar a les dependències per tal de ser identificats. Després, el detingut va agredir a tres policies. Les càmeres de seguretat de davant la comissaria desmenteixen la versió d’Interior. Actualment tres dels agents han estat imputats per delictes contra la integritat moral i el Bertran segueix reclamant les imatges de l’interior de la comissaria.

El Prat de Llobregat té una renda disponible per habitant el 12% per sota de la mitjana catalana, i ocupa la posició 656 dels 844 municipis catalans. En canvi, és el tercer municipi amb major PIB per habitant, d’aquells pels quals hi ha disponibles aquestes dades (municipis de més de 5.000 habitants i capitals de comarca). Aquestes dades confirmen que som una població de rendes modestes enmig d’una enorme riquesa productiva. En el nostre territori s’hi troben uns factors produc-

tius, com són les grans infraestructures i la localització de les seus d’empreses multinacionals, que generen rendes que van molt més enllà de les famílies residents. l’Institut d’Estadísitca de Catalunya (Idescat) acaba de publicar dades pel 2010 de la renda familiar disponible bruta, de mesura els ingressos del sector de les llars, que provenen dels salaris, de beneficis i de les prestacions socials. No s’inclou el sector de les empreses. El Prat tenia, aquell any, una renda mitjana de

15.100 euros per habitant, inferior a la mitjana de la comarca. La distància amb els municipis més rics és considerable: Matadepera, que encapçala la llista, tenia una renda de 29.600 euros. Segons l’Idescat també, el mateix any El Prat tenia un PIB, que mesura les rendes dels factors productius, més del doble de la mitjana a Catalunya. Vandellòs i Hospitalet de l’Infant, on està situada una central nuclear, és el primer municipi, multiplicant per 4,6 la mitjana catalana.


6

la Riuada

www.lariuada.cat

desembre de 2013

OPINIÓ La tira

Xavi Blasi

la clau de volta

l’apunt

Xavi Iroz, veí del Prat

Elena Idoate, economista

Bou per bèstia grossa Llegir les columnes dels portaveus de cada grup polític al consistori a la revista de l’ajuntament és sempre una tasca estimulant. En el darrer número em va clamar al cel una columna en concret, la del portaveu de CiU al Prat, Jordi Gili. En la part inicial de la seva columna ens explicava que gràcies a CiU ara tenim un nou CUAP al Prat, que tot plegat és gràcies a que avui ells governen a la Generalitat i que sense ells això avui no seria una realitat. Entesos, propaganda, res estrany pensareu, també ho vaig pensar jo. Però un cuquet a l’estomac se m’anava menjant. CiU està

traient pit de la inversió en sanitat? Del suport i aposta per la sanitat pública? Convergència si amb alguna cosa ens ha delectat aquests mesos, a banda de la puta i la ramoneta amb el tema de la consulta, ha sigut amb la privatització progressiva de serveis públics com la sanitat. El drama va començar amb la col·locació de l’ex-president de patronal del sector sanitari com a Conseller de Sanitat, el senyor Boi Ruiz, tota una declaració d’intencions. I va anar per feina. Ja el 2011 es feia públic el pla de la Generalitat per privatitzar progressivament el sector. Tot plegat però sense que l’usuari de la Sanitat Públic ho notés, és a dir que la targeta serviria igualment, el que canvia però, és la gestió

del centre. CiU projecta un servei que ja no respondrà a les necessitats dels pacients i els seus usuaris, sinó que respondrà als interessos econòmics dels seus gestors, quedant així el servei públic en un segon pla. Un dels primers passos era privatitzar la gestió d’alguns centres, exemple n’és l’Hospital Clínic que volen passar-lo a gestió privada. El seguia el copagament farmacèutic. Les retallades però també ens han tocat de primera mà als pratencs. Cal recordar els tancaments de plantes a l’Hospital de Bellvitge que encenien les alarmes entre els professionals, i la reducció del nombre d’ambulàncies que donaran servei al Prat. No podem

veure per creure Patint molèsties des de fa anys Les molèsties que pateixen els veïns de Plaça Catalunya s’eternitzen amb les obres. El Projecte d’Urbanització pot estar acabat a principis de 2015 segons les últimes informacions. Pols, soroll o tremolors son els menors dels problemes, varis negocis han hagut de tancar degut a la baixada de clients.

la Riuada

oblidar tampoc l’escàndol de corrupció a l’ICS de Reus, o el forat negre que la revista Cafè amb Llet destapava fa més d’un any i que el Govern ha silenciat clamorosament. Segurament, vist el currículum exposat per part de CiU en les línies anteriors, l’anunci i publicitat del senyor Gili només pot qualificar-se de cinisme pur i dur. Qui sap si d’aquí uns mesos o anys els CAP’s del Prat passen a ser de gestió privada... això només ho sap CiU. A tot això, i que no quedi sense esment: gràcies, mil gràcies als treballadors del sector sanitari, a la marea blanca, per defensar un servei públic i de qualitat, un servei que és de tots. Un dret amb el que no permetrem que mercadegin.

En defensa de les pensions El govern del PP ha escomès una nova reforma de les pensions. Per primera vegada, es toca les pensions de les persones ja jubilades. S’ha canviat la forma de revalorització, que fins ara es feia segons l’IPC (excepte els últims tres anys), i que ara tindrà en compte altres criteris. També retalla els imports de les pensions en el futur amb l’anomenat “factor de sostenibilitat”. La ministra Báñez va fer una afirmació preocupant: va qualificar aquesta reforma d’una “conquesta social” perquè impedeix que les pensions es tornin a congelar, i permet que pugin per sobre de l’IPC. Un insult cap a la lluita obrera que va batallar durament per aconseguir els drets que ara estan desmantellant. La ministra sap perfectament que durant molt de temps, la persistència de l’atur i la caiguda dels salaris influiran negativament en els nous criteris de revalorització, i la pujada de les pensions estarà per sota de l’IPC. I aquesta pèrdua de capacitat adquisitiva no es recuperarà mai. També és un autèntic despropòsit l’informe de l’OCDE que alerta de la pobresa dels

nous pensionistes a l’Estat Espanyol i, alhora, aplaudeix el “factor de sostenibilitat” perquè “fomenta” que la gent es faci plans de pensions privats. Per què sí que hi ha diners per a les pensions privades però no per a les públiques? Què passa amb la gent que no té suficients diners per a estalviar? Hi ha un altre tipus de cinisme. El dels partits com el PSOE i els sindicats CCOO i UGT, que critiquen aquesta reforma però guarden silenci sobre la del 2011, que van signar amb la patronal. Aquell “acord” suposarà la retallada del 20% de les pensions futures. I a més, ja va introduir el “factor sostenibilitat”. Cal tenir molt clar que la reforma actual és una continuïtat de les anteriors, encara que per alguns sigui més fàcil criticar-la perquè l’ha fet el PP i no el Zapatero. I perquè s’ha fet al marge de en la “concertació social” en què, durant molts anys, UGT i CCOO han avalat la precarització laboral i la privatització de les pensions. Si realment volem defensar els nostres drets, no podem rebutjar algunes retallades i acceptar-ne d’altres. I no els podem negociar, l’única manera de limitar el poder del capital per a imposar els seus interessos és la resistència.

| bimestral gratuït d’informació local

dipòsit legal: GI-352-2010 | tiratge: 6.000

exemplars Pratenca de Comunicació Popular (APCP) publicitat: publicitat@lariuada.cat Els comentaris i opinions publicades són propietat dels seus autors i la Riuada no se’n fa responsable. Les nostres opinions queden expressades a l’editorial. Per fernos arribar temes o informacions del Prat podeu escriure a redaccio@lariuada.cat o visitar www.lariuada.cat edita i distribueix: Associació


desembre de 2013

la Riuada

www.lariuada.cat

7

  XARXES ENSENYAMENT

 REDACCIÓ

El nivell del català es manté sota la mitjana catalana El coneixement del català al Prat segueix sent baix

E

l coneixement del català entre la població pratenca ha augmentat de forma significativa pel que fa a la gent que l’entén (del 92 al 93%), el sap llegir (del 66 al 73%) i el sap escriure(del 41 al 47%). Respecte la gent que el sap parlar, s’observa un lleuger descens(del 63 al 62%). Això es desprèn de les dades, recentment publicades, de l’estudi sobre coneixements i usos del català realitzat per l’Institut d’Estudis Catalans i la Fundacc. Aquestes fan referència a l’any 2011 en comparativa a la publicació del cens de 2001. El fet que augmenti el coneixement de la llengua indicaria la utilitat de la immersió lingüística a les escoles catalanes, però no n’implica l’ús quotidià i aquest és un dels principals reptes per al futur del català. L´índex de presència del català com a llengua habitual al Baix Llobregat és del 26%, inferior a la mitjana

Correllengua del Prat del 2012. X.P. catalana (37,5%) i el més baix de Catalunya. A això cal afegir que El Prat resta sensiblement per sota la mitjana comarcal en els

Tot i que el 93% de la població del Prat l’entén, només el 62,51% el sap parlar

Anagrames de Scrabble

diferents indicadors de coneixement de la llengua (al voltant d’ uns 4 punts per sota), fet que ens porta a pensar que el seu ús també serà més baix. Malgrat la tendència positiva de les dades de coneixement del català, al Prat hi ha molta feina a fer en el camí cap a la normalització lingüística. A nivell més global, l’Observatori de la Llengua

indica que el català ha superat per primera vegada els 10 milions de parlants arreu dels Països Catalans, tot i que ha d’afrontar tota una sèrie d’atacs legislatius, judicials i polítics l’efecte dels quals encara és incert. Un d’ells és la Llei Wert que entre d’altres qüestions ataca la immersió lingüística a les escoles, factor clau per a l’evolució del català.

 REDACCIÓ

SOCIETAT

La Fira Avícola es centra en la mostra comercial Durant els dies 13, 14 i 15 de desembre El Prat acull la 40a edició de la fira avícola. l’Ajuntament defineix la fira com una experiència festiva i lúdica que combina la tradició i la identitat amb la promoció de l’activitat econòmica local i del comerç, entre d’altres. Al llarg de la seva història, la fira ha viscut un retrocés continu del seu contingut tradicional i agrari, - retrocés viscut per l’agricultura de manera generalitzada -, paral•lelament a un augment de la presència comercial apartada de continguts de caire cultural i patrimonial, com es fa palès a la mostra any rere any. En el marc de la fira també trobem la mostra d’entitats, esdeveniment que permet que les entitats del poble es donin a conèixer a la ciutadania. El teixit associatiu pratenc està present als estands i en les  REDACCIÓ

activitats que s’organitzen. Però no totes les entitats reben l’autorització per a ser-hi presents. Segons el Centre de Promoció Econòmica, la fira no permet la presència de partits polítics, sindicats o d’altres

Associacions vinculades a partits polítics hi tenen una forta presència plataformes cíviques o socials. Amb aquest criteri, s’ha denegat la sol•licitud d’un espai a l’associació Ecoanimalistes, que, entre altres principis, defensa el dret dels animals. Però el cert és que, a banda de les entitats culturals i esportives, si que poden trobarse’n d’altres estretament vinculades a partits polítics. HISTÒRIA

Es presenten les beques d’història local Jaume Codina

| Número 5, objectiu: 348 punts

Acte de presentació de les beques Jaume Codina El passat 18 de novembre es van presentar al Cèntric els projectes guardonats amb la beca Jaume Codina. El guanyador de l’edició de l’any 2011: La Segona República al Prat de Llobregat. Política i Societat (1931-1936), Pau Vinyes, va resumir la seva investigació centrant-se en fets destacables com la proclamació de la República i l’octubre del 34, i fent esment al “desig de canvi i modernització” del període. L’historiador pratenc Jordi Gibert i Rebull, guanyador de la Beca d’aquest

any, valorada en només 3.000€ en comparació a la darrera edició de 6.000€, va presentar el projecte: En els orígens del Delta. Poblament, producció econòmica i poder polític en el curs inferior del Llobregat, entre l’antiguitat i l’època comtal (segles V-XI). Un període molt poc estudiat a la historiografia local coincident amb la formació del Delta. L’autor basarà la investigació en el buidatge bibliogràfic d’estudis arqueològics, l’anàlisi documental de les institucions i la toponímia.


8

la Riuada

www.lariuada.cat

desembre de 2013

XARXES  ENTREVISTA

 REDACCIÓ

“Els meus primers records d’infància són els bombardejos al Prat” Àngel Cortès Garcia, testimoni dels camps d’extermini nazis - Quan esclata la guerra tenia 4 anys? Els meus primers records d’infància són els bombardejos al Prat i com ens amagàvem sota el llit.Veiem els avions sobre de casa com si fos una pel•lícula. La guerra va desunir la família, un germà havia mort abans i un altre va marxar al front amb la lleva del biberó. - Que els va fer exiliar-se? Al meu germà el fereixen a l’Ebre i el porten a Figueres, la mare va dir d’anar-lo a buscar. El 25 de gener de 1939, quan els franquistes estaven a Gavà marxem caminant cap a Barcelona i passem la nit al metro. Caminàvem direcció Girona amb molta més gent. Els bombardejos no paraven, sempre havíem d’estar cos a terra perquè venien les “paves” (avions franquistes) a atacar-nos. Els petits portàvem un collarí amb un pal i ens ho posàvem a la boca perquè els timpans no ens explotessin. Un cop a Figueres ens diuen que al meu germà se l’han endut a França i seguim fins la frontera. - Com els reben a França? De Port-Bou ens van portar en tren a Angulema, van habilitar amb palla l’antiga estació per dormir a terra. El tracte com a refugiats va ser més dolent que bo, i això que nosaltres érem dels bons comparats amb la resta: els homes podien treballar, hi havia certa llibertat, però als altres camps res. Vàrem estar allà una llarga temporada, amb el temps el meu germà es va assabentar per un diari que el buscàvem i va retrobar-se amb nosaltres. - Com els fan presoners els nazis? Recordo veure com van entrar els alemanys a França. Un dia va venir un capellà al camp di-

El dramàtic exili d’una família La família Cortés Garcia va arribar al Prat provinent de Pechina (Almeria). L’Àngel, nascut l’any 1932, va ser el sisè de set germans. Tota la família es va exiliar al final de la guerra sent conduïts a Mauthausen, al camp annex de Gusen moriria el seu pare Francesc i el germà Josep, cinc pratencs més van deixar la vida. L’estremidor testimoni d’Àngel és el de la darrera víctima viva al Prat dels camps nazis. Llegiu l’entrevista a:  www.lariuada.cat Àngel Cortès en un moment de l’entrevista a casa seva. E.I.

En tornar casa nostra estava habitada. Els veïns ens ho van prendre tot. ent que farien un registre i que féssim desaparèixer qualsevol material de guerra, si ens ho trobaven hi hauria una hecatombe. A les poques hores es va presentar un piquet d’alemanys, la situació va ser molt tensa, en qualsevol moment podien començar els trets. Van acordonar una plaça i ens van fer passar un per un, no ens van trobar res, i podien haver trobat. Arriba a sortir un ganivet i ens afusellen a tots, venien preparats per fer-ho. - Els van portar directament a Mauthausen? Quatre dies després van venir a buscar-nos. Ens van pujar al famós comboi dels 927. A on anàvem no ho sabia ningú però ho sabia tothom, els caps

del camp s’ho van callar. En el viatge patiríem molt. A l’estació de Mauthausen ens van fer baixar del tren i als homes se’ls van emportar, entre ells el meu pare i tres germans. La mare, tres germanes i jo no arribem a entrar al camp, ens van tornar a tancar al tren i un altre cop de camí. En total van ser 15 dies des d’Angulema fins a Hendaia, sense menjar ni beure gairebé res. - I arriben a l’espanya franquista? Ens van portar al camp de fútbol d’Irun, totes les parets estaven plenes de sang i forats. Un cop retornats a Barcelona ens van tancar a la presó de Missions, estava tot ple i ningú sabia que passava, allà el que tenia possibilitats sortia i qui no es quedava. Un cosí de la mare ens va poder treure. - Com va ser el retorn al Prat? En tornar al Prat la nostra casa a la Rambla estava habitada. No ens van deixar res, els ma-

teixos veïns ens ho van prendre tot. Érem comunistes i no podien demanar explicacions per res. Vàrem dormir dues nits al terra al carrer Maragall amb la Rambla, on donava el pati de casa nostra, veiem per la finestra als que ens van prendre la casa. Aquí no era un “fill predilecte”, quan vaig ser més gran tot el que vaig intentar m’ho van negar, ni entrar a La Seda ni a la Paperera, i jo no havia fet res, simplement érem d’esquerres. - Com s’assabenten del que va passar als camps? Les primeres notícies van arribar en cartes des de dins dels propis familiars, però no podien escriure el que volien, deien que estaven bé i que ens veuríem aviat. Els meus germans Jacinto i Manuel van sortir al maig del 45 de Gusen, va ser llavors quan ens enterem de la mort del meu pare i germà. - Han rebut alguna mena d’indemnització?

L’estat francès ens va donar 5 milions, però han de callar més d’una cosa pel tracte que ens van donar. La Caixa va voler cobrar interessos i els ambaixadors ho van impedir. La mare també va cobrar una pensió dels alemanys, però de l’estat espanyol res, mai, ni comentaris. Hi ha historiadors que ho han intentat però no han pogut. A un acte a Gusen amb l’Amical de Mauthausen, hi havia representants de tot el món menys de l’estat espanyol. - Com viu el rebrot del feixisme a tot arreu? Crec que podrien tornar a intentar-ho, de neonazis n’hi ha un munt, a Alemanya estan prohibits però estan ben organitzats, tenen pasta, tenen de tot, aquí també n’hi ha, a Rússia, a Amèrica està ple, i no diguem a tota Europa, com s’ajuntin tots tornaran a fer el boig, que no tinguem una altra tonteria.

contrapunt Si fos per nosaltres... La gent que no pot pagar les factures per manca de recursos no hauria de tenir talls en el subministrament de llum, gas i aigua. Tots els partits van votar el darrer ple a favor d’una moció proposada en aquest sentit per l’Associació d’Aturats del Prat. Això nosaltres ja ho fem! Deien els governants locals sobre la gestió d’Aigües del Prat: “l’empresa és local i es tenen en compte les circumstàncies de qui no pot pagar abans de tallar el servei”, deia l’alcalde a una nodrida representació popular, alguns dels quals negaven amb el cap mentre el sentien parlar en castellà (perquè tothom ho entengui). Són els altres els dolents! Venia a dir Duarte (ICV) culpant al govern de l’estat. “Cal voluntat política per prohibir que les companyies tallin serveis bàsics a persones amb rendes mínimes que no poden pagar”. Ai, si fos per nosaltres... tot seria tan diferent... L’oposició, atacava amb l’IBI: “perquè no el baixeu als pratencs que tenen problemes per pagar-ho?” i Duarte repeteix el de cada debat d’impostos:“Si al Prat paguem menys que a Cornellà!” Fi de la sensibilitat ecosocialista. Tots som molt sensibles davant la situació de les famílies sense llum, aigua o gas. Fins i tot el PP local es va transformar en una secció “pijo-progre” del partit i va votar a favor davant una claca que esperava una reacció positiva del plenari pratenc, és clar! El desenllaç esperat: El 19 de novembre al congrés el PP vota contra les esmenes de l’oposició que demananaven que els més necessitats no es quedessin sense servei elèctric per impagament. El diputat Gallego s’havia compromès a portar l’acord de l’ajuntament als seus col•legues. Sembla que, tot i els esforços, no els va convèncer. Quina llàstima.

la Riuada núm 017  
Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you