Page 1

la Riuada

www.lariuada.cat | any 3 | número 12 | Setembre del 2013 | Mitjà Pratenc de Comunicació Popular

bimestral gratuït

A FONS  PÀG. 4-5

El cercatasques d’enguany reclama que s’esborrin els carrers franquistes que encara no s’han canviat. E.I.

El Prat es vesteix de festa

Dues planes interiors que recullen les activitats més destacades del programa i articles sobre la recuperació del ball de bastons i sobre l’ús de l’espai públic l

ACTUALITAT  PÀG. 3

ACTUALITAT  PÀG. 2

La Via Catalana al Prat omple nou autocars i superen les expectatives l L’Assemblea

Nacional local és l’entitat que ha aplegat més participants l Els

manifestants van omplir els punts més buits de Tarragona

XARXES

PÀG. 7

La crisi força un replantejament de mínims del ramal ferroviari al port

El festival Esperanzah! es consolida amb un format sostenible

La solució de Foment aprovada aquest setembre és una revisió a la baixa que aprofita infraestructures existents.

En la seva cinquena edició aquest certamen musical i reivindicatiu ha trobat un model capaç de superar les dificultats econòmiques.

ACTUALITAT  PÀG. 3

XARXES

PÀG. 7

La pancarta del Prat a la Via Catalana. X.P.

Imputen el president de la Damm en un delicte fiscal

Noves iniciatives que promouen la reutilització i l’intercanvi

L’aportació pratenca a la cadena humana del passat 11 de setembre va arribar com a mínim a mig miler de persones i va ajudar a omplir els punts més buits, concentrats especialment a les comarques tarragonines. A banda dels registrats, molta gent va anar-hi a títol individual.

Recentment l’Ajuntament ha signat un conveni de 84.000 euros amb la cervesera per promoure l’esport i la gastronomia local.

La xarxa d’intercanvi de llibres de text de segona mà Abanicus i el creixement del mercat de segona mà en són dos clars exponents.


2

la Riuada

www.lariuada.cat

setembre del 2013

ACTUALITAT  ECONOMIA

 REDACCIÓ

Foment acorda uns accessos ferroviaris al port amb una solució de mínims El replantejament del projecte disminueix els seus impactes ambientals

L

’ampliació del Port de Barcelona, que va comportar el desviament de la desembocadura del riu Llobregat, havia de concloure amb la construcció d’uns nous accessos viaris i ferroviaris, el darrer projecte faraònic del Pla Delta. Dissenyats en l’efervescència de la bombolla d’infraestructures, es van preveure unes obres de gran envergadura. El Ministeri de Foment de l’Estat espanyol no ha dut a terme cap actuació en la darrera dècada, fins que aquest setembre ha donat llum verda a una solució que replanteja el projecte amb un dimensionament a la baixa. Ha optat per aprofitar infraestructures existents, com les vies i els túnels de Ferrocarrils

dent Mas i l’alcalde Tejedor van signar un protocol entre òrgans de l’Estat espanyol i

de la Generalitat per tal de coordinar les actuacions de construcció del nou accés ferroviari. Aquest, millorarà la mobilitat externa i interna de mercaderies del port de Barcelona. La funció més important és connectar la platja de vies del moll del Prat amb l’ampla viari europeu i la resta de la xarxa general de transport de mercaderies. Els nous accessos per carretera, encara resten pendents. La declaració d’impacte ambiental del projecte d’accessos al port de Barcelona, realitzada el 2007, va ser una de les més laxes del Pla Delta. Depana va demanar una revisió de les afectacions ambientals per tal de tenir en compte la situació esdevinguda per la

renaturalització de l’antiga i l’actual desembocadura. La nova llera del riu s’ha convertit en un dels punts més importants de Catalunya per a diverses espècies d’aus, destacant la colònia de gavina corsa, situada a l’illa del Molí de Ca l’Arana, i constituint la segona mes important de Catalunya per a aquesta espècie en perill d’extinció. La pressió de l’entitat ecologista ha aconseguit que finalment les obres respectin els valors ambientals de la nova llera del riu, amb l’adopció de mesures correctores i compensatòries com l’apantallament de les vies, l’aturada de l’obra en època reproductora i la construcció d’una nova illa per a les gavines corses.

MOBILITAT

 REDACCIÓ

TERRITORI

Les darreres obres del Pla Delta s’han endarrerit una dècada. E.I. de la Generalitat de Catalunya, i ha deixat de banda la construcció d’una macroes-

tació sobre l’antiga llera del Llobregat. El 4 de setembre, la ministra Pastor, el presi-

 REDACCIÓ

El primer any d’ordenança per bicicletes se salda amb una baixa taxa d’accidents Fins a 200€ de multa preveu l’ordenança municipal de vianants i vehicles per a les conductes sancionables dels ciclistes. Així ho recordava el sotsinspector de la policia municipal, Antoni Pitarch, advertint que un cop passats els mesos d’estiu, en què es dóna més ús a aquest vehicle, continuarà la vigilància per «la pròpia seguretat del ciclista», i una millor «convivència entre ciclistes, vianants i conductors». Després d’un any i escatx de vigència de la normativa, les sancions, que han oscil·lat entre 40 i 80€, s’han concen-

Un dels dotze mòduls de pagament de Bicibox. E.I.

trat especialment en la conducció per zones de vianants, les bicicletes amb més d’una persona i els aparcaments no autoritzats. Aquest és el cas més polèmic, amb la retirada de bicicletes aparcades fora dels «llocs autoritzats», que són els punts d’aparcament gratuïts o els mòduls de pagament de Bicibox. Aquesta empresa de Cornellà que ha instal·lat 12 mòduls amb 14 places a 35€ anuals cadascuna, no ha volgut facilitar el nombre d’usuaris del servei d’aquest any, adduint que no podien donar «dades personals».

Nous projectes entorn el negoci de les terres A finals d’agost es donava a conèixer una nova iniciativa dins dels terrenys del Parc Agrari: «Els horts del delta». Aquest projecte neix de la mà de Roc Mas, membre d’una família de pagès local. Es tracta de la parcel·lació d’un terreny amb l’objectiu de llogar petits horts per a l’autocultiu. Ofereixen parcel·les de 25 metres quadrats a 25 euros al mes i de 50, a 35 euros, que inclouen un servei d’assessorament, eines i aigua per al reg. El període mínim de lloguer són sis mesos amb opció de renovar. Per apuntar-s’hi no cal cap tipus d’experiència prèvia. Els «Horts de Viladecans» són una experiència

similar de lloguer de parcel· les. Unió de Pagesos consdera que aquest tipus de lloguer encareix el preu del sòl. Segons el sindicat agrari, una finca d’una hectàrea dedicada al lloguer disposaria d’uns cent horts i obtrindria una renda d’entre 3.000 i 5.000€ a uns 30-50€/mes, molt per sobre dels 770€ de preu mig d’arrendament de terres a Catalunya. Unió de Pagesos afirma que això és possible perquè hi ha un buit legal quan en realitat «es tracta d’una explotació immobiliària. Els ingressos per unitat de sòl no tenen res a veure amb els resultats d’una activitat agrària».


setembre del 2013

la Riuada

www.lariuada.cat

3

  ACTUALITAT SOCIETAT

 REDACCIÓ

Nou autocars pratencs ajuden a omplir els punts més buits de la Via

C

entenars de pratencs van participar en algun dels trams de la Via, desplaçant-se des de la nostra ciutat en nou autocars i una xifra indeterminada de vehicles propis. La secció local de l’Assemblea Nacional de Catalunya portava dos mesos treballant i van ser el col· lectiu que va aconseguir reunir més persones, un total de 330 que, en sis autocars, es van desplaçar des de l’estació del Prat fins al tram 293 a Bellvei, Baix Penedès, superant totes les expectatives previstes pels organitzadors. la Riuada ha contactat amb els organitzadors dels altres tres autocars desplaçats, tots ells conformats per persones a títol individual que en alguns casos havien aprofitat la participació comuna de molts dels seus membres a alguna entitat de la

La representació local en un dels punts de la cadena humana. X.P. població per organitzar-se, tot i no voler especificar en quina ja que tots els membres d’aquestes són favorables a la Via Catalana. Un d’aquests autocars va aplegar 60 persones que es van desplaçar al tram 86 a l’Ampolla, Baix Ebre, coin-

 REDACCIÓ

cidint en aquesta mateixa població amb un altre amb 40 pratencs més que ocuparen part del tram 76, finalment un tercer autocar amb 54 persones va anar fins a L’Aldea, Baix Ebre, al tram 61. Aplegar-se a les comarques tarragoni-

nes responia a la demanda d’ajuda des de l’organització per omplir aquells trams més buits. Pel recompte d’aquests nou autocars, es pot assegurar que com a mínim mig miler de pratencs van participar a la Via Catalana.

ECONOMIA

 REDACCIÓ

LABORAL

ECONOMIA

Judici per acusacions creuades de lesions en un conflicte laboral

La Seda de Barcelona es ven la planta del Prat per uns 30 milions

El proper 3 d’octubre tindrà lloc a la Ciutat de la Justícia un judici de faltes amb relació a uns incidents que es van produir prop del Bar Chevalier a Barcelona, en el qual està implicat un veí del Prat afilat a la CNT. Els fets es remunten al passat 15 de juny, i es van desencadenar arran de la virulenta reacció dels propietaris de l’establiment davant d’una concentració convocada per un conflicte laboral. Segons la CNT, les condicions laborals al bar són extremament precàries i denuncia el cas d’una treballadora a qui no havien formalitzat el contracte. En ser acomiadada, va reclamar l’abonament de les cotitzacions socials i l’empresa va negar que existís una relació laboral. Diversos sindicalistes, entre ells el veí del Prat, i els propietaris del bar fan front a denúncies creuades de lesions.

El mes de setembre, la Seda de Barcelona va sol·licitar autorització al Jutjat Mercantil número 1 de Barcelona per iniciar el procés de venda de la seva divisió química: Artenius Espanya, al Prat de Llobregat, i Indústries Químiques Associades, a Tarragona. La Seda es queda així sense les seves arrels catalanes. L’empresa espera obtenir 30 milions amb l’operació i ha justificat aquesta mesura d’urgència per tal de facilitar una proposta de conveni amb els creditors. La venda preveu la continuïtat de les plantes productives i dels llocs de treball. El mes de juny, el principal accionista BA Vidro va recuperar el control de la junta d’accionistes, enfront el fons voltor Anchorage. La nova junta va presentar un concurs voluntari de creditors que preveia, entre altres mesures, una política de desinversions per a obtenir liquiditat. ECONOMIA

El president de la Damm, Demetrio La batalla judicial de la privatització Carceller, imputat en un delicte fiscal de l’empresa Aigües Ter-Llobregat El jutge Ruz de l’Audiència Nacional imputa el president de Damm, Demetrio Carceller Arce, en una trama de frau fiscal i blanqueig de diners. Hauria col·laborat amb el seu pare en un delicte fiscal valorat en 72 milions d’euros segons l’Agència Tributària. El magistrat, que darrerament està tenint un gran impacte mediàtic per la instrucció del cas Barcenas, va dictar una interlocutòria el passat onze de setembre. En aquesta, assenyala que Demetrio Carceller Coll, pare de l’actual president de la Damm, va estar ocultant rendes i patrimonis a l’hisen-

da pública durant els anys noranta, simulant que la seva residencia habitual era fora de l’Estat español, concretament a Portugal i Regne Unit. L’acció penal es va iniciar fa anys, i ara Ruz també la dirigeix contra el seu fill, el seu advocat i el seu home de confiança. La interlocutòria detalla que Demetrio Carceller Arce va participar activament en la gestió del patrimoni del seu pare, especialment en unes inversions immobiliàries a Arizona, i assenyala que la seva aportació va ser essencial per a simular la residència fora de l’Estat espanyol del seu pare. El president de la Damm és la ter-

cera generació d’empresari amb el mateix nom. Gestiona un patrimoni industrial creat durant el franquisme pel seu avi, fundador de la falange, que va ocupar el càrrec de ministre de comerç i indústria. Es dóna el cas que l’endemà que s’hagués dictat l’interlocutòria acusant un altre membre de la família Carceller de delicte fiscal, el Grup Damm va signar amb l’Ajuntament del Prat de Llobregat dos convenis, amb un patrocini de 84.000 euros per a la promoció d’activitats esportives a la ciutat i per al foment de la gastronomia local.

Els consellers Vila i MasColell van comparèixer el 29 d’agost a la Diputació Permanent del Parlament per explicar la problemàtica de l’adjudicació d’Aigües Ter-Llobregat (ATLL). Van rebutjar la revocació del contracte a Acciona sense una sentència ferma. El conflicte ha arribat a mans del Tribunal Suprem després que Acciona i la Generalitat hagin recorregut reiteradament les resolucions del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya anul·lant la concessió a Acciona. Aquest tribunal dóna la raó a l’Òrgan Administratiu de Recursos Contractuals de Catalunya

(OARCC), que va dictaminar que l’oferta d’Acciona al concurs de privatització d’ATLL és nul·la perquè no compleix una de les exigències dels plecs de condicions del concurs. Aquest organisme unipersonal s’ha reformat aquest setembre, convertint-se en el Tribunal Català de Contractes del Sector Públic, format per tres membres. Tots els grups parlamentaris, a excepció de CiU, han demanat a la Generalitat que tiri enrrere l’operació de venda d’ATLL i que mantingui la seva gestió pública. La venda fallida d’ATLL al consorci liderat per Acciona comportaria que la Generalitat hagi de re-

tornar 300 milions, i que pagui uns 100.000 euros en indemnitzacions. La plataforma Aigua és vida ha denunciat aquest sobrecost i adverteix dels riscos socials i ecològics de convertir un bé essencial per a la vida en un actiu financer. També critica la privatització d’ATLL com a mesura per fer front als problemes financers de la Generalitat. L’adjudicació durant 50 anys es va fer per uns 1.000 milions. El consorci adjudicatari, en els resultats del primer trimestre de l’any, va presentar uns guanys sis vegades més grans que el preu de l’adjudicació.


4

la Riuada

www.lariuada.cat

setembre del 2013

A FONS 

Alegria, que és Festa Major! Un any més torna la Festa Major del Prat farcida d’activitats per a tots els gustos. Hi ha però una salsa que lliga i arrela, i és la cultura popular, pilar de qualsevol festa major i que enguany a l’A fons de la Riuada hem volgut donar especial atenció. Olimpíades Pratenques

Trobada Gegantera

Diumenge, 9h, Plaça de la Vila A les 9 tocades els gegants es plantaran a la Plaça de la Vila on s’hi estaran fins a les 11.30h que començarà al cercavila que recorrerà els carrers del nostre poble. Aquest anys les colles convidades són les de: Castelldefels,

Cabrils, Arenys de Munt, Creixell, Esparraguera, Sant Cugat i l’Hospitalet de Llobregat.

Diumenge, 18.30h, Font del Gall Les Primeres Olimpíades Pratenques es planten al Prat. L’activitat posarà a prova els 8 equips participants fent-los jugar a jocs tradicionals, com la cursa de sacs o estirar la corda, i fent-los passar les proves més cafres! Riure assegurat!

El Prat nocturn

Trobada Castellera

Dissabte, 18h, Plaça de la Vila La Trobada Castellera torna a plantar la pinya, esperant que aquesta volta la pluja no ens faci fer llenya. Enguany hi particparan els Castellers de Cornellà (colla amfitriona), els Capgrossos de Mataró i els Minyons de Terrassa.

Miquel Gil i Pep Gimeno «el Botifarra» Dilluns 30, 20h, Plaça de la Vila Miquel Gil i Pep Gimeno «el Botifarra» ,volant des de Catarroja i Xàtiva, aterraran amb les seves músiques d’arrel tradicional valenciana. Els dos artistes catalans d’una tragectòria intatxable, són precursos i grans impulsors

Dijous 26, 22h, P laça de la Vila. De la mà de l’Arxiu Municipal podrem conéixer una mica més la històrai del Prat. Els indrets més especials del Prat, les seves històries i els secrets més ben guardats. L’itinerari d’enguany tindrà continguts nous.

Correfoc

Dissabte 28, 21h, Fondo d’en Peixo Tres dècades de focs i petards amb els Diables del Prat, i 29 anys ja de Correfocs. La beterana colla compta ja amb la colla infantil i la colla jove, que celebraran el Correfoc Infantil que començarà a les 20h

Cercatasques Antifeixista

en la recuperació de la música tradicional del País Valencià. Presentaran l’espectacle NUS, on repassen la música tardicional. Ho fan sense banda, tant sols amb les seves potents veus, una guitarra i percussions. Imprescindible per tastar una part importantíssima de les nostres arrels.

Cercavila d’inici

des de la Plaça de la Vil.a Sortiu al carrer i gaudiu d’aquesta tradició d’arrels paganes que sap connectar la rauxa, el foc i la purificació més profunda. Feu-ho sempre tenint precacució, anant ben tapats, amb mocadors i barrets de palla.

Divendres, 21.30h, Plaça de la Vila Per cinquè any el Cercatasques Antifeixista recorrerà els carrers del Prat barrejant música de txaranga i reivindicant la retirada d’aquells carrers amb noms relacionats amb el franqusime. Divendres, 20h, Frederic Soler Per tercer anys conseqütiu nombroses colles de cultura popular del Prat faran un cercavila sortint des de Frederic Soler i arribant a la Plaça de la Vila, on faran mostra dels seus balls.


setembre del 2013

la Riuada

www.lariuada.cat

5

  A FONS

Espai públic, d’ús per a tothom?

Dinar de Festa Major

Queixes a les Festes Populars i Alternatives

Plaça del Pintor Grau Sala, espai denegat per l’Ajuntament. XI

Q

ui gestiona l’espai públic i fins a quin punt té dret a restringir-ne l’ús? Quins criteris s’utilitzen per cedir o no espais púlics? Aquestes són algunes de les preguntes que es feien els membres de l’Assemblea de Festes Populars i Alternatives o el Bàsquest Pratenc davant la negativa de l’ajuntament a cedir-los diversos espais per a activitats el divendres a la nit.

Obrint espais Enguany l’Assemblea de Festes Populars i Alternatives ha volgut canviar l’espai que fins fa tres anys utilitzava als Jardins de la Ribera, el col·lectiu volia apropar la festa de divendres al nucli urbà, i és que al seu parer aquest és l’àmbit natural en el que s’han de desenvolupar les festes majors i no en espais cada cop més allunyats dels veïns. És per això que van plantejar a l’ajuntament

dues opcions: la Plaça de la Vila i la Plaça Pintor Grau sala (la rotonda entre l’eslgésia i el Col·legi de la Seda). Els motius per a rebutjar la primera opció eren el soroll generat i les molèsties al veïnat. El segon cas és el que ha dut la polèmica i l’enanxada, i és que l’ajuntament no cedeix l’espai per la negativa a retirar (a molt estirar) 30 cotxes. El mateix regidor de cultura en una reunió amb l’entitat esgrimia el cost

econòmic de la retirada, quan qui ho fa és la brigada i no cobra per servei, sinó en mensualitats. També el club esportiu Bàsquet Pratenc ha tingut dificultats per usar l’espai públic, finalment el club ha arribat a una entesa amb les Festes Populars i Alternatives per usar l’espai de divendres, ja que els primers faran cercavila nocturn pel Prat protestant i reivindicant l’ús de l’espai públic.

(amb vermut i jocs infantils)

Dissabte, a partir de les 12h, Font del Gall Una Festa Major sense la panxa plena no és una bona Festa Major. Enguany les Festes Populars i Alternatives organtizen novament el Dinar de Festa Major a la Font del Gall, i ho fan amb la col·laboració de la Riuada. L’àpat començarà amb un bon vermut a les 12h, on podreu fer un tast de diversos vermuts. Durant tota aquesta estona i fins a les 14h,

l’hora de dinar, hi haurà jocs infantils per a la canalla, preparats amb la col·laboració de l’AEiG Conxita Busquets i diverses persones vinculades a les entitats de lleure del Prat. Finalment, el dinar. Una paella com a plat fort, acompanyat d’amanides, i un bon postre. Tot plegat pel preu de 6€. Els beneficis d’questa activitat aniran destinats a la Riuada i serviran per enfortir i fer viable el projecte.

Torna el Ball de Bastons del Prat Els antics balls de bastons del Prat han sigut recuperats per la Colla Dansaire Picacrestes i els estrenaran a la seva ballada de Festa Major dissabte 28 de setembre a les 5 de la tarda a la Plaça de la Vila. Es tracta de quatre balls amb els noms de Somosara, Marxa, Nanos i Llarga. La colla dansaire creada el 2011 treballa per recuperar danses tradicionals del Prat, com és el cas del Carnestoltes o el Tortell. En saber que s’havien ballat bastons a la nostra població han iniciat una recerca que

ha durat més de dos anys, contactant amb antics dansaires i els seus fami-

Els Picacrestes actuaran dissabte a les 17h, a la Plaça de la Vila, dins les Festes Populars i Alternatives liars així com amb experts en música i dansa basto-

neres. Així han descobert que Macià Sans Joanpera, fill de Maspujols (vora Reus), arribà al Prat vers el 1931 i hi introduí els balls de bastons ensenyant-los als joves que anaven a la Parròquia a fer diferents activitats d’esbarjo. Sabem que aquesta colla de bastoners creada als anys trenta va ser força activa, realitzant ballades i sortides a d’altres poblacions. A Maspujols hi ha tradició bastonera i probablement ens arribaren alguns dels balls que s’hi ballaven en aquell moment. El fill d’en Macià Sans, Adrià, aportà

unes partitures manuscrites pel mestre Josep Estalella amb les quatre melodies dels balls recuperats. Pel que fa a les coreografies, s’ha pogut parlar amb tres antics dansaires: Aureli Pugès, Màrius Vilà i Jordi Marcè. A més dels balls de bastons del Prat es faran altres danses per finalitzar amb el ball del Tortell, propi de festa major i reconstruït l’any 2011, i convidant a totes les assistents a ballar el Patatuf propi de la nostra comarca. A més es sortejarà un tortell entre el públic.


6

la Riuada

www.lariuada.cat

setembre del 2013

OPINIÓ La tira

Àlex Vilela

l’apunt

cartes dels lectors

Xavi Esteban

Pere Ezcurra

Imagina que tens Gana <3 En pocs dies, els pratencs i les pratenques hem vist aparèixer multitud de cartells que llueixen l’eslògan «Imagina ser Feliz (amb un cor)». Lletres blanques sobre fons negre. Missatge impactant que vaig relacionar al principi amb una campanya viral d’alguna nova discoteca, centre d’estètica o botiga de roba interior. En cap cas em vaig imaginar el què vaig saber més tard: que es tracta d’una campanya d’una agència de publicitat per a recollir aliments pel Punt Solidari. He de reconèixer que, quan vaig tenir l’impuls d’escriure aquest text, pen-

sava que es tractava d’una campanya del propi Ajuntament, cosa que em va estranyar i fins i tot espantar. Per què? Amb tot el respecte cap a la bona voluntat del Punt Solidari del Prat, i la feina imprescindible (per desgràcia) que fan, així com cap a l’agència que promou la campanya (tot i els meus dubtes ètics del que signifiquen aquests actes de Responsabilitat Social Corporativa / promoció… ), crec que l’eslògan és poc afortunat, tractant-se d’un problema de fam. No creieu que la felicitat forma part d’un altre àmbit? Que el de la fam correspon a les necessitats bàsiques urgents? Em sap greu, però veig

la campanya tenyida d’una certa frivolitat i una concepció egoista de la solidaritat: «si fas feliç als altres, seràs feliç tu», que es desvia dels objectius reals dels recaptes (l’objecte de la campanya ets tu i la teva felicitat, no el destinatari i la seva gana). La recerca de la felicitat immediata a través d’una bona obra de caritat no crec que conscienciï realment sobre els problemes de fons que promouen la desigualtat i que tenen molt a veure justament amb la solidaritat. Per això, caldria una solidaritat quotidiana, no puntual. Una solidaritat estructural, integrada en el nostre sistema de vida i d’organització social i econòmica. No una teràpia, un acte de bona vo-

veure per creure Aparcament a mida si tens placa Qui vigila el vigilant? Deia la cançó que el carrer està ple de pistolers, potser no tant, del que sí que va ple és d’infractors a consciència que mai seran multats perquè són ells mateixos els que posen les multes. Els Mossos aparquen en llocs no permesos amb impunitat i de manera reiterada. Si us plau, prediquin amb l’exemple.

la Riuada

luntat que ens farà feliços per un dia perquè farem feliços a una família per uns dies… (i mentida, perquè no seran feliços: podran menjar i punt, aquest és el quid de la qüestió.) No pretenc tirar per terra la campanya de recollida d’aliments ni persuadir a ningú perquè deixi de participar-hi. Torno a dir que la feina que es fa des del Punt Solidari i col·laboradores diverses és brutal, i la voluntat de fer una campanya massiva no em sembla, d’entrada, malament. Simplement pretenc fer notar la meva preocupació pels conceptes erronis i perversos de solidaritat (egoisme, caritat, publicitat, etc… ) que desprenen «Imagina ser Feliz <3».

L’agost al Prat de Llobregat Sóc dels pocs afortunats que gaudeixo de l’agost al meu poble voluntàriament. Els jubilats tenim tot l’any per voltar, alguns encara no patim per arribar a fi de mes i no ens sentim forçats per res. Som un poble costaner, amb una platja preciosa, però mancada dels serveis mínims. I Déu ens guardi si fem la bogeria de plantar alguna tenda en algun lloc del terme. Deu ser l’únic poble mediterrani que no disposa d’un càmping. La qüestió d’aclarir si som un poble turístic queda palesa, per molt que tinguem una regidoria amb aquest títol. Per tant debem ser un poble dormitori on a l’agost la gent passa molta calor. No passa res. Un amic em deia que al Prat, tots aquells que ingressen més de 3.000€ al mes ja pensen en fotre el camp. Una altra cosa és si ho fan o no, però qui ho deia era una persona amb molta informació i molt assenyada. Tenim la proximitat de la gran ciutat i qui vol escampa la boira: a l’ agost a Barcelona les nits son festives i acollidores. El problema és tornar a casa a la nit, fa por, no es veu ningú. Em diuen que la platja és una festa, serà per a la gent

jove i per a qui tingui xofer. És clar que sense beure res també es pot anar a la platja. Al Prat no queda ningú? Provin de trobar aparcament i veuran com no és fàcil. La gent no es belluga massa, per no dir gens. Si l’agost de l’any passat vaig acusar aquesta situació, aquest ha estat pitjor. Visc a la plaça de la Vila, on s’ubiquen vàries instal·lacions municipals. Sense els esmorzars grupals dels funcionaris i les anades i tornades dels regidors entretinguts amb el mòbil, aquest barri queda sense vida. Em podeu dir exagerat, però no es troba cap càrrec municipal, tots emigren i quan els tornes a veure al final de mes, morenos i descansats, te n’adones que no els has vist per la nostra platja que és el seu «lloc al món”». Només cal buscar les programacions d’entitats i Ajuntament. No les trobareu. L’agost és festiu per a tots, però els comptadors de llum, aigua, gas, les taxes i arbitris no paren. Com que vull ser constructiu proposo que els anys vinents, a l’ agost, des del primer responsable fins a l’últim funcionari, es parteixin les vacances en dues quinzenes i així podran verificar com d’exagerat és el meu raonament.

| bimestral gratuït d’informació local

dipòsit legal: GI-352-2010 | tiratge: 6.000

exemplars Pratenca de Comunicació Popular (APCP) publicitat: publicitat@lariuada.cat Els comentaris i opinions publicades són propietat dels seus autors i la Riuada no se’n fa responsable. Les nostres opinions queden expressades a l’editorial. Per fernos arribar temes o informacions del Prat podeu escriure a redaccio@lariuada.cat o visitar www.lariuada.cat edita i distribueix: Associació


setembre del 2013

la Riuada

www.lariuada.cat

7

  XARXES CULTURA

 REDACCIÓ

El festival Esperanzah! es renova en el seu cinquè aniversari

E

l festival Esperanzah! ha celebrat la seva cinquena edició del 13 al 15 de setembre al Parc Nou. Segons els organitzadors, ha retornat a la il·lusió dels inicis. Música diversa però amb una base comuna: el compromís. Per l’Esperanzah! enguany han passat més d’una dotzena de grups com Gatillazo, Amparo Sánchez, La Troba Kung-Fú i grups amb sons d’arreu del món. Un programa complet per a tres dies de festival, que inclou xerrades amb persones tant conegudes com l’Arcadi Oliveres, assenyalant els culpables de les problemàtiques socials actuals. I també novetats, com una presentació del recent creat grup Femen a l’Estat espanyol. Un vídeoforum organitzat per la campanya “Tanquem els CIES” va treure a la llum la situació d’abusos i indefensió de persones migrants al Centre d’internament d’estrangers a la Zona Franca. Les olimpíades de pagès van tenir un èxit rotund. Els equips participants van fer proves esportives ambientades amb elements del camp, com les bales de palla i verdures. Per a pagar les despeses anticipades, el

A banda de concerts, Esperanzah ofereix continguts per a la reflexió i l’acció. E.I.

El certamen musical rep el finançament de Coop 57, basat en avals comunitaris

No és un event convencional. És el fruit de la gent de Gats, del voluntariat i de les bandes

festival Esperanzah ha rebut el finançament del Coop 57, basat amb avals comunitaris. Esperanzah! va fer una crida per aconseguir avalistes que es comprometessin amb quanties petites. La resposta va superar les expec-

tatives. Aquest any sembla que l’Esperanzah! ha trobat un format que funciona. No se n’amaguen de les dificultats de tirar endavant aquest projecte. Expliquen que va començar sent un festival massa ambiciós. No

Anagrames de Scrabble

és un festival convencional. És fruit del treball de la gent que està a Gats. Però també compta amb feina de voluntaris i voluntàries i amb el compromís de les bandes que hi participen. Totes es posen d’acord amb un tracte en el qual no surten perdent, però tampoc exigeixen uns guanys. Els riscos, i els beneficis, s’assumeixen col· lectivament. Tot això ha fet possible un festival gratuït pel qual van passar unes 9.500 persones en el seus tres dies de duració, sent el divendres el dia de més afluència.

Número 4 | Objectiu: 379

L’ESPIRAL

Teràpies Psicològiques, Corporals i Desenvolupament Humà. Jaume Casanovas 177 (al costat del Cèntric) 626 627 124 - www.Lespiral.cat - Lespiral@Lespiral.cat

SOCIETAT

 REDACCIÓ

La cultura d’intercanvi i segona mà creix al Prat En els últims anys ha crescut el nombre d’iniciatives locals que fomenten la reutilització, l’intercanvi o la compravenda de productes de segona mà com a alternativa de consum. Aquest és el cas d’Abanicus, una iniciativa de 6 joves pratenques d’entre 16 i 22 anys que,descontentes amb el preu i l’ús dels llibres de text dels seus instituts, han decidit posar en marxa una plataforma d’intercanvi. Abanicus està dirigit a estudiants d’ESO i Batxillerat, principalment als estudiants dels IES Baldiri Guilera, Estany de la Ricarda, Ribera Baixa i Salvador Dalí. Tot i això, els impulsors d’aquesta iniciativa no descarten ampliar la cobertura a altres cursos i centres, així com a l’EOI local, sempre en funció de la iniciativa de les persones interessades. I es que Abanicus funciona de manera assemblearia. La plataforma té la seu al local de coworking Uikú, on l’alumnat pot portar els seus llibres usats i pot agafar altres llibres de text

(que altres estudiants hauran donat prèviament) a canvi d’un preu simbòlic no obligatori destinat a cobrir despeses. Aquest sistema de reutilització de llibres ja es du a terme en molts centres escolars a través de les AMPA, però Abanicus vol, centralitzar esforços i promoure l’autogestió i la presa de consciència per part de l’alumnat sobre temes medioambientals i de justícia social. Una altra iniciativa local dirigida a apofitar al màxim els objectes que consumim és el mercat de segona mà, que torna aquest proper 6 d’octubre després d’una pausa estiuenca. El mercat, que té lloc a la plaça Pau Casals el primer diumenge de mes, va sorgir el 2010 dins d’una campanya municipal de prevenció de residus com a mercat d’intercanvi, però l’interès popular el va reconvertir en mercat de segona mà. La participació ha crescut exponencialment des dels seus inicis i ha passat de 30 taules a més de 100 parades.

 REDACCIÓ

CULTURA

La història de la ciutat il·lustrada per a infants Un centenar de persones van assistir el passat 20 de setembre a la presentació al Cèntric de l’exposició «Hi havia una vegada al Prat», organitzada per l’Arxiu Municipal on s’explica el procés creatiu del conte il·lustrat per l’artista Montse Mayol i redactat pels historiadors Marga Gómez i Jordi Ramos, que es pot trobar a les llibreries per un preu de 5€. L’objectiu és introduir els infants en els primers coneixements sobre la història de la ciutat. La mostra recull les filmacions fetes per l’artista del procés creatiu dels personatges protagonistes del

conte, el Pau i la Marina, i les seves investigacions pel passat de diversos entorns i esdeveniments locals que fan de fil conductor. A la sala es troben els plafons amb tots els dibuixos de la publicació ampliats, i espais experimentals per als nens, com un racó de jocs i elements identificatius de la ciutat. L’exposició està oberta fins al proper 1 de febrer per poder abastir les visites escolars previstes, tot i que està disponible per al públic en general. A banda de la publicació del conte s’han creat també un catàleg i diverses propostes didàctiques.

Massatges. Shiatsu: 20€ 1/2h i 32€ 1h. Tapping. Teràpia Gestalt: 32€ 1h. Massatge Infantil. Reflexologia podal. - - Ioga - Ioga Embarassades: 30€ al mes. Sense Matrícula. Primera classe gratis! Vine a provar-ho!


8

la Riuada

www.lariuada.cat

setembre del 2013

XARXES  ENTREVISTA

 REDACCIÓ

«Jo sola no puc fer força. Al Prat els desnonaments són un tabú» Laura Robisco | Plataforma d’Afectats per la Hipoteca ­ Quina era la vostra situ— ació quan vau comprar el pis? —En aquella època, entre el meu marit i jo cobràvem bé, teníem estalvis i ens vam poder comprar una vivenda. L’endeutament era viable i ni ens van demanar avals. —Quan vau fer la hipoteca, sabíeu que podríeu passar per aquest tràngol? —En aquells temps, al meu marit i jo ens semblava impossible perdre la feina tots dos, i no trobar-ne cap abans que se’ns acabés l’atur. Hi havia coses de la hipoteca que no entenia i si ho hagués sabut no hagués signat. El banc ens ho va pintar bastant fàcil, que si no podíem pagar, es podia suspendre la hipoteca, arribar a algun acord, i solucionar-ho amb els nostres estalvis. —Quan vas deixar de pagar? —Al cap de quatre anys sense feina i pagant la hipoteca. Quan vam esgotar els estalvis, els familiars em van ajudar a pagar. El banc va començar a ficar-me la por al cos. Són anys molts durs i no veus la llum. I va arribar un moment que vaig dir prou. El banc em va oferir una carència que vaig signar perquè no veia una altra opció. I el deute es va encarir molt. Jo no ingressava res, ni cap ajuda social, i la situació no remuntava, i finalment els vaig dir que el meu fill era primer que la hipoteca. —Com vas conèixer la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca? —Per la televisió. Aquí al Prat vaig anar a Prat Espais i em van atendre molt bé, els vaig portar tota la do-

fe bona

Sí que es pot El dotze de juliol, la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) d’Hospitalet de Llobregat va realitzar una acció a l’oficina de la Caixa Catalunya del Prat. Calia trobar una solució per a Laura Robisco, que ja ha esgotat els seus estalvis i els de la seva família per fer front a un deute impagable d’un modest pis de l’Avinguda Montserrat. Llegiu l’entrevista a:  www.lariuada.cat La Laura, amb la PAH, va ocupar l’oficina de Catalunya Caixa de pl. Catalunya. E.I.

Els interlocutors amb els que parla Prat Espais són de rang inferior als que parlo jo amb la PAH! cumentació. Però no vaig obtenir cap resposta. Jo m’he de moure, no em puc quedar a casa meva esperant el burofax avisant del desnonament o la comitiva judicial! —Què et va portar a fer l’acció a l’oficina Catalunya Caixa? —Els advocats de la PAH, que t’ajuden en el seu temps lliure, em van dir que el meu cas era difícil. Estan deixant passar el temps per a què els interessos de demora pugin. Vam anar a negociar amb el banc, però res. Vam anar a fer pressió

aj o m a st

per a que entressin en raó. Aquell dia el banc ens va oferir un acord amb una quitança del deute i lloguer social, però encara no ho han materialitzat i seguim en la lluita. —Reps més ajuda a partir de l’acció? —Prat Espais es va posar en contacte amb mi. Però els interlocutors amb els que parla són de rang inferior als que parlo jo amb la PAH! i els serveis socials, estic farta d’anar-hi i que no em donin res. A l’agost, em van trucar i em van dir que no tenia dret a cap tipus d’ajuda. Al final és que passes perquè amb la PAH ja ens ho fem nosaltres. L’Ajuntament de l’Hospitalet m’ha ajudat més que el del Prat. S’implica amb la PAH, busca ajuda per a aliments i altres coses. A mi m’ajuda Hospitalet, però el que m’interessa és que aquí les coses funcionin. Amb plataforma, aquí les coses canviarien molt. El que no

r!

és normal és que Prat Espais em digui que té cent casos i no surtin ni s’escoltin enlloc. On estan? Jo sola no puc fer força. Aquí els desnonaments són un tabú. Gent afectada m’ha dit que han anat a Prat Espais, i els pregunto què més han fet, i em diuen que res i que ja els ha arribat el burofax! —Com esteu tirant endavant? —El meu fill té una intolerància alimentària i li he de comprar menjar especial, i no m’arriben els diners. Al final acabes pensant “em planto al súper i m’ho emporto”, perquè no estaria robant res, és perquè el nen mengi. La gent de la PAH d’Hospitalet i l’entorn, que saben el cas del nen, ens ajuden. Com pot ser que m’ho estiguin donant ells i no qui realment m’ho ha de donar? Entretant, l’expresident de Catalunya Caixa embutxacant-se diners del rescat bancari.

.com/onanuit @onanuit @onanuit

restaurant

centricgastrobar.com onanuit.com

—Com afecta tot això? —En problemes de salut, en la relació amb la família, amb la parella... Et sents avergonyida, decaiguda, mala mare... Estrès, nervis. Són unes seqüeles que, de moment, no es superen. Les bones notícies et motiven, però hi ha altres dies que se’t cau l’ànima. A la PAH d’Hospitalet hem tingut un cas de suïcidi. És impotència. I a sobre, el banc li reclamava el deute als germans. Vam aconseguir que la dació en pagament, i per casos com aquests et val molt la pena estar al moviment. —Un missatge positiu? —T’emportes gent que no té res i t’ho dóna tot, gent solidaria. Els companys de la PAH t’entenen i han viscut el mateix, i hem establert vincles molt forts. Per mi són com la meva família, així s’han comportat. Quan la gent s’ajunta, el «sí que es pot» sí que existeix.

.com/centricgastrobar @centricgastro @centricgastrobar

contrapunt A mitges Darrera del somriure del polític quan aprova mesures favorables a la gent, cal estar alerta de tots els peròs que s’hi amaguen. Heus aquí alguns exemples de política amable (a mitges): Esports VIP: Defensa de l’esport amateur. Es veu que la seguretat social colla als clubs exageradament per tal que presentin tots els contractes laborals en regla. Que els polítics locals defensin l’esport popular pot ser molt correcte, però que això serveixi després per ser el públic estrella a partits de Segona B és, com a mínim, patètic. Si no pregunteu als socis de l’AE Prat el que passa a la flamant nova llotja VIP del Sagnier. Només falta un servei de còctels i escort de senyoretes per assemblar-se a un estadi “Champions”. Zona restringida! No perdem el nord! L’ajuntament per fi va concretant el projecte de crear ocupació de pagès per a persones aturades. Duarte (ICV) va anunciar la compra de dos terrenys propers a Cal Tudela, entre la Bunyola i Cal Tet. Celebrem la posada en marxa de la iniciativa però no oblidem que tot això servia com a excusa anti-Eurovegas, uns casinos que s’havien d’ubicar en part del Prat Nord, en terrenys del Parc Agrari compartit amb municipis veïns. Potser és allà on hi ha el perill d’especulació, ergo què tal si blindéssim primer el nord? Joc de trons: Parlant de nord i sud, els de Vertix són els Stark i els de l’Ajuntament els Lannister. Un jutge ha desestimat una reclamació de la immobiliària de 12 milions al Consistori per la inactivitat de les obres del Prat Nord. Curiós que per una altra banda licitem als mateixos que ens volen escanyar per fer els pisos del Prat Sud. Algú ho entén? Deu ser allò que «els Lannister sempre paguen els deutes».

la Riuada, núm 16  
Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you