Issuu on Google+

la Riuada

www.lariuada.cat | ANY 3 | NÚMERO 13 | DESEMBRE-GENER DEL 2012-2013 |

MITJÀ PRATENC DE COMUNICACIÓ POPULAR

A FONS  PÀG. 2

BIMESTRAL GRATUÏT

ACTUALITAT  PÀG. 5

Zones agrícoles afectades per Eurovegas podrien ser novament conreades. Diverses iniciatives populars basades en les expectatives de conreu d’aquestes terres estan florint arreu. La comissió d’agricultura de Delta Viu es planteja com objectius principals un banc de terres. ACTUALITAT  PÀG. 5

Mil·lers de persones van sortir al carrer el passat 14N en la segona vaga general de 2012, marcant una participació històrica. Elena Idoate

El Prat tancat per vaga general

Noves aturades i mobilitzacions arreu del poble en la segona vaga general convocada enguany contra les retallades. ●

Les retallades, aplicades pels diversos governs, desencadenen una nova vaga general. La pèrdua de drets socials i laborals agreuja els efectes de la crisi. La vaga, convocada arreu d’Europa, posa

de manifest un creixent malestar social. A El Prat, el seguiment va ser massiu en tots els sectors productius, especialment en l’industrial. L’augment de les mobilitzacions es va fer

ACTUALITAT PÀGS. 4

Es presenten els pressupostos per al 2013 ● Augmenten els recursos

de què disposa el municipi ● S’anuncien mesures contra la crisi

sentir també amb força al Prat, on la manifestació va superar en escreix l’última convocatòria del mes de maig, sent una de les més multitudinàries que es recorden a la població.

El nou cap dels Mossos al Prat arriba provinent de la Brimo. Miguel Hermida és l’antic cap de la Brimo (Brigada Mòbil) dels Mossos d’Esquadra. Ha estat responsable de nombrosos desallotjaments polèmics, com el dels indignats de la plaça Catalunya. XARXES  PÀG. 7

Èxit del primer Correllengua organitzat al Prat de Llobregat La iniciativa, que aterrava al Prat, agrupa persones i entitats d’arreu de la població en defensa de la llengua catalana i el foment del seu ús social. XARXES  PÀG. 7

Un nou GR recorrerà de dalt a baix el Riu Llobregat El nou sender de Gran Recorregut (GR) tindrà 185km i constarà de 9 etapes.


2

la Riuada

www.lariuada.cat

desembre-gener de 2012-2013

A FONS  ENSENYAMENT

 REDACCIÓ

El Prat abaixa la persiana i es mobilitza en la segona vaga general de l’any C onvocada a tot l’àmbit de l’Europa mediterrània per protestar contra les polítiques d’ajust impulsades per la Troika europea i denunciar els efectes de la reforma laboral. El seguiment d’aquesta segona jornada de vaga general amb el que portem d’any al Prat s’ha deixat notar; especialment a la indústria, l’aeroport i el petit comerç, i menys a la petita empresa. Poc moviment en un 14N marcat també per l’aturada total, per l’acció dels piquets de mercabarna, el polígon pratenc, i el servei d’autobusos PR. Sector industrial La jornada de vaga començava amb puntualitat a les 00:00h a Mercabarna i el Polígon Pratenc. El sector més matiner ha estat l’industrial on el seguiment massiu es calcula en més d’un 90% a les grans indústries i lleugerament menor en les petites i mitjanes empreses. En aquest sector s’ha notat una presència notable de piquets. Fruit de la tasca dels mateixos, els accessos a Mercabarna i Polígon Pratenc van quedar tallats des de primera hora. En diverses empreses va haverhi concentracions i piquets informatius a les entrades, especialment nombrós el de la cervesera Damm, on a part de la vaga general s’hi sumava un conflicte laboral propi. Transport També van ser puntuals aturant l’activitat en la infrastructura aeroportuària, a l’exterior un piquet d’una cinquantena de persones evitava que els taxistes no secundessin la vaga. A dins les terminals, en aquesta ocasió i a diferència de la vaga anterior, les companyies havi-

L’apunt

3.500 signatures al Ple contra l’atur El passat 7 de novembre, el moviment ‘el Prat contra les retallades’ va convocar novament una manifestació, aquest cop per a entregar al ple municipal, les prop de 3.500 signatures de suport a la seves propostes per a combatre l’atur al municipi del Prat del Llobregat. La manifestació, que començar al CAP Ramona Via, inici habitual de les marxes convocades per aquest grup, va congregar un centenar de persones. Entre el soroll de la batucada del grup ‘Tum-tum prat’ i entre els dels crits i consignes contra les retallades, els rescats als bancs, i contra

l’atur van arribar a la Plaça de la Vila, on representats d’aquest moviment van intervenir al Ple Municipal, com tenien previst, i fer-hi entrega de les signatures recollides durant els darrers mesos. Un cop al Ple, una representant va llegir el document que contenia les seves propostes. D’una banda, van presentar un conjunt de demandes orientades al col•lectiu d’aturats i aturades, algunes d’elles adreçades al consistori, com per exemple la creació d’una bossa de treball municipal, projectes d’ocupació, la remunicipalització dels serveis subrogats per a l’ajuntament a empreses privades i l’establiment de la jornada laboral de 35h al ajuntament del Prat. També se sol•licitava la prestació de subsidis a

càrrec del pressupostos municipals adreçats a persones aturades sense ingressos, per tal que puguin fer front a les despeses bàsiques. D’altra banda, els promotors d’aquesta iniciativa també reclamaven l’organització d’una consulta popular al municipi sobre el pagament del deute i el rescat als bancs. Els polítics presents al ple no van voler entrar a valorar el plec de propostes presentades, tal i com pretenien el promotors d’aquesta iniciativa, excusant-se en la seva extensió, limitant-se els representants dels diferents grups polítics, a assumir el compromís de reunir-se més endavant amb representants d’El Prat contra les retallades.

en suspès els vols amb previsió, excepte aquells que podrien ser coberts amb els serveis mínims. A l’aeroport, d’uns 700 moviments diaris aproximats, avui només n’hi ha hagut una seixantena. Per fer-nos-en una idea, la companyia més forta de handling, Groundforce, que habitualment compta amb uns 700 treballadors avui tenia una plantilla d’uns 120 (serveis mínims). Ryanair a la T2, és l’única companyia que no ha suspès vols prèviament, i allí és on s’ha concentrat l’acció dels piquets. Paral·lelament, hi ha hagut lectures de manifestos i pitades davant els mostradors de diverses companyies. En


desembre-gener de 2012-2013

la Riuada

www.lariuada.cat

3

 A FONS ECONOMIA

 REDACCIÓ

Manifestació històrica

La vaga aplega la manifestació més multitudinària dels darrers temps A les 12 del migdia, d’una plaça de la Vila plena de gom a gom, arrencava una manifestació convocada pel comitè de vaga del moviment ‘El Prat contra les Retallades’, a la que s’han sumat els piquets organitzats per diferents organitzacions sindicals, el Prat contra les retallades, i milers de pratencs i pratenques anònims, esdevenint una de les convocatòries més multitudinàries a la nostre població, després de la històrica marxa contra el desviament del riu de l’any 76. Superant amb escreix, fins amb un miler de persones, la capacitat de convocatòria que va obtenir entre els veïns i veïnes del Prat, la manifestació convocada aquest passat mes de març, només 8 mesos abans, en el context de la darrera vaga general convocada contra aquest sentit, els Mossos d’Esquadra han desallotjat un grup de treballadors que feia una seguda. Les línies de busos urbans (PR) no han funcionat en tot el dia, els piquets han evitat que sortissin els serveis mínims. Pel que fa als autobusos de TMB i a Rodalies, s’han aplicat els serveis mínims del 33% en períodes d’hores concretes. Treballadors municipals Pel que fa als treballadors municipals, el seguiment de la vaga ha estat d’un 84% segons el consistori, a excepció dels serveis de la brigada de neteja que ha estat del 100% ja que no han fet serveis mínims. De fet, aquest sector ja va començar la vaga des del torn de nit d’ahir dia 13. Entre els equipaments municipals, els centres cívics han quedat tancats

l’aprovació d’una nova reforma laboral .

La polèmica de les xifres Segons el recompte de la Riuada, l’assistència a la manifestació a l’alçada del carrer Frederic Soler amb Lo Gaiter del Llobregat, era de 2800 persones. Xifra que

ha augmentat a mesura que la manifestació avançava arribant a superar els 3000 al seu pas per l’Avinguda Montserrat, l’assistència ha esdevingut motiu de po-

lèmica. Fonts de la policia municipal van xifrar l’assistència en 5000 persones, mentre els Mossos d’Esquadra la van elevar fins a les 8000 manifestants.

Ampli seguiment de la vaga al sector industrial, menor a les petites i mitjanes empreses

A sanitat el seguiment ha sigut baix, tot i ser un dels sectors més afectats

Diversos piquets recórren els carrers del Prat convidant als locals oberts a secundar al vaga

com la resta d’equipaments excepte els centres esportius i les Cases d’en Puig. Al Fondo d’en Peixo, tots els treballadors han seguit la convocatòria i per tant, no han pogut obrir. Al Sagnier i l’Estruch els serveis han quedat restringits segons el nombre de treballadors que no havien secundat la vaga. Sanitat Paradoxalment, el seguiment en aquest sector ha estat mínim tot i ser un dels sectors més afectats per les

retallades. Ensenyament Les escoles bressol han complert serveis mínims. En dades generals i segons fonts de diversos directors i directores, la proporció d’assistència és de 15 alumnes sobre els 155 habituals. A primària el seguiment ha estat notable, tant de mestres com d’alumnes. En canvi, a secundària el seguiment d’alumnes ha estat massiu, pujant a quasi el 100%, mentre que el pro-

fessorat no arriba al 20% els que han secundat la vaga. Petits i mitjans comerços i grans superfícies Els petits i mitjans comerços de manera majoritària han secundat i han mostrat el seu suport a la vaga. Tot i això, nombrosos establiments sobretot bars, cadenes d’alimentació o farmàcies han restat oberts, abaixant momentàniament les persianes al pas dels piquets. Pel que fa al Carrefour,

La manifestació estava encapçalada per un grup d’estudiants darrera una pancarta que lluïa el lema «El Prat contra les retallades, no pagarem la vostre crisi». La crisi, l’atur, l’aplicació de retallades, el deute, la privatització de la sanitat pública, o les mencions als rescats bancaris, han estat força presents en les pancartes i els crits dels manifestants. Destacaven les nombroses pancartes i reivindicacions que feien referència a les retallades a la educació pública, i és que la comunitat educativa s’ha fet força present en aquesta mobilització, per la significativa participació de docents i alumnes que s’ha pogut observar. Altres sectors però també han volgut fer-s’hi presents, la seva activitat ha quedat aturada mentre un piquet s’ha mantingut actiu davant l’entrada de la superfície comercial. Acció dels piquets Al Prat s’han convocat diversos piquets. El més destacat ha estat el que tenia el suport i convocatòria d’El Prat contra les retallades, amb participació de la CNT i nombroses persones a títol individual. Aquest ha estat, seguint el precedent de la darrera vaga, el piquet present al nucli urbà més nombrós i heterogeni, sent fruit d’una convocatòria oberta. A més a més, els afiliats de CCOO i UGT han format també diversos piquets entre fàbriques i nucli urbà. L’acció dels piquets ha fet que nombrosos comerços dels pocs que mantenien oberts abaixessin la persia-

La cita és la més nombrosa des de la marxa contra el desviament al 1976 com el dels col·lectius de treballadors de la funció pública, d’Ibèria, de sindicats, o associacions com Frida Kalho. La convocatòria que ha estat seguida de prop en tot moment per un furgó dels Mossos d’Esquadra, ha recorregut sense incidents les Avingudes Montserrat i Remolar dissolent-se a la Plaça de l’Escorxador, després de les intervencions i les crides a continuar la lluita dels representants d’El Prat contra les retallades’. na, ni que fos momentàniament al seu pas. En el context d’aquesta vaga, esmentar també que a la Avinguda Montserrat alguns entitats bancàries, s’han despertat amb els caixers automàtics inutilitzats per l’acció d’uns desconeguts que els han ruixat amb pintura. Poc a poc els piquets han anat confluint a la Plaça de la Vila, a on a les 12 del migdia hi havia convocada una manifestació per part del moviment “el Prat contra les retallades” en protesta contra les retallades de drets socials i laborals, i contra el pagament del deute i el rescat als bancs, amb diners públics, la marxa ha esdevingut multitudinària, com feia molt de temps que no és veia al Prat.


4

la Riuada

www.lariuada.cat

desembre-gener de 2012-2013

ACTUALITAT  ECONOMIA

 REDACCIÓ

Els pressupostos municipals d’enguany compten de nou amb recursos creixents

Es reprenen les inversions i es contemplen mesures específiques contra la crisi

L

’equip de govern ha presentat els pressupostos municipals, que s’aprovaran definitivament el proper ple del mes de gener. El pressupost és de 95,9 milions, uns 1.500 euros per habitant. En grans xifres, la despesa creix en 5,6 milions, amb una important acceleració de la inversió, amb 5,3 milions addicionals, i cert increment de les despeses corrents, que afegeixen 1 milió d’euros de l’anomenat Pla extraordinari de lluita contra la crisi i gairebé 650.000 d’acció social. Les despeses financeres es redueixen. El model de finançament local atorga una important estabilitat als ingressos, amb la qual cosa la situació financera dels

ajuntaments no es veu tant perjudicada per la crisi com altres. Les finances municipals del Prat estan especialment vinculades als impostos que paga l’aeroport en concepte d’IBI, uns 25 milions, enguany

incrementats el 10,3%, i a l’IAE de les grans empreses situades al municipi, per les quals s’ingressen 6,7 milions. Tot i això, el pressupost per habitant de l’any passat va ser similar al de la mitjana de municipis

de Catalunya. Els comptes presenten un superàvit de 6,2 milions d’euros, que es destina a despeses financeres. Juntament amb els interessos, el retorn del deute està absorbint 6,8 milions. En els darrers tres pressupostos, el municipi ha estat duent a terme una política de reducció de la càrrega financera, i s’hauran destinat més de 21 milions al pagament del deute a llarg termini. La despesa en personal pateix una retallada de l’1,2%, el tercer any consecutiu de disminució. En canvi, la despesa en béns i serveis ha anat incrementant-se. Aquest capítol, que té un pes més gran que la mitjana catalana, inclou el pagament de lloguers, subministraments la con-

El pressupost municipal per al 2013 és de 95,9 milions, uns 1.500 euros per habitant tractació de serveis municipal com parcs i jardins, escoles bressol, esports i ajuda domiciliària. La política de l’ajuntament més important és el manteniment i serveis, que es manté bastant estable. Cultura, esports i educació, amb una despesa per capita superior a la mitjana catalana, presenten un creixement modest. L’acció social augmenta el 10,3%. Promoció econòmica és la

política que més creix pel Pla extraordinari de lluita contra la crisi. És una novetat a nivell pressupostari, però el seu import és reduït en comparació a l’objectiu que persegueix. Dividit pel nombre de persones aturades al Prat, és de 166 euros. Empra les polítiques actives habituals a la Unió Europea en la darrera dècada: la subvenció a les empreses per a contractar i a persones aturades que iniciïn una activitat econòmica, i la contractació temporal de col·lectius afectats per l’atur (plans d’ocupació). Els principals projectes d’inversió són la urbanització de la plaça Catalunya i la remodelació de la Torre Balcells, el Centre cultural del Remolar i La Capsa. SOCIETAT

 REDACCIÓ

L’associació Frida Kahlo escridassa Ruíz Gallardón Les integrants d’aquesta associació es van mobilitzar el passat 5 de novembre en assabentar-se de la inesperada presència del ministre de justícia espanyol, Alberto Ruíz Gallardón, al Centre Cívic Sant Jordi-Ribera Baixa. Les dones, que fan ús de l’espai per les seves activitats,

veure per creure De cara a la paret Al plafó informatiu de la biblioteca del centre cultural Cèntric s’aplica una criteri força qüestionable a l’hora de penjar-hi cartells. Tot indica que cal que aquests comptin amb el segell de l’Ajuntament perquè no quedin relegats al costat posterior del plafó, clarament fora de la vista del públic i amb un efecte comunicatiu força mermat.

van treure pancartes per protestar contra el nou projecte de modificació de la llei de l’avortament i les retallades en polítiques socials. El ministre en acostar-s’hi, va ser tractat de mentider, i en adonar-se de la situació, va entrar a la sala de conferències per començar el seu discurs.

Mentrestant, les activistes van continuar a la porta demanant ser escoltades. En comptes d’això, van aparèixer dos guardaespatlles exigint la seva identificació, a la qual cosa s’hi van negar. Finalment, va ser la directora del centre qui va intervenir per rebaixar tensions.

Les dones de Frida Kahlo mostrant el seu rebuig al ministre Gallardón. e-notícies


desembre-gener de 2012-2013

la Riuada

www.lariuada.cat

5

 ACTUALITAT MEDI AMBIENT

 REDACCIÓ

Les terres guanyades a Eurovegas podrien ajudar contra l’atur

La gent busca solucions Diverses iniciatives populars basades en les expectatives de conreu d’aquestes terres estan florint arreu. La comissió d’agricultura de Delta Viu es planteja com objectius principals un banc de terres i una escola agropecuària autogestionada. Al

Prat, els treballadors en atur presentaren a l’ajuntament una sèrie de demandes amb finalitats semblants. La Taula catalana pel desenvolupament del delta i del Parc Agrari demana la reactivació d’aquests espais. L’assemblea d’aturats de Castelldefels han aconseguit la

 REDACCIÓ

Hermida ha estat responsable de nombrosos desallotjaments polèmics, com el dels indignats de la plaça Catalunya de 120 ferits. L’Audiència de Barcelona va reobrir la causa judicial contra aquesta actuació el passat novembre. El paper

d’Hermida com a cap de l’operatiu va transcendir en publicar-se les comunicacions internes que va fer amb el pseudònim “Dragó”, on abans d’iniciar-se les càrregues afi rma: “generem pànic o no els traurem d’aquí”, i davant l’ordre del comissari per dispersar els manifestants contesta: «Estem disparant pilotes, estem disparant de tot (...) No podem disparar munició real!». A més d’aquella actuació Hermida va dirigir d’altres dipositius molt criticats

El llegat d’Eurovegas: neix la plataforma Delta Viu

cessió de terres per un mínim de 5 anys i crear així una explotació agrícola. A Santa Coloma de Cervelló s’ha desenvolupat un projecte d’autoocupació dirigit a joves agricultors on es proporciona formació teòrica i pràctica i es contempla el problema d’accés a la terra.

naturals que treballarà per la divulgació i defensa de la riquesa naturalística del delta, i, finalment, les comissions de comunicació i de defensa del patrimoni històric. També en va sortir un nou manifest fundacional, el logotip i la web (www.deltaviu.org). Paral·lelament, els activistes no han aturat les seves accions a través de xerrades, participació a fòrums, entrevistes i articles o amb eines com l’exposició El delta del Llobregat, que es va presentar a la Fira dels galls i que durant els propers mesos serà mostra itinerant pels pobles veïns.

SOCIETAT

 REDACCIÓ

LABORAL

L’antic cap de la BRIMO, Miguel Hermida, nou director de la comissaria El passat mes d’octubre va ser nomenat com a nou cap de la comissaria dels Mossos d’esquadra del Prat, Miguel Hermida, que fi ns aquell moment havia estat el cap de la BRIMO, el cos d’antiavalots dels mossos d’esquadra. Sota el seu comandament es van donar alguns dels dispositius més polèmics dels darrers anys, com el desallotjament dels indignats de la plaça Catalunya el 27 de maig de 2011, que es va caracteritzar per la violència emprada, generant més

MEDI AMBIENT

Després de desterrar el projecte d’Eurovegas, el passat 27 d’octubre a Sant Boi de Llobregat es va constituir la nova plataforma Delta Viu, sorgida de l’antiga Aturem Eurovegas-Salvem el delta del Llobregat. Els promotors d’aquesta iniciativa pretenen aprofitar la xarxa d’entitats i persones creada arran de la mobilització popular, per afrontar els nous reptes i amenaces que segons ells planen encara, fruit d’un model especulatiu no superat. Per començar a definir aquestes noves línies de treball, el 1 de desembre una vintena de persones de diverses procedències es van aplegar al centre cívic Jardins de la Pau. Es van constituir les comissions d’agricultura, amb l’objectiu d’aconseguir l’ampliació del Parc agrari, la creació d’un banc de terres per a persones desocupades i d’una escola agropecuària autogestionada; la comissió d’espais

L

’ensurt d’Eurovegas sembla que ha fet obrir els ulls i veure les terres abandonades com una possible sortida a la situació d’atur de molta gent. Només en una hectàrea productiva es calcula que hi podrien treballar dignament entre dues i tres persones. El Consorci del Parc Agrari, pendent d’iniciar la revisió del seu Pla Especial i amb un pressupost de 800.000 € pel 2013, en dedicarà 40.000 a adequar 70 hectàrees per al cultiu, d’un total de 250 abandonades. Altres objectius són la promoció de la marca Producte Fresc del Parc Agrari, gravàmens i neteja d’abocaments en terrenys agrícoles en desús, ajudes per a joves agricultors, programes de formació i de tutoria per a nous pagesos i un pla de suport a les transferències de titularitat d’explotacions.

 REDACCIÓ

per l’excessiva contundència com el desallotjament dels estudiants contra el pla Bolonya del rectorat de la UB el març de 2009, el de la celebració de l’Eurocopa a plaça Espanya el juny de 2008 o el de la celebració del Mundial el juny de 2010 que va provocar 6 detencions i més d’una trentena de ferits. Sobre el dispositiu de l’Eurocopa, encara no s’han aclarit els fets del «cas Vilaró», on al cap de la guàrdia urbana li van haver d’extirpar la melsa suposadament per l’impacte d’un projectil.

La plataforma ha traçat les línies generals d’acció, la seva imatge i el web deltaviu.org

Principi d’acord entre Ibèria i els sindicats vers l’ERO L’amenaça de l’acomiadament a més de 4.500 treballadors de la companyia aèria Ibèria i la resposta dels sindicats amb convocatòries de diversos dies de vaga finalment han quedat aplaçades. Si el passat 10 de desembre els sindicats van desconvocar els sis dies de vaga previstos entre el 14 i el 21 d’aquest mes «pensant en els usuaris» i amb la intenció de convocar-les a mitjans de gener, la segona setmana de desembre anunciaven un preacord amb la companyia que s’havia compromés a realitzar un pla de

viabilitat fins el 2017. Amb aquest principi d’acord i seguint aquesta línia negociadora, s’amplia el termini de negociació entre les parts més enllà de la data límit posada per l’empresa per al 31 de gener del proper any. L’aplicació de l’Expedient de Regulació d’Ocupació (ERO) com a eina per solventar el pressumpte «excedent laboral», prioritza acomiadaments per baixes, prejubilacions i recol·locacions que poden afectar encara a milers de persones de la plantilla de la companyia insígnia de l’estat.


6

la Riuada

www.lariuada.cat

desembre-gener de 2012-2013

OPINIÓ La tira

Àlex Villela

l’apunt

cartes dels lectors

Fèlix Pérez

M. Teresa Fernández

Una mica més entre tots A l’atenció del Sr. Joaquim Bartolomé Amic Quim: Sóc el Félix Pérez i potser no te’n recordaràs de mi, però el novembre passat vam compartir taula al sopar que va organitzar la Casa de Andalucía amb ocasió de l’entrega de premis de poesia Rafael Alberti. Jo hi anava en qualitat de premiat i tu en substitució de l’alcalde. El cas és que, durant aquell sopar, es va parlar una mica de tot, però em va quedar gravat un moment en què, parlant de la crisi, tu vas apuntar que

potser una solució era la de compartir una mica més entre tots. Ja veus, jo sóc autònom, topògraf, i des del 2007 fins al 2012 vaig portar amb la meva companya, l’Olga, el bar Mamíferos, que vam haver de tancar, entre d’altres raons (una la crisi, és clar) per la pressió impositiva combinada des del govern central, el de la Generalitat i l’Ajuntament del Prat. Suposo que trigarem un parell d’anys a posar-nos al dia dels deutes que ens va generar aquell negoci on, d’altra banda, durant els quatre anys i escaig que el vam gestionar, estem orgullosos d’haver contribuït a la vida cultural d’aquest poble amb concerts i

d’altres activitats gratuïtes que vam compartir amb els nostres clients. També t’he de dir que vivim a la confluència dels carrers Marina i Lleida, i ara torno a la teva frase d’aquella nit relativa a «compartir per fer front a la crisi». Li vaig donar voltes i, és clar, venint d’un regidor amb un sou de 55.000 € l’any, dit a un autònom que, només per ser autònom, paga 3.100 € l’any a la Seguretat Social, a banda de l’IVA trimestral, i la taxa de recollida de residus, i la incomprensible taxa del transport i unes quantes taxes més, ara ho he vist clar: compartir es diu zona blava per als veïns. En el seu moment, quan

Scrabble

la Riuada

es va imposar la zona blava a l’avinguda de Montserrat (llavors, a prop del bar Mamíferos) se’ns va dir amb uns tríptics de paper satinat molt ben fets, que era pel nostre bé, que això dinamitzaria (quin «palabro»!) tot el voltant i la seva vida comercial... i jo, el que he vist des de llavors, són més locals tancats, en traspàs o venda. I ara ens voleu dinamitzar l’eix Marina-Lleida. Amb una zona blava, amb els veïns pagant una mica més per viure al seu barri...

El meu lloc al paradís Al Prat la crisi no existeix, almenys aquesta és la sensació que em queda cada cop que llegeixo la revista d’informació local editada per l’Ajuntament. Un butlletí que mensualment arriba a totes les cases de la ciutat, normal perquè la paguem tots, i que ens explica que bé que ho fan tot els nostres governants, normal perquè la fan ells. Si un repassa les seves pàgines veurà que a totes les fotos la gent somriu. Davant de tanta felicitat i tantes bones notícies sembla mentida que la resta de pobles encara no ens hagin ofert de genolls la capitalitat, no només de la comarca sinó de tot el país. Aquí al Prat, parlo de la revista, tots som megapotablaves, en el darrer número l’alcalde només surt 4 vegades!!, carismàtic, solidari i encantador, i en les columnes dels partits cada cop costa més diferenciar uns dels altres, segons quines opinions podríem intercanviar-les i no notaríem la diferència sinó fos per l’entestament d’alguns en no parlar certs idiomes. Tenim un poble ple de joves emprenedors, estudiants modèlics, oportunitats laborals i inimaginables

cursos de formació, sostenibilitat energètica, espais naturals de concurs fotogràfic, “precaución amigo conductor”, pessebres i pessebristes, esportistes incansables, nens i avis entranyables… No, si realment tot això està molt bé, l’alegria de viure és una de les millors coses que es poden difondre, a sobre tot el poble pot ser un plató de cinema, però voleu dir que una revista municipal pagada amb diners públics no hauria de dedicar-se a informar de la realitat del que està passant al poble? L’editorial de l’alcalde, en perfecte bilingüe, no podria ser més contradictori amb el contingut, parla una miqueta de la crisi però per més que busco no trobo cap notícia dels milers d’aturats que assolen la població, ni una paraula de les creixents xifres d’assistència social ni de la dramàtica situació en que es troben centenars de famílies, ni dels que viuen ofegats per hipoteques, existeixen desnonaments al Prat o som l’excepció d’una plaga que afecta a tot arreu? A la contraportada una immobiliària ens informa que els pisos estan entre 17.640 i 27.800 milions de pessetes! Ho juro que ho diu, veig que tot i viure en aquest lloc tan paradisíac continuen estant més pels núvols que mai.

| bimestral gratuït d’informació local

DIPÒSIT LEGAL: GI-352-2010 | TIRATGE: 6.000

exemplars Pratenca de Comunicació Popular (APCP) PUBLICITAT: publicitat@lariuada.cat Els comentaris i opinions publicades són propietat dels seus autors i la Riuada no se’n fa responsable. Les nostres opinions queden expressades a l’editorial. Per fernos arribar temes o informacions del Prat podeu escriure a redaccio@lariuada.cat o visitar www.lariuada.cat EDITA I DISTRIBUEIX: Associació


desembre-gener de 2012-2013

la Riuada

www.lariuada.cat

7

 XARXES ENSENYAMENT

 REDACCIÓ

Els organitzadors del primer Correllengua pratenc valora l’alta participació popular El periodista Màrius Serra va ser l’encarregat de llegir el manifest d’enguany

E

nguany el Correllengua ha arribat per primera vegada al Prat. Aquesta iniciativa que agrupa persones i entitats arreu dels Països catalans que treballen per la promoció de la llengua se celebrà del 26 al 28 d’octubre. Els actes van començar divendres amb la sortida de la flama de la llengua de la plaça de la Vila portada per infants i acompanyada del Combo Tito Juane que va animar la marxa. S’arribà fins al Casal de cultura on es va rebre aquesta simbòlica flama amb la música de trompa del Václav Horn Quartet. En aquest espai s’hi va fer una taula rodona amb les intervencions del responsable de Ràdio

manifest del Correllengua d’enguany per part del seu redactor, Màrius Serra, i es va cloure l’acte amb l’actuació de la Sílvia Comes. Dissabte a primera hora de la tarda l’Esplai Sant Pere i Sant Pau va organitzar una gimcana per la llengua pel centre de la població que va finalitzar amb una castanyada popular a la plaça de l’Església.

tuació de la llengua catalana en els seus diferents àmbits. En acabat es va projectar la lectura del

Jornada final Finalment, diumenge al matí va sortir una cercavila de la plaça de la Vila amb la participació de l’Associació musical del Prat de Llobregat, els Gegantons i capgrossos estany de la Ricarda, els Capgrossos de l’Escola del parc, la Colla

Dansaire Picacrestes i els Diables del Prat, que en arribar a la plaça Pau Casals feren les seves actuacions finals afegint-s’hi els Amics de la Sardana. En aquest espai s’hi van poder trobar exposicions i jocs, membres del Teatre Kaddish van llegir el manifest del Correllengua, es va explicar un conte per a la quitxalla i actuaren els cantautors pratencs Buenmojo, Iván Zamora i Bitxe, tot amanit amb un vermut popular. La comissió organitzadora del Correllengua al Prat ha valorat molt positivament la participació de les diferents entitats i l’assistència als primers actes que han organitzat i ja estan preparant la segona edició del Correllengua per a l’any vinent.

CULTURA

 REDACCIÓ

SOCIETAT

Els actes van començar amb una rua per portar la flama de la llengua. Correllengua Pakcelona Raja Safiqh, la responsable del Centre de normalització lingüística, Alícia Company, i els

professors de català Alba Sabaté, Joan Puigmalet i Joan Montané, que van explicar com veuen la si-

 REDACCIÓ

S’estrena El Cicle de cinema violeta, un nou espai per al feminisme al Prat El 24 de novembre al local de l’A.E.G. Conxita Busquets i, coincidint amb la vetlla del Dia internacional contra la violència masclista, començà el Cicle violeta. Segons les organitzadores, «es tracta d’una activitat mensual per crear un espai on treballar temàtiques entorn les dones. Ens agradaria dur a la reflexió, a l’intercanvi i al debat tot analitzant el nostre entorn, les nostres activitats i lluites quotidianes a través d’una mirada feminista. Volem ser capaces d’autorganitzar-nos,

difonent la idea i establint una xarxa sòlida entre els diferents moviments que combatem per erradicar el patriarcat». Un programa complet La primera projecció va ser: ¿no queríais saber porqué las matan? Por nada, un treball sorgit d’un grup d’antropòlogues de la Universitat de Barcelona que van analitzar múltiples entrevistes a maltractadors. Aquell vespre es va comptar amb la presència de la seva directora i investigadora, Mercedes

Fernández-Martorell, i de l’actriu protagonista, amb les quals es va encendre un enriquidor debat entre les persones assistents. El següent acte va ser el 21 de desembre amb el documental Indomables, una historia de mujeres libres on, juntament amb la historiadora Laura Vicente, es va apropar l’audiència a la realitat d’unes dones que a través d’un plantejament llibertari van aconseguir sortir de l’analfabetisme tot i l’entorn hostil d’aquells anys anteriors a la Guerra civil. La propera

ocasió serà el divendres 18 de gener amb el documental “Encordades”, el qual repassa la història de tres generacions de dones que han plantat cara als cànons establerts i superant tan els seus límits físics com socials. Ester Sabadell, alpinista i ex-membre de l’equip de Al fi lo de lo impossible, serà l’encarregada de conduir el debat després del passi. + INFO A:  www.ciclevioleta. blogspot.com

Coordenades celebra l’èxit d’assitència i participació El passat dissabte 27 d’octubre tres rutes urbanes van acostar, fent front al mal temps, l’art als carrers del Prat. La iniciativa, perseguia no només dur l’art al carrer, sinó també donar a conéixer els més de 50 artistes que hi participaven. Segons la Lanzadera, Xarxa de Creació al delta del Llobregat, la iniciativa va ser tot un èxit, que esperen que

faci sumar al projecte nous artistes. Mostra de l’èxit és l’esgotament de l’àlbum de cromos que es repartia i completava durant la visita de les diverses intervencions artístiques. Des del collectiu, es vol dencunciar el retard de la Generalitat en el pagament de la subvenció rebuda, fet que ha fet que s’endeutessin fins que el pagament es fés efectiu.

 REDACCIÓ

CULTURA

El GR del riu Llobregat comença a caminar El Sender de Gran Recorregut (GR) del riu Llobregat serà un itinerari de 185 km que resseguirà tot el seu curs. El recorregut constarà de 9 etapes a peu, amb una mitjana de 20,5 km per etapa, sent la més llarga de 26 i la més curta de 10 km. A dia d’avui ja s’ha presentat la sol·licitud d’homologació del sender a la Federació d’Entitats

Excursionistes de Catalunya. En un primer terme es definiran les característiques tècniques per la ruta a peu i en bicicleta i posteriorment, es posarà en marxa la senyalització aprofitant estructures ja existents. Sense concretar dades, es preveu la creació de nous llocs de treball degut al turisme.


la Riuada

8

www.lariuada.cat

desembre-gener de 2012-2013

XARXES  ENTREVISTA

 REDACCIÓ

«No pararem fins que se’ns reconegui i crec que ho aconseguirem» Benedicto Martino y José Luis Gómez | Associació plataforma d’afectats per l’amiant —En quines condicions es treballava amb l’amiant? —JL: Al nostre bloc hem anat recopilant fotografies de la nostra empresa, l’antiga Jurid, actual Honeywell de Zona. I es veu com allà no es feia servir cap tipus de protecció. Es veu una pols blanca, que és l’amiant, per totes les finestres i el terra. —Com afecta l’amiant a la salut? —JL: No a tothom li repercuteix de la mateixa manera. Després d’haver estat en contacte amb l’amiant, pot haver-hi un període de latència entre 10 i 40 anys, fins i tot 50. B: La partícula d’amiant s’incrusta als pulmons i després de 30 o 50 anys, es pot manifestar alguna malaltia, com càncer de pulmó, mesotelioma pleural, fibrosis… fins i tot càncer de laringe i de llengua. J: Al nostre bloc, hem penjat estudis que relacionen l’amiant fins i tot amb malalties del cor i amb l’ictus. Van sortint estudis d’aquest tipus. —Per què és un tema tan silenciat? —B: Tenen això molt tapat. Saben que és una gran pandèmia, i no van arreglar el problema al seu moment. Ara ja és tard. El 2015 arribarem al període de màxima mortalitat. Ha mort molta gent de càncer de pulmó sense que se sabés que era per l’amiant. A tots els països d’Europa ja tenen una llei que empara als malalts de l’amiant i els indemnitza, excepte Portugal, Grècia i Espanya. Hem anat al Parlament de Catalunya i hem portat una proposta al Congrés de Diputats. JL: Hi ha una llei estatal que estableix que els treballs tò-

n 10a

Fer visible un problema La Plataforma afectats per l’amiant al Prat és un col·lectiu molt actiu que ha arribat a dur propostes al Parlament del Catalunya i el Ministeri de Treball. El seu dia a dia és fer visible aquesta problemàtica tant desconeguda, i assessorar a les persones afectades. Hem entrevistat el seu president, Benedicto Martino Cruz, i al secretari, José Luis Gómez. LLEGIU L’ENTREVISTA A:  www.lariuada.cat El Benedicto (esquerra) i el José Luis, tiren endavant la lluita dels afectats. E.I.

La plataforma té un servei d’assessoria cada dilluns a la tarda al Centre Cívic Jardins de la Pau xics, penosos o insalubres, amb índex de mortalitat o morbiditat, tenen dret a l’accés a la jubilació anticipada. I a nosaltres no ens hi han inclòs. B: Hi estem lluitant per això. Hem presentat a la ministra de treball Fátima Báñez un treball molt bo, realitzant conjuntament amb el Collectiu Ronda, per què ens equiparin als miners, ja que som col·lectius semblants. —Com és la realitat que us heu trobat? —B: A les primeres jornades socials de l’amiant, a Getafe, hi havia gent en fase termi-

s

restaurant

nal, que anaven amb bombones d’oxigen, i no volien res de reducció de l’edat de jubilació ni volien diners. Volien justícia, empresonar als amos d’Uralita. Hi ha molts interessos involucrats. A País Basc i Catalunya comença a haver-hi jurisprudència favorable, però a Madrid, on està la central d’Uralita, no han guanyat cap judici. Està tot polititzat, corrupte. —Quines altres mesures reclameu? —B: Volem que hi hagi un seguiment de la salut. Volem seguiment i proves i radiografies especials per l’amiant, que no es fan. JL: Pel fet d’haver estat exposats a l’amiant, tot i que ara mateix no s’estigui utilitzant, hauríem de tenir un reconeixement. També sol·licitem que hi hagi un registre únic d’edificis que continguin amiant. Li ho vam plantejar a la regidora de Salut Pública de l’ajuntament del Prat i el tema s’ha quedat aturat.

També demanem un registre únic a nivell estatal de persones que hagin estat exposades a l’amiant. Hi ha el RERA, però petits tallers que han estat utilitzant amiant indiscriminadament no hi són. La xifra de persones exposades a l’amiant a Jurid, la principal empresa al Prat que l’utilitzava fa por: més de 2.600. El nostre treball futur serà avisar a la gent que ha estat exposada a l’amiant. —Què feu a la Plataforma? —B: Assessorar de que hi ha uns metges i uns advocats. Hi ha coses sorprenents, com per exemple Aigües del Prat, on comencen a haver casos perquè tallaven canonades de fibrociment sense mascaretes. Un cas molt greu és un transportista autònom que amb 52 anys està en fase terminal. Recollia sacs d’amiant a Uralita i Rocalla sense mesures de seguretat. I ara no té cap pensió. Hem de dir que la Plataforma compta amb el suport del

.com/onanuit

.com/centricgastrobar

@onanuit

@centricgastro

onanuit

centricgastrobar

centricgastrobar.com onanuit.com

Col·lectiu Ronda, que ens estan ajudant molt. —Como són els judicis? —B: Primer, molt llargs. Els allarguen al màxim, per què al final el demandant es doni per vençut, o es mori. Un judici pot durar de 3 a 5 anys, i no sempre et donen la raó. Si troben que has fumat, la indemnització es divideix entre dos. JL: La nostra feina és conscienciar sobre el tema de l’amiant. I una manera de que se’ns escolti i se’ns vegi és posar-nos a les portes dels judicis amb la nostra pancarta: “l’amiant segueix sent un problema”. —Sou optimistes? —JL: Som lluitadors, inconformistes. B: I no pararem fins que se’ns reconegui, i crec que ho aconseguirem. M’agradaria demanar que si algun ciutadà sospita de casos de càncer de pulmó que puguin estar relacionats amb l’amiant, ens contacti.

contrapunt El pessebre Com cada vigília de Nadal, el nostre govern municipal ha aprovat el seu particular pessebre pressupostari de cara a l’any vinent. L’escenificació va tenir lloc a la sala de plens amb uns papers clarament assignats: Duarte (ICV), en forma d’Esperit Sant, es presentava com l’engendrador de la criatura. Un Nen Jesús, transformat en pressupost “social” que ha de dedicar un milió d’euros a un pla extraordinari de lluita contra la crisi però on sembla que la veritable prioritat és mantenir tot l’establishment municipal de 1300 treballadors intacte. La Verge Maria, caracteritzada en el socialista Juan Pedro Pérez és l’encarregada de suportar els dolors del part, mentre Tejedor s’ho mirava tot com un Sant Josep impassible. De l’èxit de l’aplicació d’aquest pla amb recursos públics dependrà que el nadó no acabi sent un embaràs no desitjat. Mentrestant, els pastorets, el ramat de ciutadans del Prat que cada dia les veuen més magres, esperen incrèduls que aquest nou messies no vagi de farol. De recursos es veu que no en manquen. Els Reis Mags Port i Aeroport, aporten cada any l’or i la mirra suficients com perquè aquest Betlem no caigui en fallida. Per això Gili (CIU), es transforma en Àngel de la Guarda dels pastorets demanant transparència i reducció del cartipàs en favor dels més necessitats, potser en podrien prendre nota a la Plaça Sant Jaume. I els del PP s’autoproclamen orgullosos com Reis Herodes, titllant el messies d’il·legal i demanant més diners per a Promoció Econòmica. Just per combatre la fàbrica d’aturats que és el govern central que ells mateixos presideixen.

!

feliç 2013


laRiuada_013