Page 1

la Riuada

www.lariuada.cat | ANY 3 | NÚMERO 12 | SETEMBRE DEL 2012 |

MITJÀ PRATENC DE COMUNICACIÓ POPULAR

ACTUALITAT  PÀG. 3

BIMESTRAL GRATUÏT

ACTUALITAT  PÀG. 2

Des que es va inaugurar, la dessaladora treballa per sota de la seva capacitat La dessaladora ubicada al Prat s’ha revelat com una instal·lació a preu de luxe que funciona únicament per mantenir les seves instal·lacions. El seu impacte mediambiental ha compromés el futur de l’aqüífer local. ACTUALITAT  PÀG. 2

Moment dels parlaments de la marxa pel Parc agrari del delta a les immediacions de Can Comas. Plataforma Aturem Eurovegas

Eurovegas a Madrid

Aturem Eurovegas lluitarà per blindar el delta del Llobregat per evitar que futurs projectes el posin en perill ●

Poques hores abans que Las Vegas Sands fes pública la seva decisió definitiva sobre la ubicació del seu complex de casinos a la localitat madrilenya d’Alcorcon, el Govern de la Generalitat va presentar a corre-cuita el que es con-

sidera com a projecte alternatiu a Eurovegas. La indiscreció del cap de l’oposició al govern d’Esperanza Aguirre sobre l’ubicació del macrocomplex, va precipitar els aconteixements. La Generalitat va trencar relacions amb Las Ve-

ESPECIAL PÀGS. 5-6

El Prat es prepara per celebrar la seva Festa Major ● Guia

de les activitats més recomenables a les planes centrals ● El programa ha soportat el pes de la crisi

gas Sands i va presentar un Eurovegas alternatiu sense finançament. «Barcelona World», que és així com es dirà el nou projecte, s’ubicarà al Camp de Tarragona en terrenys propietat de la Caixa, i situats al costat de Port Aventura.

Declaren nul l’ERO aprovat a Tradisa a l’ombra de la Reforma Laboral L’expedient aprovat a Tradisa per acomiadar 23 treballadors ha estat declarat fraudulent per l’Audiència Nacional. La sentència interpreta que l’empresa va esperar l’entrada en vigor de la reforma laboral per demanar-lo. XARXES  PÀG. 7

El correllengua arriba al Prat per promocionar l’ús social del català Per primer cop aquesta iniciativa en defensa de la llengua, que recorre diferents indrets dels Països catalans, arribarà als carrers del Prat. XARXES  PÀG. 7

Una ruta històrica pretén rescatar els lloc emblemàtics de l’anarquisme El proper 20 d’octubre una ruta guiada recorrerà els llocs més significatius per a la història del moviment anarquista pratenc.


2

la Riuada

www.lariuada.cat

setembre de 2012

ACTUALITAT  INFRAESTRUCTURES

 REDACCIÓ

La dessaladora treballa a un 10% de capacitat des de la seva inauguració

E

l Prat disposa de dues infraestructures per a la gestió de l’aigua de tota l’Àrea Metropolitana que comprèn uns 2 milions d’habitants. Una d’elles és una depuradora de tractament biològic, de nutrients i terciari, amb una planta de regeneració d’aigua que ocupa unes 41 hectàrees. Va tenir un cost de 240 milions d’euros i pot arribar a tractar uns 420.000 m³/ dia. Segons les dades de l’AMB en l’any 2006 es van tractar només 285.681 m³/ dia, quantitat que suposa el 68% de la capacitat total de la infraestructura. L’any 2007 es va reduir encara un 4,6% la quantitat de m3 d’aigua tractats, passant a 272.633 m³/dia. L’altre infraestructura és la dessalinitzadora, que té una capacitat de tractar 200.000 m³/any i va tenir un cost de 220 milions, i té

una vida útil d’uns 15 anys. La seva funció és garantir de manera permanent l’abastiment del 17% de l’aigua potable de la Regió Metropolitana. La realitat, però, sembla ser una altra. Ja des de la seva inaguració aquesta dessaladora, propietat d’Aigües Ter Llobregat, ha treballat a un ritme reduït del 10% de la seva capacitat, sobretot dirigit a mantenir els circuïts de la instal·lació en condicions adequades. Abastir la xarxa d’aigua amb aquest recurs encariria els costos que s’estimen en 0,32 €/m³ a 0,60 €/m³. L’octubre de 2011 va ser quan aquesta planta va tenir el seu màxim punt d’activitat, un 20%, al disminuir la conca Ter-LLobregat per sota del 80% tal i com marcava el protocol, que va ser revisat a continuació rebaixant el llindar d’increment de funcionament

Abastir la xarxa d’aigua amb aquest recurs doblaria el cost per metre cúbic servit per ATLL

L’impacte mediambiental de la dessalinitzadora no va ser menyspreable

de la dessaladora a quan la conca Ter-LLobregat està a un 70%, fet que l’ACA en aquell moment, va atribuir a la variació dels hàbits de consum i a motius econòmics deguts a la crisi. L’impacte mediambiental d’aquesta instal·lació no va ser menyspreable i dins les mesures de correcció es contemplava la implantació d’una xarxa de piezòmetres que permetien conèixer el nivell freàtic i fer un seguiment de la possible intrusió marina l’aqüífer. Aquestes dades, que s’anaven publicant anualment

al web de l’agència catalana de l’aigua, no apareixen registrades des del 2010. Tampoc hi ha dades més enllà de la depuradora del Prat a la web del Ministeri d’Agricultura. Aquestes dues installacions estan envoltades de misteris, ja que tot i ser considerades unes de les millors intal·lacions a nivell europeu, no se sap quin és el seu rendiment en vers la seva inversió ni s’han quantificat les millores des de la seva instal·lació en la millora de qualitat del freàtic que anunciaven.

 REDACCIÓ

POLÍTICA

El ple no es decideix a canviar el nom dels carrers franquistes La resolució del canvi de nom dels carrers franquistes continua estancada. Segons han assegurat fonts acreditades a la Riuada, la comissió de nomenclàtor, que era l’encarregada de resoldre la qüestió, va prendre una decisió el mes d’abril passat. El nom dels carrers a substituir per la seva relació amb el franquisme s’ha decidit fa temps, però

un cop passat aquest tràmit el ple municipal és qui ha de ratificar l’acord i incomprensiblement des d’aquella data aquest assumpte no ha aparegut a cap ordre del dia. El retard podria estar en el mateix sentit de l’acord que no va ser unànim entre els grups polítics tractats, i que tampoc satisfà la demanda la plataforma.

 REDACCIÓ

LABORAL

L’Audiència revoca l’ERO demanat per Tradisa L’Audiencia Nacional espanyola va anular el passat mes de juliol l’acomiadament de 23 treballadors de Tradisa, empresa de transport radicada al Prat, en entendre que va frenar un Expedient de Regulació d’Ocupació (ERO) per tornar-lo a posar en marxa, una vegada entrés en vigor la nova reforma laboral que incideix en facilitar i abara-

tir l’acomiadament. Per la seva banda, UGT i CCOO van presentar recurs a l’AN per un altre ERO que afecta una altra empresa amb presència al Prat, Tranportes Ochoa. Aquesta empresa de paqueteria va entrar a concurs de creditors el passat 27 de juny i aquest mes ha tancat les delegacions de Barberà del Vallès i Cornellà. SOCIETAT

 REDACCIÓ

El deute acumulat posa en perill els ajuts a menjadors escolars El passat 6 de setembre, Joaquim Balsera, president del Consell Comarcal del Baix Llobregat, alertava que els 10 milions que la Generalitat deu al Consell fa perillar les beques de menjador i el tranport escolar a la comarca. Es torna a repetir la situació de març, on ja demana-

ven el pagament d’aquest deute, però aquest cop la situació s’agreuja degut a l’enorme deute acumulat, i per les dures conseqüències de la crisi, que fa que moltes families mirin de garantir l’àpat dels infants. Les associacions de pares majoritàries a l’escola pública i concertada, Ce-

apa i Concapa, han demanat al Govern un «fons urgent» per a la creació d’un gran banc de llibres de text i més ajudes de menjador. Denuncien que les ajudes públiques al menjador s’han reduït en els últims dos anys entre un 20% i un 50% de mitjana a tot l’estat.

Els escolars encara no tenen adjudicades les beques de menjador. Arxiu


setembre de 2012

la Riuada

www.lariuada.cat

3

 ACTUALITAT ECONOMIA

 REDACCIÓ

La Diagnosi socioeconòmica del Prat de Llobregat mostra els efectes de la crisi

Tot i que els resultats no són cap novetat, l’estudi constata l’aturada econòmica

L

’Observatori socioeconòmic del Centre de Promoció Econòmica de l’ajuntament del Prat ha publicat un informe que recopila les dades més rellevants de l’entorn laboral i econòmic municipal del 2011. Els seus resultats no són cap novetat. Es posa de manifest una situació prou coneguda: després de cinc anys de crisi, el panorama laboral al Prat continua sent negatiu. La massiva destrucció de llocs de feina en la construcció, que després es va generalitzar a tots els sectors, van donar lloc a unes elevades taxes d’atur. I han persistit durant el 2011. La taxa d’atur registrat ha estat del 16,1%, amb 5.502 persones aturades, 289 més que el 2010.

L’ACTIVITAT ECONÒMICA AL PRAT

Polígons industrials Parcs de negocis Aeroport ZAL Prat Nord Zona Urbana Parc Agrari Total

La caiguda del 5,7% de la contractació il·lustra també aquesta tendència. I la precarietat ha augmentat: si el 2006, el 82% dels con-

REPORTATGE

tractes que es van fer eren temporals, el 2011 van serne el 88% Sense indicis de recuperació, l’atur s’està conver-

tint en estructural. Un dels problemes més greus és el grup de persones majors de 45 anys, perquè les empreses són més reticents a

contractar-les i pateixen un atur de llarga durada. El col·lectiu de joves, però, és el que ha estat més perjudicat per la davallada de les contractacions. D’altra banda, les dones segueixen patint una taxa d’atur més alta. Enguany, la situació laboral s’està agreujant. Segons dades recollides a l’Observatori Comarcal del Baix Llobregat, de les quals es nodreix la Diagnosi socioeconòmica, el mes de juliol, la taxa d’atur al Prat va assolir el 16,7%, amb 5.708 persones aturades. La Diagnosi constata una manca de dinamisme del teixit productiu del Prat, que ocupa unes 40.000 persones. El 2011 s’han registrat 137 activitats noves –98 a la zona

MEDI AMBIENT

 REDACCIÓ

ECONOMIA

2011 Variació 2008-2011 Empreses Treballadors Emp. Treb. 261 7.965 -17 -786 165 6.019 15 -273 603 17.300 39 -503 36 2.538 6 221 19 746 -2 -20 1.953 5.442 18 -48 50 52 -3 -19 3.086

40.062

La defensa del delta es reforça Tot i l’augment de la mobilització popular, la plataforma Aturem Eurovegas aconsella no baixar la guàrdia REDACCIÓ Després de mesos de negociacions entre els governs català i madrileny i Las Vegas Sands, s’ha donat a conèixer que la ubicació triada per a EuroVegas serà Madrid. La reacció de la Generalitat ha estat la presentació d’un projecte alternatiu, bastant avançat, d’inversió basada en el turisme i l’oci: Barcelona World, a Vila-seca, que en principi comptaria amb l’aportació de terrenys de ‘la Caixa’ i el finançament

de l’empresari immobiliari Enrique Bañuelos. Surten a la llum aspectes parcials de projectes que s’han anat desenvolupant en l’opacitat dels despatxos de l’Administració. Més enllà de la disjuntiva Madrid-Barcelona que ha acaparat l’atenció dels mitjans, diversos punts foscos del projecte com les acusacions de corrupció, blanqueig de diner, les condicions exigides i les conseqüències laborals, socials i mediambientals, han anat alimentant el rebuig social

d’una important franja de la població. La Plataforma Aturem EuroVegas, que s’ha encarregat de difondre arguments contraris a l’aposta del magnat nordamericà, ha valorat positivament la mobilització popular. Ha expressat, tanmateix, que cal continuar amb la lluita de la defensa del delta, que no compta amb la protecció per impedir la seva degradació, i plantar cara tant a EuroVegas a Madrid i a Barcelona World, que considera un model igualment especulatiu.

38

-1.428

S’estudia que la gestió de l’aigua passi a mans privades L’òrgan de govern de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), de la qual forma part com a vicepresident l’alcalde del nostre municipi, Lluís Tejedor, ha adjudicat la gestió de l’aigua, que fins ara era un servei públic, a l’empresa SGAB-AGBAR. El fet que un servei bàsic com es l’aigua passi de la gestió pública a la privada no és la primera vegada que succeeix, però els fets demostren que acostumen a comportar un increment de costos que repercuteix sobre l’usuari final. En aquest cas l’adjudicació ha estat de manera directa, procés no habitual per una concessió d’aques-

tes característiques, a una empresa de capital majoritariament extranger com es la multinacional Suez Environement, empresa mare de SGAB-AGBAR. Tot i l’afectació que suposa per la ciutadania, aquest procés no ha comptat amb la promoció de la lliure concurrencia, ni s’ha fomentat cap tipus de participació ciutadana. Per altra banda, Àngel Simon Grimaldos, actual president executiu de l’empresa SGAB-AGBAR, ha estat fins la seva incoporació a dita empresa, el màxim responsable de l’ens regulador que ara concerta aquesta operació.

urbana–, majoritàriament del sector serveis, i n’han cessat 133, de la indústria i la construcció. Els sectors més rellevants de l’economia del municipi són el comerç a l’engròs i al detall, el transport i la logística i les activitats de la indústria manufacturera. El comerç, seguit dels serveis a les persones i l’hostaleria, han estat les activitats més dinàmiques. Però el teixit empresarial no presenta, en general, símptomes de reactivació. L’Observatori socioeconòmic ha estat publicant el seguiment estadístic de l’activitat econòmica des del 2008. En els darrers tres anys, el Prat ha perdut 1.400 llocs de feina, especialment als polígons industrials i a l’aeroport. LABORAL

L’acord per tancar Newco evita el caos a l’aeroport Newco, antiga empresa gestora d’equipatges de la companyia aèria Spanair, va tancar portes el passat estiu després de fracassar l’intent de venda a un grup turc. L’acord el van facilitar l’interès de l’Administració a evitar el caos a l’aeroport en ple mes d’agost i la recol·locació dels més de 250 treballadors de la plantilla a d’altres empreses de handling que operen a l’aeroport del Prat. La conflictivitat laboral en aquest sector ha esdevingut endèmica des que al 2006 a Iberia no se li va renovar la concessió.


4

la Riuada

www.lariuada.cat

setembre de 2012

FESTA MAJOR 2012 

Festes Majors al gust!

Selecció de les activitats més destacades d’aquestes festes La Riuada us ofereix, com cada any, un recull de les activitats que s’organitzen arreu del poble en el marc de les Festes Majors d’enguany. Com tota tria, aquesta és una tria subjectiva, serà doncs altament provable que alguna de les vostres activitats preferides no aparegui a la selecció. Unes activitats que enguany han notat el pes de la crisi, però que per altra banda ens fan plantejar quin volum de despesa dediquem a les Festes Ma-

jors (concerts, etcètera). Us convidem a què feu d’aquest recull d’activitats el vostre full de ruta. Us convidem, però, sobretot a què gaudiu dels artistes pratencs, la nostra cultura popular i les nostres tradicions. Submergiu-vos en la Festa Major, participeu de les activitats i si teniu una estoneta mireu de sortir a respirar... però ep! Només si teniu una estoneta! Bona Festa Major!

Art, música i espectacles

Infantil

Nit i concerts

Santi Millán Live! (dg. 30, 20h, Teatre Modern) L’humorista compleix un dels seus somnis d’infantesa: convertir-se en cantant famós. Un espectacle d’humor i música.

La Cirquera (dv. 28, 23h; dg. 25, 20h; dl. 26, 11h; Plaça Pau Casals) Circ i teatre al carrer per a totes les edats.

Conta-contes + vermut (ds. 29, 13h, Font del Gall) Els més petits podran gaudir de fantàstiques històries i pintar-se la cara, els més grans fer un bon vermut de dissabte.

Festival de la diversió (ds. 29, 10-14h, Parc Nou) Els més petits de la casa s’ho podran passar més bé jugant i fent un munt d’activitats i tallers (pintura, llavors, i moltes més).

Cercatasques Antifeixista (dv. 28, 21:30h, Plaça de la Vila). Per quart any consequtiu, el cercatasques antifeixista recorrerà els carrers del Prat reivindicant, acompanyat d’una festiva xaranga, la desaparició del carrers amb noms franquistes del Prat. Gnawa Catalunya (dg. 30, 18h, Fondo d’en Peixo). Un projecte musical i cultural d’un grup de joves músics gnawis arrelats al Raval mostraran la seva música del Magrib amb arrels subsaharianes.

Chino & The Big Bet (dl. 31, a les 18h, Fondo d’en Peixo) Des de l’escena blues i swing de Barcelona fent un homantge al bluesman Robert Johnson.

Muyayo Rif (dv. 28, 24h, Xiringo de Festes Populars i Alternatives). Grup de ritmes urbans com el punk i el reggae, amb un so propi i un directe contundent . Insershow (dv. 28, 1h, Xiringo de Festes Populars i Alternatives). Versions dels clàssics populars del rock, punk i heavy. Festa garantida!


setembre de 2012

la Riuada

www.lariuada.cat

5

 FESTA MAJOR DE 2012 + nit i concerts Pirat’s Sound Sistema (ds. 29, 19h, Fondo d’en Peixo). Des del barri de Sants el grup ens porta el reggae i raga en català més festiu i revindicatiu. Ei Riquis del Prat, us hi esperem! Las Buenas Noches (ds. 29, 22.30h, Fondo d’en Peixo). El grup sevillà reinterpreta sons folk, blues ritmes africans, klezmer o cobles. El grup treballa amb llicències obertes i Creative Commons.

Dinar de Festa Major (ds. 29, 14h Font del Gall) Dinar popular, prèviament vermut i activitats infantils.

Picacrestes, Colla Dansaire del Prat (ds. 29, 17h, Plaça de la Vila). La colla consolida la ballada tradicional de Festa Major. I treu al carrer la cultura popular del nostre poble, la catalana.

Exposició i xerrada sobre el Delta (ds. 29, 19h, Xiringo de Festes Populars i Alternatives) De la mà d’en José Garcia (Depana) es farà un repàs de les lluites i resistències per salvar el delta del Llobregat.

Trobada castellera (ds. 29, 18h, pl. de la Vila) Ben amunt, enguany, amb els Castellers de Cornellà, els Capgrossos de Mataró i el Minyons de Terrassa. Mojinos Escozíos (ds. 29, 00h, Renfe). El grup barceloní de rock’n’roll ens ofereix un directe divertit i trepidant. Una bona opció per una nit de dissabte de festa major.

Se atormenta una vecina (ds. 29, 2.30h, Renfe). Buscant l’essència de la festa el grup ens porta un espectacle frenètic amb molta interacció i complicitat amb el públic.

DJ Nu i PD Barbie (ds. 29, 22h, Xiringo Festes Populars i Alternatives). La reconeguda DJ pratenca Nu amb una sessió de la millor música rock i heavy i el gironí PD Barbie amb els clàssics de tralla i patxanga amenitzaran la nit de dissabte per a tots els gustos.

Mishima (dl. 31, 20h, Fondo d’en Peixo). Un dels grans grups de l’escena del pop en català presenta el seu nou treball «L’Amor feliç» (2012).

Calaix de sastre

Cultura popular

Pratifoc (ds. 29, 21h, sortida del Fondo d’en Peixo). Ompliran de foc la nit de dissabte la Colla gran del Prat, Colla de Bruixes del Nord de Sabadell, la Kabra de L’H, el ‘Pollo’ i dues bèsties convidades.

Mar endins (havaneres) (ds, 29, 22h, Jadins de Mon Racó). Al barri de la Barceloneta podrem gaudir de les tradicionals havaneres, rom cremat i una rifa.

més informació a: festespopularsdelprat.blogspot.com www.elprat.cat Envian’s les fotografies de les Festes Majors a contacte@lariuada.cat Farem una selecció de les millors i les penjarem a la web!

El cinema amateur del Prat (des del dj. 20, 19.30h, Cèntric). Exposició que il·lustra la història de l’activitat cinematogràfica del Prat.


6

la Riuada

www.lariuada.cat

setembre de 2012

OPINIÓ La tira

Xavi Blasi

l’apunt

cartes dels lectors

Fèlix Llop

Montserrat Ferrer

Jo vinc d’un silenci molt llarg Entre els anys 36 i 39, durant la Guerra civil, més enllà del combat democràcia vs. feixisme, també es va produir un altre amb una naturalesa ben diferent, un conflicte que enfrontava classes socials diferents i tres concepcions de la societat i de la vida força oposades, i fins i tot antagòniques. El poble treballador català prenia a les seves mans bona part de les fàbriques, tallers i camps, per gestionarlos ells mateixos, horitzontalment sense patrons o amos, creant unes milícies populars pròpies que van substituir en poc temps al dissolt exèrcit republicà espanyol.

Cantava Raimon temps enrere allò de «Jo vinc d’un silenci antic i molt llarg... » i, sembla mentida, però 36 anys després, la cançó no ha perdut vigència. Què ha passat aquí? Per què no se’n parla d’aquests fets? Per què resulta tan incòmode a dretes i esquerres? La clau sembla estar en un dels punts més foscos dels anomenats «pactes de la Transició», i els acords en virtut dels quals es va assolir un pacte de silenci entre el govern i l’oposició antifranquista. Durant aquells anys de trànsit des d’un règim feixista fins a una democràcia vigilada, l’oposició, que lluny dels despatxos era visible a peu de carrer, estava representada pels militants de

partits com el PCE o el PSUC, o de sindicats com CCOO. Aquest oposició militant es va moure en aquell context, condicionada a l’amenaça de quedar «fora del joc» en la futura legalitat democràtica que s’estava cuinant just en aquells precisos moments, si no accedien a acatar voluntàriament les regles marcades pels vencedors i els poders econòmics. L’alternativa pel PCE en aquells moments era empassar-se els principis, o viure en la il·legalitat en una democràcia policial a l’estil de l’antiga República Federal Alemanya. A la ja mencionada amnèsia històrica si van sumar l’exigència d’acatar explícitament la monarquia; o altres mesures com les renúncies

veure per creure Dos per un a l’escola pública Les rebaixes han arribat a l’ensenyament públic. En una nova demostració d’enginy, el Govern ha llençat una revolucionària mesura implantant el 2x1 a les aules catalanes. Des d’ara tindrem dues feines per un sou de mestre! Sort que assembleagroga.info registra les conseqüències.

la Riuada

programàtiques en els seus estatuts a esmentar el «leninisme», «l’Internacionalisme proletari», o la «lluita pel derrocament del regim dels capitalistes i els terratinents», etc. Els acords també van tenir la seva traducció a nivell sindical en els coneguts com «Pactes de la Moncloa», que van contribuir a pacificar el complicat panorama laboral d’aquells anys i incidir en la moderació salarial. Democràcia? Sí! Però quina, una de delegada, representativa i liberal o una altra de directa, participativa i autogestionària? 36 anys després les plaques dedicades a personatges franquistes al Prat són la constatció visible de la desmemòria pactada.

La vida en bici se’ns complica Viure en bici no és només treure-la els diumenges amb la família al delta, és tota una filosofia de vida. Sortir de casa, pujar-s´hi i comencar a pedalar per anar a comprar, a l’escola, a la feina, de festa, de vacances... és possible! El passat mes de juliol l’Ajuntament aprovà la nova «Ordenança de circulació de vianants i de vehicles». Després d’una avorrida lectura de més de vuitanta pàgines plenes d’obvietats presents al codi de circulació puc mostrar el meu acord en la necessitat d’una certa regulació, sobretot per incrementar la seguetat i millorar la convivència. Tanmateix, no puc deixar de banda el meu profund cabreig ciclista per diverses raons. En primer lloc, per l’estafa de prohibir l’estacionament de bicicletes al mobiliari urbà sota pena de multa i, al mateix temps, instal·lar els famosos Bicibox de pagament. Per què he de pagar? I si vaig a comprar el pa o el diari, on la deixo? Em sortirà a compte agafar-la si es converteix en un mitjà de transport tant car? En segon lloc, per la sang

freda d’anomenar bicicarrers a vies l’única característica de les quals és un dibuix a l’asfalt. Res més. L’excusa perfecta per no fer realment el que cal: carrils bici de veritat! I finalment, per la gran hipocresia dels «ecologistes de debò»: penjar-se la medalla de potenciar la mobilitat sostenible quan l’únic que fan és posar obstacles al seu ús quotidià. No cal convèncer ningú per deixar el cotxe a casa, només aprendre d’estats veïns i aplicar idees que ens facilitin la vida. Més punts d’aparcament gratuït dispersos pel Prat i carrils bici de debò, sobretot en els grans eixos comercials com la Marina, el Remolar, l’avinguda Montserrat o el Frederic Soler. Tot això combinat amb una connexió segura i ben indicada del Prat amb els municipis veïns, inclosa Barcelona Us imagineu com seria poder anar a la plaça Espanya en bici? No és tan lluny, mon àvia cada matí feia el camí del Prat al Born. O a Viladecans, Gavà i Castelldefels per vies secundàries ben senyalitzades? En unes ciutats pensades per als cotxes no és tan difícil aconseguir que hi capiguem totes, només cal voluntat real per fer-ho.

| bimestral gratuït d’informació local

DIPÒSIT LEGAL: GI-352-2010 | TIRATGE: 6.000

exemplars Pratenca de Comunicació Popular (APCP) PUBLICITAT: publicitat@lariuada.cat Els comentaris i opinions publicades són propietat dels seus autors i la Riuada no se’n fa responsable. Les nostres opinions queden expressades a l’editorial. Per fernos arribar temes o informacions del Prat podeu escriure a redaccio@lariuada.cat o visitar www.lariuada.cat EDITA I DISTRIBUEIX: Associació


setembre de 2012

la Riuada

www.lariuada.cat

7

 XARXES CULTURA

 REDACCIÓ

Passejada i concert a la platja per a celebrar la fugida d’Adelson

A

mb la decisió de Las Vegas Sands de portar Eurovegas a Madrid, es tanca una etapa en la defensa del territori. D’èxit, perquè el projecte no es farà al Baix Llobregat, i també per haver aglutinat un ampli suport social. Tot plegat va motivar que la Plataforma Aturem Eurovegas –Salvem el Delta del Llobregat reformulés el concert gratuït multitudinari que la Plataforma tenia previst fer a Cornellà, i que comptava amb l’actuació de diferents grups de renom i un gran nombre de persones i entitats voluntàries. Finalment, dissabte 15 de setembre va convocar una jornada reivindicativa per a commemorar la lluita que s’ha estat duent a terme, però també per a remarcar que cal continuar amb la defensa del Delta així com l’oposició a la construcció d’Eurovegas a Madrid i al-

Un moment del concert de Bongo Batrako que va fer saltar el públic. E.I. tres projectes especulatius de caràcter similar. La jornada s’inicià amb una marxa que va recórrer el Parc agrari i altres espais naturals del Delta. Cinccentes persones, de totes les edats i procedents de municipis diversos, van sortir de Cornellà, Sant Boi

i El Prat, i es van aplegar a Can Comas, on van parlar membres d’Ecologistes en Acció i Unió de Pagesos. La caminada va finalitzar a la platja d’El Prat, on va tenir lloc un concert del Festival Esperanzah!. Va comptar amb les actuacions de l’andalusa Amparo Sánchez,

 REDACCIÓ

amb una aposta íntima i acústica, i els tarragonins Bongo Botrako, que amb la seva mescla de rumba, ska i punk van fer saltar al públic. La Plataforma Aturem Eurovegas va posar a la venda material reivindicatiu i va sortejar cistelles de verdures del Parc Agrari. CULTURA

Preparen una ruta històrica pels espais de l’anarquisme pratenc per a l’octubre El proper dissabte 20 d’octubre a partir de les 10.45 sortirà des de la plaça de l’estació de tren una ruta que recorrerà a peu els diferents espais relacionats amb la història de l’anarquisme pratenc. La passejada gratuïta i oberta a tots els públics serà comentada pels historiadors Jordi Ramos i Joan Montblanc, abarcant cronològicament el període de més preponderància d’aquest moviment a la població, entre els seus inicis a fi nals del s.XIX, quan es detecta la pre-

sència dels primers sindicats agraris impulsats per aquesta tendència, fi ns a la repressió franquista de la postguerra, que es va acarnissar especialment a nivell local sobre centenars de militants que van patir la presó, l’exili i la mort. En aquesta segona edició de la ruta anarquista a les explicacions històriques s’hi han sumat les obres de diversos artistes locals, comptant amb dibuixos de Xavier Mateo i muntatges fotogràfics de Xavier Esteban i Erika

Sánchez, basats en imatges de l’època; reculls i declamacions poètiques de Mariano Martínez i el disseny gràfic de Xavier Iroz. Aquestes aportacions serviran per il·lustrar el recorregut, com també ho farà la web www.elpratllibertari.cat que preveuen estrenar en aquella mateixa data i on quedaran exposats tots els materials relacionats amb la ruta. Els actes conclouran amb un dinar popular al parc del Fondo d’en Peixo amb diverses activitats que s’allargaran fi ns a la tarda.

La ruta està organitzada per diferents col·lectius llibertaris d’àmbit local: Catarko, CNT-El Prat i la Distribuidora Mercat Negre, i té els seus antecedents a l’any 2006, quan es va fer per primera vegada en el marc de les jornades llibertàries realitzades al Casal «KOP-Alta Tensió» que commemoraven el 70è aniversari de la revolució de 1936. + INFO A:  www.elpratllibertari.cat

 REDACCIÓ

SOCIETAT

Dotze infantes saharauis passen unes vacances en pau El passat 12 de setembre van marxar els últims nens i nenes saharauis provinents dels camps de refugiats que, com cada any, han vingut a passar l’estiu al Prat en el marc del programa Vacances en Pau. És innegable que, a causa del context socioeconòmic actual, algunes famílies tenen més dificultats per fer front a la despesa que suposa l’adopció temporal dels infants, i del vincle econòmic que se’n deriva al llarg de l’any. Al Prat s’han donat de baixa dues famílies, passant de les 14 de l’any passat a 12. A la resta de Catalunya hi ha hagut una devallada significativa, de 625 famílies adoptives

el 2011 a 510 aquest any. Aquest projecte està en marxa al nostre poble des de l’any 1995. L’entitat El Prat amb el Sàhara (anteriorment anomenada ACAPS del Prat) n’ha estat la coordinadora des dels seus inicis, amb la implicació de l’Ajuntament del Prat, que participa en la logística de l’arribada i distribució de tots els infants saharauis a Catalunya. Mentrestant, als camps de refugiats, les últimes decisions de retirar-ne els cooperants espanyols i l’asfixia financera a la que estan sotmeses les ONG’s agreugen la situació d’un poble que subsisteix gràcies a la solidaritat d’altres pobles.

 REDACCIÓ

CULTURA

El Correllengua desembarca per primera vegada a l’octubre Diverses persones del Prat s’han organitzat per fer-hi arribar el Correllengua per primera vegada del 26 al 28 d’octubre. Es tracta d’una iniciativa de defensa de la llengua i la cultura catalanes que recorre tot de barris i viles d’arreu dels Països Catalans. S’ha previst per divendres al vespre l’arribada de la flama de la llengua a la

Casa de Cultura i realitzar un debat sobre la situació del català al Prat. Per dissabte a la tarda diverses associacions de lleure preparen una gimcana per la llengua, i diumenge al matí serà el torn d’una cercavila de cultura popular que finalitzarà a la Plaça Pau Casals on hi haurà exposicions, jocs per la canalla, dansa i música.

 REDACCIÓ

CULTURA

Primer Campionat de Scrabble per Internet Un grup d’aficionats al Scrabble del Prat ha tingut la iniciativa aquest estiu, aprofitant la moda del joc Aparaulats, de fer un campionat en català a internet per a mòbils, tauletes i Facebook. Essencialment és un joc basat en l’Scrabble amb petites variacions. Al campionat s’hi van inscriure 41 jugadors, superant les pre-

visions dels organitzadors. El Club de Scrabble del Prat és el primer club d’organitzar aquesta competició basada en Aparaulats, amb la intenció d’atreure jugadors cap al món del Scrabble. Val a dir, que ja estan preparant una segona edició del campionat i altres activitats a la xarxa relacionades amb el Scrabble.


8

la Riuada

setembre de 2012

www.lariuada.cat

XARXES  ENTREVISTA

 REDACCIÓ

«S’està fent un treball sistemàtic de desprestigi de l’escola pública» Francesc Cazorla | Més de trenta anys dedicats a l’ensenyament —Com ha engegat aquest curs 2012-2013 amb les retallades a les escoles? —Doncs en el meu institut concretament som tres companys menys, i a tot arreu les classes plenes a vessar. La reducció de professorat és molt greu. Si disposes de menys plantilla no pots atendre de la mateixa manera els nanos, sobretot aquells que tenen més necessitats educatives. S’ha passat de 30 a 35 alumnes per aula a secundària i de 25 a 28 a infantil. És un augment que pot no semblar res, però és important, perquè l’atenció en una classe l’has de dividir entre els alumnes que tens. —Entre les mesures denunciades hi ha la manca de substitucions. —Efectivament, tu tens un company que està malalt i fins als 15 dies no ve ningú a substituir-lo. Llavors el mestre que està de guàrdia ho ha de fer encara que no en sàpiga d’aquella matèria. A més a més, als mestres substituts només els paguen les hores lectives i no les hores de reunió entre el professorat o d’avaluació de l’alumnat. —La consellera Rigau diu que les retallades vénen de Madrid, que ells les han de complir. Hi està d’acord? —Doncs hi ha comunitats com Andalusia o Navarra que s’han negat a aplicarles. Jo crec que el govern català està encantat, perquè bàsicament la filosofia de fons és la mateixa, és el desprestigi de l’escola pública i la voluntat de privatització dels serveis. —La qualitat de l’educació pública a Catalunya se’n ressent? —És absurd negar-ho. La

Amb vocació de servei públic La seva llarga trajectòria com a mestre l’ha fet viure de ben a prop la realitat de l’educació a Catalunya. Ha passat per l’escola concertada, però sobretot s’ha dedicat a transmetre el seu coneixement a les aules de l’escola pública. Va ser director durant set anys de l’Institut Doctor Trueta i ara és professor d’anglès a l’Estany de la Ricarda. LLEGIU L’ENTREVISTA A:  www.lariuada.cat Cazorla dóna classes d’anglès a l’Institut Estany de la Ricarda. E.I.

L’escola fracassa quan no és capaç de garantir la igualtat d’oportunitats entre la població» qualitat no està sempre relacionada amb els recursos, però els recursos són fonamentals. El que passa és que juguen molt amb el fet que els resultats en l’educació no es veuen a curt termini, sinó que es noten al cap de 20 o 25 anys. El que està passant ara es notarà d’aquí a un temps. —Ens juguem, doncs, el futur de les properes generacions? —Sens dubte. Però és un procés que no s’inicia ara amb la crisi. Si volem entendre el que està passant ara al món de l’educació

restaurant

i de la sanitat hem de remuntar-nos a l’any 2001, als acords de l’Organització Mundial del Comerç, a Doha. Allà s’acorda que cal liberalitzar els serveis. Això vol dir que s’han de privatitzar. Clar, això no es fa d’avui per demà. És un procés molt lent en el qual hi entren molts factors. En primer lloc, el desprestigi de l’educació pública. Ahir llegia que el ministre Wert sortia a Vanity Fair dient que el sistema educatiu espanyol és mediocre. S’utilitzen els resultats de les proves PISA, per exemple, per treure’n només les parts més negatives als mitjans de comunicació. Però l’informe PISA també mostra que el sistema educatiu espanyol és encara un dels que garanteix més equitat, i això no es diu. —La pujada de taxes a la universitat també forma part d’aquesta privatització?

—Evidentment. Ara, a més, tenim la gran desgràcia que els governs de dretes, tant a Catalunya com a l’Estat espanyol, pretenen tornar a una escola competitiva que vol arraconar els alumnes que fracassen. Però quan l’escola fracassa és quan no garanteix la igualtat d’oportunitats. —Mentre retallen les aportacions a l’escola pública, han incrementat les subvencions a la concertada. —Hi ha subvencions a escoles de l’OPUS, a escoles que segreguen, i subvencionarles és, de moment, il·legal. L’existència de la doble xarxa, pública i concertada, és un fet estructural gravíssim perquè esbiaixa el sistema educatiu. Tothom parla de l’educació a Finlàndia, però allà no hi ha escola privada. Si tu has de portar el teu fill a l’escola del teu barri, ja et preocuparàs que funcioni i que tingui un bon nivell. Penso que, si no aconse-

.com/onanuit

.com/centricgastrobar

@onanuit

@centricgastro

onanuit

centricgastrobar

centricgastrobar.com onanuit.com

guim capgirar la tendència actual, d’aquí a uns anys ens podríem trobar que l’escola pública sigui només per a gent sense recursos, almenys a Barcelona i a l’àrea metropolitana. —Com cal afrontar aquesta situació? —Les protestes contra aquestes mesures no passen només pel professorat. Tothom s’ha de plantar, perquè l’educació no és només una cosa que afecta als alumnes i les seves famílies, sinó a tota la societat. És fonamental tenir recursos, però també recuperar el prestigi de l’escola pública. Als anys 80, les classes mitjanes d’aquest país portaven els seus fills a la pública i era més assembleària que mai. Si comencen a desconfiar-ne és perquè s’ha fet un treball sistemàtic de desprestigi des de molts punts de poder perquè això passi, no perquè no funcioni bé.

contrapunt Dues lliçons d’estiu Aterratges forçosos Alguns mitjans han publicat que l’aeroport del Prat ha superat Barajas en número de passatgers... ja guanyem al Madrid fins i tot en aeronàutica, i sense Messi. I té mèrit amb Spanair desapareguda i amb el fet que a l’aeroport hi treballen moltes menys persones de les que les institucions van predir quan s’inaugurava la flamant T-1. Van dir uns 40.000 ... no us sona al conte d’Eurovegas? Total, més avions, menys treballadors i aterratges d’emergència de Ryanair. Tot plegat fa ensumar precarietat. I sense oblidar que aquests avions sense combustible i amb cabines despressuritzades volen ben a prop dels nostres edificis us diem: pratencs, ja triguem en construir un bon refugi antiaeri. Pàtries L’estiu ha estat mogut en quant a patriotisme. Al juny, es destapava el pot de les essències amb l’Eurocopa de futbol. Els estats d’Europa han passat d’esbatussar-se en camps de batalla a fer-ho en estadis plens de públic. Una manera civilitzada i patrocinada per Master Card de descarregar adrenalina mentre és el tercer món qui pateix la guerra de veritat. La victòria espanyola a l’Eurocopa provocava un allau patriòtic als balcons del Prat: banderes d’Espanya constitucionals, amb escut, sense escut o amb un animal que està fent oblidar l’àliga franquista amb la col·laboració dels «tot a cent» regentats per xinesos: «er toro de Ehpaña». Però oh! sorpresa, els pratencs som variats de collons, arriba la Diada, Artur Mas es converteix (de moment) en independentista i ara veiem moltes senyeres i sobretot estelades. Massa testosterona desaprofitada sota l’ombra de les tisores merkelianes que s’apropen tant als uns com als altres?

La Riuada Núm. 12  

Mitjà pratenc de comunicació popular

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you