Page 1

la Riuada

www.lariuada.cat | ANY 3 | NÚMERO 12 | JULIOL-AGOST DEL 2012 |

MITJÀ PRATENC DE COMUNICACIÓ POPULAR

A FONS  PÀG. 3

BIMESTRAL GRATUÏT

ACTUALITAT  PÀG. 4

La privatització d’Aigües Ter Llobregat apujarà encara més la factura de l’aigua El Pla director d’Aigües del Prat ha suposat, des del 2006, un increment mitjà a la tarifa d’aigua d’un 57% a la nostra població. Aquesta tendència es podria veure agreujada si s’aprova la privatització d’ATLL anunciada per la Generalitat. ACTUALITAT  PÀG. 4

A banda de les manifestacions puntuals, la població mostra el seu rebuig als balcons de casa seva. E.I.

Creix l’oposició a Adelson La Plataforma Aturem EuroVegas i altres sectors redoblen esforços i multipliquen les adhesions a poc de saber-se la tria final ●

Des que el passat 22 de març es va presentar oficialment la Plataforma Aturem EuroVegas – Salvem el delta del Llobregat, el rebuig de la població al faraònic projecte del magnat Sheldon Adelson no ha fet més que multiplicar-

se. Consistoris de tot el territori han aprovat mocions contràries a l’establiment al delta del complex de casinos de l’empresa Las Vegas Sands. Col·legis d’arquitectes i urbanistes i multitud de professionals del sector han sig-

nat comunicats contraris a la iniciativa. Milers de persones han sortit al carrer a peu i en bicicleta i els domassos floreixen als balcons del Prat. La pressió augmenta a pocs mesos de la resolució final de la polèmica.

ACTUALITAT  PÀG. 5

S’endureix la normativa per a les bicicletes al Prat

La sospita d’evasió fiscal persegueix el propietari de la cervesera DAMM Dues filtracions, que no es deriven de cap investigació oficial, van deixar al descobert 1.600 defraudadors a l’Agència Tributària, entre els quals en podem trobar un de particularment nostrat: Demetrio Carceller, propietari de DAMM, SA. XARXES  PÀG. 7

Esperanzah! aterra per quarta vegada al Prat amb energies renovades El Parc Nou tornarà a ser l’escenari d’un festival que aplega mobilització social, reflexió, gastronomia, artesania i un ampli ventall de músiques festives del món. ACTUALITAT  PÀG. 5

● Les

noves disposicions impliquen sancions d’entre 80 i 200 €

L’aeroport puja d’activitat tot i que per sota de la seva capacitat

● Es

El Prat va batre el seu rècord de viatgers l’any 2011, però la capacitat final resulta molt superior a l’activitat actual.

prohibeix cap element no homologat

Lligar una bicicleta a un arbre, semàfor o paperera serà multat. E.I.


2

la Riuada

www.lariuada.cat

juliol-agost de 2012

A FONS  SOCIETAT

 REDACCIÓ Recentment, s’ha comunicat la intenció d’AENA d’ampliar les zones de lleure de l’aeroport cap al litoral del Prat. La ministra de Foment, Ana Pastor, en declaracions fetes el passat mes de juny, anunciava la voluntat d’AENA de treure profit dels espais naturals que havia expropiat amb l’ampliació de l’aeroport de 2004.

Aquestes intervencions contravenen directament les contrapartides estipulades dins de la Declaració d’Impacte Ambiental de 2002 i que exigia la Directiva europea de conservació d’habitats naturals. L’associació ecologista DEPANA ha posat en coneixement del Ministeri de Foment la problemàtica que compor-

taria l’ocupació del corredor biològic entre dues zones de la Reserva del Delta del Llobregat (la Ricarda i el Remolar), l’anomenat Parc Litoral. No respectar els compromisos de conservació podria tenir conseqüències legals tant a nivell local com a nivell de la Unió Europea.

L’ecologisme qüestiona els plans d’AENA d’intervenir a la zona del Parc Litoral

Els plans d’urbanitzar el litoral xoquen amb la protecció ambiental pactada

E

l passat mes de juny, la ministra de Foment Ana pastor, va fer unes declaracions en les quals informava sobre les intencions d’AENA de rendibilitzar més les seves instal·lacions aeronàutiques. En el cas concret de l’aeroport del Prat s’exposaven tot un seguit de possibles actuacions. Entre les més destacades, es plantejava utilitzar el corredor biològic litoral, també anomenat Parc Litoral, com a zona de serveis aeroportuaris d’alt standing. Segons sembla, per les informacions publicades a la revista El Prat pel diputat del PP Antonio Gallego, la intenció del ministeri podria ser dur a terme un programa de construccions en aquesta zona natural que comportaria: El projecte recreatiu de l’autoritat aèria trenca l’espai designat com a corredor biològic. Fundació Sigea nous restaurants, bars, sales d’actes, múltiples zones En primer lloc, s’ha posat s’ha inclòs en la Important d’obligat compliment, ques aplicables segons el esportives amb els seus de relleu els seus valors Bird Area Nº140, un inven- comprometia AENA a la Pla especial d’ordenació respectius edificis i el res- ambientals. Aquest sector tari de les zones impor- protecció d’aquest corre- del subsistema de protectabliment d’un antic camp litoral del Delta del Llobre- tants per a les aus a escala dor ecològic, com una de ció ambiental de la costa de golf. gat és l’únic que es conser- internacional. les mesures compensatòri- aprovat al gener del 2008, Des de l’entitat ecologista va verge a Catalunya fora En segon lloc, la situació es de l’impacte de la cons- en el qual es regulen les DEPANA s’ha reaccionat del Delta de l’Ebre. En ell normativa i urbanística trucció de la tercera pista. activitats i actuacions que recordant a les autoritats es presenten hàbitats i es- de la zona. La Declaració A més a més, s’han de tenir es consideren compatiles característiques especi- pècies d’interès prioritari d’Impacte Ambiental de en compte les normatives bles amb la preservació als d’aquest espai natural. per a la Unió Europea. Així, l’ampliació de l’Aeroport, i qualificacions urbanísti- d’aquest corredor natural.

En declaracions a la Riuada, José García, vicepresident de DEPANA, explica la intenció de l’ONG de «posar en coneixement de la Sra. Ministra la realitat d’aquest espai natural, aclarint perquè aquesta zona es conserva i s’ha de conservar amb unes característiques especials». Ha afegit que «segons es desprèn de l’estudi detallat de tota la documentació, amb la normativa que actualment aplica a tot aquest sector litoral, no és factible dur a terme les propostes que s’han plantejat, almenys les que han sortit publicades». Recorda a AENA que «si l’Estat espanyol, durant anys, ha rebut quantioses ajudes i fons de la UE, ha estat, entre altres coses, amb el compromís de protegir aquests espais», ajudes que posiblement l’Estat hauria de retornar. L’entitat és contundent en afirmar que «el valor que té el corredor transcendeix del municipi del Prat i dels interessos econòmics d’AENA». D’aquesta manera s’incideix en què «la normativa i la legislació estan per cumplir-se».


juliol-agost de 2012

la Riuada

www.lariuada.cat

3

 A FONS TERRITORI

 REDACCIÓ

L’oposició al projecte EuroVegas creix a pocs mesos de la decisió d’Adelson P oc després de l’anunci, el febrer, de la possibilitat que EuroVegas s’emplaci al delta, S.O.S Delta, que agrupa diverses entitats ecologistes, va organitzar una primera reunió amb altres entitats i particulars. Així va néixer la Plataforma Aturem EuroVegas-Salvem el Delta del Llobregat que es va presentar oficialment el 22 de març. La seva estratègia té dues vessants: la informativa, orientada al bloc xarxes socials i mitjans de comunicació, xerrades i debats; i les accions. S’han realitzat actes de ressò com la massiva bicicletada popular fins als terrenys oferts per a l’emplaçament, la festa reivindicativa a Viladecans i la concentració a la plaça Sant Jaume, que va aplegar unes 4.000 persones. La darrera acció va coincidir amb la visita de membres de Las Vegas Sands als terrenys oferts, quan es va organitzar

Els domassos amb l’emblema de la Plataforma fan visible el rebuig popular. E.I. una protesta a l’aeroport i al Parc agrari i una cassolada a la seu de CiU a Barcelona, ambdós actes envoltats de gran presència policial. Al Prat s’ha fet un altre pas endavant per coordinar-

se amb la constitució de la Plataforma local, que va fer la seva primera assemblea el 18 de juliol. El rebuig popular no ha parat de créixer, i una mostra visible del suport són els domassos amb

el lema de la plataforma que pengen als balcons del poble i que es poden adquirir a les botigues Fotomatón, Llibreria Drac i Parafarmàcia Magda Yagüe. L’oposició també s’ha estès a d’altres àmbits.

La Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona, els col·legis d’enginyers agrònoms i tècnics agrícoles i les agrupacions d’arquitectes urbanistes i tècnics urbanistes, entre d’altres, han elaborat comunicats de rebuig. Una dotzena d’ajuntaments (Sant Boi i Viladecans queden fora) han aprovat mocions contràries al projecte d’Adelson. També s’havia presentat una moció al Parlament, rebutjada per PSC, PP, CiU, C’s i Joan Laporta. El consistori pratenc va tombar una moció favorable al projecte presentada pel PP local (el de Cornellà en canvi, la va aprovar). Les discrepàncies polítiques han portat Artur Mas i Lluís Tejedor a protagonitzar una polèmica quan es van trobar en la inauguració de l’ampliació de la fàbrica Clariant. Tejedor va contraposar la «inversió en economia pro-

ductiva de debò» a «l’economia del casino financer», en clara referència a EuroVegas, que Mas, en la seva rèplica, va qualificar com un «centre d’oci de primer nivell». Un equip del govern està pressionant per què Adelson triï l’ubicació catalana, ajudats per un lobby empresarial favorable al projecte. Entre els empresaris s’hi troba Ferran Adrià, que s’ha ofert a posar un restaurant, i el propietari de Mango Isaac Andik. Una de les defenses més polèmiques l’ha feta el director de l’Oficina Antifrau, el conservador Daniel de Alfonso, que nega que comporti un focus de blanqueig de capitals, com han expressat tècnics del Ministeri d’Hisenda i el jutge Benítez, vocal del Consell General del Poder Judicial. En unes jornades sobre ètica i corrupció, Alfonso va afirmar que «el diner no té color».

Anàlisi Elena Idoate | Seminari d’economia crítica, Taifa

EuroVegas es desinfla EuroVegas no té un pla de negoci definit però les negociacions estan en marxa. Constaria de 4 fases durant 15 anys, amb una inversió de 17.000 milions d’euros, i es requeririen unes 200 hectàrees. Però la dimensió final no està decidida i els impulsors únicament han concretat la primera

fase, de 6.000 milions, que començaria a funcionar el 2016. La posterior ampliació dependria dels resultats. El desinflament de les xifres afecta als llocs de feina: dels 260.000 directes i indirectes totals, tan sols es contemplen 15.000 durant la construcció, fins el 2016, i 15.000 pels serveis, a partir d’aleshores. Les plataformes contràries a EuroVegas afirmen que no és creïble: Las Vegas Sands tan sols

contracta 40.000 persones a tot el món. Es diu que es prioritzarà l’ocupació local, fet contradictori amb els canvis demandats en la llei d’estrangeria i la contemplació, per part del govern català, de la construcció de 10.000 habitatges a l’Eixample Nord d’El Prat dins de l’operació. El finançament és el punt més dèbil, ja que l’empresa requereix endeutar-se per 4.000 milions d’euros. Tan

sols aportaria una tercera part de la inversió inicial, de la qual 1.200 milions provindrien dels beneficis. La rendibilitat exigida, del 20% de la inversió, és massa elevada segons alguns empresaris. Excepte Port Aventura, cap dels 128 parcs d’oci restants a l’Estat espanyol dóna beneficis. Tot això, juntament amb les exigències de canvis de legislació exagerats, fan que hi hagi moltes ombres per aclarir.


4

la Riuada

www.lariuada.cat

juliol-agost de 2012

ACTUALITAT  ECONOMIA

 REDACCIÓ

La privatització d’ATLL podria disparar la factura de l’aigua

El Pla Director ha suposat que la tarifa mitjana pugi un 57% des de l’any 2006 ca provocada pel Pla Delta i els projectes de creixement urbà promoguts per l’Ajuntament al nord i sud del nucli urbà ja van obligar a Aigües del Prat a aprovar un pla director que preveia, en l’horitzó de 2015, que el subministrament d’aigua de consum domèstic fos d’uns 11,43 Hm3 dels quals

 REDACCIÓ

El copagament s’afageix retroactivament a l’euro per recepta a partir d’octubre Des del 23 de juny de 2012 les farmàcies de Catalunya estan obligades a gestionar el cobrament de la taxa d’1 euro per recepta. Segons ens informen diverses farmàcies, aquesta mesura no ha causat gaire revol ja que s’ha fet una gran campanya des dels mitjans de comunicació, i és de fàcil

comprensió pels usuaris, 1 recepta = 1 euro. Tanmateix els farmacèutics del Prat disposen d’un formulari per qui no vol pagar la taxa corresponent. Al formulari es demanen tant les dades del pacient com de la recepta, però en cap moment es demana el motiu pel qual no es

vol pagar. Dempeus per la sanitat pública (dempeusperlasalut.wordpress.com) ha elaborat una Guia fàcil per no pagar l’euro per recepta. Alhora des del dia 1 de juliol el Govern central comença a aplicar el nou copagament, que no substitueix en cap cas l’euro per

El propietari de la DAMM, sospitós d’evasió fiscal

només 4 Hm3 provindrien de l’aqüífer i al 2025 s’estimava en 12,53 Hm3 amb els mateixos 4 Hm3 del nostre aqüífer. Tot això significava que s’havia de fer una altra connexió, la segona, a la xarxa metropolitana que ara es vol privatitzar. Aquest pla, de moment, ha suposat, des del 2006, un increment mitjà a la nostra població d’un 57% a la tarifa d’aigua, el que es podria veure agreujat si s’aprova la privatització anunciada d’ATLL. La part d’aigua provinent de l’aqüífer no es pot ampliar al ser un aqüífer protegit i sobreexplotat.

És conseller de Gas Natural i presideix DISA Corporación Petrolífera, holding que controla la distribució d’hidrocarburs a les Illes Canàries. Ha estat protagonista d’un dels casos investigats, més sonats d’evasió fiscal de la hisenda espanyola. Tot i que la causa va ser finalment sobreseguda, el clan Carceller el 2010 va ser investigat per frau fiscal continuat durant 15 anys, que hauria assolit els 500 milions d’euros. El juliol d’aquell any, l’Audiència Nacional va arribar a bloquejar 400 milions. Carceller simulava viure fora de l’Estat espanyol per tributar a Portugal, amb menor pressió fiscal cap a les grans fortunes. Paradoxalment, DAMM que el 2011 va obtenir uns beneficis de 89 milions d’euros, va ser un dels patrocinadors de la recent Marató contra la pobresa de TV3. GESTHA, el sindicat de tècnics d’Hisenda, xifra el frau fiscal al conjunt de l’Estat en 89.000 milions d’euros anuals, el 23% del PIB. Si l’economia submergida es reduís tan sols deu punts, fins a situar-la a la mitjana europea, s’obtindrien més de 38.000 milions cada any, 1,5 vegades la darrera retallada de Rajoy.

SANITAT

 REDACCIÓ

MEDI AMBIENT

Una part molt important de l’aigua del Prat prové de la companyia ATLL. E.R. tes socials, econòmics, laborals i ambientals greus i encara és més preocupant donat el context de pressió dels mercats sobre els béns comuns. L’avantprojecte fixa una tarifa mitjana per a l’any 2012 en 0,85€/m³, quan actualment la tarifa mitjana és de 0,39€/m³. Per tant es preveu un augment del 118% i la tarifa fixada al cap de 50 anys és de 1,43 €/m³, és a dir, el 267% més. Si bé al Prat l’aigua que consumim no prové exclusivament d’ ATLL, el que sí cal tenir en compte és que la transformació urbanísti-

SOCIETAT

Les recents mesures de pujada del tipus d’IVA i la polèmica amnistia fiscal tornen a encendre el debat sobre la fiscalitat. En un context de retallades, la persecució del frau fiscal és una de les propostes alternatives que està cobrant més força. Precisament per tractar-se d’un fet amagat, la informació és escassa, però es poden trobar dades significatives. El frau empresarial català, via paradisos fiscals, blanqueig de capitals i enginyeria comptable, estaria al voltant d’uns 16.000 milions d’euros l’any, segons fonts sindicals. A mode de comparació, la primera retallada del govern de CiU va suposar 2.700 milions i la que s’està preparant, segons s’ha anunciat recentment, serà de 800. Dues filtracions, que no es deriven de cap investigació oficial, van deixar al descobert 1.600 defraudadors a l’Agència Tributària, entre els quals en podem trobar un de particularment nostrat: Demetrio Carceller, propietari de DAMM, SA. Carceller, fill d’un fundador de la Falange que va ser ministre de Franco, posseeix la cervesera DAMM. També té el 6% de la immobiliària SacyrVallehermoso.

E

l passat 31 de maig, la Generalitat va presentar l’avantprojecte de privatització de l’empresa Aigües Ter-Llobregat (ATLL), que abasteix en alta, és a dir, des de la font d’aigua fins als dipòsits municipals, l’aigua de bona part de la població de Catalunya i, encara que molta gent no ho sàpiga, també una part molt important de l’aigua que es consumeix al Prat. ATLL actualment és una empresa pública i és la propietària de les installacions de potabilització i dessalinització, i l’aigua la distribueix a les companyies –en el cas del Prat a la companya Aigües del Prat– perquè aquestes la facin arribar als habitatges i empreses consumidores. La Plataforma Aigua és Vida, una xarxa d’organitzacions sindicals, veïnals, socials i ecologistes, ha presentat al·legacions a aquest avantprojecte en considerar que «l’aigua és un bé essencial, vital i imprescindible per a la vida que no pot caure en mans de les empreses o multinacionals que es basen en la lògica dels mercats». Segons la Plataforma, la privatització de l’aigua suposa impac-

 REDACCIÓ

recepta. En el cas de Catalunya es cobrarà com a molt tard el dia 1 d’octubre amb efecte retroactiu. Encara no se sap com es realitzarà aquest pagament, però els farmacèutics adverteixen que el sistema informàtic està creat en base a les rendes del 2010, i per tant, potser gent que abans estava en actiu i ara està a l’atur li correspongui un percentatge de copagament superior al real.

Manca de congruència en les activitats d’estiu a la platja Aquest any, i en van dos, la platja ha obtingut el distintiu de Bandera Blava, però s’ha atorgat només a un tram de la platja, el comprès entre la rotonda d’accés al passeig i el CRAM. Entre les condicions establertes com «imperatives» per rebre la Bandera hi ha «la gestió ambiental adient». I és en aquest punt, on

es veu una certa manca de congruència entre les activitats programades aquest estiu a la platja i l’educació ambiental que es demana. A banda de les activitats que té programades el CRAM, en aquesta campanya de platja només hi ha tornejos de voleibol, concurs de pesca, activitats nàutiques i un campionat de pàddel surf.


juliol-agost de 2012

la Riuada

www.lariuada.cat

5

 ACTUALITAT MOBILITAT

 REDACCIÓ

Una ordenança municipal endureix l’ús de la bicicleta

E

l 6 de Juny l’Ajuntament va aprovar la modificació de l’ordenança municipal de circulació de vianants i vehicles al Prat de Llobregat per adaptar-la a l’augment de l’ús de la bicicleta. Les bicicletes hauran de circular preferentment pels carrils bici, les calçades de zones 30 o les vies senyalitzades específicament. Quan no es reuneixin aquestes característiques s’haurà de circular per la calçada seguint la mateixa normativa que la resta de vehicles. Es podrà circular per la vorera només en el cas que no existeixi calçada ni carril bici, a 10 km/h i respectant la prioritat dels vianants amb una distància prudencial d’1 metre. També s’evitarà circular a menys d’1 metre de les façanes. Les bicicletes també hauran de portar timbre,

SOCIETAT

Es constitueix l’assemblea de persones aturades del Prat La manca d’efectivitat dels governs, juntament amb les mesures asfixiants contra la crisi, han creat la necessitat de cercar solucions pels 5.721 aturats/ des del Prat, que actualment representen el 16,7% de la població. El passat 25 de juny, al centre cívic Sant Jord–Ribera Baixa, es va celebrar la primera Assemblea de treballadors i treballadores sense feina de la nostra ciutat. Com a

resultat s’ha endegat una recollida de signatures i al setembre es convocarà una nova assemblea per ampliar visions i accions. La voluntat és establir uns objectius comuns per millorar les condicions de vida de les famílies, treballar en xarxa amb les assemblees d’altres municipis i conèixer noves opcions com el cooperativisme, entre altres. Contacte: paradosdelprat@gmail.com

 REDACCIÓ

SOCIETAT

A partir d’ara anar en bicileta pot comportar sancions d’entre 80 i 200 €. E.I.

Oliveres i Navarro conferencien contra la crisi

llums a la nit i els reflectants homologats. Els cascs i els remolcs també hauran de ser homologats. En cas de bicicletes que per construcció no puguin ser ocupades per més d’una persona, podran transportar menors de 7 anys sempre que el conductor sigui ma-

El passat mes de juny els economistes i professors Arcadi Oliveres i Vicenç Navarro van deixar petjada al Prat amb dos conferències, una al Cèntric i l’altre al centre cultural Torre Balcells, amb gran afluència de públic en tots dos casos. Els dos economistes,

a banda de plantejar les seves alternatives, es van mostrar contraris a les retallades i sense pèls a la llengua van deixar clar qui creuen que són els culpables de la crisi actual, assenyalant els bancs i els polítics com a màxims responsables i demanant que siguin jutjats.

INFRAESTRUCTURES

SOCIETAT

jor d’edat i el menor porti casc i seient homologats. Tot i els pocs llocs habilitats per estacionar les bicicletes i que no siguin de pagament, aquestes s’hauran d’estacionar preferentment en llocs habilitats, deixant un espai de 3 metres lliures per als vi-

anants. També queda prohibit lligar-les als arbres i mobiliari urbà. En alguns casos es podrà retirar la bicicleta per deteriorament del patrimoni públic per haver-la lligat on està específicament prohibit. Les sancions rondaran els 80 i els 200 €.

 REDACCIÓ

La capacitat de l’aeroport és molt superior a l’activitat real El Prat va batre el seu rècord de viatgers l’any 2011, en què més de 34 milions de persones es van enlairar o van aterrar en aquest aeroport. Van augmentar els vols internacionals fora de la Unió Europea i intercontinentals. A més, la instal·lació de Ryanair a la T2 ha aportat vols en detriment dels aeroports secundaris, com Girona-Costra Brava i TarragonaReus. Tot i això, es va utilitzar el 62% de la seva capacitat. Madrid-Barajas, que és el principal aeroport de l’Estat espanyol en quant a nombre de viatgers i viatgeres

 REDACCIÓ

Cues per embarcar a l’antiga terminal. E.I.

–50 milions l’any passat– va operar al 71%. El passat mes d’abril, el ministeri de Fomento va recomanar tancar 15 aeroports perquè la seva utilització no arribava al terç de la seva capacitat. Entre ells, es troba el d’Alguaire. L’ampliació de l’aeroport d’El Prat, amb la construcció de la T1, va fer que la infraestructura deixés d’estar saturada. Pot acollir 30 milions de viatgers i viatgeres més que abans –fins a un total de 55–, i el nombre d’operacions per hora que es poden realitzar va passar de 52 a 90. Però la capacitat final de l’aeroport resulta molt superior a l’activitat actual, i sembla que serà així durant molt de temps. És impossible repetir el ritme de creixement de l’any anterior, que va ser del 17,8%. Aquest

estiu, s’espera una mitjana de 66 operacions per hora, el creixement del nombre de viatgers i viatgeres ha estat, de gener a maig del 2012, un 3% i el nombre d’operacions ha caigut el 6%. Aquestes evolucions són més favorables que la mitjana de tots els aeroports de l’Estat espanyol, però són inferiors als escenaris del Pla director de l’aeroport de Barcelona aprovat el 1999. En aquest, l’escenari optimista estimava que l’aeroport superaria els 30 milions de passatges l’any 2015, xifra que ja ha estat superada tres anys perquè el creixement del trànsit abans de la crisi havia estat molt elevat –8,2% de mitjana anual en el període 1998-2007–. Però l’escenari menys optimista establia un creixement del 4%.

Protestes contra les retallades de Rajoy a la funció pública L’onze de juliol els treballadors i treballadores judicials van protagonitzar una concentració a les portes dels jutjats. El col·lectiu denuncia que lluny de tenir privilegis, estan patint reduccions de sous i que la manca de cobertura de places fa alentir la prestació dels serveis. El 13 de juliol la plantilla de l’Ajuntament es va concentrar a la Plaça de la Vila i va fer un minut de silenci. Una altra iniciativa que s’està estenent a diferents administracions, i que té un seguiment important al Prat, és vestir-se de negre els divendres com a senyal de protesta.


6

la Riuada

www.lariuada.cat

juliol-agost de 2012

OPINIÓ La tira

Gorilo

a ZEPA: Zon l d’especia d’aus protecció

ZEPA: Zon a d’especia l protecció d’adelson s

l’apunt

cartes dels lectors

Rosa Violeta

Maria del Carme Padrosa

Criminalitzar el periodisme La revista Cafèambllet té un àmbit de distribució limitat –Alt Maresme i la Selva– però ha aconseguit treure a la llum una informació que ens afecta molt a totes les catalanes. Els seus vídeos penjats a Internet han tingut gran repercussió. Aquest no és un mitjà amb gaires recursos, tot i això ha d’afrontar una demanda de 20.000 euros. Una quantitat que els seria impossible d’assumir i que es correspondria a un delicte seriós. Doncs bé, la malifeta va ser investigar un tema que els mass media eviten. En aquest cas, com es distribueixen els diners

en la sanitat pública. Estirant del fil, van començar amb la Corporació de Salut Maresme i La Selva i van arribar als entramats del Consorci de Salut i Social de Catalunya. La despesa en salut pública és motiu del “major robatori de la història de Catalunya”, com es titula el seu primer vídeo. Desenes de milions d’euros que s’embutxaquen uns empresaris als que es permet fer negoci a costa de la nostra salut. A partir del llistat d’informacions que ha tret a la llum Cafeambllet, Cafeambllet a ningú se li escapa en què consisteix el fenomen de les portes giratòries. Els serveis públics estan en mans d’uns polítics i gestors que aprofiten per treure’n cullerada. Sembla tan sols la punta

d’un iceberg, ja que l’Oficina Antifrau i la Sindicatura de Comptes han jugat cartes en l’assumpte. Tot fa pensar en una corrupció sistemàtica. Per a més vergonya, la demanda interposada per Josep Maria Via, un assessor d’Artur Mas, és en concepte de “difamació i atemptat a l’honor de les persones”. Un altre tema a afegir és la retirada de la publicitat de LaCaixa de la publicació. Potser és per la difusió dels actes occupymordor, pel recolzament de la revista a @ jcasella57, per la destapada de l’escàndol de Ramon Bagó, per la demanda de Via o perquè s’ha fet ressò de l’escàndol de les preferents... Hi ha tants fets on hi manca l’honor!!!

veure per creure Bienvenido mr. Marshal El sèquit del senyor Adelson té la pell molt fina. En la seva segona visita per posar el peu sobre el terreny i prendre mides per veure on posaven les ‘tragaperres’ i el moble bar van comptar amb el suport d’un munt de ‘forces de seguretat’ per protegir-se d’aquests ferotges opositors de la imatge.

la Riuada

Tot plegat ens porta a plantejar-nos la qüestió de fons: els mitjans de comunicació que no reben demandes d’assessors de presidents, i que tenen publicitat de grans empreses, estan al servei dels poderosos? Les grans injustícies que patim, els grans negocis que fan a costa nostra, se sostenen en el fet que els governants i les empreses condicionen l’opinió pública? El silenci mediàtic és una forma de manipular el pensament de la gent, i es paga amb diners. Vist aquest cas, l’aposta hauria de ser pels mitjans independents, on la informació no està lligada als interessos d’uns pocs i es dediquen exclusivament a la investigació periodística.

Què vol dir estimar la terra? Com poden els polítics dir que estimen Catalunya si no ajuden a desenvolupar el potencial dels joves, que han estudiat i han de marxar a Alemanya o arreu per trobar feina d’allò que han après? Tot i que el més trist és la pèrdua de terra de cultiu, doncs els pagesos cada vegada van pitjor per manca d’ajuts. Seixanta anys enrere el meu avi era masover d’una casa de pagès on venia a treballar molta gent d’arreu de l’Estat espanyol, molts d’ells valencians i murcians. Entre les fàbriques i unes hores al camp aplegaven per viure, cercar casa i mantenir una família, sense luxes però amb dignitat. Ara, als pagesos no els valoren les collites, les paguen per sota del seu cost i tenen feina a sobreviure, no poden pagar els jornals. Solució salomònica de la Generalitat: destinar 800 hectàrees de sòl agrícola per instal·lar-hi l’Eurovegas. No seria millor incentivar els joves a conrear la terra, ensenyar-los de petits a fer créixer el blat que després serà el pa, a plantar tomaqueres, patates, verdures i tots els fruits necessaris per viure? Si uns joves que volien treballar la terra d’una finca abandonada, van

demanar permís per fer-ho i varen ser desallotjats; com ara són capaços de donar terreny a uns generadors de vici, corrupció i ganduleria? Tot això per fer-nos entendre que és la solució a la crisi? Per Déu! És que no els interessa una joventut sana i laboriosa? O és que només volen dropos, ignorants i viciosos?

Només volen dropos, ignorants i viciosos? No seria millor incentivar els joves a conrear la terra? Si aquesta forma de pensar és la pròpia de molts polítics més valdria tornar a la democràcia antiga, en què els governants eren els més savis, experimentats i doctes, i exercien els càrrecs desinteressadament. Tots aquells que han demostrat la seva inutilitat per exercir el poder, que deixin el seu lloc als professors universitaris, als economistes honestos i als més preparats intel·lectualment a tots nivells. I si tot i així han de retallar, que ho treguin dels exèrcits que, a la fi, ni ens salvaguarden les institucions ni ens ajuden a recuperar cap pèrdua.

| bimestral gratuït d’informació local

DIPÒSIT LEGAL: GI-352-2010 | TIRATGE: 6.000

exemplars Pratenca de Comunicació Popular (APCP) PUBLICITAT: publicitat@lariuada.cat Els comentaris i opinions publicades són propietat dels seus autors i la Riuada no se’n fa responsable. Les nostres opinions queden expressades a l’editorial. Per fernos arribar temes o informacions del Prat podeu escriure a redaccio@lariuada.cat o visitar www.lariuada.cat EDITA I DISTRIBUEIX: Associació


juliol-agost de 2012

la Riuada

www.lariuada.cat

7

 XARXES CULTURA

 REDACCIÓ

Èxit del cicle de cinema a la fresca sobre el capitalisme

es centrà en les retallades al sistema sanitari i el convidat fou en Ramon Montoya, infermer i president de la Junta de personal de l’hospital de Bellvitge. La pel·lícula fou Sicko, de Michael Moore, sàtira cruenta de l’atenció sanitària als EUA. La quarta sessió

es basà en les agressions al territori fruit d’un model econòmic sense escrúpols. El documental La pesadilla de Darwin d’Hubert Sauper, fou acompanyat per en José García, pratenc implicat llargament en la defensa del Delta. El cicle es tancà amb The Take

 REDACCIÓ

CULTURA

 REDACCIÓ

Darrere d’aquest nom hi ha l’embrió d’una marca de bosses de tela estampades amb motius personalitzats, dibuixos, aquarel·les i frases ben diverses. El passat 7 de juliol lawelcomebag va participar al showroom Clothing&Bonding, al barri del Born de Barcelona (Espai Corretger, 5), una proposta de dues noies amb ganes de crear un

espai per a la moda i l’art, combinant fotografia i altres petites marques que busquen créixer com a tals. Aquestes petites iniciatives de joves del Prat només són un exemple que vol posar de manifest la importància d’ajudarlos a desenvolupar –les per tal d’aconseguir fer del Prat un espai (encara més) cultural.

 REDACCIÓ

CULTURA

Artistes del Prat exposen a la Sala d’Art Josep Bages d’Avi Lewis i Naomi Klein, sobre el procés de collectivització d’una fàbrica a Argentina. La xerrada es realitzà amb testimonis del Corralito argentí. Sorprengué l’èxit d’assistència i per això no es descarta celebrar-ne un altre al setembre.

El mes de juliol ha tingut lloc la trenta-sisena edició de l’exposició col·lectiva d’artistes del Prat, organitzada per l’Ajuntament i l’Associació d’Amics de l’Art, entre d’altres. La Sala d’Art Josep Bages acull aquesta mostra cada estiu des que es va inaugurar l’equipament, i és una de les seves activitats anuals amb major assistència.

Un total de 157 artistes locals de tota mena de disciplines de les arts plàstiques i visuals han tingut l’oportunitat de presentar en públic les seves obres entre el 29 de juny i el 22 de juliol. La tradicional mostra s’ha convertit també en un punt de trobada entre creadors i entitats que ajuda els joves talents a presentar-se davant un públic més ampli.

SOCIETAT

CULTURA

CULTURA

Esbudellem el capitalisme ha aplegat unes 70 persones cada dijous. R.C.

El festival Esperanzah! aterra «Se hace camino al andar» de nou el 14 de setembre arriba a la seva darrera etapa Per quart any consecutiu, el Parc Nou tornarà a ser l’escenari d’un festival que aplega mobilització social, reflexió, activitats per a petits i grans, gastronomia, artesania i un ampli ventall de músiques festives del món. Aquesta edició del festival Esperanzah! tindrà la Justícia climàtica com a temàtica conductora d’enguany. El festival és possible gràcies a la participació de les persones voluntàries i les entitats que creuen en els seus principis. Qui vulgui col·laborar encara està a temps, posant-se en contacte a través de la web del certamen.

SOCIETAT

Lawelcomebag, un exemple del Prat jove amb empenta

E

l passat 28 de juny s’inicià el «Cicle de cinema a la fresca: Esbudellem el capitalisme!», que tingué lloc tots els dijous de juliol a la plaça Pau Casals. Prèviament a la projecció hi havia, a més, un col·loqui relacionat amb el tema de la pel·lícula. Segons l’organització «la intenció era despertar el pensament crític i crear un espai de trobada i intercanvi entre les múltiples lluites anticapitalistes». El certamen es va obrir amb la pel·lícula Interferències de Pablo A. Zareceansky, producció catalana on es mostren les causes de la crisi. El segon dijous es passà el documental La doctrina del shock, basat en el llibre de Naomi Klein, coneguda activista. El ponent fou l’Albert Sales, politòleg i professor a la UPF. La següent trobada

 REDACCIÓ

Encara que no estigui tot el programa tancat, el festival segueix apostant per les músiques del mon com a principal atractiu per a les nits de concert, tot i així, durant els tres dies d’activitats (el 14, 15 i 16 de setembre) Esperanzah! també obrirà el seu espai a les associacions col·laboradores per poder mostrar les seves propostes i a una àmplia oferta gastronòmica per a tots els gustos. Enguany està previst que hi hagi un mercat de segona mà. +INFO:  www.esperanzah.cat

Després de 105 dies fora de casa i més de 3.000 km a peu pel llarg i ample de l’Estat espanyol, l’Oscar Rando torna al Prat amb la motxilla ben plena. Ha aconseguit més de 30.000€ per fer viables els projectes de l’associació GATS a través de la campanya «Nunca tanta grasa sirvió para tanto». S’ha entrevistat amb productors de foie ecològic, cantants, periodistes, projectes d’agricultura regenerativa, polítics, sindicalistes, representants del món de la cultura i del tercer sector, per compartir i mostrar que la idea que un altre món és possible ja s’està portant a

terme a molts llocs, i que és a partir de l’egoïsme ben entès i de la suma de molts petits esforços que aquests projectes, respectuosos amb el món, es fan realitat. El futur de l’entitat continua sent incert, però l’activitat no s’atura. Rando ha tornat amb les piles carregades i amb ganes d’iniciar nous reptes com el festival Esperanzah!, empreses que ajuden (EQA), o l’elaboració d’un documental i un llibre, fruit de les experiències d’aquest camí. + INFO A:  www.gats.cat ///////////// sehacecaminoalandar.com

Un col·lectiu pretén engegar el Correllengua al Prat de Llobregat

L’Assemblea de joves ja prepara les festes majors alternatives 2012

Un grup de persones s’han proposat fer arribar el Correllengua al Prat el proper octubre. És una iniciativa participativa i popular per la defensa i promoció de la llengua catalana, que té com a objectiu fomentar l’ús social de la llengua en tots els àmbits i recorre poblacions d’arreu dels Països Catalans. Per tothom qui es vulgui afegir a la iniciativa pot posar-s’hi en contacte mitjançant el correu electrònic correllenguaprat@ gmail.com.

Un any més les Festes Alternatives ja s’han posat en marxa. Com cada any la comissió organitzadora us convida a participar a les diferents activitats que es duran a terme els dies 28, 29 i 30 de setembre al Prat. Dins del programa destasquen el tradicional dinar popular, la performance més col·loqui del grup Nakadaska o la inauguració amb xerrada inclosa de l’exposició fotogràfica «Com es defensa la gent del fang». La gent que ho prepara espera una forta afluència.


8

la Riuada

www.lariuada.cat

juliol-agost de 2012

XARXES  ENTREVISTA

 REDACCIÓ

«El Capri es diu així perquè quan ens vam casar vam anar allà de lluna de mel» Fermí Marimón i Carme Padrosa | Parella de cineastes —Com et vas iniciar en el món del cinema? —L’avi era propietari d’una llotja a l’Artesà, l’únic lloc on es feia cinema acabada la guerra ja que el Modern l’havien convertit en església parroquial. Des dels 6 anys hi anava cada diumenge. —Com es fundà el primer cinema de la família al Prat? —Els pares tenien una vaqueria, però el 1946 van pensar que estaria bé un cinema nou al Prat, ja que l’Artesà cada setmana feia calederada. Van haver d’hipotecar-ho tot però el 1947, carregats de deutes, inauguraren el cinema Monmari. Els inicis foren durs perquè l’Artesà tenia els tractes amb les distribuïdores de pel·lícules més importants, que eren les americanes. Per sort algunes productores estaven renyides amb Franco i havien de portar les seves cintes als cinemes mitjançant distribuïdores més petites, i així en podien passar alguna de més taquillera de tant en tant. —Però van arribar millors temps per al Monmari? —El 1957 l’Artesà tenia problemes econòmics i va arrendar el local a uns potents empresaris de L’Hospitalet que tenien molts cinemes al Baix Llobregat. Van cridar al meu pare per a fer un repartiment just de pel·lícules i mirar de tirar endavant els dos cinemes al Prat. En Pau Vallhonrat obrí novament el Modern com a cinema després d’haver-hi fet reformes i ja vam ser tres cinemes. A banda el pare va comprar els terrenys de darrera

Entregats al cinema local Fermí Marimon nasqué al Prat el 1932. És director i productor cinematogràfic i propietari del Cinema Capri. Dirigí el llargmetratge L’exhibidor i el curt Ballet Burlón, exhibits als festivals de Cannes i Bergamo. Produí el primer film d’animació català Peraustrinia 2004, exhibida a més de vint països. Ha estat mereixedor de diversos guardons. LLEGIU L’ENTREVISTA A:  www.lariuada.cat La parella ha dedicat tota la seva vida professional al setè art. A.C.

Als anys 60 el Monmari es quedava petit, i vam iniciar la construcció del Capri, que va trigar uns 10 anys» el Monmari per muntar-hi el cinema d’estiu a l’aire lliure, on hi anava moltíssima gent. També hi actuaren molts dels cantants coneguts del moment com Juanito Valderrama o Antonio Molina. El 1975, però, el Cinema d’estiu tancà perquè la gent hi anava menys a causa de la delinqüència infantil i també perquè ja existia el cinema Capri que tenia refrigeració i era més còmode. Per Sant Joan del 1975 vam apilar totes les cadires al pati per calar-los foc. —I com nasqué el cinema

gaudeix

de l´estiu 2012!

Capri? —El poble anava creixent cap al sud, ja que pel nord estava limitat pel tren i la Gran Via. Als anys 60 el Monmari es quedava petit, i vam comprar uns solars a Verge de Montserrat per iniciar la construcció del Capri, que va trigar uns 10 anys a fer-se a mida que anàvem arreplegant diners. Es diu així perquè al casar-me amb la Carme vam anar a l’Illa de Capri de lluna de mel. S’inaugurà el 1967 amb My fair lady. Els propietaris de cinemes del Prat ens vam associar i arribàrem a l’acord que el Capri i el Modern farien programa per a majors d’edat i el Monmari i l’Artesà farien programació apta. L’associació va durar uns 20 anys fins que arribà la crisi del cinema. El Capri i el Modern fèiem el “passe”, consistent a anar portant els diferents rotlles

de pel·lícula d’un ci- nema a l’altre . Un cop fins i tot els delinqüents infantils van mirar d’atracar el noi que feia el “passe” amb la motxilla, però en veure que duia pel·lícules el van deixar estar. El “pas- se” s’allargà força anys, entreel70iel80. —I deies que va arribar una nova crisi als cinemes... —La televisió i els videoclubs van fer disminu- ir molt l’assistència a les sales, i el Capri era l’únic que no perdia diners i so- brevisqué. L’Artesà i el Modern van passar a mans de l’Ajuntament. El Monmari, després d’acollir una escola de ballet, el venguérem a la Caixa de Pensions per tal que hi construïssin un Casal d’Avis, ja que ho preferíem a que hi fessin pisos encara que n’hauríem tret més diners. —Com funciona actualment el Capri?

.com/onanuit

.com/centricgastrobar

@onanuit

@centricgastro

onanuit

centricgastrobar

centricgastrobar.com onanuit.com/agenda centricgastrobarblog.com

—Des del 1984 és l’única sala de cinema que qued a a l P r a t . Ia r a t é l a c o m petència d’Internet i els cinemes multisales, i innovacions com el 3D que implicarien una gran reforma que encariria massa el preu de les entrades. A més les projeccions en 3D es fan al moment i per satèl·lit, fent-te dependre totalment de l’empresa distribuïdora. La nostra filla Mercè continua la saga familiar al capdavant del local, amb la projecció clàssica de 35 mm i amb so digital. I barallant-se amb les distribuïdores per aconseguir les pel·lícules per projectar. Entre setmana s’hi fa un cineclub, que abans es feia a La Capsa i des del Capri vam proposar a l’Ajuntament de passarne les pel·lícules al nostre local. De moment, podem anar tirant endavant el cinema!

contrapunt De qui és la culpa? Saben què? Al darrer ple municipal de juliol es va aprovar una pujada de tarifes de les matriculacions d’infants a les escoles bressol municipals. Per què, si moltes famílies pateixen durament les conseqüències de la crisi? Heus aquí algunes respostes, totes dites amb tons molt convincents: Segons ICV: La regidora Pi- larEslavaafifirmavaquela Generalitat havia reduït un 52% la subvenció. Està clar doncs, Artur Mas i el seu grup d’amics de la tisora en tenen la culpa... Segons CIU: Jordi Gili sortia al tall, per defensar l’honorabilitat dels tòtems del govern català. «Sí, però és que ara la Generalitat rep zero de l’estat». Ah! com ens havíem oblidat dels dolents de Madrid! Les tisorades seves estan deixant en joc de nens les anteriors, perpetrades pels convergents perquè no tenien més remei, pobrets. Segons PP: «Al fifinal la culpa es siempre de los mismos», es queixava el diputat a Madrid. Que per restablir l’honor del seu gremi de posseïdors de cadires de congrés, entre les que s’hi compta la noia simpàtica del «que se jodan», no li quedava una altra que tornar a l’inici del cercle viciós: «Este ayuntamiento tiene 20 millones en el banco y la opción de poner dinero pero al fifinal lo pagan las familias». Segons PSC: Una bola d’arbustos secs creua una carretera solitària al bell mig de Nou Mèxic. Conclusió: Potser la culpa de tot la tenen les famílies, els ciutadans, per seguir sostenint un sistema insostenible i aguantar estoicament les excuses d’uns polítics més entestats en culpar els rivals que solucionar els problemes. Però no ens facin cas, això ens passa realment per haver viscut molt per sobre de les nostres possibilitats.

la Riuada núm. 11  

Mitjà Pratenc de comunicació popular

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you