Page 1

la Riuada

www.lariuada.cat | NÚMERO 8 | DESEMBRE DEL 2011 |

MITJÀ PRATENC DE COMUNICACIÓ POPULAR

A FONS  PÀG. 2

BIMESTRAL GRATUÏT

ACTUALITAT  PÀG. 5

Continuen les marxes contra les retallades a la sanitat pública Més d’un centenar de manifestants desfilen cada dimarts per l’avinguda Montserrat per mostrar el seu rebuig a les retallades a la sanitat pública. XARXES  PÀG. 7

Més de 800.000 € per abocar sorra a la platja L’Autoritat portuària de Barcelona va abocar més de 110.000 tones de sorra per tal de contrarestar la pèrdua provocada per l’afectació que sobre els corrents marins té l’ampliació del port. Detall de les obres de construcció de l’estació de metro i rehabilitació de la Capsa a l’Avinguda Montserrat. C.F.

Un projecte de ciutat aturat ● Anàlisi

de les actuacions contemplades al Pla d’Actuació Municipal del govern local per al mandat 2011-2015 El passat novembre el consistori va aprovar el Pla d’Actuació Municipal (PAM) per al mandat 2011-2015. El nou context de crisi econòmica ha condicionat els projectes dels partits del govern local i ha obligat a reformular els que

venien heretats de l’anterior mandat. El document, que ha estat criticat per les forces polítiques de l’oposició, repeteix en la majoria dels casos projectes que no es van finalitzar en el seu moment i és molt imprecís en les fòrmules

a adoptar davant l’actual conjuntura de recessió. El creixement urbanístic ha quedat frenat, les grans obres del passat en que es va basar el model econòmic local són inviables i fan necessari un replantejament de l’actual model.

ACTUALITAT  PÀG. 4

L’alcalde entre els càrrecs més remunerats de l’AMB ● Un

grup d’onze càrrecs d’aquest organisme s’endú el 41% de les dietes previstes, més de 330.000 € anuals d’un total de 800.000 € ● Les retribucions dels representants polítics pels càrrecs a diferents organismes públics no acaben de quedar clares

XARXES  PÀG. 7

Demanen l’ampliació dels espais naturals del delta Set entitats ecologistes han engegat una campanya per a l’ampliació dels espais protegits del delta i han elaborat un document enviat al Departament d’Agricultura de Generalitat. XARXES  PÀG. 7

Les dones es reivindiquen a l’escenari del Kaddish Teatre Kaddish del Prat va estrenar l’obra Paraula de dona, un cabaret alternatiu, amb motiu del Dia contra la Violència de Gènere. Un espectacle on la paraula es complementària.


2

la Riuada

desembre de 2011

www.lariuada.cat

A FONS  SOCIETAT

 REDACCIÓ

L’aposta de les grans obres s’encalla

Aprovat el Pla d’Actuació Municipal (PAM) per al mandat 2011-2015

E

l ple municipal del mes de novembre va aprovar el Pla d’Actuació Municipal (PAM), que recull les línies estratègiques del nou govern pel mandat 2011-2015. Si els anteriors PAM’s contenien uns llargs llistats de mesures, aquesta vegada ens trobem amb una escassa concreció i, en canvi, un ampli espai descriptiu del context de crisi en que ens trobem. El document dividit en cinc blocs (persones, ciutat, equipaments, territori i economia), aglutina propostes dels programes electorals de l’equip de govern, la majoria de les quals ja estaven recollides en l’anterior PAM sense que es finalitzessin en el període previst. Urbanisme aturat La nostra ciutat ha estat farcida en els darrers anys de grues, excavadores, tuneladores i tot tipus de maquinària que ha modificat el territori com mai abans a la nostra història. Els projectes d’actuació territorial i urbana dels anteriors PAM es van fer en una cojuntura favorable a la construcció i estaven impulsats en base a l’ampliació de grans infraestructures, la construcció de les quals va generar conseqüències irreversibles no només en la configuració del territori. A la part sud, afectada per l’ampliació de port i aeroport, la reducció dels espais naturals i

La majoria de propostes del nou PAM són projectes inacabats de l’anterior

L’aturada dels grans projectes deixa en evidència la política urbanística

Les obres de la Línia 9 del metro i de la Capsa a l’alçada de l’Estruch, inacabades. C.F.

L’apunt

Programa d’actuació econòmica Les finances municipals tenen un lloc destacat en aquest PAM, mentre que en les anteriors edicions la gestió econòmica no havia tingut una consideració pròpia. Però no és novetat únicament aquesta inclusió, ho és el fet de que les polítiques d’austeritat han entrat a formar part de l’agenda política. Si les tisores són l’eina dels governs de la Generalitat i de l’Estat, l’ajuntament defensa unes polítiques d’austeritat “sense retallades”, cosa que resulta enormement contradictòria quan s’està fixant un vertader pla de reducció de la despesa pública. A diferència d’altres ajuntaments que s’han vist obligats a

presentar plans d’austeritat, els indicadors de les finances municipals del Prat són solvents i l’endeutament no és elevat (al nivell de la mitjana catalana). Amb les mesures econòmiques del PAM, el deute s’haurà de reduir el 25% i els serveis públics comptaran amb menys recursos. Entre d’altres qüestions, es restringiran la plantilla i els contractes municipals. Peró les mesures van més enllà del present mandat, ja que es volen potenciar les taxes per a que els usuaris paguin serveis fins ara gratuits i es limita de forma permanent el marge per a fer inversions.

de conreu va ser dràstica, mentre que a la zona nord, el reordenament de l’entorn de l’estació generat pel pas de l’AVE, va accelerar el tancament i desmantellament de fàbriques com La Seda, Paperera i Fisipe, així com diversos edificis de tota la zona van ser expropiats, desallotjats, enderrocats o van quedar afectats per les obres. Sobre aquestes dues zones es van planificar dos projectes, Prat Nord i Prat Sud, que eren la base del creixement urbanístic i que venien a justificar l’aplicació de mesures molt con-

flictives, especialment en el cas del primer que amenaçava seriosament amb fer fora dels seus habitatges als veïns de la part nord de les vies. Ara es troben aturats per, com explica el PAM, “quan es donin les condicions adients”, i la urgència amb que es van anunciar ja no és tanta. A l’espera d’aquestes condicions queden també les expectatives per construir habitatges de protecció social. Sense l’edificació en aquelles zones on estaven destinats, els reduïts serveis de l’oficina municipal Prat Espais SLU són la única base de tota la política d’habitatge pels propers anys, fonamentada en la promoció d’una borsa de lloguer que fins ara no ha funcionat i que és insu-


desembre de 2011

la Riuada

www.lariuada.cat

3

 A FONS En un moment de demanda popular de participació el PAM ni la contempla ficient davant la magnitud de la problemàtica. La posada en marxa d’un “servei de mediació residencial per facilitar la resolució de conflictes” que es preveu al PAM sembla, per desgràcia, més que necessària. Aquestes actuacions ara aturades eren el punt de partida d’un model de desenvolupament econòmic i social que semblava que tenia pressa per venir i que calia ajudar a implantar. L’ampliació de les infraestructures havia d’atreure inversions empresarials de sectors com la logística, els transports, els negocis i els serveis a les empreses, i els llocs de treball havien de compensar la desindustrialització per impulsar un creixement de la població i de la ciutat. “Una oportunitat única”, deia l’antic PAM 2008-2011. Però la crisi econòmica ha trastocat molts dels paradigmes econòmics i sobretot, territorials que afecten als municipis. A casa nostra, algunes obres a mitges comencen a formar part del paisatge habitual, i és difícil de donar cabuda en un PAM als solars buits i les ruïnes que

Esperant el metro Una altra infraestructura com el metro amb data d’arribada insegura concentra les prioritats de la intervenció urbanística dels propers anys. A l’arribada de les línies 1 i 9 es supedita la construcció de l’estació intermodal i les set estacions que s’estan construint a tot el municipi, un nombre menor de les previstes inicialment en haver -ne anul·lat la Generalitat dues a mitja construcció. “En funció de la programació pressupostària” queden a l’aire moltes actuacions a diversos carrers, la mateixa reducció que porta a replantejar els projectes de pàrquings previstos i introduir zones blaves als carrers comercials. Una recessió que es nota especialment en els equipaments: el Cèntric ha esgotat les inversions i la principal assignatura pendent està en el retard en la rehabilitació de la Capsa. Sobre el futur del Centre Artesà ni una línia.

SOCIETAT

 REDACCIÓ

esperen, sense gens d’entusiasme, que torni l’apetit urbanitzador. Els projectes han sigut agosarats, amb un cost molt elevat, econòmicament i social, i sembla que no estan disposats a caure en l’abandó. El nou PAM reprodueix bona part de les actuacions urbanístiques i territorials anteriors, però ara amb menys fascinació i mirant a un horitzó més llunyà i, de vegades, més hipotètic.

Mobilització davant del CAP Ramona Via contra les retallades sanitàries. A.M.

Indefinició a l’àrea de les persones

La Generalitat concentra la majoria de competències

A

l bloc del PAM dedicat a les persones, la crisi econòmica marca dos camps prioritaris, serveis socials i ocupació. L’intenció de dedicar-hi més recursos queda marcada però no hi ha gaire concreció en les mesures específiques per afrontar objectius tan complexes. En el primer cas, davant l’increment de persones aturades que perdran tot suport social, el PAM es remet al “Pla d’Inclusió Lo-

cal” aprovat l’any 2009 i a desplegar una “cartera de serveis de caràcter social” amb especial atenció al “fet migratori”. En l’àmbit laboral es parla de potenciar itineraris d’inserció laboral, impulsar la formació, millorar l’èxit escolar i consolidar la cultura digital. Tota una sèrie de mesures indefinides que se sumen a les propostes encara més ambigües per dinamitzar l’economia: millorar el teixit econòmic,

Manca de concreció en les mesures per afrontar les conseqüències de la crisi millorar el comerç local, posar en valor els nostres actius, etc. Propostes que encara es fan més inversemblants quan es veu que

SOCIETAT

 REDACCIÓ

La participació ciutadana desapareix dels plans locals Una de les absències més destacades del PAM respecte a anteriors edicions està en la desaparició de qualsevol referència a la participació ciutadana. Inclús en la realització de l’anterior Pla es va donar una aparença participativa enviant

la majoria dels equipaments projectats per “contribuir a la cohesió social”, excepte el cas de l’UPASS (Unitat de Primera Atenció de Serveis Socials), són competència directa de la Generalitat de Catalunya: habitatges de protecció social, centre d’urgències de 24 hores (CUAP), una nova residència de gent gran i una nova escola, així com les competències laborals i moltes de les referents als serveis socials.

el document preliminar a les entitats. Val a dir que aquella crida, titulada “Digues-hi la teva!”, es limitava a una recomanació a llegir el document ja elaborat i una invitació a “que hi feu les vostres aportacions” amb la promesa de que “se-

ran ben rebudes i estudiades”. Que aquell procés va ser més aparent que real ho demostra el fet que el document preliminar i el que es va acabar aprovant eren pràcticament idèntics. En aquest PAM no només no s’han guardat aquelles

mínimes formes participatives sinó que n’ha desaparegut tota referència en el contingut, i això que en l’anterior edició “un dels elements fonamentals per assolir les fites que enunciem al PAM és una ciutadania compromesa, activa i implicada”. L’objectiu del PAM 2008-2011 era el de treballar en: “noves fòrmules i instruments de participació dels ciutadans i ciutadanes en el govern

de la ciutat”, i es concretava en “l’impuls als àmbits de participació ciutadana, consells sectorials o territorials de ciutat, i suport a les entitats de la ciutat”, i en la “generació de processos participatius”. Aquests objectius no només no van acabar assolint-se en cap mecanisme participatiu remarcable sinó que en l’actual PAM ja ni s’esmenten. És paradoxal que ara que milers de ciutadans han

sortit al carrer a exigir una democràcia més representativa, establint noves fòrmules de participació a través d’assemblees, i demanant que s’aprofiti l’avenç tecnològic per una implicació més directa dels ciutadans en els assumptes polítics, precissament els partits del govern local s’oblidin del tema, quan teòricament havia estat molt prioritari i inclús n’havien fet bandera electoral.


4

la Riuada

www.lariuada.cat

desembre de 2011

ACTUALITAT  POLÍTICA

 REDACCIÓ

Lluís Tejedor cobra 27.000 euros de l’Àrea Metropolitana per 29 reunions S egons informava el diari El País l’alcalde del Prat es troba entre els 11 càrrecs més beneficiats pel repartiment de dietes de L’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). L’AMB reparteix entre els seus 90 membres un total de 800.779 euros anuals en concepte de retribució per assistir a les seves reunions plenàries o comissions. Tots ells són alcaldes i regidors representants dels diferents municipis integrants i pertanyen a totes les formacions polítiques. Un grup d’11 càrrecs, entre els quals es troba l’alcalde del Prat, són els millor retribuïts, emportant-se ells sols un 41% d’aquesta quantitat (333.300 €). En concret, Lluís Tejedor, cobra 27.000 euros per assistir a 29 reunions, uns 1.000 euros per cada sessió, les quals, segons el diari “en la seva ma-

dietes no entren dins la prohibició perquè es consideren “indemnitzacions” i no salari. En aquest sentit la “dieta” de 27.000 euros que rep Lluís Tejedor per part de l’AMB s’afegeix als 70.300 euros que cobra pel seu sou públic com alcalde del Prat. Sergi Alegre, també regidor d’IC-V al consistori, és l’altre polític pratenc membre del consell de l’AMB, però la retribució de l’alcalde és major en ser vicepresident.

onze càrrecs es troben els alcaldes d’altres poblacions de la comarca com Cornellà, l’Hospitalet, Sant Joan Despí i Castelldefels. Segons la legislació no es pot cobrar més d’un sou de diferents institucions públiques però aquestes

L’acumulació de càrrecs Només un dia després del seu nomenament per aquest càrrec a l’AMB, Lluís Tejedor va ser també nomenat vicepresident de la Federació de Municipis de Catalunya, càrrec que ostentarà els propers quatre anys. El 27 d’octubre passat, fou també nomenat vicepresident del Consell de Governs Locals, organisme

depenent de la Generalitat conformat per 100 alcaldes i alcaldesses. A aquests càrrecs s’han d’afegir el de vocal del consell d’administració de l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM), vocal del consell de l’Entitat Metropolitana del Medi Ambient, membre del consell d’administració de l’Autoritat Portuària de Barcelona, vicepresident del consell general de “l’associació privada sense ànim de lucre” Pla estratègic de Barcelona, entre d’altres càrrecs, i a l’espera del que pugui succeir amb la creació del nou consell rector de gestió de l’aeroport del Prat del que fins ara també havia estat membre en representació del Prat. De la majoria d’aquests organismes es desconeixen les dietes o “indemnitzacions” que reben els seus membres.

LABORAL

 REDACCIÓ

SOCIETAT

Moment de la signatura de la constitució de l’AMB. E.P. joria són breus i rutinàries, i quasi no exigeixen desplaçaments”. Molt menys si el desplaçament és des del Prat de Llobregat fins a la seu de l’organisme que es troba a la Zona Franca. L’alcalde de Barcelona, Xavier Trias, que presideix l’AMB,

i la portaveu del grup socialista de l’Ajuntament de Barcelona, Assumpta Escarp, han justificat les dietes, assegurant aquesta, que tot i que les reunions duren només 20 minuts: “darrera hi ha un gran treball previ”. Entre la resta del llistat dels

 REDACCIÓ

L’atur repunta al Prat el mes d’octubre, iguala la mitjana catalana i supera la del Baix Llobregat

Expedient policial per parlar en català a l’aeroport

A l’octubre, l’OTG del Prat va enregistrar 123 persones més a les llistes de l’atur respecte el mes de setembre, i en comparació a fa un any, s’hi han afegit 265. El primer trimestre de l’any, l’atur al Prat va superar les 5.600 persones, i des d’aleshores s’havia anat reduint però aquesta tendència es va trencar. Si bé el nombre de gent sense feina es manté per sota de les xifres de principis d’any, és superior al de l’any passat. El creixement mensual de l’atur ha estat del 2,3%, per sobre de la comarca (1,4%)

El 21 de novembre un agent de la guàrdia civil va protagonitzar un nou incident per qüestions lingüístiques durant el control rutinari de seguretat de l’aeroport del Prat. Una estudiant manresana d’Erasmus denuncia que l’agent de torn va demanar-li que obrís la maleta i quan va contestar en català, aquest, visiblement molest, va dir-li que fes el favor de parlar-li en castellà, al·legant que ell ni l’entenia, «ni havia de fer-ho». La noia va recordar el seu dret de parlar en la seva llengua dins el seu

Detall d’una oficina del SOC. Araponent.cat

i la taxa d’atur se situa en el 15,6%. L’atur ha crescut més entre els homes, però les dones pateixen una taxa d’atur més elevada, que és del 17,8% envers el 14,7% d’atur masculí. Per sectors, els serveis han generat la majoria de persones aturades, que han crescut el 7% en els darrers 12 mesos. La construcció pateix un creixement de l’atur més intens (19%) mentre que al sector industrial s’ha reduït el 17% en el darrer any. També cau el nombre de persones que s’incorporen per primera vegada al mercat laboral.

territori, i en aquest moment l’agent es va exaltar i va sentenciar «estamos en España y si no te has leído la Constitución no es mi problema, pero estás obligada a hablarme en la lengua del país. El catalán sólo es un dialecto del español, y eso es una falta de respeto a la autoridad». Acte seguit, el guàrdia civil li va demanar la documentació i li va obrir un expedient policial. Per tal d’evitar la pèrdua del vol, l’estudiant va accedir a la seva reclamació «amb una gran ràbia continguda», segons remarca.


desembre de 2011

la Riuada

www.lariuada.cat

5

 ACTUALITAT SANITAT

 REDACCIÓ

Les mobilitzacions en defensa de la sanitat pública continuen en línia ascendent

D

es de principis d’agost, usuaris i usuàries de la sanitat pública indignats han sortit cada dimarts al carrer per manifestar la seva disconformitat amb la política de retallades de la conselleria de Salut de la Generalitat. Les marxes han anat creixent exponencialment en assistència, passant de la desena escassa de les primeres convocatòries, fins a estabilitzar-se, en una forquilla que va de les 130 a 150 persones. Les concentracions davant el CAP Ramona Via

varen començar com una iniciativa espontània d’un pratenc que va patir les retallades pressupostàries, les quals van reduir i demorar els tractaments que necessitava la seva malaltia. Després d’haver assistit a mobilitzacions a l’Hospital de Bellvitge aquest usuari va decidir traslladar la protesta al poble. Al Prat les restriccions en la cobertura de les baixes del personal sanitari imposades pel govern han fet que als CAP hi falti personal sanitari i que algunes vacants es cobreixin amb contractes molt precaris i de ma-

Les marxes reuneixen centenars de persones. O.R.

 REDACCIÓ

MEDI AMBIENT

Entitats ecologistes reclamen que s’ampliïn els espais naturals protegits Depana, Ecologistes en Acció-Les Agulles, Salvem la Zona Agrícola, Salvem Oliveretes, SEO/BirdLife, WWF i Llobregat SOStenible, les entitats que promouen la campanya per a l’ampliació dels espais protegits del Delta del Llobregat han elaborat un document en base a criteris ornitològics, que està essent enviat al

Departament d’Agricultura, exposant els arguments per l’inici del procés d’ampliació. Els eixos principals de la petició giren entorn de la necessitat d’aplicar els criteris dels apartats 1 i 2 de l’Article 4 de la Directiva Europea d’Aus, perquè quedin protegides les zones més adequades per a les es-

pècies de Cames llargues, Martinets menuts, Polles blaves, Terreroles vulgars i Txatracs menuts entre d’altre. El 5 de novembre, la plataforma va organitzar una trobada als Espais Naturals per informar sobre la nova delimitació a protegir i sobre les mesures a emprendre per aconseguir la

seva inclusió a las zones ZEPA. La nova colònia de gavina corsa establerta a la illeta del Riu, fora de les zones ZEPA, s’ha convertit en la causa fonamental de la petició. Aquesta colònia constitueix l’únic grup de cria fora del delta de l’Ebre, i l’únic a tota Europa. SEOBirdLife Internacional ha reconegut la necessitat d’incorporar noves àrees per preservar totes les espècies esmentades per la plataforma i proposa ampliar-les de 950 a 3.500 Ha. MEDI AMBIENT

 REDACCIÓ

POLÍTICA

José Blanco implicat en el cas Azkar del Prat

nera provisional. Tot això comporta principalment un allargament de les llistes d’espera. Les darreres marxes s’han celebrat enmig del debat iniciat pel pla de reestructuració de l’Institut Català de Salut per part de la conselleria de Salut, presidida per Boi Ruiz, i els insistents rumors sobre els plans del Govern per reformar l’ICS i reconvertir-lo en diferents empreses públiques, fet que facilitaria un procés gradual de privatització d’aquest organisme encarregat de la provisió dels serveis de sanitat pública.

José Blanco, portaveu del Govern sortint de José Luis Rodríguez Zapatero, ha estat implicat en el cas de tràfic d’influències per a la construcció d’unes installacions d’Azkar prop de l’aeroport del Prat al terme municipal de Sant Boi. Segons filtracions revelades pel diari El Mundo, José Antonio Orozco, vicepresident d’Azkar i amic de Blanco, va demanar l’ajut del ministre per aconseguir la construcció de la nau. A les transcripcions publicades, es fa patent la influència de Blanco en la gestió de l’alcalde de Sant Boi, Jaume Bosch. El cas ha passat ara a mans del Suprem.

 REDACCIÓ

SOCIETAT

El recapte del Banc d’Aliments compleix els objectius locals La darrera campanya del Banc d’Aliments «ha complert amb les expectatives al Prat de Llobregat», on, segons el coordinador local del recapte Lluís Magro, amb 40 voluntaris s’han recollit 17 contenidors als quatre punts entre el 26 i el 27 de novembre. Magro es declara «satisafet d’haver superat l’objectiu global de 800.000 quilograms».

Al Prat aquest ajut serà distribuït posteriorment per la delegació de Carites, cada cop més necesitada d’aliments. Segons Josep Maria Domingo, rector de la parróquia, «la demanda d’aquests lots d’aliments ha augmentat un 40% des del darrer any» i ja supera els 6.000€ mensuals en queviures per a 160-180 famílies.

 REDACCIÓ

LABORAL

La barrera d’aigua dolça a l’aqüífer pot passar a la Aser abandona el geriàtric sense pagar el personal història amb les retallades per sanejar l’ACA Amb l’objectiu de protegir l’aqüífer del delta i vistos els bons resultats de la primera fase, en funcionament des de el 2007, i que constava de 4 pous d’injecció, ara fa un any es va engegar la segona fase de la barrera hidràulica contra la intrusió d’aigua

marina, amb la qual cosa passaven a tenir 14 pous que injectaven 15.000 m3 /dia , caudal mínim que s’estima necessari per a frenar la intrusió en la seva totalitat. Efectes de les retallades Fa un mes escàs, producte

de les primeres retallades de l’actual govern de la generalitat, l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) informava de l’aturada d’aquest procés, encara que se sap que des del maig s’havia parat la injecció d’aigua i aquesta es llençava directament al mar. La millora

aconseguida en la qualitat de l’aigua soterrània, producte de la injecció continua d’aigua regenerada per la depuradora del baix, i reconeguda per la pròpia ACA pot passar a ser història amb el consegüent risc de deteriorament de l’aqüífer.

Al desembre el grup Aser ha abandonat la gestió de la residència per a gent gran de la carretera Onze de Setembre. El canvi de gestor no posarà fi al litigi dels treballadors i treballadores del centre, als que es deuen les tres darreres nòmines. El cas del Prat és un més d’una cadena d’im-

pagaments que es produeixen a la resta de l‘estat. L’equipament té 90 places per a residents i 24 de centre de dia. Té un conveni amb l’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials (ICASS) per donar servei a la gent gran i amb dependència, i ha passat a mans de la Fundació Pere Mata.


6

la Riuada

www.lariuada.cat

desembre de 2011

OPINIÓ La tira

Esteban

amb veu pròpia Òscar Ribas

L’AVE en crisi, hipocresia d’alta velocitat Pels que portem temps dient que això de l’AVE no és cosa bona, tant si ens ho mirem des del punt de vista del territori com des del punt de vista dels seus habitants, recentment ens han sorprès un reguitzell de declaracions de destacats membres de la nostre classe política criticant el model que representa l’AVE en temps de crisi. Al model de l’AVE, ara en crisi, li ha passat una mica com a l’especulació urbanística: mentre la cosa funcionava tothom semblava content, els

polítics es fregaven les mans, els ajuntaments omplien les seves arques municipals per l’activitat immobiliària, el sector de la construcció absorbia una bona part de mà d’obra, i les constructores i els seus accionistes (la banca en bona part) es “forraven”. Ningú semblava escoltar les veus crítiques (“coses d’ecologistes fanàtics i d’antisistema”) fins que la bombolla va esclatar i el model va caure pel seu propi pes. Si alguna cosa comparteixen l’AVE i l’especulació és allò que podríem anomenar “la cultura del pelotazo”. La cosa ja va començar amb un escàndol a principis dels 90 pel finançament il•legal del PSOE (972 milions) per part

de l’empresa SIEMENS, adjudicatària de l’AVE MadridSevilla. De casos que poden explicar part del fervor dels polítics per l’alta velocitat en tenim per parar un tren. Un dels mes sonats és el “pelotazo urbanístic” que va tenir lloc en la construcció de l’estació de l’AVE de Guadalajara, aixecada a la petita localitat de Yuste per a beneficiar els interessos immobiliaris del Conde de Murillo (el marit d’Esperanza Aguirre). Voleu saber l’última? La línia de l’AVE que connecta Toledo, Conca i Albacete ha tancat perquè no era rendible. La cosa no és per prendre-se-la a broma: mentre un km de ferrocarril costa tres milions d’euros, el km de l’AVE ronda entre els 12-35

milions segons l’orografia. El pressupost de l’AVE ronda actualment els 97.000 milions d ’e u r o s , entre el construït i el que ja està aprovat per a la seva realització. Tindrem la major xarxa d’AVE del món, però un pèssim sistema ferroviari, tant de passatgers com de mercaderies. Si s’hagués invertit en aquests sectors les quantitats que s’han invertit amb l’AVE, el nostre futur seria molt millor. Però es clar! L’AVE que ve de Madrid també passa pel

Prat, afectant greument el territori. Davant d’això com van reaccionar els politics locals? A priori a l’ajuntament teníem un govern d’ICV, un partit que defensava un model ferroviari calcat fil per randa al dels moviments d’oposició al TAV, basat en la substitució de l’AVE per trens 200 de tecnologia pendular.

Fins i tot a les comarques gironines ICV era part integrant de la coordinadora per una alternativa al TAV (COPalTAV). Aquí al Prat l’ajuntament s’afanya a vendre’ns l’AVE i defensar fins i tot la seva arribada a l’aeroport, amb una al•lucinant estació de l’AVE al Prat inclosa. En contra de les tesis de la Coordinadora Salvem el Delta. Coses de la política, ves!.

veure per creure

Què ha costat fer aquesta Riuada?

Taquilla fantasma

Redacció En aquest número, volem recordar o informar a la gent que té aquest exemplar a les seves mans i que llegeix La Riuada, que aquest projecte no rep cap mena de subvenció. Les nostres fonts d’ingressos es divideixen a parts iguals entre la publicitat, l’aportació dels subscriptors i les activitats extraordinàries que es fan. Sense aquestes aportacions, no podríem afrontar

La degradació de l’estació de RENFE d’El Prat ha augmentat un nou nivell: si no n’hi havia prou amb les goteres i els avisos indesxifrables de megafonia, ara la taquilla ha quedat deserta. En principi havia de ser una situació temporal, però des de l’agost no hi ha ningú per a resoldre incidents i consultes.

la Riuada

la despesa que genera treure 6000 exemplars al carrer cada dos mesos. És per això que volem animar-te a continuar donant suport a aquest projecte seguint sent subscriptor o començant a ser-ho. Sense l’aportació de tots i totes el projecte en paper i digital no podrà tirar endavant. Sense vosaltres aquest projecte no seria possible!

| bimestral gratuït d’informació local

DIPÒSIT LEGAL: GI-352-2010 | TIRATGE: 6.000

exemplars Pratenca de Comunicació Popular (APCP) PUBLICITAT: publicitat@lariuada.cat Els comentaris i opinions publicades són propietat dels seus autors i la Riuada no se’n fa responsable. Les nostres opinions queden expressades a l’editorial. Per fernos arribar temes o informacions del Prat podeu escriure a redaccio@lariuada.cat o visitar www.lariuada.cat EDITA I DISTRIBUEIX: Associació


desembre de 2011

la Riuada

www.lariuada.cat

7

 XARXES SOCIETAT

 REDACCIÓ

Més de 800.000 euros per abocar sorra a la platja el mes d’octubre

L

’Autoritat Portuària de Barcelona (APB) va abocar més de 110.000 m3 de sorra a la platja del Prat per evitar, com cada any, la regressió costanera provocada per l’ampliació del port. Enguany, però, aquesta aportació no ha estat de gaire utilitat, no només perquè es va fer el mes d’octubre, i no el juny com és habitual —just abans de la temporada de bany—, sinó també per les fortes tempestes que hi va haver el novembre. L’operació es va adjudicar a l’empresa Dravo S.A. per 825.928€. La raó d’aquest retard, segons va explicar Sergi Alegre, tinent d’alcalde d’Urbanisme i Medi Ambient, va ser que el lloc proposat per l’APB al Ministeri de Medi Ambient per extreure la sorra no complia els requisits de qualitat. Finalment, es va dragar de les proximitats del dic de Port Ginesta.

 REDACCIÓ

POLÍTICA

Teatre Kaddish contra la violència de gènere Teatre Kaddish del Prat va estrenar l’obra Paraula de dona, un cabaret alternatiu, amb motiu del Dia contra la Violència de Gènere. Un espectacle complet i total, on la paraula es complementa amb la cançó i juntes són el nucli del show. Paraula de dona va ser estrenada per primera vegada ara ja fa dos anys a La Capsa. Maria Donoso, directora i es-

criptora dels textos, alhora que protagonista de l’obra juntament amb les seves set companyes considera que “cal tenir present que la música era aleshores l’única protagonista a escena». Les paraules de Maria Donoso complementen avui les cançons, que d’una manera o altra, parlen i critiquen, se’n riuen o ressalten, la figura de la dona.

 REDACCIÓ

MEDI AMBIENT

Ecologistes en Acció presenta propostes en el seu 5è congrès Un vaixell draga anualment tones d’arena a la platja per evitar la regressió. E.R. Aquesta operació d’aportació de sorra s’ha fet els darrers anys per tal de contrarestar la pèrdua provocada per l’afectació que sobre els corrents marins té l’ampliació del port. Diversos grups ecologistes, entre ells la Coordinadora contra les infraestructures del Delta,

ja van advertir que aquesta situació es produiria. Alegre, en una entrevista a Prat Ràdio, va reconèixer que aquesta no és una bona solució i va apostar per la construcció d’un espigó per evitar la regressió de la platja. Els experts, però, asseguren que tampoc és un bon

remei, ja que la qualitat de l’aigua es veuria afectada. Altres platges, com la de Gavà i la de Viladecans, també s’han vist afectades. De fet, els veïns de Gavà Mar han denunciat aquests últims dies l’espectacular regressió que està patint la platja.

Ecologistes en Acció va celebrar a Sant Cosme el seu 5è Congrés Confederal, sota el títol “ecologisme social: transformar en la crisi”. Aquest Congrés ha servit per debatre les seves línies de treball per als propers tres anys i incloïa una sèrie de tallers i accions. Aquesta associació s’adscriu a l’ecologisme social, que entén que el seu origen està en el

model de producció i consum. El 5è Congrés ha emmarcat els actuals problemes mediambientals en la crisi, que deteriora els drets humans i reforça un autoritarisme econòmic, militar i governatiu. Les propostes, que passen per la transformació, són diverses: justícia social, decreixement, biomimesi, principi de precaució, lentitud. MEDI AMBIENT

 REDACCIÓ

Plomalls invasors desterren la flora local L ’acció directa de l’home no és l’única causa que pot posar fi a l’existència de la fauna animal o vegetal d’una regió. La proliferació de plantes invasores introduïdes per negligència o desconeixement en alguns ecosistemes s’ha convertit en una de les causes principals d’extermini d’espècies autòctones, fent desaparèixer poblacions locals o creant híbrids genètics que acaben amb segles d’evolució. Un dels casos més coneguts és el de la «cortaderia selloana», més coneguda com ‘plumero’ o ‘plomall de la pampa’, que està ocasionant greus trastorns a

Sovint aquest plomalls decoren racons públics del municipi. E.R.

la flora autòctona de tot Catalunya. Els últims 15 anys s’ha incrementat la seva presència al Delta del Llobregat, de forma que la Pampa s’ha anat reproduint als marges de les carreteres, camps abandonats i a la vora dels cursos d’aigua, arribant a convertir-se en l’única espècie vivent a algunes zones. Les administracions públiques, i sobretot els ajuntaments, tenen part de culpa, ja que en realitzen un ús abusiu com a planta ornamental. Actualment és un dels vegetals que més es planten a les rotondes, situades moltes d’elles al mig d’ambients naturals. La seva intensiva

utilització en jardineria i l’enorme capacitat reproductora i de dispersió de les seves llavors fa que importants extensions dels espais naturals del Delta i de les zones properes es trobin cobertes d’aquest monstre invasor que elimina qualsevol rastre de vida vegetal al seu voltant. Aquesta gran capacitat reproductiva fa que la principal mesura per a eliminar-ne el creixement passi per que els ajuntaments del Delta, i sobre tot els que diuen tenir més consciència medi ambiental, eliminin aquesta espècie de les seves zones enjardinades i evitin utilitzar-la en el futur.


8

la Riuada

www.lariuada.cat

desembre de 2011

XARXES  ENTREVISTA

 REDACCIÓ

«Les coses poden canviar, i a pitjor, si no fem res per arreglar la sanitat» Antonio Moreno Navarro | usuari «indignat» de la sanitat pública —Està en perill la sanitat pública? —Estic convençut que sí. La informació que he anat rebent dels companys de les manifestacions de Bellvitge s’ha anat acomplint. A mida que en Boi Ruiz des de la Conselleria de Sanitat vagi privatitzant per parts la sanitat pública aquesta esdevindrà un negoci, i quan curar algú no sigui rendible podrà tenir problemes. —Com a usuari de la sanitat pública, com t’han afectat les retallades? —A principis d’aquest maig esperava una prova per saber com havia de seguir el meu tractament de quimioteràpia. En veure que no m’avisaven vaig anar a l’oficina d’atenció a l’usuari i em van dir que no podíem fer més que esperar ja que a causa dels acomiadaments les llistes d’espera s’estaven allargant. Em van informar que el personal sanitari estava tallant l’autovia des del mes d’abril i em van preguntar si em volia afegir a la protesta, i així ho vaig fer. Un altre exemple el vaig tenir al mes de juny quan m’havien de fer una operació i un cop ingressat em van dir que havia de tornar a casa perquè no havien trobat cap anestesista. Però m’he assabentat de casos més dramàtics que el meu. Les retallades ens afecten per molt que el senyor Boi Ruiz digui el contrari. I així li vaig transmetre quan vaig poder parlar amb ell per telèfon. —Com vas arribar a parlar amb en Boi Ruiz? —Vaig sentir-lo per TV3

Un gra de sorra enfront Boi Ruiz Des de l’experiència que pateix en tant que malalt de càncer, aquest pratenc ens explica com la seva presa de consciència l’ha empès a mobilitzar els seus conciutadans per defensar la sanitat pública. Moreno s’entossudeix a contradir el conseller Boi Ruiz i ens narra en primera persona com les retallades han afectat el tractament que rep a Bellvitge. LLEGIU L’ENTREVISTA A:  www.lariuada.cat Antonio Moreno es manifesta cada dimarts al Prat contra les retallades. O.R.

He tingut oportunitat de tornar a fer alguna cosa per als altres i ser un granet de sorra més»

Ingressat, em van dir que havia de tornar a casa perquè no havien trobat cap anestesista»

dient que hi havia un alarmisme excessiu ja que tothom qui ho necessités seria ben atès. Aleshores vaig trobar-me amb la necessitat d’escriure-li una resposta. Va coincidir que en una manifestació a Bellvitge va venir el periodista Jordi Évole i vaig poder parlar amb el conseller per dir-li que no era veritat el que deia, que mentia. Ell va manifestar que volia parlar personalment fent un cafè amb alguns usuaris. Vam tenir una primera cita, però es va anul·lar, a hores d’ara encara estem esperant que ens digui alguna cosa.

—Més d’un centenar de persones es manifesten cada dimarts al Prat, a què creus que es deu aquest èxit? —Els companys de la manifestació de cada dimecres a Bellvitge es lamentaven de la poca implicació dels usuaris. Vaig posar una nota al Facebook dient que em trobava com si fos un gra de sorra en un mar de bates blanques. Després de posarme en contacte amb dues associacions pratenques de forma infructuosa, vaig parlar amb una amiga i el dos d’agost vam anar dos matrimonis a l’ambula-

tori Ramona Via amb una pancarta per animar la gent. Vam decidir concentrar-nos els dimarts per engrescar tothom a assistir a les manifestacions dels dimecres a Bellvitge. La setmana següent vaig ser jo sol i la meva fi lla em va fer la foto. La tercera setmana s’hi va afegir una altra persona. A les concentracions de Bellvitge vaig coincidir amb una companya de l’Acampada Prat i posteriorment en una trobada que es va fer als Jardins de la Pau vaig plantejar que s’afegissin a les concentracions dels dimarts al CAP Ramona Via. A partir d’aquí, cada cop s’hi ha anat afegint més gent. —Com t’agradaria que continués la lluita contra les retallades al Prat? —Augmentant la quantitat de manifestants, i si fóssim molta gent, els mitjans de comunica-

ció s’implicarien com ja està passant a Bellvitge, i els polítics tindrien més pressió. —Quines coses t’aporta a nivell personal l’experiència de les mobilitzacions? —M’ha aportat moltíssimes satisfaccions. De jove vaig ser enllaç sindical a l’empresa, i després de tot aquest temps he tingut l’oportunitat de tornar a fer alguna cosa per als altres i ser un granet de sorra més per intentar millorar aquest món. —Hi ha gent que pensa que les coses no canviaran. Tu que ets tan optimista, què els diries? —Sí, les coses poden canviar, i a pitjor si no fem res. Està clar que si no ho intentem, en lloc d’avançar tirarem enrere. Sóc optimista, crec que si som prou gent per a pressionar els polítics, s’ho repensaran.

contrapunt Argumentari de la crisi Guerra del totxo Ara un dels arguments més de moda entra la classe política és llançar-se les totxanes pel cap. Aquests instruments de construcció que en altre temps, no gaire llunyà, els cobrien d’or ara serveixen com a arma política. “El Prat Nord trigarà molt a fer-se, és la fi de la vostra cultura del totxo”, acusa Antonio Gallego al govern municipal. Duarte, té per costum respondre-li amb València i Marina d’Or. «Dame argo» Un altre leitmotiv de l’època és que no hi ha diners. «No tenim seguretat pressupostària per fer tot el que apareix al PAM», afirmava Rafa Duarte. Molt de compte perquè l’alcalde ho té molt clar, així que prepareu les vostres carteres: «us heu de fer a la idea que no hi ha sortida possible d’on estem si no apugem els impostos. L’IBI s’ha d’incrementar i la gent ha de pagar més». Sens dubte una gran notícia pels aturats i pels que ja no tenen ni subsidis... El gran germà us vol vigilar. Ja sabem que els partits conservadors tenen certa obsessió amb la seguretat. L’última moda són les càmeres de seguretat. A l’octubre es van proposar al ple per part dels seients del PP. Argument: més protecció dels béns i llibertat de les persones. Posició: les zones amb índex elevat de delictes. Segurament la presència de càmeres pot evitar delictes, però clar, pot motivar a cometre’ls igualment però fora de pla. Els canvis constants de zones conflictives podrien convertir El Prat en un autèntic Show de Truman. Això sí, la venda dels drets televisius podria arreglar els problemes financers de l’ajuntament.

feliç

2012!

facebook / twitter 13conceptos

La Riuada Núm. 8  

Mitjà preatenec de comunicació popular

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you