desembre de 2011
la Riuada
www.lariuada.cat
3
A FONS En un moment de demanda popular de participació el PAM ni la contempla ficient davant la magnitud de la problemàtica. La posada en marxa d’un “servei de mediació residencial per facilitar la resolució de conflictes” que es preveu al PAM sembla, per desgràcia, més que necessària. Aquestes actuacions ara aturades eren el punt de partida d’un model de desenvolupament econòmic i social que semblava que tenia pressa per venir i que calia ajudar a implantar. L’ampliació de les infraestructures havia d’atreure inversions empresarials de sectors com la logística, els transports, els negocis i els serveis a les empreses, i els llocs de treball havien de compensar la desindustrialització per impulsar un creixement de la població i de la ciutat. “Una oportunitat única”, deia l’antic PAM 2008-2011. Però la crisi econòmica ha trastocat molts dels paradigmes econòmics i sobretot, territorials que afecten als municipis. A casa nostra, algunes obres a mitges comencen a formar part del paisatge habitual, i és difícil de donar cabuda en un PAM als solars buits i les ruïnes que
Esperant el metro Una altra infraestructura com el metro amb data d’arribada insegura concentra les prioritats de la intervenció urbanística dels propers anys. A l’arribada de les línies 1 i 9 es supedita la construcció de l’estació intermodal i les set estacions que s’estan construint a tot el municipi, un nombre menor de les previstes inicialment en haver -ne anul·lat la Generalitat dues a mitja construcció. “En funció de la programació pressupostària” queden a l’aire moltes actuacions a diversos carrers, la mateixa reducció que porta a replantejar els projectes de pàrquings previstos i introduir zones blaves als carrers comercials. Una recessió que es nota especialment en els equipaments: el Cèntric ha esgotat les inversions i la principal assignatura pendent està en el retard en la rehabilitació de la Capsa. Sobre el futur del Centre Artesà ni una línia.
SOCIETAT
REDACCIÓ
esperen, sense gens d’entusiasme, que torni l’apetit urbanitzador. Els projectes han sigut agosarats, amb un cost molt elevat, econòmicament i social, i sembla que no estan disposats a caure en l’abandó. El nou PAM reprodueix bona part de les actuacions urbanístiques i territorials anteriors, però ara amb menys fascinació i mirant a un horitzó més llunyà i, de vegades, més hipotètic.
Mobilització davant del CAP Ramona Via contra les retallades sanitàries. A.M.
Indefinició a l’àrea de les persones
La Generalitat concentra la majoria de competències
A
l bloc del PAM dedicat a les persones, la crisi econòmica marca dos camps prioritaris, serveis socials i ocupació. L’intenció de dedicar-hi més recursos queda marcada però no hi ha gaire concreció en les mesures específiques per afrontar objectius tan complexes. En el primer cas, davant l’increment de persones aturades que perdran tot suport social, el PAM es remet al “Pla d’Inclusió Lo-
cal” aprovat l’any 2009 i a desplegar una “cartera de serveis de caràcter social” amb especial atenció al “fet migratori”. En l’àmbit laboral es parla de potenciar itineraris d’inserció laboral, impulsar la formació, millorar l’èxit escolar i consolidar la cultura digital. Tota una sèrie de mesures indefinides que se sumen a les propostes encara més ambigües per dinamitzar l’economia: millorar el teixit econòmic,
Manca de concreció en les mesures per afrontar les conseqüències de la crisi millorar el comerç local, posar en valor els nostres actius, etc. Propostes que encara es fan més inversemblants quan es veu que
SOCIETAT
REDACCIÓ
La participació ciutadana desapareix dels plans locals Una de les absències més destacades del PAM respecte a anteriors edicions està en la desaparició de qualsevol referència a la participació ciutadana. Inclús en la realització de l’anterior Pla es va donar una aparença participativa enviant
la majoria dels equipaments projectats per “contribuir a la cohesió social”, excepte el cas de l’UPASS (Unitat de Primera Atenció de Serveis Socials), són competència directa de la Generalitat de Catalunya: habitatges de protecció social, centre d’urgències de 24 hores (CUAP), una nova residència de gent gran i una nova escola, així com les competències laborals i moltes de les referents als serveis socials.
el document preliminar a les entitats. Val a dir que aquella crida, titulada “Digues-hi la teva!”, es limitava a una recomanació a llegir el document ja elaborat i una invitació a “que hi feu les vostres aportacions” amb la promesa de que “se-
ran ben rebudes i estudiades”. Que aquell procés va ser més aparent que real ho demostra el fet que el document preliminar i el que es va acabar aprovant eren pràcticament idèntics. En aquest PAM no només no s’han guardat aquelles
mínimes formes participatives sinó que n’ha desaparegut tota referència en el contingut, i això que en l’anterior edició “un dels elements fonamentals per assolir les fites que enunciem al PAM és una ciutadania compromesa, activa i implicada”. L’objectiu del PAM 2008-2011 era el de treballar en: “noves fòrmules i instruments de participació dels ciutadans i ciutadanes en el govern
de la ciutat”, i es concretava en “l’impuls als àmbits de participació ciutadana, consells sectorials o territorials de ciutat, i suport a les entitats de la ciutat”, i en la “generació de processos participatius”. Aquests objectius no només no van acabar assolint-se en cap mecanisme participatiu remarcable sinó que en l’actual PAM ja ni s’esmenten. És paradoxal que ara que milers de ciutadans han
sortit al carrer a exigir una democràcia més representativa, establint noves fòrmules de participació a través d’assemblees, i demanant que s’aprofiti l’avenç tecnològic per una implicació més directa dels ciutadans en els assumptes polítics, precissament els partits del govern local s’oblidin del tema, quan teòricament havia estat molt prioritari i inclús n’havien fet bandera electoral.