Issuu on Google+

la Riuada

www.lariuada.cat | NÚMERO 6 | JULIOL-AGOST DEL 2011 |

MITJÀ PRATENC DE COMUNICACIÓ POPULAR

A FONS  PÀG. 2

BIMESTRAL GRATUÏT

ACTUALITAT  PÀG. 5

El tancament del CAP Pujol Capsada s’afegeix a la retallada de l’atenció primària Es tracta d’una aturada tècnica que permet fer les obres de remodelació del centre, però no es pot descartar que l’execució es vegi afectada per les limitacions pressupostàries, ja que el seu cost es va estimar abans de les retallades. ACTUALITAT  PÀG. 4

La primera assemblea del 29 de maig va ser la més multitudinària en aplegar més de 200 persones. S.V.

Crònica d’una indignació ✔ Diversos

pratencs ens expliquen els motius que els han portat a organitzar-se i sortir al carrer a protestar contra la situació actual Des de la primera nit del dilluns 16 de maig en que s’acampa a la plaça Catalunya de Barcelona diversos són els pratencs que pernocten i participen activament a les comissions i assemblees. Alguns posteriorment seran l’em-

brió de l’assemblea que es crearà a la nostra població. Aquesta, després d’uns mesos frenètics d’activitat, segueix activa i amb intenció de continuar. Els seus membres continuen organitzant activitats i participant en les

nombroses mobilitzacions convocades arreu i, com tot el moviment, es troben en un període de reflexió per definir els objectius i organitzar-se de cara a una tardor que es presenta convulsa.

ACTUALITAT  PÀG. 5

El polítics s’apugen el sou amb el nou mandat

Associacions ecologistes donen la bandera negra a la platja del Prat Les conclusions d’un estudi d’Ecologistes en Acció i un de la Fundació Mar contrasten amb la recent concessió de la bandera blava a la platja. En concret la Fundació Mar atorga la nota més baixa al Delta del Llobregat amb un 3,5. ACTUALITAT  PÀG. 5

La ‘Marea Groga’ s’estén pels carrers en defensa de l’educació pública El moviment adverteix que les retallades dràstiques en educació estan afectant no només els llocs de treball del personal, sinó també la qualitat de l’ensenyament. XARXES  PÀG. 7

✔ Les

noves disposicions anul·len les retallades de l’anterior mandat

Per nombre d’habitants calen dues biblioteques més al Prat

✔ Les

Segons el Mapa de Lectura Pública, el Prat hauria de disposar d’una Biblioteca Central Urbana i dues Biblioteques Locals (o de barri).

noves regidories volen acontentar tothom

Els polítics en l’acte de Constitució del nou Ajuntament al teatre Modern. M.A.


2

la Riuada

www.lariuada.cat

juliol-agost de 2011

A FONS   REDACCIÓ

De plaça Catalunya a plaça de la Vila

SOCIETAT

El moviment dels indignats prepara una nova fase de mobilitzacions

E

n David, un pratenc de 25 anys, estava exultant aquells primers dies: “És el millor que ens ha passat en molt de temps. És una eina que cal aprofitar, tinc l’esperança que si no fa canviar les coses a curt termini serà un referent per tot el que vindrà”. Aquesta esperança de canvi va mobilitzar milers de persones convertint durant setmanes la plaça de Catalunya i la de la Vila en espais de debat on s’uniren protestes i lluites. Els motius dels participants eren molt variats. De fons un discurs de «cabreig» que criticava radicalment el sistema polític, econòmic i financer, un rebuig frontal a les mesures imposades des dels governs per afrontar la crisi en recaure sobre les classes populars i afectar drets elementals com la sanitat i l’educació, l’exigència de replantejar el sentit de la democràcia i la representativitat, i l’oposició a tota mena de sigles partidistes, lideratges i institucions. Les demandes de canvi que s’exigien des de les assemblees, mecanisme de representació horitzontal escollit pel moviment, eren de molts tipus, tan diverses que algunes podien ser contradictòries. Alguns desconfiaven, s’ho miraven sense implicar-s’hi, però centenars de persones des del principi van participar activament en les comissions que es van anar creant. La multitud de persones que omplien les

He vist l’engany en què vivim. He despertat i ja no puc tornar a la meva vida anterior» És molt important que es cohesioni un grup de gent disposada a lluitar en aquest poble»

Cassolada de protesta el dia de l’acte de constitució del nou Ajuntament el passat 11 de juny. M.A.

L’apunt

L’origen del moviment El moviment dels indignats es va iniciar el passat 15 de maig promogut per un grup fins llavors desconegut denominat «Democràcia Real ja!». En un manifest, difós principalment per les xarxes socials, denunciaven sentir-se «indignats pel panorama polític, econòmic i social» i cridaven a la mobilització per «construir una societat millor» convocant manifestacions a diferents capitals de l’estat a la que van respondre milers de persones. L’èxit inesperat de la mobilització va empènyer molts dels participants, dels quals es desmarcarien els convocants inicials, a acampar a les places per exigir els canvis

que es demanaven, seguint l’estela del que havia succeït pocs mesos abans a la simbòlica plaça Tahrir del Caire. El desallotjament dels acampats de la plaça del Sol de Madrid per la policia la primera nit va fer d’espurna per estendre les acampades arreu de tot l’estat i multiplicar en milers les persones que fins llavors eren unes desenes. A la plaça Catalunya de Barcelona el primer dia no passaven de 30 les persones que hi dormien, però en pocs dies hi pernoctaven i participaven a les assemblees centenars de persones, convertint-se en una plaça referencial del moviment.

places i el caràcter obert de totes les assemblees feia possible que moltíssima gent pogués sentir-se partícep del que estava passant. L’infermera Ana Mª sentia «l’emoció de canviar aquest sistema tan fastigós que vivim a nivell mundial. Hem de començar des de baix a fer una transformació social». Sergi reflexionava «espero que es creï i consolidi una consciència col·lectiva que les coses no van bé. Cal acostar el poder a la ciutadania i apostar per la màxima participació de tothom”. Eduardo veia «l’oportunitat de conèixer gent que són afins a la meva forma de

pensar i basar-nos en unes idees sobre el món que ens agradaria construir entre tots.» Gent de totes les condicions i edats s’han barrejat en aquest moviment de protesta, l’indignació és transversal i intergeneracional. Els més veterans amb d’altres lluites a l’esquena també l’acollien amb il·lusió. Luca explicava que «apareix una opció de lluita. Sembla el despertar d’un sector de la joventut que estava com adormit, i a sobre, ha fet un desafiament a tota la política oficial». Hortènsia P. reconeix: «Estic aquí per redescobrir la gent del poble». La seva companya d’assemblea Hortensia M. afirma amb determinació: «He despertat a un món que desconeixia. He descobert l’engany en què vivim i ja no puc tornar a la meva vida anterior».


juliol-agost de 2011

la Riuada

www.lariuada.cat

3

 A FONS Gent de tota condició i edat s’ha barrejat en aquest moviment de protesta

No hi ha uns objectius massa clars, és un dels desafiaments d’aquest moviment» Inici de la protesta al Prat El que ha succeït a Barcelona aquests darrers mesos està íntimament relacionat amb com s’ha iniciat i evolucionat el moviment dels indignats al Prat. Va ser l’amenaça de desallotjament de les places la matinada del 20 al 21 de maig, en motiu de la prohibició emesa per la Junta Electoral per la jornada de reflexió de les eleccions municipals, la qual va fer que al Prat s’hi donés el primer acte de protesta. Juan va ser un dels seus impulsors, va començar recollint signatures a la seva ferreteria «entre tres amics vam organitzar a través del Facebook una cassolada a la Plaça de la Vila pel divendres 20 de maig en suport de les acampades». Aquest primer acte espontani va reunir una quarentena de persones que es van solidaritzar amb la protesta que es feia a plaça Catalunya a la mateixa hora, i on milers de persones van fer inviable el desallotjament. Un nou intent va arribar el 27 de maig amb la polèmica actuació dels mossos d’esquadra. L’excusa de netejar la plaça va servir per desmuntar l’infraestructura dels acampats i colpejar de forma violenta els concentrats que hi resistien pacíficament. Aquesta actuació desproporcionada va donar una nova alenada al moviment a tot arreu. Un dia després, a la plaça de la Vila del Prat, una desena de persones muntaven una parada per recollir signatures en suport de les acampades i demanar la dimissió del conseller Felip Puig. Aquella tarda s’organitzaria una nova cassolada de protesta . A la nit, al voltant de la parada es van afegir les primeres tendes de cam-

Cal dir-ho

El futur del moviment A la pregunta sobre l’evolució del moviment sembla haver unanimitat en tots els membres de l’assemblea en que aquesta és una lluita de llarg recorregut que no s’ha acabat. El moviment ha tingut diverses fases i a hores d’ara es troba en un moment en què la participació multitudinària del principi ha baixat i el mes d’agost obre un període de reflexió per agafar forces de cara a una tardor que es presenta convulsa. Per a Pablo, arquitecte de 32 anys «és difícil saber cap a on va, entenc que cap a un partit polític no, seria un contrapanya i un primer grup de persones s’hi va quedar a dormir mentre apareixia un bloc de l’acampada a la xarxa. L’infraestructura es va mantenir a la plaça fins al 12 de juny com a espai de trobada, punt d’informa-

sentit», per a Lola es tracta de «trobar formes d’organització a partir de les assemblees que siguin sòlides». Per a Joaquín, treballador de la neteja, «hauria de recollir l’opinió de la gent treballadora i dels aturats». Per a Luca «sembla que no hi ha uns objectius massa clars a nivell general i això és un dels desafiaments que té aquest moviment». Per a Sara, estudiant i aturada de 24 anys «l’Assemblea d’aquí és molt jove, és molt nova i hem d’aprendre d’altres assemblees». Tot i així, pensa que «les coses encara s’enduriran més, la gent ho passarà pitjor i llavors tornaran a unir-se, sortir al carrer, i liar-la de veritat, ara a cadascú li ha d’arribar el seu moment per despertar».

ció i difusió del moviment a nivell local. L’Assemblea de la plaça La primera assemblea local es va celebrar el dia 29 de maig amb l’assistència d’unes 200 persones

després de la primera nit d’acampada i una cassolada. Des de llavors cada diumenge a les vuit de la tarda continuen realitzant-se a la plaça de la Vila, baixantne gradualment el nombre d’assistents. En aquella pri-

El moviment està en un període de reflexió organitzant-se per a la tardor mera assemblea es va acordar mantenir l’acampada i decidir cada diumenge sobre la seva continuïtat, es va estructurar en comissions que es reunien els dimarts i dijous, i es van marcar l’objectiu de difondre a nivell local el moviment. Els acampats a plaça Catalunya debatien en aquells moments si aixecar l’acampada, per descentralitzar el moviment en barris i pobles com a forma d’estendre’l arreu i enfortir-lo, com final-

ment van fer. Albert, estudiant de 19 anys, està molt d’acord amb aquest pas, creu que així «la gent podrà veure més reflectits els seus objectius i expressar les seves intencions d’una forma més propera i realista, però sempre recolzant-se en l’exterior». Lola, educadora de 53 anys que porta sis anys al Prat, també hi és favorable: «Al Prat és molt important que es cohesioni un grup de gent disposada a lluitar», per a ella l’objectiu és clar: «Hem de créixer com a persones capaces de fer una revolució». Olga, aturada de 33 anys, creu que «hem de començar a reorganitzarnos com a poble, ajudar-nos els uns als altres i tenir cura del veí». L’assemblea ha organitzat nombroses activitats i s’han realitzat diversos contactes amb sectors de la població en lluita i d’altres assemblees. El mes de juny va ser el més actiu destacant diverses cassolades i manifestacions, especialment polèmica la de l’11 de juny en protesta contra la constitució de l’ajuntament on es van increpar els regidors; xerrades sobre la situació laboral, la sobirania alimentària i d’alternatives al capitalisme; tallers de pancartes; assemblees sobre la crisi i una jornada el 18 de juny al Fondo d’en Peixo amb teatre, concerts i sopar en solidaritat amb un represaliat pratenc. A més, han participat com a assemblea local dins del bloc comarcal en les diverses mobilitzacions que s’han fet a Barcelona com la protesta davant del parlament contra les retallades del 14 i 15 de juny, la manifestació internacional del 19 de juny per una democràcia real i les darreres del 20 de juliol per aturar les retallades.


4

la Riuada

www.lariuada.cat

juliol-agost de 2011

ACTUALITAT  MEDI AMBIENT

 REDACCIÓ

La crisi no retalla els sous dels polítics La creació de noves regidories acontenta tothom

TREBALL

Mor un dels treballadors sinistrats a la Damm

Font: Ajuntament del Prat de Llobregat

E

ls sous de l’alcalde, els regidors i els diferents càrrecs electes de l’Ajuntament del Prat són més alts que els que cobraven el juny de l’any passat, quan es van retallar el salari seguint les directrius del Govern de reduir sous dels funcionaris per afrontar la crisi. Ara, però, en una època en què el ciutadà pateix per a conservar el seu lloc de treball i ha vist disminuir poc a poc els seus ingressos, els polítics deixen enrere aquell retall solidari. El Ple del passat 30 de juny va aprovar aquestes retribucions, ja que no estan fixades per llei. Així, l’alcalde cobra ara 70.300 euros anuals (2.165 euros més que l’any passat); els vuit tinents d’alcalde, 55.400; els regidors adjunts a l’àrea, 52.500; i els regidors amb delegació, 32.800 euros. També es va establir el que perceben els regidors (sense dedicació exclusiva) per cada Ple al qual assisteixin: 500 euros per cada sessió plenària –l’última, la del 7 de juliol, va durar quinze minuts–. Aquesta xifra, que en molts casos es tracta de la meitat del salari mensual d’un pratenc, encara és més

alta en el cas de l’assistència a la Junta de Portaveus: 1.400 euros per als dos representants dels grups polítics de l’oposició (Antonio Gallego i Jordi Gili) per cada reunió. Aquestes dues quantitats, que també havien patit una reducció d’un 5 i un 6% respectivament el juny del 2010, tornen a estar intactes, com abans d’aquesta retallada. Confiança i partits I d’entre les retribucions pactades en aquest cas per al personal eventual que ocupa càrrecs de confiança,

n’hi algunes que criden molt l’atenció, com els 77.200 euros bruts anuals que cobra el coordinador dels Serveis d’Urbanisme, una quantitat que supera la de l’alcalde, màxim responsable de la institució. O els 64.200 euros del director de Coordinació, Serveis Centrals i Economia, que també cobren el director d’Urbanisme i Territori; el d’Espai Públic; i el de Promoció Econòmica i Comerç. D’altra banda, la dotació anual per als grups municipals amb representació al consistori és de 205.320

euros, repartits, segons la quantitat de regidors que té cada formació política, de la següent manera: ICV: 84.960 euros; PPC: 49.560; PSC: 42.480 i CIU: 28.320. Fer content el PSC L’Ajuntament del Prat ha estrenat una regidoria: la de Comerç i Turisme, que penja de l’Àrea de Promoció Econòmica, Comerç i Turisme i que ocupa Marta Mayordomo (PSC). També hi ha hagut un canvi substancial a la regidoria de Salut Pública i Consum, que ara,

amb la també socialista Ana Isabel Fernández al capdavant, necessita una dedicació completa que abans no necessitava. Es tracta de dues modificacions que el govern veu necessàries, però algunes veus apunten que es tracta d’un dels requisits del pacte ICV i PSC, perquè aquesta formació, tot i perdre regidors en aquestes últimes eleccions, no perdi carteres. L’aprovació de l’organització del Consistori i les retribucions, doncs, sembla que han acontentat tothom, govern i oposició. MEDI AMBIENT

 REDACCIÓ

Ecologistes en Acció hissa la bandera negra a la platja del Prat Segons un informe d’Ecologistes en Acció sobre les «Banderes Negres 2011 Catalunya», el Delta del Llobregat s’endu una forta crítica. El col·lectiu culpa de la degradació del Delta als impactes de la destrucció del curs natural del riu —desviament declarat il·legal pel Tribunal Su-

prem—, a l’alteració de tot el Delta del Llobregat, a la pèrdua de zones agrícoles i a l’afectació de la dinàmica costera i de les llacunes litorals. La Fundació Mar, per la seva banda, considera en un estudi que el Delta del Llobregat és la zona més degradada del litoral cata-

là, amb la nota més baixa de 3,5 sobre 10. Aquesta baixa nota s’atribueix a l’extracció de sorra del fons marí per regenerar les platges, on s’ha detectat una baixa biodiversitat. Aquests estudis contrasten amb la bandera blava que ha rebut la platja per primera vegada.

La dragadora ha degradat el fons marí. E.R.

Carles Lordan, treballador de Comecla SAL, subcontractat per l’empresa Damm, va morir el passat 23 de maig a conseqüència de les greus complicacions mèdiques derivades de les cremades produïdes arran de l’accident laboral que va patir un mes abans, el 13 d’abril, mentre efectuava tasques de manteniment a una caldera a la planta que la cervesera té a la localitat del Prat de Llobregat. Els altres dos treballadors afectats pel sinistre evolucionen favorablement. Els fets continuen sota investigació de l’inspecció laboral. Es dóna el cas que Lordan, treballador de 47 anys i soci de la cooperativa pratenca Comecla, va adquirir notorietat pública per ser un dels membres fundadors del popular grup de Rumba «Los Manolos», Lordan era vocalista, baixista i guitarrista del grup. MEDI AMBIENT

El Ministeri aprova un polèmic passeig a Viladecans Viladecans crearà un nou passeig marítim de 580 metres als terrenys de l’antic càmping La Ballena Alegre, expropiat amb motiu de l’ampliació de l’aeroport. El projecte ja havia estat presentat dos cops pel consistori de Viladecans a la Generalitat i sempre s’havia tirat enrera, perquè l’organisme competent considerava que, abans d’aprovarlo, calia tirar endavant el pla especial del Delta, i reblava que no és coherent validar projectes parcials, sense tenir en compte l’impacte de la totalitat de projectes a la zona.


juliol-agost de 2011

la Riuada

www.lariuada.cat

5

 ACTUALITAT SANITAT

 REDACCIÓ

 REDACCIÓ

SALUT

Les retallades eliminen el Grup de Suport a la Lactància

Usuaris i sindicats temen que les retallades temporals es tornin definitives. E.R.

Tanquen el CAP Pujol i Capsada per obres mentre es retalla l’atenció primària

E

l Departament de Salut de la Generalitat està realitzant una sèrie de supressions de serveis en l’atenció primària i urgent durant l’estiu que inclou el tancament temporal, del 18 de juliol al 9 de setembre, del CAP Pujol i Capsada. Oficialment es tracta d’una aturada tècnica per a fer el trasllat a una nova zona mentre es facin les obres de remodelació. No es pot descartar

que l’execució del projecte d’obres al Pujol i Capsada es vegi afectada per les limitacions pressupostàries, ja que el seu cost, de gairebé 6 milions d’euros, es va estimar l’octubre del 2008 i el Departament compta ara amb menys diners. El Servei Català de la Salut ha dit en repetides ocasions que no s’eliminarien serveis que finalment s’han acabat tancant, i fonts sindicals temen que retallades temporals es

tornin definitives. Està previst suprimir les especialiats del CAP Ramona Via i dirigir els usuaris a l’hospital de Bellvitge, amb la qual cosa s’allargaran encara més les llistes d’espera. Les retallades agreugen el dèficit de mitjans personals i materials que ja patíem. Des de fa més d’un any la Generalitat no permet ampliar les plantilles i estableix limitacions en la cobertura de les places quan els treba-

lladors es jubilen, estan de baixa o se’ls acaba el contracte. Actualment, als centres del Prat hi ha diversos llocs de treball no coberts (2 infermeres, 2 metges, 1 administratiu) i d’altres que es cobreixen amb reducció de jornada (2 infermeres, 1 metge i 1 administratiu). Aquest deteriorament del servei afecta greument als usuaris que pateixen malalties urgents i requereixen una atenció ràpida.

ara, centenars d’infants del Prat han “gaudit dels beneficis físics i emocionals de la lactància”, reivindiquen les famílies afectades, que s’han mobilitzat per recuperar aquest servei al Prat. A més de la recollida de signatures, també han enviat als Serveis de Salut locals i comarcals un escrit en què manifesten la importància del tema, ja que “hi ha en joc la salut física i emocional dels més de 700 nens i nenes que cada any neixen al Prat”. També han aconseguit el suport de mitjans de comunicació impresos i electrònics i han presentat el cas al Síndic de Greuges.

 REDACCIÓ

LLENGUA

AENA rebutja el nom en català de l’aeroport del Prat La Plataforma per la Llengua ha denunciat que AENA mantindrà en castellà la nova denominació de l’aeroport de Barcelona, que a partir d’ara inclouran la referència al municipi on està situada la infraestructura. S’esperava que es pogués aprofitar per catalanitzar la denominació que l’aeroport té des del franquisme, però no ha estat així. AENA ha optat per mantenir la deno-

minació, afegint-hi la referència a El Prat com marca la nova normativa. El nom serà «Aeropuerto de Barcelona - El Prat». Tot i les peticions de la Generalitat, entitats i de l’Ajuntament del Prat, que el 2008 van demanar la forma catalana, AENA manté el criteri de l’ordre franquista de setembre de 1965, segons el qual la castellana és l’única forma oficial per als aeroports. ENSENYAMENT

 REDACCIÓ

La ‘Marea groga’ també es concentra als carrers del Prat El moviment ‘Marea groga’, que s’ha escampat per tot Catalunya per a reivindicar un ensenyament públic de qualitat davant les retallades del Govern, ha arribat també al Prat. Mestres, alumnes i famílies dels diferents centres educatius s’han concentrat cada dimecres, des del mes

El Grup de Suport a la Lactància del Prat de Llobregat, que fins al maig de 2011 funcionava al CAP Pujol i Capsada, ha caigut víctima de les retallades pressupostàries de la Generalitat en la sanitat. Ara, les famílies afectades lluiten contra aquesta desaparició i ja han recollit més de 700 signatures de suport. El grup de suport a la lactància té com a objectiu l’impuls de l’alletament natural i fa de suport a la dona i la família en aspectes relacionats amb la criança durant el postpart. Gràcies a aquest servei, fins

de maig, a la plaça de la Vila i davant la font de la Moreneta de l’avinguda Montserrat lluïnt la samarreta groga amb un missatge clar: “Sos Ensenyament públic de qualitat”. Adverteixen que les retallades dràstiques en educació estan afectant no només els llocs de treball del personal,

sinó també la qualitat de l’ensenyament. Així, l’institut Baldiri Guilera ha passat en un any de tenir un pressupost de 200.000 euros a 145.000 (un 25% menys), tal com explica Gabriel Almirante, professor de secundària d’aquest centre. I al Salvador Dalí s’hi destina un

28% menys de diners. D’altra banda, aquest curs ja hi ha hagut dos acomiadaments al servei de neteja d’aquests dos instituts, i a partir d’ara no es cobriran les baixes del personal no docent i només se substituirà el 50% dels professors que es jubilin. Almirante també es qüestiona l’ètica de la mesura plantejada pel govern de finançar els centres educatius mitjançant la publicitat. Tota la informació es pot trobar al bloc elpratesmou.blogspot.com.

Els infants a l’entrada de l’escola del Parc. M.R.


6

la Riuada

www.lariuada.cat

juliol-agost de 2011

OPINIÓ La tira

Xavi Blasi

l’apunt

clau de volta

Roser Torres

Marc Segura

Ni-ni. Ni rigor ni respecte. Divendres 22 de juliol es feia públic un informe de la UGT que relatava que a Catalunya hi havia 149.000 joves que ni estudien ni treballen. Això equival a un 22,8% del total de joves. Lluny d’anàlisis seriosos, els mitjans de comunicació s’han llançat al coll del jovent. La figura del clàssic ni-ni reapareix, i amb ell el tòpic i l’insult. Que si dropos, inútils, borratxos, inconscients, mandrosos, etc. Un nou exemple de periodisme veraç! Un assisteix perplex a un circ en el qual ningú s’ha parat a pensar que la taxa d’atur general està al voltant

del 20%, i caram, ningú diu que el 20% de la població activa és ni-ni! Ningú ha dit que bona part d’aquests 149.000 joves si no treballen és perquè estan a l’atur, perquè no troben feina. Tampoc s’ha dit que només un 8,7% d’aquests joves ha tingut la possibilitat de rebre una oferta formativa per part de l’estat. Una vegada més el circ comunicatiu carrega contra el jovent, l’estigmatitza i pretén deixar-lo com un llast social. Lluny de la reflexió serena i constructiva del que ha de ser el futur d’aquest país, veiem atònits com tot s’hi val per un titular ben cridaner que faci pujar audiències i visites. Potser aniria sent hora de parlar dels con-

tractes temporals i precaris que hem d’aguantar. De les nul·les expectatives socials que tenim al davant, quan s’ha evidenciat que l’ascensor social que va permetre als nostres pares tenir millor qualitat de vida que els seus pares està ben aturat, i que amb prou feines podrem mantenir el seu nivell adquisitiu. Potser toca parlar ja d’un model econòmic i social que esclavitza i ens aboca literalment a un futur de merda. Un futur de merda al que tampoc ens podem resignar, del que no ens hem d’evadir. Un sistema que ens converteix en mercaderia tant bon punt arribem a la universitat (si en tenim ocasió) preparant-nos per a ser espremuts

veure per creure Pregunta d’autoescola Davant de la imatge mostrada a la dreta, si vosté circula pel Prat del Llobregat, el mirall l’ajudarà a comprovar si ve cap vehicle per la seva dreta: A) Sí, sempre que tregui més del 50% del cos per la finestra i giri el cap 90º a la dreta. B) No, com la majoria d’aquests miralls al Prat.

la Riuada

més tard en algun precari lloc de treball. Moltes de nosaltres al sector serveis, on la precarietat es fa més patent, regal d’aquells que van decidir convertir el nostre país en el balneari d’Europa a còpia de totxo i ciment. El jovent però, seguirem estudiant, seguirem treballant, però sobretot cal que comencem i/o que seguim lluitant i treballant perquè un dia aquest futur de merda que alguns ens venen com a inevitable sigui transformat per unes perspectives i condicions de vida dignes i en igualtat. El canvi, no és possible o impossible: és necessari. I el jovent, potser no tenim ni treball ni feina, el que segur que ja no ens queda, però, és paciència!

A propòsit del dia de constitució de l’ajuntament Hi ha gent que no entén per què el crit dels indignats del Prat en gran mesura es va personalitzar en l’alcalde tractant-se d’un polític d’un partit «d’esquerres» com és IniciativaVerds. Per a mi, existeixen diverses raons. La primera, i potser principal, és que, no representant-me (cal tenir en compte que només va obtenir el 18,12% i, sumats els rebuts pel partit del qual rep suport, el PSC, no arriben al 28% dels ciutadans del Prat amb dret a vot) i, a més, obtenint un resultat electoral que no representa a la majoria (ni tan sols dels qui van fer ús d’aquest dret, un 35,55%), el seu discurs, i el de tots els regidors, sempre ha estat l’oficialista del sistema: “Hem rebut més vots que els altres, tenim la majoria i hem rebut el mandat de governar la ciutat per quatre anys. I el sistema ens permet triar l’opció de no haver de respondre davant els nostres ciutadans fins d’aquí uns altres quatre

anys». Això es demostra al preguntar-nos: quantes consultes s’han realitzat al Prat en aquests anys de govern “d’esquerres“ ? Quantes vegades se’ns ha preguntat si volíem el seu model de transformació urbana i territorial? Quantes vegades si estàvem d’acord, o no, amb una ordenança aprovada? Segons ells aquestes consultes ja es fan cada quatre anys en les eleccions. Tot i que en cap d’elles han obtingut el suport majoritari de la població amb dret a vot. I si segueixen així, cada vegada seran menys els que confiïn en aquest dret. D’altres raons podrien ser, per exemple, que s’han reduït les subvencions a les entitats ciutadanes i no les que reben els partits amb representació a l’ajuntament. O que els regidors poden aparcar a les zones blaves del municipi sense pagar res com fa qualsevol altre ciutadà. Que no els paguem prou? O potser no poden utilitzar el transport públic? Aquest, precisament, és el tipus de democràcia en la qual molts no creiem i el tipus de polítics que no volem que ens representin. Després alguns s’estranyen que la gent els xiuli.

| bimestral gratuït d’informació local

DIPÒSIT LEGAL: GI-352-2010 | TIRATGE: 6.000

exemplars Pratenca de Comunicació Popular (APCP) PUBLICITAT: publicitat@lariuada.cat Els comentaris i opinions publicades són propietat dels seus autors i la Riuada no se’n fa responsable. Les nostres opinions queden expressades a l’editorial. Per fernos arribar temes o informacions del Prat podeu escriure a redaccio@lariuada.cat o visitar www.lariuada.cat EDITA I DISTRIBUEIX: Associació


juliol-agost de 2011

la Riuada

www.lariuada.cat

7

 XARXES REPORTATGE

«Això ho deia la meva àvia»

CULTURA

tronsaremolar.blogspot.com

JOAN PUIGMALET

Hi ha aspectes culturals, com dites i refranys, que tenen valor patrimonial i creatiu

E

l diccionari de l’IEC diu que el patrimoni és el «conjunt de béns, de valors i de crèdits que posseeix una persona o una institució». D’entrada tots pensem que els patrimonis personals estan formats per béns materials (diners, propietats...) i que els patrimonis col·lectius (com els d’un municipi) també estan formats bàsicament per béns materials (arquitectònics, artístics, naturals...). Hi ha, però, aspectes culturals que també són patrimonials i que poden ser fins i tot immaterials. Per exemple, elements de cultura popular de caràcter oral, com dites i refranys locals. A banda de la seva importància com a patrimoni lingüístic local, sovint presenten una creativitat evident. N’hi ha

Al bloc Trons a Remolar es poden consultar i comentar diverses dites pratenques

que ens parlen del temps (“Trons a Remolar, aigua al pla”), de costums (“Ferse el tonto per no pagar el pont”), del tarannà de la

gent (“Semblar de cal Tet”), de bromes (“Anar a la farmàcia a buscar tres unces d’arrel de campanar)”, de sortides sorprenents (“Et

pica el cul, sardina a la plaça!”), mostren aspectes vulgars de la parla (“A Gavà ja t’hi pots cagar. I al Prat ja m’hi he cagat”), etc.

 REDACCIÓ

Són expressions que els informants de molt avançada edat confessen haver sentit a les àvies i que corren el perill de desapa-

rèixer. Algunes d’aquestes dites i refranys pratencs es poden consultar (i comentar) al bloc Trons a Remolar, que forma part d’una recerca dins de la Beca Jaume Codina de l’Ajuntament del Prat.

CULTURA

CULTURA

El Prat se salta el Mapa de Lectura Pública Per nombre d’habitants al Prat hi falten dues biblioteques més

L

a Generalitat té la responsabilitat d’elaborar i mantenir el Mapa de Lectura Pública de Catalunya, que estableix el tipus de servei que correspon a cada població. La darrera actualització del Mapa és de l’any 2008, i estableix que El Prat de Llobregat, per la població de 62.663 del moment, hauria de disposar d’una Biblioteca Central Urbana i dues Biblioteques Locals (o de barri) que en depenguessin. Es proposava que l’antiga Biblioteca Antonio Martín passés a ser una de les biblioteques de barri, i es construïssin la Biblioteca Central Urbana i l’altra de Barri que mancaria. Des del 2008, la situació bibliotecària al Prat ha fet un salt qualitatiu amb la creació del Cèntric i el trasllat en aquest espai de l’esmentada Biblioteca Antonio Martín, que disposa

de 3.028 metres quadrats de superfície. No arriba als 3.759 previstos pel MLP com a Central Urbana, però cal tenir en compte que al recinte del Cèntric també hi ha d’altres equipaments com l’auditori i sales d’ex-

posicions i d’estudi, que poden ser utilitzats per la biblioteca i els seus usuaris. Amb la previsió d’arribar progressivament als 100.000 documents, la Biblioteca Antonio Martín seria una bona Central Urbana, però

mancarien les dues biblioteques de barri, ja que han desaparegut l’antiga biblioteca, que potser no era convenient conservar com a biblioteca de barri com proposava el MLP per ser massa propera a la nova,

i també ha desaparegut la Sala de Lectura Sant Jordi situada a l’Avinguda Montserrat que depenia de Caixa d’Estalvis de Catalunya, que tot i no formar part de la Xarxa de Lectura Pública feia la seva feina.

Els castellers de Cornellà faran un assaig obert abans de Festa Major El divendres 16 de setembre a partir de les deu de la nit, el pati de l’Artesà es convertirà de nou en l’espai improvisat d’assaig de la colla castellera de Cornellà, la colla que apadrina el Prat i que també representa la vila als concursos de castells. Segons la mateixa colla, aquest assaig obert és una forma d’agrair el suport que ha rebut del Prat i d’incentivar la gent a experimentar, encara que només sigui per una estona, la sensació de participar en un castell. Està previst que la colla de Cornellà actuï el divendres 24 i el dissabte 25 de setembre dins dels actes previstos de festa Major. A més d’ells i la colla dels Capgrossos de Mataró, s’hi podrà veure també per primer cop al Prat l’actuació dels Castellers de Mallorca.


8

la Riuada

www.lariuada.cat

juliol-agost de 2011

XARXES  ENTREVISTA

 REDACCIÓ

«Faria un documental de qualsevol cosa, a tot se li pot treure suc» Sergi Sandúa | realitzador de documentals —Que et va fer saltar i agafar la càmera? —Tenia un treball fix a l’aeroport amb la idea de comprar-me una casa, un cotxe... però no era feliç i em sentia frustrat. Parlant amb mi mateix vaig arribar a la conclusió que en realitat volia fer pel·lícules. Com que treballava a l’aeroport, els viatges em sortien molt econòmics i vaig començar amb una càmera fent fotos fins que em van deixar una càmera de vídeo. Vaig aprofitar l’oportunitat d’anar a Telaviv i vaig acabar a Palestina fent un documental. —Enyores l’aeroport? —Sí, enyoro els bons moments amb els companys i el sentit de companyerisme. —Li faries un documental? —Faria un documental de qualsevol cosa, a tot se li pot treure suc. —Com van ser els inicis? —Durant set anys vaig estar a Iberia amb contractes precaris de sis mesos. Ja m’estaven a punt de fer fix quan vaig anar a Palestina a fer el documental. Em quedava una setmana per acabar el rodatge i al tornar a la feina em van dir que presentés un justificant mèdic per explicar la setmana de retard o que me n’anava al carrer. Jo vaig optar per signar la carta d’acomiadament, perquè vaig veure que el meu futur era treballar amb la càmera. —Nablus, Jibara, Txiapes, estàs fent la volta al món en una revolució? — El meu primer documental «Palestina, vivir en Nablús» va guanyar el festival de cinema a Cuba. Era la primera vegada que filmava i no sabia ni com anava

Vocació per explicar històries Sergi Sandúa té 39 anys, és realitzador de documentals i actualment treballa per al Prat Comunicació. Professional autodidacta un bon dia va volar de l’aeroport del Prat per explicar l’ocupació israeliana de Palestina a Nablús. Ara ja fa uns sis anys que es dedica del tot a la producció audiovisual i ja porta vuit projectes a la motxilla. LLEGIU L’ENTREVISTA A:  www.lariuada.cat El festival de cinema de Jibara va premiar el primer documental de Sandúa . R.C.

No vulguis complaure ningú, semblar-te ningú, digues el que hagis de dir amb dignitat, és la teva història» la càmera de vídeo. Després vaig anar a Bolívia i a Txiapes i vaig filmar dos documentals, el de Txiapes el va comprar TV3 i el de Bolívia el van passar en un festival de cinema i el va comprar la televisió veneçolana. Llavors vaig veure que els tres primers reportatges de la meva vida eren reconeguts professionalment i que podia viure d’això. —Com t’has format a nivell professional? —Vaig aprendre d’una forma autodidacta. Vaig tenir una espècie de professor, Carlos Delfa, que és el que em va deixar la càmera per anar a Palestina i va ser el

gaudeix el Prat!

que va muntar i editar el documental. Veient com ho va fer ell, vaig aprendre i amb el documental de Bolívia, ja vaig començar a muntar-ho jo a casa. —Has tingut algun problema per filmar en països en conflicte? —Sí. A Palestina l’exèrcit israelià i a Txiapes la policia. Sempre és la policia. Per part dels palestins, molt acollidors, vaig flipar. M’oferien el que necessités i sempre em convidaven a dormir a casa d’algú, a sopar... —Has pensat passar-te a la ficció alguna vegada? —M’agradaria molt, però són molts calers i s’ha de pagar la gent: il·luminació, maquillatge, actors, assajos, tècnic de so... per això necessito fer-me un nom de manera que un productor pugui creure en mi. En canvi per fer un documental només necessito un guió, un escenari real i el que passa en aquell moment.

—Quin és el millor punt de vista per fer una història? —El teu. No vulguis complaure a ningú, assemblarte a ningú, digues el que hagis de dir. Pot agradar o no, però sempre digues la veritat i amb dignitat, és la teva història. —Vuit projectes en sis anys, et queden històries per explicar? —Clar, sempre, a cada cantonada. A mi m’agradaria anar a Grozni, a Líbia... no viuré tants anys per fer totes les pel·lis que m’agradaria fer, em moriré i no hauré acabat de fer tot el que voldria fer. —I què estàs fent ara? —El documental sobre els Indignats: el que passa i el sentiment que hi ha. Per fi hi ha una mica de cultura democràtica entre la gent d’aquest país que ha estat molts anys adormida i cal canviar aquesta dinàmica. Una mica més de responsabilitat i una mica menys

de pandereta i olé. Una mica més de sentit comú i de fer les coses bé. La gent ha despertat i ara està més informada gràcies a Internet i les xarxes socials, la televisió ja no és el referent i el poder ja no pot controlar el discurs. —Li veus futur a tot això? —Li veig el futur d’una societat menys ingènua i més informada, sobretot la gent jove. Sortiran grups de pressió que actuaran a través de les xarxes socials i assoliran la democràcia real. Ara, costarà anys. —Què t’indigna més del Prat? —S’haurien de fer les coses millor i no es fan, com a tot arreu. Per reduir emissions de CO2 els edificis públics haurien de tenir plaques solars, un exemple és el Cèntric que no en té. Es podria fer una banca pública per la gent del Prat crear empreses pròpies del Prat. Un Prat que es pugui autogestionar.

contrapunt La gala dels Òscars Millor pel·lícula: L’austeritat amb la que ens obsequien els polítics verbalment però que després no percebem en la realitat. Combinar la famosa frase “ens hem d’estrènyer el cinturó” per una banda, i a la vegada no rebaixar regidories i mantenir uns sous molt per sobre de la mitjana de la població és digne de les millors súperproduccions: aquelles capaces de muntar una gran campanya de màrqueting per un bluf de llargmetragte. Millor interpretació: La de Rafa Duarte fent el difícil paper de polític transparent tot assegurant que a la web municipal sempre s’han publicat les actes amb els acords presos als plens. Curiosament aquesta vegada va tenir raó (segurament perquè ho havia anunciat amb antelació) i hem pogut veure publicats, entre altres coses, els sous dels càrrecs de l’ajuntament. Però quantes vegades hem visitat la web municipal i ens hem trobat amb els plens de feia tres mesos? Caldrà vigilar en els propers.... Millor direcció artística: Sens dubte pels qui programen la cerimònia del ple de constitució al Teatre Modern i fan que els polítics jurin el seu càrrec donant el cul al públic. Una composició artístico-metafòrica de primer nivell. Millor producció: Per la nova Regidoria de Comerç i Turisme. Amb les obres que estan per acabar a la platja no ens sorprendria que ens convertíssim en un lloc de peregrinació de turistes cansats del xivarri de Barcelona. Passaríem del turisme de “tupper “tupper i espardenya” dels antics càmpings (Cala Gogo, Toro Bravo) a un nivell més internacional, això sí, sota el beneplàcit d’AENA. Ja sabeu que les millors produccions sempre compten amb grans empreses que les financen.

facebook / twitter


La Riuada Núm. 6