Issuu on Google+

la Riuada

www.lariuada.cat | NÚMERO 5 | MAIG DEL 2011 |

MITJÀ PRATENC DE COMUNICACIÓ POPULAR

A FONS  PÀG. 2

BIMESTRAL GRATUÏT

OPINIÓ ⎋ PÀG. 6

La Riuada celebra el primer aniversari Després de 36.000 exemplars distribuïts, després d’implicar desenes de persones per arribar a tots els racons del Prat i crear debat al carrer, la Riuada ha fet un any. Llegeix, difon, pensa, opina, escriu, comparteix... fes-te teva la Riuada. ACTUALITAT  PÀG. 5

Condemnen un activista pratenc a un any de presó Personal i usuaris del centre es manifesten per denunciar el desmantellament de la sanitat pública. Albert Garcia

Les retallades anunciades pel Govern ja són una realitat ✔ L’hospital

de Bellvitge ha tancat serveis i quiròfans i reduirà a la meitat la seva activitat durant els tres mesos d’estiu

El jutjat número 14 de Barcelona ha sentenciat l’activista pratenc que va ser detingut quan es dirigia a una marxa en favor del dret a la manifestació l’any 2007. La jutgessa fa seva la versió dels mossos i rebutja la de la defensa. A FONS  PÀG. 3

El Prat pateix dues fuites químiques en quatre dies

XARXES  PÀG. 7

L’ús del català entre l’alumnat, sota mínims ✔ Una

enquesta en un institut il·lustra la situació de la llengua ✔ El

català no s’utilitza fora de les aules

Dilluns 2 de maig, la fàbrica Clariant i, divendres 6, la nau Artènius del grup la Seda van patir fuites d’àcid clorhídric. Protecció Civil va considerar innecessari fer sonar les alarmes. ACTUALITAT  PÀG. 5

El bar Mamíferos rememora les lluites oblidades El mes d’abril passat es va iniciar el cicle divulgatiu d’activitats «Memòries de lluites, lluites de memòries», que s’allargarà durant tot aquest any amb actes de diferents entitats.


2

la Riuada

www.lariuada.cat

maig de 2011

A FONS  SANITAT

 REDACCIÓ

L’Hospital de Bellvitge ja pateix retallades El centre reduirà la meitat de la seva activitat durant els tres mesos d’estiu

L

es retalles anunciades per la Generalitat en matèria de sanitat ja s’estan duent a terme a molts hospitals catalans, tot i que el conseller de Salut, Boi Ruiz, va assegurar que no concretaria el pla de xoc per reduir el dèficit sanitari fins passades les eleccions municipals. La gerència de l’Hospital Universitari de Bellvitge (HUB), centre de referència del Prat, ha proposat, per tal de reduir un 10% el pressupost tal com demana el Govern, tancar 9 plantes d’hospitalització (uns 200 llits), 2 UCI, 15 quiròfans de tarda, consultes externes, guàrdies nocturnes i reduir l’activitat total del centre a la meitat durant els tres mesos d’estiu, fet que representa la no contractació de 700 professionals. «Aquestes mesures són irreversibles, però el que està passant és que moltes d’elles ja es duen a terme», denuncia Ramon Montoya, president de la Junta de Personal de l’Hospital Universitari de Bellvitge i membre de SATSE. «S’ha suprimit un dels dos quiròfans d’urgències i hi ha menys personal, i això ha fet allargar les llistes d’espera», es lamenta José María Vázquez, delegat de CGT i infermer del centre. Però això no és tot, també s’ha reduït personal de laboratori, zeladors i anastesistes: «Fins fa pocs mesos les endoscòpies es feien amb sedació per evitar el

Hem de defensar la sanitat pública de qualitat, que està en perill si s’apliquen totes aquestes retallades Els centres mèdics privats i les assegurances s’estan fregant les mans i ja han anunciat beneficis

La Junta de Personal demana als usuaris que s’uneixin a les seves protestes. Satse patiment, doncs ara es fan sense per falta de personal», diu Vázquez. «I amb totes les mesures proposades només arribem a la meitat del que demanen que estalviem –un 10%-, uns 33 milions d’euros, aproximadament el pressupost de tot l’Hospital de Viladecans», segons explica Montoya. Mentre la Junta de Personal diu que aquesta xifra «és totalment inassolible i posa en perill tota l’activitat de l’hospital», el conseller Ruiz continua assegurant que aquest pla d’estalvi en sanitat de 500 milions d’euros només comporta-

S’han suprimit quiròfans i altres serveis mèdics, i s’han eliminat les suplències

El personal insta la població a manifestar-se per a rebutjar les mesures

rà «certes molèsties» derivades de la centralització d’alguns serveis. Aquest no és el parer del secretari general de Metges de Catalunya, Antoni Gallego, que adverteix que les pretensions econòmiques del Govern «podrien malmetre greument el nucli

central del sistema sanitari» i afegeix que «serà molt difícil recuperar la xarxa sanitària que tenim si es desmunta». Efectes a la població El 10% de les 300 urgències diàries que es reben a l’Hospital de Bellvitge pro-

venen del Prat, tenint en compte que aquest poble de més de 60.000 habitants no compta amb cap Centre d’Urgències d’Atenció Primària (CUAP), i «el 90% dels pratencs que tenen un problema greu són atesos en aquest centre», indica Montoya. Aquesta dada reflecteix les conseqüències que aquestes retallades tindran per a la població pratenca. Els facultatius de Bellvitge han fet públic un comunicat en què n’enumeren algunes: els serveis de cures intensives i altres dispositius per a malalts crítics quedaran reduïts a la mínima expressió, es

reduiran especialistes i cirurgians als serveis d’urgències, milers de malalts crònics veuran empitjorar la seva qualitat de vida, els controls periòdics s’espaiaran, es restringirà la dispensació d’alguns fàrmacs més cars però més eficaços que les alternatives més barates que es proposen, es podrà dedicar menys temps a cada pacient i es poden produir més errors degut a la sobrecàrrega del personal. I el mateix personal del centre hospitalari es pregunta: «Qui atendrà els nostres pacients?; Com pot ser que el govern no sigui capaç de trobar una altra solució que tancar els hospitals». L’Hospital Universitari de Bellvitge és un dels cinc hospitals que hi ha a tot Catalunya acreditat com


maig de 2011

la Riuada

www.lariuada.cat

3

 A FONS a centre de tercer nivell, és a dir, que atén pacients que requereixen la més alta tecnologia. És centre de referència per a més de 2 milions de ciutadans de Catalunya i, en algunes especialitats, ho és a nivell de l’Estat espanyol. Diàriament hi ingressen 900 persones, s’hi realitzen 90 intervencions quirúrgiques i s’atenen 1.500 visites i 300 urgències. Manifestacions de rebuig «Les mesures del govern perjudiquen greument la sanitat pública». Sota aquest lema, personal sanitari i usuaris de l’Hospital de Bellvitge es manifesten cada dimecres a les 13 hores, tallant la Gran Via davant l’hospital. La Junta de Personal, formada pels sindicats UGT, SATSE, CCOO, CGT, SFIC, USAE, USOC i Metges de Catalunya, demanen al Govern que no se’ls redueixi el pressupost assignat. «Defensem la sanitat pública de qualitat, que està en perill si s’apliquen aquestes retalladles», explica Montoya, que considera que es va cap a la privatització del sistema sanitari: “Els centres mèdics privats i les assegurances privades s’estan fregant les mans i esperen fer l’agost. De fet, aquests dies, algunes d’aquestes empreses estan anunciant beneficis”. Recelosos de l’anunci del conceller Boi Ruiz d’ajor-

cal dir-ho Boi Ruíz, el defensor de les mútues privades

El personal sanitari reivindica que no es retalli el pressupost per a l’Hospital de Bellvitge. Satse

L’apunt Arcadi Oliveres

Cap a la privatització de la sanitat pública Les retallades en sanitat o educació són totalment innecessàries tant a nivell català com a nivell estatal. El senyor Mas està retallant per aquesta banda, però alhora ha suprimit l’impost de successió, suprimirà el de donacions i rebaixarà en dos punts la taxa de l’impost de la renda per als més rics. Com sempre, retallar impostos als rics i carregar als pobres. És totalment intolerable. S’ha de denunciar repetidament que nar fins passades les eleccions municipals els plans de xoc per als vuit hospitals que depenen de l’Institut

anem cap a la privatització de la sanitat pública. De fet, que el conseller de Salut, Boi Ruiz, sigui un senyor que era el president de la Unió Catalana d´Hospitals, la patronal dels hospitals privats, és un mal senyal. I a nivell Estatal passa el mateix. Aquest any no han pujat les pensions i s’han estalviat 1.300 milions d’euros, exactament el mateix que els costa cada any construir un avió de combat amb altres països europeus. Ens estan governant una colla d’impresentables i hem de denunciar constantment tot això que està passat, els hem de fer passar vergonya.

Català de Salut –que consideren que es tracta d’una mesura electoralista–, continuaran manifestant-se

cada dimecres, i insten la població a afegir-se a les seves protestes. «No es tracta d’una reivindicació

laboral. La sanitat és quelcom imprescindible», reclama Vázquez. És per això que demana «una resposta contundent per part de tothom, tot i l’ocultisme que n’estan fent alguns mitjans de comunicació majoritaris». La Junta de Personal de l’Hospital de Bellvitge, a través de Montoya, va exposar les seves preocupacions en el Ple del passat 5 de maig per buscar la complicitat de l’Ajuntament del Prat. El govern municipal va presentar una moció en què demana a la Generalitat «la retirada del pla de disminució de despesa sanitària a Catalunya”.

El conseller de Salut de la Generalitat de Catalunya, Boi Ruiz, quan era president de la Unió Catalana d’Hospitals –la patronal del sector sanitari concertat– va plantejar al Govern que el malalt pagui pels àpats dels hospitals, pel transport sanitari o que faci front a taxes pels medicaments que es pren quan està ingressat. L’any 2008 va exposar a la llavors consellera Marina Geli algunes mesures perquè l’usuari assumeixi taxes d’ús de la sanitat pública. Però no només això, essent ja conseller, el passat 11 de gener, en una entrevista al programa Àgora, de TV3, Ruiz va recomanar “totalment” als ciutadans que es facin d’una mútua privada, considerant que és una bona solució per al sistema de salut públic. “Sort en tenim aquí que el 26% dels catalans tenen una assegurança mèdica privada”, va dir. I va afegir tranquillament: “Crec que tenir una pòlissa privada ha de ser un dret a escollir i aquest dret l’hem de reconèixer fiscalment amb la seva compensació”. MEDI AMBIENT

 REDACCIÓ

Es produeixen dues fuites químiques en la mateixa setmana Dues fuites d’àcid clorhídric van activar la fase d’alerta del Plaseqcat (Pla d’Emergències Exterior del Sector Químic de Catalunya) al Prat la mateixa setmana. Dilluns 2 de maig es va produir la primera fuita química a l’interior de l’empresa Clariant, situada al Polígon industrial Pratenc, que va

provocar un núvol tòxic que es va desplaçar cap al mar. Segons Protecció Civil, al polígon no hi ha sirenes d’alarma perquè es prioritza la seva col·locació a zones habitades. Quatre dies després, la nit de divendres 6 de maig, va ser la planta d’Artenius, a l’avinguda Remolar, la que

va patir una fuita. En aquest cas tampoc es van fer sonar les sirenes, ja què, segons un comunicat de Protecció Civil, «el vent bufava de component nord» i no hi havia perill per a la població. Però si el vent anava cap al sud, més enllà de la fàbrica hi ha un hotel, un institut, una escola i molts habitatges.

L’empresa Clariant, al Polígon Pratenc, va patir una fuita d’àcid clorhídric. O. R


4

la Riuada

www.lariuada.cat

maig de 2011

ACTUALITAT  MEDI AMBIENT

 REDACCIÓ

Les zones protegides del Delta del Llobregat s’han quedat petites

Depana denuncia abocaments incontrolats del Mas Blau

L

a decisió de protegir certes zones del Delta del Llobregat no obeeix a interessos locals, sinó a l’obligat compliment d’una normativa comunitària basada en l’anomenada «Directiva de les Aus», que estableix els criteris d’inclusió d’àrees a protegir dins de les anomenades ZEPA, Zones d’Especial Protecció de les Aus. Des dels anys 90, la Comissió Europea encarrega a SEO/BirdLif (Societat Espanyola d’Ornitologia) l’elaboració d’uns nous inventaris d’àrees importants per a les aus, IBAs (acrònim anglès), que, sota criteris científics, delimiten les zones que haurien de ser protegides. La validesa d’aquest inventari ha estat ratificada per moltes sentències contra diferents estats de la UE per part dels tribunals europeus. En el cas del Delta del Llobregat, la delimitació data del 1992, establint un total de 2.200 ha incloses. L’inventari es va revisar a finals dels 90, i es va mantenir la mateixa delimitació. Des de 1998, l’actual IBA del Delta del Llobregat ha

patit greus conseqüències del Pla d’Infraestructures del Delta. Del tota del 2.200 ha catalogades en un inici, 600 han desaparegut sota el formigó del port i l’aeroport; de les restants, unes 900 han estat ja protegides, com a resultat, de les 1.600 que resten d’IBA, quasi un 60% ja està protegit. L’any passat es va iniciar un nou procés de revisió de les IBA de tot l’Estat. Des de les entitats del territori es va proposar una adequació de l’IBA del Delta, aportant una ingent quantitat de documentació científica

que avala l’establiment d’una nova delimitació, que exclou els terrenys destrossats i inclou els que utilitzen les aus protegides i que es troben fora de l’anterior delimitació. Amb la nova delimitació proposada, s’exclouen les zones que, almenys en els propers 100 anys, no seran recuperables, i se n’afegeixen de noves que estan sent ocupades per un nombre important d’exemplars d’espècies d’aus protegides, que no disposen de suficient espai dins de les zones protegides i que es

veuen obligades a buscar noves zones. Com sempre, la natura va per davant de les prediccions humanes i, tot i els cartells que indiquen quines són les zones de nidificació, les aus, incultes, s’obstinen a ocupar territoris no protegits, com l’Illa del Molí a Ca l’Arana, on l’any passat s’hi van reproduir unes 140 parelles de gavina corsa i aquest any ho podrien fer el doble, convertint-se en una de les colònies més importants del mediterrani per aquesta espècie en perill d’extinció.

La nova IBA podria incrementar-se fins arribar a les 3.500 ha, el que suposaria que, amb la nova delimitació, la cobertura d’àrees incloses en les zones protegides passaria a representar només un 28% de les àrees catalogades amb criteris científics. Això representaria la insuficiència dels espais protegits i la necessitat d’augmentar la protecció a més espais del Delta del LLobregat, per tal de poder complir els objectius de conservació que exigeix la Unió Europea als estats membres. SOCIETAT

 REDACCIÓ

La passivitat administrativa fa cancel·lar una jornada de l’AJP L’Assemblea de Joves del Prat (AJP) havia de celebrar unes jornades al Fondo d’en Peixo el 14 de maig. L’activitat comptava amb una fira d’entitats, tallers, dinar popular, trobada de cultura popular, un cercavila en suport al teixit associatiu local i un concert amb grups novells. L’AJP ha ha-

gut de cancel·lar la jornada, segons diuen, pel retard de l’Ajuntament a respondre la sol·licitud d’espai. Segons l’AJP, prèvia visita dels joves a la regidoria de cultura i a l’edifici de joventut, el consistori va trigar 15 dies per dir-los que no tenien resposta i que desviaven la instància a la Junta Electo-

ral, ja que el Fondo del Peixo és espai electoral. Des de l’AJP denuncien que aquesta resposta és una «excusa tècnica que amaga motius polítics», ja que, segons el Butlletí Oficial del Parlament, el parc no està reservat per cap partit en aquella data per a fer-hi campanya electoral.

MEDI AMBIENT

L’Assemblea ha protestat amb el seu cartell . A.J.P.

L’entitat ecologista Depana ha denunciat uns abocaments d’aigües residuals que s’estan produint des de fa dos mesos a l’àrea del delta, provocats pel polígon industrial Mas Blau. Segons l’organització, els abocaments «són un volum important d’aigües fecals on es barregen detritus humans amb residus industrials» i procedeixen d’una canalització que va a parar directament a la llacuna del Remolar, una zona que es troba dins dels espais protegits de les Reserves Naturals del Delta. Finalment, l’ACA va emetre un informe dient que els resultats «entraven dintre dels paràmetres normals», tot i que Jose García, portaveu de Depana, ha declarat que «no és possible que les proves s’hagin fet al mateix canal, ja que en acostar-t’hi ja es percep l’olor i es veu la porqueria que hi ha». MEDI AMBIENT

El Parlament rebutja incloure el Delta a la Ramsar El 27 d’abril el Parlament de Catalunya va votar en contra d’incloure el Delta del Llobregat a la llista mundial de zones humides protegides coneguda com a convenció Ramsar, segons informa La Directa. La proposta, presentada per DEPANA, amb el suport de vàries entitats ecologistes, partits polítics i ajuntaments, no va ser acceptada pels vots en contra de CiU i el PP. El text rebutjat defensa que el delta és la zona humida més important de la Unió Europea que encara no és dins la convenció.


maig de 2011

la Riuada

www.lariuada.cat

5

 ACTUALITAT POLÍTICA

 REDACCIÓ

 REDACCIÓ

POLÍTICA

Un cicle sobre la memòria de diferents lluites, al Mamíferos

La quarta calçotada popular s’ha dedicat enguany a difondre aquest cas, i aviat s’esperen més actes. F.P

Un any de presó per a un activista pratenc La sentència del tribunal té una base argumental irregular Després d’un procés que s’ha dilatat quasi 3 anys, s’ha fet pública la sentència del cas d’un activista pratenc acusat d’agredir tres agents antiavalots de la policia autonòmica en una manifestació. La magistrada del penal 14 de Barcelona només considera la versió dels mossos com a «fets provats»: el 17 de juny de 2007, un veí del Prat va propinar una mossegada a un agent, contusions als braços d’un

segon i va deixar una dent ballant d’un cop de colze al tercer en intentar saltar-se un cordó policial. Tot plegat s’ha traduït en un any de presó, una indemnització als agents i un mes de pena de multa. I això que s’ha rebaixat la demanda inicial per mutilació de dos queixals a una dent que ballava. El tribunal condemna O.R. tot i la irregular base argumental de l’acusació. La mateixa jutgessa deses-

tima els testimonis de dos forenses de la fiscalia sobre el polèmic queixal perquè «manquen de valor probatori», ja que tots dos metges van afirmar l’existència d’unes lesions amb tractament mèdic, però cap d’ells «no va veure la lesió»; detall que deixa objectivament la ferida en boca de l’agent lesionat i sobre els papers aportats, però que no aclareix si hi ha relació entre la dent del policia i el colze d’O.R.

D’altra banda la sentència considera que la versió de l’acusat i dels quatre testimonis aportats presenta diverses fissures, en especial, el fet que O.R. mentís en dir que havia «deixat totes les seves pertinences» en el registre inicial i que més tard va lliurar el seu DNI als policies. Aquest detall difereix de la minuta policial, que recull que el veí del Prat «no duia entre les seves pertinences cap DNI».

la seva participació, seguit per un concert del cantautor El Sobrino del diablo. El dia 30 d’abril la historiadora Dolors Marín faria la xerrada “Organització i el somni de la revolució” organitzada per l’Assemblea de Joves del Prat i Maulets, amb més d’una vintena d’assistents, repassant les condicions dels treballadors a la comarca i les seves formes d’organització, explicant les singulars característiques de la revolució de l’any 1936. El proper 22 de maig a les 18.00 hi haurà el passi del documental “Vivir la Utopia” que fa un repàs històric de l’anarquisme estatal.

 REDACCIÓ

CULTURA

Editen l’antologia de poemes de Pau Vallhonrat Catorze anys després de la seva desaparició, ha vist la llum un nou llibre de Pau Vallhonrat, «l’Esparter». Es tracta d’una antologia de poemes, publicats al llarg dels quatre llibres que va escriure aquest escriptor pratenc entre 1981 i el 1985. L’edició d’aquest llibre ha estat promoguda per l’Associació d’escriptors del Prat Tintablava coincidint

amb la diada de Sant Jordi i ha anat a cura de l’editorial local Rúbrica. L’obra es va presentar el passat 19 d’abril a la sala d’actes del Centre cultural Torre Balcells. Els Amics de la Sardana es van encarregar de cloure aquest acte de presentació. L’últim vers del seu poema Esperança dóna nom a aquesta publicació. SOCIETAT

 REDACCIÓ

Les mares i pares denuncien deficiències a l’Escola del Parc Un grup de mares i pares de l’Escola del Parc s’està mobilitzant per solucionar deficiències del centre, inaugurat aquest curs amb una inversió de més de 5 milions d’euros. El problema principal són les portes d’accés, ja que els 150 infants de P3, P4 i P5 entren i

“Memòries de lluites. Lluites de memòria” és el nom del cicle que va començar el passat mes d’abril al Bar Mamiferos, on amb la collaboració de diversos collectius s’organitzaran tot el 2011 activitats per reivindicar la memòria “de nombroses lluites que avui dia estan silenciades, oblidades i amagades”, i que, segons els organitzadors, està obert a les propostes d’activitats de qualsevol persona o collectiu. El cicle es va iniciar el passat 9 d’abril amb el video “Homenatge a les Brigades Internacionals” fet l’any 1996 en el 60è aniversari de

surten per «una porta massa petita, que provoca un embut i obliga a fer les fileres fora del recinte, sense veure si el teu fill entra a l’escola», explica Jennie García, una de les mares afectades. «El projecte està mal pensat des del principi», diu Mayra Riaño, una altra mare, ja

que l’escola es va inaugurar amb una sola porta per a més de 400 alumnes ubicada al carrer Penedès i sense aprofitar el parc. La solució va ser improvisar un altre accés, però sense les condicions idònies. «No tindríem aquests problemes si a l’hora de projectar l’equi-

pament s’hagués tingut en compte l’opinió de l’AMPA i el cos docent», lamenta Riaño. El centre presenta altres deficiències, com el drenatge del pati dels petits, que quan plou queda completament inundat durant dies, o la brutícia d’uns vidres i un terra que necessiten un manteniment que «no es pot o no es vol assumir». Davant la passivitat del Govern, els pares seguiran mobilitzant-se.

Els infants a l’entrada a l’escola del Parc. M.R.


6

la Riuada

www.lariuada.cat

maig de 2011

OPINIÓ La tira

Albert Buisan

Ja hem fet un any amb vosaltres... Gràcies! editorial

clau de volta

Assemblea de redacció de la Riuada

Un veí del Nucli Antic

1r aniversari LA RIUADA ha complert un any. Des de que ens vam presentar públicament el 23 d’abril de 2010, sis números ho testimonien. No ha estat una tasca fàcil, però ens omple d’alegria que avui pugueu continuar llegint-nos i haver complert una sèrie de compromisos que vam adquirir amb els pratencs en presentar-nos. LA RIUADA va néixer com un mitjà de comunicació amb una versió impresa bimestral de 6.000 exemplars gratuïts que hem pogut mantenir fins ara, i una versió digital amb un web actiu avui a la xarxa, tot i que reconeixem que actualitzat amb menys periodicitat de la que ens agradaria. Aquest és un projecte de comunicació que basa la seva independència en l’autogestió econòmica, que ens deslliga de qualsevol interès empresarial, institucional o partidista. No rebem cap suport ni subvenció que ens pugui influenciar en la línia editorial, ni marcar-nos els obligats silencis o lloances de la majoria de mitjans. El nostre objectiu ha estat bastir un mitjà popular que informi de la realitat local aportant un punt de vista crític, obert a tothom que hi

vulgui participar i especialment sensible amb aquells sectors i situacions que normalment són amagades a les informacions oficials. Una visió crítica i des de baix que inevitablement ha de defugir la demagògia, per basar-se en la rigorositat de dades inqüestionables, el contrast d’opinions i la veracitat de les informacions. Estem orgullosos de poder dir que totes les nostres

notícies s’han basat en aquests principis. Si heu trobat a faltar alguna opinió ha estat perquè qui havia de donarla s’ha negat a fer-ho i no per no haver-lo convidat. LA RIUADA és un projecte molt costós, tant econòmicament com humanament. L’aparició de cada nou exemplar suposa un petit

la Riuada

miracle, i més en un sistema econòmic i uns temps de crisi on la rendibilitat econòmica sembla l’únic criteri de supervivència. L’aportació solidària dels subscriptors i anunciants

mantenen econòmicament aquest projecte, que tampoc seria possible si no fos per la feina voluntària de tots els col·laboradors. En aquest any han estat moltes les persones que han aportat el seu treball desinteressat i que han fet possible que continuem aquí: informadors, redactors,

il·lustradors, fotògrafs, dissenyadors, programadors, correctors, maquetadors, impressors, repartidors, lectors, col·laboradors de tota mena... a tots, moltíssimes gràcies. La col·laboració és bàsica perquè aquest projecte sigui viable. Arribar fins aquí no ha estat una tasca fàcil. Mantenir un projecte d ’a q u e s t a magnitud comporta molt d’esforç i dificultats. És per això que us animem a que continueu donant-li vida, ajudant-nos en allò que creieu convenient, per molt petit que ho considereu. Sou moltes les persones que ens heu fet saber que veieu necessari aquest mitjà i hem de fer entre tots que la xarxa no deixi de créixer i posar el nostre gra de sorra. Aquesta serà l’única manera que d’aquí a un any podrem dir ben orgullosos que continuen venint riuades.

Neutralitat és un ‘qui calla atorga’ Sempre m’ha sorprès qui davant un conflicte polític es mostra neutral. I és que la neutralitat és la versió covarda de no donar suport a l’oprimit, al discriminat, i per tant fer-ho a l’opressor, al discriminador. L’Associació de Veïns del Casc Antic ha emès un comunicat en què es postula com a neutral davant l’enrenou generat amb l’excusa de la construcció d’una mesquita a l’entrada del Prat. Un servidor no és creient, de fet es considera ateu fins a l’os de la medul·la. No m’agraden les mesquites, ni les esglésies (patrimoni arquitectònic i cultural a banda). Així que, com els lectors podran entendre, molestarme em molesten per igual. Entenc però que hi ha quelcom que si prima ha de ser per a tothom, i és el dret a culte. Un dret a culte que al meu entendre ha de ser lliure, i que no ha de barrejar-se amb les institucions i la vida pública de la resta de ciutadans i ciutadanes que no combreguen amb la fe. Llastimosament, al nostre poble hi ha qui ha volgut convertir un fet tant senzill

com aquest en una arma populista i política. El PP, armant-se de racisme i xenofòbia, ha iniciat una campanya contra la mesquita. Moros! Negres! Vigileu les carteres! Un discurs fastigós digne de la ultradreta més rància i que mereix la repulsa més ferma i contundent. I per coronar-ho ells parlen i exigeixen integració. Uns senyors que no només no s’integren al país sinó que carreguen sistemàticament contra la nostra llengua, cultura i tradicions. Per sorpresa meva, però, l’Associació de Veïns ha decidit mostrar-se neutral. Neutrals davant de què? Neutrals davant la xenofòbia i el racisme? Aquesta és el posicionament de l’AV del Casc Antic? Com a veí del carrer Ignasi Iglésias vull mostrar la meva absoluta disconformitat amb l’AV que, esperem que sense voler-ho, no està fent altra cosa que donar peixet als que atien l’odi entre nosaltres. Considero una irresponsabilitat que davant el perill de ruptura social que tenen els discursos racistes l’AV del Casc Antic no busqui l’entesa, la concòrdia i el respecte, sinó que hagi agafat el perillós camí de callar davant d’aquells que jutgen i discriminen segons el color de pell.

| bimestral gratuït d’informació local

DIPÒSIT LEGAL: GI-352-2010 | TIRATGE: 6.000

exemplars Pratenca de Comunicació Popular (APCP) PUBLICITAT: publicitat@lariuada.cat Els comentaris i opinions publicades són propietat dels seus autors i la Riuada no se’n fa responsable. Les nostres opinions queden expressades a l’editorial. Per fernos arribar temes o informacions del Prat podeu escriure a redaccio@lariuada.cat o visitar www.lariuada.cat EDITA I DISTRIBUEIX: Associació


maig de 2011

la Riuada

www.lariuada.cat

7

 XARXES CULTURA

 REDACCIÓ

La immersió lingüística ha augmentat el coneixement però no l’ús social del català Una enquesta feta a l’INS Estany La Ricarda reflexa que només l’1% dels estudiants de secundària parlen majoritàriament en català amb els amics

incrementat l’ús social. Els usos lingüístics a l’ensenyament estan clarament marcats per l’entorn fora les aules, ja que el Baix Llobregat és la comarca amb un ús més baix del català arreu del Principat. Cal destacar que el principal factor que fa que el català sigui poc usat tant a dins com a fora de les aules és el fet que els propis parlants l’abandonin amb

molta facilitat per parlar en castellà. Així, el gruix de persones bilingües són els que són catalanoparlants en origen. Parlant amb el professor de català Joan Puigmalet, coordinador lingüístic de l’IES Estany de la Ricarda, comenta que no només ha observat com els alumnes catalanoparlants canvien al castellà quan parlen amb alumnes castellanoparlants, sinó que «fins i tot hi ha alumnes catalanoparlants que parlen en castellà entre ells». Donada aquesta situació, no és d’estranyar que els nouvinguts tinguin una escassa motivació per a usar una llengua que ni tan sols els qui la tenen com a llengua materna parlen. Cal afegir el fet que el català té una presència minoritària als mitjans de comunicació, a les indústries de la cultura com el cinema i a les noves tecnologies, que tant d’impacte tenen en el jovent.

CULTURA

CULTURA

CULTURA

Un detall de l’institut de Estany la Ricarda. O.R. tualment a casa, un 10% usen català i castellà indistintament, mentre que tres de cada quatre parlen castellà. L’ús del català descendeix considerablement quan parlen amb els amics: un 1% l’empren de forma majoritària i un 20% indistintament català i castellà. Cal tenir en compte que els estudiants de secundària tenen entre 12 i 18

 REDACCIÓ

anys, edat en què s’obren nous àmbits de socialització i poden comportar un canvi d’usos lingüístics. A xats i missatges de mòbil només un 1% usen el català de forma preferent, i un 26% el català i el castellà a parts iguals. De tot plegat es pot deduir que la immersió lingüística ha aconseguit que l’alumnat conegui la llengua catalana però no n’ha

El grup de dansaires del Prat es proposa recuperar el ball de bastons per a la ciutat Tal i com tenien previst, un grup de dansaires pratencs van recuperar l’antiga Dansa de Carnestoltes del Prat i la van ballar pels carrers de la vila els passats 5 i 6 de maig, durant les celebracions de Carnaval, així com el 20 de maig, convidats pels Amics de la Sardana, a la Plaça de la Vila. Com a nou repte, aquest grup de dansaires volen recuperar el ball de bastons que es ballà al Prat dels anys 30 als anys 50 del segle passat. És per això que demanen la collaboració de tothom qui en pugui tenir informació,

com ara fotografies, noms d’antics dansaires, vestuari, partitures, coreografia o qualsevol altra dada que pugui ajudar aquest col·lectiu en la seva tasca de recuperació d’aquest ball . A banda d’aquests dos balls esmentats, també estan preparant d’altres danses de la comarca, com el Patatuf, i d’altres danses populars catalanes, com la Bolangera del Pallars, el ball de Sant Ferriol o la Jota Majorales. El seu principal objectiu és donar a conèixer i fer present aquest patrimoni tradicional a la vila.

Inauguren Tatarícum, un nou espai artístic polivalent Desenes de persones van assistir el passat 6 de maig a la inauguració de l’espai artístic Tatarícum, al carrer de Jaume Casanovas 159, davant de l’Espai Cultural Cèntric. Els artistes locals i col·laboradors de la Riuada, Xavier Mateo i Stella Rubio, són els creadors d’aquest local polivalent i han estat durant mesos treballant en adequar l’espai de l’antiga botiga Arts per aquest nou projecte. Segons expliquen, l’espai tindrà diversos usos on l’art serà el protagonista en totes les seves expressions: pintura, escultura, decorats, il·lustració, llibres d’autor, llibres il·lustrats, artesania, etc. Per una banda serà galeria d’art, on exposaran els seus treballs, molts dels quals van poder ser vistos el dia de la inauguració, i on pretenen donar cabuda també a les obres d’altres artistes; servirà també de botiga per a les obres pròpies i artesanies d’altres artistes; i, finalment, funcionarà com a taller per a nens d’entre 4 i 12 anys amb classes impartides per la pròpia Stella i dos col·laboradors puntuals.

E

l gir sociolingüístic més destacat al Prat es produí la dècada dels seixanta del segle passat amb una forta onada d’immigració provinent d’Andalusia i Extremadura. Fins aleshores la majoria de la població parlava català, però a partir d’aquell moment es començà a dirigir en castellà als nouvinguts castellanoparlants. Així, el castellà anà guanyant terreny al català en els diferents àmbits d’ús, i el flux migratori dels darrers vint anys provinent del Magrib, l’Europa de l’Est i Llatinoamèrica tendeix a socialitzar-se en aquesta llengua. Pel que fa a la situació lingüística a l’ensenyament d’educació secundària, pot ser il·lustrativa l’enquesta sobre els usos lingüístics de l’alumnat de l’Institut Estany la Ricarda elaborada el 2010. Hi veiem que prop d’una quarta part de l’alumnat ha nascut en un lloc on no es parla català. Només un 7% parlen el català habi-

CULTURA

L’antiga colla bastonera local. Hi reconeixeu algú?

Evolucionart, de Mariano Ríos, al Torre Muntadas El 15 d’abril es va inaugurar la mostra Evolucionart de l’escultor Mariano Ríos al Torre Muntadas, que es podrà visitar fins al 19 de juny. Una sèrie de peces recopilades personalment per l’artista en els darrers 20 anys, on predominen les pedres, presentades en el seu aspecte original o reinterpretades en d’altres formats artístics com la fotografia, l’escultura o la pintura, li serveixen per convidar-nos a reflexionar sobre conceptes com el propi art i la nostra evolució com a individus, amb una crítica subjacent a la incomunicació i la desubicació de les persones en la societat actual.

A l’hiverren anirem al Borren a comprar carren per fer al forren El cartell de la 4a Calçotada Popular va treure als carrers un dels trets fonètics més distintius del Prat: el grup final [rn] es resol amb vocal neutra, pronunciant una síl·laba de més: carren (carn), forren (forn), hiverren (hivern). Això respon a la dificultat d’aquesta terminació, fet que provoca que s’opti per diferents solucions: la simplificació a car (carn) al Rossellonès, a la zona de Falset, a l’Horta d’Alacant; el reforçament a fort (forn) o cort (corn) a la Ribagorça; el canvi a ‘l’ en alguerès: cal (carn) o fol (forn), etcètera.


8

la Riuada

www.lariuada.cat

maig de 2011

XARXES  ENTREVISTA

 REDACCIÓ

contrapunt

«Les problemàtiques dels infants són semblants a tots els barris del Prat»

El somriure de l’alcalde

Juan Giraldo | educador social del Prat —Quins són els àmbits d’intervenció amb els infants del Prat? —En principi participem en l’acompanyament formatiu del procés educatiu diguem-ne no formal, no institucional. Però l’educador social també dur a terme una tasca de prevenció de situacions on veiem una possibilitat de risc per a un nano i hem de cercar solucions abans que el problema es plantegi. Tenim també una vessant assistencial i funcions de control, per exemple de l’absentisme escolar. —Hi ha algun perfil d’infant amb un risc social més elevat? —Hi ha la tendència a identificar necessitats econòmiques i risc social. Però no necessàriament és així, ja que les situacions de risc entre els infants augmenten en la mesura que les famílies no s’impliquen en l’acompanyament dels fills, tant educatiu com en el desenvolupament personal. Aquest risc, doncs, està més vinculat a carències afectives, a falta d’un rol dins la família, que no pas a les mancances econòmiques. —Hi ha barris on es concentren aquestes problemàtiques? —No, jo crec que no. Ja s’ha superat una mica la situació de zones o barris on es concentraven les problemàtiques socials. Ara n’hi ha per tot arreu, a qualsevol barri del Prat tenim problemàtiques molts semblants. No hi ha grans diferències en aquest sentit. Abans potser sí que estava molt centrat a Sant Cosme, però ara ja no. —Quina és la situació més

Acompanyant en l’aprenentatge Porta més de 20 anys treballant com a educador social al Prat. La seva tasca se centra sobretot en la prevenció i intervenció en infants i adolescents. Durant aquests anys ha viscut molts canvis en un treball que qualifica d’acompanyament en els aprenentatges, «partint de la base que l’educació és un procés que només acaba amb la mort». LLEGIU L’ENTREVISTA A:  www.lariuada.cat Juan, a les oficines dels serveis socials del Centre Cívic Jardins de la Pau. O.R.

El risc social dels infants està més vinculat a carències afectives que no pas econòmiques freqüent que es dóna amb aquests nanos? —Sobretot la negligència i la desatenció per part dels pares. És potser la problemàtica més freqüent i que més ens mobilitza per articular solucions conjuntament amb l’escola o l’ambulatori. —I com l’afronteu? —És molt important treballar en xarxa. És a dir, tots els professionals implicats en el benestar del nano ens reunim, busquem ampliar una mica el coneixement del cas amb les aportacions de tots els professionals, cadascun des del seu àmbit, i establim un pla d’in-

tervenció, en funció també dels vincles existents amb la família i amb l’afectat. Cadascun aporta al grup de treball la seva visió i s’aconsegueix una certa globalitat del cas per oferir solucions o propostes més articulades, més consensuades i en una mateixa direcció. D’una altra manera correm el risc que cadascú tiri per la seva banda i resolgui només la seva petita parcel·la. —Les institucions us donen suport? De quina manera? —En alguns temes sí, però algunes vegades detectem necessitats que no sempre tenen resposta o no es concreta amb la creació d’un nou recurs. Costa molt. Fa molts anys que plantegem el dèficit d’ofertes tant lúdiques com educatives per a adolescents, per exemple, i no hem trobat la resposta que esperàvem per part de les institucions. Els educa-

dors necessitem més recursos. Ara hi ha menys ajudes, i caldrien més beques de menjador, més diners per a les sortides escolars, perquè moltes vegades, i més en aquests temps de crisi, les famílies no poden assumir gran part de les despeses que acompanyen l’educació. També hi ha una manca d’espais de lleure, falten places per a activitats educatives o per a reforç escolar, per exemple. —La teva feina comporta un desgast personal molt gran. Com ho afrontes? —Amb els anys acumules bastant desgast, però desgasta més la falta d’eficiència en la protecció als ciutadans, que no pas la feina en sí. Costa molt engegar la maquinària per a trobar solucions i quan veus que de vegades crides una institució que té per funció la protecció, per exemple, d’un nano i veus que no

està protegint-lo, llavors sí que em desgasto. —Com veus la situació actual dels serveis socials al Prat? Hem anat millorant molt, i s’ha de continuar millorant. De fa 20 anys fins ara hi ha hagut un canvi radical, no només amb la plantilla, sinó també amb el model de treball, d’organització. Ara es treballa més en equip, amb altres professionals d’altres disciplines, i s’han anat introduint nous models de funcionament. Quan jo vaig començar encara no existia la titulació universitària d’educació social i noto que els nous companys vénen molt preparats, amb una metodologia de treball i unes eines que abans no teníem. La feina abans era més intuïtiva, més de carrer, i ara treballem amb menys possibilitats d’improvisar. Hi ha unes ajudes i un protocol a seguir per aconseguir-les.

Al cartell electoral tots els candidats somriuen excepte l’alcalde, que, si ho fa, és estil Mona Lisa. Després de 30 anys de poder ja ni li cal mostrar-se simpàtic. Lluís Tejedor, de professió alcalde, reelegit set vegades. En la història d’aquest poble no trobem un altre cas de longevitat al càrrec com aquest, ni en el franquisme. Hauríem de remuntar-nos als temps del caciquisme de Pere Casanovas «l’Esbirro», nebot del Casanovas que dóna nom a un carrer, però ni molt menys va superar la trentena. Tejedor és un plusmarquista. Aquí la paraula canvi no l’invoca el seu partit amb la passió que ho fa a d’altres contrades. Iniciativa per Tejedor is different. 9.000 pratencs són els que en tenen la culpa. L’any 1995 havien arribat a ser 14.000 i fins a les darreres mai havien baixat de 10.000. Nou mil pratencs són un 13% de la població i un 18% dels que poden votar, perquè les democràtiques eleccions tenen la capacitat de convertir els ciutadans en zero si decideixen no fer-ho. A les darreres eleccions només va votar un 47% del cens; el més meravellós és que si haguessin votat la meitat d’aquests, 800 o 10, el repartiment de les cadires hagués estat exactament el mateix, com també el corresponent emborsament de sous a càrrec de tots els contribuents, no del 47%. La democràcia és meravellosament representativa quan s’ho proposa, un 47% es converteix automàticament en 100% i assumpte arreglat. No sé si les matemàtiques aguantarien un altre axioma màgic com aquest. A unes eleccions al Brasil van pintar un nas vermell al cartell dels candidats afegint un lema que deia «Canvien els pallassos però el circ continua». Aquí no canviem ni els pallassos. A algú li estranya que a Tejedor no li calgui ni somriure al cartell?

facebook / twitter


La Riuada Núm. 5