Page 1

la Riuada

www.lariuada.cat | NÚMERO 3 | DESEMBRE DEL 2010 |

MITJÀ PRATENC DE COMUNICACIÓ POPULAR

A FONS  PÀG. 2

BIMESTRAL GRATUÏT

ACTUALITAT  PÀG. 5

Els ecologistes s’oposen al projecte del Parc del Riu L’Ajuntament ha rebutjat les al·legacions que Depana ha presentat contra el projecte del Parc del Riu. Els ecologistes adverteixen que la creació d’un canal de rem pot malmetre el medi ambient i es qüestionen si el poble necessita aquest equipament. ACTUALITAT  PÀG. 5

Hi ha molts habitatges buits a la ciutat, com és el cas del carrer de Madoz, on s’ubica aquesta casa tapiada. R.C.

La situació de crisi aguditza el problema de l’habitatge al Prat ✔ De

mitjana, un lloguer costa uns 900 € i comprar un pis nou ronda els 300.000 €, mentre que hi ha més de 2.000 pisos buits XARXES  PÀG. 7

Els artistes visuals necessiten espais on treballar i lamenten l’exclusió del Cèntric ACTUALITAT  PÀG. 4

L’antic KOP, a mig enderrocar ✔ Ja

s’ha complert un any des del desallotjament ✔ El solar és un munt de runa en desús

La xarxa de bicicarrers oblida els accesos al Mas Blau i a la ZAL Aquests itineraris, en marxa des d’aquest estiu al Prat, no tenen en compte els desplaçaments a la feina, ja que els accessos al Mas Blau i al Polígon Pratenc, on molta gent hi va a treballar en bicicleta, no estan resolts. ACTUALITAT  PÀG. 4

Arranquen un arbre de 60 anys amb les obres del Cèntric El descuit de la constructora i de l’administració i l’incompliment del protocol a l’hora d’executar les obres maten un eucaliptus de prop de 60 anys. XARXES  PÀG. 7

Trencaclosques, un nou espai educatiu Un grup de mares i pares de l’Escola del Parc ha creat el projecte Trencaclosques, un espai per a reflexionar, proposar i compartir experiències sobre l’educació dels infants.


2

la Riuada

desembre de 2010

www.lariuada.cat

A FONS  HABITATGE

 REDACCIÓ

L’habitatge al Prat, un dret inassolible La crisi econòmica aguditza una problemàtica que ve de lluny

L

’especulació immobiliària i financera dels darrers anys al voltant del sector de la construcció va suposar un increment sense precedents dels preus, que ha anat agreujant les dificultats per accedir a un habitatge de la gran majoria de la població. Segons l’informe «Estudi de les necessitats d’habitatge del Prat de Llobregat a l’horitzó de l’any 2011», encarregat l’any 2002 pel consistori pratenc a l’actual secretària d’Habitatge de la Generalitat, Carme Trilla, aquell any el metre quadrat a la nostra ciutat estava valorat en 2.093 €, el preu mitjà d’un habitatge nou era de 238.602 €, entre 120.000 i 180.000 € el de segona mà, i el lloguer mensual basculava entre els 360 i els 480 €. En l’informe presentat per l’Ajuntament del Prat el febrer del 2010 per l’elaboració del Pla Local d’Habitatge per als propers cinc anys, les dades de l’increment dels preus són contundents, amb uns valors per metre quadrat de 3.801 € per habitatge nou i 3.443 € pel de segona mà, una mitjana de preus de compra de 354.146 € i 290.256 € respectivament, i una mitjana en els lloguers de 900 € mensuals. Una situació, com reconeix el propi informe, de la qual «se’n deriven uns desequilibris qualitatius i, el que és més important, la presència d’una exclusió residencial». Preus encara massa alts Tot i la lleugera davallada dels preus produïda per la recessió en el sector de la construcció, calculada al Prat en un 7% respecte al 2008 segons un informe

Els habitatges tapiats del carrer Mossèn Cinto Verdaguer són un exemple de pisos desocupats al Prat. R.C.

Increment dels preus de l’habitatge Any 2002

Lloguer

Metre Quadrat

2.093 €

Any 2010

420 €

3.622 €

900 €

2.294 pisos buits* Compra pis nou

Compra 2a mà

238.603 €

150.000 €

354.146 €

290.256 €

Font xifres 2002: Estudi de les necessitats d’habitatge del Prat de Llobregat a l’horitzó de l’any 2011. Carme Trilla (2002) Font xifres 2010: Pla d'Habitatge Local de l'Ajuntament del Prat, febrer 2010. *Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) 2001.

del Departament d’Estudis del Fòrum empresarial del Llobregat, aquests continuen presentant valors encara inassolibles per la majoria de la població. Segons la mateixa font, el vo-

lum de l’estoc d’habitatges nous que no s’han pogut vendre a la nostra comarca és actualment d’uns 8.600 immobles. La compra ha esdevingut impossible en una situació general en

què el deteriorament del mercat laboral ha disminuït dràsticament les rendes familiars, fet al qual s’afegeix el tancament radical de les entitats bancàries a qualsevol finançament per

Segons dades de l’Idescat de l’any 2001, al Prat hi havia un total de 2.294 immobles desocupats

Tot i la lleugera davallada dels preus, aquests continuen sent inassolibles per a la majoria de la població a la compra d’un habitatge. Els crèdits i les hipoteques que fa pocs anys es signaven avui són pràcticament impossibles. El lloguer ha esdevingut la forma més buscada per

accedir a un habitatge, però a la nostra població aquesta situació de baixada de les vendes ha comportat un augment dels preus dels lloguers de fins al 13% respecte a tres anys abans. El parc d’habitatge de lloguer local continua sent insuficient i ho continuarà sent en els propers anys, segons l’informe del Pla Local. La borsa d’habitatges de lloguers de l’empresa municipal Prat Espais S.L, creada l’any 2005 per gestionar l’habitatge, amb un consell conformat per l’alcalde i altres regidors del consistori, continua sense complir les expectatives de “contactar amb propietaris d’habitatges desocupats perquè puguin ser llogats a un preu més assequible”. Segons dades de l’Idescat de l’any 2001, a la nostra població hi havia un total de 2.294 immobles desocupats. Fins l’any 2011, però, aquest informe no s’actualitza, i fa impossible conèixer a hores d’ara la situació. Des del 2008 la Secretaria d’Habitatge de la Generalitat ha donat ajudes per pagar el lloguer per valor d’un milió d’euros a 458 famílies pratenques, el que representa gairebé un 10% de les ajudes atorgades a tota la comarca. Joves amb pocs recursos El perfil del pratenc que demana accedir a un habitatge, segons Prat Espais, és el de parelles de joves d’entre 25 i 39 anys, veïnes actuals del municipi, amb uns ingressos mensuals nets d’uns 1.600 € entre els dos. En el cas dels demandants d’habitatge protegit, és el de joves d’entre 20 i 34 anys amb uns 1.200 € nets. Val a dir que aquestes darreres xifres parteixen de les condicions necessàries per


desembre de 2010

la Riuada

www.lariuada.cat

3

 A FONS poder accedir-hi, obviant el gran nombre de població que queda exclosa per nivell de renda, per situació laboral o d’altres causes. La majoria de persones incloses en aquests grups d’edat són actualment les més castigades laboralment, amb una afectació superior de l’atur i unes condicions de treball més precàries, en què hi abunda la temporalitat dels contractes i els sous baixos. Molts d’ells no arriben generalment ni a tenir uns ingressos de 1.000 euros mensuals, una xifra que fa implantejable l’opció d’emancipar-se. Tot i existir una ajuda específica de 210 € mensuals per a joves d’entre 22 i 30 anys denominada Renda Bàsica d’Emancipació, només 400 persones se n’han beneficiat, ja que per edat i/o per l’alt nivell d’economia submergida, treballant sense nòmina, molts es veuen obligats a allargar l’estada a casa dels pares, compartir pisos per damunt la seva capacitat, i explica per què augmenten els casos d’ocupacions il·legals, impagaments, i els desnonaments subsegüents.

HABITATGE

 REDACCIÓ

Els pisos de protecció oficial són insuficients Deu pisos de Cal Gana estan buits tot i l’elevada demanda A la darrera dècada, al Prat de Llobregat s’hi han fet només dues promocions d’habitatges de protecció oficial mitjançant acords entre l’Incasol i l’Ajuntament: l’any 2003 els 30 pisos de lloguer de Cal Gana i l’any 2007 els 205 del Prat Sud-Remolar, dels quals 62 eren de lloguer i 143 de compra. En tots dos casos es va prioritzar l’accés dels joves i van haver-hi milers de sol·licitants. Els pisos de compra del Remolar eren de 2, 3 o 4 habitacions, amb pàrquing, i tenien un preu aproximat de 158.432 €. Els de lloguer eren d’uns 40 metres quadrats, i variava el preu entre els 250 o 300 € mensuals del Remolar, amb pàrquing inclòs, i els 120 € inicials de Cal Gana, que actualment ha pujat a 160 i 230 € segons els contractes. En tots dos casos el màxim d’estada inicial era de cinc anys. Moltes persones es van queixar perquè

Els pisos de lloguer de Cal Gana es van sortejar l’any 2003. O.R. no van poder accedir als sortejos en no arribar al mínim de renda. La majoria dels veïns actuals de Cal Gana, entrevistats per la Riuada, han valorat com a punt positiu el preu assequible dels pisos. En canvi, critiquen la

gestió d’Adigsa en la tardança en arreglar els desperfectes. Alguns d’ells lamenten que són pisos de baixa qualitat amb els mínims imprescindibles, que no estaven del tot acabats i que els materials utilitzats són deficients. A Cal Gana

totes les parets i sostres són de pladur i els edificis no tenen persianes. A més, tot és elèctric i quan marxa la llum es queden sense els serveis bàsics. Pel que fa a les dimensions, tot i que reduïdes, són considerades suficients per aquelles

HABITATGE

 REDACCIÓ

L’especulació urbanística condiciona l’accés a l’habitatge Les expectatives de creixement urbanístic s’han vist aturades per la crisi i la forta recessió en el sector de la construcció. Els plans urbanístics locals s’han hagut d’adequar a aquesta conjuntura no prevista quan es van planificar, posposant-los fins que ar-

persones que viuen soles o en parella, però canvia l’opinió quan es tracta de famílies amb fills. Els veïns de Cal Gana van denunciar als inicis l’existència de molts pisos buits. Poc a poc la situació es va anar solucionant. Abans de vèncer els 5 anys de contracte alguns llogaters havien marxat i d’altres van poder renovar-lo l’any 2008. Un fet denunciat per molts veïns és l’existència avui dia de molts pisos buits. De fet, en la nostra visita vam poder comprovar com almenys 4 portes estaven reforçades amb ferro per evitar ocupacions, mentre que a la primera planta, tot i no haver-n’hi cap, un veí assegurava que només cinc dels deu pisos estaven habitats. Per tant, com a mínim un 30% dels pisos de Cal Gana estan buits, un fet incomprensible davant la situació actual de l’habitatge al Prat.

ribin temps més propicis i retardant, per tant, el creixement dels pisos de protecció oficial. Les apostes del govern municipal en aquest sentit es basen en l’Eixample Nord, que comprèn 200 hectàrees entre les vies del tren i la Pota Sud, i l’Eixam-

ple Sud, d’unes 50 hectàrees per sota de l’avinguda Onze de Setembre. En aquests terrenys el compromís consistorial ha estat reservar la meitat del sòl per a la construcció d’habitatges protegits. El ball de xifres sobre el nombre d’habitatges dels

dos plans no ha deixat de variar des de que van ser anunciats l’any 2006. La previsió actual parla d’11.500 habitatges, dels quals 8.500 aniran al Nord i 3.000 al sud. Els terminis inicials preveien l’inici de les obres del Prat Nord l’any 2008 i l’acabament dels primers pisos l’any següent. En el cas de l’Eixample Sud estava previst iniciar les obres el 2009-2010 i acabar els primer pisos el 2011-2012. L’actual Pla Local d’Ha-

bitatge planifica per als propers cinc anys la construcció d’uns 1.900 pisos a la ciutat, molt per sota de les expectatives inicials. D’aquests, 1.120 haurien de ser de protecció oficial. Endeutament municipal Les arques institucionals estan sota mínims. L’Ajuntament del Prat, amb un dels pressupostos més grans de Catalunya, va incrementar l’any 2009 el seu endeutament un 37,1% res-

pecte l’anterior, molt per sobre de la mitjana comarcal del 13,5%, i va assolir la xifra de 32.548 milers d’euros, només superada per l’Hospitalet, Sant Boi, Gavà i Castelldefels. Tenint en compte que un dels principals generadors de riquesa municipal està directament relacionat amb el sector constructor i les requalificacions de terrenys, l’estancament del sector suposa un greu inconvenient per al consistori.


4

la Riuada

www.lariuada.cat

desembre de 2010

ACTUALITAT  SOCIETAT

 REDACCIÓ

Un any després, el solar de l’antic Kasal Okupat del Prat segueix ple de runa L’espai i l’edifici, propietat de Fecsa-Endesa, es mantenen encara ara en desús

E

l 28 d’octubre del 2009 a les 6.15 de la matinada, es feia efectiu el desallotjament del Kasal Okupat del Prat (KOP) Alta Tensió. Un espai de set anys de vida, que havia convertit una antiga i abandonada nau de Fecsa-Endesa, en un lloc obert al poble. Un any després, el solar acumula un runes, pols i rates. El KOP-Alta Tensió fou okupat el 25 de gener del 2003, quan un centenar de persones accediren a l’immoble abandonat. Els manifestants acabaven d’abandonar voluntàriament un altre espai que també estava okupat: el Cinema Monmari, que van deixar perquè s’hi pogués instal·lar l’actual Casal d’Avis. Començaven llavors set anys de plantejaments polítics i activitats diverses que van fer de l’espai un punt de trobada per a bona part del jovent de la ciutat, però, sobretot, que va aglutinar entitats i col·lectius que treballaven des d’àmbits i òptiques diferents en la transformació de la societat. Centenars d’actes van omplir durant set anys l’espai des de múltiples vessants, des de la denúncia de l’especulació, passant per les reivindicacions de caràcter laboral, defensa del Delta, etc. Un reflex d’això són el llarg llistat d’entitats locals que el van utilitzar. Una diversitat i una riquesa

Imatge de l’estat actual de l’interior del KOP-Alta Tensió. C.F.

Reflexió Xavi Iroz, exmembre de l’assemblea del KOP- Alta Tensió

”La batalla no és l’espai, sinó les idees” Ja fa més d’un any que van forçar-nos a tancar la porta del Kasal. Un any, però, que en absolut ha suposat el nostre punt i final, només una pausa obligada per aturar-se, analitzar i escollir quins nous camins volíem emprendre cadascun de nosaltres personalment i en col·lectiu. I és que seria erroni pensar que ens van desallotjar del Kasal perquè hi haguessin plans urbanístics que ho demanaven, evidència n’és que l’espai està totalment abandonat. L’únic motiu va ser polític, i és que nosaltres molestavem i molestem avui també. Molestem, com molesten tots aquells que plantegen alternatives

a l’actual model econòmic i social. Més encara si decididament apostem per dirho clar i català, trencant tòpics, oberts a la població, a noves idees i projectes. Conscients que la nostra riquesa és la diversitat, la suma i la il·lusió per transformar la societat. Ens va quedar clar quan ens denegaven permisos per penjar pancartes o per fer activitats a l’espai públic, ens identificaven gratuïtament, ens multaven per avisar el veïnat, o ens han intentat silenciar de forma recurrent tots aquests anys. Tots els que durant anys vam estar-hi treballant tenim clara una cosa: la batalla no és l’espai sinó les idees. És això el que ens va dur fins allà, el que ens va fer sortir per la força i el que fa que avui seguim lluitant i treballant. L’actual conjuntura ens

demostra que no podem fer ni un pas endarrere. El capitalisme, de la mà de bancs, multinacionals i governs, ens ha dut a una crisi econòmica salvatge, i on, per postres, ens toca a les classes populars pagar amb retallades socials els plats trencats. Els nostre territori continua sent trinxat, l’especulació no s’atura i el Delta segueix sent moneda de canvi per a futures destrosses en nom del progrés. La llengua i cultura catalanes segueixen minoritzades i minoritàries, en una situació crítica que necessita actuacions immediates. Avui tenim clar que la lluita és l’únic camí. Que només si ens organitzem i teixim xarxes de complicitat, podrem avançar i construir un futur en llibertat. Unim-nos. I no defallim, que tot està per fer i tot és possible.

que feien del Kasal un espai obert a la ciutat i a qui hi volgués participar. L’espai, però, va veure troncat el seu futur. FecsaEndesa, després de nombroses denúncies fracassades per la via civil, va decidir emprendre la via penal per a desallotjar l’espai. Com ja és habitual en desallotjaments, l’empresa feia ús de la llei hipotecària per a desallotjar-ne els inquilins. Una via que obligava a pagar milers d’euros només per a tenir dret a la defensa. Això suposaria a la pràctica deixar sense possibilitats de defensar-se l’assemblea del KOP. En paral·lel al procés judicial, s’inicià una campanya contra el desallotjament del l’espai, en la qual els okupes criticaren la complicitat de l’Ajuntament, donant permisos a l’empresa per a enderrocar l’edifici mesos abans de la sentència, imposant multes per a informar els veïns, fent identificacions, negant permisos per penjar pancartes, etc. L’Ajuntament negà tota relació. El 29 d’octubre a la matinada, els Mossos d’Esquadra van entrar a l’espai; Cinc activistes s’encadenaren al terrat en protesta, sobre els quals encara pesen denúncies per desobediència i resistència a l’autoritat. Un any després, l’espai està en desús. A mig enderrocar i sense vida. MEDI AMBIENT

 REDACCIÓ

Els descuits en la construcció del Cèntric maten un arbre de 60 anys S’ha perdut una part del patrimoni verd. El patrimoni d’una ciutat són els edificis i la cultura del poble, però també els seus arbres, testimonis vius de la seva història. L’Eucalyptus Eucalyptus ubicat a la plaça Mestre Estalella, un exemplar de més de 60 anys d’antiguitat, amb un valor Norma Granada (sistemàti-

ca de valoració econòmica d’arbres i arbustos elaborada per l’Asociación Española de Parques y Jardines Públicos) d’uns 6.500€, s’ha assecat. Aquest arbre ha patit 3 anys d’obres, el descuit de la constructora i de l’administració i l’incompliment del protocol a l’hora d’executar obres amb elements vegetals.

Segon els tècnics municipals, la compactació del terreny degut a les obres ha produït l’asfixia radicular de l’arbre, que ha estat substituït per dos exemplars de Ginkgo biloba de 6 metres d’alçada. Hi ha altres casos similars a les obres de la Plaça Catalunya, però de moment els arbres afectats encara són vius.

L’eucaliptus de la plaça de l’escorxador abans de ser arrencat. E.R.


desembre de 2010

la Riuada

www.lariuada.cat

5

 ACTUALITAT MEDI AMBIENT

 REDACCIÓ

L’Ajuntament rebutja les al·legacions de Depana contra el Parc del Riu

L

’Ajuntament ha anunciat a so de bombo i platerets la construcció del nou Parc Fluvial del Prat, que inclou dos equipaments esportius: una base de rem i un centre de pàdel. I ho ha fet obviant les denúncies de l’entitat ecologista Depana, que va presentar al·legacions contra la Modificació Puntual del Pla General Metropolità al Parc del Riu que han estat rebutjades. El Consistori es justifica dient que aquesta modificació es planteja en un territori que no afecta la llera del riu, però els ecologistes adverteixen que la construcció del canal de rem sí afectarà a la llarga el medi ambient. «El desenvolupament de l’activitat esportiva del rem comportarà un drenatge periòdic de la zona navegable i l’eliminació de vegetació aquàtica com la boga, el jonc i el canyís, a fi d’evitar la intercepció de les embarcacions amb aquests elements naturals», explica José García, vicepresident de Depana, que també remarca que «en aquestes zones de vegetació regenerada de la nova llera s’han començat a reproduir es-

que es poden derivar de l’execució de l’activitat de rem al Llobregat ni dels impactes generats per les obres d’artificialització de la llera. Per aquest motiu, Depana denuncia la falta d’una «diagnosi prou exhaustiva del medi i d’una anàlisi a fons de les possibles afectacions».

POLÍTICA

 REDACCIÓ

MEDI AMBIENT

Les actuacions al Llobregat no s’aturen, com el nou pont cap al ZAL. R.C. pècies d’aus protegides, com el martinet menut, la polla blava i l’ànec blanc». Per això els ecologistes creuen que és poc adequat l’ús esportiu en aquest àmbit de la ribera: «Cal tenir en compte que una de les funcions ecològiques de qualsevol curs hidrogràfic, sobretot a la part baixa de la desembocadura, és la sedimentació que permet la formació dels deltes i el manteniment de les lleres». García recorda el compromís que l’Estat espanyol va adquirir davant la Unió

 REDACCIÓ

El PP ataca les zones blaves buscant rèdits electorals El Partit Popular va iniciar una campanya contra la zona blava a finals d’estiu. «Azules para gobernar y no para aparcar», deien les pancartes. Curiosament, al ple municipal de juny es va votar la gestió de la zona blava a l’Avinguda Montserrat entre els carrers Frederic Soler i Jaume Casanovas per part de Prat Espais, i l’opinió

Cal un canal de rem? Una altra de les raons que planteja Depana per a oposar-se a aquest projecte és que «no respon a una necessitat bàsica del municipi» i que la nova base de rem significaria un ús privatiu de l’espai, un equipament que no estarà destinat a tots els pratenc. «L’ús que cal reforçar a la zona és el de l’espai lliure per al gaudi

de la ciutadania», reclama García. Per això entenen que l’actual ordenació que el PGM atorga a la zona del Parc del Riu ja és l’adequada. Un altre dels perills que adverteixen a llarg termini és que la promoció d’una activitat com el rem al Prat generi una proliferació de nous equipaments esportius a la llera del Llobregat. L’informe aportat a la documentació del projecte, però, no contempla les possibles afeccions sobre el medi natural de la zona

El Parc fluvial El projecte del nou Parc Fluvial del Prat ocupa un espai de 7,5 hectàrees entre la ronda de Llevant, la planta de la Nissan i el riu, entre els ponts de Mercabarna i de l’autovia. La zona integrarà la xemeneia de l’antiga paperera Torras Hostench, una base de rem, un centre de pàdel, aparcament, zones de jocs infantils, etc. El centre de rem constarà d’hangars per a guardar-hi els bots, aparcaments, vestidors, aules, oficines, gimnàs i un embarcador. La instal·lació ocuparà uns 1.800 metres quadrats, tal com recull l’acord signat l’any 2005 entre el secretari general de l’Esport de la Generalitat, l’alcalde del Prat i el president de la Federació Catalana de Rem.

del portaveu dretà Antonio Gallego era ben diferent: «S’impulsa a l’Avinguda Montserrat entenem que per afavorir el comerç i la rotació de vehicles i facilitar la gestió de tràmits i l’activitat comercial d’aquest entorn». A més de votar a favor de la proposta, va preguntar per què no es feia també al carrer Lleida o a la Carrete-

Europea d’incloure la nova llera dins la Zona Especial de Protecció per a les Aus (ZEPA) i la Reserva Natural.

ra Marina, «dues zones de volum comercial». Vist el rebuig popular contra l’aparcament de pagament, el PP ha trobat una forma fàcil d’aconseguir vots recollint signatures i convertint-se en veu política contrària a la zona blava, tot i no haver defensat això als plens. A la campanya electoral de 2007 el PP també prometia no habilitar més zones blaves, tot i que després ha estat d’acord en que Prat Espais les gestioni.

Exigeixen una moratòria urbanística al delta Després de tota la polèmica sobre el Barça Parc al litoral de Viladecans, es continuen planificant projectes urbanístics en ple delta del Llobregat. Per això, la plataforma Salvem Oliveretes ha exigit a la Generalitat en les seves al·legacions a la modificació del Pla General Metropolità al municipi de Viladecans que no es

projecti cap pla urbanístic al Delta del Llobregat fins que no s’aprovi el Pla especial dels espais naturals del Delta. En el mateix plec d’al·legacions, el collectiu ecologista també titlla d’innecessari el nou pla per al Parc del Delta de Viladecans, ja que afecta igualment zones naturals i agrícoles.

MOBILITAT

La xarxa de bicicarrers punxa en accessos al Mas Blau i a la ZAL La xarxa de bici-carrers descuida la mobilitat obligada (desplaçaments a la feina) a l’hora d’assegurar els accessos tant al Mas Blau com al Polígon Pratenc. Aquests itineraris, configurats des d’aquest estiu, estan pensats no només per «cobrir els desplaçaments interns», sinó també «la mobilitat obligada» (trasllats a la feina, per exemple), segons fonts del Consistori. El cas és que, per ara, la connexió de la xarxa cap al Polígon Pratenc pel pont de Mercabarna està tallada per un semàfor prop de la rotonda de la Nissan que encara espera l’escomesa elèctrica, i a l’accés al Mas Blau encara «s’han d’acabar de solucionar les obres de la línia 9, perquè la gent hi pugui arribar bé». El segon pont cap a la ZAL s’estima que estarà enllestit a finals de 2011. POLÍTICA

El cens d’Interior ignora els carrers franquistes El Memorial Democràtic, institució per a la recuperació de la memòria històrica, ha publicat un recull de simbologia franquista a Catalunya. Al Prat hi consten 48 símbols feixistes, tots ells plaques del Ministerio de la Vivienda; 32 plaques les va retirar l’Ajuntament el maig passat, arran de la Campanya «Esborrem el feixisme, dignifiquem els carrers», però encara en resten una quinzena. El recull, però, no fa esment d’aquells carrers amb noms franquistes. Aquesta és una de les principals reivindicacions de la Plataforma Antifeixista del Prat.


6

la Riuada

www.lariuada.cat

desembre de 2010

OPINIÓ La tira

Cristina Martín Collado

l’apunt

clau de volta

Carlos García, membre del consell de redacció de ‘Kaosenlared’

Aida Cortés

Criminalitzar la resistència Kaosenlared és un portal a Internet d’informació lliure, alternativa i anticapitalista que pretén mostrar les diferents iniciatives que porten a terme els que no tenen altre altaveu que el seu propi missatge. És l’eina comunicativa dels i les que arriben a la batalla amb les mans nues, perquè no creuen en les regles del joc que imposa la dictadura capitalista. Des de la seva fundació, a Terrassa, ha estat un mitjà en constant creixement, amb vocació d’aplegar grans grups de la ciutadania al voltant d’un projecte informatiu que neix des de la base, autogestionat i amb vocació de servei públic,

amb la idea clara de desmuntar les mentides que el capitalisme utilitza per justificar les seves atrocitats i com a vàlvula d’escapament dels qui rebutgem aquest règim. Cada cop el nostre (vostre) mitjà s’ha convertit en un modest pol de creació de corrents de pensament lliure, heterodox, i on es pot mostrar el descontentament d’uns sectors socials contínuament desafavorits i obviats. El nostre objectiu ara és arribar als sectors que encara no han percebut els perjudicis que l’ordre capitalista els imposa. En aquest sentit i després de participar en una de les experiències d’autogestió, coordinació i cooperació informativa més revolucionàries dels darrers anys, amb la creació

de l’agència d’informació 29S (formada exclusivament per mitjans alternatius i populars) i sobretot per una sorprenent reacció popular a la vaga general, a Kaosenlared li va tocar el rebre. L’entrevista en la qual la Senyora Escarp (dama de ferro i regidora de mobilitat i seguretat de l’ajuntament de Barcelona) diu obertament que les pàgines com la nostra s’han de tancar, no va ser més de la expressió més explícita del que ja portava fent-se de manera tàcita contra la nostra i contra d’altres webs anticapitalistes. Ens volen exterminar! Matar-nos i, sobretot, matar el missatger, perquè no els agraden les noves que porta de les llunyanes terres anticapitalistes. Són 10 anys de resistència als discursos de l’imperi, sobre

veure per creure Espais publicitaris Sembla que quan interessa els polítics són capaços de solucionar en un sol dia un problema que arrosseguem. Parlem de la falta de llocs que no siguin privats on expressar-nos públicament sense por de patir l’acció punitiva de l’autoritat i l’actuació de les eficients brigades municipals d’«arrencacartells».

la Riuada

l’anarquisme, el marxisme, el socialisme, el pacifisme, l’okupació, l’autodeterminació, la repressió, l’especulació, la corrupció, la màfia... 10 anys donant la cara i promovent, amb la paraula, allò que ells no poden fer ni amb les «forces de pacificació»: continuar construint democràcia directa i una autèntica llibertat d’expressió. Nosaltres hem pres la bandera de la defensa de la llibertat d’expressió, però aquesta declaració d’intencions no ens afecta només a nosaltres. La llei Sinde i la llei de responsabilitats civils, que es reformarà en breu, són una gran amenaça cap a aquells i aquelles que no tenim dret a parlar, perquè no parlem amb la llengua dels poderosos.

Quina revelació El Papa va baixar del cel i va aterrar al Prat, i també des del Prat va pujar als cels amb un comiat esperpèntic des d’un hangar. Berlanga no ho hauria escenificat millor. Mai a cap autoritat de cap estat i de cap religió se li han donat aquests honors per part d’aquest estat teòricament aconfessional. Des d’un avió, abans de trepitjar terra catalana, com a acte d’agraïment ens va deixar anar unes boniques paraules, referint-se a que a l’Estat espanyol es dóna «un laïcisme i un anticlericalisme agressiu similar al dels anys trenta». Deixant clar, què és el que pensa de la nostra societat. Quina revelació, al Papa no li agraden els anys 30 i està preocupat perquè ara hi ha coses que li recorden. No li agrada l’època en què es proclamà la República Catalana, en què es proclamà l’Estat Català, en què s’ensenyava a les escoles en català i amb criteris progressistes, nens i nenes junts. En què no hi havia monarquia. En què les dones es podien divorciar, en què hi havia una certa llibertat sexual. Doncs, mira, el Papa no és l’únic a qui no li agradava l’estat de coses; n’hi hagué

uns quants que s’alçaren amb el «movimiento nacional» i aconseguiren instaurar «l’ordre» que deu ser més del seu grat. Un «Caudillo por la gracia de dios» (quin humor més negre que deu tenir el paio!) que va durar 40 anys; a les escoles a aprendre en castellà i perseguir el català, a resar i cantar el Cara al sol, i a estudiar-se la llista dels reis gots de memòria. Les dones a casa a fer cas al marit, i res de petonejar-se o divorciarse o estimar qui vulguis. Doncs mira, què voleu que us digui, jo més aviat els enyoro els anys 30. I per la canya de la classe obrera, encara més. I senyor Papa, el principal promotor de l’anticlericalisme a Catalunya (i a tot arreu suposo) és aquesta església que s’ha posat sempre al costat del poder, del caciquisme, de la repressió, del masclisme, de l’homofòbia, i tot això mentre anaven abusant sexualment, econòmica i moralment de tothom qui arrambaven. I, francament, si segueixen abusant dels nens, criticant els preservatius, discriminant les dones, negant-nos el dret al propi cos i a la sexualitat lliure, deixant anar perles com les de la COPE, i aguantant el seu espanyolisme ranci, doncs servidora serà la primera anticlerical de la llista.

| bimestral gratuït d’informació local

DIPÒSIT LEGAL: GI-352-2010 | TIRATGE: 6.000

exemplars Pratenca de Comunicació Popular (APCP) PUBLICITAT: 654 07 17 43 | publicitat@lariuada.cat Els comentaris i opinions publicades són propietat dels seus autors i la Riuada no se’n fa responsable. Les nostres opinions queden expressades a l’editorial. Per fernos arribar temes o informacions del Prat podeu escriure a redaccio@lariuada.cat o visitar www.lariuada.cat EDITA I DISTRIBUEIX: Associació


desembre de 2010

la Riuada

www.lariuada.cat

7

 XARXES CULTURA

 REDACCIÓ

Els artistes visuals del Prat reclamen a l’Ajuntament espais on treballar Lamenten que no els hagin inclòs en el projecte del Cèntric

E

ls creadors visuals del Prat fa més de quinze anys que demanen a l’Ajuntament que els faciliti espais a preus assequibles per desenvolupar la seva feina, ja que actualment no hi ha cap lloc habilitat en tot el poble on hi puguin treballar. Alguns d’aquests artistes pratencs van tornar a plantejar aquesta necessitat en la trobada que van tenir amb representants del consistori, el passat 2 d’octubre. «És realment important poder tenir un espai, no només per poder fer les teves creacions, sinó també per poder relacionar-te i compartir idees amb altres artistes locals», demana en Xavi Esteban, un artista audiovisual que actualment té «la sort» de tenir un local, però que reconeix que «els preus del mercat immobiliari posen molt difícil poder pagar un lloguer al Prat». Professionalitzar el sector Com ell, la Stella Rubio, illustradora i artesana, també obrirà un local propi el mes de març, però recorda totes les dificultats que comporta el fet d’haver de treballar a casa: «La creació necessita d’un espai artístic especial i lliure per poder produir allò que t’inspiri. No em resulta professional ni em ve de gust haver de convidar algú interessat a comprar obra a la intimitat del saló de casa meva; prefereixo un espai destinat a això». Un dels motius principals que mouen la Stella a demanar un espai per a creadors, doncs, és «la reivindicació de la professionalització del sector» i recorda que «crear no és

El nou Cèntric descarta els creadors locals Una de les preguntes sorgides durant la trobada d’artistes visuals va ser les raons per les quals no s’ha aprofitat la creació del Centre Cultural de la Plaça Catalunya per a incloure aquests espais que els artistes locals necessiten, tenint en compte que aquest equipament és un edifici de tres plantes que tindrà una gran biblioteca, l’arxiu municipal, el museu del Prat, un auditori, una sala d’exposicions i una sala de noves tecnologies. «Teníem l’esperança que en aquest gran equipament ens tindrien en compte, i que seria un lloc on no només es guardaria i s’exun passatemps, sinó una professió». De fet, per als artistes que s’inicien en la professió, el Pla Jove del Prat, el document estratègic que planifica les polítiques de Joventut del municipi fins al 2012, en el programa

posaria, sinó també es crearia», es lamenta el Xavi Esteban. Una desil·lusió que també comparteixen molts dels seus companys de professió, que veuen que altres municipis sí tenen projectes destinats a potenciar els creadors locals. Però sembla que l’Ajuntament no té cap intenció de resoldre aquesta demanda del poble, ja que un altre dels espais nous, La Ricarda, serà un equipament dedicat al medi ambient, amb una sala d’exposicions de 800 metres quadrats sobre el canvi climàtic que pretén ser un referent a tot Catalunya.

d’accions concretes per a incentivar les produccions artístiques proposa «el lloguer i cessió d’espais i equips, a la Capsa i a d’altres possibles equipaments culturals, com a estudis de creació». Aquest propòsit, que no s’ha acomplert en-

cara, descarta però aquells professionals que ja no són joves, però que tenen les mateixes mancances. L’il·lustrador, pintor i creador audiovisual David Sarrà tot just s’ha iniciat ara en aquest món i reconeix que «no trobo cap problema

pel que fa als circuïts per a exposar», tot i que «evidentment seria molt bo poder tenir un lloc on poder treballar amb formats més grans i on intercanviar idees amb companys». El Prat compta amb sales d’exposicions, com la del Centre Cultural Torre Balcell, la del Centre d’Art Torre Muntadas i la del Centre Cívic Jardins de la Pau, que acullen obres d’artistes locals; aquests recursos faciliten la projecció de les obres dels artistes, però no la creació d’aquestes obres. Pel que fa a La Capsa, Centre de Cultura Contemporani, centra la seva activitat i oferta en la música. La Stella, però, ha advertit alguns canvis que pren de manera positiva, com el fet que aquest sigui el segon any consecutiu que el cartell de la Fira dels Galls el fan artistes locals o que ara hi hagi convocatòries obertes per a exposar al Torre Muntadas.

ENTITATS

L’AMPA de l’Escola del Parc engega el projecte Trencaclosques Trencaclosques és una iniciativa que ha nascut dins l’AMPA (Associació de Mares i Pares d’Alumnes) de l’Escola del Parc per tal d’ampliar el tipus i el nombre d’activitats que s’ofereixen a les famílies del centre. El seu objectiu principal és aprendre, compartir i reflexionar sobre com educar els infants, alhora que contribuir a millorar l’escola creant una comunitat a través de la cultura de la participació i el treball en xarxa. Aquesta agrupació programa diferents activitats, entre les quals hi ha teatrefòrums, cafès-tertúlia i tallers en família. També crea espais de debat, virtuals o presencials, sobre l’Educació. Per a més informació es pot consultar l’adreça de l’AMPA de l’Escola del Parc: http://ampaceipdelparc.blogspot.com. MEDI AMBIENT

Programa pioner de recuperació de tortugues El Centre de Recuperació d’Animals Marins (CRAM) ha presentat un programa de reproducció assistida de Tortuga babaua (Caretta caretta) del qual se’n podrien obtenir els primers resultats d’aquí a cinc anys. Aquest projecte, el primer a tot el món, està dividit en diferents fases. En la primera, ja finalitzada, s’han obtingut resultats que s’han publicat en diferents revistes científiques. La segona es durà a terme amb exemplars que, a causa de lesions patides, no són aptes per a la reintroducció al seu medi natural.


8

la Riuada

www.lariuada.cat

desembre de 2010

XARXES  ENTREVISTA

 REDACCIÓ

«La meva família sap que falta tal o qual persona, però no sap on són» Hassan | Emigrant sahrauí —La teva família està allà? —Sí. Estan a la capital [AlAaiun], on està passant tot això ara. —Hi has contactat? —Sí, amb la meva germana i el meu germà. A la meva germana la van apallissar i el meu germà està amagat, perquè la policia està entrant casa per casa per agafar sospitosos i interrogar-los. —Com te n’has informat? —Primer per telèfon. Em van explicar què havia passat, però no em podia creure la gravetat de la situació, perquè mai havia passat això, vull dir que ha passat, però sempre com en secret, «que no es vegi». —Hi ha morts i ferits? —No se sap. La meva família sap que falta tal o qual persona, però no sap on són. Fins fa poc hi havia toc de queda... Ara la gent gran pot sortir, però els joves no. —Com veus el tractament dels mitjans marroquins? —Si m’ensenyes només el final de la pel·lícula sempre pensaré que el dolent és el bo de la peli. Ensenya’m el principi. Per què la gent ha sortit amb pedres i llença bombones de gas? Perquè alguna cosa ha passat. Això és el que volem saber. —I com és que ha saltat? —Gràcies a persones com Aminatu Haidar la gent s’ha atrevit a manifestar-se. I ha sigut més per un tema econòmic que polític. La gent vol llocs de treball, perquè tots els que s’ofereixen són per als colons marroquins, i els sahrauís de la meva generació que han acabat els seus estudis estan allà tirats. —Per què ara i no abans? —Els meus pares van lluitar tota la seva joventut contra França, Marroc o Espanya.

Tan lluny i tan a prop d’Al-Aaiun Aquest jove sahrauí de 36 anys nascut a Tant-Tan, poble marroquí a 300 quilòmetres d’Al-Aaiun, fa catorze que viu a l’estat espanyol; 6 a Canàries i 8 a Catalunya, dels quals uns quants els ha passat al Prat. Aquest llicenciat en economia, treballava fins fa poc de cambrer al bar Pau Casals. Ara comparteix amb nosaltres el seu punt de vista sobre la situació de l’excolònia. LLEGIU L’ENTREVISTA A:  www.lariuada.cat Hassan viu amb preocupació la situació actual. R.C.

No cal que el govern espanyol sigui l’amic del Sàhara, només s’ha de ser humà, simplement» Estaven cansats, i l’any 91 van dir: «fem un referèndum». Crèiem en la pau. A l’Al-Aaiun, recordo una cua llarguíssima de llums de cotxes de colons marroquins que venien a votar. Érem uns 70.000 sahrauís i venien... no sé, 250.000 marroquins? Aquest va ser el gran fracàs, que vam acceptar la treva i avui hi ha milions de colons al nostre territori. En aquella època el Marroc podia donar més. La nova generació sahrauí ha viscut i estudiat amb marroquins i el 70% ja no pensa en la independència. Si ens donen els nostres drets estem bé. —Llavors el referèndum és

contraproduent? —És que ja no és la solució, perquè qui dirà ara qui és sahrauí i qui no? Han passat 35 anys. Hi ha gent que s’ha casat amb marroquins, hi ha fills marroquins, hi ha molta barreja. La solució és que surti el Marroc del Sàhara. —Què li diries al govern espanyol? —No fa falta que siguin els amics del Sàhara, com diuen ells, de fet són responsables perquè es tracta d’una excolònia espanyola. Només s’ha de ser humà, simplement. Es tracta de drets humans, podríem estar parlant d’Angola o qualsevol altre país. Són responsables pels contractes de pesca a les costes del meu país, per exemple. —Què li recomanes a Mohamed VI? —No pel Sàhara, sinó per tota la zona, que se’n vagi del Govern i deixi governar a altres. Allò és una dictadura. Esperava molt d’ell, perquè quan estudiava a Rabat el

veia una persona jove i pensava «quan arribi al poder les coses seran diferents», i, al contrari, és un ninot d’empreses franceses. —Quines són les riqueses del Sàhara que fan que els governs callin? —Si em preguntes a mi et diré que la gent, però per a d’altres estan els fosfats, la pesca, les platges... Perquè la gent aquí tingui un nivell de vida, nosaltres ens podem morir. Però són els nostres recursos. No sé. I que ens quedem estancats, també és un objectiu de molts països involucrats. —I la lluita del Polisario? —Em sembla bé. Però en qualsevol revolució hi ha molts errors també. Els mateixos que van fer la revolució al 75 no renoven els càrrecs. Hi ha un munt d’ajuts que no arriben al poble. Hi ha una pila de personatges que tenen empreses a Algèria, França... Si no fos per aquests errors potser ara

estaríem bé. I ara estan pensant en guerra i em fa molta pena. Perquè els dirigents no estaran allà amb les armes, estaran a França, i els que lluitarem som jo i altres. Si el govern espanyol no far res, això acabarà esclatant. —Tens pensat tornar-hi? —Home, això sempre, però també tinc la meva vida aquí i, no sé, és com una cosa rara. M’agradaria tornar-hi sense por. —Creus que l’integrisme pot afectar la situació? —Afectarà. On hi ha pobresa i no hi ha drets és un camp abonat per a l’integrisme. No vaig veure radicalisme religiós mentre vaig viure allà. Però no sé fins quan serà així. —Quin titular t’agradaria llegir a ‘la Riuada’? —El final del conflicte del Sàhara. Sigui amb el Marroc, independents o com sigui. M’és igual la moneda o la bandera, l’important és anar tranquil pel carrer.

contrapunt Important festes Des de fa uns anys un té la sensació de veure com mica mica es van important tradicions, festivitats totalment alienes a la nostra cultura. La majoria sense gaire rerefons cultural, fruit d’un interès purament comercial. Fa un dies descobríem com l’Ajuntament del Prat volia fer dia festiu el 14 de febrer (Sant Valentí, dia dels enamorats a molts països anglosaxons). Ho feia, per no variar ara sí la tradició, a remolc de Barcelona. Tornem, però, al dia en sí. Dia dels enamorats? Una excusa més per gastar que sumem al dia del pare o de la mare. Aquest cop, però, la qüestió resulta irritant si hom recorda que els catalans ja tenim Sant Jordi per a tal «gasto». El nostre, però, amb una aurèola a cultura, que des de la humilitat podríem etiquetar com a més profitosa. Però no ens centrem només en l’anècdota de Sant Valentí. Si busquem uns mesos abans, trobarem al calendari l’1 de novembre - 31 d’octubre. Abans la Castanyada o tot Sants, ara per a molts Halloween. No cal ser gaire astut per veure que nit de festa i disfresses surt més a compte que panellets i castanyes, almenys al sector de l’oci nocturn. Altra vegada, però, importem una tradició anglosaxona, en tapem una de pròpia i oblidem un Carnestoltes que encara queda a mesos vista. I ja no parlem del «Papa Noël», mascota de la Coca-Cola, i de l’oblidat Tió, que alguns necis titllaven de tradició violenta. Que ningú s’equivoqui. Ja està bé enriquir la nostra cultura, d’això els catalans en som experts. Portem mil anys barrejant i construint. El que ens hauria de fer reflexionar és fins a quin punt estem enriquint o, pel contrari, estem simplement ballant al ritme del consumisme desenfrenat. «Som lo que sembrem i lo que celebrem!».

La Riuada Núm. 3  

versio en pdf de la tercera edició de la Riuada, Mitjà partenc de comunicació popular.

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you