Page 1

la Riuada

www.lariuada.cat | número 1 | juliol del 2010 | Mitjà Pratenc de Comunicació Popular ACTUALITAT  PÀG. 5

La contaminació per Ozó supera els límits de la UE L’estació de control dels Jardins de la Pau va enregistrar nivells de contaminació per Ozó per sobre del llindar de protecció a la salut i d’informació a la població que estableix la legislació europea. L’Ajuntament no va informar-ne la ciutadania, tot i els problemes de salut que pot provocar. ACTUALITAT  PÀG. 5

Indemnització per a un afectat per l’amiant de Honeywell Han condemnat Honeywell Friccions a indemnitzar amb 153.000 euros un treballador de l’empresa que pateix un càncer de pulmó. La plataforma local d’afectats per l’amiant esperen que la sentència serveixi de precedent.

bimestral gratuït

A FONS  PÀG. 2

El Prat registra 5.316 aturats el juny, 600 més que l’estiu passat 4 Un

any després d’inaugurar la T1, l’atur es dispara gairebé dos punts per sobre de la mitjana catalana 4 La millora estiuenca de l’ocupació no pot amagar la davallada acumulada des de juny de 2009 ACTUALITAT  PÀG. 4

Una plataforma ciutadana es mobilitza per conservar el teatre

XARXES  PÀG. 7

Més del 70% dels pratencs parlen habitualment en castellà Només tres de cada deu pratencs tenen com a llengua de relació quotidiana el català, el 40% de la població no el parla i més de la meitat no el sap escriure. ACTUALITAT  PÀG. 4

S’inicia la retirada de 32 plaques falangistes Es substituiran les plaques amb simbologia franquista dels edificis per d’altres de l’empresa pública Adigsa, després de la iniciativa presentada per la plataforma Esborrem el feixisme.

ACTUALITAT  PÀG. 5

El director de la terminal de càrrega del port de Barcelona, detingut per narcotràfic


2

la Riuada

www.lariuada.cat

juliol de 2010

A FONS  ELS PLANS ECONÒMICS AL PRAT, EN CRISI TREBALL

 REDACCIÓ

L’atur al Prat s’enlaira per damunt de la taxa catalana després d’un any amb la T1 A pesar de l’aposta municipal per la formació d’alt nivell, la desocupació entre la gent més formada s’incrementa respecte al juny de l’any passat

E

l gener de 2009, el tinent d’alcalde de Promoció Econòmica, Juan Pedro Pérez, constatava en una entrevista l’augment de les xifres de l’atur al Prat i posava les seves esperances en l’entrada en funcionament de la nova terminal de l’aeroport, la T1, per recol·locar treballadors. Un any després d’engegar-se la nova infraestructura, inaugurada el 17 de juny de 2009, la taxa d’aturats encara «sobrevola» la mitjana catalana i la contractació registrada a juny de 2010 es concentra en treballs sense qualificació del sector dels serveis. Segons les dades de l’Observatori Comarcal (OC), depenent del Consell Comarcal del Baix Llobregat, El Prat ha registrat 5.316 persones aturades aquest juny, 189 menys que el mes anterior, una disminució de més d’un 3% entre maig i juny de 2010, tant entre homes (un 4,53% menys) com entre dones (–2,28%). Mirats a curt termini, tots els indicadors apareixen en verd, però si s’examinen les xifres interanuals salten totes les alarmes: la millora

Cares i creus

Els contractes a la comarca en el primer trimestre han caigut un 12%, en especial d’estrangers

estiuenca d’enguany és incapaç d’amagar la davallada acumulada. La variació relativa del mateix període de l’any anterior arriba gairebé al 13%. En altres paraules, el juny de 2009 al Prat hi havia 605 persones menys a l’atur. Aquestes

xifres semblen minúscules comparades amb el conjunt del país, però el cas és que, a més d’ocupar els últims llocs en quant a ocupació dins del Baix Llobregat, la taxa d’atur pratenca s’enfila sistemàticament uns dos punts per sobre de

la mitjana catalana en els darrers quatre trimestres. Treball no qualificat El Pla Delta, signat el 1994, pretén convertir les ampliacions del port i l’aeroport, l’arribada del tren d’alta velocitat, la Línia 9

del metro i altres connexions terrestres en els pilars del creixement econòmic local, i aposta per la formació i l’ocupació qualificada. Però la desocupació entre la població més formada augmenta un 47% per als universitaris i un 9,6% per

als tècnics professionals superiors entre juny de 2009 i 2010. Això sembla indicar que les noves infraestructures encara no reverteixen en l’ocupació pratenca. Tanmateix, el perfil de l’aturat pratenc continua sent el d’un home d’entre 25 i 44 anys, amb estudis secundaris i provinent del sector serveis. El gruix de la desocupació recau sobre la gent amb estudis primaris i secundaris amb 4.472 aturats aquest juny passat. Pel que fa a la contractació, segons l’informe de l’OC per al primer trimestre de 2010, el nombre de contractes baixa un 12% respecte al trimestre anterior, en especial, de persones estrangeres. Per sectors, a banda dels serveis, la indústria, amb 871 aturats, i la construcció, amb 700, són els àmbits més afectats, tot i la millora de juny.

Creus que la reforma laboral arreglarà l’atur?

Susana Usia

Juan Carlos Vizuela

M. Dolores Blanes

Sergi González

José Antonio Guerrero

M. del Carmen Gómez

42 anys 2 anys i mig a l’atur Empleada de càtering «La reforma laboral no canviarà res. Crec que tot seguirà igual. Per a les persones que fa temps que estem a l’atur no hi ha res.»

40 anys 1 any afectat per un ERO Logística «És negativa per al treballador; fa més fàcil acomiadar i treu coses que ja havíem guanyat. Tot i així, jo crec que s’ha de provar.»

50 anys 6 mesos a l’atur Supervisora de neteja «Cap solució. Tot està fet en contra del treballador. Mira’m a mi, portava 20 anys a l’empres i m’han fet fora com si res...»

26 anys 1 mes a l’atur Carreter «No sé si solucionarà l’atur, però les condicions dels treballadors en general empitjoraran. Em sembla molt malament.»

33 anys 1 mes a l’atur Tècnic esportiu «No soluciona l’atur. La via que s’està prenent amb aquesta mesura no és l’adequada. Això és pa per avui i gana per demà.»

45 anys 1 any a l’atur Tècnica en logística «Home, sé que ens retalla els drets, però, tal i com està el tema, potser sí que hauríem de provar de canviar alguna cosa.»


juliol de 2010

la Riuada

www.lariuada.cat

3

  A FONS URBANISME

 REDACCIÓ

Entre el Pla Delta i el Prat Nord es calculen 60.000 llocs de treball L’Ajuntament del Prat anunciava, quan es va aprovar el Pla Delta (el 1994), que aquest projecte generaria “riquesa i moltes oportunitats d’ocupació”. Estimaven llavors que es crearien “més de 30.000 llocs de treball, considerant l’ampliació de les instal·lacions de l’aeroport, la nova activitat de serveis de la ciutat portuària i l’ampliació del ZAL”. Concretament, un estudi del 2002 sobre l’avaluació de l’impacte del Pla Delta a la comarca, les dades del qual es poden consultar a la pàgina web que l’Ajuntament té sobre el projecte, estima que el 2005 aquest pla hauria d’haver proporcionat 7.992 llocs de feina; el 2010, 10.192 més, i el 2020 el càlcul és que,

en total, 37.043 persones estaran ocupant feines de logística en les diferents infraestructures. Però la crisi econòmica que pateix el país, no prevista fa 10 anys, haurà reduït, si més no, la xifra anunciada, tot i que el govern municipal no n’ha

informat al respecte. El desenvolupament de l’Eixample Nord del Prat promet 30.000 llocs de treball més, a banda de 6.000 habitatges i 80.000 metres quadrats de superfície comercial (web del Consorci Prat Nord). Aquest projecte,

però, sembla que està aturat, ja que l’empresa promotora Vértix, encarregada de tirar-lo endavant, ha demanat la resolució i revisió del conveni signat amb el govern municipal, al· legant, entre d’altres punts, que la situació econòmica ha canviat en aquest temps i que no ha d’assumir les càrregues pactades, és a dir, tot allò que ha de pagar a banda dels costos d’urbanització (una part del cost del cobriment de l’autovia, les obres de l’estació intermodal i del Metro i la construcció d’un equipament). Sembla, doncs, que aquest projecte va per llarg i, amb ell, els 30.000 llocs de treball previstos, que sumats als del Pla Delta, dóna una xifra similar a la d’habitants que té el Prat.

beneficis s’ha paralitzat. La caiguda de les rendes salarials a nivell internacional ha provocat una notable dava-

conseqüència del retrocés del comerç a causa de la situació de sobreproducció a nivell mundial, que conjuga un ex-

llada en el turisme, i les empreses ja no fan tants viatges de negocis. El trànsit de mercaderies es redueix, com a

cés de capacitat productiva amb el descens de la demanda solvent. Les xifres del 2009 són significatives: el trànsit

 REDACCIÓ

TREBALL

Promoció econòmica facilita la discriminació Si un empresari vol discriminar persones per raó de raça, religió o discapacitat a l’hora de contractar treballadors, al Prat ho pot fer. Gràcies al centre de Promoció Econòmica de l’Ajuntament. L’entitat fa signar als aturats que s’inscriuen a la seva borsa de treball un document pel qual l’autoritzen «a fer ús de les dades personals facilitades i a comunicar-les a les empreses», «incloses aquelles que fan referència a qüestions relatives a la salut, religió, origen racial o creences». Fixar-se en aquests trets per decidir si es dóna feina a algú contradiu el principi de no discriminació que fixa qualsevol norma fonamental. Però Promoció Econòmica les recull perquè, indiquen les seves treballadores, encara hi ha empresaris que, per exemple, no

Si un empresari vol discriminar persones per raó de raça, religió o discapacitat, al Prat ho pot fer Es signa un document que autoritza a comunicar dades a les empreses accepten «moros». I sembla que l’organisme local que ha de facilitar la recerca de feina als aturats prefereix satisfer aquestes peticions en lloc de garantir els drets dels treballadors.

Anàlisi Elena Idoiate | Seminari d’economia crítica Taifa

Propera parada: crisi El Prat, per la seva localització, obeeix a les estratègies econòmiques i polítiques adoptades per a Barcelona i Catalunya. En els darrers temps, el paper que la metròpoli barcelonina ha volgut jugar en el context d’una economia globalitzada ha accelerat uns canvis en el nostre territori que ens han situat a la cruïlla d’unes infraestructures que han pretès obrir l’economia catalana al món. L’estratègia seguida ha consistit, d’una banda, en la competència de Barcelona amb altres ciutats per atraure el turisme i els negocis i potenciar el comerç i l’hostaleria i inundar-nos de seus de mul-

tinacionals; i de l’altra, en la potenciació de les activitats logístiques i connectar les empreses catalanes al flux internacional de mercaderies. La crisi posa en entredit aquesta direcció i vaticina la possibilitat del fracàs o/i evidencia que les ampliacions de les grans infraestructures (port, aeroport i tren d’alta velocitat) han respost a les necessitats més immediates del capital a la metròpoli però, en contra del que se’ns deia, poden posar en perill el creixement econòmic a mitjà i llarg termini. El negoci que en tot cas ha sortit rodó és el de les pròpies obres d’ampliació de les infraestructures, pels beneficis que han generat en les empreses constructores. En la resta d’activitats mencionades, la capacitat d’obtenir

total del port de Barcelona va disminuir un 17%, el de contenidors un 29% i el de vehicles un 38%; i a l’aeroport, el trànsit de passatgers va caure un 10% i el de mercaderies un 14%. La crisi ens revela el caràcter contradictori del capitalisme, i una idea interessant a tenir en compte és que les infraestructures poden deixar de ser un factor clau del creixement econòmic i convertir-se en un dels principals impediments per a la recuperació. Ens han ancorat a unes dinàmiques que més endavant podrien trobar-se en descomposició, i de les quals no ens en podem desdir. No sabem què passarà en el futur, i les turbulències de l’economia mundial ens provoquen un major desconcert. Però cal plantejar-nos

que, en el nostre territori, la sobreacumulació en infraestructures pot impedir un canvi de rumb, ja que frena la proliferació d’altres activitats que bé podrien engegar la recuperació econòmica o consolidar un creixement més sòlid. Les crisis devaluen moltes de les infraestructures desmesurades, i al nostre entorn ja ho estem notant: el 2009 l’aeroport va tenir unes pèrdues de 42 milions d’euros i un deute de 1.813 milions, mentre que els beneficis del port han disminuït un 57%. Les perspectives per al 2010 continuen sent negatives. Advertim, doncs, de la contradicció d’acumular capital en forma d’infraestructures, i ens preguntem si el que era una solució es podria convertir en un problema.


4

la Riuada

www.lariuada.cat

juliol de 2010

ACTUALITAT  PATRIMONI

 REDACCIÓ

 REDACCIÓ

MEDI AMBIENT

S’aprova una passarel·la sense informe d’impacte

El veïnat en defensa de l’Artesà

Una plataforma ciutadana es mobilitza per salvar el teatre La plataforma reclama la rehabilitació de l’antic teatre i l’adaptació per a usos socials i culturals arquitectònic. La resta del teatre ha estat clausurada, tancant-ne els accessos, desmantellant-ne l’interior i no fent-hi cap reforma ni adeqüació, fet que ha agreujat el deteriorament de l’edifici, fins a dia d’avui on no s’hi recomana entrar per perill a possibles ensorraments.

En contraposició a l’actitud del Consistori, des de la plataforma s’aposta per la recuperació de l’espai, amb la creació d’escoles de teatre i sales d’assaig. Dotant de vida l’espai, com quan en temps pretèrits companyies i artistes de renom com Dagoll Dagom, Núria Feliu o Quico Pi de la Serra hi anaven a assajar, atrets, no només per la seva arquitectura, sinó també per la bona sonoritat de la sala. La plataforma Salvem l’Artesà ha desenvolupat diverses activitats i accions en el marc de la campanya. Una d’elles és una recollida de signatures en defensa de l’espai, que ja té

Més de 3.000 signatures donen suport a la campanya i exigeixen a l’Ajuntament un canvi d’actitud el suport de més de 3.000 ciutadans. Altres activitats com dinars populars, cercaviles, xerrades i exposicions han gaudit d’una bona acollida entre la població. Tot plegat amb l’objectiu de mantenir viu un espai que conforma la identitat d’un poble, reconeguda a la comarca i arreu del país. JUDICIAL

 REDACCIÓ

Els Mossos d’Esquadra demanen ingrés a presó per a un activista pratenc El proper setembre es resoldrà el cas d’un veí acusat d’agredir diversos Mossos d’Esquadra. L’acusació data del 17 de juny de 2007, quan fou detingut a Barcelona, en dirigir-se cap a una marxa per al dret a manifestar-se. La convocatòria es va desenvolupar en un ambient tens i va finalitzar amb els manifestants rodejats per un cordó policial

que impedia entrar i sortir qualsevol persona. La fiscalia acusa el pratenc d’un delicte d’atemptat i vàries faltes de lesions, i demana dos anys i tres mesos de presó, el que suposa ingrés a un centre penitenciari, i 2.700 euros d’indemnització. Per la seva banda, l’acusació dels Mossos demana 2 anys i 6 mesos i 3.050 euros. Els fets

més greus que l’imputen es basen en el relat d’un agent que va exposar que amb un sol cop de colze li van ser fracturades dues dents diferents a ambdues bandes de la mandíbula. Pel que fa a les lesions que presentava el detingut, els Mossos les qualifiquen d’autolesions. L’activista assegura que l’actuació va ser un escarment, i qualifica les acusa-

qüestió és una de les poques existents a Catalunya i molt poc corrent a la resta d’àrees naturals de la costa del mediterrani espanyol. DEPANA, Defensa del Patrimoni Natural, ha presentat al·legacions a aquest projecte amb l’objectiu de preservar aquest espai natural i evitar-ne la seva degradació.

 REDACCIÓ

MEDI AMBIENT

Al·legacions contra les noves instal·lacions de rem i pàdel

Un acte a l’interior del teatre de l’Artesà, quan encara funcionava.

L’històric edifici de l’Artesà, situat al carrer Centre, ha estat històricament punt neuràlgic de la vida social pratenca. El seu cafè és avui dia herència del llegat històric, i exemple de punt de trobada per als pratencs i pratenques. Part de l’espai, però, rau avui en dia en estat d’abandó. L’antic teatre sobreviu tot i la deixadesa municipal. Des de l’Assosiació de Veïns del Nucli Antic, s’impulsa una campanya que, sota el lema ‘Salvem l’Artesà’, vol recuperar i rehabilitar l’antic teatre. Des de la seva compra per part de l’Ajuntament, el 2003, se n’han declarat dues façanes patrimoni

El 13 de maig es va dur a terme l’aprovació inicial del projecte de la passarel· la de vianants sobre l’Estany del Remolar, que connectarà la platja de Viladecans amb la del Prat de Llobregat i que s’ubicarà dins d’un espai de la Xarxa Natura 2000, sense haver presentat cap informe mediambiental. La zona en

cions de prefabricades per justificar les seves lesions i la detenció, ja què, temps abans, va ser acusat pel mateix agent per una falta de desobediència a l’autoritat. En aquell judici creuat, els agents van ser absolts dels fets pels quals el veí els havia denunciat i va ser condemnat, en una sentència que reproduïa sense complexos la versió policial.

DEPANA va presentar, el passat 15 de juliol, les corresponents al·legacions a la «Modificació Puntual del Pla General Metropolità al Parc del Riu», que el Ple Municipal celebrat el 2 de juny va aprovar inicialment. Aquesta modificació contempla destinar una zona dedicada actualment a Parcs i Jardins urbans a

instal·lacions per a la pràctica de rem i pàdel. Aquest fet pot implicar un ús privatiu de l’espai, així com una degradació de l’entorn, ja que el desenvolupament normal i segur del rem pot comportar un drenatge periòdic de la zona navegable i eliminar la vegetació de ribera, fet que suposaria un elevat cost mediambiental.

 REDACCIÓ

POLÍTICA

Comencen a retirar les plaques falangistes El passat mes de maig el consistori va procedir a la substitució de 32 plaques amb simbologia franquista per d’altres de l’empresa pública ADIGSA. L’acord pres a la Comissió de Nomenclàtor es deriva de la iniciativa per la desaparició de la simbologia franquista dels carrers presentada al ple de març de 2009 per la plataforma Esborrem el Feixisme. El març es van fer dues reunions de la Comissió (veure la Riuada 0), on membres de la Plataforma van demanar el compliment de l’acord municipal de retirada de les plaques

de l’any 2005 i la substitució del nom de set carrers que consideraven relacionats amb el franquisme. Un membre d’aquesta entitat ha declarat a la Riuada que «tot i alegrar-nos per la retirada de plaques, encara esperem una mesura idèntica sobre els noms dels carrers». En aquest sentit, la Comissió va acordar recollir les informacions aportades i derivar-les al Ple: «Serà aquest, per unanimitat, majoria qualificada o simple, qui aprovarà o no que determinats noms formin part dels carrers de la ciutat». Tot i això, aquest tema encara no té data.


juliol de 2010

la Riuada

www.lariuada.cat

5

  ACTUALITAT MEDI AMBIENT

 REDACCIÓ

La contaminació per Ozó al Prat supera el llindar de protecció a la salut Els nivells de contaminació per Ozó troposfèric al Prat van superar, els passats 22 de maig i 5 de juliol, el llindar de protecció a la salut que estableix la legislació, tal com va enregistrar la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica de Catalunya (XVPCA). La Directiva europea fixa aquest llindar en que no se superi durant vuit hores seguides una mitjana de concentració d’Ozó de 120 micro-grams per metre cúbic, però l’estació de control de la contaminació ubicada als Jardins de la Pau va marcar valors més alts, de les 11 a les 18 i de les 13 a les 20 hores, respectivament. Però no només això, sinó que el dia 5, durant dues d’aquestes hores, es va superar el que s’anomena llindar d’informació a la població; és a dir, un nivell a partir del qual una expo-

sició de durada breu suposa un risc per a les persones, sobretot per als grups de població més sensibles, i que l’administració ha d’informar als ciutadans quan se sobrepassen. Aquest límit, que només està definit per l’Ozó, està situat en 180 micro-grams per metre cúbic de mitjana de concentració horària, mentre que al Prat es va arribar als 193 a les tres de la tarda i als 184 a les quatre. L’Administració, però, no va advertir ni informar els pratencs d’aquest risc, tot i la obligatorietat de la normativa vigent.

 REDACCIÓ

de l’estiu. Però les autoritats incompleixen la llei i, no només no adverteixen dels seus perills, sinó que no prenen mesures per tal d’evitar-ho, com ara l’elaboració d’un estudi al respecte. Cal recordar que la

Sentència favorable per als afectats per l’amiant de Honeywell

presència d’aquest oxidant a l’aire pot produir, entre altres problemes de salut, una disminució de la capacitat respiratòria del 30%. Tot i que El Prat té tres estacions de control de contaminació i l’Ajuntament as-

segura que funcionen totes, la XVPCA de la Generalitat només mostra les dades de l’ubicada als Jardins de la Pau, i alguns sectors de la població denuncien que des de finals de l’any passat només funciona aquesta.

L’empresa Honeywell Friccions va ser condemnada, el passat més de juny, a indemnitzar amb 153.000 euros un treballador de l’empresa que pateix un greu càncer de pulmó. La sentència es basa en l’incompliment reiterat del protocol de vigilància sanitària per part de Honeywell, antigament coneguda com Jurid. La plataforma local d’afectats per l’amiant espera que la sentència serveixi de precedent legal del qual se’n puguin beneficiar altres pratencs afectats, que es calcula que poden ser més 200, entre veïns, treballadors i familiars. Aquesta entitat ofereix assessorament legal i mèdic al Centre Cívic Jardins de la Pau, tots els primers dijous de mes, entre les 16 i les 18 hores, per a totes les persones interessades.

JUDICIAL

SOCIETAT

ECONOMIA

L’estació de control de contaminació dels Jardins de la Pau. F.M. Falta de transparència Amb l’arribada de l’estabilitat atmosfèrica, amb l’augment de temperatures i l’absència de pluges i vent, els nivells d’Ozó pugen considerablement i es converteix en el principal contaminant fins al final

SOCIETAT

José Mestre, un «empresari exemplar» del port empresonat per narcotràfic

Trobada pels rius dels Països Catalans

El seminari Taifa divulga les causes de la crisi

José Mestre, director de la Terminal de càrrega del port de Barcelona i distingit aquest any amb el premi al millor empresari del sector logístic, està empresonat per la seva presumpta relació amb una xarxa de narcotràfic. La policia el va detenir, juntament amb altres 14 persones, el passat 22 de juny, després d’haver trobat a la seva terminal un contenidor procedent d’Argentina que amagava 202 quilograms de cocaïna. En una altra operació també es van comissar 150

«Gent dels rius», així es deia la trobada de col·lectius en defensa dels recursos hídrics dels Països Catalans, que es va fer a Sant Boi de Llobregat, el 12 i 13 de juny, i que va comptar amb la participació de plataformes del Llobregat, l’Ebre i el Xúquer. La secció local d’Òmnium, organitzadora de l’acte, va explicar que la intenció era «donar a conèixer la problemàtica ambiental dels espais fluvials i deltaics». A més del debat i la reflexió, hi va haver l’actuació de Terrer Roig, banda musical de les Terres de l’Ebre.

El passat 10 de juny, el seminari d’economia crítica Taifa va protagonitzar, al C.C. Ribera Baixa, una jornada on es va explicar de forma entenedora per a tothom el funcionament del capitalisme, actual sistema econòmic, i el perquè s’ha arribat a l’actual situació de crisi, així com per què aquesta vegada la repercussió d’aquesta crisi ha estat global. La jornada va comptar amb la presència d’una vintena de participants, a qui se’ls va oferir un dinar popular.

quilograms en una nau del Prat. Mestre, que és un dels empresaris més rics de Catalunya, president del Grupo Mestre i propietari de l’empresa portuària Tercat, tenia a la seva mansió de Pedralbes sis quadres de Miró, quatre de Picasso, a més d’un Rolls Royce valorat en 500.000 euros, un Mercedes SLR McLaren (549.000 euros) i set cotxes més, tots comprats aquest any. Ara, l’Audiència Nacional l’acusa d’oferir la seva empresa per a introduir grans quantitats de cocaïna al país.

Mestre és responsable de les càrregues del port. A.S.


6

la Riuada

www.lariuada.cat

juliol de 2010

OPINIÓ La tira

l’apunt

clau de volta

Óscar Rando | Coordinador del Festival Esperanzah

Alfredo Pérez

Esperanzah! En un moment en què estem replantejant el nostre futur com a entitat, ja que Gats farà 10 anys d’aquí 5 mesos, la reflexió al voltant del projecte del Festival Esperanzah està més present que mai en el nostre dia a dia, ja que una entitat que aposta per la transformación social ha de ser conscient que aquesta es fa des de la base i des del convenciment de moltes persones. Un bon amic sempre em diu que busqui les respostes dins de les mateixes preguntes, i en la pregunta-proposta per fer aquest article està en gran part la resposta a la nostra aposta d’organitzar el Festival Esperanzah. Fa temps vaig fer un parell d’apostes molt clares: la de fer

coses des d’una òptica relacional i la de deixar de fer coses només per als que estem ja convençuts que el món ha de canviar cap a un model més just i millor repartit. La suma és molt important en aquest moment històric en què ens juguem el futur del planeta, i cada cop amb menys cartes guanyadores. Els Zapatistes sempre han dit que volen un món on càpiguen molts mons, i aquest és un dels eixos, juntament amb l’aposta per un treball relacional, que ha de marcar el caràcter d’aquest festival. Quan parlem de societat relacional, ho fem des de l’òptica d’entendre que alguns, els poderosos, són més responsables que els desposseïts dels problemes al món; però davant la urgència que tenim avui de modificar la

nostra relació amb el món en què vivim, és més urgent que mai prendre consciència que només relacionant i sumant nous convençuts, podrem aconseguir aquest món possible i necessari. Esperanzah és una oportunitat perquè grups, persones, col· lectius, entitats, empreses o la pròpia Administració Pública ens puguem relacionar a través d’un procés participatiu i horitzontal per buscar estratègies que ens permetin «contaminar» a moltes persones. Ho fem des de la cultura, ja que aquesta és la que ens pot marcar el camí a seguir. Definir el que volem ser com a societat en el futur des d’un model de festival molt determinat és utilitzar la cultura com a eina de mobilització i transformación social. Deia Galeano que l’única

veure per creure Plaga d’humans al delta Tots estem d’acord que cal protegir la població de plagues indesitjables i més ara que la calor ja s’ha instal·lat, però el que no ens queda clar és quina població pretén atacar l’agent de la imatge: la del mosquit tigre o la de vianants ociosos? El detall de la seva màscara és inquietant, no?

la Riuada

possibilitat de demostrar que la realitat es podia transformar era canviar-la una miqueta. Veure els vídeos i la resposta dels veïns de Sant Cosme al voltant d’Esperanzah ens reafirma en que aquest és el bon camí i que comencem a “contaminar” en positiu Són moltes les coses que ens reafirmen en la necessitat de treballar tots junts amb un projecte molt transversal per a la consecució d’un món millor, però tenim molt clar que sense el suport d’altres entitats, col·lectius o moltes més persones fracassarem en l’intent. És la història del món i, al final, el poderós sempre ha pogut amb les classes més populars, encara que siguem més i siguem els que realment tenim les moltes claus que ens obriran les portes d’aquests escenaris desitjats. Salut i Esperanzah!

Bici-carrers i zona blava... Recentment el nostre Ajuntament ens ha informat de dues actuacions als carrers del Prat: la instauració de zona blava en un tram de Verge de Montserrat i la creació d’una xarxa de bici-carrers. La zona blava, ens l’expliquen (amb fulletons a la bústia o a la revista El Prat), dient-nos que «donarà servei a un amplíssim sector de la ciutat amb forta implantació de comerços, oficines de gestió, etc. ». Això s’entendria si fossin NOVES places d’aparcament, però no: han agafat places gratuïtes i les han fet de pagament. Ens prenen per idiotes? Si volen fer que l’aparcament al Prat sigui de pagament, que ho facin, però que ens venguin la idea com si aquesta fos pel nostre bé, com a mínim sona cínic, en uns temps en què l’economia dels ciutadans és més que precària. I l’altra iniciativa, els bicicarrers: han pintat una sèrie de carrers amb el logo d’una bici, i ens venen (un altre cop) un bici-carrer. Les persones que fem servir la bici (en general d’una forma cívica) per moure’ns per la ciutat, ja sabem per on hem de circular. Si volien fer un

Si volen que l’aparcament sigui de pagament, que ho facin, però que no ens venguin que és pel nostre bé Si volien fer un servei de bicicarrer, haurien de fer una xarxa molt més gran d’aparcaments per a bicicletes servei, haurien de fer una xarxa molt més gran d’aparcaments per a bicicletes, i així no ens obligarien a fer servir fanals, senyals i arbres –cosa que prohibeix la norma– i que, ens temem que tard o d’hora, constituirà una nova excusa per repartir sancions. A banda de la despesa (petita, però inútil) en fulletons informatius i pintures a l’asfalt, la sensació que ens queda és que, o ens prenen per idiotes, o realment som idiotes i ens tracten en conseqüència.

| bimestral gratuït d’informació local

dipòsit legal: GI-352-2010 | tiratge: 5.000

exemplars Pratenca de Comunicació Popular (APCP) publicitat: 654 07 17 43 | publicitat@lariuada.cat Els comentaris i opinions publicades són propietat dels seus autors i la Riuada no se’n fa responsable. Les nostres opinions queden expressades a l’editorial. Per fernos arribar temes o informacions d’El Prat podeu escriure a redaccio@lariuada.cat o visitar www.lariuada.cat edita i distribueix: Associació


juliol de 2010

la Riuada

www.lariuada.cat

7

  XARXES HISTÒRIA

 REDACCIÓ

 REDACCIÓ

LLENGUA

Només 3 de cada 10 pratencs parlen habitualment en català El 71% dels pratencs fan servir el castellà com a llengua habitual i un 10% no entén el català. Aquestes dades, extretes d’una enquesta que l’Ajuntament va realitzar l’any 2005, alerten sobre l’ús social del català al Prat, que està per sota de la mitjana de les poblacions del Baix Llobregat, segons l’Enquesta d’Usos Lingüístics de la Població de 2008 de la Generalitat. Així, només 3 de cada 10 pratencs tenen com a llengua de relació quotidiana el català, el 40% de la població no el parla, gairebé una quarta part no el llegeix (23,7%) i més de la meitat no el sap escriure (52,3%).

Detall de la plaça de la Vila durant la Guerra Civil. ‘Memòria i compromís’

L’actuació dels treballadors pratencs el 19 de juliol de l’any 1936 Els militars que s’aixecaren a Barcelona trobaren centenars de persones preparades per combatre’ls El tinent coronel Felipe Diaz Sandino, que des de desembre de 1931 comandava l’aeròdrom del Prat, descrivia en les seves memòries com la nit prèvia al cop va demanar reforços a l’alcalde del Prat, Josep Gibert, d’ERC: “Digui a tots els homes d’aquest poble que estiguin disposats a empunyar les armes per defensar-la (la República), que vinguin immediatament a aquest aeròdrom”. Aproximadament 500 pratencs van presentarse “arribant autobusos plens d’obrers de diferents edats amb un esperit veritablement emocionant”. Aquesta ràpida resposta dels obrers pratencs fou possible gràcies a l’alt nivell organitzatiu dels sindicats locals. Va ser a ells als primers que l’alcalde va transmetre la demanda de San-

La resposta dels obrers fou possible gràcies a l’alt nivell organitzatiu dels sindicats locals dino. En aquell moment la Paperera portava mesos en una dura vaga per millores laborals, i La Seda se’n va declarar aquell mateix dia seguint les consignes que s’estendrien a tot Catalunya. La majoritària CNT i en menor mesura l’UGT controlaven els comitès que a partir de llavors gestionarien la col·lectivització de la primera i l’incautació de la segona per fabricar material de guerra. La situació al camp, on la majoria de treballadors

eren jornalers adscrits a les mateixes sindicals, també va afavorir aquesta resposta. D’una població d’unes 9.000 persones, 1.735 treballaven en aquestes fàbriques i unes 1.000 ho farien en la posterior col·lectivització del camp, la més gran de la comarca, ocupant la totalitat dels conreus fins l’entrada dels franquistes. Els sindicats es convertirien en els autèntics dirigents de la situació a travès del comitè local de milícies antifeixistes, format el 22 de juliol amb 10 components (4 de la CNT, 3 UGT, 2 ERC i 1 d’Estat Català) i que, de facto, va substituir aquells primers mesos el Consistori. La reacció popular La situació al Prat aquell diumenge era de calma tensa, esperant les notícies que arribaven de la capital. Els

centenars de pratencs que van anar a l’aeròdrom es van ubicar a “llocs de protecció avançats i prestant serveis auxiliars de transports de bombes i benzina”, abastint les esquadres d’avions que, comandades per Sandino, bombardejarien de forma decisiva les possicions enemigues a la capital. D’altres, es trobaven als carrers de Barcelona, on es van testimoniar alguns ferits. El lloc amb més presència de pratencs va ser la caserna de Pedralbes, que fou el primer quarter on els militars s’aixecaren i també el primer en ser derrotat. D’allà i de la resta de quarters, sortirien les armes que possibilitarien que els carrers fossin controlats per un moviment popular revolucionari dirigit pels treballadors sense precedents en la història.

No hi ha cap estudi fet De fet, el govern municipal no té cap estudi específic sobre l’estat de la llengua catalana al Prat, ja que aquesta informació pertany a una petita enquesta dins d’un treball que l’Ajuntament sí va dur a terme per

conèixer la sensibilitat de la població envers els mitjans de comunicació locals. Aquestes dades, però, fan palesa una realitat denunciada per diferents col·lectius sobre la situació de la llengua a Catalunya. El Consell Social de la Llengua Catalana advertia, el setembre de 2009, que els joves “són la franja més capacitada per utilitzar el català en tots els àmbits, i són els que menys el fan servir”. Aquests mateixos experts diuen que s’han de potenciar els mitjans de comunicació en català per canviar la situació, però una part del butlletí municipal del Prat està escrit en castellà “per reflectir la realitat social en relació a l’ús de la llengua de la ciutadania”, segons explica el Departament de Premsa i Comunicació de l’Ajuntament, que afegeix que “s’intenta escriure en castellà aquells articles que tindran lectors amb dificultats per entendre el català”.

 REDACCIÓ

CULTURA

Marxa a Barcelona el Festival de Cinema de Medi Ambient El Festival Internacional de Cinema del Medi Ambient (FICMA), que fins ara es programava al Prat, s’ha traslladat a Barcelona, on ha celebrat enguany la seva 17a edició. El seu director, Jaume Gil, explica que la raó principal d’aquesta decisió ha estat el fet que “volíem créixer i hem considerat que a Barcelona es troba el públic interessat per aquest tipus de festival, com ara els universitaris”. Tot i que Gil assegura que “la col·laboració amb el Prat es manté”, aquest any només s’hi han projectat quatre documentals, al Cinema Capri, i la resta de programació s’ha concentrat als

cinemes Alexandra de Barcelona. Aquesta marxa representa una pèrdua per al Prat, pel nivell del certamen i l’interès dels temes mediambiental que s’hi tracten, però el govern municipal raona que la seva aportació econòmica “és només una part del que necessita el Festival” i que el canvi de seu és “una decisió de mutu acord per tal que pugui obtenir els recursos necessaris”. Gil insisteix en que “es compensarà aquest trasllat amb un programa d’activitats relacionades amb l’audiovisual”, que es durà a terme al Prat durant aquest any i que rebrà subvenció de l’Ajuntament.


8

la Riuada

www.lariuada.cat

juliol de 2010

XARXES  ENTREVISTA

 REDACCIÓ

«Es nota la diferència entre els nens de l’esplai i els que passen hores al carrer» Sergio i Laura | Membres de l’esplai El Globus El Globus és una entitat dedicada al lleure infantil i juvenil, amb una dilatada trajectòria al barri de Sant Jordi i amb un llarg recorregut a les seves esquenes. Recentment va celebrar el seu 25é aniversari amb una trobada en què es van convocar totes aquelles persones que durant aquest temps han estat relacionades amb l’entitat. El Sergio i la Laura, dos membres de l’equip d’aquesta associació, expliquen, des de dins, quina és la seva experiència en aquesta entitat. El Sergio té 33 anys; va entrar-hi en fa més de deu com a objector de consciència i s’hi va quedar... Sergio te més de 10 anys de rodatge al C.E. El Globus. P.M. —Què et va fer decidir a quedar-t’hi? ­—M’agrada estar ocupat, organitzar i projectar. Hi vaig trobar una feina social, que necessita coordinació de grup i molta aportació personal. —Com van ser els teus inicis? —Al principi vaig pensar: «Acabaré dels nervis!». Recordo que el primer dia vaig flipar amb els nens que hi havia a l’esplai, perquè són nens amb unes problemàtiques que no vegis. Però em vaig adaptar molt ràpid, i em vaig involucrar moltíssim fent un munt d’hores. Vaig fer casals, colònies, esplai diari... i, l’any següent, em vaig treure el títol de monitor. —I ara? —Porto les relacions amb el Movibaix, les subvencions, assegurances, comptabilitat, nòmines, etc. —El món del monitor sempre has estat una mica castigat des de l’òptica la-

Aquest any hi ha hagut menys nens degut a la retallada de subvencions de l’Ajuntament» boral. Han variat les condicions des de que vas començar? —Ara tots treballem amb contracte, però abans érem voluntaris. Tots, però, ho combinem amb altres feines o estudis. —Com us ha afectat la retallada de subvencions? —Aquest any hi ha hagut menys nens a causa d’aquesta retallada de subvencions de l’Ajuntament. Cal tenir present que la majoria dels nens vénen a través de Serveis Socials, i això s’ha notat. La mitjana de nens a l’esplai diari és d’entre 12 i 16 a cada grup, i aquest any ha estat força ir-

regular. Uns 5 nens al grup de 3-5 anys, uns 10 o 12 al grup de 6-9 anys i uns 10 o 12 també al de 8-9 anys. —Com us organitzeu a l’esplai diari? —Cada grup té un taller diferent cada dia, que organitzen els monitors. Així, els nens tenen activitats diferents i no tenen un monitor fix. Aquest ha estat un canvi molt positiu tant per als monitors com per als nens. Tenim una sala d’audiovisuals, una de psicomotricitat i teatre i una de tallers amb una petita cuina. —I les activitats d’estiu? —Fem casals i colònies. Els nens s’apunten per setmanes. La setmana més forta s’hi han apuntat 102 nens. La Laura te 27 anys i combina l’esplai amb la coordinació d’un menjador escolar. Va entrar-hi com a monitora esporàdica d’estiu, i ja porta tres anys a l’esplai diari.

Al principi vaig pensar: «Acabaré dels nervis!». El primer dia vaig flipar amb els nens» —Com veus el futur de l’esplai davant la situació actual? —Hi ha més demanda per part de les famílies i menys diners. L’Ajuntament hauria de gestionar-ho d’alguna manera, repartint millor les ajudes, per exemple. Hi han moltes famílies a l’atur i sense ingressos. —Quina es la vostra relació amb altres entitats? —No hi ha un treball de xarxa, així que la relació es mínima. Formem part de la Comissió d’Entitats, però només fem coses puntuals: Mostra d’entitats, Pratifolk, Pratijoc, Carnaval... Creiem que les associacions haurí-

em de relacionar-nos més entre nosaltres, sense intermediaris, però ningú hi posa gaire interès en que sigui així. —Què canviaries de l’esplai El Globus? —M’agradaria tenir un local més gran per poder fer més activitats i poder crear un grup de joves, perquè no hi ha activitats per a nens entre 13-16 anys i tant als que són de l’esplai des de petits com als seus amics els aniria molt bé per no estar al carrer. —I el que més t’agrada? —L’oportunitat que es dóna a les famílies i als nens d’anar a llocs i fer coses que d’una altra manera no podrien fer. Cada trimestre organitzem una sortida conjunta amb els nens i les seves famílies. M’agrada veure com s’ho passen bé. Es nota molt la diferència entre els nens de l’esplai i els que passen les hores al carrer.

a la contra Màtrix està fallant M’agrada el futbol i, naturalment, m’agrada celebrar les victòries. L’altre dia, l’equip del meu barri va aconseguir un humil èxit i vaig decidir celebrarho. El meu equip no mou masses, no ha guanyat sis títols ni desperta les passions de La Roja, però a mi m’agrada. Així que vaig decidir penjar la seva bandera al balcó, agafar una vuvuzela, saltar al carrer amb quatre amics i bufar fins que el cervell quedés sense oxigen o fins que les orelles diguessin prou, el que petés abans. Podeu pensar que una celebració tan menuda podria passar sense pena ni glòria, però l’autoritat, sempre atenta, em va fer veure què equivocat que estava. Sortint a la via acompanyat del meu gos i embolicat amb la bandera del meu equip, un agent de paisà va materialitzar-se de darrera d’un arbre i em va aturar. Només a quatre passes de casa meva resulta que havia incomplert més d’una desena d’articles de diverses ordenances municipals. Es veu que pertorbava la pau i l’ordre ciutadà, que el meu gos (6 quilos de bèstia) no portava morrió (fan morrions talla XS?), que atemptava contra la normativa de contaminació acústica i que ho feia fora d’hores. Ahh, me n’oblidava, i que havia apagat incívicament un cigarret al terra. L’agent, tan ràpid com sagaç, va adonar-se de la coincidència entre la meva improvisada capa i la bandera d’un balcó proper i va afegir als meus càrrecs el fet d’embrutar visualment el paisatge. Aneu molt amb compte amb què celebreu i de quina manera ho feu. [Aquesta situació és fictícia, les ordenances, no].

la Riuada Núm. 1  

Número 1 de la riauda

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you