Page 1

KOSTKA VERD Desembre 2016 / Fascicle nยบ 1

Llegums HISTORIA DELS

QUANTES LLEGUMS

LES MILLORS RECEPTES

LLEGUMS

CONEIXES?

AMB LLEGUMS


En el seu 68è  període  de sessions, l'Assemblea  General de les Nacions  Unides va  proclamar l'any 2016 Any Internacional dels Llegums (A/RES/68/231gens).  S'ha designat  a l'Organització de les Nacions  Unides per a l'Alimentació  i l'Agricultura (FAO)  perquè  faciliti la celebració  de l'Any en col∙laboració  amb els governs,  les  organitzacions,  les onegés,  entre  molts  altres.  L'Any Internacional dels Llegums 2016 es proposa  sensibilitzar  l'opinió pública sobre els  avantatges nutricionals  dels llegums com a part d'una producció  d'aliments  sostenible encaminada  a aconseguir  la seguretat alimentària i la nutrició.  L'Any brindarà una oportunitat  única de fomentar  connexions al llarg de tota  la cadena  alimentària  per aprofitar millor les proteïnes derivades  dels llegums, incrementar  la producció  mundial de llegums, utilitzar de manera més apropiada la rotació  de cultius i  fer front als reptes  que existeixen en el comerç  de llegums.  ƋƵĞƐƚĂƉƌŽƉŽƐƚĂĚĞůĂ&KĞŶƐǀĂŵŽƚŝǀĂƌĂƌĞĂůŝƚnjĂƌĂƋƵĞƐƚƚƌĞďĂůůĚĞƌĞĐĞƌĐĂ ŝĂƋƵĞƐƚĂƉƵďůŝĐĂĐŝſƉĞƌĨĞƌůĂŶŽƐƚƌĂĂƉŽƌƚĂĐŝſƉĞƌůĂĚŝĨƵƐŝſĚΖĂƋƵĞƐƚĂƉĞƚŝƚĂƉĞƌžŝŵƉŽƌƚĂŶƚůůĂǀŽƌ͘


Historia dels llegums Els llegums, segons la mitologia grega, van arribar als habitants de Feneos en forma de regal fet per la deessa Deméter, per agrair­los l'hospitalitat mostrada cap a ella quan buscava desesperadament a la seva filla Persèfone. Els llegums són els fruits de les plantes lleguminoses. Juntament amb els cereals constitueixen l'ingredient bàsic de l'alimentació humana tot al llarg i ample del món Els seus orígens són diversos. Mesopotàmia, Amèrica i Àsia oriental són tres dels indrets originaris principals. El 8.000 aC, durant el neolític, apareix el consum de llenties i pèsols silvestres a l'Orient proper. El 6.000 aC el cultiu de llenties i pèsols ocupa bona part de l'agricultura primitiva. El 4.000 aC el cultiu de les faves s'incorpora a l'agricultura. A Amèrica el consum de mongetes s'inicia prop del 8.000 aC . La mongeta i les seves varietats arriben a Europa des d'Amèrica el s XVI. També arriba d'Amèrica el cacauet. La soia, originària d'Àsia, arriba a Europa el s XVIII, però no s'utilitza en l'alimentació humana fins al principi del s XX. El cultiu d'alguns llegums (faves, cigrons, llenties, mongetes i pèsols) s'adapta força bé a les condicions pròpies de la conca mediterrània.

A partir del s XVII el consum de llegums per part de la població treballadora del camp i de la ciutat desplaça parcialment el predomini dels cereals. Aquest fet comporta una major diversificació de la dieta alimentària, la millora de la salut col·lectiva i l'allargament de l'esperança de vida. D'altra part, com expliquen alguns autors com ara Umberto Eco, l'augment del consum de llegums permet a Europa mantenir taxes de creixement demogràfic, malgrat la incidència de pestes i epidèmies. Els llegums a Espanya, des de l'Edat Mitjana fins als nostres dies, han acompanyat els menjars de les llars, ja siguin els més pudents o els més populars. Plats com el bullit, en totes les seves accepcions; les llenties estofades formen part de la nostra cultura culinària tradicional i ocupen centenars de milers de pàgines en la literatura espanyola. A més dels llegums més coneguts, llenties, cigrons i mongetes o jueves, existeixen unes altres, com els michirones (faves seques), molt populars a la Regió de Múrcia o la farina de guixa les quals s'elaboren les populars gachas manxegues.

Alumnes : Eric Marchuet Lamolilla, Pedro Guillén García,Emilio Parra Rodríguez,Ibai Iglesias Nagore,Martí Jódar Hernández,


PÈSOLS NOM CIENTÍFIC: Pisum sativum NOMS: Pèsols, Guisantes, ilarrak berde i chícharos verdes FAMÍLIA: Leguminosae ORIGEN: Àsia menor DESCRIPCIÓ:La planta es verda amb fulles i una baina que amaga als pèsols. La flor es blanca i rosa . PROPIETATS ALIMENTÀRIES: El pèsol és ric en proteïnes, té un contingut interessant en vitamina A, C i sals minerals, potassi, ferro, zinc, luteina i àcid fòlic. És l’aliment més ric en vitamina B1 i té un 5% de fibra. Els nutrients del pèsol són bons pel cor, redueixen el colesterol a la sang, controlen els nivells de sucre i són rics en antioxidants. RECEPTES: SEPIA AMB PÈSOLS OFEGATS. INGREDIENTS Una sèpia d’uns 500 g, amb la pell 500 g de pèsols tendres, desgranats 500 g de cebes tendres 1 vas d’aigua mineral 1 cullerada de farina 1 gra d’all i fulles de julivert 2 cullerades d’oli oliva verge extra Sal marina fina ELABORACIÓ: 1. Renteu la sèpia i talleu-la a trossos regulars, sense treure-li la pell. 2. Poseu un parell de cullerades d’oli i la sèpia a la paella, sense haver-la escalfat. Tapeula i coeu-ho a foc suau uns 10 minuts amb el propi suc. 3. Quan gairebé no hi quedi suc, incorporeu-hi la ceba tallada, un raig d’oli i un polsim de sal. Feu-hi fer unes quantes voltes i coeuho a foc suau amb tapa, uns 10 minuts o fins que la ceba comenci a estovar-se. 4. Afegiu-hi els pèsols i l’aigua calenta. Si els pèsols són tendres, n’hi haurà prou amb 5 minuts de cocció. 5. Tireu-hi la farina desfeta amb aigua, la picada d’all i julivert i un polsim de sal. Remeneu-ho i deixeu-ho coure 3 minuts

Ref : Est el que menges-Viquipèdia Alumnes:Yann Sánchez, Gerard Marquillas, Nora Santamaria , Candela Vicente i Claudia Moliner


CACAUET NOM CIENTÍFIC: Arachis Hypogaea NOMS: groundnut (basc), mani. cacahuete FAMÍLIA: Fabaceae ORIGEN: Brasil -DESCRIPCIÓ: La flor normalment és groga. La planta mesura entre 30 i 50 cm d'altura. Totes les seves fulles són verdes. Aproximadament el fruit de la planta conté entre 2 o 3. -PROPIETATS ALIMENTÀRIES: Contenen vitamina E, però destaquen sobretot les vitamines del grup B. Aquesta vitamina ens ajuda a mantenir la pell en bon estat i facilitarà dormir i a fer la digestió. -CURIOSITATS: Es l'únic llegum que creix sota terra. -RECEPTES: Cacauet Garrapinyat 250gr de cacauets crus 250gr de sucre Un got d'aigua Posar tots els ingredients en una paella i deixar bullir sense deixar de remenar. Una vegada els cacauets estiguin caramel·litzats col·locar en una superfície plana perquè es refredin. No tocar perquè el caramel calent és perillós

Ref: Botanical-online Alumnes: Daniela Vilaró,Andrea Vilela i Alèxia Van Der Lann


LLENTIA VERMELLA • NOM CIENT�FIC: Lens culinaris • NOMS: lenteja roja • FAM�LIA: Fabaceae • ORIGEN: sud-oest asià tic • DESCRIPCIÓ: Planta herbàcia de color verd amb les fulles del mateix color. Les flors són blanques. • PROPIETATS ALIMENTÀRIES: Moltes proteïnes, ferro, zinc, seleni, hidrats de carboni, fosforo, manganès,àcid fòlic, vitamina B. • CURIOSITATS: No te pell i per això són de color vermell • RECEPTA: Crema de llenties vermelles INGREDIENTS 500 g de llenties vermelles 1 ceba 2 porros 1 tomàquet de penjar 1 fulla de llaure 1'5 l de brou vegetal o aigua sal, oli i pebre PREPARACIÓ En una cassola fer un sofregit amb la ceba i el porro, quan estiguin daurats afegir el tomàquet pelat i sense llavors. Pasts 5 minuts afegir el bou, les llenties i la fulla de llaure. Deixar coure 15 o 20 minuts. Retirar la fulla de llaure i triturar. Es pod acompanyar amb uns encenalls de porro, finament tallats i fregits, que quedin cruixents.

4GHDQPKUUKODNQIURQVEQO #NWOPGU/CVKCU%CUVGNNCT&KFCE$CNFKTC)CURCT%CDTGTC,QCP$GTVTCP


Tramús/Llobí 

NOM CIENTÍFIC: Lupinus albus

  

NOMS: Altramuz,tramús, lupines FAMÍLIA: Fabaceae ORIGEN: Mediterrani Occidental

DESCRIPCIÓ: Rodones i una mica aplanades,la planta es de color verd i la flor de color blanc.  PROPIETATS ALIMENTÀRIES: Proteina vegetal, fibra,sucre i sals minerals.  CURIOSITATS: Alguns tipus de tramus son toxics perque porten alcaloides nocius. Són bons per la vista i tenen molta fibra 

RECEPTES: Tramùs en salmorra Fer un llarg remullo previ (2 dies) para després cuinar-los, aproximadament 30 minuts, previ rentat, per llevar totalment l'aigua del remullo. Retirar i submergir-los en una preparació d'1 litre d'aigua amb una cullerada de sal gruixuda per un dia, esbandir, i repetir el bany de sal diari, durant dos dies més. Després rentar bé, i serveixen per preparar gairebé qualsevol menjar (integrant-los amb altres ingredients en pastissos o croquetes) com si fossin porotos de soya, o per menjarlos com a aperitiu.

Ref : sopita de la olla- Botanical- vegetomania.com Alumnes:Gorka Sagristá, Hector Miralles, Mia Vidal, Jaume Vélez.


Pèsol Negre Berguedà    

NOM CIENTÍFIC: Pisam Sativum NOMS: pèsol negre, guisante negro FAMÍLIA: Lleguminoses ORIGEN: Berguedà

DESCRIPCIÓ: El pèsol negre es un tipus de lleguminosa que es produeix en zones de muntanya , en quantitats molt reduïdes. Va estar a punt de desaparèixer i es una espècie que s’ha recuperat de l’oblit.

PROPIETATS ALIMENTÀRIES: El pèsol negre, com la resta de llegums, és un aliment que conté principalment hidrats de carboni complexes.

CURIOSITATS: El gra, quan és cru, té un color verd grisós, però un cop cuit pren un color entre marró i negre, d'on ve el seu nom. La seva textura, quan està cuit, és fina i de gust dolç, profund i aromàtic.

RECEPTES: Pèsols negres amb confitat del Berguedà 800 ml d'aigua mineral, 360 g de pèsols negres del Berguedà, un polsim de bicarbonat, llorer, 1 genoll de vedella, 1 os de pernil, 100 g de ceba, 2 alls, tomàquet pelat en conserva, 120 g de costella de porc, 120 g de llonganissa confitada, sal,oli d'oliva, romaní Per començar, deixeu remullar tota la nit els pèsols negres amb aigua mineral i un polsim de bicarbonat. Al matí següent, coleu-los i poseu-los a coure, en una olla, a foc lent, amb aigua mineral freda i nova, el llorer, el genoll de vedella, l'os de pernil i la sal. Quan hagin passat dues hores, aproximadament, coleu-ho i reserveu els pèsols i l'aigua de la cocció per separat. A continuació, peleu i piqueu l'all i la ceba i sofregiu-los en una paella amb una mica d'oli. Quan estigui ben rossos, afegiu-hi el tomàquet i deixeu-lo sofregir bé. Tot seguit, poseu-hi els pèsols, el romaní, la costella de porc i la llonganissa confitada i deixeu-ho coure durant 15 minuts.

Si cal, poseu afegir-hi una mica d'aigua de la cocció dels pèsols.

Ref : Gastroteca- Cuiners.TV3Alumnes:Miquel Balaguer, Javier Blanco, Hector Camps, Eva Antras.


Mongeta vermella o Azuki    

NOM CIENTÍFIC: Vigna angularis NOMS: Judia Azukis FAMÍLIA: Fabacea ORIGEN: Oriente

DESCRIPCIÓ: és una espècie de planta anual enfiladissa dins la família fabàcia  PROPIETATS ALIMENTÀRIES Les mongetes azuki són més fàcils de digerir que altres lleguminoses. Contenen grans quantitats de fibra, vitamines del grup B (B1, B2 i B7) i minerals com ferro, manganès, magnesi, fòsfor, calci i zinc. També serveix per combatre els problemes d’ossos. 

CURIOSITATS: es fa servir per elaborar uns dolços japonesos anomenats Dorayaki per el seu sabor dolç. RECEPTES: Azukis amb ratatouille Ingredients: Azukis Verdura: Pebrot vermell, albergínia, ceba i carabassó Procediment 1. Vaig comprar els azukis secs, no pas els del pot de vidre que ja venen fets. Així que abans de res, la nit anterior els vaig deixar en remull (en total han d'estar un mínim de 8 hores) Llavors els vaig bullir a foc lent i amb la tapa posada, durant 1 hora i mitja. 2. Talla la verdura i posa-la a l'olla ràpida amb un raig d'oli i una mica de sal. Als 15 minuts, obre la tapa i hi escorres l'aigua. 3. Et serveixes en un plat la quantitat d'azukis i de verdura que vulguis. 4. Hi tires llavors de sèsam per sobre..

Ref: ets el que menges- laboratoridecuina Alumnes: Martina Sànchez, Victoria Ortiz,Cèsar Sales, Miguel Mathieu


Mongeta mung    

NOM CIENTÍFIC: Vigna radiata. NOMS: mongeta xinesa, soja verde FAMÍLIA: Fabaceae. ORIGEN:Índia, Pakistan i Bangladesh.

DESCRIPCIÓ: Tenen la mida d’un pèsol, les flors de la mongeta mung tenen 5 pètels, la tija te molts palets blancs. PROPIETATS ALIMENTÀRIES: La Mongeta Mung, és un llegum, és el llegum més bo en proteïnes. CURIOSITATS: S’assembla molta la Soja Verda però no és el mateix.

RECEPTES: Sopa de Mongeta Mung ingredients 400 gr. de mongetes mung 2 tomàquets 3 pastanagues 1 porro 2 grans d'all 1 l d'aigua o brou Oli d'oliva pebre negre sal Preparació de la sopa mongetes mung

1. La nit anterior, deixa la mongeta mung en remull, escorre bé abans de començar a fer la sopa. 2. Renta i trosseja les verdures, pelant abans la pastanaga. Tallar tot a dauets, pots fer l'all sencer i retirar-lo després o tallar-ho molt fi. 3. Posa aigua o brou de verdures en una olla a foc alt, quan arrenqui el bull afegeix la mongeta mung i cou durant uns 15 minuts. 4. Afegeix a la cassola els tomàquets, les pastanagues, els alls i el porro. 5. Deixa que cogui tot junt fins que la verdura estigui tendra, durant uns 20 minuts. Afegeix un rajolí d'oli i salpebra al gust abans de servir.

Ref: viquipédia Alumnes. Aleix Blázquez, Roger Aran, Aina Galán i Marina Baquero.


Llentia     

NOM CIENTÍFIC: Lens culinaris NOMS: lenteja,dilistak,llenties, lentilles FAMÍLIA: Fabacea ORIGEN: Medio Oriente

DESCRIPCIÓ: La llentia es petita,rodona. De color marró i per dins d’un marró més fluix. Si no les cuines estan dures. La seva fulla es verda i las flors blanques i morades.

PROPIETATS ALIMENTARIES: Tenen vitamina B hidrats de carboni,fibra,vitamina A,ferro,fòsfor i zinc.

   

CURIOSITATS: El cultiu de les llenties porta més de 9.000 anys treballant-lo RECEPTES: Llenties amb xoriço

ingredients: 1 ceba, 2 grans d’all, ½ pebrot vermell, 1 pebrot verd, 1 tomàquet madur 1 tros de xoriço, 250 gr de llenties , 1 fulla de llorer, 1 culleradeta de pimentón de la vera, aigua, Oli i sal. 1. Tallar la ceba petita i corregir-la a foc suau a l’olla a pressió amb un raig d’oli 2. Picar l’all petit i afegir-lo a l’olla quan la ceba sigui una mica cuita 3. Tallar els pebrots i el tomàquet a daus petits. Posar-los al sofregit i deixar-ho coure uns 5 minuts a foc baix 4. Tallar 6 llesques de xoriço d’uns 3 mm de gruix i tallar-les a trossets petits i posar-lo al sofregit. Salar-ho i posar-hi la fulla de llorer i el pebre vermell. 5. Rentar les llenties (jo les he fet servir seques, sense hidratar prèviament), posar-les a l’olla, remenar-ho bé i posar aigua fins a cobrir-les. Tapar l’olla a pressió i coure-ho durant 15 minuts.

Ref : Ets el que menges. Alumnes: Laia Lladó, ,Sara Olivares ,Eric Torres i LucasPrudencio.


GUIXA 

NOM CIENTÍFIC:LATHYRUS SATIVUS

 NOMS: és almorta, alveirxó, arveixo cantut, arveixot, bitxas, cairetes, cicércul·la, txítxaro, dent de mort, frixol d'herba, cigrons d'herba, guixa, mola, pedruelo, pinsol, pito o tito. 

FAMÍLIA: Fabaceae

  

ORIGEN : India

 

       

DESCRIPCIÓ: planta herbàcia enfiladisses,de fulles verdes,flor blava i baina amb les llavors a dintre. PROPIETATS ALIMENTÀRIES: gran valor nutricional i conte moltes proteïnes CURIOSITATS: Fan farina per arrebossar aliments. Pot ser tòxica en excés RECEPTES: Gachas Manchegas 6 cullerades soperes de Farina de Guixa 1kg de cansalada 1 cabeça d'alls 1/2 litre d'oli d'oliva verge extra. 6 gots d'aigua 3 cullerades de cafè de pimentón dolça Sal

Escalfar oli en una paella. Pelar les dents d'all, sofregir-los i retirar-los. Trossejar la cansalada en tallades, posar-los una mica de sal i fregir-la en la paella en oli a foc mitjà. Treure-la i reservar-la. Afegir el pimentón en la paella i sofregir a foc lent. Immediatament després afegir la farina de Guixes, també a foc lent. Barrejar bé amb el pimentón i sofregir-ho tot durant 2 minuts aproximadament. (si es crema cal tornar a començar) Afegir aigua sense deixar de remoure, fins que la mescla sigui espessa, afegir a poc a poc la sal necessària i els alls que fregim al principi. Esperar que l'oli i el greix pugin a la superfície (15 – 20 minuts) Deixar reposar 5 minuts i servir en la paella Deixar les tallades de cansalada fregides com a segon plat.

Ref: rtve.es-ocio.diariodeibiza.es Alumnes. Guillem Garcia, Mario Díaz, Pol Fernández


Garrofa -NOM CIENTÍFIC: Ceratonia siliqua. -NOMS: Algarroba -FAMÍLIA:Lleguminoses -ORIGEN: Litoral Mediterrània -DESCRIPCIÓ: l’arbre de 5 a 7 metres, tronc gruixut i irregular, les flors creixen directament de la llenya vella, creix en terres àrides. Creix molt lentament depèn de la zona on estigui. -PROPIETATS ALIMENTÀRIES: conté un 40 50 % de sucres naturals i és un aliment energètic amb sucres de curta durada, un 11 % de proteïnes. És un producte ric en hidrats de carboni. . CURIOSITATS: Fan xocolata de baixa qualitat. RECEPTES: crema de garrofa:  50 grams de farina de garrofa  100 grams de melassa d’arròs  50 grams de tahina ( és mantega de sèsam que s’obté de moldre les llavors de sèsam fins que es converteixen en una pasta)  100 g d’avellanes torrades, pelades i picades  100 g de llet vegetal d’arròs Desfeu una mica la melassa d’arròs en un bol al bany maria, afegiu la resta d’ingredients a poc a poc, i remeneu sense parar fins que obtingueu una crema amb la consistència desitjada. Es pot utilitzar per estendre sobre una galeta d’arròs (en el cas dels celíacs) o una llesca de pa de bona qualitat

Ref : Botanical Alumnes: Marta González, Tasfey Masudrana, Paula Marcos, Marc Guitiérrez.


Mongeta ganxet NOM CIENTÍFIC: Phaseolus vulgaris NOMS: Judía de gancho FAMÍLIA: Fabaceae ORIGEN: Es d’origen americà DESCRIPCIÓ:’És una planta enfiladissa que mesura uns 15 cm de longitud. Les fulles són verdes, les flors són de color blanc i té baines i a dintre les llegums. Té una forma aplanada, similar a la d’un ronyó.  PROPIETATS ALIMENTÀRIES: Aporta una quantitat important de proteïnes.  CURIOSITATS: Genuïna de la comarca del Maresme i també pròpia del Vallès Oriental i Occidental. Es una varietat amb Denominació d’origen protegit.

    

RECEPTES: Trinxat de col,patata i mongeta del ganxet ingredients: -Mitja col d’hivern -2 patates grans velles -300g de barreja de bolets -4 talls de cansalada viada -Oli d’oliva -Sal Escaldeu la col i bulliu les patates. En una paella, enrossiu la cansalada. Primer, coeu-la a foc lent, perquè suï, després apugeu el foc fins que quedi rossa i cruixent. Reserveu-la. Netegeu els bolets i salteu-los a la mateixa paella de la cansalada, afegint un raig més d’oli. Han de coure i perdre l’aigua. Reserveu-los. A la mateixa paella, amb un bon raig d’oli, afegiu-hi les patates, la col i les mongetes cuites. Salpebreuho. Aneu aixafant amb una forquilla de fusta fins que quedi tot ros pels dos costats. Feu-ho a foc mitjà baix: heu d’aconseguir que quedi una barreja homogènia i amb la forma de truita de patates. Quan la passeu al plat, acompanyeu-la amb els bolets saltats i la cansalada torrada.

Ref : elcampacasa.com- mongetadelganxet.cat Alumnes: Gerard Rodrigo, Carlos Rodriguez, Eric Miguel Martínez, Mireia Martín, Carla Garriga, Carla Lorente, Clara, Laura Gil, Magda Jara i Enric Moreno.


Fava    

NOM CIENTÍFIC: Vicia Fava NOMS: habas FAMÍLIA: Fabaceae ORIGEN: Àsia occidental.

DESCRIPCIÓ: La fava pertany al gènere Vicia i és la planta tipus de la família Fabacea. la favera o fava es una planta lleguminosa conreada per com aliment . El nom fava s’aplica tan a les llavors , fruits que es consumeix tendre o a la planta sencera PROPIETATS ALIMENTÀRIES: les faves

tendres tenen molta aigua, ens aporten poques calories , un 20% d’hidrats de carboni –sobretot en forma de midó, que és d’assimilació lenta–, un 8% de proteïnes –són especialment riques en aminoàcids ensofrats essencials– i un contingut del 5,4 % de fibra, 

CURIOSITATS: Comencem a gaudir de la fava al febrer

RECEPTES: Faves a la catalana. Ingredients per 4 persones 4 Kg. de Faves tendres,2 Cebes tendres,1 Manat d’alls tendres,4 Talls de cansalada,1 Botifarra negra grossa,1/2 l. Vi blanc,Llorer, fulles de menta, pebre vermell, oli i sal Preparació Es talla la cansalada i es posa amb l’oli a sofregir. Quan ja estigui rossa es tira la ceba i els alls tallats petits, les fulles de menta, el llorer i el pebre vermell, i ho sofregiu fins que la ceba estigui tova. Afegiu les faves pelades, el vi blanc i la sal, i es deixa coure fins que les faves canvien de color, aproximadament al cap d’una hora i mitja. Per últim es posa la botifarra negra a trossos grossos perquè no se’ns desfaci, ho deixem 10 minuts més i ja les tenim a punt. Sempre és millor deixar-ho reposar una estona abans de servir-ho. 

.

Ref: ets el que menges Alumnes. Julia Coll ,Àngel Font, Paula.Jiménez , Paula.Ferrer , Simoneta Vichino , Monica López , Raul Morcillo i Joel Sandoval.


Cigró Negre    

NOM CIENTÍFIC: Cicer arietinum NOMS: Garbanzo negro FAMÍLIA: Fabaceae ORIGEN: Síria i Turquia

DESCRIPCIÓ: El cigró (Cicer arietinum) és una espècie de lleguminosa, molt estesa a l’Índia i en l’àmbit mediterrani. Es tracta d’una planta herbàcia, d’aproximada ment 50 cm d’altura, amb flors blanques o violetes que desenvolupen una beina en d’interior es trobaran 2 o 3 llavors com a màxim. La seva periodicitat és anual. El cigró és un llegum amb importants qualitats culinàries i nutritives. PROPIETATS ALIMENTÀRIES: Els cigrons contenen més ferro que altres llegums i són una bona font de greixos no saturats. Són bons per a l’estómac, el cor i el pàncrees, en especial en casos de diabetis. Són molt rics en calci, potassi i són una bona font de zinc, de seleni i de vitamines del grup B, com la niacina o la tiamina. CURIOSITATS: Diversos estudis han demostrat que els àcids grassos dels cigrons redueixen la taxa de colesterol en sang.

RECEPTES: Curry cigrons negres: 200g de cigrons negres (kala chana) – 2 cebes – 2 dents d'all – 2 tomàquets petits – 2 cm de gingebre fresc – 1/2 cullereta de llavors de fonoll – 1/2 cullereta de llavors de nigella – 1 cullereta de comino negre – 2 beines de cardamom negre – 1 cullereta de asafètida – 1 cullereta de char masala o garam masala – 1/2 cullereta de amchoor – 1 chile verd (opcional) – brou de coure els cigrons – oliï d'oliva verge extra .Posar a coure els cigrons, remullats des de la nit anterior, en aigua bullint, sense sal, i amb la asafètida. Deixar coure, tapats, a foc suau, fins que estiguin fets, unes dues hores. El cigró negre té la pell molt gruixuda, així que no es desfarà, encara que ens passem en el temps de cocció. Escórrer, reservant el brou de cocció. En una olla de fons gruixut amb un fons d'oli, ofeguem les espècies senceres juntament amb les dues beines de cardamom senceres, fins que comencin a desprendre aroma, més o menys un minut. Incorporem l’all i gingebre majados gruixos amb una mica de sal, i cuinem un minut. Afegim llavors la ceba picada ben fina, les espècies en pols i cuinem a foc mitjà bastant temps, fins que estigui daurada. Podem mullar, si es pega una mica, amb una mica d’aigua per extreure el sabor de la ceba caramel·litzada. Això portarà uns 15 minuts. Agreguem el tomàquet picat fi, i cuinem uns 5 minuts. Incorporem els cigrons, i coem uns cinc minuts més. Mullem amb el brou, just perquè quedi dens, pel que anirem afegint més si ho demana, i coem uns 20 minuts, fins que estigui fet. Servim amb arròs blanc o pa hindú.

Ref : delokos- ets el que menges Alumnes: Ona Tomás, Ivet Tamarit, Victor Rivera, Víctor Sancho.


Cigró 

NOM CIENTÍFIC: Cicer arientinum

NOMS: Garbanzos

FAMÍLIA: Lleguminoses.

ORIGEN: És una planta molt antiga que s'han trobat restes a l'Orient Mitjà.

DESCRIPCIÓ: La planta (cigronera) fa entre 20 i 50 cm d'alt i té les fulles compostes petites, cada tavella té generalment una o dues llavors, de vegades tres. Les flors són blanques amb venes de color blau, viola o rosa.

PROPIETATS ALIMENTÀRIES: Els cigrons contenen més ferro que altres llegums i són una bona font de greixos no saturats. Són bons per a l’estómac, el cor i el pàncrees, en especial en casos de diabetis. RECEPTES: Hummus – 400 g de cigrons cuits. – 2 cullerades soperes de crema de sèsam, tahina, la pots trobar a les carnisseries islàmiques. – 2 cullerades soperes d’oli d’oliva. – 2 cullerades de suc de llimona. – 2 dents d’all mitjans, picats ben fins amb el morter. – Sal, al gust. – Pebre vermell dolç, 1 culleradeta per a la crema i 1 culleradeta per guarnir el plat. – Comí mòlt, 1 culleradeta. – Julivert trinxat, opcional per decorar el plat. La preparació és senzilla: posa tots els ingredients a la batedora, els bats i llest; si vols alleugerir la textura, afegeix una micona d’aigua, bats i a gaudir-lo. .

Ref : coachingpersonal.cat/-ets el que menges Alumnes: GiselaRodriguez, Aina Montero.,Eric Núnez i Biel Pérez


Alfals-Userda -NOM CIENTÍFIC: Medicago sativa -NOMS::Alfalfa, En quasi tots els idiomes s'escriu igual,pero es pronuncia diferent. -FAMÍLIA: Fabaceas o Leguminosae -ORIGEN: Pèrsia -DESCRIPCIÓ: Ès una herba herbàcia , acostuma a tenir la flor de color lila o groga. PROPIETATS ALIMENTÀRIES: L'alfals és molt ric en calci, fòsfor, provitamina A, vitamina C, B i K, enzims, aminoàcids essencials i fibra vegetal, entre altres nutrients -CURIOSITATS: D'aquesta planta només es menja el brot en humans. la planta i fruit pels animals -RECEPTA: Com germinar alfals en un pot de vidre per menjar en amanides Material: 1 pot de vidre de boca ample d’uns 300 ml, 1 gasa de cotó, 1 goma elàstica, 1 cullerada de llavors seques de alfals, aigua bona. Remulleu les llavors cobertes amb aigua en un pot de vidre de boca ampla (alfals: 3-4h; fenigrec: 4-5h).Tapeu el pot amb una gasa hidròfila subjectada per una goma elàstica, que farà de colador.Passat el temps de remull, escorreu les llavors fent servir la gasa com un colador i feu girar el pot perquè quedin enganxades a la paret.Durant els 3-4 primers dies, esbandiu i escorreu-les bé 2-3 vegades al dia procurant que no que no hi quedi aigua estancada.Un cop acabat el procés de germinació, guardeu-les a la nevera, on es conservaran sense problema durant més o menys una setmana.

Ref: etselquemenges.cat - hymark.blogspot.com Alumnes:Arantxa González,Lara Font,Martina Esteve i Pablo Jimenez.


soia NOM CIENTÍFIC: Glycine max NOMS: Soya FAMÍLIA: Fabaceae ORIGEN: Xina i Japó 

DESCRIPCIÓ: La soia varia en creixement i altura. Pot créixer des de 20 cm fins a 1 metre d’alçada i triga com a mínim 1 dia a germinar. Les beines, tiges i fulles estan cobertes per fins pèls marrons o grisos. Les fulles són trifoliades, cauen abans que les llavors estiguin madures. PROPIETATS ALIMENTÀRIES: Es el llegum més complert, té molta proteïna, fibra, hidrats de carboni, greixos, minerals i vitamines.

 RECEPTES: Guisat de soia 200 gr. de grans de soia blanca o groga 1 ceba 1 dent d’all 1 patata 2 pastanagues 1 tomàquet madur Oli d’oliva i sal

Posa en remull la soia el dia anterior. Pela i pica totes les verdures i fes un sofregit amb una mica d’oli d’oliva. Quan estigui tot daurat, retira del foc i afegeix una cullereta de pimentón dolç. Remou amb una cullera de fusta i afegeix la soia escorreguda. Afegeix aigua, fins a cobrir, i cuina a foc lent fins que la soia estigui tendra. Triga bastant a cuinar-se, per això és bé si pots usar una olla de pressió, doncs s’estalvia bastant temps. Si enmig de la cocció, necessites afegir aigua al guisat, que sigui aigua tèbia o calenta, perquè el gra no s’endureixi. Ref : VeoVerde-vegetarianismo.net Alumnes: Irene Merino, Lucia Miguel, Rou Rou Wu


Fesol d'ull negre 

NOM CIENTÍFIC: Phaseolus vulgaris

NOMS: Judia ojo de perdiz/ banyoli

 

FAMÍLIA: Lleguminoses. ORIGEN: Baix Empordà i de l'Estany

 

DESCRIPCIÓ: És un fesol petit de sabor suau i de pell molt fina, que fa que es cogui amb facilitat. Morfològicament es diferencia d'altres variacions de fesols pel seu color més marronós, i amb un l'ull negre.

PROPIETATS ALIMENTÀRIES: cal destacar el seu contingut en fibra, que millora el restrenyiment, disminueix el risc de càncer d'origen gastrointestinal i afavoreix la sacietat.

RECEPTES: vasos (500 ml) de fesolets, en remull durant 8 hores´-5 vasos (1.250 ml) d’aigua bona -5 m d’alga kombu de Galícia -3 cebes mitjanes, a mitges llunes- 400 g de xiitakes frescos, tallats per la meitat -1 gra d’all ben trinxat-1 rodanxa fina de gingebre fresc, pelada i ben nxada-1 branca de farigola seca-3 cullerades soperes d’oli d’oliva verge extra-Sal marina fina-Cibulet picat .

Escorreu els fesolets i poseu-los a l’olla amb 5 vasos d’aigua. Feu que arrenqui el bull i deixeu-los coure a foc suau, tapats, amb ½ culleradeta (2,5 ml) de sal, durant 45 minuts o fins que quedin tous, però no aixafats. Poseu oli en una paella de fons gruixut i salteu les cebes amb un pessic de sal, durant 3-4 minuts a foc mitjà o fins que es tornin translúcides. Afegiu-hi l’all i el gingebre trinxats. Fregueu la branca de farigola entre els palmells de les mans per fer-ne caure les fulles seques. Salteu-ho tot plegat un parell de minuts més. Afegiu-hi els bolets tallats i salteu-ho uns 5 minuts més. Escorreu bé els fesolets, incorporeu-los a la paella amb una mica de sal i remeneu suaument. Continueu la cocció a foc suau, sense tapa, durant 10-15 minuts, remenant de tant en tant vigilant que els fesolets no es trenquin ni s’aixafin. Serviu-los immediatament amb el cibulet picat i un raig d’oli.

Ref : ets el que menges-Gastroteca Alumnes: Arnau Dorce, Alba Escanellas, Maria López, Martina Barreto


Gener

Febrer

Març

Abril

Maig

Juny

Juliol

Agost

Setembre

Octubre

Novembre

Desembre

Tramús

Plantació Collita

Pèsol

Pèsol sec

Fava

Llentia

Mongeta

Mongeta

seca

Calendari Plantació Llegums Cigró

Plantació i collita

Soia


Tot el contingut d'aquesta revista és feina de recerca realitzada pels alumnes

de cinquè de primària de Jesuïtes Gràcia – Col·legi Kostka dintre del projecte “Plantem treballem i recollim”, per donar suport a l'any internacional dels llegums.

Llegums -2016 Jesuïtes Gràcia -Kostka  

Fascicle 1 - Llegums descripció de les varietats de llegums més consumides, història, calendari. Treballa realitzat pels alumnes de cinquè d...