Page 1

MÓNKIDS

EL

MARTORELL 30 de NOVEMBRE DE 2016 MARTORELL,

En el sucre no tot és dolç

Carla López, Un or del S XXI que continua treballant dur amb l’objectiu de jugar als EEUU

Nº9 EDICIÓ KIDS AND ENERGY N 9

Consells d’alimentació saludable de la mà de l’Esmeralda Zaragoza

(Pàg.26)

(Pàg. 12)

L’acord L’ d de d Paris P i sobre b canvii climàtic li àti té llum ll verda d El passat 4 de novembre l’ONU va marcar l’entrada en vigor de l’Acord de Paris sobre canvi climàtic. Un acord al q que van arribar 195 p països al desembre de 2015 i q que ara,, mesos després, es posa en marxa amb l’objectiu que l’augment de la temperatura global aquest segle estigui per sota dels 2ºC respecte els nivells preindustrials. Al desembre de 2015 un total de 195 països van signar l’Acord de Paris sobre Canvi Climàtic. Però per a que aquest Acord es posés en marxa, feia falta que 55 països el ratifiquessin. És a dir, que 55 països es comprometessin a complir-lo. Això va passar el 5 d’octubre i un mes després ha entrat en vigor. Entre els països que han ratificat l’Acord es troben China, EEUU, Nova Zelanda, la India i la majoria de països europeus. Espanya encara no ho ha fet.

Imatge La Verdad Noticias

Segons el Secretari General de l’ONU Ban Kimoon, “la ràpida ratificació de l’Acord de Paris és un testimoni de l'urgència del problema del canvi climàtic”. (Pàg. 2)

Smart City, més que La diabetis no m’atura La vida d’un súper avi una ciutat intel.ligent Cada any es diagnostiquen 1.200 La Classe l’Orquestra del Lola de

Entrevistem a ll’Ugo Ugo Valenti Valenti, Director de la Smart City Expo World Congress, que ens parla del paper clau dels Kids en la transformació de les ciutats (Pàg.8)

nous casos de diabetis a Espanya. Espanya El testimoni de la Mónica, una noia de 13 anys, que fa 2 li van diagnosticar diabetis, segur que ajudarà a molts altres nois i noies, i les seves famílies en famílies, la mateixa situació (Pàg.17)

3r de primària, primària de ll’Escola Escola Lola Anglada de Martorell, ha fet de periodista i ha entrevistat a l’avi d’un dels seus companys (Pàg. 24)


DIMECRES 30 DE NOVEMBRE DE 2016

ENERGIA PER CANVIAR EL MÓN

El MÓNKIDS 2

“Posa-li Posa li un nom a un arbre arbre”, el Projecte de l’Andrea l Andrea Nava L’Andrea Nava és una jove ambientalista creadora del Projecte “Posa-li Nom a un arbre” mitjançant el qual ha impulsat accions de reforestació a Guatemala i a altres països. L’exemple que gent petita, fent petites coses, pot canviar el món. L’Andrea ha estat convidada a participar, mitjançant vídeo conferencia, a l’Acte organitzat per les Nacions Unides el passat 4 de novembre, per celebrar l’entrada en vigor de l’Acord de Paris sobre Canvi Climàtic.

L’Andrea Nava és una jove nascuda a Guatemala q que amb només 9 anys va donar vida al Projecte “Posa-li nom a un arbre”, pel que ha rebut premis p i reconeixements internacionals. Ara, 8 anys després, l’Andrea és una jjove ambientalista preocupada per la protecció i la conservació del medi ambient, l’educació i la conscienciació en temes socials. Imparteix tallers i fa xerrades a centres educatius, organitzacions i empreses.

Imatge Guatelmaltecos Ilustres

L’Andrea Nava mostrant l’abast del seu projecte

La jove va declarar que “mitjançant el meu projecte he experimentat la responsabilitat de liderar nens i joves en accions ambientals, i he aprés que ser líder no és dir a algú què s’ha de fer o no fer, sinó que és ser l’exemple”.

Reduir les emissions és el repte de l’Acord de Paris Així celebraven,, el Secretari General de l’ONU Ban Ki-moon i el President de França, François Holland, entre d’altres, l’acord vinculant al que van arribar 195 països el p p passat 12 de desembre de 2015. Un acord que es va rubricar per 160 països en una nova cerimònia celebrada a New York, a l’abril de 2016, i que aquest q q passat 4 de novembre p entrava en vigor desprès de la seva ratificació per més de 55 països, que representen més del 55% de les emissions mundials. L’objectiu d’aquest acord està clar: S’ha d’evitar que la temperatura global del planeta superi p p aquest q segle g els 2ºC respecte a l’època preindustrial. I el que s’ha de fer per assolir-lo també ho està: Reduir les emissions dels GEI (gasos d’efecte hivernacle)) entre els q que es troba el CO2 (diòxid de carboni), el CH4 (metà), el N2O (òxid nitrós) i els HFC (hidrofluorocarburs), entre d’altres.

Imatges www.radiosantandreu.com

Energies renovables i mobilitat sostenible són clau La generació d’electricitat fent ús d’energies renovables com el sol i el vent, unit a un nou model de mobilitat més sostenible, són clau p per a la reducció de les emissions. Molts p països signants g d’aquest acord ja fa anys que hi treballen. Altres, com Espanya, de moment no aposta por les energies renovables, perquè segons diu el Govern no són econòmicament rentables.


ENERGIA PER CANVIAR EL MÓN

DIMECRES 30 DE NOVEMBRE DE 2016

El MÓNKIDS 3

Energies renovables renovables, energia per canviar el món Fer front al canvi climàtic requereix reduir les emissions de CO2 de forma dràstica. La substitució dels sistemes actuals de generació d'energia per energies renovables és la millor ill opció ió Les energies renovables són aquelles que provenen de fonts renovables, és a dir, que no s'exhaureixen tot i que les utilitzem constantment. El sol,, l’aire,, l’aigua, g , les ones... totes elles són fonts d’energia renovables i inesgotables. Les energies g renovables més conegudes g són la solar,, l’eòlica i la hidràulica. Tot i que també existeixen d’altres com la biomassa, la geotermal i la mareomotriu. Les fonts d’energia g no renovables com el carbó,, el petroli, el gas natural i l'ofreni, són molt contaminants i s’acabaran exhaurint. A més d’ésser, com ja sabeu, una de les principals causes del canvi climàtic. Així doncs, les energies renovables podrien donar solució a molts dels problemes ambientals. Per una banda, reduiríem les emissions de CO2 i amb això, a més de combatre l’escalfament del planeta també estaríem reduint la contaminació atmosfèrica. I per altra, també reduiríem els residus radioactius, ja que les energies renovables són la alternativa real a ll’energia energia nuclear. nuclear

L’energia nuclear no és l’alternativa contra el canvi climàtic accident nuclear i els seus efectes serien devastadors, com va passar a Chernobyl al 1986, Tokaimura (Japó) al 1999 i la més recent, Fukushima (Japó) al 2011, quan un terratrèmol i el tsunami posterior van causar un greu incendi en tres dels seus reactors. Fa uns dies, un nou terratrèmol prop de Fukushima i una amenaça de tsunami feia saltar novament ll’alarma tsunami, alarma d’accident nuclear. En aquestes zones l’esperança de vida de la població és molt més baixa i les enfermetats i malformacions en els nens que neixen són habituals. Si bé és cert que l’energia nuclear és una font d’energia sense emissions d’efecte hivernacle, això no ens pot dur a pensar que és una font d d’energia energia neta com les energies renovables. renovables L’energia nuclear genera anualment tones de residus radioactius altament contaminants. Aquests residus s’han de transportar i emmagatzemar en infraestructures que garanteixin el seu absolut aïllament. Cal recordar que hi ha residus nuclears que necessiten el pas de milers d’anys per deixar de ser radioactius. A més, també hi ha el perill d’un

A Europa, països com el Regne Unit han sorprès per la seva aposta per ll’energia energia nuclear per a reduir les emissions de CO2 i combatre el canvi climàtic. Per sort altres països com Alemanya, estan tancant moltes de les seves centrals nuclears. nuclears Tot i que tancar nuclears no vol dir que s’hagi posat fi al perill. Redacció: Eva Carmona Reifs


LES 3R I EL PODER DE LA IMAGINACIÓ

DIMECRES 30 DE NOVEMBRE DE 2016

El MÓNKIDS 4

Amb ll’alumini alumini practica les 3R Redueix, Reutilitza i Recicla. Amb l’alumini posa en pràctica les 3R perquè és un material altament contaminant, que requereix un gran consum d d’energia energia en la seva producció L’alumini s’extreu d’un mineral anomenat BAUXITA. El procés d’extracció és altament contaminant i comporta un elevat cost energètic: Per produir una tona d’alumini consumim 15.000 kWh.

La Bauxita És el mineral del que s’extreu s extreu l’alumini l alumini. El procés d’extracció és altament contaminant, ja que es generen molts residus (fangs vermells) que deterioren rius i aqüífers i en el que s’emeten í diferents vapors contaminants. De manera que té un gran impacte produeix desforestació ambiental,, doncs p i la contaminació d’aigües.

Imatge Heraldo.es

Cada any s’utilitzen 22.000 milions de tones d'alumini i el 86% és utilitzat pels països industrialitzats. Una vegada utilitzats, com que els envasos d’alumini són difícilment reutilitzables, es converteixen en residus. Si no els reciclem correctament i acaben dipositats en un abocador i són incinerats,, tenen un gran impacte g p ambiental i poden ser molt perjudicials per la salut al combinar-se amb altres elements. Per tant, quan parlem d’alumini hem de posar en pràctica les 3R: Reduir el seu consum (utilitzar carmanyoles en lloc de paper d’alumini), Reutilitzar i Reciclar.

SABIES QUE… QUAN RECICLEM UN ENVÀS D’ALUMINI D ALUMINI ESTEM ESTALVIANT EL 95% DE L’ENERGIA NECESSÀRIA PER A PRODUIR EL MATEIX ENVÀS? Reduir

Reutilitzar

Reciclar

Deixem petjada... Segur que ja sou dels que deixeu petjada portant l’esmorzar en una carmanyola a l’escola. Però recordeu que fora de l’escola tampoc heu de fer servir el paper de l’alumini. Un petit gest per canviar el món.

I si us animeu... Aquí teniu idees per a reutilitzar els envasos d d’alumini alumini.


LES 3R I EL PODER DE LA IMAGINACIÓ

DIMECRES 30 DE NOVEMBRE DE 2016

El MÓNKIDS 5

Manualitats per un Bon RENadal Us agraden les manualitats? A nosaltres ens encanta fer-ne!! Perquè no hi ha res més emocionant que fer una cosa amb les teves mans, i si a sobre ho fem reutilitzant materials i donant una segona vida a allò que no necessitem, necessitem el resultat ha de ser fantàstic! Aquí us donem unes idees per un Nadal REmàgic

Ninot de Neu amb llaunes Per fer aquest ninot de neu necessitareu 3 llaunes de diferents mides, mides pintura blanca, blanca botons o gomets de colors, un tros de roba o cinta de regal per la bufanda, unes branquetes per fer les mans i cartolina o goma eva per decorar la cara i el barret. Per enganxar a les llaunes el botons i les branquetes, us recomano silicona calenta perquè enganxa molt bé, bé però per fer-ho necessitareu ll’ajuda ajuda d d’un un adult, adult perquè crema i és perillós!! Us atreviu a fer-ho?

Arbre de Nadal de paper Aquesta és una manualitat fantàstica!, necessitareu una revista o catàleg vells, pintura en esprai, pega i, per decorar, el que us agradi més: estrelles, gomets, boletes de paper, adhesius… podeu deixar volar la vostra imaginació. Ja veureu que no és gens difícil i el resultat lt t és é espectacular. t l Us U deixo d i un link li k amb b un vídeo íd per veure com ell podeu d fer. f

Clicar aquí per veure el video.

Reis m mags g amb m cartró ppaper p wc Quin goig fan aquests Reis! Si voleu decorar el vostre pessebre amb aquests Reis tan macos, apunteu el que necessitareu: 3 cartrons de paper de WC, pega, tisores, paper de regal o paper de colors per fer els vestits i les corones, retoladors per pintar la cara i per decorar el paper si el feu servir sense dibuix, dibuix i paper blanc per fer les barbes. barbes No és difícil, difícil però si necessiteu ajuda demaneu a algun familiar.

Embolcall de coberts per nadal Quina quantitat de coses es poden fer amb els cartrons de paper higiènic! He trobat aquestes argolles que em recorden als follets que treballen amb el Pare Noel. No us encanten? Per fer aquesta manualitat necessitareu: cartrons de paper de wc, pintura, tisores tisores, pega pega, cartolina negra negra, blanca o plata per simular els botons i la sivella del cinturó cinturó. Els vostres convidats es quedaran bocabadats!

g de Catalunya y Festival del Reciclatge DRAP-ART, és una associació d’artistes que han fet del reciclatge creatiu, un recurs per la supervivència del nostre planeta, donant una segona oportunitat a plàstic metall, metall roba, roba fusta…creant fusta creant fantàstiques obres d d’art materials com el plàstic, art molt originals i curioses. T’ho perdràs? Aquest festival obrirà les seves portes al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) del 16 al 31 de desembre, on podreu trobar exposicions col·lectives col lectives d d’obres obres d d’art art i objectes de disseny realitzats amb material reciclat; espectacles audiovisuals, cinema del medi ambient. També hi hauran tallers i activitats que es realitzaran el primer cap de setmana del festival (del dia 16 al 18) just abans de Nadal.

Redacció: Núria García Serrano


DIMECRES 30 DE NOVEMBRE DE 2016

LES 3R I EL PODER DE LA IMAGINACIÓ

El MÓNKIDS 6

Consumir menys per viure millor Això és el que es pretén amb la Setmana Europea de la Prevenció de Residus que aquest any ss’ha ha celebrat del 19 al 27 novembre. Un total de 12.255 accions ss’han han dut a terme a tota Europa durant aquesta setmana amb la finalitat de sensibilitzar sobre la necessitat de reduir els residus. La Setmana Europea de la Prevenció de Residus és una iniciativa que es va posar en marxa l’any 2009 i que d’ençà es repeteix cada any amb l’objectiu de: ƒDonar a conèixer estratègies per la reducció de residus. També la política de la Unió Europea i els seus Estats membres en aquesta matèria. matèria ƒFomentar accions sostenibles per a reduir els residus a tota Europa. ƒFer públics els treballs duts a terme per diversos actors mitjançant exemples concrets de reducció de residus. ƒModificar el comportament habitual dels europeus pel que fa a consum i producció de residus residus.

Sabadell és un dels municipis catalans que torna a celebrar, un any més, la Setmana Europea de la Prevenció de Residus, si bé enguany ho fa amb un programa més enfocat als nen i les escoles. escoles

Un envàs per a un envàs? On vas?!

Un dels residus que està generant més preocupació és el dels envasos I és que envasos. aquests es generen per l’ús excessiu i sovint innecessari d’envasos d envasos utilitzats per acondicionar els productes que a diari consumim.

Martorell també es suma a la Setmana Europea de la Prevenció de Residus Martorell s’ha sumat a aquesta iniciativa i el passat 26 i 27 de novembre va organitzar a la Rambla de les Bòbiles i al Centre Cultural diferents Tallers gratuïts per a petits i grans, on podíem aprendre a fabricar-nos un embolcall reutilitzable per l’entrepà amb roba aprofitada; bosses de paper reutilitzant diaris vells, vells o un portamonedes a partir d d’un un bric reutilitzat.

Per aquest motiu, el dia 19 de novembre va tenir lloc el Dia Temàtic de la Prevenció d’Envasos a tota Europa. A Catalunya s’han promogut activitats com: Tallers d’ecodissenyy d’envasos,, accions per promoure envasos reutilitzables, accions per evitar el sobre embalatge, berenars i festes sense envasos, etc. Redacció: Eva Carmona Reifs


EL REI DELS GADGETS

DIMECRES 30 DE NOVEMBRE DE 2016

El MÓNKIDS 7

Gadgets per millorar la nostre mobilitat (I) De una taula de surf amb rodes a un element que pot millorar la mobilitat urbana. El monopatí p es torna a reinventar basant-se en la innovació Pels que no ho sabeu, un gadget és un dispositiu que ha estat creat amb un propòsit i funció concreta. Acostumen a ser p petits i p portables i donen solució a un p problema amb molt d’enginy. Essent així, podem considerar el monopatí un gadget?. La meva opinió és que sí i per aquest motiu en parlem en aquesta edició. Nois i noies, sabíeu q que el monopatí p serà un dels g gadgets g que us p q podrà acompanyar molts i molts anys?. Ara potser el veieu com una joguina, però aquest està evolucionant cap p a un element q que segur g p podrà ajudar j a millorar la mobilitat urbana, juntament amb altres gadgets que anirem descobrint en properes edicions. Que ajudi a millorar la mobilitat urbana serà possible sempre que les permetin. infraestructures dins les ciutats i les lleis ho p Sovint la tecnologia es veu frenada per aquests aspectes. El monopatí va ser inventat a Malibú (California) per Mickey Muñoz i Phil Edwards com a substitut de la taula de surf en terra. Van treure les rodes a uns patins i se les van posar a una planxa de fusta. A aquest invent el van nomenar “Surf Roll” i posteriorment es va dir “Skateboard” . Així va néixer el nostre monopatí. Penseu que en aquesta zona dels EEUU, el surf es practicat per molta gent i necessitaven un estri per poder entrenar en terra durant tot l’any.

Ja estan aquí els “monopatins del futur” Nois i noies, aquest són els monopatins del futur i ja estan aquí. S Son monopatins ti preparats t i pensats t per circular i l per carrils il destinats a aquests gadgets, com els carrils bici. Aquests monopatins són propulsats amb motors elèctrics els quals estan incorporats en les rodes. Aquest nous monopatins es poden endollar d ll per poder d carregar les l bateries b t i internes i t o bé es poden d alimentar amb hidrogen. D’aquesta manera es poden adquirir grans velocitats (alguns models poden arribar a circular a 30 km/h i amb una autonomia de 20km). Aquests monopatins son un complement l t a les l bicicletes bi i l t i tenen t l gran avantatge la t t de d ser més fàcils de transportar, perquè són molt més lleugers. Algunes marques d’automòbil ja l’ofereixen com a extra en la venta t dels d l seus cotxes. t El monopatí tí va emmagatzemat t t en un compartiment especial del portaequipatges o para-xocs posterior del vehicle Ah, Recordeu!! Ah R d !! Sempre S h hem d portar de t posats t els l elements l t de d seguretat i sempre hem de respectar a la resta de vehicles i, sobretot, als vianants. Redacció: Antoni Orti Hernández


UN MÓN PER DESCOBRIR

DIMECRES 30 DE NOVEMBRE DE 2016

El MÓNKIDS 8

Sma t city Smart cit , més q que e una na ci ciutat tat intel intel·ligent ligent El passat 15 de novembre va tenir lloc la 5ª edició de la Smart City Expo World Congress a Barcelona El seu Director, Barcelona. Director Ugo Valenti, Valenti ens apropa a les smart cities en aquesta entrevista. entrevista Ens deixa molt clar el paper que tenim els ciutadans en aquest procés de transformació de les ciutats, però sobre tot que els Kids d’avui, més conscients i conscienciats, seran clau Smart City Expo World Congress (SCEWC) es va celebrar per primera vegada a Barcelona l’any 2011. D’ençà, s’ha convertit en un esdeveniment internacional de referència, amb 14.288 visitants, 485 expositors, 105 països i 568 ciutats participants, i 421 speakers en la passada edició (2015). Enguany la participació s’ha incrementat. SCEWC és el punt de trobada d’empreses, institucions, professionals i experts que discuteixen sobre la manera d’encaixar la realitat urbana i la revolució tecnològica per construir les anomenades “smart cities”, convertint-se així en una plataforma d’idees, networking, experiències i negocis internacionals.

Hem tingut el privilegi d’entrevistar a l’Ugo Valenti, Director de la Smart City Expo World Congress, qui ens explica com seran i haurien de ser, les ciutats del futur. Ugo, què és una smart city? Una smart city o ciutat intel·ligent és aquella que decideix utilitzar la tecnologia per fer de la ciutat un lloc millor per a la vida dels seus ciutadans i més sostenible tant pel medi ambient com per a l’economia. I ho fa utilitzant sensors i sistemes semblants a internet per poder tenir ulls i oïdes a tot arreu que ens diguin si les coses funcionen bé o malament i com arreglar arreglar-les les o millorar millorarles. D’on i quan neix la necessitat de començar a transformar les ciutats en ciutats intel intel·ligents? ligents? La necessitat de fer de les ciutats un lloc millor neix des del naixement de las pròpies ciutats. Els mateixos romans van inventar el sistema de clavegueram perquè tenien clar que quan molta gent vivia junta era necessari per mantenir la salut de tothom crear un sistema que evités que el carrers estiguessin plens de brutícia. El concepte de ciutat intel·ligent és força nou i no se’n va començar a parlar fins a finals del segle XX, que és precisament quan les telecomunicacions i la informàtica ens van fer possible recollir dades i entendre-les d’una manera més fiable i a gran escala.

Ugo Valenti, Director de Smart City Expo World Congress


UN MÓN PER DESCOBRIR Q Quins són ó els p pilars sobre o els q que es construiran aquestes ciutats? Els pilars bàsics sobre els quals es construeixen aquestes ciutats són els de qualitat de vida pels ciutadans i p participació p en les decisions de la ciutat,, respecte pel medi ambient i foment de la prosperitat de la pròpia ciutat, cosa que vol dir aconseguir que el lloc on vivim pugui ser un lloc on la gent viu bé,, té una bona o feina i no o contamina. o Quin paper tenen les smart cities en la lluita contra el canvi climàtic? Les smart cities tenen un p paper p protagonista. p g La població mundial està reunint-se cada cop més en ciutats i són les ciutats les que més consumeixen i contaminen. Per tant si volem arreglar el món hem de fer-ho o p per força o ç des de les ciutats. També en altres àmbits com la industria o l’agricultura però sense les ciutats no es podrà fer. Les energies g renovables o i una mobilitat o més sostenible entenc que són clau. Com dèiem abans, no contaminar i ser respectuós amb el medi ambient és un pilar fonamental de les smart cities i p per tant les energies g renovables són un ajut importantíssim. La mobilitat urbana també ha de ser sostenible, pensem que una part molt important de la contaminació atmosfèrica prové dels mitjans de transport, p , així q que si aconseguim g que la g q gent es mogui millor i de manera més responsable per les ciutats estarem guanyant una batalla molt important.

Smart City Expo World Congress 2016

A Espanya, Espanya el fre a les renovables afecta al procés de transformació de les ciutats? Els processos tenen sovint velocitats variables i a vegades les coses es frenen però després ss’acceleren acceleren. Si bé és cert que ara mateix no estem ajudant tot el que podem a que aquestes energies s’estenguin ràpidament jo crec que això pot canviar aviat.

DIMECRES 30 DE NOVEMBRE DE 2016

El MÓNKIDS 9

Q Què son els smart citizen? El smart citizen és aquell ciutadà que sap quin paper juga en tot això i el paper que hi juga és el de protagonista absolut. El ciutadà intel·ligent és aquell q que es fa responsable q p de la seva ciutat i ajuda a prendre les decisions correctes, participa en el dia a dia de la ciutat i també ajuda a fer-la un lloc millor. Us poso un exemple molt senzill que segur g q que us sonarà: si una ciutat p posa a disposició p del ciutadà un sistema de recollida d’escombraries que permet reciclar el 100% de la brossa repartint-la en contenidors diferents, però a casa la gent continua p posant-ho tot a la mateixa bossa,, no estem sent ni smart ni responsables. Hi ha coses que les ciutats ens poden facilitar però nosaltres hem de ser prou smart per fer-les.

Les smart cities s’han de treballar també des de les escoles? Les escoles i l’educació tenen un paper clau. En tot això de les smart cities també hi ha un canvi cultural que fa que els ciutadans siguem més conscients del nostre paper d’empènyer p p i de la importància p p y i ajudar j amb aquests canvis i transformacions. Les noves generacions més conscients i conscienciades seran clau en tot això. Cóm imaginaves de petit les ciutats del futur? S’assemblaven a les que es presenten ara al SCEWC? g M’imaginava ciutats amb g gratacels on els cotxes volaven i et portaven sols d’un lloc a l’altre, amb robots i màquines que ens ajudaven a fer moltes coses. Encara no són les ciutats que presentem ara mateix a SCEWC. I ara, com les imagines? Igual que les imaginava abans però sabent que seran ciutats q que no contaminaran i on la veu dels ciutadans i el seu benestar seran cabdals. Redacció: Eva Carmona Reifs


UN MÓN PER DESCOBRIR

DIMECRES 30 DE NOVEMBRE DE 2016

El MÓNKIDS 10

Clàssiques o tecnològiques, tecnològiques totes donen joc Les joguines ajuden als nens i nenes a un millor desenvolupament tant físic, com sensorial com evolutiu. A titu’s kids ho saben per això, a banda de ser una botiga de joguines, ens assessoren sobre b la l millor ill joguina j i en funció f ió de d la l nostra t edat d t i necessitats it t Si hi ha una botiga a Martorell que agrada als Kids aquesta q és, sense dubte, titu’s kids. En David i la Marta són els professionals que hi estan al capdavant per assessorar-nos i ajudar-nos j a triar la millor jjoguina g en el cas que tinguem dubtes, perquè de joguines n’hi ha moltes!! En David ha volgut g compartir p amb nosaltres un article molt interessant: “Les joguines i els seus beneficis”, on parla de l’evolució de les joguines i de com aquestes ajuden al nostre creixement p personal. Estem segurs g que us q agradarà llegir i veure com jugaven els nens a l’Antic Egipte. Res a veure amb les joguines d’avui.

La Marta i el David a la botiga titu’s kids, al C/ de Mercè Rodoreda, 6 de Martorell

Les joguines i els seus beneficis Les p primeres jjoguines g daten de l’ època p Mesopotàmica on els nens jugaven amb ossos de rumiants i de xais. De mica en mica es van anar creant noves joguines, i ja a l’Antic Egipte g p van sorgir g les p primeres cases de nines en miniatures, nines i armes. A l’època grega els nens i nenes van començar a jugar amb baldufes, cavalls de fusta, io-ios i nines. Al Renaixement van agafar g molta importància p les nines i els vestits fets de teles delicades i brodades. Amb la revolució industrial sorgeix g un nou model de joguina que ja no es fabrica a mà, sinó que es produeixen amb molta més quantitat i a preus molt més econòmics. També s’incorpora p la llauna i amb ella les primers joguines que ens ajuden a imitar accions de la vida real. Es fan diferents classificacions de joguines en funció de les edats, edats del sexe, sexe de les seves funcions,... funcions però una de les classificacions que m’agraden més són les que diferencien les joguines clàssiques de les joguines tecnològiques.


UN MÓN PER DESCOBRIR

DIMECRES 30 DE NOVEMBRE DE 2016

El MÓNKIDS 11

Joguines Clàssiques Quan parlem de joguines clàssiques, ens referim a les joguines que per molts anys que passin segueixen tenint un valor molt important. Continuen estan p presents a la vida dels nens i nenes i a més a més aporten uns valors prou importants pel seu desenvolupament, com son les pilotes, les nines, les cuinetes, els encaixos de fusta, els jocs de taula com els escacs... joguines que a dia d’avui encara les tenim presents. Aquests p q tipus p de jjoguines g ens ajuden j a fomentar el jjoc en família, la socialització, la cooperació, el joc en equip, la motricitat, el coneixement real de l’entorn, la imaginació... Al segle XX, XX ss’incorpora incorpora ll’electrònica electrònica a les joguines i es quan sorgeixen les grans marques de joguines, les quals moltes d’elles continuen existint com LEGO, SCALEXTRIC, BARBIE, etc. Finalment al segle XXI , ss’incorpora incorpora la tecnologia a la joguina, joguina amb peces interactives, de robòtica....

JOGUINES TECNOLÒGIQUES En canvi les joguines tecnològiques, ens referim als videojocs i als dispositius electrònics, que ens ajudem a desenvolupar la lògica, ò l’estratègia, è l’enginy, ens millora la capacitat visual, la motricitat fina i moltes vegades ens reprodueixen situacions que no corresponen a la vida real. Així doncs posar a l’abast dels nostres infants una bona barreja de joguines clàssiques i tecnològiques, els ajudarà a un millor desenvolupament. A Titu’s Kids a més de joguines clàssiques i tecnològiques, trobareu el millor assessorament per que trieu la millor joguina. joguina Redacció: David Bascuñana i Velasco -TITU’S KIDS

Nens q que jugant j g dissenyen y ciutats intel·ligents g En la passada edició d’el Congrés Mundial Smart City, que va tenir lloc el passat 15 a 17 de novembre, ens vam trobar amb aquesta gran sorpresa: L’equip L’ i de d Cortocircuito, C t i it ell Club Cl b de d Robòtica de l’Hospitalet de Llobregat, integrat per una vintena de nens d’entre 6 i 16 anys. Cortocircuito C t i it és é un projecte j que va sorgir i l’any l’ 2012 amb l’objectiu d’endinsar als nens al món de la ciència i la tecnologia. Aquest equip A i construeix i les l ciutats i d l futur del f amb b peces de Lego i amb un ordinador fan la resta per convertir-les en smart. Simplement fantàstic!!

Imatge: La Vanguardia

Redacció: Eva Carmona Reifs


DIMECRES 30 DE NOVEMBRE DE 2016

SOM EL QUE MENGEM

El MÓNKIDS 12

En el sucre no tot és dolç El passat 14 de novembre es va celebrar el Dia Mundial de la Diabetis, que va ser instaurat per la Federació Internacional de Diabetis i ll’OMS OMS (Organització Mundial de la Salut) per conscienciar a nens i adults sobre aquesta enfermetat que augmenta, any darrera any, entre la població infantil i adulta Durant els últims anys, el consum de sucre ha anat augmentant respecte al segle passat. Però sabem què és realment el sucre? El terme sucre, en castellà “azúcar” azúcar deriva del sànscrit sarkura, que va donar pas al al sukhar en àrab. En aquestes cultures estava reservat a les classes privilegiades, que l’utilitzaven com a medicina. Fins ben entrat el segle XIX, amb la industria de l’extracció l extracció del sucre de la remolatxa, es va començar a estendre el seu ús en l’alimentació humana. Així doncs, quan parlem de sucre generalment ens referim a aquella matèria blanca o marró que extreuen les indústries sucreres a partir de la canya o de la remolatxa, i que tenen com a únic component molècules de sacarosa. Però també parlem de sucre quan fem referència a totes les molècules formades per unitats de glucosa i/o fructosa que hi ha als aliments i que reben noms diferents segons la seva estructura química: fructuosa en el cas de la fruita, lactosa en el de la llet i midó, en el cas de les patates i els cereals.

Alerta amb el sucre El sucre és bàsic pel funcionament de l’organisme, doncs ens aporta energia i és un gran aliment per a les neurones, és a dir el nostre cervell, i pels nostres músculs. També té relació amb el nostre estat d’ànim, quan estem més cansats o sense forces per fer coses o al contrari, quan tenim ganes de jugar molt. Però, de quin sucre estem parlant? Sovint, quan estem molt cansats o estem nerviosos, ens ve de gust algun aliment dolç com unes galetes galetes, xocolata xocolata, pastes pastes, etc etc. Alerta!! No hem de convertir el sucre en una addicció!! Cal controlar la quantitat de sucre que ingerim al dia, i saber quins tipus de sucre ens van millor per a la nostra salut. BPM/CRM/SM

BENEFICIS DEL SUCRE PER L’ORGANI L ORGANISME


SOM EL QUE MENGEM

DIMECRES 30 DE NOVEMBRE DE 2016

El MÓNKIDS 13

Tipus de sucres que hem d’evitar d evitar En els aliments podem trobar sucres simples, com el sucre blanc i la mel, o sucres complexos, com els que estan presents a l’arròs i als cereals i que ens aporten energia de manera més gradual. La majoria dels sucres que consumin avui en dia són refinats o blancs i són jjustament els que hem d’evitar. Aquests no són només el sucre blanc que podem afegir a la llet o al iogurt, sinó el sucre que està present en molts productes de forma invisible: “xuxes”, begudes g refrescants, “bolleria industrial”, productes de pastisseria, pans de motlle tipus “bimbo”, salses preparades, cereals d’esmorzar, conserves, embotits, etc. T’havies imaginat mai que aquests aliments tinguessin aquesta quantitat de sucre?

L’efecte del consum dels sucres refinats o blancs Moltes persones i nens consumeixen gran quantitat de sucre sense ser conscients i sense conèixer els efectes nocius. Alguns efectes del consum excessiu de sucres refinats sobre la nostra salut són: ƒTindrem menys y vitamines i minerals,, com la vitamina B i el magnesi. ƒEl sucre “roba” calci dels ossos i les dents per ser assimilat, per tant tindrem uns ossos més dèbils i serem més p propensos p ap patir càries dental. ƒMés infeccions. Alguns agents infecciosos s’alimenten també dels sucres de la alimentació, com són els fongs. ƒEngreixem. g I també afavorim q que tinguem g nivells alts de colesterol en sang. ƒCanvis en el nostre estat d’ànim. Us heu adonat com us sentiu al ingerir algun aliment amb molt de sucre, com una g gaminola o un donut? I tot jjust p passat una estoneta, com us sentiu? No us tornen a venir ganes de menjar-ne més? Doncs sí, aquests sucres al ser tant refinats, són absorbits ràpidament i passen a la sang, g, així q que de seguida g notem un efecte de excitació i ganes de fer coses, però ràpidament aquests nivells de sucre en sang baixen, ens sentim novament fluixos i amb ansietat, i tornem a tenir ganes de menjar g j més dolços, ç ,p passant així de un estat molt actiu a cansament en poca estona. Això esgota el nostre organisme i provoca cansament, irritabilitat, agressivitat i debilitat general.

Els Nens i Nenes són els més perjudicats per l’alt consum de sucre Després del consum de productes ensucrats, la concentració mental disminueix i amb ella el rendiment escolar. Als nens que els hi agraden g molt els dolços ç van des d’estats d’activitat exagerada a estats d’esgotament. A a més tenen més càries dentals i són més propensos a agafar infeccions, és a dir, a estar malaltons més sovint. Aquests q mateixos nens que consumeixen molts dolços durant llarg temps, tenen un risc més alt de patir diabetis, obesitat o malalties del cor quan siguin q g adults.

Asocicación Vizcaina de diabéticos


DIMECRES 30 DE NOVEMBRE DE 2016

SOM EL QUE MENGEM

El MÓNKIDS 14

La diabetis El passat 14 de novembre va ser el Dia Mundial de la Diabetis. Segons l’OMS, actualment al món hi ha més de 347 milions de persones amb aquesta malaltia. malaltia La diabetis té lloc quan s’altera la insulina, que és l’hormona produïda pel pàncrees i que s’encarrega de regular la quantitat de glucosa que hi ha a la sang. sang De diabetis n’hi ha de dos tipus: la diabetis insulinodependent, juvenil o de tipus 1, que té lloc quan la persona no produeix insulina o no produeix la quantitat necessària. I la no insulinodependent, d’edat adulta o de tipus 2, que té lloc quan el cos no és capaç d’utilitzar de forma efectiva la insulina que produeix. Totes dues tenen símptomes similars, similars molta set, set molta gana i ganes de fer pipí en excés. A més poden haver complicacions de la malaltia que se’n deriven de la circulació sanguínia, del cor i dels ronyons.

Endolça’t sense sucre Actualment trobem alternatives per endolçar-nos sense necessitat de consumir el sucre refinat. Aquí teniu alg ns exemples… alguns e emples Sucre integral de canya, conegut també com rapadura o sucre panela. S’obté del suc de la canya y al evaporar-ne p l’aigua. g D’aquesta q manera conserva els minerals i les vitamines de la canya de sucre, que són precisament les que necessita el cos per digerir-lo. Aquesta és una diferència fonamental amb el sucre blanc o refinat,, al q qual li han tret totes les vitamines i minerals, i el cos les treu de les seves reserves quan en mengem per poder-lo processar. L'estevia, té un gran poder d’endolcir (unes 300 vegades més que el sucre) i no té calories. A més té importants propietats a l’hora de regular els nivells de sucre en sang, g, sobretot en els diabètics, i també ajuda a controlar l’ansietat pel menjar i els valors de la tensió arterial. Quantes coses bones té la fulla d’aquesta planta!!

La mel d’abelles, formada per sucres i minerals també és una alternativa, però els diabètics han d’anar d anar en compte a ll’hora hora de consumir consumir-la. la. Cal fer servir una mel de qualitat, que és aquella que no ha estat refinada ni escalfada. Altres alternatives poden ser els poliols, com el manitol, el sorbitol o el xilitol, són tolerats pels diabètics, no tenen calories, però en excés poden produir diarrees i gasos intestinals. Les melasses de cereals, el concentrat de poma i el xarop d’atzavara. No recomanem l’aspartam, el ciclamat, o la sacarina sòdica: són edulcorants sintètics que es fan servir en les dietes per controlar el pes perquè gairebé no tenen calories. Però hi ha sospites que poden ser perjudicials per la salut, per tant més val evitar-los. evitar los.

Si us ve de gust un dolç… perquè no proveu fruita dolça de temporada, fruita seca (com les panses panses, les orellanes d’albercoc o les prunes seques) i els cereals integrals?


SOM EL QUE MENGEM

DIMECRES 30 DE NOVEMBRE DE 2016

El MÓNKIDS 15

LL’OMS OMS demana un impost per a les begudes ensucrades El passat més d’octubre l’OMS (Organització Mundial de la Salut) va demanar als governs gravar amb un impost (pujar el preu) les begudes ensucrades i els aliments insans, amb la fi lit t de finalitat d reduir d i ell seu consum Per ara el Parlament de Catalunya impulsarà l’impost de les begudes amb excés de sucre i sodi però no el de altres productes amb sodi, excés de sucre, sodi i greixos saturats. L’objectiu d’aquesta mesura és reduir la ingesta de sucres i l’augment l augment d’enfermetats d enfermetats com l'obesitat i la diabetis.

Som-hi! Som hi! Anem a cuinar... cuinar Preparem

galetes de civada i plàtan

Veureu que en aquesta recepta no hem afegit gens de sucre ni cap substitutiu. El sabor dolç ens el donaran els plàtans madurs i el cereal (la civada). Són ideals per a que les pugueu fer a casa amb l’ajuda d’un adult perquè són fàcils de fer. Si voleu, podeu afegir els vostres ingredients favorits a la barreja. Jo les he provat amb un grapat de panses, una culleradeta de cafè de canyella molta, una cullerada de llavors de llinassa i una cullerada de sèsam.

la recepta

saludable l d bl INGREDIENTS 285g de plàtan madur, pesat un cop pelat. 125g de flocs de civada. Els ingredients opcionals: coco, fruits secs, canyella, vainilla...

PREPARACIÓ ƒEscalfem el forn a 180ºC ƒAmb ll’ajut ajut d una forquilla xafem el plàtan. d’una plàtan ƒAfegim els flocs de civada i barregem fins a obtenir una massa enganxosa. Ara afegim els ingredients opcionals i tornem a amassar. amassar ƒAmb les mans o amb l’ajut de dues culleres donem forma a les galetes i les col·loquem sobre la safata del forn protegida amb paper vegetal vegetal. ƒLes posem al forn a 180ºC i 15 minuts després... et volià! Llestes per berenar!

Ideals per sucar en un got de llet de civada ben calentona!! Redacció: Esmeralda Zaragoza – BIO BIO Espai Natural


SOM EL QUE MENGEM

DIMECRES 30 DE NOVEMBRE DE 2016

El MÓNKIDS 16

Vira tradició de luxe Vira, Vira va néixer a la plaça de la Vila amb el nom de Ca la Moderna l’any 1904. És una empresa familiar que s’ha succeït de pares a fills durant quatre generacions i que, actualment, dirigeixen en Francesc, en Marc i l’Adela. Tot i la visita prevista per Pasqua amb els nostres Kids, no podiem deixar de parlar d’aquesta empresa ara que ve Nadal, perquè un dels seus productes estrella també és el torró Vira és una empresa familiar amb seu a Martorell que elabora productes d’alta qualitat en pastisseria i xocolates. Les matèries primeres utilitzades per l'elaboració dels seus productes són curosament seleccionades el que ll’ha seleccionades, ha portat a aconseguir el 2016 la certificació IFS Food. Es tracta d’una norma internacional de qualitat i seguretat alimentària, molt reconeguda en el sector alimentari. Actualment tenen tres línees de mercat: ƒ Vira tradicional que elabora productes d’obrador com ara coques, tortells, panellets i torrons. ƒLuxocolat que crea productes gourmet de xocolata xocolata. ƒVira confectionery que fabrica productes de xocolata destinats al consumidor infantil. Vira tradicional és un p producte molt local. Però tant Vira confectionery com Luxocolat arriben pràcticament a tot Europa i altres països com ara el Japó, els Estats Units, la Xina, els Emirats Àrabs i possiblement l’any vinent hi seran a Rússia.

Productes sense sucre i sense gluten El producte p od cte estrella est ella a Vira Vi a tradicional t adicional és el panellet, panellet que aconsegueixen servir-lo durant tot l’any. Per als nens, a Vira confectionery, l’estrella és l’ou amb crema de xocolata i avellanes, cereals i sorpresa. I, pe els més sibarites, per siba ites Luxocolat L ocolat ofereix ofe ei la selecció de bombons Duna. Cal destacar que tant els Que Vira és una empresa de pel·lícula es posa de productes Vira confectionery com els manifest amb l’obtenció d’una estrella al Great Taste Luxocolat són tots sense gluten, amb excepció Awards 2016 (Un Óscar al món de l’alimentació) per a la rajola Xtrem, Xtrem feta dels volcans olcans de xocolata ocolata i neula. ne la La secció amb xocolata negra i d’Obrador, per ara, té més complicada l’adaptació a topping, i superfície una zona lliure de gluten per problemes d’espai. de sal, pebre i nibs (granet) de cacau. cacau Cap el 1990, 1990 els clients van an començar comença a demanar demana torrons sense sucre, sobretot per a hospitals i escoles, i Vira els va intentar satisfer, convertint-se Tots aquests en un mercat que va en augment. I parlant de productes els podeu to ons a banda dels torrons torrons, to ons tradicionals, t adicionals enguany eng an t b a lla botiga trobar b ti Vira, Vi han innovat amb torró de praliné de fruits del bosc, a l’Av. Narcís praliné cruixent de coco i avellanes, i praliné amb Monturiol, a Martorell. xocolata i galeta, tots boníssims i amb traç clàssic. Redacció: Eva Carmona Reifs


SALUT I RAUXA

DIMECRES 30 DE NOVEMBRE DE 2016

El MÓNKIDS 17

La diabetis no m m’atura atura Em dic Mónica, tinc 13 anys i estic estudiant 2n de la ESO. ESO Fa 2 anys, anys quan tenia 11, 11 em van diagnosticar diabetis. Mai oblidaré aquell dia. Recordo que un parell de caps de setmana abans del diagnòstic vaig anar a esquiar amb els meus pares, pares la meva germana i uns amics. Estava dalt de les pistes quan de sobte em vaig començar a marejar i a sentir-me dèbil. Els meus pares em van donar sucre i ja em vaig començar a trobar millor. millor En aquell moment em vaig adonar de que alguna cosa passava, i els meus pares van decidir portar-me al metge en tornar. Quan vaig anar al metge i em van dir que tenia diabetis em vaig quedar bocabadada i vaig començar a plorar. Ja sabia el que era perquè uns mesos abans li havien detectat a una amiga meva, meva encara que tampoc ho tenia molt clar. Però el cert es que tenia símptomes des de feia mesos: bevia molta aigua i menjava molt, però enlloc d'engreixar m'aprimava m aprimava. També per les nits, nits i de vegades al matí, m'agafaven rampes a les cames, i quan acabava de fer esport em marejava. Tinc diabetis mellitus tipus 1 1, haig de fer-me un control de glucosa unes 6 o 7 vegades al dia i punxar-me insulina 4 cops. He hagut de fer alguns canvis en el meu dia a dia, dia sobre tot en l'alimentació. Abans no controlava el hidrats de carboni i des de que vaig debutar amb diabetis, haig de controlar els carbohidrats que menjo menjo.

Per la meva família també va ser dur rebre el diagnòstic, però aviat ho vam “superar”. Ara la meva mare, quan jo acabo de sopar i m'en vaig a dormir, ella s'ha d'esperar 3 hores per tornar-me a fer el control, control i depenent de com estigui de sucre m'haig de despertar i prendre'm alguna cosa d'hidrats.

Cada 3 hores haig de fer-me un control de glucosa, així que al institut, abans de baixar al pati em punxo, punxo miro que el meu sucre estigui bé i cap al pati amb els meus amics!!

Als meus amics, amics al principi els va afectar una mica. mica Quan em punxava no volien mirar i els hi sabia molt greu que m'hagués d'estar punxant tota la meva vida. Quan surto al carrer haig de portar el meu "kit d'emergència" d emergència , un suc o sucre i el glucòmetre per fer-me el control.

En els esports, l'únic que ha canviat es que abans de fer esport, esport comprovo el nivell de sucre i em punxo 1 unitat d'insulina menys, ja que quan fas esport consumeixes el sucre que tens al cos, i pots tenir una hipoglucèmia, i torno a fer un control en acabar. En els estudis no ha canviat res, res jo faig exactament el mateix que els meus companys.

Al principi es bastant dur, ja que costa acostumarss'hi hi, però amb el temps aprens a conviure amb la diabetis i a tenir un bon control de l'enfermetat. M'he adonat que ara puc fer el mateix que la resta dels meus amics i que amb la meva enfermetat puc fer una vida totalment normal. Mónica Muniente Mampel


OBRINT MAPES

DIMECRES 30 DE NOVEMBRE DE 2016

El MÓNKIDS 18

Ara que ve Nadal Nadal, tinguem la festa en pau El ritme de treball i dels estudis fa que les famílies passin menys temps juntes i que quan ho estan, aquest temps generalment no sigui de qualitat. Ara que ve Nadal, un període vacacional i de retrobament familiar, són més freqüents els conflictes per aquesta manca de comunicació i confiança a que dona peu el frenètic dia a dia Comença el mes de desembre i tots i totes estem desitjant que arribin les Festes del Nadal i Cap d d'any any. A qualsevol època vacacional aprofitem per passar més temps amb la família nuclear: el pare, la mare i els fills i les filles; a vegades tots plegats i d d'altres altres, en els casos on els pares s'han separat, els fills i les filles divideixen el temps de descans entre els dos progenitors (dels diferents models de família parlarem en una altra edició). A la vida quotidiana cadascú té la seva feina, el pare i la mare treballen forces hores fora de casa i/o s'encarreguen de les tasques de la llar, i els fills i filles van al cole i a vegades fan extraescolars, extraescolars sent fora de casa gairebé les mateixes hores que els progenitors. És al cap de setmana quan podem compartir més temps i sol passar que algú dels dos pares o els dos, dos també treballi o ss'hagi hagi portat feina per fer a casa o que el fill o la filla hagin d'anar a

alguna de les activitats bàsquet, patinatge...).

extraescolars

(futbol (futbol,

També pot passar que siguem a casa però que cadascú faci la seva un amb la consola, consola ll'altre altre amb el mòbil, l'altre amb l'ordinador i l'altre amb la TV, etc. No sempre és així, ara estem generalitzant, però si d'alguna cosa ens hem adonat a les consultes de teràpia familiar, familiar és que cada cop passem menys temps de qualitat amb els altres membres de la família, el que també comporta una disminució de la confiança entre nosaltres i que ens comuniquem menys. menys

Imatge: La tercera

Toca estar junts j A les estones on som plegats, en general tothom té la intenció d'avenir-se i passar-ho bé però en ocasions al no tenir costum de serhi tantes hores junts es generen conflictes que si no resolem ens poden aigualir la festa. festa A aquest brou afegirem que les festes del Nadal són categòricament on ens reunim amb la família extensa, és a dir, tiets/es, cosins/es amb ll'avi avi i ll'àvia àvia. Familiars amb els que pot passar que encara tinguem menys contacte. Vagi pel davant una reflexió interna sobre el model de família que ens estimem més i que perquè arribin aquests dies i tothom ss'avingui avingui hem de fer feina tot l'any, però, com que ens queden uns pocs dies pel Nadal ara us explicarem uns quants consells perquè pugueu tenir la festa en pau.


OBRINT MAPES

DIMECRES 30 DE NOVEMBRE DE 2016

El MÓNKIDS 19

Consells per tenir la festa en pau Abans dels àpats La base per tenir pau és la tranquil·litat. Pot

sonar redundant però quan més tranquils hi sigueu tots més harmonia hi haurà a casa (papa i mama, potser és un dia per no prendre gaires cafès). És bo reduir tots els estressos que puguin sorgir: preses, imprevistos, falta de col·laboració, etc. Organització i gestió del temps. Per poder tenir

aquesta tranquil·litat ens hem d'organitzar les tasques a fer, fer quan i qui les farà. farà Perquè sentiu que tots esteu participant de l'organització de la festa, és una bona idea seure uns dies abans tots plegats amb paper i boli i anoteu quins plats us agradaria cuinar i menjar. menjar Després els grans ss'encarregaran encarregaran de planificar la compra, sempre millor dies abans del "Gran dia" perquè quan estiguem cuinant no ens hàguem oblidat res i haguem de sortir corrents. És bo numerar els plats que ss'han han de cuinar i quant de temps es triga a fer cada un donant prioritat d'hora als més complicats i deixant pel final els més senzills, idealment aquests els poden preparar els petits i petites de la casa. casa

primera, ja ho sabem que de vegades ens costa una mica quan ens acabem d'aixecar i havent esmorzat pensar en treure'm el pijama, la dutxa, posar-nos guapos/es per la festa i recollir una mica la nostra habitació; però de veritat que si ho feu tot a la primera, ajudareu molt a què la mama i el papa estiguin tranquils i contents, i de ben segur vosaltres us sentireu satisfets/es d’estar col·laborant al bon clima. D'altra banda ha d'haver-hi una compensació i el papa i la mama han de valorar quins temes son inamovibles per ells i quins no, i si ha d'haver una crida d'atenció que sigui per un tema important. És É a dir, es proposa una mica de màniga ample per no generar mala maró i si el jovent està col·laborant ser agraïts i reforçar-los.

A casa cal que col·labori tothom. La mama i el

papa poden estar molt enfeinats a la cuina, els fills i les filles poden col·laborar com dèiem unes línies abans preparant plats senzills però també parant la taula, fregant els estris de la cuina, i etc. Una altra manera que teniu els fills i les filles de donar suport aquests dies als vostres pares es fer-ho fer ho tot a la

Durant els àpats T th Tothom continua ti col·laborant ll b t. Parant P t els l plats l t

a taula, si cal fer un viatge a la cuina, quan es fa el canvi del primer plat al segon i en recollir. R Reconèixer èi ell mèrit è it. És É agradable d bl explicar li als l

comensals que han vingut de fora de casa qui ha col·laborat en l'elaboració dels plats, ser agraïts amb qui l'hagi cuinat i fer un comentari agradable sobre alguna l característica t í ti que us cridi idi l'atenció l' t ió del d l menjar. Aparells tecnològics. Infants i adults han de fer

un esforç f per no estar t pendents d t de d mòbils, òbil tablets, t bl t etc; doncs són moments en família per xerrar entre nosaltres. Si restem atenció als que tinc al meu voltant perquè estic mes pendent del meu mòbil,

llllavors els l altres lt poden d sentir ti que no són ó interessants o fins i tot importants per nosaltres, tancant-se a la vegada en si mateixos, o per contra en els seus mòbils o emprenyant-se amb nosaltres. Temes de conversa. A les festes familiars molts

cops ens apleguem persones de diferents corrents d'opinió es per aquest motiu que per evitar que es generin i conflictes fli t hi ha h certs t temes t que podeu d intentar evitar (sobretot si sabeu que a la taula hi ha una persona d'una opció contraria a la vostra), aquests temes seríem els clàssics: política, futbol o d' lt d'altres esports t d'equip, d' i problemes bl econòmics, ò i problemes de salut, males notes del fill o la filla, etc. Com dèiem abans i en línies generals, tot lo que pugui generar mal rotllo.


DIMECRES 30 DE NOVEMBRE DE 2016

OBRINT MAPES

El MÓNKIDS 20

Què fem si si... algú treu un tema conflictiu? Els altres que sou al voltant podeu demanar de manera assertiva que si us plau, plau canviïn de tema o ho deixin per un altra estona que quan estiguin més tranquils doncs us ho estan fent passar malament a la resta de comensals. Si hi ha una de les persones que no vol deixar de parlar d d'aquest aquest tema, tema es recomanable que els altres el deixin que vagi parlant sense fer-li gaire cas i quan puguin canviïn de tema entre els altres fins que la persona X es cansi. Lo que no es recomanable fer es imposar la fi de la discussió a crits, crits ficar-se ficar se a la conversa i/o voler fer-los canviar de parer alineant-nos amb un o l'altre o fent-li retrets del tipus "ja l'esteu muntant", "sempre feu el mateix", etc. Ja que perllongaria més encara la situació. situació

ens hem emprenyat entre nosaltres? Entre el papa i la mama o els pares amb algun/a dels fillets/es. Com que som molts dies de festa, es bo que quan hagi una discussió entre nosaltres la puguem resoldre el mateix dia o l’endemà i no se'ns vagin acumulant. Soledad Santiago López (2005) basant-se en altres autors (Goldstein y Cols, 1989; Costa y López, 1991) va desenvolupar un model de comunicació a través del qual podem resoldre conflictes de manera eficaç. L'autora formula els passos bàsics per expressar una crítica i a la vegada per rebre-la, i us els exposem a continuació. Des de l'Obrint Mapes us recomanem encaridament els practiqueu a casa, ja que a través de la nostra experiència tractant problemes de comunicació hem pogut verificar la seva eficàcia. PASSOS BÀSICS PER EXPRESSAR UNA QUEIXA

PASSOS BÀSICS PER REBRE UNA CRÍTICA

1.Troba el moment adequat. El moment adequat sol ser quan 1.Escolta i mira als ulls. esteu sols, tranquils i ambdós amb ganes de parlar i resoldre el 2.Demana aclariment per saber la veritable causa de la queixa. que ha passat.

Si veus que la persona comença amb un tema i se'n va un altre,

2.Valora o entén a la persona. Has de començar intentant demana-li que et parli concretament del que ha passat avui i no comprendre d perquè è l'altre l' lt actuat t t d'aquesta d' t manera.

sumii altres lt retrets. t t

3.Expressa la veritable causa per la qual t'has emprenyat. Parla 3.Accepta la part de raó que pugui tenir i argumenta la teva. de la conducta concreta que t'ha molestat sense generalitzar.

Encara que hagis tingut una raó per actuar així i la puguis exposar

4.Explica-lili com tt'agradaria 4.Explica agradaria que succeís la propera vegada.

intenta comprendre com es sent ll'altra altra persona.

5.Negocia acords entre el teu punt de vista i el de l'altre. Arribeu 4.Demana alternatives de solució per a properes ocasions. a un punt entremig que sigui acceptable per les dues parts.

5.Negocia i cerca acords entre els dos punts de vista. Arribeu a

6.Mantingues una bona relació. Accepta les disculpes si s'escau, un punt entremig que sigui acceptable per les dues parts. agraeix haver pogut resoldre el conflicte, fes una abraçada i/o un 6.Mantingues una bona relació. Ex: Demana disculpes si s'escau, petó, contínua amb una activitat o conversa agradable.

agraeix haver pogut resoldre el conflicte, fes una abraçada i/o un petó, contínua amb una activitat o conversa agradable.

Tot i que la proposta d’avui es fer-lo servir per millorar la comunicació amb la vostra família, el podeu emprar per resoldre diferències amb qualsevol persona del vostre entorn. Bon Nadal! Redacció: Claudia Sarrión, Psicòloga – TU TERAPEUTA EN CASA


AIXÍ SÓC

DIMECRES 30 DE NOVEMBRE DE 2016

El MÓNKIDS 21

El “raret” raret L’Àlex era un nen una mica “raret”, segons deien els mestres. No jugava amb els altres nens, era molt callat, retret, sempre estava sol en un racó de d la l classe l i tot t t i que era prou intel·ligent i t l li t per fer f les l tasques t de d classe, l es manifestava una mica “totxano” per moure’s i una mica desconfiat. De manera que els mestres de seguida el van catalogar com “el nen especial”… En els seus informes sempre apareixien las mateixes frases: ƒNo té assolides les habilitats de comunicació i llenguatge. ƒDeu millorar en les habilitats de pensament i comprensió. ƒLi Li costa t relacionar-se l i amb b ell altres lt nens de d la l classe. l ƒLi manquen habilitats per jugar amb els objectes i no juga amb els altres nens. ƒManifesta un retard en el llenguatge oral. ƒLi Li costa t mantenir t i contacte t t visual i l amb b els l nens i professors… f Els pares estàvem molt preocupats i constantment anaven a parlar amb els Imatge: Sindrome de Asperger - Webnode tutors, que els tranquil·litzaven dient que era una “mica de immaduresa”, però que, segurament en poc temps se adaptaria a la classe i al col·legi i no tindria majors dificultats. temps, dificultats Un parell d’anys més tard els informes continuaven sent iguals i els mestres continuaven dient el mateix. Els pares de l’Àlex començaven a estar inquiets i la mare, una senyora molt nerviosa, anava cada dia a l’hora del pati i, i des de fora de la tanca, mirava com el seu fill es passava les hores d’esbarjo donant voltes pel pati, sol, sense parlar amb ningú, ningú ni jugar als llocs que els altres nens solien jugar. Va ser tanta la ansietat que va arribar a tenir que alguns dies portava llaminadures i dolços i, i des de la tanca, cridava als demés nens i li oferia caramels a canvi de que juguessin amb l’Àlex. Fins que un dia un nen ho va dir al seu tutor tutor. El tutor, amb bon criteri, va concertar una entrevista amb la mare del nen per assabentar se assabentar-se quina era la raó del comportament de la mare. Aquesta va manifestar, entre llàgrimes, com havia pogut constatar que el seu fill sempre estava sol, com era refusat per els altres alumnes que mai volien jugar amb ell, com el nen es queixava de que ningú l’entenia…

De “raret” a Asperger El consell escolar va decidir enviar l’Àlex al psicòleg, que va diagnosticar que l’Àlex manifestava símptomes de un trastorn TEA, més concretament de un nen Asperger. La primera reacció del pares va ser d’angúnia, dubte, incredulitat, ignorància… Escoltaven paraules i noms que no entenien, ningú els hi donava respostes clares de que era això d d’Asperger Asperger, i ll’única única resposta que rebien era “no no sabem i cal esperar”. La por es va apoderar d’ells, barrejada amb confusió, ràbia i ansietat. Els pares van posar el crit en el cel, cel van dir que com era possible que ningú els hagués dit res després de quatre anys a l’escola; van amenaçar al director de l’escola amb anar a parlar amb l’inspector. De seguida van començar els problemes... problemes Un grup de nens d d’aquells aquells entremaliats que hi ha a totes les escoles, van crear un “grup d’assalt” per tal de incordiar al “raret”. I jo no sé per quina raó en aquests grups que incordien sempre hi ha un protegit de les direccions o dels mestres. mestres Naturalment l’assumpte es va anar empitjorant, els pares van protestar, el mestre es va inhibir i va passar el problema a la direcció, direcció i la direcció va decidir que lo millor era fer fora al nen que provocava els conflictes, és a dir al “raret”. Continuarà... Redacció: Manuel Pablos – ASSOTEA (TEA MARTORELL)


DIMECRES 30 DE NOVEMBRE DE 2016

SALUT I RAUXA

El MÓNKIDS 22

A l’hivern l’hi hid t la hidrata l teva t pellll Carmen del Olmo, Llicenciada en Ciències Físiques i amb més de 15 anys al capdavant de Farmarosa, una de les Parafarmàcies de referència de Martorell, ens parla de la cura de la pell a l’hivern Carmen, per què a l’hivern la pell es torna més fràgil? La pell és l’òrgan més gran que tenim, cobreix tot el nostre cos i ens protegeix del fred, de la calor, del sol, del vent i dels microorganismes i agents contaminants que circulen per l’atmosfera. l’atmosfera Avui en dia tots estem conscienciats que hem de protegir la pell a l’estiu, però és fonamental que la seguim hidratant durant l’hivern, l’hivern doncs les baixes temperatures augmenten la sequedat de l’ambient i això provoca que la nostra pell perdi humitat i també s'assequi. La pell no protegida que exposem al fred i al vent pot perdre el mant protector, format d’aigua i greix, i irritar-se, patir tibantor, picor i vermellor.

Imatge: CoolMom .info

La dels nens ho és més que la dels adults? Per suposat, pensa que la pell dels més petits és més delicada i fina que la dels adults i pateix molt més les agressions externes. S’ha de tenir en compte que quan fa molt fred, inclús les estones que passen al pati a l’hora de l’esbarjo o les estones de les tardes al parc, poden irritar la seva pell. pell Sobre tot quan a ll’escola escola i a casa tenim la calefacció i sortim al carrer. Aquesta diferencia tan brusca de temperatura també afecta a la pell.

Carmen del Olmo a Farmarosa, la parafarmacia ubicada al c/Jacint Verdager, 4-6 de Martorell

De quines zones hauríem de tenir cura, cura només de les exposades directament al fred com la cara i les mans? És cert que cara, llavis i mans estan més exposats que la resta del cos, cos però no podem oblidar que a l’hivern el fred i la calefacció assequen la nostra pell fent desaparèixer la seva humitat natural. De manera que la resta del cos, encara que estigui protegit per la roba, roba també es veu afectat i també ll’hem hem de cuidar. I què podem fer per tenir cura de la nostra pell? Davant la sequedat no hi ha més opció que hidratarse. És la clau. Hidratar-se tant per dintre com per fora.

Per fora Per a la cara convé posar-se a diari crema facial infantil suau abans de sortir de casa, i bàlsam per llavis varies vegades al dia. Aquesta crema també pot cobrir els llavis però, si és necessari,, afegirem bàlsam per llavis varies vegades al dia.


SALUT I RAUXA

DIMECRES 30 DE NOVEMBRE DE 2016

El MÓNKIDS 23

Per al cos, incloent-li les mans, posarem una loció hidratant infantil després del bany. És important que quan ens banyem l’aigua no estigui massa calenta i que fem servir un gel suau que no contingui massa química (parabens, colorants ni perfums) per no agredir la pell. Quant més naturals millor. Pensa que la pell seca és habitualment sensible i podria reaccionar amb irritació si utilitzem detergents agressius o cremes inadequades.

Per dintre Beure aigua és obligatori. No refrescos g natural! ensucrats sinó aigua Les fruites i els aliments frescos en general, ens proporcionen hidratació i vitamines C i E que ens ajudaran j a mantenir la p pell en òptim p estat en l’hivern.

A la neu i a la piscina, piscina la teva pell ben protegida I per als kids que van a la neu o els que fan natació? Algun consell per a protegir la seva pell? En el cas de la neu hem de tenir molt present que cal protegir-te la cara, els llavis i les mans com si estiguéssim a la platja a l’estiu, o inclús més, doncs la neu quan li dona el sol es comporta com un mirall i ens retorna els rajos solars. solars Així, Així nosaltres rebem els rajos solars i els que reboten en la neu i aquesta ens retorna, amb el risc de cremar-nos. En aquest cas unes ulleres de sol completarien la protecció.

En el cas de la natació, hem de tenir en compte que l’aigua de les piscines en general té molt clor per a desinfectar-la, desinfectar-la tot i que cada vegada més s’està fent ús de l’aigua salada. En qualsevol cas la pell s’asseca i s’irrita i és fonamental donar-se una dutxa a l’acabar la classe per a eliminar les restes d d’aquestes aquestes substàncies i, i després d d'eixugareixugarse bé la pell, cal aplicar una crema/loció hidratant en tot el cos que ens deixarà la pell com nova.

Imatge: Nevasport.com

Redacció: Eva Carmona Reifs


DE GRAN VUI SER

DIMECRES 30 DE NOVEMBRE DE 2016

El MÓNKIDS 24

La vida d d’un un súper avi La Classe de 3rA L’Orquestra del Lola, de l’Escola Lola Anglada de Martorell, hem entrevistat al Sr. José, l’avi del nostre company Sergi. Tot i que era una entrevista per conèixer la seva vida laboral, s’ha trobat tan bé amb nosaltres que ens ha explicat moltes més coses, la més divertida i sorprenent és la seva afició per caçar pokèmons. Yahui. Quants anys tens? Yahui Tinc 66 anys. Mario. A quina edat vas començar a treballar? Als 11 anys i, i com que era tan petit ,no no podia ni tan sols treballar d’aprenent i era “el pinche” o “noi que fa els recados”. Així que m’enviaven a la ferreteria a buscar cargols, a buscar els entrepans per als operaris... operaris Alex. On vas néixer? Vaig néixer a Badajoz, província d’Extremadura. Ona. Vas haver de traslladar-te a una altre ciutat/país alguna vegada per la feina? I tant, de Badajoz a Barcelona on he passat gran part de la meva vida. vida Després ens vam traslladar a Martorell. D’això fa uns 24-25 anys.

Aya. Quants dies? Quan treballava a ll’empresa empresa tenia 30 dies de vacances. Amin. Com vas aprendre el teu ofici? Doncs poc a poc fins que amb el temps et fas un “mestre” o expert.

Lucía. Quina feina feies quan et vas jubilar? Era taxista. taxista Portava un taxi a Barcelona. Barcelona Durant 39 anys he fet aquesta feina.

Alan. Què vas estudiar? El cert és que no vaig poder anar a ll’escola escola. Als 11 anys ja estava treballant. I es una cosa de la que m’empenedeixo molt.

Aroa. Quina va ser la teva primera feina? Vaig començar a treballar en una caldereria on es feien calderes, cubes i dipòsits de ferro. Allà treballava com a soldador.

Ricardo. Alguna vegada has estat a ll’atur? Ricardo atur? No. Sempre he tingut feina.

David C. C Sempre has fet la mateixa feina o has canviat? No, com us he dit vaig començar com a soldador i després vaig començar amb el taxi.

Júlia. T’agradava el teu ofici? La veritat es que sí. sí Tant ll’ofici ofici de soldador com el de taxista. Per estar 39 anys treballant de taxista t’ha d’agradar i molt.

Ismael. Quin era el teu horari de treball? Doncs depenia de la feina. Al principi treballava més de 10 hores. Després vaig començar a treballar per torns i amb el taxi tenia horari lliure. lliure

Pablo. T Pablo T’hauria hauria agradat tenir una altre feina? De fet estava content amb la meva feina, però si que m’hagués agradat tenir una feina on guanyés més diners. Crec que per això és important estudiar Llavors pots triar altres professions com estudiar. metge, cirurgià...

Marc B. Tenies vacances? Quan treballava a l’empresa si, però quan em vagi fer autònom i vaig començar a treballar amb el taxi, taxi llavors només les feia quan podia. Ja que quan ets autònom si t’agafes vacances i no treballes no cobres.

Jordi. Ha canviat molt la teva feina al llarg del temps? He treballat com a soldador i com a taxista. Com a soldador he treballat en diferents empreses. I com a taxista amb el meu taxi.


DIMECRES 30 DE NOVEMBRE DE 2016

.DE GRAN VUI SER

El MÓNKIDS 25

Ibtissam. Com? Doncs vaig haver de treure’m el carnet de conduir i comprar el taxi. És la inversió que vaig haver de fer per poder treballar de taxista. Sergi. A quines feines et vas fer cremades? Treballant de soldador m’he cremat moltes vegades, perquè el soldador treballa amb un aparell del que surten espurnes que són foc i es fiquen entre la roba i et cremen. Izan. Quin és el menjar que més t’agrada? Em preguntes què quin és el menjar que més m’agrada? Però tu no veus la meva panxa!! (tots riem molt). M’agraden molt els llegums... Cigrons, llenties... També m’agrada el xoriç, el pernil i el formatge i... Ana. Quin és el que menys? (L’avi d’en Sergi es queda pensant...) Que vols que et digui. M’agrada gaire bé tot. Els dolços m’agraden molt, però no puc menjar tant com m’agradaria perquè no són bons per la salut.

Fins aquí l’entrevista que teníem preparada. L’Eva i l’Ainara, un cop fetes totes les preguntes, van ser les encarregades del comiat, comiat però... però Bé, Bé el cert és que encara teníem més coses que preguntar a l’avi d’en Sergi i ell tenia moltes ganes de respondre a totes les nostres preguntes, així que vam continuar l’entrevista l entrevista amb preguntes com aquestes:

Alguna vegada has fet natació?

QQuin és el teu esport p ppreferit?

El futbol és potser el que més m’agrada perquè he jugat a futbol amb equips petits. He arribat a tenir fins i tot un equip meu amb la camiseta de l’Elx. Però també m’agrada pescar, la muntanya...

Quan Q erets t taxista, t it has portat a algun famós al taxi?

I tant! A molts...!! A Nadal el futbolista , la Rocío Jurado, Mª Carmen “y sus muñecos”, Manolo Escobar... I molts altres.

Natació? Si em canso de veure al meu net nedar... (tots riem molt)

Quina foto tens al teu mòbil?

La dels meus nets. El Sergi i la Clara quan eren més é petits. tit (L’ i del (L’avi d l Sergi S i ens ensenya la foto al seu mòbil) I També tinc pokemons. M’encanta caçar pokemons...!!

Has pujat en avió alguna vegada?

Doncs sí, varies vegades i em fa molta por.

Redacció: Classe L’Orquestra del Lola (3r A) – ESCOLA LOLA ANGLADA DE MARTORELL


FEM ESPORT

DIMECRES 30 DE NOVEMBRE DE 2016

El MÓNKIDS 26

Carla López, López un or del Segle XXI La Carla López és una martorellenca de 16 anys que al 2010 va començar a jugar a bàsquet al CB Martorell. Martorell Ara, Ara 6 anys després, després la Carla forma part de Segle XXI, XXI un projecte esportiu que li permet compaginar el bàsquet d’alt rendiment amb els estudis i el seu desenvolupament personal i que l’ha portat a ser campiona d’Europa amb la Selecció Espanyola. Una de les coses meravelloses que m’està aportant aquesta revista és tenir l’oportunitat d’entrevistar joves tan plenes de bona energia com la Carla. Carla Té només 16 anys. Estudia 1r de BUP a l’Institut Joaquim Blume, a Esplugues de Llobregat Forma part del Programa Segle Llobregat. XXI, un projecte esportiu que arriba a Barcelona l’any 1988 i que té com a objectiu pujar el nivell del bàsquet femení. El programa compta amb 23 jugadores i es divideix en dos equips: el sènior, del que forma part la Carla, i el júnior. Carla per què bàsquet i no altre esport? De petita vaig practicar diferents esports, però al final em vaig decidir pel bàsquet perquè a nivell anímic em donava coses que cap altre esport m'havia donat mai. Tenia una passió molt forta per jugar i encara dura. Quan et vas adonar que tenies “talent” i possibilitats d’arribar tan lluny com ho estàs fent? Realment mai he tingut la sensació de descobrir que tenia talent, sinó que he treballat dia a dia i fins que no complia els meus objectius, no parava. Quantes hores diàries dediques a l’entrenament? Entreno a la Blume (un centre d'esportistes d'elit) amb el Segle XXI. XXI Entrenem 2 cops al dia, 5 dies a la setmana i cada entrenament dura aproximadament 2h. Com ho compagines amb els estudis? Els estudis i l'esport ho compagino molt bé gràcies a les facilitats que ens donen al centre per poder fer les dues coses alhora.

Explica’ns una mica com és el teu dia a dia. Els horaris del meu dia a dia no varien gaire. Entrenem de 7h a 9h del matí (tres dies a la setmana fem gimnàs i dos die pista), dies pi t ) després de p é a les le 9:45h 9 45h anem nem a classe l e i acabem bem a les 2:25h. Després de dinar, algunes van al fisio i a continuació, depenent del dia, entrenem 2 hores més i en acabar l’entrenament estudiem, o estudiem i després ent enem entrenem. Quantes noies sou a l’equip i quina és la relació entre vosaltres? El programa p og m del Segle XXI es e forma fo m per pe dos do equips eq ip que q e juguen a categories superiors. És a dir, està l'equip Junior (categoria Junior Preferent) que realment són cadets i les Sèniors (Lliga Femenina 2) que en realitat som juniors.


FEM ESPORT

DIMECRES 30 DE NOVEMBRE DE 2016

En total al programa som 23 jugadores, les juniors son 10 i les sènior som 13. Totes ens portem molt bé entre nosaltres, som una família. Vivim durant tot l'any juntes el que fa que tinguem una relació molt estreta.

El MÓNKIDS 27

Creus que el bàsquet com el futbol, és vist per la majoria com un esport masculí? Penso que la majoria d'esports femenins no estan valorats com un de masculí. masculí En el cas del bàsquet femení sembla que cada cop es veu més. En els últims anys han treballant molt i han fet que poc a poc creixi i es vagi veient més, més però encara ens queda molt per fer. T’has plantejat que vols ser quan “siguis siguis gran gran”? ? Quan sigui gran vull continuar jugant al bàsquet professional a Estats Units i seguir amb l’Espanyola.

Campiones d’Europa, el premi a un any de treball molt dur Què va suposar per a tu proclamar-te campiona d’Europa d Europa amb la selecció espanyola sots 16 aquest estiu? Proclamar-nos campiones d'Europa va ser una satisfacció molt gran després de tot el treball que havíem fet i després de tots els alts i baixos que havia tingut per lesions durant ll'any any o en la mateixa concentració. Em queden molts reptes per complir, com seguir vestint la samarreta vermella, lluitar per més títols amb ella, treballar per les millores individuals i obtenir beques per jugar als Estats Units. Units Com us prepareu per a un campionat de seleccions com aquest? Tant per ll'Europeu Europeu com pel Mundial vam tenir una preparació molt dura física i mental a nivell de pista, individual i col·lectivament.

Quins altres títols has aconseguit durant aquests anys de carrera esportiva? Fins ara amb Seleccions Autonòmiques vam quedar segones d'Espanya a Infantil, terceres d'Espanya cadet (amb la generació d d'un un any més) i campiones d'Espanya cadet amb la meva generació. Amb la Selecció Espanyola, vam quedar Campiones al Torneig Bam d'Eslovènia, Subcampiones al Torneig de ll'Amistat Amistat a Itàlia i Campiones d'Europa. Per acabar, què li diries als Kids que somien en arribar a aconseguir el que tu ja has començat a fer realitat? Als Kids que juguen a bàsquet i tenen reptes els hi diria que treballin i lluitin reptes, pels seus somnis. Tot és possible si t'ho proposes. Redacció: Eva Carmona Reifs


L’OCICULTURA

DIMECRES 30 DE NOVEMBRE DE 2016

El MÓNKIDS 28

La màgia del Nadal Els costums, les tradicions i les creences (religió) determinen la forma com es celebra el Nadal arreu del món Heu vist mai cagar el tió a alguna de les moltes pel.lícules i dibuixos de Nadal que fan a la TV? I us heu preguntat mai la raó? Efectivament, a cada país hi han uns costums, unes tradicions i unes creences que ens fan celebrar el Nadal de f forma particular ti l i diferent dif t a la l resta t de d països ï i cultures. lt Als EEUU el Nadal comença l’endemà del “Dia de Acción de Gracias”, una de les festes més importants pels americans. Es celebra el quart dijous de novembre i el motiu d’aquesta celebració familiar, en la que es menja un gran gall d’indi farcit, no és altre que donar les gràcies per totes les coses bones rebudes durant l’anyy ((salut,, amor,, benestar,, etc.). El dia 25 de desembre, dia de Nadal, és el dia que arriba Santa Claus que deixa els regals als mitjons que hem deixat penjats la nit abans. Més a prop nostre, països com Holanda, també tenen una forma particular de celebrar el Nadal. Els nens i nenes holandesos,, no reben als Reis Mags com nosaltres. Cada any, a mitjans de novembre, un vaixell arriba d’Espanya ple de regals. A bord d’aquest vaixell viatgen Sinterklaas (San Nicolau) i els seus patges (Piet), els que la nit del 5 de desembre deixen als nens i nenes holandesos un regal a les seves sabates.

Nosaltres caguem el Tió Cagar el Tió “Cagar Tió” és una tradició catalana. Els nens i nenes de Catalunya, setmanes abans de l’arribada de Nadal, donen de menjar al Tió per a que es vagi engreixant i cagui molts regals. La nit del 24 o el matí del dia 25, els nens i nenes agafen un bastó per fer cagar al Tió. Però no és tan senzill com sembla… Els cops p de bastó sempre p han d’anar acompanyats d’aquesta cançó per a que el Tió cagui els regals que de forma màgica es troben sota la seva manta.

Caga tió ametlles i torró no caguis arengades que són salades caga torrons que són més bons. C Caga tió ametlles i torró si no vols cagar et donaré un cop de bastó Caga tió!

Redacció: Núria García Serrano


L’OCICULTURA

DIMECRES 30 DE NOVEMBRE DE 2016

El MÓNKIDS 29

Oci i cultura millor en família L’agenda d’aquest mes ve carregada d’activitats per gaudir en família... Quina d’aquestes us agrada més? Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (mNACTEC) 3 i 4/12 Trobada d’aficionats a les construccions Lego

Horari a les 10 h Preu: Dissabte 1€ / Diumenge gratuït Cli Clicar aquíí per veure link li k

Festival de la Infància a Barcelona Un festival per tota la familia i diversió per els més petits! p 27/12 al 04/01/17

Recinte de Montjuïc, pabellons 1/2/3 Horari de 10 a 20h Per més info visiteu link

6ª Exposició de Playmobils a Algerri (Lleida)

Museu de la Música de Barcelona

27/12 Taller de Nadal “Els pastors músics” Un taller en el que confeccionareu un instrument musical relacionat amb la celebració de Nadal .

Horari de 10 a 13’30h Preu: 10 €

Per més info visiteu el link clicant aquí

cada any, els propers dies 10 i 11 de desembre se celebra a Algerri la 6a edició de ClickAlgerri, en benefici de la Marató de TV3. 10 i 11/12

Entrada gratuita Horaris: de 10 a 14 h i de 16 a 19’30h

A Martorell... 11/12 - VI Fira de Nadal Nou Martorell

Rbla. de les Bòbiles de 10 a 20h

15 /12 - Hora del conte. conte “La llegenda del Tió”

BadaNadal a Manlleu

Ja teniu els patins preparats?, a la fira BadaNadal hi trobareu una gran pista de gel perquè pogeu fer les vostres piruetes. 10/12

Plaça Fra Bernadí Dilluns a Divendres de 11 a 20h/Festius de 11-21h Clicar aquí per tenir més informació

Biblioteca de Martorell a les 18h

17/12 - Festa de cultura Popular

La Vila de 17 a 18’15h

18/12 - Fira de Nadal de la Vila

La Vila de 10 a 20h

La Marató. Marató El carrer de la Marató + mosaic gegant

Carrer d’Anselm Clavé de 10 a 15h

La Marató de l’espectacle (Aula de Teatre)

Centre Cultural a les 18h

Museu de la Xocolata

Visita del Patge Viu-Viu Viu Viu + Caga Tió + Corral Nadalenc

23/12 Christmas cookies familiar M Mmm… us agrada d la l xocolata?, l t ? aquestt taller t ll us farà f à venir gana.

Diversos espais de Martorell de 10’30 a 13’15 (consulteu el link per veure els diferents espais i horaris) Clicar aquí per visitar link

Cal reservar plaça, correu que volen!. Feu una ullada ll d a la l web, b hi han h més é tallers. t ll Clicar aquí per veure links.

19/12 - Pessebre vivent del col.legi de la Mercè

Horari a les 10’30h

Jardins del Progrés a les 19h

Redacció: Núria García Serrano


L’OCICULTURA

DIMECRES 30 DE NOVEMBRE DE 2016

El MÓNKIDS 30

F Fires r siF Festes st s d de N Nadal d Molts municipis i poblacions aprofiten aquestes dates per oferir fires amb els detalls nadalencs que tant ens agraden. Feu una ullada a les que us proposem i si voleu saber a quines altres localitats podeu trobar més fires. fires Clicar aquí per tenir més informació

ƒFira de Santa Llúcia a Vilafranca del Penedés 02/12 al 22/12

Rambla de Nostra Senyora Dilluns a Divendres de 10 a 20h / Festius de 10 a 20’30 Clicar aquí per tenir més informació ƒFira de Nadal a Cabrils 03/12

Al nucli antic de Cabrils 10 a 20 h

Clicar aquí per tenir més informació de la Fira

ƒ Fira de l’Avet a Espinelves 03/12 al 11/12

Veure programa per horaris i diferents indrets de l activitats les ti it t Clicar aquí per tenir més informació de la Fira ƒFira del pessebre d’Olot 08/12 all 11/12

Carrer de Sant Esteve Veure link per diferents indrets, clicant aquí ƒ Fira del Tió a Solsona 10/12

Plaça Major de 10 a 21h

V kd ió clicant li t aquíí Veure ell lilink de lla programació,

El llibre del mes... “Un noi anomenat Nadal”. Una INSÒLITA història de Nadal per a nens de 8 a 108 anys. Si ets una d’aquelles persones que creuen que hi ha coses impossibles, hauries de deixar de llegir aquest llibre immediatament, perquè no és per a tu. Segueixes llegint?! Doncs comencem... Aquesta és una història d’aventures, neu, segrestadors, elfs, encara més neu, i un nen d’onze anys que es diu Nikolas i que no té por de creure en la màgia. Redacció: Núria García Serrano


DIMECRES 30 DE NOVEMBRE DE 2016

L’OCICULTURA

El MÓNKIDS 31

La veu de la benvinguda als Reis Mags d d’Orient Orient a Martorell En Màrius Garcia Baeza ha estat el President del Patronat de la Cavalcada de Reis de Martorell durant 9 anys, i també l’encarregat de donar la b benvinguda i d als l Reis R i Mags M d’O i t a aquestt municipi, d’Orient i i i en creuar ell Pont P t del d l Diable per pujar a les carrosses que els esperen a la Vila. Fa uns dies, l’Ajuntament de Martorell l’ha nomenat Fill Predilecte de la Vila pels l seus mèrits è it com a home h d cultura, de lt organitzant it t i participant ti i t en tot t t tipus d’activitats culturals a Martorell. De la importància del treball del Patronat de la Cavalcada dels Reis per gaudir di d’una d’ nit it màgica, à i ens parla l en aquestt escrit it que ens ha h fet f t arribar ib amb l’entusiasme que l’acompanya sempre. Gràcies Màrius!

Preparant l’arribada dels Reis Mags d’Orient Com als nens i nenes, a tots en encanta que arribi, encara que només sigui una vegada a l’any, la festa dels Reis Mags. festes càlida i familiar. familiar És la festa La festa de Reis és la més entranyable de totes les festes, que arriba a totes les llars i amb la que gaudim i ens emocionem, no només els nens i nenes, sinó també pares i mares, germans grans, avis i avies. Tots esperem als Reis! En el moment de la seva arribada tots quedem bocabadats i admirats per la sumptuositat de tot el que envolta la presència de Melcior, Gaspar i Baltasar, autèntics Reis d’algun país llunyà. I les carrosses? Us heu preguntat alguna vegada d d’on on surten les carrosses que els esperen i els porten per tots els carrers i places del poble? Què penseu, les porten els Reis des dels seus palaus d’Orient? Doncs no, no les carrosses les construïm nosaltres, nosaltres la gent del Patronat de la Cavalcada de Martorell. El formem un esplèndid grup de voluntaris i voluntàries que quan acaba l’estiu comencem a preparar les noves carrosses que rebran als reis. Som voluntaris de Martorell, Martorell homes i dones, dones joves i grans que ens reunim al taller de la Cavalcada per concretar quines carrosses fem, com les fem, i qui se'n fa responsable. I, acabada la reunió… Som-hi, a la feina!! I amb alegria i il·lusió comencem la tasca! Fer carrosses per ses Majestats els Reis és tasca molt bonica. Esperem que quan sigueu més grans vingueu a ajudar-nos. El nostre Taller està sempre obert per a tothom. tothom Màrius Garcia Patronat Cavalcada Reis Martorell Redacció: Eva Carmona Reifs


DIMECRES 30 DE NOVEMBRE DE 2016

ELS NOSTRES PELUDETS

El MÓNKIDS 32

Els gossos guia, guia els ulls de qui no veu Ser gos guia no és fàcil. S’han de tenir unes qualitats determinades i superar amb èxit un dur procés d’aprenentatge. La Fundació ONCE gradua cada any prop de 140 gossos guia i els assigna a un usuari cec o amb una discapacitat visual greu. Actualment hi ha 1.056 gossos guia en actiu i la llista d’espera per als que en demanen un per primera vegada és de 3 anys No tots els gossos poden ser gossos guia. Les races indicades per ser-ho són el pastor alemany, el labrador retriever, el golden retriever y el flat

coated.

Des de que neixen es sotmeten a un programa d’estimulació i als 56 dies de vida s’entreguen a una família voluntària q que els acollirà durant un any. Passat aquest temps tornen a l’escola de formació on són educats i entrenats per ser gos guia durant aprox. 1 anys més. Amb 2 anys de vida el gos guia ja està ensinistrat per ser assignat a l’usuari i, a partir d’aquell moment, es converteix en el seu company i en els seus ulls. Al ser gossos guia poden entrar en transports, establiments i espais públics als que una mascota convencional no p podria entrar.

Imatge: g El Periodico

Redacció: Eva Carmona Reifs

Teràpia assistida amb animals a l’Hospital St. Joan de Déu Quan un animal entra a una habitació ó en la que hi ha nens, l’ambient canvia de sobte i es torna alegre i ple de somriures L’Hospital St. Joan de Déu treballa amb teràpia assistida amb animals des de fa 3 anys, ja que és molt efectiva per a nens hospitalitzats al millorar el seu estat anímic i les seves capacitats socials i comunicatives. Els beneficis de les intervencions assistides amb animals es coneixen des de fa molt temps i en els últims anys s’ha demostrat l’efecte positiu que tenen, i cada vegada hi ha més estudis en marxa que pretenen demostrar-ne el seu valor. Es sap que es millora les capacitats socials i de comunicació, disminueix l’ansietat, milloren l’estat d’ànim i l’autonomia, així com la capacitat d’empatia. Gossos entrenats específicament per professionals qualificats, que apliquen tècniques concretes tant per a la prevenció com per a la teràpia. Redacció: Eva Moliner Bernabé


AIXÒ FEM AL COLE

El MÓNKIDS 33

El Delegat Verd Aquest mes de novembre l’escola ha engegat un nou projecte al qual ha anomenat El Delegat Verd. Com el seu nom indica, es tracta d’un delegat escollit per la classe setmanalment. Se l’identifica per dur un peto verd i una llibreta verda, i té com a objectiu bj ti vetllar tll per la l cura i ell respecte t del d l medi di ambient. Durant la setmana, el/la nen/a que és anomenat d l delegat/da t/d verd/a d/ ha h d'anotar d' t a la l llibreta llib t totes t t aquelles idees, propostes, accions, dubtes... sobre el medi ambient que apareixen a la seva classe. A més, a l’hora del pati, una de les finalitats és contribuir t ib i que ell pati ti es mantingui ti i ell més é nett possible, sota el lema “pati net”. El delegat verd ha de felicitar aquells alumnes que ajuden a mantenir-lo net i recordar a d’altres que se n'obliden, ' blid i explicar-los li l com ho h han h de d fer, f així i í com procurar que es respectin les plantes i els arbres de l’escola.

Un cop per setmana, aquesta feina es fa més atractiva, ja que, juntament amb 2 companys/es més de la classe, els secretaris/àries del delegat, disposen d’un d un patinet (que fa honor al lema) i els permet desplaçar-se mes àgilment pel pati. Aquell dia també la seva classe s'encarrega de regar l'hort.

El protagonistes Els i d’aquest d’ projecte j són ó els l nens i nenes de d P5 a 6è El Dídac, alumne de 1r, i en Juan Antonio, alumne de 6é, molt amablement ens han concedit una entrevista per explicar-nos en primera persona que suposa ser Delegat Verd. A nosaltres ens han contagiat la seva força per mantenir el seus espais nets. nets En Dídac, ens comenta que ell és el delegat verd d’aquesta setmana i que la seva feina consisteix en que si algun company llença alguna cosa, cosa li ha de recordar que no ho ha de fer.

En Juan Antonio, que ja ha passat el peto verd a un altre company de classe, ens explica com va ser la seva experiència la setmana que li va tocar ser delega verd.

Ens diu, que li agrada això de fer de delegat verd, verd sobretot perquè pot anar pel pati amb un patinet vigilant els seus companys i les seves companyes. companyes Ens explica molt divertit que

Diu que la va viure com una bona experiència, en la que ss’encarregava encarregava de mantenir net el pati i si veia algun paper al terra el recollia. Durant la seva “vigilància” al pati com a delegat, els seus companys li vam posar la feina molt fàcil, ja que ens explica que tots ho van fer molt bé. bé

“una companya va arrancar una flor un dial i ell li va haver de recordar que això no es feia”

Aquesta i totes les altres coses que li passen a l’escola sent delegat verd, les anota a la llibreta verda.

Quan li preguntem per la llibreta verda, ens comenta que ell hi apuntava totes les propostes que sortien a la classe per desprès traspassar-les a la reunió de delgats amb la mestra. Redacció: AMPA Lola Anglada


AGRAÏMENTS

El MÓNKIDS 34

Agraïment especial a La Bústia per dedicar-nos un espai al seu diari i ferse ressò d’aquesta iniciativa.

Redacció

Edició i Publicació

El MónKids

Eva Carmona Reifs Antoni Orti Hernández Nuria García Serrano Esmeralda Zaragoza Claudia Sarrión Milán Eva Moliner Bernabé Associació TEA Martorell AMPA Lola Anglada

Eva Carmona Reifs Antoni Orti Hernández

U Projecte Un P j t de d Kids Kid and d Energy E by OTEM2000

Contacte: kidsandenergy@otem2000.com

Contacte: kidsandenergy@otem2000.com

Elmónkids 09 - 20161130  
Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you