Issuu on Google+

1737, 17 de Noviembre. Estimat diari, avuí ha sigut un dia ple d' emocions. De bona matinada vaig rebre un comunicat que deïa:

Queridissim senyor Euler., estem encantats de que vulgues treballar amb nosaltres i per aixo t' hem contratat com a nou professor de matemàtiques i posem tot a la seua disposiciò per als seus treballs. Demà arrivarà el carruatge per a recollir-te, un fort salut. Em va sorprendre molt perque feia un mes que vaig demanar treball en la universitat i només acepten als més cèlebres. Estava molt emocionat, vaig començar a fer la maleta, intentant no oblidar-me res. Quasi se m' oblida que tenia que anar a sopar amb Katerina, acompanyat dels meus pares ja que són molts amics dels seus. Varen pujar al carruatge i varem partir a casa de Katerina, era promte per a dir-li a ningú que m' havien agafat en la universitat aixina que vaig disimular com vaig podre el meu entusiasme, no savia com anaven a reaccionar els seus pares, ni molt menys Katerina. Varem arrivar a la seua casa i el sopar ja estava en la taula, olia molt bé i jo em moria de fam, aixina que vaig saludar a tots i ens varem sentar per sopar. Va ser una velada agradable. Katerina sempre me feia riure i em feia sentir-me molt bé i oblidar-me de tot. Quan acavarem de sopar ens vam anar a casa i aqui estic, nerviòs del tot per el meu nou treball i perque havia decidit contar tot demà.


1737, 18 de Noviembre. Hui, ha sigut un dia , com dir-lo.. dificil. Era el dia en el que le tenia que dir a Katerina i als meus pares que me n'anava, i el que més nerviòs em possava..anarme'n. Per el matí tenia que tenir-lo tot preparat, aixi que quan vaig acavar vaig anar a l'habitació dels meus pares a comunicar-seu pero no estaven, no m'anrecordava que anaven a passar el dia fora... No vaig tindre més remei que deixar-li's una noteta explicant -ho tot. Haguera preferit una despedida com déu mana. Vaig agafar el carruatge i em vaig dirigir a casa de Katerina, em costà molt però li vaig ensenyar la carta... Ella em va dir que s'alegrava molt, però la seua expresió no deia el mateix. Vaig despedir-me d'ella amb un abraç , li vaig prometre que parlariem i em vaig anar, Al arrivar a la meua casa sols em va dar temps a sentar-me un segon, perque ja vaig escoltar el timbre. Hi havia un carruatge esperant-me . Y ara aqui estic, i encara em queden moltes hores per arrivar, no podia dormir-me, ja que el rostre trist de Katerina m'atormentava.. Ara vaig a intentar-lo altra vegada.


1737, 19 de Noviembre. Hui, ha sigut un dia molt entretingut. Hem va despertar un raig de sol en el carruatge, en baixar vaig contemplar la fatxada de la Universitat. Era molt gran i bonica. No em podia creure que açò m’estiguera passant a mi. Quan vaig entrar vaig anar a recepciò, hem va rebre una dona major i hem va acompanyar a la meua habitaciò. Era molt mès petita que la meua , però tenia el suficient espai per a treballar a gust. Tenia temps lliure fins a que començara la meua primera classe, aixina que vaig anar a escriure-li una carta als meus pares , per a que tinguerem la meua direcció i em puguerem contar com estaven ells per la meua decisió.. Quan vaig donar la carta per a que li enviaran, vaig anar a donar una volta per la universitat , em sentia captivat per la cantitat de gent que hi havia. Em vaig encontrar amb el director que em va felicitar per tots els meus descobriments , i em va agraïr mil vegades que jo estiguera en la universitat , quan era jo el que le tenia que agraïr que m’hagueren aceptat... Va arrivar l’hora de dar mi primera classe. Tot va anar molt bé, els alumnes estaven dispostos a treballar i estudiar tot el que fera falta . Ara estic descansant en el llit , em va costar molt acosumbrar-me a aquest llit.. es molt mes dur que el meu. Ara vaig a llegir un llibre fins a que agafe el són.


1737, 20th de November. I haven’t words to explain what happened to me today. .I woke up after having dreamed of Katerina. I miss her. I had class early, I went with the materials what I needed. The class was slow, the students were asleep. Sounded the alarm, and when I left was Katerine, I was very nervous. She confessed her love for me, and I, with effort, I told him corresponded. She kissed me, I felt very happy, I could not believe that this is true. But she said she wanted to come back, I couldn’t. She was very sad, I said that in nine months coming back, and swore eternal love. I did not see very convinced, but he left. I walked her to her carriage, and we had a passionate kiss. I can not ever forget this day. He needed to rest, my class was over, I took the day off and I was reading through the night. I got a letter saying that my parents were happy for me and that everything was going very well there. After reading the letter went to sleep, I couldn’t stop thinking about Katerina.

1737, 21th de November. Today is the first day off that I have. I went out for a stroll around the gardens with the book I have not finished. It seems to talk


about Katerina and me. Everything reminds me of her. Wait 9 months to be with her is going to be sad. I've decided I'll go and see her some time off, even if it costs me a lot I met a teacher who can maintain a normal conversation. I am very shy, but as I talked a lot. I felt happy to have someone to talk He told me that the book I'm reading is very good, I surprise you with the end. My intrigue was great, so I went to my room to continue reading I could not concentrate, I wrote a letter telling him that he wanted Katerine much, and wait for me, and went to sleep.


1737, 17 de Noviembre. Estimat diari, avuí ha sigut un dia ple d' emocions. De bona matinada vaig rebre un comunicat que deïa:

Queridissim senyor Euler., estem encantats de que vulgues treballar amb nosaltres i per aixo t' hem contratat com a nou professor de matemàtiques i posem tot a la seua disposiciò per als seus treballs. Demà arrivarà el carruatge per a recollir-te, un fort salut. Em va sorprendre molt perque feia un mes que vaig demanar treball en la universitat i només acepten als més cèlebres. Estava molt emocionat, vaig començar a fer la maleta, intentant no oblidar-me res. Quasi se m' oblida que tenia que anar a sopar amb Katerina, acompanyat dels meus pares ja que són molts amics dels seus. Varen pujar al carruatge i varem partir a casa de Katerina, era promte per a dir-li a ningú que m' havien agafat en la universitat aixina que vaig disimular com vaig podre el meu entusiasme, no savia com anaven a reaccionar els seus pares, ni molt menys Katerina. Varem arrivar a la seua casa i el sopar ja estava en la taula, olia molt bé i jo em moria de fam, aixina que vaig saludar a tots i ens varem sentar per sopar. Va ser una velada agradable. Katerina sempre me feia riure i em feia sentir-me molt bé i oblidar-me de tot. Quan acavarem de sopar ens vam anar a casa i aqui estic, nerviòs del tot per el meu nou treball i perque havia decidit contar tot demà.


1737, 18 de Noviembre. Hui, ha sigut un dia , com dir-lo.. dificil. Era el dia en el que le tenia que dir a Katerina i als meus pares que me n'anava, i el que més nerviòs em possava..anarme'n. Per el matí tenia que tenir-lo tot preparat, aixi que quan vaig acavar vaig anar a l'habitació dels meus pares a comunicar-seu pero no estaven, no m'anrecordava que anaven a passar el dia fora... No vaig tindre més remei que deixar-li's una noteta explicant -ho tot. Haguera preferit una despedida com déu mana. Vaig agafar el carruatge i em vaig dirigir a casa de Katerina, em costà molt però li vaig ensenyar la carta... Ella em va dir que s'alegrava molt, però la seua expresió no deia el mateix. Vaig despedir-me d'ella amb un abraç , li vaig prometre que parlariem i em vaig anar, Al arrivar a la meua casa sols em va dar temps a sentar-me un segon, perque ja vaig escoltar el timbre. Hi havia un carruatge esperant-me . Y ara aqui estic, i encara em queden moltes hores per arrivar, no podia dormir-me, ja que el rostre trist de Katerina m'atormentava.. Ara vaig a intentar-lo altra vegada.


1737, 19 de Noviembre. Hui, ha sigut un dia molt entretingut. Hem va despertar un raig de sol en el carruatge, en baixar vaig contemplar la fatxada de la Universitat. Era molt gran i bonica. No em podia creure que açò m’estiguera passant a mi. Quan vaig entrar vaig anar a recepciò, hem va rebre una dona major i hem va acompanyar a la meua habitaciò. Era molt mès petita que la meua , però tenia el suficient espai per a treballar a gust. Tenia temps lliure fins a que començara la meua primera classe, aixina que vaig anar a escriure-li una carta als meus pares , per a que tinguerem la meua direcció i em puguerem contar com estaven ells per la meua decisió.. Quan vaig donar la carta per a que li enviaran, vaig anar a donar una volta per la universitat , em sentia captivat per la cantitat de gent que hi havia. Em vaig encontrar amb el director que em va felicitar per tots els meus descobriments , i em va agraïr mil vegades que jo estiguera en la universitat , quan era jo el que le tenia que agraïr que m’hagueren aceptat... Va arrivar l’hora de dar mi primera classe. Tot va anar molt bé, els alumnes estaven dispostos a treballar i estudiar tot el que fera falta . Ara estic descansant en el llit , em va costar molt acosumbrar-me a aquest llit.. es molt mes dur que el meu. Ara vaig a llegir un llibre fins a que agafe el són.


1737, 20th de November. I haven’t words to explain what happened to me today. .I woke up after having dreamed of Katerina. I miss her. I had class early, I went with the materials what I needed. The class was slow, the students were asleep. Sounded the alarm, and when I left was Katerine, I was very nervous. She confessed her love for me, and I, with effort, I told him corresponded. She kissed me, I felt very happy, I could not believe that this is true. But she said she wanted to come back, I couldn’t. She was very sad, I said that in nine months coming back, and swore eternal love. I did not see very convinced, but he left. I walked her to her carriage, and we had a passionate kiss. I can not ever forget this day. He needed to rest, my class was over, I took the day off and I was reading through the night. I got a letter saying that my parents were happy for me and that everything was going very well there. After reading the letter went to sleep, I couldn’t stop thinking about Katerina.

1737, 21th de November. Today is the first day off that I have. I went out for a stroll around the gardens with the book I have not finished. It seems to talk


about Katerina and me. Everything reminds me of her. Wait 9 months to be with her is going to be sad. I've decided I'll go and see her some time off, even if it costs me a lot I met a teacher who can maintain a normal conversation. I am very shy, but as I talked a lot. I felt happy to have someone to talk He told me that the book I'm reading is very good, I surprise you with the end. My intrigue was great, so I went to my room to continue reading I could not concentrate, I wrote a letter telling him that he wanted Katerine much, and wait for me, and went to sleep.


Diario valenciano e ingleeees