Page 1

REVISTA MONOGRÀFIC PERIODÍSTIC SOBRE PARÍS

Data: 22 – 06 – 12

Autors: Toni Conde, Pol Donato, Miquel Peipoch i Roger Saladrigues.

Sainte Chapelle: El món dels vitralls Una petita capella del segle XIII La Sainte Chapelle, la podem localitzar en el pati interior del Palau de la Justícia. Dita capella es considera una de les obres mestres arquitectòniques de l’occident. Aquí hi hem pogut trobar 15 magnífics vitralls representats en mil escenes religioses catòliques separades per fines columnes fins el sostre .

Le peintre Era el meu primer dia a París, i ja sabia que aquí em passaria alguna cosa que mai podria oblidar. Acabava de començar la meva carrera, com a pintor. M’encantava pintar, i sobretot fer-ho el millor possible. Pintava tot el que veia. Cada cop que veia una cosa que m’agradava muntava el meu cavallet, preparava les meves pintures i plasmava allò que veia.....

L’arquitectura moderna dins de París Metres passeges per l’enorme ciutat de París, amb els seus encantadors carrers i avingudes i amb les seves cases extraordinàries amb unes teulades que et criden l’atenció, arribes a una plaça on amb trobo un edifici de grans dimensions. Molt diferent dels altres edificis que havia vist fins ara. Aquesta construcció és el Centre Pompideu, un museu d’art modern....

La Mona Lisa La Mona Lisa és el quadre més famós de la historia, gràcies als diferents escàndols viscuts en el transcurs del temps. Com són els robatoris o la identitat de la model . Per a aquest quadre es va utilitzar la tècnica de sfumato. Podem veure una dama (la Gioconda) asseguda possiblement a una mena de butaca.

La Torre Eiffel Es va construir en la commemoració del centenari de la revolució Francesa. L’estructura en forma de piràmide fa que la Torre Eiffel pugui ser alta i solida sense immutar-se ni una mica pel clima extrem de Paris. Cada una de les quatre bases està fermament enclada a 20 metres sota terra reforçada amb un immens bloc de mormol a cada pota de la torre. Està feta de ferro forjat. La torre consta de 13.038 peces en forma.....


Introducció

Aquí podrem veure un conjunt de textos. Tant noticies, textos literaris subjectius, narracions, relats, contes, recomanacions i articles entre altres. Basat amb el viatge realitzat recentment a la capital francesa: París.

Sumari El turisme i la ciutat de París ........................................................................................................................................... 3 Sainte Chapelle: El món dels vitralls ............................................................................................................................... 4 La gran Nôtre Dame ........................................................................................................................................................ 5 Recomanació al Barri Llatí .............................................................................................................................................. 5 Le petite artiste ............................................................................................................................................................... 6 La basílica del Sagrat Cor ................................................................................................................................................ 6 Le peintre ........................................................................................................................................................................ 7 Fitxes descriptives del Museu d’Orsay ............................................................................................................................ 7 Carta al director: demanant més seguretat .................................................................................................................. 10 L’arquitectura moderna dins de París ........................................................................................................................... 11 El Pont Nou : Una nova construcció .............................................................................................................................. 11 Visita al barri de l’Òpera ............................................................................................................................................... 12 La Columna Vendôme i la batalla d’Austerlitz .............................................................................................................. 12 Recomanació d’un recorregut pels carrers de l’Òpera ................................................................................................. 13 Una llista de 10 productes de l’Òpera........................................................................................................................... 14 El Museu del Louvre: El més antic del món .................................................................................................................. 15 Camps Elisis VS Avinguda de les Rambles ..................................................................................................................... 16 La Mona Lisa ................................................................................................................................................................. 16 L ’Arc de Triomf ............................................................................................................................................................ 16 La Torre Eiffel ................................................................................................................................................................ 17 La ciutat de París ........................................................................................................................................................... 17 Entrevista turística ........................................................................................................................................................ 18 Annexos ............................................................................................................................................................................

Monogràfic periodístic sobre París REVISTA MONOGRÀFIC PERIODÍSTIC SOBRE PARÍS

Data: 22 – 06 – 12

Autors: Toni Conde, Pol Donato, Miquel Peipoch i Roger Saladrigues. Pág. 2 de 18


El turisme i la ciutat de París Autor: Toni Conde

El turisme és un factor imprescindible per el desenvolupament i el reconeixement d’una ciutat a escala mundial, i també a escala estatal. Sense el factor del turisme, la ciutat no podria créixer ni desenvolupar-se favorablement. Per això diem que el turisme és necessari per a una gran ciutat. És l’encarregat de moure milions de persones tenint així grans conseqüències. Destaquen les de caire econòmic, l’augment del treball, efectes culturals, unificació d’estats, efectes sociopolítics, l’ afavoreix d’ús de diferents idiomes i del seu aprenentatge entre altres. Amb els diferents monuments, infraestructures i zones específiques entre altres, fan d’una ciutat un icona mundial. Per així, només que es nombri el nom de la ciutat en concret, es tingui una idea estandarditzada de la mateixa. Si presentem el cas de París, el seu turisme afavoreix el creixement de la ciutat francesa amb molts aspectes. Entre ells destaquen sobretot: el de caire econòmic, artístic i cultural.

Vista des d’una pota de la Torre Eiffel

Els diferents components de París, fan que sigui aquesta ciutat, la ciutat europea i mundial més visitada. La Tour Eiffel és un referent mundial. També el conjunt de museus, reflecteixen la gran activitat cultural i artística, que ha sorgit i s’ha diversificat a la França. Els exemples més clars serien: el Louvre, el museu més antic del món, o el d’Orsay. En tots aquests es pot contemplar la mescla de representacions i tendències artístiques i culturals que han anat passat durant tots aquests segles a la capital francesa. Monogràfic periodístic sobre París REVISTA MONOGRÀFIC PERIODÍSTIC SOBRE PARÍS

Data: 22 – 06 – 12

Autors: Toni Conde, Pol Donato, Miquel Peipoch i Roger Saladrigues. Pág. 3 de 18


París, a més, té un gran avantatge pel que fa a l’accés. Afavorint en part al turisme. Ja que pots accedir mitjançant diferents vehicles: en automòbil, en tren, o amb avió. Durant tot el transcurs de la història han passat diferents moviments, on mai s’ha perdut el nivell d’aquesta ciutat. Per acabar podem concloure que el turisme és un gran al·licient per acabar de fer, parís, un lloc excepcional.

Sainte Chapelle: El món dels vitralls Autor: Miquel Peipoch

Una petita capella del segle XIII La Sainte Chapelle, la podem localitzar en el pati interior del Palau de la Justícia. Dita capella es considera una de les obres mestres arquitectòniques de l’occident. Aquí hi hem pogut trobar 15 magnífics vitralls representats en mil escenes religioses catòliques separades per fines columnes fins el sostre . En aquests moments forma part del Palau de la Justícia. Em pogut observar que el segle XIII va començar, St. Louies IX, la seva idea, era comprar les relíquies, de la religió cristiana. Forma part de l’estil gòtic, característic de l’època. St. Chapelle, s’inaugura oficialment de 26 d’abril de 1248, continua 26 anys van protagonitzar durant les Revolució Francesa. La segona planta del St. Chapelle, està formada per grans vitralleres. Han tingut de ser restaurats per diferents causes, entre elles per tempestes. Les relíquies més rellevants, actualment es poden trobar a Nôtre Dame. Els colors típics del gòtic eren la combinació entre el blau i el violeta a les columnes . Durant el segle XII comença a conèixer els vitralls grocs junt amb els grans avenços tecnològics de l’època. La rosada està representat escenes de Conjunt de vitralls de la segona planta (St. Chapelle). l’Apocalipsi. Aquesta capella, va ser un model per poder-ne realitzar uns 10 més en la seva època, ja que ara ja només en queden un total de 6. En un dia de l’any, on es permet veure el moment des de punts on novament no es pot entrar. Just a la entrada de la capella hi ha molt control policial, ja que ha sota la capella hi ha una presó. Avui dia 18 de Juny és un gran dia per la França. El 1940 els Alemanys envaeixen el país francès Les per comunicar la terrible noticia al poble, que haurien de fer fora als alemanys.

Monogràfic periodístic sobre París REVISTA MONOGRÀFIC PERIODÍSTIC SOBRE PARÍS

Data: 22 – 06 – 12

Autors: Toni Conde, Pol Donato, Miquel Peipoch i Roger Saladrigues. Pág. 4 de 18


La gran Nôtre Dame: Autor: Pol Donato

El cor de la ciutat de París És una gran catedral d’estil Gòtic, on la seva primera pedra va ser posada el 1163, va durar uns 170 anys ha ser construïda, aquesta meravella arquitectònica de la vida de tots els Francesos i la gent catòlica.

La catedral de Nôtre Dame, situada a la illa de France. Va ser creada el 1163 per un escultor de lluís XIV. La primera pedra està situada just sota la creu de Jesús. La seva construcció va trigar uns 170 anys en realitzar-se. Ja que l’estil artístic en que es volia construir la catedral tenia com a tret bàsic l’altura de les construccions i la seva decoració. Ja que era una catedral hi ha molts bisbes i cardenals enterrats a sota el seu sol encara que de tant en tant es realitzi algun aterrament esporàdic o Façana de la Nôtre Dame. de alguna persona important de la ciutat de Paris. Actualment la catedral de Nôtre Dame és el cor i el punt zero dels catòlics. A la façana hi podem trobar les famoses gàrgoles que antigament es creia es creia que un monstre horrible que és el cas de les gàrgoles allunyaven els mals esperits i els dimonis del carrer. També pensaven que l’aigua de la pluja era dolenta perquè no estava beneïda i les gàrgoles ajudaven a expulsar-la. Davant mateix de la catedral hi ha la policia francesa que en temps de la segona guerra mundial estava ocupada pels alemanys nazis. En fi la catedral de Nôtre Dame és un dels llocs més bonics per anar a visitar avui en dia .

Recomanació al Barri Llatí Autor: Roger Saladrigues

Si sou amants del menjar i dels souvenirs, us recomano que visiteu el Barri Llatí de París, que està també al costat de la Catedral francesa: Nôtre Dame. En aquest barri hi trobaràs de tot. Pel que fa el menjar hi pots trobar: creparies, kebabs, restaurants de menjar italià, restaurants de menjar oriental, restaurants de menjar ràpid, gelateries, bars i moltes varietats més. A més el menjar d’aquests llocs et sortirà molt bé de preu. A part la seva qualitat és relativament bona. Us podreu llepar els dits! Botigues del Barri Llatí: Restaurant Tailandès.

I pel que fa a les típiques botigues de souvenirs

Monogràfic periodístic sobre París REVISTA MONOGRÀFIC PERIODÍSTIC SOBRE PARÍS

Data: 22 – 06 – 12

Autors: Toni Conde, Pol Donato, Miquel Peipoch i Roger Saladrigues. Pág. 5 de 18


o records de París, pots trobar una infinitat de de botigues amb tota mena de productes com ara: samarretes, polseres, collarets de tota mena, figuretes dels monuments de la ciutat, ulleres de sol i moltes més coses que tu no t’esperes. És un barri bonic per passejar, de fet, és molt relaxant. I s’hi has de perdre una tarda per aquest preciós barri, us puc dir que val la pena. Això sí, s’ha d’estar molt atent , ja que per allà passeja molta gent i els carteristes estan presents. Tot i així, continua sent un barri molt bonic per estar-hi, gaudir d’uns plats molt varietats i exquisits àpats.

Le petite artiste Autor: Roger Saladrigues

Pierre-Heineken, és un pintor holandès de vint-i-un anys, que quan va acabar la carrera com a pintor, es va posar a pintar als carrers de la capital del seu país. Pintava qualsevol cosa, des de paisatges i monuments d’Amsterdam fins a grans pintures abstractes que intentaven expressar emocions i sentiments de la vida. Van anar passant els dies, i els mesos, i el jove pintor holandès, es va adonar que no s’hi guanyava massa bé la vida, i no va ser fins llavors, quan es va plantejar s’hi deixar aquest ofici que t’han li agradava i estudiar-ne un de nou o immigrar cap a París, el famós barri dels artistes a Montmartre. Finalment va decidir provar sort immigrant cap a la capital francesa, on allà la seva vida li ha canviat totalment, segons diu ell. Un cop va arribar a aquesta nova ciutat, el primer que va fer va ser una mica de turisme, visitant els monuments més importants, com ara la torre Eiffel, l’arc de triomf, la catedral Nôtre Dame... i, a la tarda va anar a veure al lloc on a partir d’ara li agradaria guanyar-se la vida que la seva Antigua ciutat, Montmartre. Va quedar tant meravellat d’aquest lloc, que de seguida es va posar a pintar monuments que havia visitat durant el primer dia a París. Va treballar i treballar i el cap d’una setmana ja havia venut molts quadres pintats per ell. I així és com el jove Pierre es va convertir en un senyor pintor i va fer realitat el seu somni: guanyar-se la vida dibuixant monuments al carrer i a més a més a la gran ciutat dels artistes, que diuen.

La basílica del Sagrat Cor Autor: Toni Conde

La basílica del Sagrat Cor de Jesús és un gran edifici de la capital francesa. Localitzada al turó de Montmatre. Va ser construïda al s. XIX mitjançant la gran generositat dels fidels cristians de l’època. I ha estat mantinguda fins a l’actualitat pels fidels. Ja té més de 125 anys de història. L’arquitectura de la basílica es una barreja entre l’arquitectura romana i bizantina. Influint en altres edificis religiosos del propi segle XX. Vista contra picada de la Basílica del Sagrat

Aquesta basílica té forma de creu grega. On s’hi aprecia Cor quatre cúpules: el domo central, de 80 m d’altura. En el absis, una immensa torre quadrada. Té la funció de campanar que guarda, entre altres: la Savoyarde, una campana de 3 metres de diàmetre i de 18.550 kilograms de pes. S’accedeix a aquest edifici a través del funicular de Montmartre. La funció de l’edifici bàsicament són les cerimònies religioses d’ordre catòlic. També hi ha llocs per canviar les monedes normals d’euro, per altres concretes del lloc. Monogràfic periodístic sobre París REVISTA MONOGRÀFIC PERIODÍSTIC SOBRE PARÍS

Data: 22 – 06 – 12

Autors: Toni Conde, Pol Donato, Miquel Peipoch i Roger Saladrigues. Pág. 6 de 18


Le peintre Autor: Jordi Vilamitjana Era el meu primer dia a París, i ja sabia que aquí em passaria alguna cosa que mai podria oblidar. Acabava de començar la meva carrera, com a pintor. M’encantava pintar, i sobretot fer-ho el millor possible. Pintava tot el que veia. Cada cop que veia una cosa que m’agradava muntava el meu cavallet, preparava les meves pintures i plasmava allò que veia. Fins que un dia vaig veure una noia jove, era molt bonica per a mi una autèntica obra d’art. Li vaig demanar si li podia fer un quadre i em va dir que si, metre li feia el quadre anàvem xerrant i la seva simpatia m’anava enamorant, sabia que quan acabés el retrat no la tornaria a veure mai més, i per això mateix vaig intentar anar a poc a poc i quan vaig acabar, vaig decidir de donar-li el quadre i ella em va donar el número de telèfon. I em va dir que un dia d’aquells – ja que li havia caigut molt bé – i així va ser, l’endemà al matí em va trucar i em va demanar per anar a sopar junts, en un restaurant que ella coneixia. Jo em vaig emocionar i com que havia aconseguit una cita vaig decidir anar-hi sense el meu equip de pintura, i quan vaig arribar el restaurant la vaig veure asseguda a la taula del fons, en dues veles i una ampolla de champagne, em vaig asseure i vam sopar, en acabar el magnífic sopar em va demanar que anéssim a casa seva . Ella també era pintora i em volia fer un quadre a mi. Quan el va finalitzar me’l va regalar també. Anàvem xerrant fins que li vaig declarar el meu amor. Vàrem passar la nit junts i l’endemà en despertar-me vaig veure que no hi era, la vaig trucar, però no contestava. La trobava a faltar però, no podia fer res. Tot allò va acabar en aquella meravellosa i inoblidable nit.

Fitxes descriptives del museu d’Orsay. Autors: Toni Conde, Pol Donato, Miquel Peipoch, Roger Saladrigues i Jordi Vilamitjana.

Le Déjeuner sur l’herbe

Imatge del quadre: Le Déjeuner sur l’herbe

Títol: Le Déjeuner sur l’herbe. Autor: Édouard Manet (París 1832 – París 1883). Any i lloc: 1863 a l’Hutresur Toile. Moviment artístic: Impressionisme. En aquest quadre es pot observar un paisatge boscós. On hi ha una gran quantitat diferent de vegetació apreciable. Hi ha un grup de persones de pignic. Al davant hi ha una possible parella. Hi integren un home ben vestit que mira cap a l’horitzó. I l’acompanya una dona que està totalment nua sobre de la tela on menjaven. Té una mirada provocadora és característica pròpia de l’impressionisme. Al costat dret hi ha un Monogràfic periodístic sobre París REVISTA MONOGRÀFIC PERIODÍSTIC SOBRE PARÍS

Data: 22 – 06 – 12

Autors: Toni Conde, Pol Donato, Miquel Peipoch i Roger Saladrigues. Pág. 7 de 18


altre home. També ben vestit. Amb un bastó i porta posat una espècie de barret. Té força més barba que l’altre. Sembla que s’intenta comunicar amb els altres, sense trobar cap mena de resposta aparent. Més al davant, a l’esquerre hi ha un cistell de menjar, que està tirat pel terra. Al fons s’hi pot observar una dona; aquest cop no està nua, però, porta, un fi vestit de color crema. Sembla que està provant l’aigua del riu. A més, s’observa una barca de fusta, força vella. On probablement han arribat usant aquesta, el punt del bosc on estan. A la vegada està observant la seva possible parella i a l’espectador. Els colors són vius, les tonalitats de fons viren del marró al taronja, passant pel color verd. Les pinzellades senzilles i soltes. A part, hi ha un contrast emparat forçat.

Don Quichotte et la mule morte Títol: Don Quichotte et la mule morte. Autor: Honaré Daumier (Marselle 1808 - Valmordois 1879) Moviment artístic: Impressionisme. És un quadre força senzill i poc atapeït, fa servir colors apagats i bastant aigualits. A la part del fons fa servir molt els tons foscos i els degradats, gairebé no se li veuen la cara els personatges de l’obra i no es pot distingir on s’acaba la muntanya i on comença el cel, en canvi a davant el quadre és tot el contrari, els colors són molt clars i entenedors i es poden apreciar molt els detalls. L’autor fa servir dos personatges mundialment famosos ja que es tracta d’en D’on Quixot. Jo crec que per aquesta raó aquest quadre és famós.

Imatge del quadre: Don Quichotte et la mule morte.

Fouilles à Pompéi

Imatge del quadre: Fouilles à Pompéi

Monogràfic periodístic sobre París REVISTA MONOGRÀFIC PERIODÍSTIC SOBRE PARÍS

Data: 22 – 06 – 12

Autors: Toni Conde, Pol Donato, Miquel Peipoch i Roger Saladrigues. Pág. 8 de 18


Títol: Fouilles à Pompéi. Autor: Eduard Sain (Cluny 1830 - París 1910). Moviment artístic: Realisme. Aquest quadre d’Eduard Sain representa una escena de treball, ja que per una banda hi ha unes dones rentant roba en un safareig, unes altres porten un cistell al cap. Amb la finalitat de rentar la roba. I per l’altre banda, en un segon pla, hi ha dos homes amb un pic, picant pedra, segurament intentat elaborar una construcció. A l’esquerre hi ha unes ruïnes i sembla que els dos homes les estiguin reconstruint. A l’horitzó podem veure unes muntanyes i en un dels cims hi ha un volcà actiu, que escup un poc de fum. En aquestes muntanyes no hi ha gaire vegetació, segurament, perquè la lava del volcà ho ha arrasat tot, però tot i així també és un territori força àrid. Ja que la vegetació, al voltant de les persones, és escassa. Només hi ha alguns matolls aïllats, i el sòl és d’un color gris marronós. I això també ho fa pensar, hi ha més a més, les persones porten més aviat roba d’estiu.

Jeune levandiere songeuse,ou La Lavandora

Imatge del quadre: Jeune lavandière songeuse

Títol: Jeune lavandière songeuse. Autor: Ernest Hébert (Grenoble 1817 –Tronche 1908). Moviment artístic: Impressionisme. En aquest quadre podem veure una de les feines típiques de les dones en aquells moments. En el mateix veiem una noia, que està rentant roba, podem observar que la dona, a part d’anar de blanc la trobem ressaltada, està a la part Esquerra del quadre en canvi a la dreta, més fosc, podem trobar una aixeta que està omplint un safareig al qual la noia renta la roba. La dona segurament és de classe baixa, per la roba que porta, també he pogut observar que la dona porta un vestit molt vistós. La noia se la veu com desanimada, a l’hora de fer aquesta feina.

Monogràfic periodístic sobre París REVISTA MONOGRÀFIC PERIODÍSTIC SOBRE PARÍS

Data: 22 – 06 – 12

Autors: Toni Conde, Pol Donato, Miquel Peipoch i Roger Saladrigues. Pág. 9 de 18


La cour de ferme

Imatge del quadre: La cour de ferme.

Títol: La cour de ferme. Autor: Sisley (Alfred) 1839-1899. Any: 1884. Moviment artístic: Impressionisme. En aquest quadre s’intenta plasmar la vida real d’una família que viu en una casa al camp. El quadre utilitza colors vius, pinzellades soltes, està pintat a l’oli i tots excepte un personatge que està d’esquena miren a l’espectador. També es veu com estan treballant al camp. Hi ha molt contrast de colors i és com si el quadre estigués dividit en tres parts, el cel , la casa i el camp. Sembla que estigi representant la primavera. Les parets de la casa semblen velles ja que s’hi pot apreciar la molsa, i la casa sembla que estigui tancada ja que no hi ha cap finestra oberta. Es veuen els coloms a la teulada que gaudeixen del bon temps.

Carta al director : demanant més seguretat. Autor: Jordi Vilamitjana.

Estimat senyor, el meu nom és Jordi Vilamitjana i li escric en nom de tots els visitants. Li voldríem parlar sobre el museu d’Orsay de Paris (França). Li escric aquesta carta per advertir-lo de que en el seu museu hi ha molt poca seguretat per les obres d’art que hi ha ja que tenen un valor tant econòmic com cultural mot alt. Em sembla perfecte que tingui guàrdies de vigilància voltant per les sales, Però si a un visitant vol, per exemple, arrencar el quadre de la paret i tirar-lo al terra, el guàrdia no tindria temps a parar-lo i quan ho hagués aconseguit el quadre ja hauria patit molts desperfectes. Pensem que per evitar això hauria de col•locar balles més grans ja que les que i han ara es poden saltar amb molta facilitat i també haurien de ser més consistents ja que ara només i ha un fil i és molt fàcil de tallar, doblar... Els quadres també haurien d’estar en vitrines de vidre, com ha fet amb les escultures, els quadres no estarien molt més protegits però evitaria algun problema. També pensem que haurien de posar un escàner d’infrarojos ja que només miren les bosses a l’engròs i seria fàcil passar algun tipus de material perillós. Monogràfic periodístic sobre París REVISTA MONOGRÀFIC PERIODÍSTIC SOBRE PARÍS

Data: 22 – 06 – 12

Autors: Toni Conde, Pol Donato, Miquel Peipoch i Roger Saladrigues. Pág. 10 de 18


Representant dels visitants anuals: Jordi Vilamitjana

L’arquitectura moderna dins de París Autor: Roger Saladrigues

Metres passeges per l’enorme ciutat de París, amb els seus encantadors carrers i avingudes i amb les seves cases extraordinàries amb unes teulades que et criden l’atenció, arribes a una plaça on amb trobo un edifici de grans dimensions. Molt diferent dels altres edificis que havia vist fins ara. Aquesta construcció és el Centre Pompideu, un museu d’art modern. L’arquitectura d’aquest edifici és increïblement impressionant i a la vegada espectacular, ja que la façana no està feta de qualsevol manera, sinó que està feta amb tot de tubs que sobresurten, però si et fixes, veuràs que no són tubs normals ni corrents. Ja que són les bigues que suporten l’estructura del propi edifici: El Centre Pompideu: model No han estat amagades amb formigó. No hi vaig entrar, però us d’arquitectura moderna recomano que intenteu passar per allà, perquè el disseny arquitectònic d’aquesta construcció és espectacular i et deixa bocabadat.

El Pont Nou : Una nova construcció Autor: Miquel Pipoch.

Hi havia una vegada en una ciutat molt gran anomenada París, la qual era la capital de França, hi havia un riu, el qual dividia un tros de la ciutat amb l’altre, i havia un noi, que se li va ocorre una idea molt estranya en aquella època. Aquest home, va proposar anar posant pedres d’una manera, que s’aguantés, per la qual cosa havien de trobar diferents formes de posar-les, això ho van anar fent durant uns vuit mesos, fins que van trobar una manera de que s’aguantés i fos segur, mentre que a l’altre banda de la ciutat veien que cada cop hi havia mes pedres. El cap de un any, van veure que estaven fent una construcció al mig del riu i a mes era resistent, i podien anar de una banda a l’altre El Pont Nou: Vista des del Riu Sena. de la ciutat, sense tingués que mullar per la meitat del camí. Al cap d’un temps aquest es va anar millorant fins a arriben a anomenar-se Pont Nou.

Monogràfic periodístic sobre París REVISTA MONOGRÀFIC PERIODÍSTIC SOBRE PARÍS

Data: 22 – 06 – 12

Autors: Toni Conde, Pol Donato, Miquel Peipoch i Roger Saladrigues. Pág. 11 de 18


Visita al barri de l’Òpera Autor: Toni Conde.

El barri de l’Òpera és una gran zona de París al nord de les Tulleries. Hi destaquen les seves impressionants i majestuoses places. La Plaça de l’Òpera, és un gegantí monument luxós on et pots quedar meravellat per la bella tonalitat de bronzes daurats. La seva gran amplitud és similar a una extensa i bonica plana. Per una altre banda, les columnes són les destacades a l’Església de la Madeleine. Des del darrere pots contemplar un Sena brillant. Contemples el moviment de l’aigua i la frescor que es desprèn.

Si vas passant pel barri et pots trobar la famosa Plaça Vendôme. On es pot observar la forma representativa de les victòries de Napoleó.

Per aquí t’enlluernen les joieries i les botigues més luxoses de tot París. Els seus preus et reflecteixen la grandesa i la qualitat dels productes del barri. On hi destaquen les peces de roba de tot tipus i les majestuoses joies.

La Columna Vendôme i la batalla d’Austerlitz Autor: Roger Saladrigues

Un símbol de la pàtria francesa, és el moviment de la Columna Vendôme situat a una plaça; va ser elegida per ordre de Napoleó per celebrar la victòria en la batalla d’Austerlitz, una de les majors victòries de Napoleó Bonaparte i l’imperi francès que va abastar a la tercera coalició (exèrcit de aliats entre el regne unit, Àustria, Rússia, Suècia i Nàpols. El 2-12-1805 un exèrcit francès comandat per Napoleó va derrota a l’exèrcit Rus-Austríac després de casi 9 hores, la batalla va tenir lloc a Austerlitz a Brno, a Moravià, abans part de l’imperi austríac i ara república txeca on ara és un lloc molt especial per als francesos i molt visitat per els turistes a causa del que significa per als habitants d’aquest país.

Monogràfic periodístic sobre París REVISTA MONOGRÀFIC PERIODÍSTIC SOBRE PARÍS

Data: 22 – 06 – 12

Autors: Toni Conde, Pol Donato, Miquel Peipoch i Roger Saladrigues. Pág. 12 de 18


Recomenació d’un recorregut pels carrers de l’Òpera Autor: Roger Saladrigues i Toni Conde

Una recomanació que us puc fer, és un recorregut molt bonic des de la plaça Vendôme, on agafes la Rue des Capucines i vas a parar al gran palau de la Madalane. Un cop la has visitat pots agafar l’avinguda de la Madelane des Capbucines i vas a parar a la famosa opera, un edifici espectacular de grans dimensions, i una façana espectacular amb unes estàtues molt boniques que fan que tots els turistes quedin amb la boca ben oberta, un cop allà ven be al davant de l’entrada de l’Òpera trobes un centre comercial anomenat galeries la Fayette , on és molt car, però tot i així la moda que pots arribar a veure et deixa sense paraules, i fan que t’acabis comprant alguna cosa.

LLEGENDA: 2a part. 1a part.

Monogràfic periodístic sobre París REVISTA MONOGRÀFIC PERIODÍSTIC SOBRE PARÍS

Data: 22 – 06 – 12

Autors: Toni Conde, Pol Donato, Miquel Peipoch i Roger Saladrigues. Pág. 13 de 18


Una llista de 10 productes de l’Òpera Autors: Pol Donato i Toni Conde

Pantalons d’home: 120 €

Camisa d’home: 95 €

Sabates d’home: 139 €

Brusa d’home: 210 €

Sabata Polo: 125 €

Servei per home; xampú, tallar i estilar: 54 €

Sabates JB Martin: 139 €

Vestit Robe Longue: 9600 €

Banyador QuickSilver home: 90 €

Americana Smaltto: 880 €

Monogràfic periodístic sobre París REVISTA MONOGRÀFIC PERIODÍSTIC SOBRE PARÍS

Data: 22 – 06 – 12

Autors: Toni Conde, Pol Donato, Miquel Peipoch i Roger Saladrigues. Pág. 14 de 18


El Museu de Louvre : El més antic del món Autor: Roger Saladrigues

El Museu del Louvre és el museu més gran i dels mes rics del món i, segurament dels mes visitats amb una mitjana de entre 7 i 9 milions de visitants durant l’any. De fet, tot això ja es normal, si a dintre d’aquest, si esposen les millors obres de tota la història de l’art, tant en pintures com en escultures. Aquest enorme museu dividit en tres plantes i en les quals hi ha vuit seccions.

Piràmide del Louvre: Vista des de fora.

A cada secció hi ha unes belles peces d’art, que encara que no t’interessi l’art et fan que t’enganxis als quadres com una paparra. En el Louvre es destaca, per suposat la (Mona Lisa) de Leonardo da Vinci, una de les millors obres de la història, però també trobem artistes importants com Boticelli, Jaques-Louies Davies, Rafael i també grans escultures com ara la Venus de Milo, El rai de la medusa de Gericaut i molts altres més.

Venus de Milo

Quadre de la Mona Lisa.

Victòria

Monogràfic periodístic sobre París REVISTA MONOGRÀFIC PERIODÍSTIC SOBRE PARÍS

Data: 22 – 06 – 12

Autors: Toni Conde, Pol Donato, Miquel Peipoch i Roger Saladrigues. Pág. 15 de 18


Camps Elisis VS Avinguda de les Rambles Autor: Roger Saladrigues

Una de les avingudes més boniques de paris, és la dels famosos camps elisis o Champs elises. És una gran i impressionant avinguda i de fet segons la meva opinió, és la més bonica de la ciutat. Aquesta immensa avinguda comença a la plaça de la concorde fins a 1950 metros fins a l’arc de triomf. La seva amplada és de 70 metros. El trànsit és espectacular, constantment estan passant vehicles i si us haig de ser sincer és al·lucinant alhora impactant. Aquesta avinguda és un dels principals llocs turístics de paris. En la part inferior , està plena d’espais verds, plena de flors i amb uns arbres molt curiosos i alhora especials per la seva forma ja que la copa dels arbres és quadrada, i en la part superior està plena de cafès i restaurants i llocs d’espectacle i si ets amant d ela moda es un bon lloc per anar a comprar ja que està ple de botigues de luxe de roba. Si comparem aquesta avinguda amb l’avinguda de les rambles és que les dues són molt boniques i semblants però crec que em quedava amb la de paris segurament perquè té de tot, botigues luxoses, espais verds... en canvi les rambles potser hi falten més espais verds però tot i així és una avinguda preciosa, que també val la pena perdre tota una tarda.

La Mona Lisa Autor: Toni Conde

Nom: Mona Lisa / Gioconda Autor: Leonardo Da Vinci Any: 1503-1506/1507 Fet: A l’oli Mesura: 77cm x 53cm La Mona Lisa és el quadre més famós de la historia, gràcies als diferents escàndols viscuts en el transcurs del temps. Com són els robatoris o la identitat de la model . Per a aquest quadre es va utilitzar la tècnica de sfumato. Podem veure una dama (la Gioconda) asseguda possiblement a una mena de butaca. Podem veure l’estil esmentat abans, gràcies al traç amb que estan pintat els seus ulls o les seves pròpies mans. Entre grosso modo podem veure com hi ha un joc entre la llum i l’ombra. Així probablement és usat per augmentar la sensació de volum de propi quadre. El paisatge de fon, tot i que està representant els Alps, possiblement aquest paisatge no tenia la intenció de representar una escena real. Ja que, perfectament podria ser una representació del pensament de Leonardo Da Vinci. Un altre punt curiós d’aquest famós quadre és el somriure de la Gioconda, on s’aprecia un efecte visual. Realment està somrient però, depenent del punt on vegis el quadre pot variar.

L’Arc de Triomf Autor: Jordi Vilamitjana

L’arc de triomf és una construcció en forma d’arc que té una simbologia molt important, commemora el record dels soldats morts al combat. I ha un soldat desconegut enterrat i hi ha una flama que no s’apaga mai. Va ser ordenada la construcció al 1806 per Napoleó Bonaparte, al 1812 la construcció va ser interrompuda a causa de les primeres derrotes de Napoleó i entre 1832 i 1836 va ser finalment represa i acabada. Va ser construït per fer-ne el punt de sortida d’una avinguda triomfal, d’aquí bé el seu nom. L’arc de triomf fa una alçada de 50 metres i una amplada de 45 metres. Monogràfic periodístic sobre París REVISTA MONOGRÀFIC PERIODÍSTIC SOBRE PARÍS

Data: 22 – 06 – 12

Autors: Toni Conde, Pol Donato, Miquel Peipoch i Roger Saladrigues. Pág. 16 de 18


A l’arc de triomf hi ha quatre grans escultures; dues a cada banda:  El començament de 1792 (la Marsellesa)  El triomf de 1810.  La resistència de 1814  La pau de 1815 També hi ha relleus sobre les quatre cares de l’arc i en les dues cares interiors dels pilars de les grans arcades, hi ha gravat els noms de les grans batalles de la revolució i de l’Imperi. En les petites arcades i les figues al·legòriques que representaven l’infantaria, la cavalleria, l’artilleria i la marina. En les cares interiors de les petites arcades hi ha gravats els nomes de les personalitats de la revolució i de l’imperi hi ha quatre baix-relleus amb els noms de les personalitats de la revolució i de l’imperi.

La Torre Eiffel Autor: Pol Donato

Es va construir en la commemoració del centenari de la revolució Francesa. L’estructura en forma de piràmide fa que la Torre Eiffel pugui ser alta i solida sense immutar-se ni una mica pel clima extrem de Paris. Cada una de les quatre bases està fermament enclada a 20 metres sota terra reforçada amb un immens bloc de mormol a cada pota de la torre. Està feta de ferro forjat. La torre consta de 13.038 peces en forma triangle i reforçades per 2.500.000 reblons. Va ser creada per Gustave Eiffel l’any 1884 i es va inaugurar el 31 de març de 1889. La torre Eiffel pesa unes 7.300 tonelades entre aquestes tonelades hi podem trobar les cinquanta tonelades de Pintura. Des de el terra fins el pal de la bandera la torre té una mesura de 324 metres d’altura. A dalt de la torre hi ha moltes antenes que fan servir les cadenes de televisió franceses. La torre té tres pisos on pots pujar a veure al paisatge, la primera i la segona planta s’hi pot pujar tant per ascensor com a peu però en el tercer pis pots pujar exclusivament només amb ascensor. En total hi ha uns 1.665 escales per pujar. Actualment és considerat el símbol de Paris amb 6 milions de visites l’any.

La ciutat de París Autor: Miquel Peipoch

Paris, una ciutat que atreu a molta gent amb figures tant importants com la Torre Eiffel, Saint Chappelle, barris com el llatí, Sant German després, Nôtre Dame... També hem pogut veure que a paris al ser una ciutat tant popular podem trobar gent d’arreu del mon un altre cosa que podem anar veien durant els trajectes per paris son els gran monuments, cases, i obres d’art, que ens podem anar trobant per als carrers, i si entrem en algun museu, també podem veure que hi ha grans obres d’art i de segles diferents, però molt pocs són de l’actualitat i podem trobar des de quadres tant famosos com el de la Mona Lisa i també podem trobar escultures de tant nivell com la Venus

Monogràfic periodístic sobre París REVISTA MONOGRÀFIC PERIODÍSTIC SOBRE PARÍS

Data: 22 – 06 – 12

Autors: Toni Conde, Pol Donato, Miquel Peipoch i Roger Saladrigues. Pág. 17 de 18


Entrevista turística Autor: Roger Saladrigues

-Excusme, can you help me, please? -To go in Eiffel-Tower from here? -Ok, thank you, and in there, there are good prices restaurants? -And what underground line can I catch to visit the Elysées Champs? -Ok, can you indicate on the map, How as was the Lafayette Gallerias? -After, I catch this street to go in the Opera? -Oh thanks, and do you know where, I can up on the boat to navegable river?

Annexos APUNTS

Monogràfic periodístic sobre París REVISTA MONOGRÀFIC PERIODÍSTIC SOBRE PARÍS

Data: 22 – 06 – 12

Autors: Toni Conde, Pol Donato, Miquel Peipoch i Roger Saladrigues. Pág. 18 de 18

REVISTA ACABADA FINAL  

dfghjk fghj dfghjk bgth uygyt

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you