Page 1

analisis Pla d´Acció Ambiental de Terrassa

Josep Antequera Katia Vergara Arribada

Josep Antequera Ignasi Planes de Mart’i Cap d’Unitat Joan Pont Montaner Cap de Seccio de Medi Natural


FITXA DE PROCÉS DE LES ACCIONS DEL

Pla d´Acció Ambiental de Terrassa

PER LA SEVA AVALUACIÓ És important tenir en compte que el Pla d’Acció Ambiental es crea l’any 1998, i s’aprova l’any 2002.


Indice Millora de la gestió ambiental municipal

1

1.1 1.1.1. 1.1.2. 1.1.3. 1.1.4. 1.1.5. 1.2 1.2.1. 1.2.2. 1.2.3.

Introducció de criteris de sostenibilitat i transversalitat en el conjunt de l’estructura tècnica i organitzativa de l’Ajuntament Gestió ambiental unificada a partir de la creació de l’àrea de Medi Ambient Millorar els canals interns d'informació municipal Protocol de criteris ambientals per compres i proveïdors de l'Ajuntament Pla de millores ambientals en els edificis i equipaments municipals Implantar un sistema de gestió ambiental en àmbits municipals Cooperació internacional per a la sostenibilitat Promoure productes de comerç just i consum responsable Establir criteris ambientals i de sostenibilitat en el convenis de coop. Amb ONGs Establir criteris ambientals en l’agermanament amb altres ciutats

Conservació dels sistemes naturals i millora del seu contacte amb la ciutat

2

2.1. 2.1.1. 2.1.2. 2.1.3. 2.1.4. 2.1.5. 2.1.6. 2.1.7. 2.2 2.2.1. 2.2.2. 2.2.3. 2.2.4. 2.2.5. 2.3 2.3.1. 2.3.2. 2.3.3. 2.3.4.

Regulació dels usos i de la conservació del sòl no urbanitzable Actualitzar la cartografia del cadastre del sòl rústic de Terrassa Elaborar i aprovar la normativa específica de regulació dels usos del sòl no urbanitzable Incrementar la vigilància i millorar la coordinació entre els diferents organismes que actuen en el control de l’entorn natural Establir mecanismes de coordinació supramunicipal per assegurar una gestió eficient del territori i dels espais naturals Elaborar un programa de restauració i de millora dels llocs emblemàtics pel seu interès natural i/o paisatgístic Establir una xarxa d’àrees de lleure en el terme municipal de Terrassa Restaurar les antigues activitats extractives existents al municipi Millorar la gestió dels espais agroforestals de Terrassa Fomentar l’elaboració de plans tècnics de gestió i millora forestal Promoure la cooperació entre la propietat privada, l’Ajuntament i la societat civil per a la custòdia del territori Promoure les bones pràctiques ambientals a les finques agrícoles del municipi Impulsar un servei d’assessoria ambiental adreçada a agricultors, ramaders i propietaris forestals Netejar i fer el manteniment de l’entorn no urbanitzable de Terrassa La façana de la ciutat: millora de la connectivitat amb l’entorn natural i ordenació dels horts familiars Concretar una xarxa d’eixos verds per garantir la connectivitat ecològica dels espais naturals i el seu contacte amb la ciutat Crear una xarxa d’itineraris pedestres i per a bicicletes a l’entorn de la ciutat Fer un inventari dels horts familiars de Terrassa Planificar l’ordenació dels horts familiars amb criteris de sostenibilitat

Introducció de criteris ambientals i de sostenibilitat en la planificació territorial i urbana de Terrassa

3

3.1. 3.1.1. 3.1.2. 3.1.3.

Introducció de criteris de sostenibilitat en la revisió del Pla General d’Ordenació Urbanística de Terrassa Incorporar criteris de sostenibilitat en la revisió del Pla General d’Ordenació Urbanística de Terrassa Incorporar al planejament la millora de la corona periurbana de la ciutat Estudiar la implantació del model de parcs ecoindustrials a les noves

1 1


3.3.4.

zones industrials de Terrassa Promoció d’una construcció sostenible Elaborar una ordenança municipal que incorpori criteris de sostenibilitat en l’edificació Fomentar l’edificació sostenible en el sector de la construcció Agilitzar la rehabilitació dels habitatges del centre urbà Millora del verd urbà de Terrassa Incorporar el disseny del verd urbà en el planejament urbanístic de la ciutat Impulsar processos de participació ciutadana en el disseny de nous espais verds Fomentar convenis de col·laboració (Ajuntament/entitats cíviques) per al manteniment d’espais verds de la ciutat Impulsar una campanya d’educació cívica relativa al verd urbà

4

Impuls a un model de mobilitat sostenible

4.1. 4.1.1. 4.1.2. 4.1.3. 4.2 4.2.1. 4.2.2. 4.2.3. 4.2.4. 4.3 4.3.1. 4.3.2. 4.3.3. 4.3.4. 4.4 4.4.1. 4.4.2. 4.4.3. 4.4.4.

Implicació ciutadana en el Pacte per la Mobilitat Constituir el Fòrum de Mobilitat Realitzar una campanya d’educació per a una mobilitat sostenible Celebrar el Dia sense Cotxes a Terrassa Potenciació i millora dels desplaçaments a peu i amb bicicleta per la ciutat Potenciar una xarxa d’eixos cívics Elaborar un pla d’accessibilitat per a la supressió de barreres arquitectòniques Regular el control municipal de les obres que afectin la via pública Crear una xarxa de carrils per a bicicletes Regulació del trànsit rodat i millora dels aparcaments Elaborar el Pla Director de Mobilitat Incrementar el control del compliment de la normativa viària Elaborar un estudi sobre l’aparcament a Terrassa Establir plans específics per a episodis de contaminació Foment del transport col·lectiu Millorar el transport públic urbà Incentivar la reducció de la capacitat contaminant dels vehicles Millorar el transport ferroviari Crear una borsa de persones que vulguin compartir cotxe

3.2 3.2.1. 3.2.2. 3.2.3. 3.3 3.3.1. 3.3.2. 3.3.3.

4

Ús eficient i sostenible dels recursos en la gestió del sistema urbà

5

5.1. 5.1.1. 5.1.2. 5.1.3.

Estalvi, eficiència i energies renovables Continuar impulsant l’Agència de Serveis Energètics de Terrassa Monitoritzar la gestió energètica municipal Elaborar un pla d’eficiència energètica i d’energies renovables en les instal·lacions municipals 5.1.4. Incorporar l’anàlisi bioclimàtica en els edificis municipals de nova construcció 5.1.5. Posar en marxa una ordenança municipal per a l’aprofitament de l’energia solar 5.1.6. Aplicar la normativa reguladora de la contaminació lumínica 5.1.7. Donar continuïtat al Programa d’ajuts i bonificacions per al foment de les energies renovables a l’edificació 5.1.8. Promoure campanyes de sensibilització per al foment de l’estalvi energètic i de l’ús de l’energia solar 5.1.9 Implantar un pla director de gestió de la xarxa de clavegueram 5.2 Gestió integral del cicle de l’aigua 5.2.1. Crear l’Entitat Local de l’Aigua (ELA) 5.2.2. Continuar millorant la qualitat de l’aigua d’abastament 5.2.3. Realitzar un estudi de valoració dels recursos hídrics de Terrassa i dels seus usos 5.2.4. Incrementar els nivells de permeabilitat del municipi 5.2.5. Modificar el sistema de tarifes 5.2.6. 6 Realitzar una campanya per al foment d’un ús sostenible de l’aigua 5.2.7. Implantar un pla de substitució dels aforaments per comptadors d’aigua 5.2.8. Promoure a les indústries les tecnologies netes per a l’estalvi d’aigua i per a la disminució de la càrrega contaminant abocada


5.2.9. 5.2.10. 5.2.11. 5.2.12. 5.3 5.3.1. 5.3.2.

Implantar un pla director de gestió de la xarxa de clavegueram Intensificar el control municipal de la gestió de les aigües residuals industrials Impulsar la reutilització de les aigües residuals de l’EDAR Fomentar el sistemes de depuració en origen de les aigües residuals industrials Minimització i valorització de residus Fomentar la minimització de la producció de residus municipals Impulsar una campanya de sensibilització per al foment de la recollida selectiva de residus municipals 5.3.3. Elaborar i aprovar una ordenança relativa a la neteja viària i a la gestió dels residus 5.3.4. Millorar el servei de recollida selectiva de residus municipals 5.3.5. Millorar la integració dels contenidors a la via pública 5.3.6. Implantar un sistema de deixalleries i minideixalleries 5.3.7. Establir acords amb els comerços i els instal·ladors per a l’ús de la deixalleria municipal 5.3.8. Estudiar la implantació d’una taxa relativa a la gestió dels residus municipals 5.3.9. Incrementar el control municipal de la gestió de residus industrials 5.3.10. Projectar les infraestructures de tractament de residus amb criteris de sostenibilitat Millora de la qualitat ambiental de les activitats econòmiques

6

6.1. 6.1.1. 6.1.2. 6.1.3. 3 6.1.4. 6.2 6.2.1.

Impuls a l’ecogestió de les activitats econòmiques Elaborar i gestionar un cens d’activitats econòmiques Promocionar les bones pràctiques ambientals al sector industrial de Terrassa Elaborar una ordenança d’usos que reguli l’establiment de les activitats econòmiques Promoure la implantació de sistemes de gestió ambiental a les indústries Intensificació de la vigilància i de la informació sobre la qualitat ambiental Disposar d’una estació meteorològica inclosa dins la xarxa del Servei de Meteorologia de Catalunya 6.2.2. Crear un servei d’inspecció i control ambiental de les activitats econòmiques 6.2.3. 3 Controlar les emissions d’olors provinents del sector industrial 6.2.4. Incorporar criteris ambientalsen els polígons industrials de Terrassa Informació, educació ambiental i participació ciutadana

7

7.1. 7.1.1. 7.1.2. 7.1.3. 7.1.4. 7.2 7.2.1. 7.3 7.3.1.

Estructuració dels serveis d’informació ambiental i de foment de la sostenibilitat Centralitzar i dinamitzar els serveis d’informació ambiental i de sostenibilitat Millorar els canals de comunicació ambiental Monitoritzar i difondre dades sobre la qualitat ambiental de Terrassa Elaborar indicadors ambientals que serveixin per prendre decisions relatives a la millora de la qualitat ambiental de la ciutat Generalització de l’educació ambiental Implantar el Programa integrat d’educació ambiental Promoció de la participació activa de la ciutadania Crear la Comissió de Seguiment AGENDA 21 LOCAL


Millora de la gestió ambiental municipal 1.1

Introducció de criteris de sostenibilitat i transversalitat en el conjunt

1

1.1.1. Gestió ambiental unificada a partir de la creació de l’àrea de Medi Ambient

DEFINICIÓ DE L’ACCIÓ És important que l’àrea de medi ambient continuï treballant de manera coordinada seguint criteris d’eco-gestió. En un segon estadi, per tal de continuar millorant l’estructura organitzativa de

l’Ajuntament es planteja crear una Comissió tècnica interdepartamental, que coordini i valori totes les actuacions municipals d’àmbit ambiental.

ESTAT ACTUAL A

Respecte a la unificació:

L’any 1998, (any de redacció del Pla) no existeix encara una macro àrea que contempli els temes de medi ambient de manera unificada. Aquesta macro àrea es crearà en el període electoral iniciat l’any 1999, aglutinant les competències que fan referència als temes ambientals (aire, residus, medi natural, activitats,..). En la legislatura iniciada l’any 2003, l’Àrea s’estructura - amb un regidor responsable propi (que a la vegada és quart Tinent d’Alcalde i regeix la Macroàrea de Serveis Socials), dins de la Macroàrea de Planificació del Territori, dirigida pel Primer Tinent d’Alcalde, que és responsable directe d’Urbanisme, Habitatge, i Planejament de la Mobilitat.

Cal dir que paral·lelament a la macroàrea de Planificació del Territori existeix la Macroàrea d’Acció Territorial i Serveis Urbans, que s’encarrega de les àrees de Obra Pública, Transit i Transport, Via Pública, i Manteniment Urbà. Les dimensions de l’àrea de medi ambient, respecte a l’anterior legislatura, disminueixen pel que fa referència a l’empresa municipal Eco-Equip, responsable de la gestió de la recollida de residus, aquesta empresa passa a ser gestionada per l’àrea de Manteniment Urbà, encara que el model de recollida és planificat per Medi Ambient.

L’organigrama actual, tècnicament s’estructura en 4 nivells: 1er Nivell: Directora de Serveis + secretària 2on Nivell: a Cap Servei Jurídic Administratiu b Cap Servei Tècnic c Cap del Centre de Documentació d Cap de Protecció de la Salut 3er i 4o Nivell: a1 Cap dept. Administratiu (+ 7 administratives); 2 Lletrada; 3 Control Econòmic b1 Cap secció medi urbà ( + 4 tècnics) 2 Cap secció medi natural ( + 1 tècnic) 3 Cap secció inspecció ( + 6 inspectors) 4 Cap secció de laboratori ( + 4 laborants) 5 Assessor Tècnic (telefonia movil, EDARP;...) c1 4 col·laboradors d1 7 col·laboradors

1


1.1.1. Gestió ambiental unificada a partir de la creació de l’àrea de Medi Ambient

1

Organigrama actual

1er Nivell

2on Nivell

3er i 4o Nivell Cap dept. Administratiu

a Cap Servei Jurídic Administratiu

7 administratives

Lletrada Control Econòmic

Directora de Serveis

b Cap Servei Tècnic

Cap secció medi urbà

4 tècnics

Cap secció medi natural

1 tècnic

Cap secció inspecció

6 inspectors

Cap secció de laboratori

4 laborants

Assessor Tècnic (telefonia movil, EDARP;...

secretària c Cap del Centre de Documentació d Cap de Protecció de la Salut

4 col·laboradors 7 col·laboradors

B Pel que fa referència a la creació d’una Comissió Tècnica Interdepartamental que reuneixi tècnics de diferents àrees, aquesta estructura organitzativa actualment no està contemplada. La tasca interdepartamental de l’àrea de medi ambient es realitza mitjançant comissions de treball transversal que s’organitzen per sectors. Entre aquestes comissions podem trobar les següents: Mapa acústic: en la que participen Urbanismes, Acció Territorial, Policia Municipal,... Activitats econòmiques en el Pla d’Ordenació Urbanístic en aquesta ponència es discuteix l’ordenança d’usos del sòl segons les activitats. Comissió Tècnica de l’Aigua En els que estan representats tos el grups polítics i Medi Ambient.

Comissió de Seguiment de la Taxa de Residus Es dedica a fer el seguiment de l’evolució de la tasca de residus i es troben representats Medi Ambient, Acció Territorial, i representants de la ciutadania com la Federació d’Associacions de Veïns de Terrassa. La Comissió Político-Tecnica Una estructura clau per coordinar les tasques del Servei de Medi Ambient amb els altres departaments de la seva àrea, és la comissió polític-tècnica, formada pels polítics i els directors dels serveis de medi ambient, urbanisme i habitatge. La Comissió De Govern ( només de caire polític) Que reuneix als Tinents d’Alcalde de les 8 grans macroàrees.

2


1.1.1. Gestió ambiental unificada a partir de la creació de l’àrea de Medi Ambient

VALORACIÓ

A.

En principi el plantejament inicial està assolit pel que fa a la macroàrea.

La ubicació política de l’àrea de Medi Ambient en la macroàrea d’Urbanisme afavoreix que els criteris d’aquesta envoltin els de l’àrea de sostenibilitat i medi ambient. Per tant es faria necessari que els principis de sostenibilitat s’incorporessin des de la part més elevada de l’estructura política municipal i que l’àrea de medi ambient no fos l’únic centre emissor d’aquests principis .El fet de que Acció Territorial i Serveis Urbans depenguin d’un altre macroàrea, fa més necessària la transversalitat interdepartamental per fer que la sostenibilitat sigui una filosofia d’acció compartida per tots els departaments. Pel que fa ja a l’anàlisi de l’estructura pròpia de l’àrea de medi Ambient creiem que l’estructura teòrica suposa una estructura de difícil coordinació (excessius nivells) i excessiva especialització de les persones (nivell b4 són 15 tècnics distribuïts en 3 seccions), que podrien tenir major efectivitat si fossin més polivalents en funció dels requeriments del moment. B.

1

També és poden intuir perills de problemes per solapament de funcions entre el Servei Tècnic i El Centre de Documentació i Educació Ambiental. D’altre banda el fet de que les administratives no estiguin assignades teòricament a un àrea concreta, fa que la seva direcció i priorització de les tasques recaigui en la Cap del Departament Administratiu, amb el perill de constituir-ne en un coll d’ampolla per a la dinàmica de l’Àrea. La diversitat d’espais que ocupa l’Àrea també pot fer perdre dinamisme, encara que sembla que esta pendent la seva ubicació en un mateix edifici. Caldria fer un estudi més acurat sobre els protocols reals de funcionament de l’àrea per detectar si aquestes problemàtiques previstes teòricament es produeixen.

No existeix una formalització estructural d’una Comissió Interdepartamental

D’altre banda la creació d’una comissió interdepartamental, actualment s’organitza en funció de les necessitats d’interacció dels diferents departaments i segons projectes concrets, que creiem és un plantejament molt més funcional que una estructura fixa, que podria generar un cert grau de burocratització.

Però si aquestes estructures no es formalitzen políticament, poden caure en el perill de que les seves conclusions o influencies mútues restin en mans de la bona voluntat del tècnics per posar-se d’acord.

La Comisión Interdepartamental le daría un contexto que permitiria una actividad dinámica entre las distintas comisiones

ssió T Comi

Mapa acústic

ècnica Interdepartamen tal

Activitats econòmiques en el Pla d’Ordenació Urbanístic Comissió Tècnica de l’Aigua

La Comissió De Govern La Comissió Político-Tecnica

Comissió de Seguiment de la Taxa de Residus

3

Profile for K grafico design

Análisis del plan de acción ambiental de Terrassa. Cátedra UNESCO y Ayuntamiento Terrassa. BCN  

Josep Antequera, docente e investigador de la Cátedra UNESCO de Desarrollo Sostenible de la UPC, me invitó a realizar el análisis, como ayud...

Análisis del plan de acción ambiental de Terrassa. Cátedra UNESCO y Ayuntamiento Terrassa. BCN  

Josep Antequera, docente e investigador de la Cátedra UNESCO de Desarrollo Sostenible de la UPC, me invitó a realizar el análisis, como ayud...

Advertisement