Kathryn Hart, THE OTHER VOICE catalog, a site-specific installation

Kathryn Hart

the other • voice

� 111t111 AJUNTAMENT DE GANDIA Cultur;1

23 Gener- 20 Marรง_2020 _Sala Coll Alas_ Gandia

the other voice

Kathryn Hart, poètica compromesa

L’artista multidisciplinària Kathryn Hart, formada entre els Estats Units i Europa, compta amb una reconeguda trajectòria professional sorgida de les seues exposicions, individuals i col·lectives, en diverses parts del món. Les seues obres han sigut catalogades en el National Museum of Women in the Arts per la National Association of Women Artists i han rebut l’esment i el patrocini de diversos organismes culturals que procedeixen de l’àmbit artístic internacional. Per a aquesta exposició que alberga la Sala Coll Alas de Gandia, després d’haver passat abans per la Biennal de Venècia, l’artista reuneix una sèrie d’obres de tall abstracte jugant amb la geometria de l’espai i que va realitzar inspirant-se en el mite grec de Aracne. Un relat que apareix en el llibre VI de les Metamorfosis d’Ovidi (segle I a. C.), que conta la història d’un desafiament i que passaria de la literatura a la iconografia amb el cèlebre quadre Las hilanderas de Velázquez (1657) que es conserva en el Museu del Prado.

En el seu conjunt, la composició i el muntatge espacial de la interpretació d’aquest mite per part de l’artista nord-americana, s’inscriu en aqueixa generació de dones artistes que han conquistat al públic a través de la bellesa sòbria i subtil de les seues fotografies, pintures i instal·lacions vinculades a un art matèric en el qual ha prevalgut el seu caràcter tridimensional realitzant environments o escultures com a fórmula creativa. En el mateix procés creatiu utilitza materials diversos que van del filferro al fil, tela, paper fet a mà, arena i tot tipus d’objectes trobats, amb ells aconsegueix una determinada configuració objectual en direcció dispersa i ascendent per a servir d’altaveu a aquelles dones dissidents del Renaixement en les quals s’ha inspirat. De fet l’artista no està interessada a recuperar el paper tradicional de la dona-esposa que tix i espera com va fer Penélope. Més aviat reflexiona i dirigeix la seua atenció sobre la tela que va teixir Aracne, aquella jove que es va atrevir a brodar els escàndols i les intrigues dels déus i a qui Atenea va convertir en aranya.

D’una banda, la contextualització de la temàtica enalteix la capacitat de les dones per a connectar entre si creant xarxes i eixir de l’aïllament de la llar. Per una altra, les figures seleccionades com a referents van lligades al coneixement, la rebel·lia i la transgressió. Així doncs, per a retornar la veu als qui van ser silenciades, Kathryn Hart recrea artísticament el testimoniatge que aquelles dones agosarades i valentes del segle XVI van deixar com estela, com van ser Lucrècia Borja, María Enríquez i Moderta Fonte, conciliant d’aquesta manera art i gènere i oposant-se a la tendència habitual en la història de l’art occidental, on el fàcil és trobar un tipus de feminitat estereotipada, heretada al llarg de els segles i on les mateixes dones, com a observadores i espectadores, contemplaven les imatges que les representaven acomodant-se a la visió masculina.

En línia amb l’art contemporani nord-americà, l’artista recorre al assemblage creant quadres a base de collage i peces escultòriques assemblades en les quals el component matèric conté un gran efecte plàstic-espacial. Mereix també esment la labor comissarial amb la qual s’ha aconseguit filar i donar narrativa a l’espai expositiu en el qual se situen les obres. A aquest efecte, l’espectacularitat de l’exposició naix de la mateixa estructura geomètrica combinatòria de les peces elaborades i dels jocs de llum i ombra que se li afigen. Precisament el control de la llum és un procediment més del que se serveix l’artista per a enlluernar i donar elegància als assemblatges alçats, de considerable grandària, amb els quals retorna la dignitat i la força a aqueixes altres veus que han sigut esborrades de la història.

D’aquesta proposta artística emergeix la necessitat de revisar el paper secundari que les dones han tingut al llarg de la història, reclamant la consideració que realment mereixen com a productores de significat. Al cap i a la fi indagar a partir de les diverses manifestacions artístiques, com va ser la dona en el passat, és preguntar-se si va poder destacar amb veu pròpia dins d’una cultura de caràcter patriarcal de reminiscències mítiques. En aqueix imaginari masculí general, on les dones són excloses de ser subjecte, va haver-hi els qui van alçar la seua veu i van reclamar visibilitat i reconeixement. Sabut és que la història immortalitza només allò que guarda coherència amb el model hegemònic i, en conseqüència, aquelles dones que no quadraven bé amb l’arquetip dona van ser considerades una anomalia o, com a molt, una anècdota d’escàs interés. D’ací la importància d’aquesta exposició que revela l’original consciència estètica de la gran artista multidisciplinària que és Kathryn Hart a través de la confrontació que manté amb si mateixa i les altres veus que vol rescatar de l’oblit. Una exposició, en definitiva, que combina la bellesa i la potencialitat amb la qual es viu a nivell global els nous temps del feminisme. ( Traduccions al final )

Amparo Zacarés Pamblanco Associaciò Valenciana de Crítics d´Art - AVCA

the other voice

Kathryn Hart, poètica compromesa

L’artista multidisciplinària Kathryn Hart, formada entre els Estats Units i Europa, compta amb una reconeguda trajectòria professional sorgida de les seues exposicions, individuals i col·lectives, en diverses parts del món. Les seues obres han sigut catalogades en el National Museum of Women in the Arts per la National Association of Women Artists i han rebut l’esment i el patrocini de diversos organismes culturals que procedeixen de l’àmbit artístic internacional. Per a aquesta exposició que alberga la Sala Coll Alas de Gandia, després d’haver passat abans per la Biennal de Venècia, l’artista reuneix una sèrie d’obres de tall abstracte jugant amb la geometria de l’espai i que va realitzar inspirant-se en el mite grec de Aracne. Un relat que apareix en el llibre VI de les Metamorfosis d’Ovidi (segle I a. C.), que conta la història d’un desafiament i que passaria de la literatura a la iconografia amb el cèlebre quadre Las hilanderas de Velázquez (1657) que es conserva en el Museu del Prado.

En el seu conjunt, la composició i el muntatge espacial de la interpretació d’aquest mite per part de l’artista nord-americana, s’inscriu en aqueixa generació de dones artistes que han conquistat al públic a través de la bellesa sòbria i subtil de les seues fotografies, pintures i instal·lacions vinculades a un art matèric en el qual ha prevalgut el seu caràcter tridimensional realitzant environments o escultures com a fórmula creativa. En el mateix procés creatiu utilitza materials diversos que van del filferro al fil, tela, paper fet a mà, arena i tot tipus d’objectes trobats, amb ells aconsegueix una determinada configuració objectual en direcció dispersa i ascendent per a servir d’altaveu a aquelles dones dissidents del Renaixement en les quals s’ha inspirat. De fet l’artista no està interessada a recuperar el paper tradicional de la dona-esposa que tix i espera com va fer Penélope. Més aviat reflexiona i dirigeix la seua atenció sobre la tela que va teixir Aracne, aquella jove que es va atrevir a brodar els escàndols i les intrigues dels déus i a qui Atenea va convertir en aranya.

D’una banda, la contextualització de la temàtica enalteix la capacitat de les dones per a connectar entre si creant xarxes i eixir de l’aïllament de la llar. Per una altra, les figures seleccionades com a referents van lligades al coneixement, la rebel·lia i la transgressió. Així doncs, per a retornar la veu als qui van ser silenciades, Kathryn Hart recrea artísticament el testimoniatge que aquelles dones agosarades i valentes del segle XVI van deixar com estela, com van ser Lucrècia Borja, María Enríquez i Moderta Fonte, conciliant d’aquesta manera art i gènere i oposant-se a la tendència habitual en la història de l’art occidental, on el fàcil és trobar un tipus de feminitat estereotipada, heretada al llarg de els segles i on les mateixes dones, com a observadores i espectadores, contemplaven les imatges que les representaven acomodant-se a la visió masculina.

En línia amb l’art contemporani nord-americà, l’artista recorre al assemblage creant quadres a base de collage i peces escultòriques assemblades en les quals el component matèric conté un gran efecte plàstic-espacial. Mereix també esment la labor comissarial amb la qual s’ha aconseguit filar i donar narrativa a l’espai expositiu en el qual se situen les obres. A aquest efecte, l’espectacularitat de l’exposició naix de la mateixa estructura geomètrica combinatòria de les peces elaborades i dels jocs de llum i ombra que se li afigen. Precisament el control de la llum és un procediment més del que se serveix l’artista per a enlluernar i donar elegància als assemblatges alçats, de considerable grandària, amb els quals retorna la dignitat i la força a aqueixes altres veus que han sigut esborrades de la història.

D’aquesta proposta artística emergeix la necessitat de revisar el paper secundari que les dones han tingut al llarg de la història, reclamant la consideració que realment mereixen com a productores de significat. Al cap i a la fi indagar a partir de les diverses manifestacions artístiques, com va ser la dona en el passat, és preguntar-se si va poder destacar amb veu pròpia dins d’una cultura de caràcter patriarcal de reminiscències mítiques. En aqueix imaginari masculí general, on les dones són excloses de ser subjecte, va haver-hi els qui van alçar la seua veu i van reclamar visibilitat i reconeixement. Sabut és que la història immortalitza només allò que guarda coherència amb el model hegemònic i, en conseqüència, aquelles dones que no quadraven bé amb l’arquetip dona van ser considerades una anomalia o, com a molt, una anècdota d’escàs interés. D’ací la importància d’aquesta exposició que revela l’original consciència estètica de la gran artista multidisciplinària que és Kathryn Hart a través de la confrontació que manté amb si mateixa i les altres veus que vol rescatar de l’oblit. Una exposició, en definitiva, que combina la bellesa i la potencialitat amb la qual es viu a nivell global els nous temps del feminisme. ( Traduccions al final )

Amparo Zacarés Pamblanco Associaciò Valenciana de Crítics d´Art - AVCA

the other voice

Kathryn Hart, comitted poetics

The multidisciplinary artist Kathryn Hart, formed between the United States and Europe, has a recognized professional trajectory arising from her exhibitions, both individual and collective, in various parts of the world. She has received the acclaim and sponsorship of many cultural organizations from the international artistic field. Her works have been cataloged at the National Museum of Women in the Arts by the National Association of Women Artists. For this exhibition housed in the Sala Coll Alas de Gandia, having passed before in part by the Venice Biennale, the artist presents a series of abstract spatial structures of architectural cut inspired by the Greek myth of Aracne. This story that appears in Book VI of Metamorphoses by Ovid (1st century BCE) tells of a challenge that would go from literature to iconography with the famous paining Las Hilanderas de Velazquez (1657) which is preserved in the Prado Museum.

As a whole, the compositions and spatial montage of the interpretation of this myth by the North American artist is part of the generation of women artists who have conquered the public through the sober and subtle beauty of tehir photographs, paintings, and installations linked to an earthy art (arte materico) in which the three-dimensional character has prevailed by making enviroments or sculptures as a creative expression. In the same creative process, she uses diverse materials ranging from wire to thread, fabric, handmade paper, sand and all kinds of found objets with which she achieves a certain configuratio of objects in a dispersed and ascending direction to serve as a loudpseaker fo those dissident Renaissance women by whom she has been inspired. The artist is not interested in recovering the traditional role of the woman-wife who knits and waits as Penelope did. Rather she ponders and turns her attention to the fabric woven by Aracne the young woman who dared to embroider the scandals and intrigues of the gods and whom Athena turned into a spider

On the one hand, contextualizing the theme enhances the capacity of women to connect with each other by creating networks and leaving the isolation of the home. On the other hand, the referent figures are linked to knowledge, rebellion and transgression. So to restore the voices of those who were silenced, Kathryn Hart artistically recreated the testimony those bold and courageous women of the sixteenth centry left behind (such as Lucrecia Borja, Maria Enriquez and Moderata Fonte), thus reconciling art and gender in this way and opposing the usual trend in the history of Western art where it is easy to find a stereotyped femininity inherited over centruries and in which women themselves, as observers and spectators, contemplated the images that represented them and accommodated the male vision In line with North American contemporary art, the artist uses montage to create collage-based paintings and assembled sculptural pieces i which the matrix component has a great spatial effect. It is also worth mentioning the curatorial work that has successfully spun and narrated the complete exhibition space. To this end, the spectacular nature of the exhibition is born from the same combinations of spatial geometries of the elaborate abstract pieces and the games of light and shadow that are added to them. Precisely controlling lights is another procedures the artist does to dazzle and give elegance to the tall and sizable assemblies with which she restores dignity and strength to those other voices that have been erased from history.

From this artistic proposal emerges the need to review the secondary role that women have had throughout history, claiming the consideration they really deserve as producers of meaning. At the end of the day, it is necessary to look at the different artistic manifestations of women in the arts and to ask whether they were able to stand out with their own voices within a patriarchal culture with mythical reminiscences. In this general male imaginary, where women are excluded from being subjects, there were those who raised their voices and demanded visibility and recognition. It is known that history immortalizes only that which is consistent with the hegemonic model and consequently those women who did not fit well with the female archetype were considered an anomaly or at most, an anecdote of little interest. Hence the importance of this exhibition that reveals the original aesthetic awareness of the great multidisciplinary artist who is Kathryn Hart through the confrontation she maintains with herself and other voices she wants to rescue from oblivion. An exhibition, in short, that combines the beauty and potentiality with which we live globally in these new times of feminism. (castellon al final)

Amparo Zacarés Pamblanco Associaciò Valenciana de Crítics d´Art - AVCA (Artist's Note: "the other voice" title was inspired from the early Western European history reference to men as "the first voice.")

the other voice

Kathryn Hart, comitted poetics

The multidisciplinary artist Kathryn Hart, formed between the United States and Europe, has a recognized professional trajectory arising from her exhibitions, both individual and collective, in various parts of the world. She has received the acclaim and sponsorship of many cultural organizations from the international artistic field. Her works have been cataloged at the National Museum of Women in the Arts by the National Association of Women Artists. For this exhibition housed in the Sala Coll Alas de Gandia, having passed before in part by the Venice Biennale, the artist presents a series of abstract spatial structures of architectural cut inspired by the Greek myth of Aracne. This story that appears in Book VI of Metamorphoses by Ovid (1st century BCE) tells of a challenge that would go from literature to iconography with the famous paining Las Hilanderas de Velazquez (1657) which is preserved in the Prado Museum.

As a whole, the compositions and spatial montage of the interpretation of this myth by the North American artist is part of the generation of women artists who have conquered the public through the sober and subtle beauty of tehir photographs, paintings, and installations linked to an earthy art (arte materico) in which the three-dimensional character has prevailed by making enviroments or sculptures as a creative expression. In the same creative process, she uses diverse materials ranging from wire to thread, fabric, handmade paper, sand and all kinds of found objets with which she achieves a certain configuratio of objects in a dispersed and ascending direction to serve as a loudpseaker fo those dissident Renaissance women by whom she has been inspired. The artist is not interested in recovering the traditional role of the woman-wife who knits and waits as Penelope did. Rather she ponders and turns her attention to the fabric woven by Aracne the young woman who dared to embroider the scandals and intrigues of the gods and whom Athena turned into a spider

On the one hand, contextualizing the theme enhances the capacity of women to connect with each other by creating networks and leaving the isolation of the home. On the other hand, the referent figures are linked to knowledge, rebellion and transgression. So to restore the voices of those who were silenced, Kathryn Hart artistically recreated the testimony those bold and courageous women of the sixteenth centry left behind (such as Lucrecia Borja, Maria Enriquez and Moderata Fonte), thus reconciling art and gender in this way and opposing the usual trend in the history of Western art where it is easy to find a stereotyped femininity inherited over centruries and in which women themselves, as observers and spectators, contemplated the images that represented them and accommodated the male vision In line with North American contemporary art, the artist uses montage to create collage-based paintings and assembled sculptural pieces i which the matrix component has a great spatial effect. It is also worth mentioning the curatorial work that has successfully spun and narrated the complete exhibition space. To this end, the spectacular nature of the exhibition is born from the same combinations of spatial geometries of the elaborate abstract pieces and the games of light and shadow that are added to them. Precisely controlling lights is another procedures the artist does to dazzle and give elegance to the tall and sizable assemblies with which she restores dignity and strength to those other voices that have been erased from history.

From this artistic proposal emerges the need to review the secondary role that women have had throughout history, claiming the consideration they really deserve as producers of meaning. At the end of the day, it is necessary to look at the different artistic manifestations of women in the arts and to ask whether they were able to stand out with their own voices within a patriarchal culture with mythical reminiscences. In this general male imaginary, where women are excluded from being subjects, there were those who raised their voices and demanded visibility and recognition. It is known that history immortalizes only that which is consistent with the hegemonic model and consequently those women who did not fit well with the female archetype were considered an anomaly or at most, an anecdote of little interest. Hence the importance of this exhibition that reveals the original aesthetic awareness of the great multidisciplinary artist who is Kathryn Hart through the confrontation she maintains with herself and other voices she wants to rescue from oblivion. An exhibition, in short, that combines the beauty and potentiality with which we live globally in these new times of feminism. (castellon al final)

Amparo Zacarés Pamblanco Associaciò Valenciana de Crítics d´Art - AVCA (Artist's Note: "the other voice" title was inspired from the early Western European history reference to men as "the first voice.")

Kathryn Hart és una artista multidisciplinària les obres de la qual estan sustentades en l’Humanisme i el Feminisme, interactuen amb l’entorn estenent la seua fisicalitat a través de l’ombra i la reflexió, jugant amb la llum, la dimensió, el gest, la línia i l’espai.

Exposa a tot el món, principalment a Nova York, Los Angeles i diversos països d’Europa.

bio

Les seues exposicions en solitari més recents inclouen el Palazzo Mora del European Cultural Centre per a la 58th Venice Biennale; School of Visual Arts (NYC); Kotlownia Galeria, Politechnika Krakowska (Krakow); Howland Cultural Center (NY); Galerie SD Szucha 8 (Warsaw); Andre Zarre Gallery, (NYC); i ArtHaus (Denver).

Les seues obres es troben en col·lección arreu del món, incloent el Palazzo Michiel i Hotel Collection de Locanda ai Santi Apostoli, Venècia, IT; el Nevada Museum of Fine Arts, Las Vegas; el Truro Center for the Arts at Castlehill (MA); el AVAPO Mestre Cancer Support Center, Venècia. Ha estat patrocinada pel European Cultural Center (2019), Council of Europe (2016), els Ministeris d’Art i Cultura de França i Polònia (2015, 2014), i les ambaixades nord-americanes (2015).

Alguns dels premis rebuts inclouen el United Nations Harmony for Peace Award (2010); Best of Show, Colorado History Museum (2010), y Best of Mixed Media, Artslant (del 2014 al 2018, cada any).

Académicament, Kathryn Hart és Bachelor of Arts per la Boston University; Master BA, University of Texas at Arlington; i ha ampliat estudis en la School of Visual Arts, NYC, la European Cultural Academy (Venice) i la City of London Polytechnic.

Les seues obres es poden trobar en col·leccions publiques d’EUA i Europa, així com galeries i col·leccions privades. El seu treball està catalogat en el National Museum of Women in the Arts per la National Association of Women Artists.

Viu i treballa en Colorado (USA).

translations pg 32

Kathryn Hart és una artista multidisciplinària les obres de la qual estan sustentades en l’Humanisme i el Feminisme, interactuen amb l’entorn estenent la seua fisicalitat a través de l’ombra i la reflexió, jugant amb la llum, la dimensió, el gest, la línia i l’espai.

Exposa a tot el món, principalment a Nova York, Los Angeles i diversos països d’Europa.

bio

Les seues exposicions en solitari més recents inclouen el Palazzo Mora del European Cultural Centre per a la 58th Venice Biennale; School of Visual Arts (NYC); Kotlownia Galeria, Politechnika Krakowska (Krakow); Howland Cultural Center (NY); Galerie SD Szucha 8 (Warsaw); Andre Zarre Gallery, (NYC); i ArtHaus (Denver).

Les seues obres es troben en col·lección arreu del món, incloent el Palazzo Michiel i Hotel Collection de Locanda ai Santi Apostoli, Venècia, IT; el Nevada Museum of Fine Arts, Las Vegas; el Truro Center for the Arts at Castlehill (MA); el AVAPO Mestre Cancer Support Center, Venècia. Ha estat patrocinada pel European Cultural Center (2019), Council of Europe (2016), els Ministeris d’Art i Cultura de França i Polònia (2015, 2014), i les ambaixades nord-americanes (2015).

Alguns dels premis rebuts inclouen el United Nations Harmony for Peace Award (2010); Best of Show, Colorado History Museum (2010), y Best of Mixed Media, Artslant (del 2014 al 2018, cada any).

Académicament, Kathryn Hart és Bachelor of Arts per la Boston University; Master BA, University of Texas at Arlington; i ha ampliat estudis en la School of Visual Arts, NYC, la European Cultural Academy (Venice) i la City of London Polytechnic.

Les seues obres es poden trobar en col·leccions publiques d’EUA i Europa, així com galeries i col·leccions privades. El seu treball està catalogat en el National Museum of Women in the Arts per la National Association of Women Artists.

Viu i treballa en Colorado (USA).

1

Sala Coll Alas

1

Sala Coll Alas

2

2

3

4

3

4

5

6

5

6

7

8

7

8

10

9

11

10

9

11

12

13

12

13

14

15

14

15

16

17

16

17

1// SELF POSSESED SITE-SPECIFIC INSTALLATION: 375x605x 405 cm. _FILFERRO, RESINA, VIDRE, LLUMS, OMBRES, CORDA, PAPER FET A MÀ, FUSTA, AIGUA DE MAR, SORRA I OBJECTES TROBATS.

2// SELF POSSESED: 375x605x 405 cm. _FILFERRO, RESINA, VIDRE, LLUMS, OMBRES, CORDA, PAPER FET A MÀ, FUSTA, AIGUA DE MAR, SORRA

I OBJECTES TROBATS.

3// DREAM 7.16: 76.2x104.1x10.2 cm. _FILFERRO, CORDA, ARPILLERA I OBJECTES SUSPESOS EN UN MARC. // SELF POSSESSED PART DEL SOSTRE _FILFERRO, CADENA, ARENA, LATEX, CAUTXÚ, NYLON, OBJECTS TROBATS

4// INSTAL·LACIÓ PART MITJA I FONS DE LA SALA 5// NEW DAWN SCULPTURES: FIBRA DE VIDRE, FILFERRO, RESINA OSSOS, LLUMS I OMBRES

6// CODA: 165x107.183cm. _FILFERRO, RESINA, VIDRE, LLUMS, OMBRES, CORDA, PIGMENTS, LLUMS, OMBRES I OBJECTES TROBATS.

7// MOTHER TONGUE: 160x61x25.4cm: _TÈCNICA MIXTA, FILFERRO, OMBRES I OBJECTES TROBATS.

FOTOS AL FONS: SPINE 8: 137.1x94.1 cm. FOTOGRAFIA: IMPRESSIÓ SOBRE PLACA D’ALUMINI.

8// MOTHER TONGUE: 160x61x25.4cm: _TÈCNICA MIXTA, FILFERRO, OMBRES I OBJECTES TROBATS. 9// NEW DAWN SCULPTURES: _FIBRA DE VIDRE, FILFERRO, RESINA OSSOS, LLUMS I OMBRES. ( foto de Jordi Estevan) 10// NEW DAWN SCULPTURES BRILLANT EN LA OBSCURITAT: _FIBRA DE VIDRE, FILFERRO, RESINA OSSOS, LLUMS I OMBRES.

11// NEW DAWN SCULPTURES PROJECCIÓ D’OMBRES A LA GALERIA: _FIBRA DE VIDRE, FILFERRO, RESINA OSSOS, LLUMS I OMBRES. 12// SELF POSSESED: 375x605x 405 cm. _FILFERRO, RESINA, VIDRE, LLUMS, OMBRES, CORDA, PAPER FET A MÀ, FUSTA, AIGUA DE MAR, SORRA

I OBJECTES TROBATS.

13// SELF POSSESSED (DETALL)

18

Imatges

FOTOS SPINE 8: 137,1 x 94,1 cm , BONES 2: 137,1x94,1cm AND CODA

14// NEW DAWN SCULPTURES: _FIBRA DE VIDRE, FILFERRO, RESINA OSSOS, LLUMS I OMBRES.

UNBRIDLED MUTATION NO5 AL FONS: 112X152,4cm TÈCNICA MIXTA/ TINTA SOBRE PAPER DE 300gr

15//GALERIA FOTOS: VERTEBRAE AND RIBS 2ª1 137,1 X 91,4cm SPINE 5: 91,4x137.1cm

16// CODA:( DETALL) 165x107.183cm. _FILFERRO, RESINA, VIDRE, LLUMS, OMBRES, CORDA, PIGMENTS, LLUMS, OMBRES I OBJECTES TROBATS.

17// SELF POSSESSED (DETALL) 18// GALERIA FOTOS SPINE 8: 137,1 x 94,1 cm , BONES 2: 137,1x94,1cm AND CODA

1// SELF POSSESED SITE-SPECIFIC INSTALLATION: 375x605x 405 cm. _FILFERRO, RESINA, VIDRE, LLUMS, OMBRES, CORDA, PAPER FET A MÀ, FUSTA, AIGUA DE MAR, SORRA I OBJECTES TROBATS.

2// SELF POSSESED: 375x605x 405 cm. _FILFERRO, RESINA, VIDRE, LLUMS, OMBRES, CORDA, PAPER FET A MÀ, FUSTA, AIGUA DE MAR, SORRA

I OBJECTES TROBATS.

3// DREAM 7.16: 76.2x104.1x10.2 cm. _FILFERRO, CORDA, ARPILLERA I OBJECTES SUSPESOS EN UN MARC. // SELF POSSESSED PART DEL SOSTRE _FILFERRO, CADENA, ARENA, LATEX, CAUTXÚ, NYLON, OBJECTS TROBATS

4// INSTAL·LACIÓ PART MITJA I FONS DE LA SALA 5// NEW DAWN SCULPTURES: FIBRA DE VIDRE, FILFERRO, RESINA OSSOS, LLUMS I OMBRES

6// CODA: 165x107.183cm. _FILFERRO, RESINA, VIDRE, LLUMS, OMBRES, CORDA, PIGMENTS, LLUMS, OMBRES I OBJECTES TROBATS.

7// MOTHER TONGUE: 160x61x25.4cm: _TÈCNICA MIXTA, FILFERRO, OMBRES I OBJECTES TROBATS.

FOTOS AL FONS: SPINE 8: 137.1x94.1 cm. FOTOGRAFIA: IMPRESSIÓ SOBRE PLACA D’ALUMINI.

8// MOTHER TONGUE: 160x61x25.4cm: _TÈCNICA MIXTA, FILFERRO, OMBRES I OBJECTES TROBATS. 9// NEW DAWN SCULPTURES: _FIBRA DE VIDRE, FILFERRO, RESINA OSSOS, LLUMS I OMBRES. ( foto de Jordi Estevan) 10// NEW DAWN SCULPTURES BRILLANT EN LA OBSCURITAT: _FIBRA DE VIDRE, FILFERRO, RESINA OSSOS, LLUMS I OMBRES.

11// NEW DAWN SCULPTURES PROJECCIÓ D’OMBRES A LA GALERIA: _FIBRA DE VIDRE, FILFERRO, RESINA OSSOS, LLUMS I OMBRES. 12// SELF POSSESED: 375x605x 405 cm. _FILFERRO, RESINA, VIDRE, LLUMS, OMBRES, CORDA, PAPER FET A MÀ, FUSTA, AIGUA DE MAR, SORRA

I OBJECTES TROBATS.

13// SELF POSSESSED (DETALL)

18

Imatges

FOTOS SPINE 8: 137,1 x 94,1 cm , BONES 2: 137,1x94,1cm AND CODA

14// NEW DAWN SCULPTURES: _FIBRA DE VIDRE, FILFERRO, RESINA OSSOS, LLUMS I OMBRES.

UNBRIDLED MUTATION NO5 AL FONS: 112X152,4cm TÈCNICA MIXTA/ TINTA SOBRE PAPER DE 300gr

15//GALERIA FOTOS: VERTEBRAE AND RIBS 2ª1 137,1 X 91,4cm SPINE 5: 91,4x137.1cm

16// CODA:( DETALL) 165x107.183cm. _FILFERRO, RESINA, VIDRE, LLUMS, OMBRES, CORDA, PIGMENTS, LLUMS, OMBRES I OBJECTES TROBATS.

17// SELF POSSESSED (DETALL) 18// GALERIA FOTOS SPINE 8: 137,1 x 94,1 cm , BONES 2: 137,1x94,1cm AND CODA

castellano

the other voice

Kathryn Hart, poética comprometida

La artista multidisciplinar Kathryn Hart, formada entre Estados Unidos y Europa, cuenta con una reconocida trayectoria professional surgi-da de sus exposiciones, individuales y colectivas, en diversas partes del mundo. Sus obras han sido catalogadas en el National Museum of Women in the Arts por la National Association of Women Artists y han recibido la mención y el patrocinio de varios organismos culturales que proceden del ámbito artístico internacional. Para esta exposición que alberga la Sala Coll Alas de Gandía, tras haber pasado antes por la Bienal de Venecia, la artista reúne una serie de obras de corte abstracto jugando con lo geométrico del espacio expositivo que realizó inspi-rándose en el mito griego de Aracne. Un relato que aparece en el libro VI de las Metamorfosis de Ovidio (siglo I a. C.), que cuenta la historia de un desafío y que pasaría de la literatura a la iconografía con el célebre cuadro Las hilanderas de Velázquez (1657) que se conserva en el Museo del Prado.

En su conjunto, la composición y el montaje espacial de la interpretación de este mito por parte de la artista norteamericana, se inscribe en esa generación de mujeres artistas que han conquistado al público a través de la belleza sobria y sutil de sus fotografías, pinturas e instalaciones vinculadas a un arte matérico en el que ha prevalecido su carácter tridimensional realizando environments o esculturas como fórmula creativa. En el mismo proceso creativo utiliza materiales diversos que van del alambre al hilo, tela, papel hecho a mano, arena y todo tipo de objetos encontrados, con ellos consigue una determinada configuración objetual en dirección dispersa y ascendente para servir de altavoz a aquellas mujeres disidentes del Renacimiento en las que se ha inspirado. De hecho la artista no está interesada en recuperar el papel tra-dicional de la mujer-esposa que teje y espera como hizo Penélope. Más bien reflexiona y dirige su atención sobre la tela que tejió Aracne, aquella joven que se atrevió a bordar los escándalos y las intrigas de los dioses y a quien Atenea convirtió en araña.

Por una parte, la contextualización de la temática ensalza la capacidad de las mujeres para conectar entre sí creando redes y salir del ais-lamento del hogar. Por otra, las figuras seleccionadas como referentes van ligadas al conocimiento, la rebeldía y la transgresión. Así pues, para devolver la voz a quienes fueron silenciadas, Kathryn Hart recrea artísticamente el testimonio que aquellas mujeres osadas y valientes del siglo XVI dejaron tras de sí, como fueron Lucrecia Borja, María Enríquez y Moderta Fonte, conciliando de este modo arte y género y opo-niéndose a la tendencia habitual en la historia del arte occidental, donde lo fácil es encontrar un tipo de feminidad estereotipada, heredada a lo largo de los siglos y donde las mismas mujeres, como observadoras y espectadoras, contemplaban las imágenes que las representaban acomodándose a la visión masculina.

En línia con el arte contemporáneo norteamericano, la artista recurre al assemblage creando cuadros a base de collage y piezas escultó-ricas ensambladas en las que el componente matérico contiene un gran efecto plástico-espacial. Merece también mención la labor comisarial con la que se ha conseguido hilar y dar narrativa al espacio expositivo en el que se ubican las obras. A tal efecto, la espectacularidad de la exposición nace de la misma estructura geométrica combinatoria de las piezas elaboradas y de los juegos de luz y sombra que se le añaden. Precisamente el control de la luz es un procedimiento más del que se sirve la artista para deslumbrar y dar elegancia a los assam-blages alzados, de considerable tamaño, con los que devuelve dignidad y fuerza a esas otras voces que han sido borradas de la historia.

De esta propuesta artística emerge la necesidad de revisar el papel secundario que las mujeres han tenido a lo largo de la historia, reclaman-do la consideración que realmente merecen como productoras de significado. Al fin y al cabo indagar a partir de las diversas manifestacio-nes artísticas, cómo fue la mujer en el pasado, es preguntarse si pudo destacar con voz propia dentro de una cultura de carácter patriarcal de reminiscencias míticas. En ese imaginario masculino general, donde las mujeres son excluídas de ser sujeto, hubo quienes alzaron su voz y reclamaron visibilidad y reconocimiento. Sabido es que la historia inmortaliza solo aquello que guarda coherencia con el modelo hegemónico y, en consecuencia, aquellas mujeres que no cuadraban bien con el arquetipo mujer fueron consideradas una anomalía o, como mucho, una anécdota de escaso interés. De ahí la importancia de esta exposición que revela la original conciencia estética de la gran artista multidisci-plinar que es Kathryn Hart a través de la confrontación que mantiene consigo misma y las otras voces que quiere rescatar del olvido.

Una exposición, en definitiva, que combina la belleza y la potencialidad con la que se vive a nivel global los nuevos tiempos del feminismo.

Amparo Zacarés Pamblanco Associaciò Valenciana de Crítics d´Art - AVCA

castellano

the other voice

Kathryn Hart, poética comprometida

La artista multidisciplinar Kathryn Hart, formada entre Estados Unidos y Europa, cuenta con una reconocida trayectoria professional surgi-da de sus exposiciones, individuales y colectivas, en diversas partes del mundo. Sus obras han sido catalogadas en el National Museum of Women in the Arts por la National Association of Women Artists y han recibido la mención y el patrocinio de varios organismos culturales que proceden del ámbito artístico internacional. Para esta exposición que alberga la Sala Coll Alas de Gandía, tras haber pasado antes por la Bienal de Venecia, la artista reúne una serie de obras de corte abstracto jugando con lo geométrico del espacio expositivo que realizó inspi-rándose en el mito griego de Aracne. Un relato que aparece en el libro VI de las Metamorfosis de Ovidio (siglo I a. C.), que cuenta la historia de un desafío y que pasaría de la literatura a la iconografía con el célebre cuadro Las hilanderas de Velázquez (1657) que se conserva en el Museo del Prado.

En su conjunto, la composición y el montaje espacial de la interpretación de este mito por parte de la artista norteamericana, se inscribe en esa generación de mujeres artistas que han conquistado al público a través de la belleza sobria y sutil de sus fotografías, pinturas e instalaciones vinculadas a un arte matérico en el que ha prevalecido su carácter tridimensional realizando environments o esculturas como fórmula creativa. En el mismo proceso creativo utiliza materiales diversos que van del alambre al hilo, tela, papel hecho a mano, arena y todo tipo de objetos encontrados, con ellos consigue una determinada configuración objetual en dirección dispersa y ascendente para servir de altavoz a aquellas mujeres disidentes del Renacimiento en las que se ha inspirado. De hecho la artista no está interesada en recuperar el papel tra-dicional de la mujer-esposa que teje y espera como hizo Penélope. Más bien reflexiona y dirige su atención sobre la tela que tejió Aracne, aquella joven que se atrevió a bordar los escándalos y las intrigas de los dioses y a quien Atenea convirtió en araña.

Por una parte, la contextualización de la temática ensalza la capacidad de las mujeres para conectar entre sí creando redes y salir del ais-lamento del hogar. Por otra, las figuras seleccionadas como referentes van ligadas al conocimiento, la rebeldía y la transgresión. Así pues, para devolver la voz a quienes fueron silenciadas, Kathryn Hart recrea artísticamente el testimonio que aquellas mujeres osadas y valientes del siglo XVI dejaron tras de sí, como fueron Lucrecia Borja, María Enríquez y Moderta Fonte, conciliando de este modo arte y género y opo-niéndose a la tendencia habitual en la historia del arte occidental, donde lo fácil es encontrar un tipo de feminidad estereotipada, heredada a lo largo de los siglos y donde las mismas mujeres, como observadoras y espectadoras, contemplaban las imágenes que las representaban acomodándose a la visión masculina.

En línia con el arte contemporáneo norteamericano, la artista recurre al assemblage creando cuadros a base de collage y piezas escultó-ricas ensambladas en las que el componente matérico contiene un gran efecto plástico-espacial. Merece también mención la labor comisarial con la que se ha conseguido hilar y dar narrativa al espacio expositivo en el que se ubican las obras. A tal efecto, la espectacularidad de la exposición nace de la misma estructura geométrica combinatoria de las piezas elaboradas y de los juegos de luz y sombra que se le añaden. Precisamente el control de la luz es un procedimiento más del que se sirve la artista para deslumbrar y dar elegancia a los assam-blages alzados, de considerable tamaño, con los que devuelve dignidad y fuerza a esas otras voces que han sido borradas de la historia.

De esta propuesta artística emerge la necesidad de revisar el papel secundario que las mujeres han tenido a lo largo de la historia, reclaman-do la consideración que realmente merecen como productoras de significado. Al fin y al cabo indagar a partir de las diversas manifestacio-nes artísticas, cómo fue la mujer en el pasado, es preguntarse si pudo destacar con voz propia dentro de una cultura de carácter patriarcal de reminiscencias míticas. En ese imaginario masculino general, donde las mujeres son excluídas de ser sujeto, hubo quienes alzaron su voz y reclamaron visibilidad y reconocimiento. Sabido es que la historia inmortaliza solo aquello que guarda coherencia con el modelo hegemónico y, en consecuencia, aquellas mujeres que no cuadraban bien con el arquetipo mujer fueron consideradas una anomalía o, como mucho, una anécdota de escaso interés. De ahí la importancia de esta exposición que revela la original conciencia estética de la gran artista multidisci-plinar que es Kathryn Hart a través de la confrontación que mantiene consigo misma y las otras voces que quiere rescatar del olvido.

Una exposición, en definitiva, que combina la belleza y la potencialidad con la que se vive a nivel global los nuevos tiempos del feminismo.

Amparo Zacarés Pamblanco Associaciò Valenciana de Crítics d´Art - AVCA

Kathryn Hart es una artista multidisciplinar cuyas obras están sustentadas en el Humanismo yelFemnsmo.Susobrasnteractúanconelentorno,extendendosufisicalidad atravésde lasombraylareflexión, jugando conlaluz,ladmensón,elgesto,lalíneayelespaco.

She exhibits worldwide, primarily in New York City, Los Angeles and Europe. Recent solo exhibitions include Palazzo Mora for the European Cultural Centre with the 58th Venice Biennale; School of Visual Arts (NYC); Kotlownia Galeria, Politechnika Krakowska (Krakow); Howland Cultural Center (NY); Galerie SD Szucha 8 (Warsaw); Andre Zarre Gallery, (NYC); and ArtHaus (Denver).

Expone en todo el mundo, principalmente en Nueva York, Europa y Los Ángeles.

Sus exposiciones en solitario más recientes incluyen el Palazzo Mora del European Cultural Centre para la 58th Venice Biennale; School of Visual Arts (NYC); Kotlownia Galeria, Politechnika Krakowska (Krakow); Howland Cultural Center (NY); Galerie SD Szucha 8 (Warsaw); Andre Zarre Gallery, (NYC); y ArtHaus (Denver).

Hart’s artwork is in public and private collections worldwide, including Palazzo Michiel and the Hotel Collection of Locanda ai Santi Apostoli, Venice, IT; So. Nevada Museum of Fine Arts, Las Vegas; the Truro Center for the Arts at Castlehill (MA); AVAPO Mestre Cancer Support Center, Venice. Her work is archived in the National Museum of Women in the Arts with the National Association of Women Artists. She has received sponsorships from the European Cultural Center (2019), Council of Europe (2016), the Ministries of Art and Culture of France and Poland (2015, 2014), and the US Embassies (2015).

Select awards include the United Nations Harmony for Peace Award (2010); Best of Show, Colorado History Museum (2010), and Best of Mixed Media, Artslant (2014-2018, each year).

Kathryn Hart holds a B.A., Boston U.; an MBA, U. of Texas at Arlington; and has extended studies in art from the School of Visual Arts, NYC, the European Cultural Academy (Venice), and the City of London Polytechnic.

Hart lives and works in Colorado.

http://www.kathryndhart.com

bio castellano

bio english

Kathryn Hart is an interdisciplinary artist whose works are underpinned in Humanism and Feminism. She makes works bigger than their physicality using shadow, reflection, light, dimension, gesture, line and space. Her pieces interact with their environments.

Las obras de Kathryn Hart se encuentran en colecciones públicas y privadas de diferentes paises del mundo, incluyendo el Palazzo Michiel y Hotel Collection de Locanda ai Santi Apostoli, Venice, IT; el Nevada Museum of Fine Arts, Las Vegas; el Truro Center for the Arts at Castlehill (MA); el AVAPO Mestre Cancer Support Center, Venecia. Su trabajo está catalogado en el National Museum of Women in the Arts en la National Association of Women Artists. Ha sido patrocinada por el European Cultural Center (2019), Council of Europe (2016), los Ministerios de Arte y Cultura de Francia y Polonia (2015, 2014), y las embajadas norteamericanas (2015).

Algunos de los premios concedidos incluyen United Nations Harmony for Peace Award (2010); Best of Show, Colorado History Museum (2010), y Best of Mixed Media, Artslant (del 2014 al 2018, cada año).

Académicamente, Kathryn Hart es Bachelor of Arts por la Boston University; Master BA, University of Texas at Arlington; y ha ampliado estudios en la School of Visual Arts, NYC, la European Cultural Academy (Venice), y la City of London Polytechnic.

Vive y trabaja en Colorado (USA).

Kathryn Hart es una artista multidisciplinar cuyas obras están sustentadas en el Humanismo yelFemnsmo.Susobrasnteractúanconelentorno,extendendosufisicalidad atravésde lasombraylareflexión, jugando conlaluz,ladmensón,elgesto,lalíneayelespaco.

She exhibits worldwide, primarily in New York City, Los Angeles and Europe. Recent solo exhibitions include Palazzo Mora for the European Cultural Centre with the 58th Venice Biennale; School of Visual Arts (NYC); Kotlownia Galeria, Politechnika Krakowska (Krakow); Howland Cultural Center (NY); Galerie SD Szucha 8 (Warsaw); Andre Zarre Gallery, (NYC); and ArtHaus (Denver).

Expone en todo el mundo, principalmente en Nueva York, Europa y Los Ángeles.

Sus exposiciones en solitario más recientes incluyen el Palazzo Mora del European Cultural Centre para la 58th Venice Biennale; School of Visual Arts (NYC); Kotlownia Galeria, Politechnika Krakowska (Krakow); Howland Cultural Center (NY); Galerie SD Szucha 8 (Warsaw); Andre Zarre Gallery, (NYC); y ArtHaus (Denver).

Hart’s artwork is in public and private collections worldwide, including Palazzo Michiel and the Hotel Collection of Locanda ai Santi Apostoli, Venice, IT; So. Nevada Museum of Fine Arts, Las Vegas; the Truro Center for the Arts at Castlehill (MA); AVAPO Mestre Cancer Support Center, Venice. Her work is archived in the National Museum of Women in the Arts with the National Association of Women Artists. She has received sponsorships from the European Cultural Center (2019), Council of Europe (2016), the Ministries of Art and Culture of France and Poland (2015, 2014), and the US Embassies (2015).

Select awards include the United Nations Harmony for Peace Award (2010); Best of Show, Colorado History Museum (2010), and Best of Mixed Media, Artslant (2014-2018, each year).

Kathryn Hart holds a B.A., Boston U.; an MBA, U. of Texas at Arlington; and has extended studies in art from the School of Visual Arts, NYC, the European Cultural Academy (Venice), and the City of London Polytechnic.

Hart lives and works in Colorado.

http://www.kathryndhart.com

bio castellano

bio english

Kathryn Hart is an interdisciplinary artist whose works are underpinned in Humanism and Feminism. She makes works bigger than their physicality using shadow, reflection, light, dimension, gesture, line and space. Her pieces interact with their environments.

Las obras de Kathryn Hart se encuentran en colecciones públicas y privadas de diferentes paises del mundo, incluyendo el Palazzo Michiel y Hotel Collection de Locanda ai Santi Apostoli, Venice, IT; el Nevada Museum of Fine Arts, Las Vegas; el Truro Center for the Arts at Castlehill (MA); el AVAPO Mestre Cancer Support Center, Venecia. Su trabajo está catalogado en el National Museum of Women in the Arts en la National Association of Women Artists. Ha sido patrocinada por el European Cultural Center (2019), Council of Europe (2016), los Ministerios de Arte y Cultura de Francia y Polonia (2015, 2014), y las embajadas norteamericanas (2015).

Algunos de los premios concedidos incluyen United Nations Harmony for Peace Award (2010); Best of Show, Colorado History Museum (2010), y Best of Mixed Media, Artslant (del 2014 al 2018, cada año).

Académicamente, Kathryn Hart es Bachelor of Arts por la Boston University; Master BA, University of Texas at Arlington; y ha ampliado estudios en la School of Visual Arts, NYC, la European Cultural Academy (Venice), y la City of London Polytechnic.

Vive y trabaja en Colorado (USA).

exposició

5

8

1

6

2

1_Kathryn Hart amb Rosa Mascarell 2_Amb autoritats municiplas 3_Amb Lluís Romero y Erika Landfors 4_Amb professores d’Art 5,6,7_Muntatge a l’espai 8_Ubicació Plaça Escoles Pies 9_Inauguració 10_Amb alumnat de secundaria

3

4

7

10

9

exposició

5

8

1

6

2

1_Kathryn Hart amb Rosa Mascarell 2_Amb autoritats municiplas 3_Amb Lluís Romero y Erika Landfors 4_Amb professores d’Art 5,6,7_Muntatge a l’espai 8_Ubicació Plaça Escoles Pies 9_Inauguració 10_Amb alumnat de secundaria

3

4

7

10

9

Kathryn Hart - inauguration

Kathryn Hart - the other voice

23 Gener- 20 Març_2020 Març_2020 Sala Coll Alas_ Gandia Exposició // //

Catàleg //

Or Organtiza_ gantiza_

© Del text: Amparo Zacarés ©Fotografies: Jordi Estevan Boro Mañ Fernando Rincon' Kathryn Hart

AJUN AJUNT TAMEN AMENT T DE GANDIA GANDIA / Departament Depar tament de Cultur Cultura a Coor Coordinador_ dinador_

Lluís Romero Romero Comissària_

Rosa Mascarell Mascarell Assistents de coordinació coordinació i muntatge_

Vicent Peris Peris Sílvia Martínez Martínez Ferr erran an Mascarell Mascarell Amanda Cerdà Cerdà

Traduccions_

Rosa Mascarell Amanda Cerdà Correcció lingüística_

Inmaculada Canet Disseny i maquetació_

Gemma Moltó Impressió_

Ducal Impressors Dipòsit legal_ V-700-2020

Kathryn Hart

the other • voice

� 111t111 AJUNTAMENT DE GANDIA Cultur;1