Issuu on Google+

Kassim Carceller i Esteban


Contingut Pròleg

9

1. Introducció

11

2. Definició i origen del carnestoltes

17

3. La festa prohibida

21

4. El carnestoltes de la Mata 4.1 Importància i organització de la festa

29 29

5. L’Onso

37 37 47 67

5.2 L’Onso de principis del s. xx 5.3 Origen de la festa 5.4 L’Onso de principis del s. xxi: adaptació de la festa als nous temps 6. Gastronomia carnestoltesca 6.1 Les pilotes 6.2 Caritat amb els pobres

82 93 95 103


7. Cants, disfresses i paròdies 7.1 Albades 7.2 Disfressades i disfressats pel poble

109 109 117

7.3 La gitanada

120

7.4 Enterrament de la sardina

133

8. Bureo de carnestoltes 8.1 Organització dels bureos 8.2 Comença la festa 8.3 El tiberi i la beguda 8.4 Entreteniment: cosa de jocs i balls 8.5 La tornada a casa 8.6 Etapa de la decadència

135 136 143 144 147 161 164

Glossari

167

Relació de segles

173

Agraïments

175

Bibliografia

177


4. El carnestoltes de la Mata

4

El carnestoltes de la Mata

4.1 Importància i organització de la festa L’any 1561, el valencià Andreu Martí i Pineda, en el seu poema «Els consells a un gran amic», parla del carnestoltes com una de les festes més importants de l’any en l’antic Regne de València. A la Mata, a xx. Pues… el carnaval i ja venie la Quaresma. El dia de carnestoltes és l’Onso. Se fee pa rader dia de carnestoltes, el tercer dia. Ui, que festa més grossa!

Josefina Pitarch Calvo (1922)

Els tres dies eren dies de festa. Diumenge, dilluns i dimarts feem festa.

Ramona Bono Royo (1926)

29


30

L’Onso i el carnestoltes de la Mata

Com devem interpretar que el carnestoltes durara tres dies i que a la Mata només en dedicaren dos a les festes patronals? Quin valor atorgaven els veïns a cadascuna d’aquestes celebracions? El carnestoltes va quedar tan malmès amb la dictadura que ha sigut impossible conèixer la programació dels actes al llarg dels tres dies de festa. festivitat més lúdica i amb més activitats de l’any, a excepció de s’entenien d’una manera molt diferent a la d’avui dia. El carnestolen què la plaça o la taverna feien d’àgora local. Allà es reunia la gent i prenia decisions. No era important ajustar les activitats a un la comunitat local.

Home, a lo millor feien una comàdia.

Ricardo Zapater Gimeno (1921)

S’intueix que, a diferència de la majoria de festes, en aquesta no hi havia majoralies, almenys durant els períodes de censura. Més bé


4. El carnestoltes de la Mata

existia un grup d’apassionats pel carnestoltes —format quasi sempre per la mateixa gent— que acostumava a organitzar la festivitat des de la semiclandestinitat. Eren casi sempre els mateixos...

Juan José Carbó Tallada (1916)

Abans de la guerra civil, en aquest grup d’organitzadors estava Lorenzo del Placet, Pasqual de Manta de Corda entre d’altres. Tots ells nascuts entre l’últim quart del s. xix i els primers anys del s. xx.

4.1.1 Dijous llarder o gras

A la Mata, el carnestoltes començava dijous llarder. Aquest dia ja es menjaven pilotes. També era freqüent que les xiquetes i els xiquets s’entretingueren als jocs de l’Olla i la Mel. El dijous ja feen el puxero.

Matilde García Pitarch (1922)

31


32

L’Onso i el carnestoltes de la Mata

El dijous abans, que aquí [a Barcelona] és dijous gras. El dijous gras que aquí és el dia de la truita, «jueves lardero, pelotas al puchero». I pal dijous ja se feen les pilotes i después se minjaen el dijous i el dia de carnestoltes.

Rosario García García (1940)

4.1.2 Diumenge

era l’únic dia que el treballador podia gaudir al cent per cent. També es dinava pilotes i, com era costum, hi havia sessió de ball a les tavernes o bé a la plaça. El diumenge farien jugar a baralla i coses d’eixes. Tot eren coses de poca importància. Pa carnestoltes i molts domenges se fee ball a ca Jomet, que tenie l’armonio. Anaem a ballar allí o a la plaça. Mon cunyat tocave l’acurdió i Esteve, la guitarra. I a casa Raboso també.

Ramona Bono Royo (1926)


4. El carnestoltes de la Mata

Home,

claro,

sí.

A

carnestoltes

i

tots

los

domenges i això, n’hi havie un salón on feen el ball i tocaven un acordión, una guitarra o un laúd o lo que sigue. Ere l’única festa que n’hi havie pa la joventut.

Ramón Monserrat Roselló (1928)

Durant el carnestoltes, part de la població es disfressava i anava transvestida pel carrer bambant en quadrilla. Probablement, diumenge (que era el dia festiu per excel·lència) era el dia en què més gent participava.

4.1.3 Dilluns

Dissortadament, no se sap res de l’activitat lúdica i festiva del dilluns de carnestoltes. Es coneix que en altres municipis aquest dia l’activitat descendia considerablement en relació a la del diumenge. fins que esgotaven les forces. El més comú era que fadrins o gent jove fera balls i danses al carrer organitzats en rues o cercaviles.

33


34

L’Onso i el carnestoltes de la Mata

4.1.4 Dimarts

El dimarts era el dia gros: a les cases es dinava novament pilotes. Per la vesprada, al poble es feia l’Onso i la gitanada, mentre que als masos s’organitzava bureo.

Foto antiga de la Mata


4. El carnestoltes de la Mata

Solie ser festa ixe dia i la gent anava al bar a jugar al guinyot, a la bresca i al truc.

Marcos Carceller Fabregat (1934) La gent die [pel matí]: me’n vaig a per aigua perquè per la vesprà vindrà l’Onso.

Violeta Guardiola Gasulla (1935)

4.1.5 Dimecres de cendra

la guerra també es va celebrar l’enterrament de la sardina. Aquest era l’acte amb què es tancava el carnestoltes, tot i que aquest dia ja no es considerava festiu.

35


"RVFTUMMJCSFEBTTBJHVTQFSNFUSËFOEJOTBSWPTFOMFOJH NËUJDBGFTUBEFM0OTPEFMB.BUB FMT1PSUT SFDVQFSBEB FMEFTQSÏTEFNÏTEFDJORVBOUBBOZTEFGPTDTJMFODJ %FTDPCSJSFVFMTFVJORVJFUBOUPSJHFOJDPOFJYFSFVBMUSFT GFTUFTEFTBQBSFHVEFTGBNPMUEFUFNQT DPNBSBMFTNJT UFSJPTFT(JUBOBEFTPFMCVSFPEFDBSOBWBM "NÏT QPESFVTFOUJSMBWFVEFWJOUJTJTQFSTPOFTRVFFY QMJRVFO MFT TFVFT WJWÒODJFT QFSTPOBMT TPCSF BRVFTUFT J BMUSFTGFTUJWJUBUTEFMDBSOFTUPMUFTEFMTFVQPCMF "RVFTUBPCSBQSFTFOUBVOBNJEBEFMMFUSBNÏTHSBORVFMB EBMUSFTUSFCBMMTEBTTBJH 2VJNJMMPSOFYQMJDBFMQFSRVÒÏTMBNFVBJBJB7JPMFUB Manyo, has de fer la lletra gran perquè si no, els vells no ho podrem llegir.

$PMrMBCPSFO "TTPDJBDJØ $PNJTTJØEF $BSSBTRVFUBEFMB GFTUFTEF HVBJUB MB.BUB "KVOUBNFOUEFMB.BUB

*4#/




Mostra del llibre: "L'Onso i el carnestoltes de la Mata (els Ports)" de Kassim Carceller