Page 31

EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

> DES CARTES MAUDITES

Esclerosi Carles Jove i Buxeda

Els silencis mediàtics del 2010 Observatori Crític dels Mitjans

L

’esclerosi és un dels pitjors mals que poden afectar a la política, també al pensament. La cosificació n’és una de les causes –o un dels efectes, no ho sabria dir–, i consiteix en concebre com a coses el que són relacions socials dinàmiques i canviants. Els darrers dies ho hem pogut observar a bastament quan es parla de «democràcia», «legitimitat», «representació», «reforma», «revolució», etc. Entenc que tots aquest són conceptes de relacions i processos, en abstracte, i no pas noms que designen objectes concrets. La «democràcia», per exemple, no és això o allò altre, sinó un concepte general sobre el procès de presa de decisions de manera comunitària; així, atacar la democràcia parlamentària no és atacar «la» democràcia, sinó un model, de la mateixa manera que l’assambleària tampoc és «la» democràcia, sinó un possible model. També la «legitimitat» o la «representació» són relacions i no objectes: no és el càrrec el que impregna l’acció o la decisió de legitimitat o representativitat, sinó que és una relació assertiva i recíproca entre representat i representat la que defineix si l’actuació és legítima o representativa. No obstant, en la nostra activitat diària tendim a cosificar els conceptes, les idees, els pensaments, no sé si perquè ens resulta més pràctic o perquè ens hi hem malacostumat. El cas és que observo estupefacte com alguns bandegen ràpidament un moviment com el 15M, que és quasi indefinible, acusant-lo de no ser «democràctic», o de ser «reformista», o de no ser «representatiu» ni «legítim». Com si tot això es pogués comprar a un basar i guardar-s’ho a la butxaca! És més, ¡com si el 15M fos ell mateix un objecte que té aquesta peculiaritat i aquella altra, des del fons dels temps i pels segles dels segles! Però entendre d’aquesta manera els moviments sorgits del 15M és obviar-ne el seu eminent caràcter de «work in progress», per dir-ho a la moderna; un procès que serà democràtic, representatiu, legítim, reformista o revolucionari en la mesura que volguem que ho sigui, i no pas d’altra manera. El contrari és condemnar a l’esclerosi prematura una criatura que, arreu d’Europa, diu voler viure i moure’s. Una criatura que fins fa uns dies semblava molt mona però que quan ha demostrat tenir ungles i dents ha sembrat la por entre els que conceben la política com un seguit d’objectes de vitrina.

30

“A

nuari Mèdia.cat. Els silencis mediàtics del 2010” és un informe especial de l’Observatori Crític dels Mitjans que recull dotze reportatges de dotze temes de gran importància succeïts el 2010 arreu dels Països Catalans i que cap gran mitjà va recollir en profunditat. Una eina útil per als periodistes interessats en aprofundir o donar continuïtat a aquestes temàtiques i per a la ciutadania amb inquietuds més enllà del que hi surt als grans titulars. Els reportatges publicats versen sobre la situació dels drets humans als Centres d’Internament d’Estrangers (CIE); les empreses catalanes i espanyoles que exploten il•legalment els recursos naturals al Sàhara Occidental; les implicacions de la família reial en casos de corrupció; el manteniment dels peatges a les autopistes catalanes a pesar de la seva històrica amortització; l’apagada informativa al voltant d’alguns dels aspectes més polèmics de la biografia de Juan Samaranch; la situació de milers de famílies que han de continuar pagant la hipoteca fins i tot un cop han perdut la casa; la impunitat dels grups violents d’extrema dreta al País Valencià; les xifres de beneficis bancaris en plena crisi; l’absolució de l’anarquista gironina Núria Pòrtulas, empresonada preventivament sota una kafkiana acusació de terrorisme; la situació de paradís fiscal d’Andorra; el qüestionament de l’estat d’alarma aplicada per l’executiu espanyol durant la vaga de controladors aeris, i la consulta a la comunitat educativa valenciana sobre l’estat de l’ensenyament.

Índex 1. Un mort, quatre pallisses i cap judici ONG i familiars denuncien maltractaments i abusos de poder als Centres d’Internament d’Immigrants de Barcelona i València. 2. Silencis incòmodes a Al-Aiun Empreses catalanes i espanyoles exploten de forma il•legal els recursos del Sàhara Occidental.

3. La família reial, implicada en el cas Palma Arena Un jutjat de Palma investiga una fundació presidida pel gendre del rei espanyol per una subvenció injustificada de 1.200.000 euros 4. Les autopistes catalanes, insostenibles i amortitzades Abertis, controlada per La Caixa i ACS, té el monopoli d’unes vies de pagament que han generat ingressos molt superiors als seus costos de construcció. 5. Samaranch, l’etern supervivent La militància franquista, els escàndols de corrupció i dopatge i les traves a l’esport català són la cara fosca del difunt pare de l’olimpisme modern. 6. L’anomalia hipotecària L’Estat espanyol no reconeix la figura de la dació en pagament, que permet saldar el deute hipotecari mitjançant el retorn de l’habitatge. 7. La impunitat que no cessa L’edició de 2010 de l’informe Raxen documenta 80 agressions feixistes i racistes sense resoldre al País Valencià. 8. Les xifres ocultes de la crisi La banca espanyola ha guanyat 66.111 milions d’euros des del 2007. 9. L’absolució de Núria Pòrtulas

El Tribunal Suprem espanyol sentencia que la jove anarquista gironina, empresonada l’any 2007, no va col• laborar amb cap banda armada. 10. Andorra, el paradís fiscal català L’entrada en vigor del conveni bilateral entre l’Estat espanyol i Andorra ha permès que el Principat surti de la llista de paradisos fiscals de l’OCDE, però no ha acabat amb les pràctiques d’offshoring. 11. El primer estat d’alarma de la democràcia

Juristes i sindicats qüestionen l’aplicació d’una mesura d’excepció per posar fi al conflicte dels controladors aeris. 12. Consulta a les aules valencianes La Plataforma per l’Ensenyament Públic mobilitza 47.000 persones en el marc d’una consulta popular sobre la política educativa del Govern valencià. Us podeu descarregar l’informe a: www.media.cat/wp-content/ uploads/2011/06/Anuari_MEDIACAT.pdf

La CGT presenta la remodelació del seu local a Rubí Redacció

L

a Federació Local de la CGT de Rubí va mostrar el divendres 1 de juliol el nou aspecte del seu local, a la plaça Anselm Clavé de Rubí, en un acte que va comptar amb una nombrosa assistència d’afiliats i simpatitzants. El sindicat ha rehabilitat la façana, que estava molt deteriorada, i ha arreglat part de la teulada. El local té darrere seu una llarga història, les primeres referències són del segle XIX. Va ser seu de la CNT, un forn col•lectiu l’any 1936, llar de diverses famílies i també edifici de l’auxili social durant el franquisme. La CGT a Rubí ha mostrat l’aspecte de la seva nova façana, que ha estat rehabilitada i en la qual no s’havien fet obres des que el sindicat va recuperar l’edifici

el 1978. De fet, la CGT a Rubí es va fer càrrec de l’edifici a canvi de fer obres de rehabilitació i restauració, un compromís que ha anat complint amb els anys i que ha finalitzat amb les obres de la façana, en la qual s’ha posat una placa. Durant aquests anys la CGT ha invertit en l’estructura de l’edifici, arreglant la teulada i el sostre, i acondicionant totalment el local. La restauració de la façana ha estat la darrera fase de la rehabilitació d’aquest edifici històric de Rubí, que fa 33 anys que és la seu local de la CGT. En la placa col•locada a la façana i havia el següent text: “Aquest edifici és patrimoni històric de l’anarcosindicalisme. Adquirit en 1932 pel Grup Pro-Escola Racionalista de Rubí, associació que proposava l’Escola Moderna de Ferrer i Guàrdia -projecte pedagògic d’Escola llibertària-. Durant la

Guerra Civil va ser seu de la Federació Local de sindicats; construint-se en el carrer Colom el forn de pa - Forn de pa col•lectivitzat de la indústria fornera de Rubí-. Al gener de 1939 les tropes de Franco ho van ocupar i van espoliar, sent recuperat el 5 de gener de 1978. No hem d’oblidar tot el bagatge que ens precedeix de lluites i experiències llibertàries durant més d’un segle de presència organitzada a Rubí. Especialment als homes

i dones la tenacitat de les quals al llarg de la història, de dècades d’exili, de la presó i de la repressió, ens han servit de referència, de guia, d’exemple de dignitat i d’il•lusió”.

Juliol de 2011

Catalunya - Papers 130 - julio-agosto 2011  

Revista mensual de CGT Catalunya y CGT Balears.

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you