Page 1

A

c

t

L e s a

l a

e

s

d e l

S i m p o s i :

v i l - l e s T

a

r

r

a

c

r

o

m

a

n

o

n

e

n

s

e e

M O N O G R A F I E S Museu d'Arqueologia de Catalunya Barcelona

s


L A

VILLA

D E L

D E

V A L L E S ,

C A N

P I C A N Y O L

V A L L E S

( S A N T

C U G A T

O C C I D E N T A L )

Jordi Aguelo i Mas, Alejandro G. Sinner, Carlos Velasco Felipe

Domenech-Colomer6 havien estat objecte d'algun tipus d'estudi. Fins a finals dels anys 90 del segle XX, les intervencions Aquesta situacio pero, comenca a canviar arran de la arqueologiques al terme municipal de Sant Cugat del revisio i actualitzacio de la carta arqueologica de Sant Valles eren molt poc habituals, malgrat el moviment de Cugat del Valles realitzada a finals de 1998 (Aguelo/ terres tant important que es venia produint en aquest Miquel/Rodriguez 1999) i les prospeccions arqueologiques terme des de mitjans dels anys 80, en motiu de la gran que es realitzaren en motiu d'aquesta (Aguelo/Rodriguez expansio urbanistica que, de llavors a enga, ha fet mes 2000); de les al-legacions presentades pel Grup d'Estudis que doblar el numero d'habitants d'aquesta ciutat. El Locals (GEL) d'aquest municipi7 al projecte d'urbanitzacio coneixement que es tenia dels jaciments romans, ubicats de can Cabassa a I'agost d'aquell mateix any; de I'aturada a les terres de Tactual terme municipal de Sant Cugat del de les obres del solar 27 del carrer Rei Alfons el Magnanim Valles, es limitava, principalment, a troballes a'fllades de el gener de 1999, tambe a instancia de diferents membres material ceramic o be a noticies orals d'algun afeccionat del GEL; i de la creacio I'any 2003 del Museu de Sant que havia presenciat la destruccio d'algun jaciment Cugat, el qual disposa d'una arqueologa per gestionar arqueologic1. Nomes els jaciments del monestir de Sant I'activitat arqueologica al municipi. Tot aixo, ha possibilitat, Cugat2, Mas Fuster3, can Cabassa4, Torreblanca5 i Sant en aquests darrers anys, les intervencions arqueologiques I. INTRODUCCIO

133

1.- Sobre I'evolucio del coneixement generat, referent als jaciments romans localitzats a I'actual terme municipal de Sant Cugat del Valles, poden ser il-lustratius els treballs de sintesi de Gorges (1979), de Mayer i Roda (1984), els publicats a la revista Gausac als anys 90 (Aguelo 1992 i 1996; Terrats 1994) i el darrer treball de sintesi a carrec de Pere Lluis Artigues (2006). 2.- El monestir de Sant Cugat ha estat objecte de diferents intervencions arqueologiques des dels anys 30 del segle XX, documentant-se restes d'una villa romana a les intervencions de 1930-1936, dutes a terme per Pere Bosch-Gimpera i J. de C. Serra Rafols (1966); de 1971, sota la direccio de Marti Jusmet (Miquel 1995), i de 1993-1994 sota la direccio de Pere Lluis Artigues, Monica Blasco i Maria Sarda (Artigues ef alii 1994-1995, 19961997 i 1997). A aquests treballs cal afegir la sintesi que Eduard Riu (1998) va fer del jaciment del monestir de Sant Cugat. 3.- Aquest es Tunic jaciment roma de Tactual terme de Sant Cugat del Valles recollit a I'obra de Gorges (1979, 224-225), i fou motiu d'un informe en motiu d'un estudi que es realitza en 1986 sobre la romanitzacio al Valles (Font 1986). Malgrat aixo, no s'hi ha fet mai una intervencio arqueologica, tot i que es parla d'un assentament roma de certa magnitud, amb presencia de tegulae, opus testaceum, dolia i gran varietat de ceramica. El jacim sembla situar-se en el marc del segle II d.C. 4.- El jaciment de can Cabassa fou descobert en 1979, en el marc d'unes prospeccions realitzades per membres del Grup de CoTlaboradors del Museu de Rubi. Aquests materials foren estudiats per Jordi Vilalta (1986, 106) i Ramon Jarrega (1988, 379-387). Aquest darrer autor, posteriorment torna a estudiar els materials conservats a Rubi, a mes dels materials conservats a la coTleccio del senyor Aritzeta, procedents de can Cabassa (Jarrega 1998). Finalment, els materials conservats al Museu de Valldoreix, tambe procedents del jaciment de can Cabassa, foren estudiats per Noemi Terrats (1998). 5.- En 1987 Sergi Colomer va fer una intervencio al jaciment de Torreblanca on es documents un conjunt de sitges i probables restes d'un forn (Colomer 1993). Aquest jaciment es datat en un context del segle II d.C. 6.- Aquest jaciment fou objecte d'una intervencio arqueologica a carrec d'Eduard Sanchez i Goretti Vila. S'hi documentaren dues sitges (SanchezA/ila 1993). 7.- Aquestes al-legacions posteriorment foren publicades pel mateix GEL amb el titol "AHegacio al PPO i PAU del Sector de can Cabassa", al num. 13 de la revista Gausac, pp. 106-107.


SERRADE

S ^ f e GALLINERS

Can Sant Joan Nord CAMPANYA •. Santa Mara i de Campanya OCTAVlA • Monestir de Sant Cugat } • Can Cabassa Can Pci anyo^l S # ^ ^ l f - ^ V - -•• % # ^ : t SERRA DE

134

:. •;;

:

COLLSEROLA

Figura 2. Situacio del jaciment de can Picanyol.

6'opus slgninum (Fig. 3), aixi com la presencia de Figura 1. Distribucio de les Villae romanes i dels toponims tegulae, dolia, terra sigillata, etc. possiblement referits a fundi a Tactual terme de Sant Cugat delMalauradament, a finals del mes de gener d'aquest mateix any, es dugueren a terme un seguit de rebaixos Valles. al solar 27 de Tesmentat carrer, mitjangant una maquina a diferents jaciments entre els quals hi trobem les villae giratoria, sense control arqueol6gic, fet que motiva de can Cabassa8, can Picanyol i can Sant Joan Nord9, Taturada de les obres, pero que no pogue impedir la possibilitant un major coneixement sobre la seva destruccio de bona part del jaciment. Malgrat tot, Taturada de les obres permete documentar un seguit de distribucio (Fig. 1) i funcions.

II. LA VILLA DE CAN PICANYOL El jaciment de can Picanyol es troba situat al voltant de Tactual carrer Rei Alfons el Magnanim10, al costat d'on avui hi ha I'Arxiu Nacional de Catalunya (Fig. 2), i es documenta a una algada que oscil-la entre els 146 i els 148 msnm, en una extensio d'uns 1700 m2. Aquests terrenys havien format part de Tantiga propietat de can Picanyol, terres que actualment s'inclouen dins el sector de can Gatxet, del districte de Mira-sol, del municipi de Sant Cugat del Valles (Valles Occidental). En el decurs dels treballs de prospeccio en motiu de la revisio i actualitzacio de la carta arqueologica de Sant Cugat del Valles, es localitza, en el tall del carrer Rei Alfons el Magnanim, en el solar num. 27, un paviment

m

»^.* i .. i-- ..••-tt^....

^

hk. LBH

1

•~ -

_ .

8 E

Figura 3. Opus signinum localitzat en el tall del carrer Rei Alfons el Magnanim num. 27.

8.- La villa de can Cabassa, I'any 2000, fou objecte d'una important excavacio arqueologica que permete documentar bona part del jaciment, 18.000 m2, i del qual recentment s'ha publicat un resum de les restes documentades (Artigues 2006, 64-69). Aquest jaciment es datat en un c que va del segle I aC fins el segle VII d.C. 9.- El jaciment de can Sant Joan Nord, descobert en el marc dels treballs de prospeccio motivats per la revisio i actualitzacio de la carta arque del municipi (Aguelo/Rodriguez 1999), fou objecte d'una intervencio arqueologica a carrec de Gemma Caballe, la qual documenta tant una produ de vi com d'oli (Caballe 2003). El moment de funcionament de la villa cal datar-lo entre el segle I d.C. i el II d.C. 10.- Concretament, les restes arqueologiques s'han documentat als solars 23-25 i 27 del carrer Rei Alfons el Magnanim, tot i que els rebaixo es feren a I'hora d'urbanitzar aquest carrer ja afectaren aquest jaciment, el qual devia estendre's cap als terrenys de I'Arxiu Nacional de Cata (ANC). Cal dir que ni durant I'urbanitzacio de I'esmentat carrer, ni quan es va fer TANC, no hi hague cap tipus de seguiment arqueologic, degu aquest jaciment no fou documentat a la carta arqueologica del municipi fins a la revisio i actualitzacio que es va fer d'aquesta a finals de 1998 i de1999.


LA VILLA DE CAN PICANYOL (SANT CUGAT DEL VALLES, VALLES O

135

Figura 4. Planta de les restes documentades a can Picanyol. restes que creiem que permeten defensar la ubicacio d'una villa en aquests terrenys, tot i la seva mala conservacio. L'excavacio del jaciment de can Picanyol permete establir una planta (Fig. 4), que tot i evidenciar la mala conservacio de les restes que ens han arribat, on els murs es troben fragmentariament i tant sols conservaven una o dues filades, i que els nivells de circulacio, molt possiblement, foren destruits per Tactivitat agricola de les centuries posteriors a Tocupacio romana, tanmateix, malgrat aixo, podem plantejar Texistencia d'una villa amb Templagament de la possible pars urbana i de la pars rustica i fructuaria.

motivaren Taturada d'obres esmentada mes amunt, una estructura delimitada per dos murs de pedra. A Tinterior d'aquest espai, el terreny natural s'havia rebaixat, resultant un retail de planta rectangular, de 2,76 m d'ample per 5,07 m de llarg conservats. Dins aquest es localitzaven diferents estructures, que permetien distingir clarament tres espais distribute longitudinalment: un primer pavimentat amb un opus signinum i amb els murs arrebossats interiorment; un segon formant un passadis que comunica el primer i el tercer espai, on s'ha documentat un estrat d'argila vermella rubefactada cobrint el terra natural; i un tercer on s'hi trobaren forces cendres cobrint el terra natural. Aquesta estructura, tenint present que ens trobem per sota dels nivells de circulacio d'epoca romana, hem de considerar que seria PARS URBANA un espai subterrani, on les cendres documentades al tercer espai definit evidencien la proximitat a un Hoc on Aixi, al solar num. 27, es documenta, a part de Yopus s'havia realitzat foe, i les restes s'havien netejat; un foe signinum arran del carrer Rei Alfons el Magnanim, que degue realitzar-se en el segon dels espais definits, destrui't pels rebaixos realitzats el gener del 1999 i que


Figura 5. Restes del possible hipocaust.

136

Figura 6. Forn d'enriquiment del mineral de ferro.

recordant I'argila rubefactada documentada en aquest propietari de Tindret i, pertant, de la pars urbana d'una espai; i un foe que tindria per finalitat escalfar el primer villa, la qual aniria des d'aqui, al menys fins Tactual carrer dels espais, aquell on hi havia \'opus signinum i els murs Rei Alfons el Magnanim, on es trobava \'opus signinum, arrebossats interiorment. Aixi, cal pensar que som que es documenta durant les prospeccions esmentades, davant d'un espai d'acces al praefurnium, d'un i potser mes enlla, en terrenys de I'Arxiu Nacional de praefurnium i d'un hipocaustum, tot i que aquest darrer,Catalunya (ANC). Tampoc podem descartar que aquesta malauradament molt mal conservat, el qual serviria per s'estengues en direccio als solars 29 i 31 del mateix escalfar una cambra superior, la qual no ens ha arribat. carrer, cap a Toest, solars que ja havien estat edificats L'existencia d'aquest espai ens fa plantejar que es tracti amb anterioritat, i on no hi hague cap seguiment d'una zona de residencia benestant, on viuria el arqueologic, al igual que succei al carrer i a I'ANC

Figura 7. Dupondi de Domicia, fibules, terra sigillata hispanica, i unguentari apareguts en el marc dels treballs d'excavacio.


LA VILLA DE CAN PICANYOL (SANT CUGAT DEL VALLES, VALLES O

presencia d'un torn d'enriquiment del mineral per extreure impureses, i unes estances organitzades al A Test de la zona residencial es documenta un espai voltant d'un possible pati. (solars num. 23-25), a la meitat septentrional del qual es En relacio a la cronologia d'aquestes restes, cal dir que constata la presencia d'uns murs, forga mal conservats aquesta villa es degue edificar a mitjans del segle I dC si que dificulten forga llur interpretacio. No obstant, tenim present la troballa d'una vora de terra sigiTlata aquests permeten establir un seguit de linies que italica a les restes del fonament d'un mur de la pars dibuixen alio que podrien ser unes estances organitzades rustica, i al fet d'haver-se documentat la presencia de al voltant d'un espai buit d'edificacions, potser un pati, a diferents fibules i un unguentari del segle I dC, aixi com un Textrem oriental del qual hi trobem unes estructures de dupondi de Domicia i diferents ceramiques de finals del pedra, de planta quadrangular, que podrien ser la base segle l-inicis del segle II dC (Fig. 7), que ens suggereixen de sustentacio d'uns pilars. L'existencia d'un pati obert que Tocupacio d'aquest indret es degue produir com a i la possible existencia d'un seguit d'estances al seu molt tard a la segona meitat del segle I dC, una ocupacio voltant, podrien fer pensar en una zona de carrega i que perdurara durant el segle II dC, pero que no sembla descarrega, aixi com el Hoc de residencia de la ma anar gaire mes enlla. d'obra, o be els espais destinats a magatzems d'eines i o a estables. Finalment, a migdia d'aquestes estances, i a una certa BIBLIOGRAFIA distancia, s'hi documenta la presencia d'una estructura de planta rectangular, amb restes de rubefaccio a les AGUELO, J. 1992, Una aproximacio als estudis sobre seves parets, amb unes dimensions de 0,50 - 0,60 m Sant Cugat del Valles. Prehistoria i Antiguitat, Gausac 1, d'ample per 2 m de llarg, excavada en el terreny natural, 17-19. amb dues depressions a tocar de Tangle NE, bastant AGUELO, J. 1996, Ibers, romans, visigots i musulmans properes entre elles, possiblement per ubicar-hi un parell a Textrem sud-occidental del Valles, Gausac 9, 29-49. de conductes o toveres (Fig. 6). Aquests conductes AGUELO, J. 2002, Memoria de I'excavacio arqueologica tenien per finalitat I'entrada d'aire dins Testructura, aire realitzada als solars numero 23-25 i 27 del carrer Rei que es devia produir mitjangant una manxa connectada Alfons el Magnanim, i dels numeros 36 i 36 del carrer a les toveres. La necessitat d'entrada d'aire tenia per Panama, de I'antiga propietat de can Picanyol. Sant objectiu mantenir el foe viu dins Testructura, la qual havia Cugat del Valles, Valles Occidental, Generalitat de de trobar-se, en el moment de funcionament, tancada Catalunya, Inedit. amb unes parets i coberta, per tal d'aconseguir assolir AGUELO, J., MIQUEL, D., RODRIGUEZ, A. 1999, una temperatura forga alta al seu interior. Vist aixi, creiem Carta Arqueologica de sant Cugat del Valles, que aquesta estructura cal interpretar-la com un torn per Ajuntament de Sant Cugat del Valles, Inedit. enriquir el mineral de ferro, separant aquest d'altres components, fent-lo mes pur. Deforns d'enriquiment del AGUELO, J., RODRfGUEZ, A. 2000, Memoria de les mineral per extreure impureses, en tenim documentats prospeccions arqueologiques realitzades al terme de des d'epoca iberica, com per exemple al poblat de les Sant Cugat del Valles (Valles Occidental), Generalitat de Catalunya, Inedit. Guardies, a El Vendrell (Morer/Rigo 1999, 42-44). ARTIGUES, P. L. 2002, El monestir de Sant Cugat del Valles. Els antecedents arqueologics i la seva configuracio com a cenobi (segles I dC-segle XI d.C), La butlla de III. CONCLUSIONS Silvestre II al Monestir de Sant Cugat. Commemoracio del Malgrat que aquest jaciment ens ha arribat en un estat Mil-lenari (1002-2002), ed. Ajuntament de Sant Cugat del de conservacio forga malmes, on en cap moment s'han Valles, 27-39. pogut documentar els nivells de circulacio i els pocs ARTIGUES, P. L. 2006, Un raco de Tlmperi roma. murs que s'han pogut documentar, en tots els casos ho L'antiguitat, BARDAVIO et alii, Historia de Sant Cugat, han estat a nivell de fonament, i en les seves darreres ed. Museu de Sant Cugat i Cossetania Edicions, 35-78. filades, degut a Tactivitat agricola que hi hagut al llarg del ARTIGUES, P. L. et al. 1994-1995, Les excavacions temps en els solars on es documenta aquest jaciment, i arqueologiques al monestir de Sant Cugat del Valles o degut a la urbanitzacio d'aquest sector, podem dir, que d'Octavia (1993-1994), Tribuna d'Arqueologia 1994el jaciment de can Picanyol correspon a les restes molt 1995, Barcelona, 99-119. ARTIGUES, P. L. et al. 1996-1997, Lafortalesa romana, malmeses d'una villa romana. D'aquesta villa, malgrat el seu estat de conservacio, s'han la basilica i el monestir de Sant Cugat del Valles o pogut documentar algunes restes de la pars urbana, d'Octavia (Catalunya). Les excavacions de 1993grades a la presencia d'un possible hipocaustum, aixi 1995, Annals de I'lnstitut d'Estudis Gironins XXXVII, 1081-1111. com restes de la pars rustica i fructuaria de la villa, amb la PARS RUSTICA I FRUCTUARIA


ARTIGUES. P. L. ef al. 1997, Les excavacions MAYER, M., RODA, I. 1984, La romanitzacio del Valles arqueologiques al monestir de Sant Cugat del Valles o segons I'epigrafia, ed. Museu d'Historia de Sabadell. d'Octavia (1993-1994). Lafortalesa romana, la basilica i MORER, J., RIGO, A. 1999, Ferro i ferrers en el mon la implantacio del monestir, Gausac 10,15-76. iberic. El poblat de les Guardies (El Vendrell), ed. Au BOSCH-GIMPERA, P., SERRA-RAFOLS, J. DE C. Autopistes de Catalunya S.A. / Generalitat de Catalunya. 1966, Scavi a Sant Cugat del Valles (Catalogna). Dal MIQUEL, D. 1995, L'excavacio de la torre sud-est de la castrum romano al monastero attuale, Atti delta fortalesa romana d'Octavia (1971), Gausac 6, 79-82. Pontificia Accademia Romana de Archeologia. RIU, E. 1998, Arqueologia i historia de I'antic monestir Rendiconti, 307-323. de Sant Cugat d'Octavia o del Valles i dels establiments CABALLE, G. 2003, La intervencio arqueologica al que el precediren, XLII Assamblea Intercomarcal poligon de Sant Joan Nord. L'evolucio d'un espai d'Estudiosos, 33-50. d'explotacio agraria des del periode del bronze fins a SANCHEZ, E., VILA, G. 1993, Memoria de l'excavacio epoca romana, Gausac 23, 25-34. arqueologica practicada al poligon industrial de Sant FONT, X. 1986, El jaciment roma de Mas Fuster. Domenec-Can Colomer (Sant Cugat, Valles Occiden Valldoreix. Valles Occidental, Informes preliminars per Generalitat de Catalunya, Inedit. I'estudi de la Romanitzacio al Valles Occidental 1. TERRATS, N. 1994, El territori de Sant Cugat del Valles a GORGES, J. G. 1979, Les villas hispano-romaines, Tepoca romana: primera aproximacio, Gausac 5,11 -20. Inventaire et problematique archeologiques, Paris. TERRATS, N. 1998, Noves aportacions sobre el JARREGA,, R. 1988, El poblament tardo-roma a la zona jaciment roma de Can Cabassa (Sant Cugat del Valles), de Rubi, Butlletide Col-laboradors del Museu de Rubi Gausac 28. 13, 29-39. JARREGA,, R. 1998, La vil-la romana de Can Cabassa VILALTA, J. 1986, La ceramica campaniana al Museu (Sant Cugat del Valles). Noves dades sobre la romanitzacio de Rubi, Butlleti de Col-laboradors del Museu de a la comarca del Valles Occidental, Gausac 12,37-49. Rubi 20.

138

La Vila de Can Picanyol  

AGUELO MAS, J.; SINNER, A.G.; VELASCO FELIPE, C, 2008, La vil·la de Can Picanyol (Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental), A: Simposi les...

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you