Page 1

SUPLEMENT DE

Juny 2008

Fonts Mixtes

PERSPECTIVA AMBIENTAL 42 Tecnologies apropiades


Juny 2008

P A

E R S P E C T I M B I E N T A L

V

A 42

Fonts Mixtes Grup de producte de forests ben gestionades, fonts controlades i fusta o fibra reciclada.

Edició: Associació de Mestres Rosa Sensat Drassanes, 3 • 08001 Barcelona • Tel: 934 817 373 • Fax: 933 017 550 Fundació TERRA Avinyó, 44 • 08002 Barcelona • Tel: 936 011 636 • Fax: 936 011 632 • http://www.ecoterra.org; en aquesta web podeu trobar la col·lecció sencera de tots els quaderns d'educació ambiental PERSPECTIVA AMBIENTAL en format PDF Acrobat d'ADOBE, que es publica des de l'any 1995. Redacció: Jordi Miralles i Verònica Serrano Foto portada Reflector Scheffler Fotos: Wiki Commons, Fundació Terra i altres Imprès sense fotolits amb el sistema Computer to Print. Autoedició feta en ordinadors alimentats amb energia solar fotovoltaica. Maquetat amb Adobe InDesign CS2 Impressió: El Tinter Dipòsit Legal: B. 2090-1975

Tecnologies apropiades La tecnologia apropiada, més enllà del concepte Principis de les tecnologies apropiades Habitatges de baix impacte Aigua accessible Energia renovable Horticultura i tornar la fertilitat a la terra Salut i qualitat de vida Accés a la informació Economia sostenible Bibliografia i internet


FUNDACIÓ TERRA 2008

AMBIENTAL

1

A poc a poc, l’enginy humà ens ha portat a gaudir d’un nivell d’avançament tecnològic força elevat, però això no ens ha de fer oblidar que hem de compartir aquest accés a una vida millor. Aquest catàleg de tecnologies apropiades és per ell mateix una petita enciclopèdia de pedagogia activa sobre ciència i desenvolupament.

Tecnologies apropiades

Som inquilins de la biosfera, la qual és la nostra casa comuna. Això vol dir que el món que hem de llegar als nostres descendents està marcat pel fet que l’hem portat al límit de les possibilitats del planeta i que en aquest vaixell comú uns pocs viatgers —al voltant d’un 20 %— consumeixen tant com l’altre 80 %. El model socioeconòmic del primer món, doncs, no és exportable a la resta de la humanitat. La superació d’aquesta situació injusta ens obliga a reinventar allò que és col·lectiu i tornar als valors socials bàsics: la igualtat i la cooperació. Entre el 1975 i el 1980, les activitats humanes van excedir la capacitat regenerativa del planeta, però tot i amb això el petroli que cremem cada any equival al carboni que durant quatre segles produeixen plantes i animals. Per això, ara més que mai ens cal fer les paus amb el planeta i harmonitzar les relacions entre la biosfera i la tecnosfera que hem creat, perquè els assentaments humans, les xarxes de transport i comunicació, les fonts

La nostra tecnologia hauria d’imitar la natura i respectar els seus cicles.


P E R S P E C T I VA AMBIENTAL 42 2

Tecnologia apropiada

Centro Las Gaviotas (Colòmbia) és una experiència comunitaria d’aplicació tecnologia apropiada que és un referent arreu del món. A la imatge, la cuina solar del centre.

d’energia, els conreus, etc., porten els sistemes naturals de la biosfera al col·lapse. El problema rau en el fet que la tecnosfera industrial avança en allò que es coneix per processos lineals, mentre que la biosfera ho fa amb processos cíclics, en els quals tot es reaprofita. La societat compatible amb la biosfera obliga a assumir una situació estacionària o el final del creixement material de l’economia, optar per les energies renovables i tancar els cicles de materials. Per contra, la societat actual desaprofita enormement el flux de material i en general se sap que la relació entre el rebuig i els productes duradors que formen la riquesa material pot ser d’1 a 100. Davant d’aquestes realitats, s’imposen conceptes com el de biomimesi o estratègies de reinserció dels sistemes humans dins els sistemes naturals a partir d’alguns principis bàsics com ara: funcionar amb energia solar, usar només l’energia imprescindible, reciclatge total, recompensar la cooperació i emprar tecnologies que tinguin en compte el benestar de les generacions futures. Si avui podem reivindicar el principi de biomimesi, no podem oblidar que ja en les dècades de 1960 i 1970 va sorgir tot un moviment intel·lectual que defensava les anomenades tecnologies alternatives, intermèdies o apropiades. El terme fou creat per l’economista britànic E.F. Schumacher (1903-1977), el qual proposa un sistema econòmic i unes tecnologies basades en la petita escala i el nivell comunitari com a requisit per a assolir un futur sostenible. En aquesta monografia hem volgut fer un recull sintètic d’exemples concrets de tecnologies apropiades o amb rostre humà que ens serveixin d’inspiració i reflexió sobre la necessitat d’adoptar tecnologies congruents amb una societat més justa, més democràtica i més integrada a la biosfera. La tecnologia apropiada, més enllà del concepte

Les tecnologies apropiades estan relacionades amb el lloc, els recursos, la cultura i els impactes que pot tenir el seu ús. Les tecnologies apropiades canvien en cada situació, com les estratègies de la natura en un ambient o un altre. Afortunadament, hi ha moltes possibles tecnologies apropiades per a cada necessitat que cal satisfer (aixopluc, aigua neta, energia, producció de béns, etc.) i es pot desenvolupar l’una o l’altra en funció dels recursos del lloc i les característiques culturals. Cal que readaptem el nostre estil de vida als patrons del planeta. Les


FUNDACIÓ TERRA 2008 3

tecnologies apropiades permeten dibuixar un món millor. En molts casos són solucions tradicionals que havien estat abandonades i en altres casos són la resposta a la preocupació sobre la degradació ambiental i les situacions de desigualtat social i pobresa en què s’han basat les maneres de fer de l’economia capitalista. Potser abans de fer aquest recorregut a manera de catàleg tecnològic ens cal recordar la màxima de “viure senzillament perquè els altres senzillament puguin viure”. Habitatges d’impacte baix

Disposar d’un aixopluc que ens protegeixi de les condicions externes, ens mantingui confortables i ens permeti desenvolupar la nostra vida familiar és una necessitat bàsica. Tanmateix, actualment, només a les zones urbanes ja hi ha 1.000 milions de persones al món que viuen en un habitatge inadequat i es considera que un de cada tres habitants de les ciutats viu en la pobresa (a l’Àfrica, la xifra arriba al 40 % dels domicilis Principis de les tecnologies apropiades Les tecnologies són apropiades en un indret i una societat concretes, i per a les persones que les han de fer servir. No són les persones les que s’adapten a la tecnologia, sinó que es tracta de solucions sorgides de les pròpies necessitats de les persones i adequades a elles. Per això, ja que sovint es tracta de tecnologies que s’implementen als països en desenvolupament, cal anar més enllà de la “transferència de tecnologia”, ja que el mateix concepte de tecnologia apropiada exclou la imposició d’una tecnologia a les persones. Entre els principis que han de considerar s’esmenten el fet de ser: · Adients: funcionen per al que s’han dissenyat i són adequades a les circumstàncies i a qui les ha de fer servir,. · Perdurables i de qualitat, no es queden obsoletes. · Tecnologies de petita o mitjana escala, és a dir, d’escala humana. «Si penses que ets massa petit per fer alguna cosa, intenta dormir amb un mosquit» — el Dalai Lama · Solucions que sorgeixen de l’arrel d’un problema o d’una necessitat, no són un simple pedaç, per la qual cosa es tracta d’un disseny que considera les conseqüències d’aquella tecnologia, · Dissenys creatius adaptats als condicionants culturals i de l’entorn on s’han de desenvolupar. · Positives ecològicament: es poden mantenir estables per sempre sense exhaurir recursos naturals o causar danys ecològics, · Beneficioses socialment: augmenten la qualitat de vida, el benestar personal, són compatibles amb les necessitats creatives de les persones i es fonamenten i permeten la equitat. · Suficientment barates, amb un cost prou raonable com per a estar virtualment a l’abast de tothom. · Es basen en el treball i el temps humà, requereixen més “mà d’obra”.


P E R S P E C T I VA AMBIENTAL 42 4

Tecnologia apropiada

urbans, i al centre d’Àsia, la meitat de la població urbana viu en barraques). A més, hi ha al voltant de 100 milions de persones que no tenen ni sostre. La problemàtica també afecta les zones rurals, on la població no disposa de serveis bàsics com l’aigua corrent. A l’altra plat de la balança, l’edificació uniforme que s’estén per les zones urbanes del món segella el territori amb immobles construïts amb materials d’elevada energia incorporada, de vegades tòxics, no renovables i sovint no reciclables, i que requereixen una gran quantitat d’energia externa per a esdevenir habitables. Cal un nou equilibri. S’ha de garantir l’accés a un habitatge digne, que a més no malmeti la salut dels seus ocupants ni la de l’entorn. Les tecnologies apropiades de construcció empren materials naturals, renovables, disponibles en el mateix lloc on s’han d’utilitzar i permeten construir aixoplucs de baix cost i resistents, ja que aprofiten els recursos naturals disponibles per al seu funcionament. Cases de palla (Strawbale) •http://www.tallerdepalla.org •http://www.casasdepaja.org

L’ús de bales de palla permet construir cases sanes, de baix impacte ecològic i molt ben aïllades. Els seus defensors lluiten perquè esdevingui un sistema reconegut i acollit a normatives i especificacions. La seguretat està garantida: s’han fet proves estructurals, d’humitat i resistència al foc i als EEUU ja s’han aprovat normes per a la utilització d’aquest material. La primera casa de bales de palla es va construir fa 130 anys i encara acompleix les seves funcions. Són habitatges amb una estructura barata i construcció senzilla, que aprofiten un material renovable que es troba al mateix lloc on s’ha d’utilitzar i amb grans propietats aïllants, perquè de fet és un residu de l’agricultura que sovint és cremat al camp. Les bales de palla poden emprar-se com a rebliment d’una estructura de fusta o com un sistema de murs de càrrega on les bales suporten el pes de la teulada. Durant la construcció s’ha d’anar amb compte amb l’emmagatzematge i protegir la palla de la humitat i la pluja fins que se li aplica l’arrebossament final, normalment d’argila, un material que deixa respirar les parets i contribueix a crear un interior sa i silenciós.


FUNDACIÓ TERRA 2008 5

Earthships •http://www.earthship.net/) •http://www.earthship.es

Earthship vol dir pertinença a la “nau espacial terra”, és a dir, un sistema tancat en el qual només disposem dels recursos finits de la terra per a viure i que, per tant, hem d’habitar en equilibri amb l’entorn i sense malmetre aquests recursos. L’Earthship és un aixopluc humà en el qual, des dels materials que el formen fins a la manera de funcionar, tot es sustenta i participa dels sistemes naturals. Des del punt de vista energètic, és totalment autosuficient, o gairebé. Són cases construïdes amb terra del mateix lloc on s’edifica i materials reciclats com ara pneumàtics o ampolles de vidre (recursos elaborats per les comunitats humanes). El seu cost de construcció vindria a ser el 25 per cent de la construcció d’una casa convencional. Arquitectura geodèsica •http://www.domehome.com/ •http://www.zendome.com

El dome geodèsic, inventat a la dècada de 1940 per Buckminster Fuller (filòsof, matemàtic i enginyer, que patentà l’invent en 1951), responia a la necessitat de crear projectes d’habitatges que estalviessin recursos, en previsió d’una escassetat d’habitatge per a una població creixent. Volia reproduir un disseny anàleg a les estructures de la natura. Els domes són habitatges modulars esfèrics o amb cúpula, que es construeixen ràpidament a partir d’una estructura metàl·lica o de fusta i plafons triangulars prefabricats que poden incloure un sistema d’aïllament. La forma esfèrica dels domes fa que se’ls consideri un dels sistemes d’edificació més eficients coneguts, ja que l’esfera és la forma geomètrica amb menys quantitat de superfície per a contenir un volum determinat, per la qual cosa estalvien materials de construcció i energia per a climatització. És una estructura de gran resistència davant fenòmens com tempestes, terratrèmols i vents forts, i aporta qualitats especials pel que fa a la distribució de la llum i el so. Tres persones podrien construir un dome en cinc dies.


P E R S P E C T I VA AMBIENTAL 42 6

Tecnologia apropiada

L’autoconstrucció també redueix el seu cost. Les cases geodèsiques, però, es comercialitzen per al públic en general, sobretot a Amèrica del Nord, des de fa més de trenta anys en forma de kit automuntable. Cases vives •http://www.arborsmith.com/

Casa feta de bambú.

Les cases vives són estructures habitables fabricades amb vegetació arrelada i, per tant, viva. La tècnica de la canya viva (pleaching) és una tècnica de creació d’espais per a viure, porxos o pantalles, en la qual es prenen canyes, i sense tallar-les, es dobleguen suaument, s’uneixen en grups de cinc o sis, que generen arcs amb la tensió suficient i un repartiment de forces estudiat per a crear estructures molt resistents. Les canyes es poden cobrir totalment o parcialment amb pedra, guix, o arrebossat d’argila. L’arquitectura cultivable és similar a la tècnica de l’”arboricultura”, que guia el creixement natural d’arbusts i arbres per a crear estructures o objectes, i també s’aplica a la creació de cases fetes amb arbres vius i que creixen. Un altre sistema consisteix en la utilització d’espècies de creixement ràpid, com per exemple el bambú, en aquest cas tallades, per a construir habitatges i altres estructures. Hi ha centenars d’espècies de bambú, adaptats a diferents ecosistemes i condicions ambientals, les quals amb el seu ràpid creixement poden subministrar materials renovables i de gran resistència. Es calcula que una superfície de 500 metres quadrats de plantes de bambú podria aportar en un any el material necessari per a construir una casa d’uns 50 m2. Arquitectura amb terra •http://www.calearth.org

La construcció amb terra no és pas una tècnica nova, sinó ben al contrari. Els primers habitatges humans eren de terra, que va ser el primer material disponible, i encara continuen en perfecte estat fortificacions i elements del patrimoni històric de gran antiguitat. Un terç de la humanitat encara viu en cases de terra. Donats els seus avantatges ambientals (es basa en la simplicitat i pràcticament no consumeix energia,


FUNDACIÓ TERRA 2008 7

ni calen eines o màquines), s’hauria de recuperarla per construir amb terra tant a les regions faltes de recursos com als països del Nord. Les cases de terra són fetes amb materials locals, accessibles, de cost baix o nul, i amb baixa energia incorporada. Tenen interiors atòxics i transpirables i un bon comportament acústic i tèrmic passiu. La tècnica del tapial o de la terra premsada també és idònia per a aquestes construccions. Es poden construir cases amb parets, arrebossats, paviments i sostres de terra crua (sense coure), amb diferents tècniques segons els costums locals, el clima i la terra disponible: el tapial (murs de terra premsada), la tova (blocs de fang assecats al sol), el cob (murs d’una barreja de fang i palla), els blocs de terra compactada (fets amb motlles o màquines senzilles) o les bosses de terra (bosses de polipropilè omplertes de terra amb les quals es poden fer construccions tant provisionals com definitives).

Fabricació de toves.

Aigua accessible

Les tres quartes parts de la superfície del nostre planeta són cobertes d’aigua, però només el 2,5 % és aigua dolça, i d’aquesta quantitat menys de l’1% està disponible per al consum humà. El ritme d’augment de la demanda d’aigua duplica el ritme de creixement de la població i es calcula que si els patrons de consum d’aigua actuals continuen, en menys de 25 anys, el 35 % de la població mundial viurà en indrets amb escassetat d’aigua, i 5.000 milions de persones viuran en comunitats on serà difícil o impossible cobrir les necessitats hídriques aigua d’un bàsiques pel que fa a aigua per a sanejament, cuinar i beure. Conservar pouTraient al mig del no res. l’aigua dolça esdevé una necessitat imperiosa per fer front als reptes del segle XXI. Segons les Nacions Unides, una persona necessita cada dia uns cinquanta litres d’aigua (cinc per a beure, deu per a cuinar, quinze per a higiene personal i vint per a usos de sanejament). En canvi, la mitjana de consum a d’aigua potable als EUA és de 284 litres per càpita (i en


P E R S P E C T I VA AMBIENTAL 42 8

Tecnologia apropiada

determinats estats s’arriba als 800 litres al dia). Al nostre país fem servir al voltant de 150 litres per persona, mentre que a l’Àfrica Subsahariana no arriben als cinc. Així, mentre en una part del món es malversa l’aigua en luxes com la irrigació de camps de golf, la meitat de la població mundial no té sistemes adequats de purificació d’aigües. Hi ha 1.200 milions de persones sense accés a l’aigua potable (dos habitants de cada deu), i més de 25.000 persones moren cada dia a causa de malalties relacionades amb la falta d’aigua en bones condicions de salubritat. De fet, el 80% de les malalties als països en desenvolupament estan causats pel consum o l’exposició a aigües no segures, i és que en aquestes regions més del 90% de l’aigua residual i el 70% dels residus industrials són abocats sense tractament i contaminen el subministrament d’aigua. Existeixen, però, tecnologies de gran senzillesa, des dels filtres ceràmics a les bombes manuals d’aigua, que aporten solucions per a mitigar els problemes d’escassetat i qualitat de l’aigua. Filtres ceràmics •http://www.pottersforpeace.org

Amb el bany d’1 kg de plata col·loïdal es poden fabricar uns 7.000 filtres. Curiosament, el producte el subministre Laboratorios Argenol de Saragossa.

Desenvolupats des del 1981 a Guatemala pel Dr. Fernando Mazariegos, els filtres ceràmics són filtres barats per a l’obtenció d’aigua potable que poden ser fabricats per artesans locals. Es tracta de recipients d’argila cuita en forma de test o gerro als quals es dóna forma amb motlles, a mà o en torns ceràmics, i als quals s’ afegeix un material vegetal molt abundant (serradures, clofolla de l’arròs, etc.), el qual, durant la cocció al forn, es crema i deixa al seu lloc tota una malla de finíssims porus (Ceramic Water Purifier). L’acabat final és una capa de plata col·loïdal de propietats bactericides. Per a purificar l’aigua es fa passar el líquid a través del recipient: el filtre bloqueja les partícules presents a l’aigua, i la plata desactiva els bacteris prou petits per a travessar el filtre. Es poden aconseguir entre un i tres litres d’aigua filtrada per hora, la qual es pot recollir en un recipient ceràmic o plàstic per a l’aigua neta. Les proves al laboratori donen d’un 98 a un 100% d’efectivitat en l’eliminació de bacteris i indicadors de presència bacteriana. L’organització Potters for Peace ha difós aquesta tecnologia i assessorat en la posada en marxa de tallers i instal·lacions de producció del filtre durant deu anys i s’han distribuït desenes de milers de filtres arreu del món.


FUNDACIÓ TERRA 2008 9

Un exemple de filtre ceràmic de producció industrial enfocat, en aquest cas, al seu ús en països del Nord és el de Stefani Terracotta (http:// www.stefaniterracotta.com), que comercialitza recipients de fang i purificadors d’aigua fets amb argila i equipats amb filtres de carbó actiu i igualment plata col·loïdal. Aquests dispositius actuen per gravetat, no consumeixen energia per funcionar i refresquen l’aigua per les propietats de la ceràmica. Lifestraw •http://www.lifestraw.com

És un dispositiu portàtil d’ús senzill que permet purificar l’aigua a mesura que es beu. Dissenyat a Dinamarca, es tracta d’una palleta que permetria beure aigua directament de qualsevol font d’aigua de l’entorn amb seguretat, ja que elimina partícules i virus i bactèries que provoquen les malalties diarreiques més comunes: el sistema de filtres, resines halogenades i la cambra iodada permeten extreure partícules de quinze micres o més, eliminar microorganismes de fins a sis microns, i els sensibles al iode, com ara Shigella, Salmonella, Staphylococcus aureus i Escherichia coli, que causen diarrea, disenteria, febre tifoide i còlera, i millora el gust de l’aigua. Cada LifeStraw pot filtrar adequadament uns 700 litres d’aigua, i es proposa com un producte útil per a països en vies de desenvolupament on no hi ha accés a aigües tractades adequadament, i per a excursionistes o aventurers i kits de supervivència. Tindria un cost d’uns dotze euros. Actualment, només les institucions poden comprar aquest dispositiu. Sodis •http://www.sodis.ch

SODIS són les sigles de Solar Disinfection, un senzill sistema per a millorar la qualitat microbiològica de l’aigua. Aquesta tecnologia aprofita la radiació solar per a destruir els organismes patògens (virus i bactèries com el còlera o l’E.coli) que causen malalties associades a l’aigua. Pot tractar petites quantitats d’aigua contaminada (fins a tres litres), que es col·loquen a l’interior d’ampolles transparents de vidre o plàstic PET i


P E R S P E C T I VA AMBIENTAL 42 10 Tecnologia apropiada

s’exposen als raigs solars durant almenys sis hores. El tractament de l’aigua es produeix per la sinèrgia entre l’acció de la radiació UV-A (longitud d’ona entre 320-400 nm) i l’augment de temperatura de l’aigua: si la temperatura supera els 50 ºC, el procés de desinfecció és tres vegades més ràpid, i si supera els 63 ºC es parla de pasteurització de l’aigua, amb la qual s’eliminen els patògens més habituals. Aquesta tecnologia s’ha introduït en diversos projectes des del 1999 en àrees on la població local no té accés a l’aigua potable, com ara aldees de Kenya, Bolívia, Indonèsia, Pakistan o Uzbekistan, i els estudis de seguiment fets donen com a resultat reduccions de la incidència de diarrees d’entre un 10 i un 70% en les famílies que aplicaven la tecnologia SODIS. AquaStar UV •http://www.uvaquastar.com

AquaStar és un sistema portàtil de purificació d’aigua amb radiació UV-C. És un dispositiu lleuger (pesa uns cent grams), resistent i petit, ja que es tracta d’una adaptació de les habituals ampolles d’aigua de policarbonat utilitzades a la muntanya. Pot tractar un litre d’aigua en un minut i una llarga duració (unes 8000 hores d’ús de la làmpada de UV-C). Per al seu funcionament, fa servir dues piles estàndard per a càmeres. Inclou un control electrònic que programa la dosi correcta de radiació (longitud d’ona de 254 nm) per a fer l’aigua segura. Es presenta com un producte per a excursionistes, situacions d’emergència i famílies sense accés a aigua neta. Hipporoller i Q-drum •http://www.hipporoller.org •http://www.qdrum.co.za

La finalitat d’aquests dissenys és fer més senzill el transport d’aigua diari a grans distàncies a les regions empobrides i amb escassetat de recursos hídrics. Habitualment, la tasca de captació i transport d’aigua demana esforç i una despesa de temps i salut (s’associa amb problemes de malnutrició, anèmia, mal al coll i els ossos), que recau en dones i nens que caminen di-


FUNDACIÓ TERRA 2008 11

versos km cada dia transportant cubells d’uns vint litres, en condicions d’higiene no controlades, tradicionalment al cap. El Hippo Water Roller és un contenidor amb forma de barril que es pot arrossegar o empènyer amb l’ajuda d’una maneta d’acer inoxidable. Pot transportar noranta litres d’aigua, però com que s’arrossega per terra, l’efecte és el de moure només 10 kg d’aigua. El contenidor és de polietilè estable a la radiació UV, i resistent per a suportar el terreny irregular de les zones rurals. Es pot omplir i netejar fàcilment. El producte s’ha provat sobre el terreny i ha rebut diversos premis. Permet aconseguir cinc vegades la quantitat habitual d’aigua en menys temps i amb menys esforç. El Q-Drum és una altra proposta de contenidor rodant senzill, durador i de baix cost. Es tracta d’un contenidor buit amb un orifici longitudinal que permet que sigui arrossegat per mitjà d’una simple corda, normalment disponible i reemplaçable localment, que evita mànecs i parts mòbils. El material és polietilè de baixa densitat modelat. El disseny permet arrossegar cinquanta litres d’aigua i recórrer diversos km sense esforç. Bomba manual •http://www.kickstart.org

Es tracta d’una tecnologia de microirrigació, que funciona amb la força motora humana, apta per a petites granges de zones rurals. Sota el nom de KickStart’s Manual MoneyMaker, aquestes bombes de microirrigació de cost baix funcionen amb un pedal o maneta. D’aquesta manera les famílies poden convertir el seu petit terreny en una font de recursos econòmics mercès al bombeig manual. Aquestes bombes permetrien cultivar i vendre de tres a quatre collites cada any, multiplicar el salari per deu i crear un marge de negociació més ampli respecte els preus de la producció. Els primers models d’aquestes bombes petites es van començar a introduir el 1996 i es van anar perfeccionant per tal d’incloure sistemes de succió i bombes de pressió, que permetessin superar pendents i recórrer més distància des del punt on es trobava l’aigua. Actualment permeten


P E R S P E C T I VA AMBIENTAL 42 12 Tecnologia apropiada

irrigar fins a un acre (4.047 m2) de terra i bombejar des d’una profunditat de catorze metres. És un sistema emprat a Kenya, Tanzània i Mali, on funcionen 45.000 bombes (més del 50% manipulades per dones). La seva fabricació local ha permès crear vint-i-nou nous llocs de treball i generar 37 milions de dòlars anuals de beneficis. Roundabout playpump •http://www.playpumps.org

El sistema PlayPump permet bombejar aigua aprofitant la força motora del joc del nens: la idea és que mentre els infants juguen, presten un servei essencial a la comunitat. S’instal·len a prop d’escoles i tenen la doble funció de servir com a joc per als infants i com a bomba per a extreure aigua subterrània cap a un dipòsit de 2.500 litres elevat set metres. Una simple aixeta permet aleshores l’accés a l’aigua. És econòmica de fer servir i requereix poc manteniment. Permet obtenir fins a 1.400 litres d’aigua des de quaranta metres de profunditat, per cada hora de gir a setze rpm. Pot extreure aigua situada a una profunditat de cent metres. Ariet •http://www.weinmann-online.de

L’ariet hidràulic és un dispositiu patentat el 1796 per Joseph Montgolfier que permet aprofitar únicament l’energia d’un petit salt d’aigua per a elevar part del seu cabal a una altura superior. Va caure en desús amb els avenços de les bombes centrífugues, però es tracta d’una tecnologia accessible i ambientalment sensata que permet transportar aigua en alçada sense consumir energia. L’ariet consisteix en una màquina que provoca continus tancaments bruscs d’un circuit amb aigua en acceleració, i aprofita les sobrepressions que es creen (conegudes pels lampistes com a “cop d’ariet”) per a portar el cabal a una gran alçada sense consum d’energia.


FUNDACIÓ TERRA 2008 13

Captació d’aigua de boira baixa •http://www.fogquest.org

A l’atmosfera hi ha en tot moment aproximadament 12.900 km2 d’aigua, el 98 % en forma de vapor, el 2% en forma de núvols. Hi ha diferents sistemes per a aprofitar la humitat atmosfèrica, com els pous d’aire (air-wells) o les basses de rosada (dew ponds), coneguts des de l’antiguitat, o d’altres més moderns, com els captadors de boira. Aquests dispositius tèxtils de grans dimensions s’instal·len en la direcció del vent a zones àrides properes a la costa i zones muntanyoses on es formen boires. A les malles o pantalles verticals permeables a l’aire (llum 1 mm) condensa el vapor d’aigua de la boira, que es recull i emmagatzema en unes canalitzacions inferiors. No requereixen energia per funcionar i són senzilles de dissenyar i fàcils construir. La vida útil de la malla pot ser d’uns deu anys i el cost és de 25 cèntims de dòlar per m2. S’han portat a terme projectes per tractar de proveir d’aigua poblats sencers. Per exemple, un projecte amb 94 col·lectors a Xile va permetre obtenir en cinc anys fins a 7500 litres d’aigua, a un ritme de 3 l/ m2 i dia. A la majoria d’indrets, aquest sistema no permetria un subministrament regular ni suficient per a dotar la població de tota l’aigua potable necessària, però a determinats microclimes de boira, cada petita població podria, amb uns 30-80 col·lectors de boira, cobrir les seves necessitats. Energia renovable

Consumir energia és indispensable en la nostra vida quotidiana, perquè la necessitem per a processos bàsics com cuinar, escalfar-nos o il·luminar-nos a la nit. Les fonts d’energia i les tecnologies que emprem, però, determinen el seu impacte ambiental. Una societat que pensi en el futur ha de fer servir fonts renovables d’energia (el sol, el vent), disponibles a tot arreu, i que permetin una gestió descentralitzada. Les energies renovables són tecnologies apropiades per a una societat més igualitària i equilibrada que vulgui minimitzar els combustibles fòssils que generen emissions nocives


P E R S P E C T I VA AMBIENTAL 42 14 Tecnologia apropiada

a nivell global i local. A més de contribuir al canvi climàtic, l’ús massiu de la llenya provoca desforestació i genera contaminació local i problemes de salut: es consumeixen 1.500 milions de m2 de fusta cada any només per a ser cremada en focs a terra per a cuinar o escalfar-se, i el seu fum genera problemes respiratoris i oculars, sobretot a les dones i nens, els més exposats. D’altra banda, prop de 2.000 milions de persones al món no disposen d’electricitat, cosa que els impedeix usar determinades tecnologies o sistemes de comunicació. Les alternatives són tecnologies senzilles i sostenibles com els sistemes de cocció i processament solar d’aliments, l’aprofitament eòlic o hídric a petita escala o els aparells elèctrics autocarregables. Cuina solar parabòlica •http://www.alsol.es

Les cuines parabòliques són enginys per a concentrar els raigs solars de manera que permetin la cocció dels aliments. El reflector, fet sovint d’alumini polit, forma una paràbola reflectant que s’ha d’orientar correctament conforme el sol fa el seu recorregut al cel (aproximadament cada vint minuts) per tal que el punt focal coincideixi amb el recipient de cocció, que ha de ser preferiblement negre i mat per absorbir al màxim els raigs solars. Aconsegueixen temperatures prou altes per a poder fregir aliments, tot i que també s’hi poden fer altres tipus de processos. Les cuines amb un diàmetre de la paràbola d’1,4 m tenen potències de 600 w, amb temps de cocció lleugerament superiors als de les cuines convencionals. Tenen una gran durabilitat. S’han desenvolupat diferents dissenys, però el més fiable és el del Dr. Dieter Seifert. Actualment, aquest model es fabrica al nostre país per l’empresa catalana AlSol Tecnologies Solars SL. Assecador i pasteuritzador solar •http://www.alsol.es

Els assecadors solars són sistemes per a reduir el contingut en aigua dels aliments aprofitant l’energia del sol, per tal d’aconseguir la seva


FUNDACIÓ TERRA 2008 15

conservació en el temps. Solen ser sistemes tipus caixa coberts amb un material transparent en els quals es genera l’efecte hivernacle. En els sistemes directes és el sol directament el que deshidrata els aliments (fruites, hortalisses o llavors), mentre que als indirectes és l’aire escalfat que circula per convecció natural i deshidrata els aliments col·locats a les safates. Els assecadors poden ser autoconstruïts o comercials, i se’n poden fer també de grandària mitjana per a petites activitats empresarials. També funcionen com a pasteuritzadors, perquè permeten que l’aigua assoleixi la temperatura suficient (63 ºC) per a eliminar gran part dels organismes patògens. Cookit •http://www.solarcookers.org

Es pot cuinar amb el sol gairebé sense cap mitjà i el Cookit n’és una prova. Aquest sistema, basat en les senzilles cuines de panells desenvolupades pel Dr. Roger Bernard, consisteix simplement en un panell de cartró plegable amb una cara reflectant. Per a cuinar-hi, cal introduir els aliments en un recipient de cocció negre i aquest estri es col·loca dins una bossa de plàstic per reduir les pèrdues de calor i col·locar-los sobre el reflector. Es planteja com una solució de baix cost (només 5 US $), sobretot per a accions d’emergència. S’ha fet servir amb èxit per a facilitar la cocció d’aliments en camps de refugiats. Permet cuinar petites quantitats de menjar i requereix temps de cocció llargs. Hot Pot •http://www.she-inc.org/hotpot.htm

El Hot Pot o «olla solar» és també un sistema de cocció solar basat en els dissenys del Dr. Roger Bernard, però amb un disseny estandarditzat, net i durador per al recipient de cocció. Fa servir una olla aïllada i un reflector (de cartró o alumini), però amb una olla de vidre resistent al calor, amb un recipient intern negre, on es cuinen els aliments. És portàtil i senzilla de fer servir, mantenir i netejar. No permet fregir, però sí cuinar plats diversos (sopes, llegums, carns, arròs, verdures...) i fins i tot coure pa o pastissos, fent servir la mateixa olla com a motlle o introduint-ne un al recipient.


P E R S P E C T I VA AMBIENTAL 42 16 Tecnologia apropiada

Forn solar •http://www.sunoven.com

El forn solar aprofita l’efecte hivernacle que es crea en una caixa aïllada amb l’interior negre i una coberta de vidre quan s’exposa al sol, per a cuinar amb una font renovable i neta com és el sol. Permet fer preparacions al forn, però també cassoles. A diferència de les cuines solars de concentració, no requereix ser orientat tan sovint i pot funcionar si hi ha núvols de manera momentània, ja que acumula el calor, però els temps de cocció són superiors. Els aliments mai no es cremarien i no provoca enlluernaments. És un sistema de fàcil construcció, però també existeixen forns solars comercials de qualitat. Reflectors solars comunitaris Scheffler •http://www.solare-bruecke.org

Reflectors Scheffler en una instal·lació per a cuina comunitària a l’Índia. Són un invent del físic Wolfgang Scheffler.

Els reflectors Scheffler són ginys de concentració solar de focus fix. El reflector és un mirall parabòlic deformable que gira de manera sincronitzada amb el Sol (mitjançant un petit dispositiu fotovoltaic), i s’ajusta a les estacions de l’any, de manera que sempre captura el màxim de sol possible. Quan es fa servir per a cocció solar, permet que el punt de cocció es localitzi a l’interior de les instal·lacions, mentre que el reflector se situa a l’exterior o a la coberta de l’edifici, i així ofereix la mateixa comoditat que una cuina convencional. Permet assolir temperatures molt elevades (1020 ºC al focus d’un reflector de només 2,7 m2) que permeten fregir i altres processos. Els reflectors tenen altres aplicacions a més de la cuina familiar o col·lectiva, com ara bugaderies, autoclaus o aplicacions industrials de vapor. S’han fabricat reflectors de diferents grandàries, des de 0,5 m2 a grans reflectors de 50 m2, passant per les intermèdies (vuit, deu, setze m2 i altres). Hi ha entre 800 i 900 reflectors Scheffler instal·lats per tot el món a més de 24 països —200 a cuines col·lectives—, entre les quals destaquen les cuines solars més grans del món, a Tirupati i Tirumala, a l’Índia, que permeten cuinar almenys per a 18.000 comensals. El reflector és pensat per a poder ser construït a qualsevol part del món amb els materials disponibles localment (acer, miralls). L’autor del


FUNDACIÓ TERRA 2008 17

disseny ha decidit no patentar-lo i els plànols del reflector són accessibles a través de la web o contactant els autors. Calor retingut •http://www.kuhnrikon.ch

Una altra eina clau per a l’estalvi de llenya són els recipients per a conservar la calor retinguda. La calor retinguda es basa en l’aprofitament de les propietats dels materials aïllants per a alentir el refredament una vegada tenim els aliments a una determinada temperatura. Així s’aconsegueix un estalvi notable d’energia. El cas és que un aliment mantingui la temperatura i, per tant, pugui acabar la seva cocció sense necessitat d’energia externa. La cocció amb calor retinguda és una pràctica antiga (recordem la cistella dins la qual es col·locava una olla embolicada amb una manta). Avui, diversos ginys fan aquesta funció emprant materials moderns. Un d’aquests és el cas del Wonderbox (http:/ /www.climateinterchange.com) desenvolupat per Climate Interchange. Un altra és l’eficient olla Hotpan, que fabrica Kuhn Rikon, la qual incorpora en el seu disseny l’aïllament per a poder acabar la cocció amb calor retinguda. Les olles aïllades redueixen el consum energètic, perquè retenen la calor i permeten acabar la cocció dels aliments un cop aturada l’aportació d’energia. Estris com el Hotpan, que permeten aplicar calor breument a l’olla de cocció i tot seguit aprofitar l’aïllament del conjunt permeten acabar la cocció dels aliments tot estalviant fins el 60% de l’energia en comparació amb una olla convencional. Resulta especialment interessant per a aliments de llarga cocció com ara llegums, però es pot fer servir amb tot tipus d’aliments (arròs, verdures, etc.). Pot in pot •http://www.rolexawards.com/laureates/laureate-6-bah_abba.html

Sistema de refrigeració que aprofita l’efecte evaporatiu de l’exsudació de l’aigua a través dels recipients de ceràmica per aconseguir un refredament natural, sense consum energètic, dels aliments frescos en el seu interior per a la seva conservació. Desenvolupat pel professor Mohammed Bah Abba, consta de dos recipients ceràmics concèntrics separats per una capa de sorra que s’ha de mantenir humida, i una coberta de roba que impedeix l’entrada d’aire calent.

Tall d’una olla de calor retinguda


P E R S P E C T I VA AMBIENTAL 42 18 Tecnologia apropiada

Quan la temperatura al voltant del recipient augmenta, l’aigua de la sorra exsuda cap a l’exterior a través del gerro exterior, i s’evapora. Per aquest fenomen, refreda el contingut del pot interior (on es troba el menjar). Aquesta “nevera passiva” permet conservar frescos tomàquets, albergínies i pebrots durant setmanes en comptes de dies. A la dècada de 1990 es van realitzar milers d’aquests sistemes, que es van distribuir a famílies per tot Nigèria que no disposaven d’electricitat. Bombeig d’aigua amb energia solar fotovoltaica directa

La refrigeració de medicines al tròpic per poder-les conservar és un problema que l’energia solar fotovoltaica pot solucionar.

Hi ha sistemes d’energia solar fotovoltaica directa senzills que permeten extreure i bombejar aigua. L’emmagatzemament d’aigua en alçada permet tenir pressió en els moments en què no hi ha radiació solar. És interessant, però, com es complementen els moments de més irradiació solar amb les majors necessitats d’aigua de les collites, mentre que en dies de pluja no es genera electricitat, però tampoc no cal regar. Aquestes instal·lacions són adequades per a sistemes de reg a petita escala, que permeten cultivar en zones rurals no electrificades on no seria possible o es dependria de generadors que consumeixen combustibles. La capacitat de bombeig depèn de l’àrea de panells solars: un superfície de 2 a 4 m2 pot proporcionar de sis a vuit litres per segon a una alçada de cinc metres, i permet irrigar d’1,5 a 2 ha de terra amb una quantitat moderada d’aigua (l’ideal seria fer servir tecnologies d’ús eficient de l’aigua, perquè aleshores el sistema aprofita de manera òptima l’escassa aigua subterrània disponible). El sistema resulta econòmic a llarg termini i permet un subministrament estable en regions aïllades. Eòlica de petita escala •http://www.urban-wind.org

Les turbines eòliques petites, tipus molins multipala, permeten la


FUNDACIÓ TERRA 2008 19

generació d’electricitat per a llum, refrigeració, o aparells com la televisió, com també el bombeig d’aigua per a irrigació i consum en zones rurals aïllades, millorant l’accés a recursos bàsics i augmentant la qualitat de vida. S’han realitzat experiències de disseny i construcció sobre el terreny de dispositius de petits aerogeneradors. Tanmateix, en aquests moments hi ha dissenys molt eficients desenvolupats per empreses tecnològiques del primer món. La transferència d’aquestes tecnologies hauria de ser una prioritat atès que són el resultat d’aplicar els més avançats dissenys aerodinàmics i electromecànics. Una petita turbina de 300 a 500 W amb vents de més de 6 m/seg permeten un rendiment de 1,8 kWh al dia i, per tant, subministrar uns 650 kWh any. A més, sistemes d’aquesta mena es poden connectar també a panells solars fotovoltaics per a la creació de sistemes híbrids.

Miniturbines Swift

Seguidors solars http://www.tracker.cat,

Els seguidors solars augmenten l’eficiència del panells solars fotovoltaics per a la producció d’electricitat perquè permeten la orientació constant dels panells cap al sol. Suposen un cost a afegir inicialment, però també s’augmenta el rendiment del sistema. Actualment existeixen seguidors petits, per petites potències, adequats per a habitatges aïllats, o senyalitzacions o fanals autònoms, etc., Volem assenyalar el disseny d’una empresa catalana, FEINA, Sccl, que fabrica seguidors d’1 m2 fins a 4 m2 de panells fotovoltaics. L’increment de rendiment del sistema fotovoltaic en incorporar el seguidor respecte als panells fixes seria d’un 26 a un 30%. Col·lectors solars tèrmics senzills comercials o autoconstruïts •http://www.geohabitat.es

Els col·lectors solars tèrmics són sistemes per a escalfar aigua de manera passiva aprofitant l’impacte dels raigs solars. Existeixen dissenys econòmics i senzills, que poden ser fàcilment construïts amb els materials

Mini Seguidor SF4


P E R S P E C T I VA AMBIENTAL 42 20 Tecnologia apropiada

disponibles, que consisteixen simplement en un tanc pintat de negre i tancat en un recipient amb vidre a la cara que mira al sol i amb aïllament per a la resta de les parets. D’aquesta manera, el mateix tanc d’acumulació fa d’absorbidor. Aquest model també està disponible de manera comercial, amb un col·lector de gran durabilitat realitzat amb polipropilè preparat per a la intempèrie, un dipòsit d’acer inoxidable i una coberta de vidre doble, que no requereix manteniment. Permet obtenir aigua entre 25 i 50 ºC durant el dia, i mantenir-la a aquesta temperatura de dues a sis hores després de la posta de sol. Un altre sistema similar és el model de col·lector solar d’ús directe a base d’una mànega de reg. Existeix un model comercial de fàcil muntatge que aprofita aquest efecte (dutxa solar Sunny). Dessalinització solar • http://www.rsdsolar.de

Purificació d’aigua amb tecnologia solar.

La dessalinització és una solució per a l’obtenció d’aigua potable a partir d’aigua de mar o de fonts naturals d’aigües excessivament salines. És un procés que es pot portar a terme amb tecnologies senzilles i apropiades, aprofitant l’energia renovable del sol, ja que els indrets àrids amb escassetat d’aigua solen disposar d’abundant sol, i el període de major demanda d’aigua coincideix amb el de major disponibilitat d’energia solar. Hi ha destil·ladors simples que són un recipient de poca profunditat que conté l’aigua salina i una coberta transparent que provoca l’efecte hivernacle i fa que l’aigua s’escalfi i evapori. La coberta té una inclinació determinada per tal que l’aigua s’hi torni a condensar i rellisqui, neta de sals i pràcticament lliure de gèrmens, fins a ser recollida en una petita canalització. Les dessalinitzadores solars produeixen entre un i cinc litres d’aigua diària per metre quadrat de superfície i poden construir-se en l’àmbit local amb materials accessibles i proveir d’aigua famílies o petits nuclis de població. S’han portat a terme estudis d’investigació amb destil·ladors simples que permeten garantir produccions de diversos metres cúbics al dia per a subministrament de nuclis mitjans de població.


FUNDACIÓ TERRA 2008 21

Biogàs amb excrements •http://www.tecnologiaen desarrollo.org

Hi ha 2600 milions de persones al voltant del món a les quals manca un sistema de sanejament adequat a l’habitatge, però a la vegada hi ha sistemes que fan possible aprofitar els excrements humans (i animals) per a generar biogàs. Els biogàs és una forma d’energia apta com a combustible per a cuinar o generar electricitat. Hi ha projectes per a convertir l’orina i els excrements humans (barrejats amb residus orgànics com pells de plàtan, algues i altres) en una font de biogàs de cost baix. Un altre sistema és un wàter que permet convertir els fems en biogàs i l’orina en fertilitzant. Ràdios i llanternes autorecarregables •http://www.freeplayenergy.com

L’accés a la informació, l’educació i la llum quan es necessita, són requisits per a sortir dels cercles de la pobresa, i la ràdio en aquestes regions esdevé una font d’informació i educació, un vehicle d’informació i educació i una manera de combatre l’analfabetisme i l’aïllament geogràfic. Existeixen productes que permeten l’accés a la ràdio i la llum malgrat l’absència d’electricitat i bateries: es tracta de ràdios autosuficients, accionades a través d’autorecàrrega amb moviment (movent una maneta) sovint complementada amb un petit panell fotovoltaic. Aquests aparells no necessiten manteniment i es poden usar intuïtivament. Des de l’any 2003, més de 400,000 ràdios autocarregables sorgides dels creadors de Freeplay s’han fet arribar a quaranta països en vies de desenvolupament. Són productes pensats per projectes de cooperació i ajuda humanitària, però també un reclam per a sensibilitzar sobre l’estalvi energètic als països del primer món. Llanternes magnètiques •http://www.nightstarflashlight.com

Les llanternes magnètiques són dispositius autocarregables que permeten la il·luminació quan fa falta sense dependre de bateries. Fun-

Biodigestor en construcció.


P E R S P E C T I VA AMBIENTAL 42 22 Tecnologia apropiada

cionen impulsades pel corrent elèctric que indueix el camp magnètic que genera la bobina en moure’s (efecte descobert per Michael Faraday el 1831). Per a això només cal sacsejar la bobina situada a l’interior de la llanterna durant uns trenta segons per generar suficient electricitat que s’emmagatzema en un condensador i ens aporta a continuació fins quinze minuts de llum útil. És un producte pensat per a emergències, indrets sense accés a l’electricitat, i per la seva llarga durada la fa idònia per als indrets que no tenen accés a la llum artificial. El condensador pot carregar-se milers de vegades sense desgast. Les llanternes magnètiques de qualitat tenen carcasses de policarbonat estanques i de gran resistència, i són submergibles. La llum, la dóna un LED blanc, de consum molt baix i que té una durada de desenes de milers d’hores. Panells solars fotovoltaics flexibles •http://www.flexcell.com

Els panells solars fotovoltaics flexibles són fets amb capes de silici amorf amb un suport de polímers fins i flexibles però resistents. La flexibilitat i lleugeresa d’aquests mòduls permet la integració estèrica a l’edificació i l’adaptació a elements i materials de diferents formes i grandàries i a productes solars innovadors. Per exemple, existeixen panells enrotllables de 7 w per càrrega de bateries a 12 V, amb un pes de 500 g i un gruix de només 1,2 mm. N’hi ha de diferents potències, i no es poden trencar perquè prescindeixen del vidre. Es calcula que el retorn energètic d’aquest producte és de tres a cinc vegades més ràpid que el d’altres productes basats en tecnologies fotovoltaiques convencionals. Motor Stirling •http://www.sesusa.org

Els motors Stirling permeten obtenir electricitat a partir d’una font de calor. Desenvolupat el 1816 per Robert Stirling per a aconseguir un motor menys perillós que la màquina de vapor, l’Stirling es basa en la creació d’una diferència de temperatures en un gas (heli o hidrogen) que en seguir un cicle d’escalfament / refredament (i per tant es dilata i es contrau) genera un treball (energia mecànica) que amb un alternador


FUNDACIÓ TERRA 2008 23

es transforma energia elèctrica. Perquè funcioni es pot fer servir energia solar, geotèrmica, etc., i té un gran rendiment, pròxim al màxim rendiment possible d’un motor (rendiment de Carnot). A la Plataforma Solar d’Almeria s’han desenvolupat equips de discs parabòlics experimentals que reflecteixen els raigs del sol i el concentren en un motor Stirling. Sistemes d’aquest tipus permetrien produir d’uns 200 a 400 kWh al mes. Malauradament els motors Stirling, tot i el seu potencial, són molt desconeguts. Hi ha petits ginys per a l’ús pedagògic. Energia de pedaleig •http://www.humboldt.edu/~ccat/pedalpower/

El sistema del pedaleig que va acompanyar el desenvolupament de la bicicleta cap a finals del segle XIX, permet moltes altres aplicacions, atesa l’eficiència energètica que el caracteritza. El pedaleig aprofita el treball dels músculs més potents del cos humà amb una gran eficiència i converteix el 95 % de l’esforç muscular en energia útil. Diferents eines i aparells es podrien fer funcionar directament amb energia humana convertida en corrent elèctric (DC) amb una adaptació que aprofiti materials reciclats com una bicicleta estàtica vella, un generador i una corretja de ventilador. Alguns exemples d’eines que poden funcionar amb un sistema de pedaleig són bombes d’aigua, serres mecàniques, picadores de carn, eines per a treballar la fusta i la pedra, o torns per a ceramistes. També hi ha aparells com ara màquines de fer suc, molinets de gra i de cafè, robots de cuina, rentadores, televisors i altres que poden funcionar amb un sistema de pedaleig. Algunes entitats, com la Humboldt University, disposen d’un interessant catàleg de màquines mogudes amb pedals. També amb la modificació del disseny d’una bicicleta s’aconsegueixen innovadores aplicacions que ens fan menys dependents de les energies convencionals. Utensilis manuals (batedora, liquadora, talladora, etc.) Aparells com les batedores, liquadores o trituradores, permeten fer més ràpida la preparació d’aliments o realitzar determinades funcions. Tradicionalment han existit estris manuals per a facilitar la manipulació


P E R S P E C T I VA AMBIENTAL 42 24 Tecnologia apropiada

d’aliments que permeten fer aquestes funcions sense despeses d’energia ni manteniment, i més recentment s’han desenvolupat alternatives manuals per a d’altres que van sorgir com a petits electrodomèstics. Els estris manuals continuen sent, a més, una opció indispensable en els programes de cooperació. Horticultura i renovació de la fertilitat de la terra

Liquadora manual

El saber tradicional o acumulat al llarg de la història de la humanitat per al millor conreu dels aliments, constitueix un dels patrimonis més rics de la nostra espècie. Però ens cal no oblidar que l’agricultura és possible gràcies a la fertilitat del sòl i que conservar-la només és possible amb una gestió sensata de la capacitat vital de la terra de conreu. Amb l’increment del món urbà han sorgit mètodes de cultiu més estructurats o adaptats a les condicions de vida en ciutats. Finalment, potser ens caldria no oblidar que som el que mengem, però també allò que sembrem, i hauríem de valorar no només les propietats nutritives de les plantes, sinó també les de caire medicinal, perquè són també de vital importància. Vermicompostatge •http://www.wormwoman.com

El vermicompostatge és el procés pel qual uns cucs vermells especialitzats (Eisenia fetida) digereixen les restes orgàniques i les transformen en fertilitzant (vermicompost), de manera neta i ràpida, en una caixa airejada que no genera males olors. Es pot portar a la pràctica en àmbits urbans, perquè el vermicompostador s’ha de col·locar a l’interior, protegit de les condicions ambientals externes. La població de cucs s’adapta a la quantitat de brossa o menjar que se’ls aporta (poden arribar a digerir la meitat del seu pes corporal de brossa orgànica cada dia), i s’està a la caixa ja que és on té les condicions ideals –aquests cucs no toleren la llum i el vermicompostador és hermètic. El vermicompostador es converteix en un sistema domèstic viu per al processament de part dels residus orgànics, que requereix un mínim de manteniment bàsic (aportació de menjar i humitat adequada, aireig suficient, etc.). Els cucs poden tractar amb facilitat tot tipus de restes vegetals des de peles de fruita, restes de verdures, cereals,


FUNDACIÓ TERRA 2008 25

closques d’ou i el marro del cafè. El vermicompost, un material fosc, esponjós, orgànic i homogeni, es pot recol·lectar al cap d’uns quants mesos per aplicar-lo a les plantes (testos, jardí, etc.). Aquest sistema permet reduir la quantitat de residus orgànics generats, obtenir un fertilitzant natural d’altíssima qualitat i imitar el funcionament dels cicles de la natura. WC compostador •http://www.clivus.com

60 cm

80 cm

140 cm

Els vàters secs o vàters compostadors són dispositius que permeten fer-hi les necessitats i tractar els excrements humans sense l’ús de l’aigua i sense accés a un sistema de clavegueram. Existeixen models comercials exempts, de fàcil instal·lació i similars en estètica i funcionament als convencionals. Durant més de trenta anys han estat productes habituals als països nòrdics. canonada de ventilació, 20 cm de diàmetre Incorporen sistemes de ventilació i control boca del vàter tubs de ventilació, d’olors, i, depenent del seu ús, el compost 3 units pel centre resultant es buida de la cubeta cada dos a dotze de 10 cm cada un mesos. Els vàters secs també es poden construir amb els materials disponibles. L’ús del compost resultant es podria fer tabic servir com a adob per a plantes i arbres decoratius i evitar, en principi, el seu ús per als cultius alimentaris. En cada cas caldria conportella sultar si a l’indret hi ha normatives al respec30 º te. S’han portat a terme programes de millora del sanejament i la higiene a països en Esquema desenvolupament amb la construcció de vàters secs com el programa constructiu d’un ZASP de la Global Dry Toilet Association of Finland (http:// vàter www.drytoilet.org/) a Zàmbia, on el 60% de la població no té accés a un compostador lavabo. Clivus. Living machine •http://www.livingmachines.com/products

Les “Màquines vives” són sistemes de tractament descentralitzat de les aigües residuals a petita escala, que funcionen simulant i accelerant els processos naturals que s’utilitzen als aiguamolls per obtenir aigua


P E R S P E C T I VA AMBIENTAL 42 26 Tecnologia apropiada

neta i segura que es pot reutilitzar. Desenvolupades per l’enginyer John Todd, costen menys de manipular que un sistema de depuració convencional, i són sistemes estables i agradables estèticament. Són com ecosistemes humans creats a imitació de les zones humides de la natura que fan servir les capacitats naturals de bacteris, plantes i animals per a tractar les aigües residuals i fins i tot efluents industrials, prescindint de productes químics i de l’ús excessiu d’energia, per a reutilitzar-les. L’aigua tractada es pot tornar a fer servir per a reg agrícola i de jardins decoratius, per a determinats processos industrials o per a recàrrega d’inodors. El sistema és estèticament agradable, efectiu, i requereix relativament poc manteniment. Hort urbà •http://www.horturba.com

Les taules de cultiu per a plantes hortícoles en espais reduïts permeten el cultiu a l’entorn urbà de manera còmoda. Es tracta d’un sistema utilitzat durant més de cent anys i que podem construir nosaltres mateixos, tot i que també existeix en format comercial, amb safates elevades de 140 x 70 cm, realitzades en xapa de zinc, que es subministren desmuntades. El kit pot incloure un sistema de reg per degoteig i s’ha de complementar amb un substrat orgànic ric que amb un gruix de només 20 cm permeti cultivar tot tipus de plantes comestibles per al consum domèstic. Sigui amb productes comercials o amb sistemes autoconstruïts, el concepte del racó comestible (permet posar en pràctica l’agricultura ecològica a petita escala a qualsevol balcó o tros assolellat de què disposem. Parades en crestall •http://www.gasparcaballerodesegovia.net

Mètode de cultiu per a l’horticultura ecològica desenvolupat pel mallorquí Gaspar Caballero. Es basa en la senzillesa i el mínim esforç,


FUNDACIÓ TERRA 2008 27

però amb el màxim rendiment. Els paràmetres de disseny estan pensats per a l’òptima organització dels treballs hortícoles i la conservació de la fertilitat de la terra . La “parada” o espai de cultiu és un rectangle d’1,5 m d’ample i de 3 a 6 metres de llarg, apte per a un hort familiar (longituds superiors, però sempre múltiples de tres, per a escales de cultiu més grans). Les parades i l’espai de què es disposi s’han de separar en quatre parcel·les de terra, de manera que sigui possible la rotació de cultius en quatre anys, i s’han de separar uns 50 a 60 cm, per accedir-hi fàcilment. Les parades es cobreixen amb “crestall”, una capa de compost amb contingut en excrements animals, que no es remou (menys esforç, i una dinàmica més semblant a la de la fertilitat a la natura) ni es trepitja: al centre, en longitud, s’ha de formar un corredor de rajoles de terra cuita de 30 cm com a màxim que permetin posar-hi els peus sense trepitjar la superfície de cultiu, i on també es col·loquen plantes medicinals i aromàtiques que ajuden a evitar plagues. El reg es fa mitjançant un sistema de tub exsudant. El cultiu s’organitza segons les varietats hortícoles i es van rotant de manera que es formi un cercle tancat seguint la seqüència adient: això optimitza la producció i minimitza la proliferació de plagues. La sembra és densa i les plantes creixen juntes i protegeixen el sòl. El sistema de “parades en crestall” és productiu, ecològic i frugal en recursos i en esforços, i ha estat divulgat i posat en pràctica a escoles, horts municipals i finques particulars de la regió mediterrània durant més de 25 anys. Mètode de reforestació de Masanobu Fukuoka •http://fukuokafarmingol.info

El procés imparable de desertització ha impulsat moltes iniciatives arreu del món. Volem destacar la que va desenvolupar el japonès Masanobu Fukuoka, el qual també ha elaborat un mètode d’agricultura natural capaç de frenar la desertització. El mètode que proposa Fukuoka per a la reforestació (reverdiment) és l’empindolarització. Aquest sistema consisteix a embolcallar les llavors amb una capa d’argila a fi de protegir-les perquè no se les mengin els ocells, els rosegadors i altres animalons. Les llavors protegides d’aquesta manera esperen el moment de les pluges i quan l’argila absorbeix, l’aigua la llavor la pot utilitzar per germinar. Aquest sistema té molt d’èxit, perquè és deu vegades més


P E R S P E C T I VA AMBIENTAL 42 28 Tecnologia apropiada

eficient que els mètodes tradicionals de reforestació sense l’empindolarització. Mètodes d’agricultura familiar biointensiva •http://www.bosquedeniebla.com.mx/imagen/metbio.doc

El Mètode Biointensiu de Cultiu, desenvolupat per John Jeavons des de la dècada de 1970 i inspirat en els treballs anteriors de Rudolph Steiner, és un sistema d’agricultura orgànica a petita escala que aspira a aconseguir una gran productivitat, en cultiu ecològic, per a l’alimentació familiar, i ocupant la superfície més petita possible. Permetria obtenir rendiments del 400 al 3.100%, sense l’ús de maquinària, fertilitzants o plaguicides químics, amb una despesa d’energia mecànica i humana mínima, i amb una despesa de només el 30% de l’aigua d’un sistema convencional. A més a més, el mètode, per la tècnica emprada permet la recuperació del sòl a un ritme seixanta vegades més ràpid del que té la natura. Alguns dels principis d’aquest mètode són la doble excavació (deixar la terra flonja permet que les arrels arribin a més profunditat), l’ús del compost (com a adob que aporta nutrients i estructura), els sembrats molt junts (per aprofitar l’espai i cobrir el sòl), o l’associació de cultius. Un dels objectius és que l’hort no serveixi només per a complementar la dieta, sinó per a satisfer totes les necessitats de vegetals de la família. L’agricultura biointensiva familiar es practica a 130 països arreu del món. Bicicleta per llaurar

Eines per a horticultura familiar •http://www.ecoprac.com

Les eines manuals millorades són les aliades del cultiu a petita escala. Les de l’empresa Ecoprac són construïdes amb materials duradors i resistents com l’acer inoxidable, l’alumini, el bronze, el coure i la fusta, i eviten la utilització de plàstics i pintures. L’aspiració de l’empresa és aconseguir una producció artesana que minimitzi l’impacte ambiental i es distribueixi directament als horticultors. Les eines són plegables (ocupen un espai mínim i són fàcils de transportar), no s’oxiden i pràcticament no necessiten manteniment. Permeten mantenir l’esquena dreta i no consumeixen energia,


FUNDACIÓ TERRA 2008 29

però tenen un rendiment vuit vegades superior a les habituals eines de mà i requereixen menys esforç: l’aixada de roda permet llaurar, traçar solcs o porcar, i la forca de doble mànec oxigena i estova la terra, sense voltejar-la. Es tracta d’útils duradors, senzills, ergonòmics i efectius que s’integren perfectament en un sistema de cultiu orgànic. Bancs de llavors •http://www.navdanya.org

Les llavors ens fan lliures quan són assequibles generació rera generació. La física i activista Vandana Shiva fou la pionera del moviment de salvament de llavors, com a resposta a la crisi de la biodiversitat agrícola provocada pels monocultius industrials i les patents de llavors per part de multinacionals. Els bancs de llavors conserven i distribueixen lliurement als agricultors la diversitat coneguda de varietats vegetals, incloses varietats indígenes adaptades durant segles a les demandes ecològiques de l’indret. El programa Navdanya ha treballat durant vint anys amb les comunitats locals i els camperols de l’Índia, i ha permès la conservació de més de 2000 varietats d’arròs de tot el país, 31 de blat i centenars de mill, pseudocereals, llegums, oleaginoses, verdures i altres espècies com ara plantes medicinals. S’han establert 34 bancs de llavors per tot el país per impulsar la biodiversitat agrícola lliure i d’accés universal, l’autosuficiència dels agricultors i l’autosuficiència alimentària. En l’àmbit europeu, el cas de l’associació Kokopelli (http:// www.kokopelli-seed-foundation.com), antiga Terre de Semences, també ha treballat des de França durant molts anys per a la conservació de varietats hortícoles antigues, amb sistemes de cultiu ecològic, i ha arribat a descriure unes 2500 varietats de llavors orgàniques i oferir-ne més de mil varietats als agricultors. En l’àmbit local, al nostre país també hi ha iniciatives de recuperació de la biodiversitat agrícola tradicional: http://www.cdrtcampos.es/ desemillas/index.htm i http://www.esporus.org. En aquesta lluita contra les llavors que no generen noves llavors (terminators) o les transgèniques, ens hi va una de les claus del futur de la llibertat humana. Plantes comestibles i medicinals com l’Stevia rebaudiana s’han convertit en el

La conservació de les varietats de llavors locals és una garantia per a la seguretat alimentària.


P E R S P E C T I VA AMBIENTAL 42 30 Tecnologia apropiada

símbol d’aquesta lluita contra la tirania de les multinacionals de les llavors patentades. Permacultura •http://www.permaculture.org

La permacultura, una forma respectuosa de cultivar la terra.

Dona carregada amb un pesat feix de llenya per poder. cuinar

El terme i el concepte de permacultura fou inventat i desenvolupat al llarg de la dècada de 1970 per Bill Mollison i David Holgrem (influïts pels treballs anteriors de F.H. King, P.A. Yeomans o H.T. Odum). Es tracta d’una visió holística de la nostra manera de fer al món (una mena d’ètica responsable amb la pròpia existència i la de les properes generacions) que a la pràctica es converteix en un sistema de disseny dels assentaments humans (aixopluc, terrenys de cultiu, paisatge) basat en la seva permanència en el temps, la seva autosuficiència i la seva mimesi amb els sistemes naturals. Als sistemes permaculturals, cada element hi està relacionat harmònicament amb la resta, de manera que les necessitats d’energia i treball i la generació de residus són mínimes. Els animals (salvatges com els ocells, i domèstics com les gallines i cabres) es nodreixen de males herbes, llimacs i insectes, i generen calor, fems, ous, llet, etc. Sobre el terreny, s’estableixen zonificacions, estrats i patrons de cultiu i disposició dels elements del sistema (compostatge, animals, producció hortícola, herbes aromàtiques, arbres, fruiters, arbustos, recollida d’aigua de pluja, etc.), per a mantenir les relacions beneficioses observades en els sistemes naturals i que es mantinguin sense deixar d’evolucionar. Salut i qualitat de vida

La salut és el bé més estimat per tothom. Però al món encara hi ha milers de milions de persones que no poden gaudir d’unes condicions de vida saludables. D’altra banda, la societat del consum dels països industrialitzats moltes vegades mostra un estil de vida que té poc a veure amb el que el cos necessita per a estar sa (sedentarisme, aliments processats, exposició a contaminació) i sovint les deficiències de salut es compensen a base d’un gran consum de recursos (tractaments i medicacions convencionals). En aquest apartat, hi hem recollit algunes tecnologies que contribueixen a millorar la salut i la qualitat de vida de les


FUNDACIÓ TERRA 2008 31

persones. En aquest camp, les tecnologies apropiades també hi tenen un bon paper. Forns de llenya millorats i calor retinguda •http://www.aprovecho.org/ •http://www.hedon.info (HEDON Household Energy Network) •http://www.climateinterchange.com/

La crisi de la llenya afecta prop de 2.000 milions de persones i és que la tecnologia dels forns de llenya o carbó per a cuinar són molt poc eficients. Per altra banda, aquesta ineficient combustió genera fums dins la cuina que contaminem l’aire interior dels habitatges. La contaminació de l’aire interior provoca en els països en desenvolupament 1,6 milions de morts l’any (una persona cada 20 segons), especialment entre la població infantil i les dones. A més, quan es recorre al procés de carbonització de la llenya, aquesta perd un 90% del seu poder calorífic. Per aquests motius s’han desenvolupat alguns models de forns de llenya que permeten estalviar entre el 50% i el 80% del combustible utilitzat. Un d’aquests forns és l’anomenat Rocket Stove Chimney, projectat per Larry Winiarski per tal de poder cremar branquillons de fusta tallada i que permet fer estalvis de fins al 52% de llenya. Aquests forns es poden construir amb llauna de pots o d’acer. Disposen d’una cambra externa que contribueix a fer que la mateixa temperatura de la combustió li faci incrementar l’eficàcia. Així, per exemple, un d’aquests forns millorats permeten consumir només 0,2 kg de branquillons per litre d’aliment cuinat. En el disseny dels forns millorats, s’hi destaca el conegut com Save 80, projectat pel Dr. Dieter Seifert, que és un dels models més avançats, perquè permet un estalvi del 80% de la llenya respecte d’un forn convencional i també crema petits branquillons. S’empra en projectes de cooperació i es distribueix com un kit premuntat. Pròtesis ortopèdiques •http://www.jaipurfoot.org •http://www.godisa.org/

Malauradament, tant algunes malalties, com la poliomielitis, les guerres i, especialment, les mines antipersona disminueixen, si no eliminen, alguna extremitat. El cirurgià indi Pramod Karan Sethi (1927-

Forn de llenya Save 80 i caixa per a retenir el calor dels plats cuinats (Wonderbox) desenvolupats per Climate Interchange


P E R S P E C T I VA AMBIENTAL 42 32 Tecnologia apropiada

Audífons solars SolarAid desenvolupats per Godisa.

2008) va crear, juntament amb l’artesà Ram Chandra, unes pròtesis de baix cost (uns 30 dòlars) fetes de cautxú, fusta i tires de cuiro que poden tenir una durada de cinc anys. Aquesta pròtesi, coneguda com a peu de Jaipur, fou creada al final dels anys seixanta, però encara no s’ha reconegut l’enginy de Chandra que va permetre aquest invent. Els audiòfons es poden considerar una pròtesi en la mesura que contribueixen a incrementar la capacitat auditiva de les persones afectades per la sordesa. Gairebé 600 milions de persones pateixen discapacitat auditiva lleu o severa. Als països en desenvolupament, l’índex d’afectació de la població és el doble i l’accés a audiòfons i a un subministrament fiable de bateries per als aparells és limitat. En aquest cas volem destacar el SolarAid, que no és més que un carregador solar de bateries que en facilita la recàrrega amb l’energia gratuïta del sol, sense necessitat, doncs, d’una font d’electricitat. Apte per a bateries de l’audiòfon estàndard, es carreguen completament en dues o tres hores, es mantenen fins a quatre dies i es poden recarregar fins a 400 vegades. Aquest enginy, de cost moderat i desenvolupat és difós des de Botswana per Godisa des de l’any 1992. Homeopatia i medicines naturals •http://ca.wikipedia.org/wiki/homeopatia

Existeix tota una sèrie de disciplines per a mantenir la salut del nostre organisme, fora de la medicina oficial o al·lopàtica. N’hi ha, com l’Ayurveda, que s’engloben dins de visions holístiques de la vida i de l’organisme i tenen una tradició d’uns quants mil·lennis, encara que a Occident no ens han arribat fins fa ben poc. El mateix podríem dir del conjunt de tècniques de la medicina xinesa com és l’acupuntura, la reflexologia, etc.). Al voltant de la interpretació de les malalties com el resultat d’un trastorn no només biològic, sinó més global, s’ha desenvolupat el conjunt del que podríem anomenar medicines naturals. De totes aquestes medicines, n’hem de destacar l’homeopatia desenvolupada per l’alemany Samuel Christian Frèderic Hahnemann (1755–1843) al final del segle XVIII i que avui té una àmplia implantació en el món occidental. L’homeopatia pretén estimular la capacitat de curació del propi organisme ajudant-lo amb


FUNDACIÓ TERRA 2008 33

substàncies vegetals diluïdes. El conjunt d’aquestes medicines com l’herboristeria, l’aromateràpia, la kinesiologia, etc., aporta un coneixement sobre la vitalitat humana que, més enllà dels dubtes científics que pugui generar en alguns casos, tenen l’avantatge de curar malalties amb teràpies menys invasives que les que sovint empra la medicina al·lopàtica. Però també és cert que gràcies a la medicina quirúrgica, als antibiòtics i a les vacunes, la salut de la civilització humana ha experimentat un nivell mai conegut que es tradueix en un increment molt notable de l’esperança de vida. Tanmateix, aquí reiterem el valor de les medicines naturals, perquè ens aporten una visió holística i com a resultat gairebé sempre d’una relació més harmònica amb l’entorn. Incubadores •http://www.designthatmatters.org

Es calcula que al voltant de 4 milions d’infants en els països en desenvolupament moren en el primer mes de vida, en bona part a causa de complicacions com els naixements prematurs (el 25 %). Donada la falta d’accés en aquests indrets a modernes incubadores i els recursos necessaris per fer-les funcionar i mantenir-les en bon estat, s’ha desenvolupat una incubadora i unitat d’aïllament de cost baix per tenir cura dels nounats amb problemes respiratoris o infeccions, o pes baix en néixer. Es fan proves sobre el terreny des de l’agost del 2007. Mosquitera Una tela teixida amb una malla prou menuda perquè l’aire hi circuli sense dificultat i alhora els insectes més menuts com poden ser els mosquits no la traspassin és el que permet l’anomenada tela mosquitera. Aquest senzill teixit constitueix un recurs tecnològic essencial, perquè en els països tropicals els mosquits transmeten malalties infeccioses com la malària, causada pel bacteri Plasmodium sp, que cada any ataca més de 500 milions de persones, les quals veuen afectada la seva salut a causa de les febres i altres complicacions fisiològiques. Això causa la pèrdua d’un milió de vides humanes, especialment a països d’Àfrica i d’Amèrica Llatina, on aquesta malaltia és endèmica. I és que al voltant del 40 % de la població dels països en vies de desenvolupament està sotmesa al risc de la malària. Hi ha mosquiteres impregnades amb


P E R S P E C T I VA AMBIENTAL 42 34 Tecnologia apropiada

productes que repel·leixen, desorienten o fins i tot maten el mosquit. Per acabar controlant la malària o paludisme, a més de mesures preventives, avui sembla que es pot pensar, gràcies al desenvolupament de la bioquímica, en la producció d’una vacuna que permeti prevenir la malaltia. Treballs com els del colombià Dr. Manuel Elkin Patarroyo permeten imaginar que és possible trobar una solució a aquesta malaltia tropical. Mentrestant, les mosquiteres constitueixen una barrera que preserva de les picades de mosquit mentre dormim, que és quan més indefensos estem. Pintures insecticides •http://www.who.int/infectious-disease-report/pages/ch6text.html

Les pintures amb microcàpsules d’efecte insecticida poden ser una nova arma per al control d’epidèmies provocades per insectes que actuen com a vectors de malalties (malària, dengue, malaltia de Chagas, etc.) com ara mosquits o escarabats. La pintura té una aparença idèntica a les convencionals, però en aplicar-se a les cases aconsegueix eliminar els focus de l’insecte transmissor de malalties a l’interior i als voltants dels habitatges. També elimina escarabats, formigues i altres insectes que poden causar problemes de salubritat als habitatges. La pintura no desprèn olor ni substàncies nocives per als ocupants de les cases, té un cost baix i un efecte insecticida d’una durada de dos anys. Diferents projectes han comprovat els efectes d’aquestes pintures a Bolívia i altres països; hi ha diverses patents de composicions de pintures insecticides com, per exemple, INESFLY 5A IGR, que inclou dos ingredients actius d’organofosforats –diazinó i clorpirifos– en les dosis adequades per ferla eficaç com a repel·lent i a l’hora sense toxicitat per a les persones. Copa menstrual • http://www.mooncup.co.uk

La copa menstrual o vaginal és un petit recipient de silicona dissenyat per ajustar-se al coll de l’úter femení i recollir el flux menstrual sense perill que aquest sigui absorbit per materials cel·lulòsics com ara compreses i tampons d’usar i llençar. La copa menstrual, probablement és un dels invents més enginyosos per a evitar l’abús de recursos naturals, de substàncies clorades per a blanquejar i plàstics derivats del petroli. La copa menstrual es pot considerar, doncs, un producte natural que dóna una autonomia


FUNDACIÓ TERRA 2008 35

personal més àmplia a la dona, perquè li permet disposar d’un producte de llarga durada que pot reutilitzar durant els seus períodes, es trobi allà on es trobi i sense dependre d’un subministrament constant de productes comercials per a la higiene femenina. Microscopis de butxaca per a l’observació del cicle fèrtil de la dona • PG/53 http://www.terra.org/articulos/art01756.html • DONNA Fertillity Test http://www.paradise.it/

El coneixement del cicle de la fertilitat femenina permet prendre mesures per ajudar a complir les expectatives sobre la procreació i la satisfacció en l’activitat sexual. Un descobriment de mitjan segle XX per part del Dr. Biel va permetre determinar que la quantitat d’estrògens presents a la saliva està relacionada amb l’estat de fertilitat de la dona en el seu cicle mensual. A partir d’aquest principi, al començament de la dècada de 1990 es van desenvolupar petits microscopis de butxaca amb lents d’augment que permetien observar com la saliva cristal·litzada prenia formes diferents segons la quantitat d’estrògens que contenia i, per tant, determinar amb força precisió el moment de màxima fertilitat. Productes com el PG 53 o el Donna, formats per un petit portaobjectes, on es col·loca una mostra de saliva, i una senzilla lent de cent augments, permeten observar com en els dies fèrtils els estrògens cristal·litzen formant una aparença de fulles de falguera, mentre que en els dies poc fèrtils no es forma cap imatge ni ramificacions. No es tracta d’un sistema anticonceptiu, sinó d’un instrument útil per a conèixer el propi cos i una orientació per a les dones quan volen quedar embarassades. Es tracta d’un sistema de cost econòmic i ambiental baix, i innocu, que pot ajudar les persones a aconseguir embarassos d’una manera natural. Accés a la informació La cultura és un element essencial per al desenvolupament de la civilització humana. Un dels principals vehicles ha estat la capacitat evolucionada de llenguatge que ha desenvolupat la nostra espècie. La cultura oral fou clau durant mil·lennis, però el descobriment de la impremta ara fa poc més de 500 anys va donar lloc a l’aparició del llibre

El senzill microscopi de butxaca PG 53 fou prohibit per la legislació europea, la qual considera aquests petits microscopis com a material de laboratori i que s’han de sotmetre a l’estricte reglamentació sanitària. Un error lamentable que perjudica milions de dones a les quals se’ls nega un sistema barat per conèixer el seu propi cos.


P E R S P E C T I VA AMBIENTAL 42 36 Tecnologia apropiada

i a una nova manera de transmetre els nostres coneixements. L’aparició de la ràdio i la televisió han estat també elements que han permès estendre i millorar la nostra comunicació. Tanmateix, un canvi radical es va produir amb el desenvolupament del world wide web inventat per Sir Timothy John Berners-Lee (1955 -), protocol de comunicació que juntament amb la tecnologia informàtica marca una nova revolució del coneixement. En aquesta nova revolució també hi ha eines d’abast global que poden ser útils per a la cooperació entre els diferents pobles de la Terra. Software lliure •http://www.linux.com

Disposar d’un software per a fer funcionar un ordinador sense necessitat d’estar lligat a una llicència és el que va moure a la creació del sistema operatiu Linux, concebut per Linus Torvald a partir del projecte GNU, iniciat el 1983. El nucli de Linux, però, és la suma d’altres projectes: Perl, Apache, Python, etc. Tot i que Linux es pot instal·lar en ordinadors domèstics (PCs x86 y x86-64 així com Macintosh i PowerPC), telèfons mòbils, portàtils, videoconsoles, el seu desenvolupament ha tingut una gran implantació en servidors i superordinadors. És una important contribució al desenvolupament dels ordinadors, encara que actualment més del 90 % dels ordinadors domèstics treballen amb el sistema operatiu de pagament de Microsoft. Ordinadors portàtils assequibles •http://www.laptop.org

Els ordinadors portàtils o laptop en anglès formen part d’un projecte que pretén que la mainada pugui optar per un ordinador com a eina de desenvolupament educatiu. L’ordinador portàtil Laptop per a nens té el preu assequible de 100$ per ordinador. Basat en el sistema operatiu Linux, aquest ordinador té un processador de 500MHz i 128MB de memòria DRAM, amb 500MB de memòria Flash; no té unitat de disc dur, però disposa de quatre ports USB. Un portàtil és una finestra oberta al món i una via útil perquè els més petits dels països en vies de desenvolupament puguin aprendre. La clau està


FUNDACIÓ TERRA 2008 37

en els components de cost baix, però que no en fan disminuir la qualitat. Els fundadors d’aquesta iniciativa són Advanced Micro Devices (AMD), Brightstar, Google, News Corporation, Nortel i Red Hat. Nicholas Negroponte és el president d’Un ordinador portàtil per nen. Biblioteques global wikipedia •http://www.wikipedia.org

Wikipedia és a hores d’ara la xarxa més extensa de coneixement mai creada. Hostatjada en ordinadors arreu del planeta i consultable des de qualsevol ordinador, va iniciar la seva singladura el 15 de gener de 2001. Avui el projecte té més de 2 milions d’articles en anglès i més de 8 milions en altres llengües (uns cent mil en llengua castellana i altres cent mil en llengua catalana). La biblioteca d’Alexandria, creada al començament del segle III aC per Ptolemeu, va aplegar 700 mil volums. La nova biblioteca d’Alexandria impulsada per la Unesco fou inaugurada en aquella ciutat egípcia el 2003 i disposa actualment de 200 mil volums. El gran avantatge de Wikipedia és que s’actualitza constantment i sobre un suport digital que compta amb milers de col·laboradors arreu del planeta. Ràdios educatives •http://www.vnhelp.org/ •http://www.saigon.com/~vnhelp/radio.html

La ràdio ha estat en molts indrets del planeta un element clau de difusió de la cultura. Podríem trobar exemples d’experiències en benefici de l’educació basades en les emissions de ràdio. Hem seleccionat la Viet Nam Health, Education, and Literature Projects VNhelp’s, la missió de la qual és difondre l’educació i la sanitat a més dels intercanvis entre els habitants rurals del Vietnam i els Estats Units. El Programa d’Educació Radiofònic (EPR) permet que la mainada d’àrees rurals puguin accedir a l’ensenyament. Aquest programa va començar el 1991 i s’emet dues vegades al dia, al matí i a la tarda, i constitueix un recurs educatiu molt ben valorat pels professors dels territoris rurals del Vietnam. De fet, la importància de la ràdio com a element de difusió cultural en el seu moment va impulsar la creació de les ràdios lliures de piles fabricades per l’empresa sud-africana Freeplay, que ja hem comentat en aquesta guia de tecnologia apropiada.


P E R S P E C T I VA AMBIENTAL 42 38 Tecnologia apropiada

Economia sostenible

És evident que el planeta no pot suportar que tots els habitants del món en vies de desenvolupament vulguin reproduir el mateix estil de vida que els habitants del Primer món. Des d’un punt de vista de la justícia mundial i la igualtat, la solució passa no pas per negar als pobres un nivell de vida digne, sinó perquè els països rics redueixin fins al 90 % del seu ús de materials. Però també ens cal fomentar sistemes que permetin desenvolupar les economies dels més pobres i per a això hi ha diferents eines estructurals i d’altres tecnològiques que permeten estimular el treball digne i els productes de qualitat. Però és evident que, sobretot, cal reorganitzar el pensament econòmic. Una economia sostenible necessita un sistema diferent de mesurar l’activitat humana i de percebre’n el valor econòmic. En aquest apartat hem seleccionat alguns exemples que contribueixen a crear una nova visió de l’economia des de la solidaritat. Crèdits solidaris o microcrèdits •http://www.grameen-info.org

El microcrèdit és un sistema creat per Muhammad Yunus (Premi Nobel de la Pau 2006) perquè els pobres puguin sortir de la pobresa per mitjà del préstec dels diners que els permetin adquirir els mitjans necessaris per a treballar. El sistema de microcrèdits de la Banca Grameen, fundada per Yunus el 1983 a Jobra (Bangladesh), constituí un revulsiu contra el sistema de préstec basat en interessos exorbitants. Avui la Banca Grameen (en bengalí vol dir «del poble») disposa de 2.200 sucursals i 19.000 empleats (2006), però els esforços per atorgar microcrèdits els ha convertit en una empresa social que distribueix uns 4.500 milions d’euros essencialment destinats a projectes que són gestionats en un 96 % per dones. La Banca Grameen opera essencialment a Bangladesh, però el sistema instaurat per Yunus ha estat imitat per altres bancs i avui els microcrèdits han esdevingut un element essencial per a les economies de persones amb pocs recursos. L’exemple de la Banca Grameen demostra que hi ha altres lectures del capitalisme en el qual es maximitza el benefici social per damunt del monetari i que quan als individus se’ls ofereix la confiança


FUNDACIÓ TERRA 2008 39

per invertir adequadament els diners per sobreviure, aquest petit capital permet sortir de la pobresa extrema. Teler manual Sorgit a la Xina 4.400 aC, els primers telers accionats per un pedal van arribar a Europa procedents de la Xina cap a mitjan segle XIII. Possiblement, els telers són una de les eines que més han evolucionat, fruit d’un inestroncable doll d’enginy. Però més enllà de la industrialització el teler manual continua essent una màquina que facilita la confecció de teles per a poder fer vestits, mantes i altres teixits per a tota mena d’usos. El teler manual tradicional consta d’un entramat de fils a través dels quals es fa passar un fil que els lliga. La bobina de fil lligador, calia fer-la passar a mà i per això l’amplada del teler era limitada. El 1733, John Kay ideà un procediment semiautomàtic per llençar la bobina i, per tant, fer peces més amples i en la meitat de temps. Tot i que al final del segle XVIII Edmund Cartwright ja presentà el teler mecànic de vapor, l’essència del teler manual es manté, i tot i les limitacions, continua essent una eina usada en molts indrets del planeta, i al nostre país és vàlida per a la fabricació de teixits artesans, especialment de cotó, lli, cànem i altres fibres. El teler manual és encara avui una eina d’economia en molts pobles. Màquina de cosir Fa més de 40.000 anys, els éssers humans ja cosien els vestits amb agulles fetes d’os i vori. Si el teler és l’invent que va permetre teixir robes amb fils vegetals com el cotó, el lli, o d’origen animal com la llana i la seda, la màquina de cosir va permetre una activitat única com era la de poder ajuntar diferents peces de tela i donar-li tota mena de formes. La màquina de cosir és, essencialment, una eina que permet enfilar l’agulla amb el fil per anar lligant les diferents peces de roba. La invenció

Màquina de cosir muntada sobre una bicicleta a Indònesia.


P E R S P E C T I VA AMBIENTAL 42 40 Tecnologia apropiada

de la màquina de cosir es deu al sastre francès Barthélemy Thimmonier, cap al 1830. El 1843, l’americà William Hunt patentà i construí una màquina similar, però que incorpora la canilla, i per tant, fa servir dos fils, però no la va poder comercialitzar per manca de capital. Helies Howe patentà el 1846 la major part dels dispositius de la màquina actual, tot i que la idea original provenia de l’anglès Charles F. Weisenthalen, que tenia una patent de 1755 per a un aparell que facilitava el procés de brodar. En tot cas, es deu a Isaac Merrit Singer la comercialització i expansió, a partir de 1851, de les màquines domèstiques gràcies al fet de vendre-les a terminis. Encara avui una màquina de cosir és un element clau de l’economia per a moltes comunitats en països en desenvolupament. Torn de terrisaire •http://www.todoart

La primera referència de la utilització del torn ceràmic està documentada en l’antic regne de Tebes i Beni-Hassan, entre les dinasties IV i V (2600-2350 aC). La terrissa proporciona a la civilització humana una multitud d’objectes indispensables per a conservar líquids, aliments o records familiars. El de la terrissa o l’art de donar forma a l’argila o altres terres i coure-les perquè agafin més resistència constitueix un capítol molt interessant de la història humana. Donar forma a una gerro, un plat, un càntir resulta més fàcil si es fa amb el torn de pedal. Tot i que avui i hi ha sistemes mecanitzats, la base tècnica continua sent la mateixa que en el torn de pedal. Ateses les aplicacions que es deriven del treball ceràmic, considerem el torn de terrisaire com una tècnica imprescindible per al desenvo-lupament humà. El mateix podríem dir dels forns per coure la terrisa els dissenys dels quals permeten, segons com siguin, un important estalvi de llenya o combustibles. Bicicletes de transport •http://www.terra.org/articulos/art01611.html

Les dues rodes de la bicicleta proporcionen no només un mitjà de transport per a les persones, sinó també per a moure tot tipus de


FUNDACIÓ TERRA 2008 41

mercaderies. Els primers models de bicicleta que combinaven caixes o similars per a carregar embalums daten del final del segle XIX. Des dels tricicles fins a les bicicletes amb safata davantera, els artilugis amb pedals per al transport han estat d’allò més variats. Són ben coneguts els rickshaw o taxis bici, molt corrents en països asiàtics, passant pels tricicles per a escombriaires o equipats amb caixes per poder carregar feixos, farcells o paquets molt grossos. Les possibilitats de la bicicleta, ni que sigui per a alleujar l’arrossegament (sense pedalar) de mercaderies, queden paleses en moltes experiències. La bicicleta de transport constitueix una eina el disseny de la qual permet múltiples funcions més enllà de traslladar persones i evitar la contaminació de l’aire de les ciutats i reduir el soroll. Fomentar la tecnologia aplicable a convertir la bicicleta en un vehicle de transport és una opció sostenible ineludible. Maquinària per a produir blocs de terra comprimits •http://www.adobemachine.com/ •http://www.hydraform.com

Els blocs de terra, ja sigui barrejats amb altres materials com poden ser sorra (tova), ciment o restes vegetals (per exemple, el Cannabric, fet amb restes de cànem), són un element constructiu utilitzat a molts països. La fabricació de blocs constructius comprimits (Compressed Earth Block) permet obtenir un element tan estable com un maó d’argila, però estalviant-se l’energia de la cocció. La tècnica de la fabricació de toves o blocs de terra comprimits constitueix, doncs, un important avenç tècnic. Per això volem destacar aquestes màquines que comprimeixen amb un petit motor de gas-oil la barreja de terra per fer blocs a velocitats de fins a 150 blocs/hora aplicant un pressió de 2.000 PSI per bloc. D’aquesta manera s’obtenen blocs constructius que estalvien despesa en el morter per col·locar-los, fet que

Una tricicle de transport pel mig de Barcelona fent una mudança.


P E R S P E C T I VA AMBIENTAL 42 42 Tecnologia apropiada

permet edificar amb més facilitat directament a peu d’obra i produir els totxos necessaris. També hi ha màquines manuals que permeten elaborar blocs premsats de terra. Una de les més conegudes és la CINVARam, desenvolupada pel xilè Raúl Ramírez el 1956. S’han produït molts models o varietats d’aquesta màquina basats en el seu principi. Així, per exemple després del terratrèmol de Guatemala el 1976, Roberto Lou, va dissenyar la CETA-Ram. També en la dècada de 1980 el professor indi L.S. Jagadish va crear l’ASTRAM, una premsa molt lleugera que permet incorporar-s’hi diferents motlles. Cultiu d’aliments energètics per a la seguretat alimentària

Planta d’un amarant.

El primer pas és emprar plantes o vegetals amb un elevat valor nutritiu. En aquest sentit, volem remarcar els beneficis del conreu d’aquestes plantes tant per als pagesos que les cultiven com per la qualitat nutritiva dels aliments que se’n deriven. Destaquem entre d’altres, l’espelta (Triticum spelta i Triticum diccocum), que és una subespècie del blat actual que té milers d’anys d’antiguitat. L’espelta té un nivell més alt de proteïnes, minerals, vitamines, oligoelements i conté els vuit aminoàcids essencials. Això és molt interessant per a les dietes vegetarianes. La quinoa (Chenopodium quinoa), una planta originària dels Andes que es caracteritza per la producció d’un gra semblant al de l’arròs, però amb un valor nutritiu més elevat i que es prepara de la mateixa manera. L’amarant és una planta cultivada a Llatinoamèrica en ambients secs i poca aigua, en tres espècies: Amaranthus caudatus, Amaranthus cruentus i Amaranthus hypochondriacus, que destaquen per la seva gran capacitat de produir llavors i tenir un 30 % més de proteïnes que altres cereals com el blat o l’arròs. L’estèvia (Stevia rebaudiana), una planta alimentosa i medicinal que es caracteritza per un grau de dolçor que permet extreure’n un fort edulcorant natural que no comporta els riscs de l’aspartam o del sucre convencional. Un altra alternativa per a la seguretat alimentària és el conreu d’algues en el litoral marí, les quals tenen una proporció de proteïnes entre deu i vint vegades superior a molts vegetals. En alguns indrets amb condicions, el cultiu d’algues alimentàries es consolida i és una pràctica


FUNDACIÓ TERRA 2008 43

sostenible que a més permet obtenir un aliment ric en vitamines i altres nutrients. Entre les algues marines que actualment es cultiven, en volem destacar la lletuga de mar (Ulva lactuca), la dulse (Palmaria palmata), el wakame (Undaria pinnatifida), el nori (Porphyra sp), el kombu (Laminaria japonica), l’espagueti de mar (Himanthalia elongata) o el cochayuyo (Durvillaea antarctica). De les algues d’aigua dolça, també n’hi ha algunes espècies d’interès com és el cas de l’Spirulina (Arthrospira platensis). En un futur sostenible, aquests vegetals hauran de tenir un paper clau en l’alimentació humana, perquè a més permeten reduir els consums de productes animals de la ramaderia intensiva o la pesca industrial. Aquacultura sostenible •http://www.aquaponics.com

El cultiu tradicional de peixos herbívors és una tradició en molts pobles asiàtics, ja que proporciona una font de proteïnes complementàries per a l’economia familiar i una forma de gestionar alguns excedents dels conreus agrícoles. Avui, aquesta pràctica ha estat revaloritzada i adaptada amb nova tecnologia batejada com aquaponia (aquaponic, en anglès). L’aquaponia és l’activitat productiva que conjunta una producció de peixos i plantes de valor comercial en un sistema de recirculació d’aigua (aquacultura i hidroponia). Aquest sistema aprofita les deixalles generades pels peixos per emprar-les en el nodriment de les plantes. D’aquesta manera aquest fertilitzant s’empra per fer créixer les plantes, que es converteixen en aliment per als peixos en un cicle de producció sostenible. L’aquaponia posa un residu al servei d’un sistema biològic que el converteix en aliment. La integració entre el cultiu de peixos i de plantes fa augmentar la producció d’ambdós sistemes. Es tracta d’una tecnologia que afavoreix la producció d’aliments en l’àmbit local i fins i tot aplicada a ambients urbans. En aquest sistema, el disseny és clau perquè hi hagi un bon llit bacterià que estimuli l’activitat dels cicles de nutrients com ara el del nitrogen.

En un sistema d’aquaponia es poden generar anualment fins a 74 kg de peix per metre cúbic d’aigua


P E R S P E C T I VA AMBIENTAL 42 44 Tecnologia apropiada

Bibliografia • ARCHITECTURE FOR HUMANITY. Design Like You Give a Dam. Architectural Responses to Humanitarian Crises. Londres: Thames &Hudson, 2007. • BENYUS, JANINE M. Biomimicry: Innovation Inspired by Nature. Nova York: Harper Perennial, 2002. • HAZELTINE, BARRETT I BULL, CHRISTOPHER (Editors). Field Guide of Appropriate Technology. Oxford: Academic Press, 2002. • JIMÉNEZ, J.M. (SÚPER). Ingenios Solares. Pamplona: Editorial Pamiela, 2002. • MCDONOUGH, WILLIAM Y BRAUNGART, MICHALE. Cradle to cradle. De la cuna a la cuna: rediseñando la forma en que hacemos las cosas. Madrid: McGraw Hill, 2005. • MOLLISON, BILL. Permaculture. A Designer’s Manual. Tyalgum Australia: Tagari Publications, 1996. • PERNICK, RON I WILDER, CLINT. La revolución limpia. Invertir en tecnología y crecer en el futuro inmediato. Barcelona: Gestión 2000, 2008. • SCHUMACHER, E.F. . Lo pequeño es hermoso. Barcelona: Tursen, S.A. Hermann Blume Ediciones, 2001. • STEFFEN , ALEX. Worldchanging: A Users Guide for the 21st Century. Nova York: Abrams, 2008. • URKIA LUS, IÑAKI Y SEBASTIÁN. Energía Renovable Práctica. Pamplona: Editorial Pamiela, 2003 • WEISMAN, ALAN. Gaviotas: A Village to Reinvent the World. Nova York: Chelsea Green Publishing Company, 1998.

Internet • http://www.friendsofgaviotas.org/index.html, amics del Centro Las Gaviotas • http://www.worldchanging.com, web que recull articles del llibre del mateix nom. • http://www.homepower.com, revista d’energia solar. • http://www.ecohabitar.org, revista de bioarquitectura. • http://www.journeytoforever.org/at_link.html, recursos sobre tecnologies apropiades. • http://www.dcat.net/, web del Development Center for Appropriate Tecnologies • http://www.thefarm.org/charities/i4at/library.html, web del Institute for Appropriate Technology on es descriuen diverses tecnologies emprades per a diferents usos. • http://www.researchinformation.co.uk/apte.php, entitat que edita la revista internacional sobre tecnologia apropiada Appropriate Technology from Intermediate Technology des de l’any 2000. • http://www.appropedia.org, web que aporta solucions a favor de la sostenibilitat, la reducció de la pobresa i el desenvolupament apropiat amb imatges i articles. • http://www.icat.org.au, web del Centre for Appropriate Technology situat a Australia. • http://en.wikipedia.org/wiki/Appropriate_technology, detallat resum sobre el tema amb nombrosos exemples de recursos. • http://www.terra.org/articulos/art01301.html, publicació sobre com fer un ariet hidràulic • http://www.terra.org/data/parades.pdf, manual per fer una parada en crestall • http://www.ecoterra.org/data/pa21.pdf, monografia sobre permacultura, també es pot descarregar el llibre El racó comestible, accessible des de www.ecoterra.org. • http://www.terra.org/data/balco_comestible_cat.pdf, full divulgatiu sobre la pràctica del balcó comestible.


Hi col路laboren

Tecnologies apropiades pa42  

Perspectiva Ambiental nº42

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you