Issuu on Google+

Lli莽贸 5 Ortografia: Les geminacions i la h Morfosintaxi: Els pronoms febles L猫xic: Prefixos i sufixos. Els doblets Expressi贸 escrita: El text narratiu II. connectors


Nivell mitjà

Lliçó nº5

Les Geminacions La geminació consisteix en la duplicació de certs sons consonàntics. Hi ha casos en què apareix una grafia duplicada, però amb un so diferent; per tant no els considerem geminacions: accedir, succeir, suggeriment, etc. A continuació teniu una llista de les geminacions més habituals: •

mm: Escriurem m davant p i b, però també davant m. o Exemples: immens, immobiliària, gamma, gemma, commemorar, commoció, emmagatzenar, immadur, immediat, etc. nn: Algunes paraules dupliquen la n. o Exemples: Anna, connexió, annex, biennal, connotació, tarannà, innecesari, mannà, etc. dd: s'escriu d la consonant final de la síl·laba ad- seguida de consonant, en posició inicial. o Exemples: addicte, additiu, adduir, etc. pp: És una geminació molt estranya. Només unes vuit paraules la contenen. o Exemples: proppassat (que acaba de passar, dit d'una data) i propparent (parent molt pròxim).

La ela geminada Contràriament al castellà, la nostra llengua té, com el llatí, I’italià, etc., la ela geminada, és a dir, el fonema /l/ repetit o doblat. Per no confondre’l amb el fonema palatal /ll/, escrivim la ela geminada amb un punt volat (l·l). És fàcil d’escriure bé aquesta ela geminada en mots com fal·lera, til·la, xinel·la, xarel·lo, etc., que tothom pronuncia doblant la ela. Però resulta que en una multitud de mots, la majoria provinents del llati i pertanyents al vocabulari culte, per influència del castellà molts no hi pronuncien la geminació; d’ací ve el problema ortogràfic. Cal fixar-se, doncs, en les llistes que vénen a continuació (naturalment, hem d’estendre la mateixa grafia a tots els derivats i compostos), les quals contenen un ample mostrari de mots amb ela geminada. A) MOTS COMENÇATS EN: •

• • •

al·l-: Al·là, al·legar, al·legoria, al·legro (i al·legretto, però alegre, alegria...), al·leluia, al·lèrgia, al·licient, al·literació, al·locució (però elocució, eloqüent...), al·lomorf, al·lopatia, al·lòtrop, al·lot, al·lucinar, al·ludir, al·luvió; col·l-: col·laborar, col·lació, col·lapse, col·lateral, col·lecció, col·lecta, col·lectiu, col·lega, col·legi, col·liri, col·lisió, col·litigant, col·locar, col·loide, col·loqui, col·lotge, col·lusió; gal·l-: Gal·la (f. de Gal; però gala, galania, galant. . .), gal·lès, gal·li, Gàl·lies, Gal·liè, gal·licisme, Gal·lípoli; il·l-: il·lació, il·legal, il·legible, il·legítim, il·lès, il·lícit, il·limitat, Il·liria, il·lògic, il·luminar, il·lusió, il·lustrar (i il·lustre...); mil·l-: mil·lenari, mil·lenni, mil·lèsim, mil·liari, mil·ligram, mil·límetre (però: milè, miler, milenar, milió); 2


Nivell mitjà •

Lliçó nº5

sil·li-: síl·laba (i bisíl·lab... sil·labari...), sil·lepsi, sil·logisme.

B) MOTS ACABATS EN: •

el·la: aquarel·la, bagatel·la, caravel·la, carretel·la, cel·la, Columel·la, Compostel·la, damisel·la, Dolabel·la, franel·la, fregatel·la, fumarel·la, lamel·la (i lamel·lat), Marcel·la (f. de Marcel, i Marcel·lí...), mortadel·la, Mosel·la (riu), novel·la (i novel·lista...), ombrel·la, parcel·la (i parcel·lar...) particel·la, passarel·la, pastorel·la, predel·la, radicel·la, salmonel·la, tarantel·la, tessel·la, umbel·la (i umbel·lifer...), varicel·la, vitel·la, xinel·la; il·la: Camil·la (f. de Camil), Ciril·la (f. de Ciril i ciríl·lic...), clorofil·la, Escil·la, Domitil·la, fibril·la, futil·la, goril·la, papil·la, postil·la, Priscil·la (Priscil·lià...), pupil·la (i pupil·latge...), sibil·la (i sibil·lí..), til·la, tonsil·la, tranquil·la (f. de tranquil, i tranquil·litat. ..), vil·la (torre; però vila, poble); il·lar: bacil·lar (adj.), cavil·lar, destil·lar, instil·lar, oscil·lar, refocil·lar, sigil·lar, titil·lar, vacil·lar (verb).

C) MOTS CULTES EMPARENTATS AMB MOTS POPULARS QUE DUEN LL: al·liaci (all), ampul·la i ampul·lós (ampolla), axil·la (aixella), cancel·lar (cancell), capil·lar (cabell), cerebel·lós (cervell), coral·lí (corall), cristal·lí (cristall), decol·lació (degollar), fal·lible (fallar), flagel·lar (flagell), gal·linaci (gallinaci, gallina), lul·lià (Llull), mal·leable (mall), mamil·la (mamella), maxil·lar (maixella), metàl·lic (metall), mol·lície (moll), pel·lícula (pell), sigil·lografia i sigil·lós (segell). D) PRINCIPALS MOTS NO COMPRESOS EN LES CLASSIFlCAClONS ANTERIORS: • • •

• • • • • • • •

• • •

amaril·lis, anguil·liforme (però anguila), apel·lar, Apel·les, Apol·lo (i apol·lini, Apol·linar, Apol·loni, Aquil·les, Avel·lí (i Avel·lina); bèl·lic, beril·li (i beril·le), Brussel·les; cal·ligrafia, Cal·limac, Cal·liope, Caracal·la, caramel·litzar (i encaramel·lar...), cel·lofana, cèl·lula (i cel·luloide, cel·lulosa. . .), circumval·lació, compel·lir, corol·la (i corol·lari); el·lèbor, el·lipse (i el·lipsi), emol·lient, estel·lar (i constel·lació, però estelat), excel·lent, expel·lir; fal·laç, fal· lera, fàl·lic, Fal·lopi (trompes de), fil·loxera, fol·licle; hel·lènic (i hel·lenisme...); idil·li, imbècil·litat, impel·lir, instal·lar, intel·ligent (intel·lecte...), interpel·lar; libèl·lula, libel·lista, lil·liputenc; maquiavèl·lic, medul·la, mel·lífer (i mel·liflu), miscel·lània, mol·lusc, monocarpel·lar; nul·la (f. de nul i nul·litat, anul·lar...; però anular, adj. referent a anell); pal·ladi, pal·li, pal·liar, pàl·lid, paral·laxi; paral·lel, pel·lagra, penicil·lina (i ampicil·lina), pol·len, pol·luir (i pol·lució, impol·lut...), procel·lós, propel·lir, protocol·lari (i protocol·litzar), pul·lòver, pul·lular, pusil·lànime, putxinel·li; rebel·lia (i rebel·lar-se.. .), repel·lir; Sal·lusti, satèl·lit, Sil·la (o Sul·la), sol·licitar; tal·là-tal·lera (loc. adv.), tal·li, taral·lejar, taral·lirot, tel·luri (i tel·lúric), Tertul·lià (distint de tertulià, concurrent a una tertúlia), tol·le-tol·le, Tul·li;

3


Nivell mitjà • •

Lliçó nº5

vel·leïtat, violoncel·lista; xarel·lo, xitxarel·lo;

La tl i la tll El dígraf tl apareix en paraules com les següents: ametla, motle, pòrtland, rotle, decatló, espatla, vetla, etc. El dígraf tll apareix en paraules com bitllet, emmotllar, butlletí, ratlla, rotllo, i els verbs derivats d'aquests substantius: ratllar, enrotllar, etc.

4


Nivell mitjà

Lliçó nº5

La H La lletra H no representa avui en català cap so de la llengua parlada, tret d’alguns casos d’onomatopeies (Ha, ha, ha!, He, he he!, aha!, ehem!) i de mots manllevats a altres llengües (handicap, hòquei, handbol, Hèlsinki, hòlding,...). És, doncs, una grafia que conserva un valor etimològic, segons l’origen llatí o grec dels mots. Aquest fet planteja algunes dificultats a l’hora d’escriure, que només es poden resoldre memoritzant les paraules més bàsiques i fent atenció a d’altres mots cultes, tècnics o científics. Pel que fa aquest darrer grup és important de fixar-se que el català s’acosta al francès i al castellà (i a altres llengües romàniques) en l’ús de la lletra H: •

Mots bàsics: ahir, habitar, hàbil, ham, haver, hereu, herba, història, hivern, home, honor, hora, horror, hort, hospital, hotel, humanitat, humil, humor, vehicle. Mots cultes, tècnics o científics: adherir, anihilar, conhort, cohesió, exhalar, exhaurir, inherent, harmonia, hecatombe, hectòme-tre, hegemonia, hel·lènic, hemicicle, hemorràgia, hendecasíl·lab, hèrnia, hexàgon, heterodox, hidrogen, higiene, hipèrbole, hipòtesi, hissar, homogeni, homicida, honest, hulla, menhir.

Recordem Alguns mots que en català no escrivim amb H: avui, cacauet, coet, orfe, orxata, os, ou, ui, etc... benaurat, malaurat,... Vic, Hostafrancs, Montblanc, i altres noms de lloc; Ester, Judit, Elisabet,... Maó, Taüll, Boí, Arraona...; alguns altres que podem escriure amb H o no: Helena/Elena; Hanníbal/Anníbal; Hàsdrubal/ Àsdrubal; etc. Finalment, convé distingir els mots següents alguns dels quals ja són pronunciats diferentment: • • • • • • • • • • • • •

ho: Pronom feble, pronunciat [u]: «Ho tens?» o: Conjunció o interjecció exclamativa: «Ell o nosaltres // O catalans...!» oh: Interjecció exclamativa hi: Pronom feble: «Ara hi aniré, no n’hi ha més» i: conjunció: «Ell i nosaltres» hem: Verb haver, pronunciació [Ém]: «Avui hem vist en Pere» em: Pronom feble, pronunciació [3m]: «La Joana em fa un petó» ha: Verb haver: «En Pere ho ha deixat per a tu» a: Preposició: «Vinc a veure-us» ah: Interjecció: «Ah, Barcelona...!» hom: Pronom, pronunciació [Om]: «Hom diu que hi ha canvis» om: Arbre: «Un om estenia les seves branques» ohm: Unitat d’electricitat: «Aquest circuit és de tants ohms»

L’ANTIGA ASPIRADA (h)

5


Nivell mitjà

Lliçó nº5

La lletra h representava en llatí un signe d’aspiració, com ho fa actualment en llengües com l’anglès, l’alemany i altres. En el català, la hac només té encara aquest valor en les onomatopeies ha ha ha!, he he he!, aha!, ehem! i similars. També, si encara no s’han aclimatat prou al nostre sistema fonètic, en mots manllevats de les llengües que tenen hac aspirada: hall, happening, hegelià, Hèlsinki, Hilda, hippy, hobby, holding, Sàhara, etc. Tret d’aquests casos, usem la hac amb un valor purament etimològic en una sèrie de mots provinents del llatí (p. e. haver,(1) herba, hereu, home, hora, hort, hostal, etc.), del grec (hecatombe, hectòmetre, hegemonia, hel·lènic, hemicicle, hemorràgia, heptàmetre, heterodox, hexàgon, hidrogen, higiene, hipèrbole, hipòtesi, homogeni, etc.) o d’altres llengües (p. e. harem, hègira; handicap, hurra; hotel, hulla; menhir, etc.). En general, l’ortografia catalana de la hac coincideix amb la del castellà. Exs.: hàbil, habitar, hèrnia, història, homicida, honest, honor, hospital, horror, humà, humil, humor; adherir, conhort, cohesió, dehiscent, exhalar, exhaurir, exhumar, inherent, inhumà, nihilisme, prohibir, transhumant, vehement, vehicle, etc., ermita, exuberant, etc. Però hi ha unes quantes discrepàncies: •

CATALÀ AMB H (castellà sense): ham, hamartritis, harmonia (i harmònic, harmonitzar, harmònium, enharmonia, filharmònic...), harúspex, hissar, hivern (i hivernal, hivernar, hivernacle...), hològraf; ahir, subhasta, subtrahend, hendeca- (hendeca-síl·lab...).(2) CATALÀ SENSE H (castellà amb h): avui,(3) Ermenegild, orfe, orxata, os, ou, uil; braman (i bramanisme), cacauet, coet, Rin, truà.

La H COM A SIGNE DE HIAT En català antic, com encara avui en alguns cognoms, s’usava el signe h per a indicar que dues vocals contigües es pronunciaven separades: «rahó», «vehí», «Serrahima», «Tahull», etc. En l’ortografia moderna, havent-se establert unes altres normes, cal abandonar l’ús de la hac com a signe de hiat, àdhuc en noms geogràfics, i així cal escriure, per exemple: raó, veí, Arraona, Boí, Maó, Sanaüja, Serraïma, Taüll, Vilajuïga, etc. Notes 1. Els mots benaurat, malaurat, i derivats, no tenen res a veure amb el verb haver (i no s’han d’escriure, doncs, «benhaurat», «malhaurat», etc., com alguns fan, potser influïts per les grafies franceses «bonheur» o «bienhereux», etc.). També va sense hac el verb abillar (en fr. «habiller»). 2. En uns pocs casos, el català dubta entre escriure amb h o sense. Així veureu escrit Ànnibal (o Anníbal) i Hanníbal; Asdrúbal (o Àsdrubal) i Hasdrúbal; Elena o Helena; Eva o Heva. Notem, de passada: anihilar o aniquilar. 3. Però, en valencià, hui.

6


Nivell mitjà

Lliçó nº5

4. En aquesta funció vocativa també s’admet de grafiar o (o Déu meu!), però és preferible la grafia amb hac perquè així s’evita la confusió amb la o conjunció.

7


Nivell mitjà

Lliçó nº5

Els pronoms febles Els pronoms febles o àtons són unes partícules inacentuades que representen algun complement o integrant del verb i es pronuncien tot formant una unitat prosòdica. Heus ací un quadre amb les diferents formes dels pronoms febles que tenim en català:

Formes Davant del verb Darrere del verb començat per començat consonant vocal consonant vocal em m' -me 'm 1a ens ens -nos 'ns CD i CI et t' -te 't 2a us us -vos -us es s' -se 's 3a reflexiu l' -lo 'l masculí el els els -los 'ls CD i 3a la l'/la -la -la femení atribut les les -les -les ho ho -ho -ho neutre li -li -li CI 3a masculí i li femení els els -los 'ls hi hi hi C. règim verbal, atribut hi C. circumstancial i predicatiu hi hi hi hi n' -ne 'n C. directe, c. règim verbal i c. en circumstancial en n' -ne 'n Funcions Persona

Els pronoms febles van tots davant del verb o tots darrere del verb: • •

van darrere quan el verb és imperatiu, infinitiu o grundi: alça't, alçar-se, alçant-se. Van davant quan el verb va en qualsevol dels altres temps: s'alça, s'alçava, s'alçà, etc.

En les perífrasis verbals podem elegir entre posar-los davant o posar-los darrere, però és incorrecte posar els pronoms simultàniament en ambdues posicions. Ex: me'l va donar o va donar-me'l. Com a norma ortogràfica, quan van davant del verb poden portar apòstrof si comença per vocal, però no duen mai guionets, sinó que s'escriuen separats del verb. En canvi, si van darrere, van lligats amb el verb o entre ells mitjançant un guionet (llevat que duguen el signe apòstrof): 8


Nivell mitjà • •

Lliçó nº5

Es diu que s'ha escrit molt sobre això Pensant-ho bé, he d'escriure'l

El pronom la segueix les mateixes regles d'apostrofament que l'article la. Ex: la inflaven però l'inflen. Els verbs acabats en diftong tenen el mateix tractament que els acabats en consonant. Ex: infleu-lo No obstant les regles generals, cal que tingueu en compte els usos especials en alguns pronoms: Pronom en

hi

el i variants

funcions que pot Exemples substituir a) Subjecte indefinit que Ha arribat algun autobús? va després del verb. Sí, n'acaba d'arribar un. b) Predicatius introduïts (n' + un = un autobús) per verbs com fer-se, dir- La nomenaran presidenta se, nomenar-se, elegir, o no la'n nomenaran? ('n etc. = presidenta, verb nomenar) c. circumstancial de Caminava de gaidó. Hi manera i de temps (en caminava (hi = de gaidó) informacions horàries i Han arribat de matí. Hi similars) encara que han arribat (hi = de matí) introduïts per la preposició de. predicat nominal Lluïsa era la teua cosina? determinat Sí, l'era (l' = la teua cosina)

Usos dels pronoms febles Les formes de 1a, 2a i 3a persones •

Els pronoms em/ens i et/us que representen la primera i la segona persona tenen les mateixes formes per als sentits de CD i CI. o Em convidaràs demà? CD o Em sabràs explicar tot l'assumpte? CI El pronom es pot representar tant el CD com el CI, en oracions reflexives i recíproques. o Jaona es llava els cabells, mentre Pere i Tere s'ensabonen. Els pronoms de tercera persona el/les i la/les representen el complement directe determinat (precedit d'article, demostratiu o possessiu). o Escoltarem atentament les seues explicacions. Les escoltarem atentament o Acabaré aquest curs els estudis. Els acabaré aquest curs Els pronoms li/els representen el CI. 9


Nivell mitjà

o o

Lliçó nº5

He llavat el cotxe al meu germà. Li he llavat el cotxe He regalat un bolígraf a les cosines. Els he regalat un bolígraf

El pronom neutre Ho •

Representa un complement directe CD (no determinat) en forma de pronom neutre (açò, això, allò) o d'oració. o Tu has fet això? No m'ho puc creure (això) o M'ha semblat que era la directora, però no ho puc assegurar (que era la directora) Representa també un atribut (expressat per mitjà d'un adjectiu o un substantiu indeterminat) en oracions amb verbs com ser, estar, semblar, aparenta. o No sé si és intel·ligent, però ho sembla (intel·ligent) o No és metge encara, però vol ser-ho (metge)

El pronom adverbial en • ���

Representa un complement introduït per la preposició de: o De regals com aquest, no se'n fan molts (de regals). Si el complement és un nom de lloc també es representa per en. o Allò va ocórrer en un país d'Àfrica, però no en recorde el nom (del país). Representa un substantiu (indeterminat) pres en sentit partitiu. o S'ha presentat propostes de treball, però no me n'agrada cap (propostes) o Anava a comprar pà, però no en queda. Representa un substantiu sobreentés que aniria acompanyat d'un numeral, un quantificador, un indefinit o de la preposició de. o Tinc llibres de filosofia, però no en tinc de filologia (de llibres). o Tenia moltes opcions, però només en volia tres. Forma part d'una sèrie de verbs pronominals (sense tenir cap valor sintàctic), com ara: anar-se'n, venir-se'n, tornar-se'n, eixir-se'n. o Si us en veniu amb mi, me n'eixiré prompte.

El pronom adverbial hi •

• •

Acompanya els verbs de sentit com veure, sentir, palpar usats intransitivament. o No m'hi veig bé amb les ulleres noves. Acompany el verb haver usat com a impersonal o Demà hi haurà pluges. Representa un complement (de lloc) introduït per una preposició que no siga de. o Volíem visitar un país europeu, però finalment no hi vam anar. (al país) o Moltes persones es conformen amb les promeses, però jo m'hi conforme (amb les promeses).

10


Nivell mitjà •

Lliçó nº5

Es refereix a un complement predicatiu ( en forma d'adjectiu, adverbi o substantiu indeterminat) en verbs com fer-se, tornar-se, quedar-se, presentar-se, etc. o Digueren que em quedaria bocabadat i m'hi vaig quedar (bocabadat). o Abans l'assumpte es presentava bé, però ara no s'hi presentava tant (bé).

Concordança del participi En els temps compostos (formats per verb auxiliar i participi), quan el complement directe és un pronom feble de tercera persona (el, la, els, les, en), és recomanable que el participi faça la concordança en gènere i en nombre. • • • • • •

Han donat el vistiplau a l'informe. L'han donat Han donat l'adreça a tothom. L'han donada Han fet els exercicis de renabilitació. Els han fets Heu fet ja les classes?. Les heu fetes Heu portat maduixes?. N'heu portades? Hem comprat entrepans. N'hem comprats

11


Nivell mitjà

Lliçó nº5

Prefixos i sufixos. Els doblets Els prefixos ens permeten formar nous mots derivats d'altres que anomenen primitius. Us presentem una sèrie de prefixos que tenen la característica comuna d'expressar la idea de manera o quantitat. Són els següents: •

• • • •

a-: (si va davant de vocal o h pren la forma an-). Té un valor negatiu. Significa sense, no. Serveix per a formar contraris: amoral, anormal, analfabet, etc. in-: (im- davant b, p i m; ir- davant de r, il- davant de l; i- davant de ll). Expressa negació. Amb aquest prefix també formen contraris: inexacte, innombrable, immòbil, il·lògic. des- (significa oposat o contrari i també el podem trobar com a de- o dis): deslligar, deformar, dissirt, etc. bes-, bi-: Expressa la idea de duplicació: besavi, bianual, etc. re-: (res- davant d'una s). Expressa idees d'acció contrària, de repetició, etc: reeditar, recaure, ressò, etc. Altres prefixos: anti- (contrari); inter- (entre); intra- (dins de); post(després); pre- (abans); pseudo- (fals); semi- (la meitat de); sobre- (al damunt de o més que).

Els sufixos Els sufixos són els afixos que se situen darrere del lexema. Una de les característiques dels sufixos és que poden introduir canvis de categoria. Així, per sufixació podem obtenir verbs deribats de noms o adjectius, adjectius derivats de noms, etc. • • • •

Hi ha sufixos que expressen una sola idea. Per exemple -am o -ada signifiquen conjunt de, col·lectivitat: paperam, gentada, etc. Hi ha també els augmentatius, diminutius i els despectius: bracet, nasset, portella, pilsim, cotxàs, gentussa. Altres indiquen propensió (malaltís), possibilitat (recuperable), lloc (menjador), ordre (quinzé) o abstracció (bondat). Els gentilicis i els nom d'oficis. Fuster, eivissenc, cambrera, alacantí, etc.

Els doblets Sovint els prefixos confereixen un nou significat al mot al qual s'afegeixen. Per exemple: • •

(a-) baixar: abaixar. Ex: Per favor, abaixa la ràdio que no em puc concentrar. Ara baixa la roba del terrat perquè ja deu estar eixuta. (a-) seure: asseure. Ex: Els metges van seure el malalat prop de la finestra. No podreu asseure: s'han acabat les cadires.

Així tenim un mot primitiu baixar (anar de dalt a baix) li afegim la a, obtenim el derivat abaixar (fer descendir a un nivell més baix). El mateix passa amb el verb seure (estar algú sobre un suport qualsevol de manera que el cos descanse sobre l'extremitat inferior del tronc, verb intransitiu) i asseure (posar 12


Nivell mitjà

Lliçó nº5

algú sobre un suport qualsevol de manera que el cos descanse sobre l'extremitat inferior del tronc, verb transitiu).

13


Nivell mitjà

Lliçó nº5

El text narratiu II A banda dels models narratius que ja hem comentat (contes, rondalles i llegendes), cal que recordem que també podem trobar seqüències narratives en: • • • • • • • • •

les notícies les novel·les el cine els acudits les converses els diaris les memòries les cartes les cròniques

La carta és un element bàsic de la comunicació escrita, tant en l'àmbit administratiu i comercial com en l vida diària. El to de le cartes pot variar en el nivell de formalitat i de familiaritat. En principi, és un tipus de text per llegir en privat. Però, com que, d'una banda, les cartes desperten la curiosotat i, d'altra banda, poden tenir importància històrica, s'han publicat molts epistolaris al llarg del temps. En el diari, anotem els esdeveniments de cada dia i, sovint, els pensaments. En principi, els diaris sorgeixen de la intimitat de qui escriu i no han de ser publicats necessàriament. En les memòries, la vivència personal de l'autor se sol inserir en els esdeveniments històrics dels quals és testimoni o protagonista. A més, la narració expressa la seua ideologia sociopolítica o les meditacions sobre els temes més diversos. Els diaris i les memòries tenen la característica comuna de ser narracions autobiogràfiques amb linealitat cronològica. Recordeu que són narratius tots aquells textos que tenen com a finalitat comunicativa contar fets i accions, reals o ficticis.

14


Nivell mitjà

Lliçó nº5

Els connectors Totes les llengües disposen, a banda de les construccions sintàctiques normals, d'expressions o construccions pròpies que les caracteritzen i diferencien perquè solen ser molt diferents d'unes a altres. Per tant, els atorguen consciència idiomàtica diferencial. Normalment, els parlants de qualsevol llengua dominen aquestes unitats fraseològiques, que no depenen tant del domini gramatical o semàntic com de les habilitats d'utilitzar-les i interpretar-les. Pel poder que tenen de significació i matisació permeten als usuaris desenvolupar diverses estratègies discursives: interacció social, verbal i quotidiana; i connexió de l'estructura i el sentit del desenvolupament del discurs. Molts dels fraseologismes funcionen com a marcadors discursius, elements d'una clara utilitat pragmàtica que serveixen per a estructurar un text i per a connectar els diversos elements que l'integren. Els marcadors textuals serveixen per ordenar les diferents parts del text: introducció, resum, conclusions, exemples. Són una guia per al lector perquè introdueixen els temes i faciliten la lectura. •

• • •

Per introduir un tema: L'objectiu principal de…, Ens proposem d'exposar…, Aquest escrit / informe / document tracta de…, Us adrecem aquest escrit per… Per encetar un tema: Respecte de X…, Pel que fa a X…, Quant a X…, Sobre (la qüestió de) S…, Un altre punt és…, El punt següent tracta de…, referent a, en relació amb, amb relació a, relativament a, etc. Per marcar ordre: Primer / primerament / en primer lloc / d'entrada…, Segon /en segon lloc…, Tercer / en tercer lloc…, En darrer lloc / finalment / per acabar / en últim terme… Per fer distincions: D'un banda / Per un costat…, De l'altra / Per l'altre…, D'altra banda / Altrament, … Per continuar sobre un mateix punt: A més a més / a més / tanmateix…, Després / tot seguit / així mateix… Per posar èmfasi en un punt: És a dir / això és / igualment…, En altres paraules / dit d'una altra manera…, Tal com s'ha dit / cal tornar a dir / s'ha de tenir en compte…, El més important / la idea central / convé ressaltar…, Val la pena dir / cal insistir en (a)… Per posar exemples: Per exemple / un bon exemple d'això és / n'és un bon exemple…, Es pot exemplificar / com a exemple…, En particular / en concret / com ara / en el cas de / una bona mostra… Per resumir: En resum / resumint el que / recollint en més important…, Breument / en poques paraules / d'una forma breu…, En conjunt / globalment… Per acabar: En conclusió / en definitiva / en conseqüència / així doncs…, Per concloure / per acabar / finalment…

Perquè el text es puga comprendre, les idees han d'estar ben connectades. Per fer-ho usarem els elements de connexió. Els elements de

15


Nivell mitjà

Lliçó nº5

connexió són paraules que relacionen les idees entre si, sovint a l'interior de l'oració. •

• • • • •

Per indicar causa: atès que / com que / vist que / ja que / perquè / tenint en compte que / a causa de / a causa que / gràcies a / a força de / a raó de / per culpa de. Per indicar conseqüència: en conseqüència / a conseqüència de / conseqüentment / per consegüent / per tant / així és que / de manera que / per això / per aquest fet / doncs / cosa que… Per indicar condició: si / només de / només que / posat que / en cas de / en cas que / a condició de / a condició que… Per indicar finalitat: a fi de / a fi que / per tal de / per tal que / amb l'objectiu de / amb l'objectiu que / perquè / per… Per indicar oposició: en canvi / en contra / al contrari / tanmateix / ara bé / amb tot / això no obstant / no obstant això… Per indicar objecció: encara que / malgrat que / per bé que / tot i que / amb tot i que… Per a les narracions: abans / anteriorment / al mateix temps / en el mateix moment / simultàniament / després / més tard / més endavant / a continuació / tot seguit… Per a les descripcions: a dalt / més amunt / a la dreta / al mig / al centre / endins / a l'interior / a baix / més avall / a l'esquerra / als costats / als extrems / enfora / a l'exterior…

16


llico5