Page 1

Núm. 9 4 Novembre 2017

Forces armades govern Rebels (FSA i islamistes) Forces Turques Estat islàmic (EI) Forces Kurdes Ocupació Israelí Zona desèrtica desocupada

© J. Vendrell

BAULA

Butlletí de Sant Just Solidari


El conflicte de Síria L’origen de la guerra civil Síria, març de 2011. Un grup d’adolescents escriu consignes suposadament “revolucionàries” en una paret d’una escola de la ciutat siriana de Daraa. Els joves són arrestats i brutalment torturats per les forces de seguretat. Aquest fet, emmarcat en un context de país amb un alt índex d’atur i que ja es venia mobilitzant contra l’extensa corrupció, la manca de llibertats polítiques i la repressió del govern del president Bashar al Asad, va provocar grans protestes populars. Les manifestacions a favor de la democràcia van anar en augment, i la brutal actuació de les forces de seguretat, que obrien foc contra els manifestants causant diversos morts, van fer que l’alçament arribés a tot el país. Els joves sirians que sortien al carrer, tal com passava als països del voltant en l’anomenada Primavera Àrab, exigien millores en les condicions de vida, més oportunitats econòmiques, llibertats polítiques i igualtat religiosa. Al juliol de 2011, ja eren centenars de milers els sirians que protestaven a tot el país i exigien la sortida del president Al Asad, l’home que havia heretat l’any 2000 el poder del seu pare que havia governat Síria durant 29 anys. L’oposició al règim va començar a armar-se per defensar-se i expulsar les forces de seguretat de les seves regions. Es van formar centenars de brigades rebels per combatre les forces del govern que qualificaven aquest aixecament de “terrorisme recolzat per l’exterior”. El 2012 els enfrontaments van arribar a la capital Damasc i a la segona ciutat del país, Alepo. En aquells moments el conflicte deixava de ser una batalla entre defensors i detractors d’Al Asad, per passar a ser un enfrontament de característiques sectàries entre la majoria sunnita del país i els xiïtes alauites, la branca musulmana a la qual pertanyia el president. El juny de 2013, les Nacions Unides informaven de 90.000 persones mortes.

Les parts del conflicte La rebel·lió armada ha evolucionat considerablement des del començament del conflicte. L’oposició al president Al Asad està

formada per nombrosos grups de diferents tipologies. Entre ells podem trobar grups moderats i seglars, com l’ Exèrcit Lliure Sirià (FSA) integrat per militars desertors que van combatre el règim des del principi de la guerra civil i que gaudeixen de la simpatia dels EEUU. Per altra banda intervenen grups islamistes i yihadistes, com l’autoanomenat Estat Islàmic (EI) que a partir de les seves tàctiques brutals ha causat la indignació global, i el front Tahrir al Sham que és una fusió de diversos grups islamistes. Estat Islàmic és la facció yihadista més nombrosa d’entre les que s’enfronten al govern i a la resta de rebels per tal d’aconseguir la supremacia i crear un estat regit per les lleis de l’islam, i la que disposa d’un millor armament i recursos. Per la seva banda Tahrir al Sham neix de la unió inestable del Front al Nursa, un grup que originàriament estava afiliat a al Qaeda, amb altres faccions islamistes, i es considera el segon grup més nombrós que combat Al Asad després d’EI Però en aquest entramat també hi intervenen els grups Kurds que busquen mantenir el control del territori al nord de Síria i que compten amb el recolzament dels EEUU. En aquest context de diversitat de faccions que s’oposen a Al Asad s’ha generat una guerra dins d’una guerra a Síria, de manera que l’oposició moderada ha de combatre contra les forces del govern i contra els grups islamistes.

Veus sirianes denuncien que “La guerra a Síria ja no és civil. Es tracta d’una guerra d’interessos de jugadors internacionals, que es desenvolupa en

territori sirià.”


Les potències internacionals Aquesta guerra civil ha involucrat forces d’altres països. Iran, que és xiïta, és l'aliat més proper a Al Asad. Síria és el principal punt de trànsit d'armes que Teheran envia al moviment xiïta Hezbolá al Líban, el qual també ha enviat milers de combatents per recolzar les forces sirianes. Se sap que Teheran destina milers de milions de dòlars l'any per enfortir les forces del govern sirià en concepte d’assessors militars, armes, crèdit i petroli. Rússia va recolzar des d'un principi la supervivència d’Al Assad en el poder, que és crucial per mantenir els interessos de Moscou en aquest país i a la regió. El 2015 va llançar una campanya aèria sostinguda per “estabilitzar” el govern sirià després d'una sèrie de derrotes infligides per l'oposició. La intervenció de Rússia ha procurat victòries significatives per a les forces sirianes. La més important va ser la recuperació de la ciutat d'Alepo, un dels principals bastions dels grups opositors, que va ser recuperada per forces lleials al govern d’Al Assad el desembre de 2016. Aràbia Saudita és un altre participant en aquesta “guerra subsidiària”. Per contrarestar la influència d'Iran, el seu principal rival a la regió, ha enviat ajut militar i financera important als rebels, inclosos els grups amb ideologies islamistes. Turquia, alarmada pel moviment de les forces kurdes, a qui acusa de simpatitzar amb el seu enemic, el proscrit Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK), prop de la seva frontera, l'agost de 2016, va decidir recolzar l’Exèrcit Lliure Sirià, FSA. Els rebels de l'oposició siriana també han obtingut diversos graus de suport d'altres potències regionals, com Qatar i Jordània. Estats Units, juntament amb el Regne Unit, França i altres sis països, han dirigit, des de 2014, incursions aèries contra Estat Islàmic, EI, a Síria, però han evitat atacar les forces del govern sirià. El FSA i altres rebels moderats han reclamat repetidament a Washington armes antiaèries per respondre als

devastadors bombardejos de Rússia i del govern sirià; però Estats Units i els seus aliats s'hi han negat per la por a que les armes avançades acabin en poder dels grups yihadistes. Durant la passada administració de Barack Obama, EEUU es va limitar a insistir en demanar la renúncia d’Al Assad. Els primers dies de la seva administració, Donald Trump va manifestar que la guerra de Síria no era una de les prioritats del seu govern. Però el passat mes d'abril la Casa Blanca va fer un gir en la seva política quan va ordenar un atac militar contra les forces d’Al Assad, en resposta a un devastador atac amb armes químiques que, segons es va denunciar, havia dut a terme el govern sirià.

L’impacte de la guerra avui El balanç de sis anys de guerra a Síria és esgarrifós. Entre 320.000 i 450.000 persones han mort i 1,5 milions han resultat ferides. Aquestes xifres no es poden concretar degut als problemes per accedir a determinades àrees del país i a les dificultats per comptabilitzar els nombres que presenten les parts enfrontades. S’avalua que el 50% de les infraestructures del país han estat destruïdes. Segons xifres de l'ONU, fins el passat mes de març de 2017, unes 4.8 milions de persones haurien fugit de Síria, la majoria dones i nens. Els països veïns, Líban, Jordània i Turquia, s’estan enfrontant a una greu crisi intentant gestionar un dels majors èxodes de refugiats de la història recent. Actualment el 35% del territori, on hi viu el 70% de la població, està controlat per l’exèrcit sirià. Estat Islàmic, EI, domina el 40%. Els rebels l’11%. I els kurds, el 14%. En tant que cap de les parts bel·ligerants és incapaç d’infringir una derrota decisiva a l’altra, la comunitat internacional va concloure fa temps que l’única manera d’acabar amb aquesta guerra és una solució política. Fins el moment l’ONU i les forces internacionals han fracassat en les propostes d’acords per al cessament de les hostilitats.


Vida de l’entitat Sant Just al Carrer. Posa’t un nas per les beques SJS va participar a les Festes de Tardor amb una parada ambientada en el món del Circ. Es van vendre 144 nassos i es van fer fotos molt divertides. La recaptació es va repartir entre “Pallassos sense fronteres” i el projecte Beques de Camoapa. Va ser molta la gent que es va apropar a la parada atreta per la iniciativa de l'eslògan. També van poder adquirir artesania de Gàmbia i de Camoapa.

Premi Anesvad El projecte de Gàmbia sobre salut sexual i reproductiva ha estat premiat per la Fundació Anesvad. Se li ha atorgat el tercer premi de la categoria PERSEVERAR dotat amb 5000€, destinat a ONGs amb una trajectòria de més de 5 anys que realitzen projectes de cooperació per a la salut a l’Àfrica Subsahariana. A l’acte de recollida del premi també es va lliurar una escultura commemorativa dissenyada per un jove africà i que representa una llavor com a símbol de creixement.

Viatge a Gàmbia Glòria Martínez, responsable del projecte de Gàmbia, viatjarà el proper mes de desembre a Banyaka per fer un seguiment del projecte. Aprofitant el desplaçament s’endurà material informàtic i les ulleres que hem anat recollint al aquest mes de novembre a Sant Just Solidari.

El compromís amb les persones refugiades Com us hem anat informant, Sant Just Solidari es va adherir a la campanya VeniuJa. Tal com mostra el marcador, tan sols ha arribat un 10% de la quota de persones refugiades assignada. Com a entitat ens volem sumar a les veus que denuncien la cada vegada més alarmant situació en la qual es troben milions de persones. Creiem que és d’una gravíssima irresponsabilitat, de conseqüències irreparables, donar l'esquena a milers de persones que fugen de la guerra, de la barbàrie, de la gana i que són perseguides per les seves idees, creences o per qüestions de gènere. Des de SJS ens volem adherir a les demandes cap al Govern Central perquè acompleixi els seus compromisos i impulsi autèntiques polítiques d’acolliment, sensibilització i participació.

C/Montserrat, 2 08960 Sant Just Desvern

Tel. 934 736 584 www.justsolidari.cat sjs@justsolidari.cat

Amb el suport de

Novembre 2017  
Novembre 2017  
Advertisement