Page 1

És clar que volem la barca, però no a qualsevol preu, ni a qualsevol lloc! La factoria d’arts escèniques, parada El sota monestir requereix d’un nou Pla General Del pla de sanejament al superàvit en un any?

Abril de 2012


Un esforç fiscal difícil de suportar La voluntat d’arribar a acords és sempre present a Junts per Banyoles, però darrerament ha estat difícil aconseguir-ho en temes importants. En la compra de la barca i l’aprovació de les bases de concessió del servei turístic no ha estat possible, ja que no compartim ni que s’hagi comprat sense tenir present cap més oferta ni les presses que acaben portant a situar l’amarrador en un lloc equivocat. Tampoc compartim la ubicació de l’escola de primària a la zona industrial de la Farga, ja pel proper curs i de forma provisional, que s’ha anunciat sense que s’hagi treballat durant els últims 5 anys en trobar-li un emplaçament definitiu. A tot això s’hi suma el tancament en positiu de la liquidació de l’any anterior, amb un superàvit de 1,8M€ que sobrepassa de llarg els equilibris pressupostaris, situació que ens preocupa quasi tant com el dèficit que havien acumulat fins ara, de -753.000€. Finalment, l’augment de l’esforç fiscal per a aquest 2012, sobretot per la pujada de l’IBI en un 14,5%. L’increment de l’IBI suposarà una pujada de l’esforç fiscal important per als banyolins. Es recaptaran al voltant de 500.000€ més del previst, uns ingressos no tampoc cal tenir una pressupostats que passaran a engreixar encara més el guardiola plena pel romanent positiu amb què s’ha tancat la liquidació de que pugui passar, l’any 2011. És una xifra enormement alta per al nostre perquè el que pugui ajuntament. No cal tenir una guardiola excessivament plena pel que pugui passar, perquè el que pugui passar passar ja està passant ja està passant i no és admissible recaptar dels ciutadans més diners dels necessaris per cobrir les obres i serveis prestats. Els qui necessiten el roc a la faixa, en aquests moments, són les empreses i famílies, més que l’ajuntament. Quan parlem d’esforç fiscal, els ciutadans ja sabem del que parlem, és aquell percentatge que s’obté si dividim la pressió fiscal entre la renta per càpita. És, d’alguna manera, un concepte molt proper a la nostra realitat individual, a la realitat que ens toca la nostra butxaca. Per tant, és evident que amb la pujada d’impostos i la realitat de molts banyolins que formen part del sector que es troba a l’atur, o d’aquells als quals els sou se’ls ha congelat o fins i tot rebaixat, l’esforç fiscal comença a ser considerable, i això fa que la gent es pregunti si els serveis que rep estan equilibrats amb els diners que li costen. Josep Vicens Teixidor.

És clar que volem la barca, però no a qualsevol preu, ni a qualsevol lloc! La necessitat de tenir barques a l’estany és absolutament convenient per a una bona oferta turística. Això ni es qüestiona. Dit això, no estem gens d’acord amb com l’equip de govern ha gestionat el tema de la barca Anna. S’han deixat passar gairebé 2 anys, sense que l’Ajuntament fes cap acció per recuperar l’embarcació. Ni es van fer ofertes al seu anterior propietari ni es va obrir cap concurs per a una nova concessió. Si, com diu el Sr. Alcalde, calia que hi hagués el servei i aquesta era la barca idònia, ¿per què va deixar que restés varada durant dos estius seguits sense fer res per recuperar-la? ¿Per què va permetre que sortís de l’estany i va fer desmantellar l’antic amarrador? ¿Els banyolins podem acceptar que l’operació de recomprar la barca a un tercer, tornar a muntar el Massa preguntes i motor elèctric, tornar a posar bateries i transports massa errors que i grues amunt i avall pugui ser la millor solució i, ens afecten a tots segons diuen, la més econòmica? els banyolins. ¿Podem acceptar en anys d’escassetat pressupostària que s’esmercin més de 300.000 € dels ciutadans per comprar, condicionar i avarar de nou la barca a l’estany? ¿És la millor opció que l’Ajuntament sigui propietari de la barca? ¿No hauria estat molt millor fer un concurs i que s’hagués concedit al millor candidat? Massa preguntes i massa errors que ens afecten a tots els banyolins. I finalment, l’error més greu: la voluntat d’emplaçar el nou amarrador a la pesquera nº 10, l’oficina d’Informació turística. Una manca de sensibilitat total. Només fa 14 anys d’uns fets tràgics per a la nostra ciutat que van tenir lloc allà mateix i que no podem oblidar: ens va sortir molt car, i en molts aspectes. No podem posar la barca davant l’establiment dels qui en van ser responsables i que ara, amb la seva nova ubicació, en seran els més afavorits. I no s’hi val a dir que és el lloc més fàcil per ubicar-la, a curt termini. S’ha disposat de 2 anys per pensar un emplaçament idoni, que podria suposar la creació d’una zona més àmplia de serveis turístics i per tant un major benefici per a la ciutat. Creiem que són accions i decisions massa importants per fer-les a corre-cuita. Sobretot havent tingut prou temps per pensar-hi i per actuar. Roser Masgrau .


La planificació del Sota Monestir requereix d’un nou Pla General L’any 1984 va ser aprovat el pla urbanístic de Banyoles i des de llavors la ciutat s’ha desenvolupat sota els seus criteris. Tot i això, una gran zona que abraça des de Mas Palau-Canaleta fins pràcticament el Passeig de la Farga, el que anomenem el Sota Monestir, ha restat immòbil. Recentment, l’equip de govern de la ciutat ha posat sobre la taula una proposta de modificació urbanística d’aquesta zona. Des de Junts per Banyoles creiem que aquesta modificació que es planteja té una importància cabdal. No només per la seva magnitud, que també, sinó per les seves característiques pròpies: pel pes del futur creixement de la ciutat, pel tractament del seu patrimoni de recs i hortes, per l’oportunitat d’equilibrar equipaments, per la vialitat de cap a cap de la ciutat i també per l’adaptació als nous reglaments urbanístics. Per tots aquests motius creiem que, sens dubte, hi ha motius per a la redacció d’un nou pla general urbanístic (POUM) que inclogui la modificació urbanística del Sota Monestir. Així ho creu el nostre grup, que avalua aquest espai pensant també en la resta de la ciutat. Assumim que hem de donar una resposta al Sota Monestir, perquè no es pot guiar pels criteris de 1984, i per aquest motiu vàrem votar a favor d’iniciar el debat i la participació ciutadana sobre el futur de la zona. D’aquesta manera tots plegats hem pogut asseure’ns i debatre sobre què significa el desenvolupament d’aquestes 25 hectàrees. Poca broma. No ens agafem aquest moment d’alentiment del creixement urbanistic per embolcallar les nostres propostes de romanticisme, sinó per fer memòria precisament d’on hem arribat i com hi hem arribat. I a partir d’aquí, amb mirada crítica, proposar uns desitjos de millora substancial per a Banyoles.

Sens dubte, hi ha motius per a la redacció d’un nou pla general urbanístic (poum)

Els elements de la zona ens influeixen tant que no podem decidir el que volem fer-hi tenint present només l’urbanisme actual. I això demana un esforç, tècnic òbviament, però també d’un lliure pensament ciutadà. Ens agradaria que durant aquest procés es reflexionés sobre què vol dir apostar pel creixement de la ciutat i sobre el seu model, i fer-nos les preguntes de per què i per a qui ha de créixer.

En algunes ocasions les accions urbanístiques han espatllat les ciutats i han provocat situacions socials i demogràfiques complexes. No podem tornar a caure en els mateixos errors. Hem de ser prudents amb l’urbanisme i frenar l’expansió continuada in eternum. A l’hora de planificar, ens seran més útils els objectius a mitjà termini que a llarg termini. Ho demostra el pla urbanístic actual, que té molts anys (gairebé 30!) i ja en fa uns quants que està obsolet. I és que no només canvien els mètodes constructius o la concepció dels espais, sinó també les exigències i els desitjos dels ciutadans, i de la pròpia ciutat.

Per culpa de no afrontar la seva modificació, la ciutat va perdent oportunitats cada any, cada dia, i s’han de fer modificacions puntuals, a vegades fetes a mida, per donar sortida a projectes concrets.

Així, el principal dilema de la zona és resoldre amb seny la disjuntiva entre la preservació i l’ordenació del Sota Monestir. I és en aquest punt on el nostre grup torna a veure la necessitat de tractar tot aquest àmbit des de la perspectiva de tot el terme municipal de la ciutat, des de l’òptica d’un nou POUM. Pel nostre grup és prioritari mantenir el valor intrínsec de la zona per sobre del creixement poblacional, però també desenvolupar els eixos de comunicació cap als barris de Canaleta i Can Puig, així com la prolongació del carrer Joan XXIII. No podem passar 30 anys més sense millorar aquests aspectes. És per això que el nostre grup proposarà solucions discontínues que vagin, com hem exposat anteriorment, més enllà de la zona de Sota Monestir i abracin el marc de referència d’un nou POUM. Fa 5 anys que sentim dir que s’està treballant en el nou pla urbanístic de Banyoles, però no veiem cap proposta. Per culpa de no afrontar la seva modificació, la ciutat va perdent oportunitats cada any, cada dia, i s’han de fer modificacions puntuals, a vegades fetes a mida, per donar sortida a projectes concrets, a vegades fetes a mida, com en el cas del Cisne, o de la regulació d’alçades màximes en zones industrials, o la necessitat de tenir terrenys públics on situar serveis com ara l’estació d’autobusos, l’escola de primària o un nou institut. Així, per a Junts per Banyoles, el debat del Sota Monestir hi pot ser, però no ha de passar pel damunt de la necessitat de redactar un nou POUM.


La Factoria d’Arts Escèniques, parada

La Factoria d’Arts Escèniques de Banyoles va ser inaugurada l’octubre de 2010. Al cap de poc ens vam reunir amb el Sr. Joan Solana, encarregat en aquell moment del projecte de gestió de l’equipament. L’equipament havia de ser la seu de l’Aula de Teatre, un espai de creació no només per al teatre sinó per a tots els creadors de la ciutat i, a més, un pol d’atracció de companyies professionals que hi havien de fer residències artístiques. Un any i mig després, l’únic que podem assegurar és que la Factoria és la seu de l’Aula de Teatre. A part d’això, res més. La Factoria no té el dinamisme que necessitaria per convertir-se en un equipament cultural important per a la ciutat. No s’hi estableix cap tipus de relació entre la formació i l’exhibició, ni cap sinèrgia entre diferents disciplines artístiques.

No s’ha fet una bona política d’obertura de l’equipament per part de l’ajuntament i per tant, de moment, no s’hi està produint cap procés multiplicador.

Assemblea Nacional Catalana

Avança, caminant amb fermesa, i continua creixent i guanyant adhesions. Fa poc, a Barcelona es va poder veure la força amb què s’articula aquest moviment. Al Palau Sant Jordi es van aplegar més de 6000 persones de totes les edats i sectors socials. L’ANC ha de ser el braç de la societat civil: transversal, unitari i apartidista. I no ha de deixar que es converteixi en joguina de ningú. Ha de ser el moviment que empenyi els partits catalans a prendre decisions valentes i sobretot ha de ser l’eina que uneixi a la societat civil amb l’objectiu d’aconseguir la llibertat del nostre país.

Tornen els barracons a Banyoles

A Banyoles tenim un referent exitós de gestió d’equipament cultural: l’Ateneu. Un espai situat al centre de la ciutat que combina un bar, una escola de música, el Taller de Música, un auditori i les seus de diverses entitats. Tot això, amb una gestió professional de l’equipament que ha generat llocs de treball qualificats. La clau de l’Ateneu, però, rau en què és un espai obert a tothom, on es poden realitzar activitats a través de qualsevol tipus d’entitat, des de l’Ateneu Obert de la Dona fins a la Jove Orquestra de Banyoles, passant per Banyoles Solidària o la llibreria l’Altell.

És precisament aquí on falla la Factoria. No s’ha fet una bona política d’obertura de l’equipament per part de l’ajuntament i per tant, de moment, no s’hi està produint cap procés multiplicador. És una llàstima, ja que el teatre –com la música– és, sense cap mena de dubte, un dels motors més importants de dinamització de la nostra ciutat. I, ara per ara, el seu equipament de referència està infrautilitzat la major part del temps. Una oportunitat perduda.

David Juan

Junts per Banyoles ha insistit en moltes ocasions sobre la urgència i la importància de posar a disposició del Departament d’Ensenyament un terreny per a la construcció d’una nova escola. Sis anys després de l’entrada de CiU al govern de la ciutat, finalment s’ha cedit una parcel•la a la zona industrial i firal, de forma provisional. L’equip de govern no ha complert i la provisionalitat torna a la ciutat. Si tenim memòria, recordarem que aquestes situacions ja s’han produït a la ciutat i han estat la causa de tensions en la comunitat educativa. Cal pensar també en el Pla d’Escolarització Extensiva i plantejar quin és l’emplaçament més idoni, en lloc d’ubicar-lo bàsicament en funció d’on disposem d’espai amb més facilitat.

L’aigua continua essent bé comunal

Durant molt temps, hem defensat la particularitat de l’aigua com a bé comunal. Ara el Govern de la Generalitat vol posar una nova taxa sobre l’aigua. Aquest fet farà augmentar el preu de l’aigua, un cop més, després dels darreres increments. A Banyoles, l’ajuntament ja està cobrant una taxa de captació a la companyia d’aigües, que s’acaba repercutint als consumidors. El nostre grup sempre s’hi ha manifestat en contra, ja que no podem cobrar una taxa de captació de l’aigua a aquells que en són els propietaris: els ciutadans de Banyoles. És el mateix raonament que fem servir ara per dir que la Generalitat no ens pot cobrar aquesta nova taxa. Si finalment ho fa, ens hauran pres el número, ja que passarem a pagar dues taxes de captació quan els banyolins no n’hauríem d’abonar cap.


Del pla de sanejament al superàvit en un any? Si hem denunciat desviacions del pressupost de -440.000€, com ha passat últimament, ara també hem de denunciar una desviació del pressupost de +1.849.738,25€ en la liquidació del 2011. Per a Junts per Banyoles, és inacceptable obtenir aquests superàvits descomunals. Els ajuntaments no són societats limitades (SL) que hagin d’obtenir grans beneficis. Els ajuntaments han d’ajustar els balanços dels pressupostos a 0€ i les liquidacions prop d’aquest valor; així es demostra la seva competència en la gestió econòmica, en les petites variacions. Sense l’operació amb Aigües de Banyoles s’hagués pogut tancar l’últim balanç en positiu, però no s’hagués pogut cancel•lar el pla de sanejament. Queda demostrat, doncs, que es pretenia eixugar uns dèficits, no millorar el servei. Un despropòsit que anirem pagant durant els propers anys, incorporat en el rebut de l’aigua. Resultat exercici 2011 (superàvit) Drets d’exercicis tancats ( anul.lacions, insolvències..) Provisió d’insolvències Dèficit creat del 2009 al 2011 Romanent disponible

1.849.738,25 € -285.341,32 € -82.157,97 € -753.203,90 € 729.035,06 €

Deute de l’Ajuntament a 31 de desembre de 2011 és de 14.163.721,05 €

s’intueix que l’Estat pot obligar a reduir l’endeutament però...

S’utilitza una part per la compra de la barca Anna

l’Ajuntament l’aplica, en un Ple Extradordinari, en una partida pont.

Romanent actual 0 €

I per fer-la més grossa, ara s’ha hagut de celebrar a corre-cuita un Ple Extraordinari, per modificar el pressupost de 2012 i no haver d’aplicar aquest superàvit a amortitzar el deute pendent, com podria obliga l’Estat amb una nova llei. Ja vàrem denunciar en el seu moment que superàvits tant descomunals no representen fer guardiola, sinó una mala gestió. I Ara amb l’aplicació de tots els romanents cap a una partida pont, continua la desorientació. Junts per Banyoles web: juntsperbanyoles.blogspot.com www.facebook.com/juntsxbanyoles www.twitter.com/juntsxbanyoles mail: juntsperbanyoles@gmail.com

Xavi Bosch

Horaris d’atenció al ciutadà: Cada dilluns de 19:30h a 21:30h, al nostre local al carrer Sant Benet 40 de Banyoles. Cada dilluns de ple a partir de les 19h, al nostre despatx de l’Ajuntament

Butlletí Junts per Banyoles - abril 2012  

Butlletí d'informació municipal de Junts per Banyoles.

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you