Issuu on Google+


“ Hola a tothom! En aquest programa que teniu a les mans, plasmem una part molt important de la feina que hem desenvolupat en els últims nou mesos. Al final del mes de novembre passat vam rebre l’encàrrec d’organitzar la Festa Major de Vilafranca del 2012. Era un repte, ara és una realitat. La preparació i organització de la Festa Major implica viure situacions i moments molt diversos, tractar temes que fins ara no havíem tocat i conèixer molta gent. Des de la recent experiència, que portem a la pell, volem agrair l’ajuda i l’entrega de tantes i tantes persones que desinteressadament col·laboren, cadascú a la seva manera, per tal que la Festa Major sigui una realitat. Totes les administracions han tingut i, possiblement, tindran alguna situació adversa a superar. La nostra ha estat una situació econòmica negativa massa generalitzada. Aquest fet ens ha portat a buscar iniciatives per corregir aquesta situació; algunes d’aquestes iniciatives són noves, d’altres recuperades d’administracions anteriors i d’altres, amb el permís dels administradors que les van crear, esperem que millorades. Entre aquestes fórmules volem destacar la creació de la I Cursa Popular Sant Fèlix. I diem primera perquè esperem que no sigui l’única, tot i que això ja no ens correspondrà a nosaltres decidir-ho sinó als futurs privilegiats que ocuparan el càrrec que nosaltres ocupem avui. Una segona ha estat promoure, facilitar i insistir fins a aconseguir la creació de la Fundació de la Festa Major de Vilafranca del Penedès. Aquesta iniciativa, nascuda dels administradors en el seu conjunt, no només dels d’aquest any sinó dels d’anys anteriors també, té com a objectiu facilitar el finançament, gràcies entre d’altres al fet de donar avantatges fiscals a tots aquells que ajuden econòmicament a celebrar la Festa Major i a donar un instrument legal des d’on facilitar la seva gestió. Volem destacar el fet que la Fundació està per sota dels administradors i que només ha de ser un instrument per ajudar els administradors a organitzar la Festa Major, i que són aquests, i només aquests, els qui han de tenir i mantenir el poder de decisió sobre tots i cadascun dels aspectes de la Festa Major, sempre escoltant, si ho creuen convenient, aquelles persones i entitats que els vulguin o puguin aconsellar, però tenint clar, uns i altres, que són els administradors qui tenen l’última paraula en tot allò referent a la Festa Major, així ha estat sempre i així ha de continuar.

2


Creiem també que la Festa Major es manté i creix gràcies a la gent que la viu i que hi participa activament, a la gent que se l’estima i que està disposada a posar el seu temps i coneixements a disposició de la Festa d’una manera altruista i voluntària, i que quan aquests voluntaris creuen que ja no poden servir la Festa Major, en aquestes condicions, han de facilitar el pas a noves persones disposades a fer-ho com fins ara ho han fet ells. Hem intentat organitzar una Festa plural; des del principi, ens vam plantejar una Festa que fos el màxim d’oberta i participativa possible. Hem intentat mantenir una mirada oberta respecte a la Festa. Estem convençuts del programa que us oferim. Entenem que també hem comès errors, ens excusem. A partir d’ara, us entreguem la nostra feina. L’hem fet tan bé com hem sabut, amb la millor de les intencions. Us aportem la nostra il·lusió, la nostra empenta. Esperem impacients veure els balls a punt per dansar, els gegants tan elegants, els enxanetes ben actius. Esperem veure les guspires dels balls de foc, els cèrcols ben trenats, les samarres, els picarols, les faixes ben estretes, els ciris cremant… Esperem veure la innocència a la cara dels infants quan miren sant Fèlix. Esperem contents el migdia del 29 quan tot es paralitza i s’encén la tronada. És l’inici de la Festa: la intensitat dels petards i la seva contínua evolució ens deixen sempre bocabadats. És el moment dels trons i dels seus padrins. Animem a tothom que hagi apadrinat un tro que el llueixi ben altiu. Animem que tothom surti al carrer i visqui la Festa amb intensitat. També és moment de guarnir els balcons amb senyeres i domassos, que tothom pugui veure que ens sentim orgullosos de la nostra Festa. Només us demanem que gaudiu de la Festa Major amb respecte! Passeu tots una molt bona Festa Major 2012!

Administradors/es 2012

” 3


D’esquerra a dreta,

Enric Peribáñez Bastardas Gemma Gonzàlez Piquet Santi Güell Delgado Pep Besolí Gallego Maria Jesús Azor de Haro

4


5


Estampa Vives Fierro

Fa gairebé cinquanta anys que segueixo amb entusiasme la Festa Major de Vilafranca del Penedès. Des de la tronada de les dotze del migdia fins a l’Entrada de Sant Fèlix a la basílica de Santa Maria, la vila viu intensament tots els esdeveniments. Els castellers, els grallers, els capgrossos... tots els balls tenen el seu protagonisme i els seus seguidors. Però el gran protagonista de la Festa Major, al meu entendre, és el Sant, sant Fèlix. Es passa la setmana amunt i avall, de casa en casa, i els seus ulls melangiosos i la ganyota de la seva boca donen el to místic i transcendent al bell mig de la desenfrenada eufòria. El dia que els administradors d’enguany, cinc joves entre tímids i desvergonyits em varen fer la proposta: “Ens agradaria que ens fes l’estampa de sant Fèlix d’aquest any”. La meva resposta va ésser afirmativa des del primer moment, però em vaig permetre la trapelleria de preguntar: “Amb quin pressupost comptem?” La resposta la vaig donar jo mateix, tot dient que fa gairebé cinquanta anys que esperava aquesta proposta.

Vives Fierro Cal Papitu de Sers 2012

Autor:

Antoni Vives Fierro Mida de l’original:

73 x 54 cm Tècnica utilitzada:

Oli i collage sobre tela

6


estampa 2012. vivES fierro

7


L’INICI SONOR DE LA FESTA:

La tronada

8


9

1975

1973

1972


10

1979

1978

1976


L’inici sonor de la festa: La tronada Joan Cuscó i Clarasó el simbolisme d’aquests indrets creen un fort lligam emotiu compartit. Així mateix, cada espai permet una determinada evolució de les activitats que acull. En el cas de la tronada, només cal fer una ullada al que passa en diferents indrets i veurem com una mateixa emoció s’expressa de formes ben diverses, però totalment adaptades a l’espai: la traca penjada que recorre els estrets carrers del centre de Vinaròs (mentre la canalla corre al seu davant), les tronades d’Igualada i de Vilafranca (en espais amples), la proximitat de les tronades a les places de la Vila de Sant Pere de Ribes i Vilanova i la Geltrú, els mascles vuitcentistes de la plaça del Mercadal de Reus...

1980

Les ciutats no són espais asèptics o descarregats de memòria. Pensin en els noms dels carrers o en el simbolisme de certes places i edificis. Expressen valors i inquietuds de la memòria col·lectiva. Qualifiquen l’espai on hem nascut i ens acosten a aquells que hi han viscut abans que nosaltres. La Festa referma aquests aspectes emblemàtics i simbòlics: la plaça de la Vila s’erigeix en la plaça més castellera, la rambla de Sant Francesc recupera la vitalitat vuitcentista... (Per això costa desubicar les Fires de Maig i la Fira del Gall del centre històric de la vila, i el mercat setmanal gaudeix d’una fisonomia i singularitat única que naix del seu estret lligam amb les places que l’acullen). El caliu, la textura i

* No ha estat possible localitzar fotografies de les tronades dels anys 1974 i 1977.

11


12


1981

Tronades i campanes En començar la Festa totes les campanes de la vila comencen a girar. Aquest no és un acte ritual qualsevol. La campana és l’únic instrument musical que es bateja (pel seu valor simbòlic): el seu so delimita l’espai sagrat (civilitzat). El seu tritlleig marca l’inici del temps litúrgic (festiu) enfront del temps quotidià. A partir d’aquest moment els carrers i les places s’omplen de rituals i de símbols. Per reforçar el repic de les campanes s’hi afegeix una forta mascletada de pólvora, la qual és molt important als Països Catalans d’ençà dels segles XII i XIII per influència sarraïna. Amb el pas dels anys, però, el ritual litúrgic esdevé ritual civil: el repic de les campanades cedeix el protagonisme a l’esclat de la pólvora i el campanar a la Rambla. Per això, contra el que passava fa dos-cents anys, avui parlem de “tronada i repic de campanes”. La tronada obre el temps festiu enfront del temps de treball i del temps d’oci en què es mou la vida contemporània. És ben clar en la descripció que en fa la premsa l’any 1925: “Una tronada, de regust aràbig, inicia els festeigs. I amb la tronada, la irrupció simultània de la banda i les comparses”. En moments de revolta política aquest inici estrepitós de la Festa també s’ha interpretat com a símbol del trasbals revolucionari. Vegeu la descripció que en fa el programa de la Festa Major del 1869: “Apenas habrán dado las 12 del medio día, estallará en la torre una revolución de campanas, más ruidosa que la del 29 de setiembre,

1982

hasta derribar á los campaneros, con lo cual sacudirán el yugo en que por tantos años las tenían sujetas; y las repetidas andanadas de cien bocas de fuego colocadas en lo alto de la misma, han de sembrar el espanto y el terror por toda la población ocasionando desmayos y sustos que quitarán las ganas de comer á los que se hallen a ocho leguas á la redonda”.

13


El toc de campanes apareix des d’un primer moment en les despeses de la Festa Major de Sant Fèlix, però l’esclat de trons i morters des de dalt del campanar no el documentem (explícitament) fins a l’any 1786: “per las magranas o trons per tirar al campanar”. Un centenar d’anys després ja es volia que l’esclat dels coets fos ben potent. L’any 1877 es diu:

1983

Trons i tronades per Sant Fèlix

“Al dar las doce el reloj de la Torre de Santa María, las campanas echadas á vuelo y una nutrida salva de morteretes, cuya batería se ha aumentado con diez y ocho morteros de de Reus, anunciará el comienzo de las fiestas, saliendo en seguida á recórrer las calles de la

1985

gran calibre, facilitados por el Ayuntamiento

14

1989

De l’esclat dels morterets dalt del campanar en tenim moltes referències històriques. Els dies 4, 5 i 6 de l’any 1876 amb motiu del final de la guerra: “Al mediodía un repique general de campanas en todas las Iglesias. Salva de morteretes en la torre de la Iglesia de Sta. María”. I això mateix passava a la Festa Major de Sant Fèlix (aquell any especialment important perquè sant Fèlix fou reconegut com a copatró), en el transcurs de la qual es va il·luminar el campanar amb fanals i les despeses de “fuegos artificales” (i del fuster que va “colocar el castillo de fuegos”) van ser la tercera partida més important de la Festa. Eren anys que la pirotècnica s’elaborava a Vilafranca. L’any 1878, per exemple, Elies Colomer va cobrar 96 duros pel Castell de Focs i pels coets dels Diables i del Drac i a la dècada anterior la pirotècnia s’encarregava al vilafranquí Erasme Pascual. La darrera vegada que una salve de morters va esclatar des del campanar de Santa Maria va ser en motiu de la Diada dels Gegants de Vilafranca, per Corpus de l’any 1991. En la descripció de la Festa Major de Vilafranca de Gaietà Vidal i Valenciano (1884) es narra el moment de repic de campanes i d’encesa de la tronada des del “rodador” del campanar per un pirotècnic o “casteller”:

1987

población y á saludar las autoridades”.


15

1990

1988

1986

1984


16

1993

1992

1991


“Queien les dotze: sonaven les tres campanades

La tronada a la Rambla

de l’Ave Maria, acompanyades de les descàrregues d’altres tants masclets, i rompia un repic general de totes els campanes, quals gais saltirons enfosquia momentàniament l’eixordadora remor de la tronada que, esclatant de sobte en lo rodedor de l’esvelta torre, portava l’espant als vols de coloms que entorn d’ella revolaven [...]. I després del repic, aixecaven lo tritneig de les petites, que als sons d’aquestes devia ajuntar-se, mentre les bagassen, se confonia amb l’agut espinguet de les gralles y lo greu redoblar dels tabals que sonant airosa marxa, paulatinament s’anaven acostant”.

La primera vegada que en el programa de la Festa Major se’ns diu que l’esclat de morters es farà a la Rambla és l’any 1916. I la paraula “tronada” (ja oficialitzada), que substitueix les expressions “Salva de morterets” (1896) i “atronadora salva de morterets” (1898), la datem els anys 1900 i 1906. Amb el segle XX apareixen les expressions “estrepitosa tronada” i “forta tronada”.

1994

En el transcurs dels segles XVI i XVII en aquest inici musical i sonor de la Festa hi ha la concurrència de les campanes de la cobla de trompeters i tabalers de la ciutat. Essent els trompetes els instruments que, des de l’Època Medieval, s’associen a l’acompanyament de l’autoritat i a la representació de les ciutats. Amb motiu de les Festes de la Verge de la Concepció de l’any 1618 se’ns diu que al migdia hi va haver repic de campanes i sortida dels trompeters i els timbalers.

Al començament del segle XX el ritual de llançar una salve de morterets en l’inici de la Festa es va traslladar de dalt del campanar a la Rambla. Aquest canvi ha propiciat la seva majestuositat actual. Si en els inicis de la Festa l’important era el toc de campanes, en els nostres dies l’element fonamental és la tronada. La Rambla és l’espai que ha potenciat aquest acte (de la mateixa manera que la urbanització de la plaça de Jaume I, pel trasllat del vell cementeri l’any 1826, ha donat esplendor a l’Entrada de Sant Fèlix; que és un altre element festiu medieval). Amb tot, cal tenir en compte altres decisions molt importants que explicarem.

17


18

1999

1997

1995


2000

19

2001

1998

1996


20

2004

2003

2002


balls, danses i comparses cap a l’Ajuntament. Des d’aquell any, la cercavila del dia 29 queda establerta com a tal. I el darrer toc de gràcia per refermar el ritual de la tronada es va donar l’any 1963 (fa cinquanta anys) quan, per idea de Josep Recasens, als administradors se’ls encarregà d’encendre la tronada. És curiós com vells rituals medievals vinculats amb el foc adquireixen plena autonomia i valor afegit a la festa en dates que disten just cent anys i que mostren la transformació urbana de la ciutat i el guany d’espais de lleure. L’any 1826 l’Entrada de Sant Fèlix i l’any 1926 la tronada amb el cercavila del seguici festiu que va des de la Rambla fins a l’Ajuntament (trencant amb el vell ritual d’anar primer a casa de l’alcalde). Fa 212 anys que vam oficialitzar el mot “tronada” i 100 que hi ha els primers actes que donaren pas al cercavila del dia 29. Fa 86 que es començà la cercavila matinal, el qual és exemple de com l’any 1926, moment en què el folklore de la festa estava pràcticament mort, es va fer un pas endavant. De com una crisi absoluta aviva la consciència crítica i l’emprenedoria.

2005

Amb el trasllat a la Rambla la tronada creix en força i protagonisme. L’any 1896 ja es posa per davant del repic de campanes: “Al mitjdia, una estrepitosa SALVA DE MORTERETS, acompanyada d’un REPIC GENERAL DE CAMPANAS, seguirà el toc d’AVE MARIA com á majestuós preludi de las festas. / Al propi temps, l’espinguet de las grallas, comunicant alegria y animació á la vila, li farà saber la entrada de la renomenada colla vella de XIQUETS DE VALLS”. La seva popularitat es consolida les dues primeres dècades del segle XX, i alguns anys culmina amb uns quants morterets que llancen figures grotesques i joguines (per exemple l’any 1919). A més, després d’aquesta, des de davant l’hospital (Col·legi Sant Josep) i des de l’any 1912, la banda surt en cercavila fins a l’Ajuntament. L’any 1915 ja es fa coincidir el final de la tronada amb l’arribada dels Xiquets de Valls (que fan el primer castell a la Rambla); l’any 1916 s’especifica que hi ha tronada, arribada dels castellers des del carrer Sant Pere i sortida de la banda; l’any 1922 s’hi suma una cobla de sardanes i, finalment, l’any 1926 es fa la tronada seguida del llançament de globus japonesos i d’una carretillada del Ball de Diables de l’Arboç i es dóna inici a una cercavila dels

21


22

2010

2008

2006


23

2011

Fotografies cedides per Arxiu Comarcal de l’Alt Penedès, Felix Miró i exadministradors.

2009

2007


Els balls del seguici.

El Drac. Una espurna, dues, tres... milers. Guspires en rotllana de rastre perfecte i tonada subtil. És el Drac, lo vell dracot. Encara viu i altiu.

El Ball d’en Serrallonga. Qui sou vós que no us conec? Joan Sala, fill de Viladrau, pagès i bandoler de professió. Qui sou vós que no us conec? Aquell que nit i dia no descansa. Qui sou vós que no us conec? Qui encapçala lladregots, bandolers i gent del tros, manats amb la força del trabuc i el so de la gralla. 24


Els Diables. Lluita del bé i del mal, del cel i de l’infern. Lluita de foc, de llum i de soroll teixida amb forques i tabals. Batalles lliurades des de segles enllà amb la força de la paraula i l’escut de l’arpillera.

L’Àliga. Miro la corona i penso... quantes històries amaga al darrere! És el pes d’un reialme eteri. Herència d’antics argenters i ferrers que amb el seu llegat van forjar l’elegància d’un símbol de solemnitat.

25


Els Gegants. Sona la tonada d’un dolç valset mentre els ulls d’un infant segueixen la cara d’en Ferragut. Alt, fort, immens. És el gegant de la vila, que galanteja ufanós amb la seva companya Elisenda. Altiva, imponent. Geganta.

Els Capgrossos. Barreja de cultures amb identitat pròpia. Símbol d’una societat canviant i multicolor que balla al ritme de tonada pròpia, tot jugant entre les faldilles de la Roseta o el mocador d’en Canyamàs.

Ball de Malcasats. Ja ve el senyor batlle, el mossèn i l’agutzil. Ja vénen les forces vives per apaivagar els estira-i-arronsa de les parelles del poble. Avinguts i desavinguts, joves i grans , homes i dones. Tots d’aquí. Tots malcasats.

26


Els Nans. Escolto tonades alegres i veig al voltant les cares deleroses dels petits espectadors. S’acosten els nans! Els ulls brillen, les mans s’atansen per arribar a aquell personatge preferit. I els grans somriuen veient les cares conegudes plasmades en cartró.

Cotonines. Diuen que sortien únicament en les grans ocasions. Diuen que se les considerava elements molt preuats i que s’abillaven amb fantàstiques faldilles de cotó gruixut. Que diguin, que diguin! I que mentrestant no deixin de gaudir de la seva bellesa.

Panderetes. Dansa graciosa de cops sonors i faldilles ondulades. Toc femení, de saltirons estudiats, i fantàstica jota esdevenen el símbol de les incorporacions i l’evolució de la Festa.

27


Pastorets. Rabadà, agafa la samarra que tenim feina! Ens esperen els carrers i les places que segarem amb els nostres balls i animarem amb la nostra música, per recordar a tothom que som del camp i el camp honorem.

El Ball pla. El saltiró àgil i el gest amable, el cabell recollit per la xarxa i el somriure al gest. Vellut verd per a les calces i puntes de coixí per a les noies que, ufanes, aixequen el sospir de moltes petites que aspiren algun dia a ballar-lo.

Bastoners. Pica bastó, pica ben fort. Deixa’t emportar pel ritme frenètic i no deixis de picar, de mostrar el so sord, sec i contundent de la fusta embogida conduïda per destres mans. Pica bastó. Pica ben fort!

28


Cercolets. Honra flors i plantes. Honra l’ordre natural, tocat pel blanc del cotó fluix que teixeix el cercle amb la seva puresa per reivindicar tradició, llegat i veneració.

Figuetaires. Orgull de figuetaire, de la mofa coordinada, de la botifarra encertada, de la gresca i de la ganyota escenificada en un ball de reminiscències antigues i passat possiblement parlat.

Panderos. Pell d’animal que esdevé ritme, percussió, so. Pell amb pell que s’uneix en comunió amb els requeriments del ball i l’esforç dels balladors. Pell que sua, sota el blanc acolorit d’una coreografia perfecta.

29


El Ball de Gitanes. Teixidora ufanosa que voleies les faldilles amb descarada picardia, mentre trenes les cintes tot galantejant amb gràcia gitana i llengua afilada.

Castellers de Vilafranca. Brogit a la plaça. S’aixequen camises. Silenci absolut. Sepulcral. Sonen les gralles mentre la gentada deixa de respirar. Un, dos, tres, quatre, cinc... bogeria col·lectiva.

Xicots de Vilafranca. Roig intens que desafia el cel mentre s’enlaira. Esforç diari de superació. Ferm, segur, altiu. Convençut de si mateix i de les seves forces. Orgullós. Casteller. Xicot.

30


Falcons. Àgil passa destinada a crear bellesa, a construir estructures diverses desafiant la força i afrontant un cara a cara amb l’estètica del qual sempre en surt vencedora. Passa encertada, passa falconera.

La Moixiganga. Una espelma llueix al capdamunt de la figura que corona el quadre. És de nit i brilla per sobre de la resta. Altiva, cerimoniosa, sabedora que encapçala l’esforç dels balladors mentre juga al so de gralla solemne.

Colla Jove Xiquets de Vilafranca. Blau i cel mimetitzats amb l’objectiu de créixer. Blau i cel per tirar amunt. Blau i cel per aconseguir l’objectiu. Blau i cel per somiar en un futur ferm, d’il·lusió i de treball. Blau teixit i cel expectant.

31


Els Bastoners de Vilafranca celebrem enguany el 70è aniversari de la recuperació del ball. Va ser el 1942 quan un grup de Joves d’Acció Catòlica, motivats per mossèn Lluís Via, vicari de Vilafranca i consiliari d’Acció Catòlica, es va decidir a restaurar la colla vilafranquina que, després d’una època de plenitud al final del segle XIX, època en què havien arribat a sortir fins a tres colles a la processó, havia desaparegut al començament del segle XX. Però malgrat aquest parèntesi el ball de bastons és un dels balls que ha tingut més continuïtat i ha participat més assíduament en la nostra Festa, almenys des del 1771, any en què trobem la primera referència escrita en el Llibre de les set sivelles, del Baró de Maldà. Durant diversos anys dels segles XIX i XX havien vingut a ballar altres colles de poblacions penedesenques per cobrir la vacant de la colla local o per conviure amb aquesta a la processó. Algunes venien, per exemple, del Vendrell, la Llacuna, Vilanova, Gelida, l’Arboç, Sant Quintí de Mediona o Llorenç del Penedès. Aquesta última, el 1942, va ajudar a recuperar el ball de bastons a Vilafranca. Després de la recuperació, les successives generacions de balladors, que cada una es posava un nom distintiu (la Penya Karburo, els Cors Purs, les colles Rocafull, Benzina...), van anar formant i modelant l’estil de ballar que ha esdevingut particular i característic dels Bastoners de Vilafranca: cops forts, ritme ràpid i equilibri entre cops i velocitat. Per la seva banda, la colla Pavanes va ser la que el 1979 va proposarse instaurar un rècord de Pavanes ballades sense parar. Van assolir un primer rècord de 169 pavanes seguides, les mateixes que 32

l’any passat vam assolir la colla actual. De moment, l’imponent rècord l’ostenta la colla anterior a l’actual, amb 303 pavanes. Els Bastoners sempre han estat un dels balls amb més repertori de la Festa Major. Així, a part de la Pavana, actualment ballem també la Boja, el Rotllet, el Pastoret, la Processó i la Dragona, que són balls que es ballen pràcticament igual que els anys 40, però enrere han quedat molts altres balls com l’Airosa, l’Any Nou, la Revessa, l’Anglesa, la Diana, el Xotis o el Brunzit, per citar-ne només alguns. Tonades interpretades tradicionalment per la gralla, una de sola en els darrers anys, com ja s’havia fet en altres dècades. Però també han seguit el ritme dels cops de bastó altres instruments com el violí, el flabiol i el tamborí, l’acordió i, fins i tot, el saxòfon. Així doncs, l’actual colla de Bastoners de Vilafranca, que som la desena i vam agafar el relleu el 2009, us convidem a tots a celebrar el 70è aniversari de la recuperació del ball amb una cercavila molt especial que hem preparat dins els actes previs a la Festa Major d’enguany, en què ballarem conjuntament amb diverses colles vilafranquines anteriors a la nostra i la colla de Bastoners de Llorenç del Penedès, a causa del vincle afectiu que ens uneix des de fa 70 anys, quan van participar en la recuperació del ball a la nostra vila. Per molts anys i bona Festa Major!


èA 70

VE NI

RS

TO AS

IB

AR

NE

RS

DE

LA VI

CA

AN

FR

33


Els Xicots complim trenta anys.

A banda de ser un estímul, l’existència de rivalitat castellera dins una mateixa ciutat és i ha estat sempre un fet molt estès, no només a Vilafranca: ciutats com Tarragona i Valls tenien tradició de dues colles, el Vendrell els anys 20 n’havia arribat a tenir tres, i fins i tot una ciutat sense tradició castellera com Terrassa en tenia dues. Amb l’aparició dels Xicots, doncs, Vilafranca es posava al mateix nivell que les principals places castelleres en aquest àmbit. Els Xicots de Vilafranca vam néixer l’11 de setembre de 1982 i ja el 1983 vam actuar per Festa Major. Sempre, des del primer moment, la Festa Major ha estat un referent per als vilafranquins de la camisa vermella, que hi hem mirat de fer els nostres màxims castells. La plaça és exigent i la colla sempre ens hi hem marcat uns nivells d’autoexigència molt superiors a qualsevol altra plaça. I per Festa Major, més que mai, sempre hem anat a totes. El castell de set no hi ha faltat mai i, a partir del 29 d’agost de 1998, quan hi vam carregar el nostre primer quatre de vuit, a cada Festa Major hi hem aixecat almenys un castell de vuit.

34

Menció a part mereixen les dues participacions a la diada de Sant Fèlix, els anys 1988 i 1989. En el primer dels casos, hi vam carregar la primera torre de set de la colla, hi vam fer el primer intent de quatre de vuit i també hi vam provar el pilar de sis. Castells, tots aquests, dignes d’un Sant Fèlix de finals dels vuitanta. L’any següent, no vam passar del tres i del quatre de set, i hi vam fer un intent de cinc de set. Per contra, el 1991 la colla passava per les seves hores més baixes, i vam preferir no actuar-hi perquè no podíem garantir una actuació mínimament digna. De fet, aquell any només vam fer una única actuació, a l’octubre, de castells de sis. Com dèiem abans, d’ençà de 1998 el castell de vuit no hi ha falta mai. La torre de vuit amb folre (el nostre sostre) hi ha vist l’aleta en cinc ocasions (tres descarregades i dues carregades), el tres de vuit, set vegades (cinc més dos) i el quatre de vuit l’hem plantat disset cops (catorze més tres). Són, per tant, 29 castells de vuit en els darrers catorze anys. Esperem que enguany, el del 30è aniversari de la colla, mantinguem aquesta regularitat, tornem a estar a l’altura que la plaça es mereix, i que algun dia l’anhelat castell de nou ens obri les portes a entrar a la diada de Sant Fèlix per la porta gran. És la nostra il·lusió, i el temps, el treball i la constància ens donaran, tard o d’hora, el premi merescut. Bona Festa Major!

Foto: Josep Petrus

L’any 1982 la Vilafranca castellera es va normalitzar. Una ciutat amb tanta tradició i afecció castellera no era normal que continués amb una única colla que monopolitzés l’activitat castellera a la vila. La creació dels Xicots traslladava al segle XX la dualitat castellera que ancestralment havia existit a la vila, amb partidaris d’una i altra colla vallenca, a redós dels gremis que les contractaven.


èA 30

VE NI

RS

S

OT IC IX

AR

DE

LA VI

CA

AN

FR

1r 4de8c el dia 29/08/1998

35


100 anys del monument a Milà i Fontanals. La Festa Major d’aquest any commemora un parell d’aniversaris destacats: la inauguració del monument a Manuel Milà i Fontanals i la primera filmació enregistrada a Vilafranca. El monument va veure el primer anunci el 29/8/1907 i va col·locar la primera pedra el 10/5/1908, commemorant el 50è aniversari de la restauració dels Jocs Florals, dels quals Milà i Fontanals en va ser el primer president. L’espai on se situava el monument havia estat ocupat entre el 1866 i el 1890 per la Font dels Alls, que s’havia construït juntament amb la Font de la plaça de Sant Joan per commemorar la portada d’aigües a la vila. Aquest homenatge es costejava per subscripció popular. Durant la cerimònia es va utilitzar una paleta de plata que va tornar a fer servei el 1963, per col·locar la primera llosa del monument als Castellers. Aquest tipus de monuments s’aixecaven per recordar les glòries nacionals o locals, i el creixement de les ciutats oferia nous i amplis espais on es van fer imprescindibles. Ordenaven l’espai i l’humanitzaven, o eren el nexe d’unió entre el barri antic i els nous. El projecte inicial de Josep Pijoan va ser abandonat i es va convocar un concurs públic que va guanyar Enric Montserdà. Les premisses del projecte les explicava així: “La memòria de Milà té tres aspectes fonamentals: poeta clàssic, erudit investigador i definidor de la bellesa estètica. A cada banda del bust la poesia popular i la poesia heroica, i al damunt l’escut de la patria catalana amb els retrats de Ramon Llull, Ausias Marc i Roig de Corella. Coronant el monument la Bellesa, i a la part posterior una làpida amb els titols de les seves millor obres, i al damun una àliga que enlaira la seva ploma, simbolitzant el geni que s’enlaira.” Es van anul·lar les figures dels tres autors i es va conservar la de la bellesa, 36

obra d’Eusebi Arnau, damunt del capitell corinti que culmina la columna, representada per una figura femenina alada de marbre i voltada d’una corona de llorer, que en una mà porta la Venus de Milo i a l’altra hi sosté la palma de la victòria. A la part inferior hi ha el bust de Milà i Fontanals, obra de Manuel Fuxa, autor de les estàtues de la façana de la basílica de Santa Maria, i a banda i banda les figures de bronze, també d’Arnau, que es van fondre a Barcelona a la Fundació Ballarín. La dona amb el llaüt representa la poesia tradicional catalana i l’home amb l’arpa la poesia heroica castellana. Junts aguanten una corona de llorer sobre del bust. L’oposició entre aquestes escultures de bronze i la resta del monument, de pedra i marbre, busca assolir el contrast cromàtic per dinamitzar l’obra. Montserdà va tenir moltes dificultats per realitzar l’obra ja que no era enginyer ni arquitecte, i va haver de demanar assessorament quant a l’estàtica i la mecànica arquitectònica a Josep Puig i Cadafalch. Era escrupolós fins a extrems insospitats, i va voler refer tot el monument perquè temia per la seva estabilitat. Per convèncer-lo que tot estava correcte van simular una obra de consolidació per tal que s’oblidés de la seva idea de destruir el monument. Els problemes econòmics de la comissió durant el 1912 van fer que no es pogués completar el projecte. Fins aquell moment havia recaptat 45.197,60 pessetes. Al maig el rei Alfons XIII va enviar 500 pessetes, l’Ajuntament 2.000 i la Diputació de Barcelona 3.000, i tots els diaris catalans demanaven als devots de Milà i Fontanals donatius per fer realitat l’homenatge. La premsa local informava de com la falta de mitjans anava endarrerint la inauguració. Al Labriego del desembre de 1911 s’anunciava la probable


CENTENARI MONUMENT A MILÀ I FONTANALS Postal del Monument a Milà i Fontanals. Arxiu Carme Martorell. 37


inauguració per al maig del 1912. El 4/2/1912 es va realitzar una funció al Teatre Tívoli amb la participació de diferents societat recreatives, com El Coro del Panades i l’Orfeó Vilafranquí, per continuar recaptant fons. A l’abril es va anunciar que la inauguració fixada per al 26/5/1912 es passava al juny. Al maig la previsió del juny es va anul·lar per una reforma de les obres. Finalment tot aquest procés va desembocar en la inauguració el dia 30/8/1912 a 2/4 de 4 de la tarda amb la presència d’autoritats i personatges com el bisbe Torras i Bages i Menéndez i Pelayo. L’acte va quedar enregistrat com a part de la primera filmació que es feia a la vila, encàrrec de l’empresa del cinematògraf del Tívoli (Cal Bolet), on es veu tot de gent a la rambla de Sant Francesc, guarnida amb garlandes, que deixa passar les autoritats i els convidats que pronuncien els seus discursos. La premsa havia anunciat els administradors el 31/7/1912: Jacint Rius, prevere, Ramon Trabal, Julio Santacana, Antonio Figueras i Pablo Serdà, que van ser criticats per haver imprès pocs programes i haver-los repartit massa tard com per poder-los enviar als familiars que no vivien a la vila. Era un llibret en català de 17x10 cm, de 64 pàgines

farcides de publicitat i, a la part central, el programa resumit en 12 pàgines, sortit de la Impremta Cuscó. El seguici era ben minso comparat amb l’actual: Drac, Gegants, Diables, Bastoners, Cercolets, Pastorets, Gitanes, Figuetaires, Moixiganga, Xiquets de Valls i banda. La premsa fa referència si calia conservar o no els Malcasats o el Ball de la Sebastiana. Aquell any entre els actes hi trobem “Carrera Comarcal de Bicicletes, Concurs de Tir Nacional, Match de Foot-ball i Gran Festival Hipic”. Els nens de Vilafranca també estaven de festa perquè les escoles de la vila havien preparat un concurs que consistia a llençar tot de globus amb una tarja lligada amb les dades de cada nen i de l’Ajuntament. Els premis serien per aquells infants que rebessin la resposta de més lluny. Aquesta història no apareix documentada enlloc i ens l’explica la senyora Carme Martorell, a qui li havia explicat la seva mare, la Carme Mascaró Rovira (Vilafranca del Penedès 1907–2000), que havia participat en el concurs llençant un dels globus i que va rebre un dels premis, consistent en una nina en una trona, per haver rebut resposta des de l’Ajuntament de Bordeus. Josep M. Feliu

Paleta de plata per col·locar la primera pedra. VINSEUM.

38


30 anys de la Festa Major dels Petits. Des de l’any 1982, el dia 1 de setembre al punt de les cinc de la tarda, s’encén a la rambla de Sant Francesc una segona tronada, la que dóna inici a la Festa Major dels Petits. Com el dia 29, en el mateix escenari, els nervis estan a flor de pell. Els vestits estan recent planxats i impregnats amb aquella inimitable olor de nou. Les vetes i les espardenyes llueixen el seus colors amb la màxima esplendor. Flaixos de càmeres, trucades de telèfon i gravacions de vídeo per immortalitzar el moment. El mateix escenari i les mateixes sensacions. Amb la diferència, però, que els infants són els veritables protagonistes de la Festa. Els que executaran les danses i figures que han recorregut places i carrers durant els tres dies anteriors. De la mateixa manera que els balladors de la Festa, els més petits han treballat de valent per fer-ho el millor possible, per gaudir i fer gaudir el nombrós públic que participa en un dels actes més concorreguts i emotius de la nostra Festa Major.

promoure la participació dels infants a la Festa i de fer “planter” de cara el futur, es va crear una comissió per posar en marxa el projecte de la Festa Major dels Petits. Van participar-hi els moviments de lleure de la vila, els administradors i també els components del balls que des de llavors són els encarregats d’organitzar els assaigs durant els mesos de juliol i agost i d’ensenyar als més petits les coreografies. Inicialment no tots els balls del seguici festiu vilafranquí tenien representació a la Festa Major dels Petits i la seva incorporació va ser progressiva. Diferents administracions van anar encarregant la reproducció en petit de les peces, de manera que de mica en mica Drac, Àliga, Gegants i Cotonines van tenir la seva versió en petit perquè els infants les poguessin fer ballar. Els darrers van ser els Nans amb un taller en el qual els mateixos infants que participaven en el ball van pensar els personatges de cada capgròs i els van construir amb les seves mans.

Tot plegat va començar de mans dels administradors de 1982, el Josep Clemente, la Maria Rosa Mestres, l’Assumpta Miret i el Joan Pareta, enguany fa 30 anys, amb la idea de promoure la participació dels més menuts a la Festa organitzant la seva pròpia Festa Major.

En l’actualitat, tots els elements festius, a excepció dels Capgrossos, el Ball dels Malcasats i la Moixiganga, tenen representació a la Festa Major dels Petits. Així que la cercavila del dia 1 de setembre la formen Drac, Diables, Serrallonga, Àliga, Gegants, Nans, Cotonines, Panderetes, Pastorets, Cercolets, Ball Pla, Figuetaires, Bastoners, Panderos i Gitanes.

Encara que a dia d’avui sembli impossible, en aquells anys costava trobar balladors/ es que volguessin participar en la Festa i no hi havia renovació generacional entre els components dels balls quan plegaven. Amb la idea de canviar aquesta dinàmica,

Els Falcons i les colles castelleres també participen a la Festa Major dels Petits amb els membres més joves de la colla. El dia 1 de setembre el cap de colla no és l’habitual. Acostumen a nomenar un responsable, entre els mateixos nois i noies, que s’encarrega de co39


Quan s’acostuma a parlar de la Festa Major dels Petits surt sovint a la conversa el comentari que tots els nens volen petar coets amb els Diables i totes les nenes volen ballar amb les Panderetes. I és que anys enrere aquests dos balls eren els que tenien més èxit entre la canalla, i comptaven amb molts grups, donada la gran demanda que hi havia. Avui dia la tendència continua, però els gustos dels infants s’han diversificat molt més. L’any 2006 es va crear la Comissió de la Festa Major dels Petits que des de llavors s’encarrega, per delegació dels administradors, d’organitzar i coordinar totes les tasques derivades per preparar aquest acte, que té lloc cada 1 de setembre: inscripcions, reunions amb els pares i mares, assaigs, posada en escena de la cercavila, etc. La Comissió està formada per balladors/ es i exballadors/es de la Festa i també per mares i pares de la canalla que participa a la Festa. Aquest equip de treball ha fet un profund treball de reflexió per definir les pautes que actualment se segueixen per organitzar la Festa Major dels Petits i que responen a tres objectius bàsics: procurar que l’acte sigui el més participatiu possible i que els infants puguin accedir al conjunt dels balls que hi tenen representació, donant més rellevància al fet que els nens i nenes ballin per damunt del ball en què ho fan; facilitar la tasca dels balladors que fan els assaigs i dediquen part dels seu temps durant els mesos de juliol i agost a ensenyar les coreografies als infants; i finalment establir uns mínims de rigor i compromís envers la pròpia Festa, els balladors que voluntàriament fan els assaigs i els altres nens i nenes del ball, i els que estan en llista d’espera. Un dels canvis importants que ha introduït la Comissió de la Festa Major dels Petits per millorar la Festa ha estat establir una graella amb les edats mínimes (a partir de 1r de primària en endavant) i les places que cada 40

ball ofereix per participar a la Festa. Aquests criteris els determinen balladors/es de la Festa que s’encarreguen d’organitzar els assaigs i ensenyar als infants les coreografies i figures que faran el dia 1 de setembre amb la idea de fomentar la participació dels infants en tots els balls de la Festa Major, al marge de la demanda que hi hagi en cada grup. En l’actualitat la Festa Major dels Petits compta amb la participació d’unes 800 persones entre balls, Falcons, colles castelleres, monitors/ es i músics. Des de l’any 2010 la Festa Major dels Petits també té la seva pròpia Banda de Música de mans de l’alumnat i del professorat de l’Escola Municipal de Música de Vilafranca. Amb tot, alguns anys l’Agrupació Musical de Vilafranca també s’ha encarregat de posar música a la Festa Major dels Petits. Si haguéssim d’agrair a totes les persones que any rere any han fet possible la Festa Major dels Petits la llista seria interminable. Cal fer una menció especial als administradors del 1982 que van tenir la iniciativa i van posar les bases perquè el projecte fos una realitat. A partir d’aquí diverses administracions han contribuït a fer-la créixer. També cal esmentar en el capítol d’agraïments les tres entitats de lleure infantil de la vila, GEP, MIV i Agrupament Escolta, que any rere any col·laboren amb la Comissió de la Festa Major dels Petits perquè la cercavila del dia 1 de setembre i l’actuació a l’empostissat de la plaça de la Vila sigui el més lluïda possible. Però tot això no seria possible sense els balladors/es de la Festa que, de forma voluntària, dediquen part del seu temps als assaigs amb els infants i els transmeten molt més que unes coreografies o uns moviments; els transmeten l’estima envers la Festa i envers el coneixement del nostre patrimoni festiu, garantint-ne així la seva continuïtat. No en va, molts d’aquests balladors, quan eren canalla, també van conèixer i van aprendre a estimar la Festa a través de la Festa Major dels Petits. Comissió de la Festa Major dels Petits

Foto: Comunicació Ajuntament de Vilafranca

ordinar els seus companys per enlairar les petites grans construccions que fan aquest dia.


èA 30

VE NI

RS

TA ES

IF

AR

O

AJ M

R

LS DE

PE

TS TI

41


42

E

LD

AL

IB

AR

RS

VE

NI

èA

10

C

FO

Fotos: Romà Caba


10 anys de Ball de foc. Entre els habitants de l’Olèrdola ibèrica, a extramurs de la població, hi vivia un alquimista. Coneixedor de la natura i investigador incansable dels misteris del foc, l’alquimista va dedicar la seva llarga vida a la recerca dels secrets que aquest element amaga, per així dominar-lo a la perfecció i posar-lo en pràctica de cara als seus obscurs afers.

foc. Coneixedors de la natura i dels elixirs que ens ofereix, l’alquimista aprengué un encanteri que li permeté convertir-se en la bèstia Silè, un monstre poderós de força descomunal i d’aspecte horrible, però que, malgrat la seva desgraciada aparença, podria satisfer els seus desitjos d’irrompre a la Porta de Xaus i fer-se amb el foc infernal.

L’alquimista pretenia convertir-se en l’erudit del foc ibèric i, per això, li calia robar el foc infernal que, com tothom sap, és el més poderós de tots. Fos com fos, havia de trobar la Porta de Xaus: la porta d’accés a l’infern, la qual, segons els coneixements que tenia, era en un lloc de la plana penedesenca i només s’obria el primer dia de setembre del calendari gregorià.

Carregat de coneixement, l’alquimista va tornar a la plana del Penedès, però a causa dels efectes de la civilització no va saber trobar la Porta de Xaus. Així doncs, després de molts anys de recerca, no va ser fins l’any 2003 que l’alquimista va trobar la boca d’entrada a l’infern i, sota els efectes del seu encanteri, va adoptar la forma del monstre Silè. Any rere any, cada 1 de setembre, l’alquimista inicia un atac contra la Porta de Xaus.

Tal era la fascinació que sentia per aquest element que va emprendre una recerca per totes les civilitzacions del món conegut, on va ser instruït pels diferents erudits de cada civilització. Per qui no ho sàpiga, un erudit del foc és un personatge fosc, misteriós i molt poderós, capaç de dominar el foc i ferlo servir a la seva conveniència. Així doncs, durant els primers anys de recerca que es remunten a l’antiguitat, l’alquimista va aprendre molts coneixements sobre el domini del foc, provinents de la cultura egípcia, de la celta, dels pobles nòrdics del vell continent, dels àrabs, dels hindús i fins i tot de la cultura oriental. Durant la seva estada a Roma, on també va instruir-se en els sabers del foc de la cultura grecoromana, va establir una bona relació amb uns personatges anomenats Gnokiis que dominaven tota mena de malabars amb

Els diables, que són els qui guarden i dominen el foc infernal, que com ja hem dit és el més poderós de tots, no han estat mai disposats a permetre que ningú els el prengués i, per tant, cada any esperen l’arribada de l’alquimista i brinden batalla contra el Silè i el seu exèrcit de Gnokiis. Aquest any 2012 l’alquimista, extenuat després de nou intents fallits d’aconseguir el foc infernal, ha demanat ajuda a tres dels seus set mestres erudits del foc: l’erudit del foc celta, l’erudit del foc grecoromà i l’erudit del foc oriental. Aconseguirà l’alquimista Silè, en el seu 10è intent, endur-se el foc infernal i satisfer així els seus deliris de convertir-se en l’erudit del foc ibèric? La batalla està servida...

43


Les llibertats d’orgue de la Festa Major de Vilafranca Molts de nosaltres, de tota la vida enamorats de la Festa Major, no sabríem explicar què són les llibertats d’orgue, no les identifiquem ni sabem quin origen i importància tenen. Sense conèixer-les pel seu nom, tots esperem amb delit les seves notes musicals des del primer dia de la novena a sant Fèlix, màrtir. De sempre la llibertat d’orgue era una creació, recreació o improvisació musical a mans d’un organista. Es tractava, per tant, d’una peça no litúrgica per a orgue interpretada durant una celebració religiosa. La capacitat creativa dels músics la feia possible i es deixava escrita per tal que pogués tornar a 44

ser interpretada de forma idèntica o amb variacions. En les fonts d’inspiració d’aquestes obres hi van tenir sovint un paper important les músiques populars, com és el cas de les que corresponen als balls de la nostra Festa Major. Com explica Xavier Orriols, «aquests quaderns constitueixen una recopilació de tonades populars que organistes i mestres de capella d’arreu del país van aplegar entre els segles XVIII i XIX per utilitzar en específiques celebracions litúrgiques. Es tracta de treballs de camp “avant la lettre” en la recerca del que avui anomenem música tradicional, sense ésser-ne massa conscients, atenent solament el seu valor funcional com


a repertoris profans a la moda en l’època. La música d’aquests quaderns s’interpretava a les esglésies principalment en el temps litúrgic de Nadal, incardinada en les antigues i anomenades llibertats de desembre». També en les misses i composicions pastorils, sovint relacionades amb el cicle nadalenc, podem localitzar tonades populars que ara situem en l’àmbit de les diades de Sant Fèlix és el cas de la Missa Pastoril de Josep Claramunt Baltà, estrenada el 1872, o la de 1893 del vilanoví Antoni Urgellès i Granell. Integrades en les grans celebracions litúrgiques com les del cicle nadalenc, les llibertats d’orgue es van mantenir com una font creativa, sovint inspirant-se en tonades populars fins que les disposicions del papa Pius X el 1903 van reconduir l’entorn eclesiàstic en l’espai musical altra volta cap al rigor seriós del cant gregorià. Això va determinar la desaparició de la pràctica totalitat d’interpretacions populars en els àmbits religiosos, incloses les llibertats d’orgue i el cant dels goigs en acabar la novena al sant corresponent, de manera que de tota aquesta àmplia riquesa musical sovint sols ens n’han arribat les partitures. Hi va haver, però, alguns indrets que, com a excepció i en un àmbit i un moment molt concret, van mantenir aquestes interpretacions musicals; és el cas vilafranquí en el novenari a sant Fèlix o el de les festes de Sant Joan a Ciutadella de Menorca. Quan el 1919 arriba a Vilafranca el jove sacerdot i organista de Ripoll Josep Maideu i Auguet, es troba amb una riquesa musical que es manté viva a l’interior de l’església i també, evidentment, al carrer en l’ampli repertori dels balls de Festa Major. Com a persona inquieta per la música, el tema l’apassiona i es posa a transcriure les tonades dels balls sobre la base de la seva interpretació al carrer. El manuscrit de Mn. Maideu, datat el 1920 i titulat per ell mateix com a Moixigangues vilafranquines, mostra algunes variants amb relació a la transcripció realitzada per Antoni Insenser i

publicada entre 1904 i 1905, i posteriorment la de Francesc de P. Bové publicada el 1926. La transcripció de Mn. Maideu ha estat i és encara la base de les llibertats d’orgue que s’interpreten del 22 al 30 d’agost a l’orgue de la basílica de Santa Maria. Fins als anys seixanta va ser el mateix Josep Maideu qui les va interpretar i quan ara gaudim cada agost de la tonada corresponent al dia ens sembla sentir encara de les seves mans, o de les de Lluís Mas, qui el va succeir, la meravellosa contradicció musical que suposa que la tonada més simple (com pot ser el cas de la Dansa del foc del Drac per a flabiol i tamborí) sigui interpretada per l’orgue, indubtablement el més complet i complex dels instruments musicals. El 1945, Mn. Maideu, qui molts anys havia de compartir el càrrec d’organista amb el de capellà administrador, va demanar al joveníssim Lluís Mas i Graells, qui prenia classes de música amb l’il·lustre sacerdot, que el substituís als teclats de l’orgue vilafranquí en el moment de l’entrada de sant Fèlix, amb la voluntat que el majestuós instrument es deixés sentir en el moment que la banda interpretés la Marcha real. Enamorat de l’orgue romàntic vilafranquí des que quan era tot just un noiet en va veure la seva construcció el 1941 i 1942, Lluís Mas havia somniat sempre saber-lo i poder-lo tocar. Més enllà de la seva tasca professional com advocat, des del 1963 va ser Mas l’encarregat d’interpretar les tonades de les músiques de la Festa Major un cop acabada la novena i cantats els Goigs a sant Fèlix. Durant 45 anys aquestes llibertats d’orgue a mans de Lluís Mas, d’acord amb el mestratge i la transcripció de Josep Maideu, no van tenir altra funció que la d’acompanyar, en acabar el servei religiós, la sortida dels fidels de la basílica. Però el miracle es va produir d’una manera natural -potser per aquella absoluta i vilafranquina frisança de festa que és present en l’ambient des del primer dia de la capta- i tothom s’anava quedant quiet 45


i en un total silenci en acabar la darrera estrofa musical del Goigs a sant Fèlix. Les llibertats d’orgue són des de fa dècades el darrer punt de la novena en una emmudida nau gòtica on només s’escolten els ventalls que intenten alleugerir la xafogor de finals d’agost i identificar la tonada del ball que l’orgue ja apunta. No pas per pèrdua de facultats sinó per malaltia, l’any 2008 en Lluís Mas ja no es va posar davant els teclats, però va poder gaudir de les llibertats d’orgue -tal com ell havia manifestat com un desig en una entrevista, molts anys abans- interpretades per un jove alumne de l’Escola Municipal de Música Dolors Calvet de Vilafranca. Amb només 12 anys, Berenguer Montserrat va encarar el 2008 la seva primera interpretació de les llibertats d’orgue: la tonada del Drac. Alumne del professor d’orgue Jonatan Carbó, han estat aquests dos vilafranquins els hereus

de l’organista Lluís Mas i, indirectament, del mestre Josep Maideu. Ben segur que des del cel dels músics un i altre segueixen les interpretacions de l’orgue cada novenari d’agost. Amb la llibertat que el seu mateix nom indica per fer aportacions a les tonades dels balls de la Festa Major, els organistes solen cloure el primer dia de novena amb la Dansa del foc, la que per places i carrers acompanya el nostre vell dracàs. Amb la mateixa perspectiva, el dia 30 acostuma a correspondre al Toc de Castells i també els elements músics de l’orgue “fan l’aleta” en una basílica plena de gom a gom, un detall que celebra encara la històrica diada castellera viscuda a la plaça poques hores abans. Joan Mateu Ollé Joan Montserrat Montsant Joan Solé Bordes Membres dels Gogistes Penedesencs

Per saber-ne més: _ Lluís Mas i Graells. L’orgue de Santa Maria. Ajuntament. Vilafranca. 1981. _ Esteve Busquets i Molas. Mossèn Josep Maideu i Auguet, mestre compositor, musicòleg i organista. Amics dels Goigs. Barcelona. 1988. _ Joan Cuscó i Clarasó i Josep Soler i Sardà. L’orgue de Santa Maria Vilafranca del Penedès. Vinseum. Vilafranca. _ Xavier Bayer (et alt.) Abecedari de la Festa Major de Vilafranca del Penedès. Vilatana. Vilafranca. 1997. _ Xavier Orriols a El llibre de l’organista Jayme Adrobau - Breda (1826-1844) Dinsic, Col·lecció Calaix de Solfa, Barcelona 2011. _ Joan Cuscó i Clarasó, Les Misses Pastorils XVI Trobada de Música Tradicional. Reus 1996. _ Xavier Orriols, Antoni Urgellès i Granell, un músic del segle XIX CD. Edicions Albert Moraleda. Vilanova 1998. _ El 3 de Vuit. 23/08/1996, 05/06/2008 i 28/11/2008. _ Acción Católica. 28/08/1954. _ Panadés. 16/01/1971.

46

_ Tothom. 16/01/1971.


Dies previs 21 a 28 d’AGOST

47


Dimarts 21 d’agost

Dies previs 21 a 28 d’AGOST

A les 9 h i a les 16.30 h, a la Plaça de la Vila,

Sortida de la Capta

Administradors i col·laboradors recorreran els carrers de la vila, a toc de gralla, per oferir el programa d’actes, l’estampa de sant Fèlix i el record.

De 19 h a 21 h, a la capella de Sant Pelegrí,

Exposició de l’obra d’Antoni Vives Fierro, estamper de la Festa Major 2012 Durant tot el dia i fins que s’acabi la Festa Major, en alguns dels aparadors de la vila,

es podrà veure un recull de filmacions sobre Vilafranca, entre les quals s’inclou la de la inauguració del monument a Milà i Fontanals, ara fa cent anys.

48


Dimecres 22 d’agost A les 9 h i a les 16.30 h, a la Plaça de la Vila,

Sortida de la Capta

Administradors i col·laboradors recorreran els carrers de la vila, a toc de gralla, per oferir el programa d’actes, l’estampa de sant Fèlix i el record.

De 19 h a 21 h, a la capella de Sant Pelegrí,

Exposició de l’obra d’Antoni Vives Fierro, estamper de la Festa Major 2012 A les 20.45 h, a la basílica de Santa Maria,

Inici de la novena i cant dels Goigs a sant Fèlix Seguidament, a la plaça Constitució,

Assaig popular dels balls de Festa Major

De 22 h a 23.30 h, a l’Escola Cristòfor Mestre,

Curs de ball country, a càrrec de Marta Zapatero.

49


Dijous 23 d’agost

Divendres 24 d’agost

A les 20.45 h, a la basílica de Santa Maria,

A les 20.45 h, a la basílica de Santa Maria,

De 19 h a 21 h, a la capella de Sant Pelegrí,

De 19 h a 20 h, a la plaça Milà i Fontanals,

De 22 h a 23.30 h, a l’Escola Cristòfor Mestre,

Durant l’activitat,

Novena i cant dels Goigs a sant Fèlix Exposició de l’obra d’Antoni Vives Fierro, estamper de la Festa Major 2012 Curs de ball folk, a càrrec de Rosa Boncompte i Ricard Serra.

Novena i cant dels Goigs a Sant Fèlix Inflables per als menuts amb motiu del 30è aniversari de la Colla Xicots de Vilafranca hi haurà també xocolatada popular De 19 h a 21 h, a la capella de Sant Pelegrí,

Exposició de l’obra d’Antoni Vives Fierro, estamper de la Festa Major 2012

50


A les 22 h, a la plaça de Milà i Fontanals,

Assaig general de la Colla Xicots de Vilafranca A les 22 h, a la plaça de la Vila,

Assaig general de la Colla Jove Xiquets de Vilafranca

De 22 h a 23.30 h, a l’Escola Cristòfor Mestre,

Curs de balls de saló,

a càrrec de Roser Blanch i Josep Lluis Pujol.

A les 00.30 h, a la plaça de Milà i Fontanals,

Concert de Derrumband amb motiu del 12è aniversari de Cal Noi Noi

51


Dissabte 25 d’agost A les 16.30 h, a la rambla Sant Francesc, número 25, a la 2a planta del Casino Unió Comercial,

LII Torneig d’Escacs Ràpids. Memorial Vicenç Guixens A les 18.45 h, a la plaça de Santa Maria,

Cercavila

amb motiu de la celebració dels 70 anys de la recuperació del Ball de Bastons de Vilafranca del Penedès Recorregut: plaça de Santa Maria, carrer de Sant Bernat, carrer d’en Coll, Font dels Alls, rambla de Sant Francesc, carrer de la Palma, carrer de Sant Joan, plaça de Sant Joan i plaça de la Vila.

52

A les 19 h,

al camí de Pacs, a la cruïlla amb el Balcó de les Clotes,

Itinerari guiat entre vinyes a Sant Pau

Passejada per la zona de Sant Pau, una plana agrària que culmina al nord-est amb la muntanya de Sant Pau, al cor de la DO Penedès. El recorregut té una durada aproximada d’una hora i mitja. Adreçat a un públic familiar. Activitat gratuïta. Organitzat per l’Ajuntament de Vilafranca. Servei de Medi Ambient En cas de pluja, l’activitat se suspendrà.


De 19 h a 21 h, a la capella de Sant Pelegrí,

Exposició de l’obra d’Antoni Vives Fierro, estamper de la Festa Major 2012 A les 20 h, a la capella de Sant Joan,

Inauguració del 25è FIRART Autoservei de pintura de petit format. Horaris de visita fins a l’1 de setembre: Matí, de 12 h a 14 h Tarda, de 19 h a 22 h

A les 20 h, a la Galeria d’Art Palmadotze, al carrer de la Palma, número 12,

Inauguració de l’exposició 1989_ 2012 Oberta fins al 9 de setembre.

A les 20.45 h, a basílica de Santa Maria,

A les 22 h, a Cal Bolet,

Representació de l’espectacle Sota faldilles Preu de l’entrada: 5€

Sota faldilles és un viatge fantasiós per la història, la tradició, els orígens més terrenals, però també les vivències personals i el sentit col·lectiu que s’amaguen sota les faldilles d’un ball: el Ball de Gitanes. De la llavor a l’arbre, de l’arbre a la vida, de l’individu al clan, del clan al ball. Un recorregut ple d’aventures, que transcorren entre la poesia visual i l’humor. L’espectacle combina la dansa, el teatre gestual i la música en viu i està concebut per a tots els públics.

A les 22 h, a la rambla de Sant Francesc,

Quart Sopar Solidari

Gran sopar popular i festa solidària en benefici de l’associació AMPERT, per la lluita contra el càncer. Organitzat per la Cadena Ser

Novena i cant dels Goigs a Sant Fèlix 53


FIRART 2012

25è autoservei de pintura de petit format 19è Premi de Pintura Nadal Cava

Del 25 d’agost a l’1 de setembre de 2012 a la capella de Sant Joan de Vilafranca del Penedès. Horari: de 12 h a 14 h i de 19 h a 22 h. Inauguració: dissabte, 25 d’agost, a les 20 h. Subhasta: dissabte, 1 de setembre, a les 18.30 h, al pati de l’Escola Estalella i Graells.

FIRART, vint-i-cinc anys posant la millor pintura a l’abast de tothom. FIRART va néixer a Vilafranca del Penedès per la Festa Major de l’any 1988 amb l’objectiu d’apropar el gran públic a l’art a través de la venda d’obres originals de petit format a preus molt assequibles i amb un sistema d’autoservei. Des d’aleshores, FIRART ofereix cada any l’obra d’una seixantena de pintors d’arreu de Catalunya, entre joves i consagrats, els quals conreen els més diversos estils artístics. I ha fomentat l’eclosió d’un nou planter de col·leccionistes, sobretot entre la gent més jove. Cada pintor que hi participa aporta 25 obres que, actualment, oscil·len entre els 50 i els 175 euros, IVA inclòs. Aquest any, a més de les 25 obres de petit format, i consolidant la iniciativa que es va encetar l’any passat, els pintors tenen l’oportunitat d’aportar també fins a 3 obres de gran format que es posen a la venda a preu lliure. Com cada any cada pintor dóna també la seva millor obra a l’organització que —a més de participar al Premi de Pintura Nadal Cava— se subhasta a benefici de la Festa Major com a cloenda del certamen. Enguany l’encarregat de dirigir la subhasta serà el meteoròleg de TV3 Tomàs Molina. 54


1. Anna M. Almirall Germain. VILAFRANCA DEL PENEDÈS

32. Montse Marcet. SITGES

2. Josep Almirall-Llusià. LA GRANADA

33. Lluís Masachs. VILAFRANCA DEL PENEDÈS

3. Montse Almonacid. BANYERES DEL PENEDÈS

34. Joan Antoni Mascaro. VILAFRANCA DEL PENEDÈS

4. Josep M. Also. VILANOVA I LA GELTRÚ

35. Josep Massana. SANT PAU D’ORDAL

5. Eduard Amigó. SANT CUGAT SESGARRIGUES

36. Àngels Meler. VILAFRANCA DEL PENEDÈS

6. Josep Andrade. VILAFRANCA DEL PENEDÈS

37. Xavier Millan. EL PLA DEL PENEDÈS

7. Sílvia Arniches. VILAFRANCA DEL PENEDÈS

38. Anna Mongay. PACS DEL PENEDÈS

8. Jesús Arribas. PALLEJÀ

39. Anna M. Nadal. VILOBÍ DEL PENEDÈS

9. Manel Atserà. SANT SADURNÍ D’ANIOA

40. Nenen. SANT PERE MOLANTA

10. M. Teresa Baltasar. LLORENÇ DEL PENEDÈS

41. Guillem Noya. VILAFRANCA DEL PENEDÈS

11. Carme Bassa. PRATDIP

42. Cristina Pérez Alay. RUBÍ

12. Josep M. Batet. VILAFRANCA DEL PENEDÈS

43. Fèlix Plantalech. VILAFRANCA DEL PENEDÈS

13. Montserrat Batet. SANT QUINTÍ DE MEDIONA

44. Goretti Pomé. BARCELONA

14. Antònia Bonell. VILAFRANCA DEL PENEDÈS

45. Rosalia Pomés. VALLS

15. Josep Bonet. MANLLEU

46. Imma Pueyo. SANT CUGAT DEL VALLÈS

16. Dani Casanovas. VILAFRANCA DEL PENEDÈS

47. Pep Quer. VILAFRANCA DEL PENEDÈS

17. Flavia Castaño. BADALONA

48. Salvador Rafecas. SANT PERE DE RIUDEBITLLES

18. M. Rosa D’Alba Mogas. VALLROMANES

49. Joan Raven. VILAFRANCA DEL PENEDÈS

19. Oriol Domingo. VILAFRANCA DEL PENEDÈS

50. Imma Raventós. VILAFRANCA DEL PENEDÈS

20. elenamusa. SANT PERE DE RIUDEBITLLES

51. David Ribas. SANT PERE DE RIUDEBITLLES

21. Valerio Escribano. SANTA MARGARIDA I ELS MONJOS

52. Pere Romagosa. SANT MARTÍ SARROCA

22. Joan Esparbé. LA SENTIU DE SIÓ

53. August Rosell. VILAFRANCA DEL PENEDÈS

23. Ferran Ferrer Margalet. VILANOVA I LA GELTRÚ

54. Eva Sans. VILAFRANCA DEL PENEDÈS

24. Teresa Font. VILAFRANCA DEL PENEDÈS

55. Amadau Satorra. SANT JOAN DE MEDIONA

25. Aida Fortuny. VILAFRANCA DEL PENEDÈS

56. Laura Sibill. SANT SADURNÍ D’ANOIA

26. Mikel Àngel Fuentes. LA MÚNIA

57. Montserrat Socias. VILAFRANCA DEL PENEDÈS

27. Fundació Pro-minusvàlids Castell de Subirats. SUBIRATS

58. Cachi Soler. BARCELONA

28. Josep Gual. SANT QUINTÍ DE MEDIONA

59. Montse Valldosera. VILAFRANCA DEL PENEDÈS

29. Carme Guimerà. VILAFRANCA DEL PENEDÈS

60. Anna Vallès. VILAFRANCA DEL PENEDÈS

30. Sílvia Isach. VILAFRANCA DEL PENEDÈS

61. Fina Vives. VILAFRANCA DEL PENEDÈS

31. Daniel Jané Sors. VILAFRANCA DEL PENEDÈS

62. Daniel Voramar. SANT ESTEVE DE PALAUTORDERA

Patrocinen: Pintures Jané, Taller de marcs Jaume I, Rius i Rius assessors vitivinícoles, Serveis Mèdics Penedès, Fotoprix, Cafès Novell i Vinagreries del Penedès.

Col·laboren: Noudata, Pellissa Ràfols i El 3 de vuit. Com cada any, per gentilesa de Viatges Over Panda, FIRART sortejarà un viatge entre tots els seus clients. 55


Diumenge 26 d’agost A les 9 h, a Cal Figarot,

Trobada d’intercanvi de plaques de cava Organitzat per l’Associació de Col·leccionistes de Plaques de Cava Bagà (Delegació Alt Penedès)

A les 10 h, al parc Tívoli,

Tirada popular de bitlles catalanes. Inauguració de la pista marcada. Organitzat pel Club de Bitlles de Vilafranca

De 12 h a 14 h i de 19 a 21 h, a la capella de Sant Pelegrí,

Exposició de l’obra d’Antoni Vives Fierro, estamper de la Festa Major 2012

56

A les 19 h, a Cal Bolet,

Representació de l’espectacle Sota faldilles Preu de l’entrada: 5€

Sota faldilles és un viatge fantasiós per la història, la tradició, els orígens més terrenals, però també les vivències personals i el sentit col·lectiu que s’amaguen sota les faldilles d’un ball: el Ball de Gitanes. De la llavor a l’arbre, de l’arbre a la vida, de l’individu al clan, del clan al ball. Un recorregut ple d’aventures, que transcorren entre la poesia visual i l’humor. L’espectacle combina la dansa, el teatre gestual i la música en viu i està concebut per a tots els públics.


A les 19 h, a la plaça Jaume I,

Actuació dels Castellers de Lo Prado (Xile) i Castellers de Berga A les 20 h, a la plaça de la Vila,

Sorteig públic de les invitacions dobles per gaudir de

l’entrada de Sant Fèlix del dia 29 i 30 d’agost des d’un dels balcons del Vinseum, i de dues invitacions dobles per veure l’actuació castellera de la Diada de Sant Fèlix del dia 30 des del balcó d’Assistència Sanitària. A les 20.45 h, a basílica de Santa Maria,

Novena i cant dels Goigs a Sant Fèlix

A les 21.30 h, al Pati Carbonell,

Representació teatral: Esthetic Paradise a càrrec de

l’EFIT, l’Escola de Formació i Iniciatives Teatrals. Sessió gratuïta.

Esthetic Paradise és un centre d’estètica situat en un barri perifèric. Un edifici on cal anar amb compte: els somnis que volem que es facin realitat es poden convertir en els pitjors malsons als soterranis. Una història tragicòmica on un plegat de dones es busquen i es perden enmig de cremes hidratants i embenats impossibles. Actrius: Alba Gabarró, Isabel Hervás, Gemma Pons i Cristina Sogas. Autora: Victoria Szpunberg. Direcció: Laia Monteagudo i Marina Mestres.

57


Dilluns 27 d’agost A les 20.45 h, a basílica de Santa Maria,

Novena i cant dels Goigs a Sant Fèlix A les 21.30 h, a la plaça de la Vila,

Assaig general dels Castellers de Vilafranca Obert a tothom.

PR EG d’ ag O NE o R st 20

Narracions teatrelitzades, per adults, de 3 contes. Entre cada un d’ells, 3 cellers, ens presentaran els seus vins i caves, que seran comentats per un enòleg i degustat per les 100 primeres persones que accedeixin al Claustre. Accés només a majors de 18 anys.

28

Contes X Adults Maridats amb Vins i Caves del Penedès

12

A les 21.30 h, al Claustre de Sant Francesc,

A les 23 h, al pati del Col·legi El Carme-Sant Elies,

Semic-12 Sant Elies Música i cava 2012 Jazz de nit amb Sol Baker & Jazztira.

58

© Stuart Locklear Photography


Dimarts 28 d’agost Ja falta poc, i la il·lusió de retrobar-me amb els meus creix per moments. Em trobo al ben mig d’un gran trencaclosques: avions amunt i avall de Califòrnia a Texas, dos restaurants a la costa del Pacífic, San Francisco i Oakland (amb 45 treballadors), i un de nou a Austin, que encara s’està definint, però amb el qual ja portem més d’un any treballant en el projecte; dues nenes, de 7 i 12 anys, que són la meva passió i un de nou que està a punt d’arribar. I entremig de tot aquest rebombori estic preparant amb tota la meva il·lusió, respecte i afecte el pregó de la Festa Major de Vilafranca del Penedès. Em trobo sol i lluny de vosaltres en aquest projecte pregoner. Un pregó que amb humilitat compartiré amb tots vosaltres. Espero que tots us adoneu de la gran sort que tenim de poder gaudir d’una festa única, en què els vilafranquins i vilafranquines ens retrobem almenys un cop l’any pels carrers, sense pressa, per passar l’estona i comentar la jugada, on veiem alguns fent-se vells i d’altres aprenent a caminar. Història, tradició i cultura compartida amb gent que estimes i coneixes. Això, avui en dia, és molt difícil de trobar. Ens veiem aviat,

Daniel Olivella Sánchez

” 59


Dimarts 28 d’agost De 19 h a 21 h, a la capella de Sant Pelegrí,

Exposició de l’obra d’Antoni Vives Fierro, estamper de la Festa Major 2012 A les 20.45 h, a basílica de Santa Maria,

Novena i cant dels Goigs a Sant Fèlix Seguidament, a la plaça de Jaume I,

Pregó

de la Festa Major, a càrrec de Daniel Olivella Sánchez En cas de pluja, a la basílica de Santa Maria.

60

A la 1 h, a la rambla de Sant Francesc,

Concert amb el grup Hotel Cochambre En cas de pluja, a Cal Figarot.

Hotel Cochambre és la formació que ha revolucionat el panorama de la festa i els grups de versions. El secret del seu èxit és la naturalitat, el talent, la posada en escena i la seva manera única d’interpretar les cançons en un espectacle on barregen elegància i picardia. Un fenomen inimitable, que dirigeix amb una mestria sense precedents el polifacètic director de l’Hotel, Benito. Hotel Cochambre és sense dubte el número u dels grups de versions, el més contractat i el més vist i seguit per un públic fidel de totes les edats que omplen els concerts allà on van. Realment creen addicció. Premi ARC 2005 al millor grup de versions.


notes

61


62


Dimecres

agost

63


DIMECRES 29 D’AGOST

Hora

10.30 h

Lloc

Davant Oficina Principal de Caixa Penedès Fòrum Berger Balaguer

12 h 12 h

Acte

Presentació de la banda Kappelwindeck-Musikanten de Bühl Repicada general de campanes

Rambla de Sant Francesc

Seguidament

Encesa de la Tronada Cercavila amb els balls, la Banda, els Falcons, i les colles castelleres

Seguidament

Plaça de la Vila

Actuació dels balls, la Banda, els Falcons i les colles castelleres

17.30 h

Plaça de Sant Joan

Concert d’instruments d’inxa, a càrrec dels grups de grallers

18 h

Pati Escola Estalella Graells

Concert de música de banda, a càrrec de la banda Kappelwindeck-Musikanten de Bühl

18.30 h

Plaça del Penedès

Sardanes amb L’Orquestra Maravella

19 h, 20 h i 21 h

Plaça de Lluís Via

Representació del Ball de Malcasats

19.45 h

Carrer de Santa Digna, número 13 bis

Sortida de la processó amb la imatge de sant Fèlix, acompanyada pels balls, la Banda, els Falcons, les colles castelleres i la banda

Seguidament

Basílica de Santa Maria Novena i cant dels Goigs a sant Fèlix

00 h

Balcó de les Clotes

Castell de focs, a càrrec de la Pirotècnia Igual

00.30 h

Carrers del centre

XXII Mostra d’Espectacles al Carrer

00.30 h

Pati Escola Estalella Graells

Concert de banda, a càrrec de la banda KappelwindeckMusikanten de Bühl

Rambla de Sant Francesc

Ball d’envelat amb l’Orquestra Maravella

1h

Plaça Sant Joan

Concert The Big Jamboree

1.30 h

Esplanada entre pavellons

Empalmada amb els Buhos i Allioli

Esplanada entre pavellons

Estand informatiu reducció de riscos associats al consum d’alcohol i altres drogues, per part de l’entitat Som.nit

Cal Figarot

Cal Bolet

Casal-Societat “La Principal”

Teatre Cal Bolet

00.30 h

Casal-Societat “La Principal” Cal Figarot

Pavelló Firal

Pavelló Firal

64


A les 10.30 h, davant de l’Oficina Principal de Caixa Penedès,

Presentació de la banda KappelwindeckMusikanten de Bühl

Dimecres

agost

Patrocina: Caixa Penedès.

En cas de pluja, al Fòrum Berger Balaguer.

A les 12 h,

Repicada general de campanes A les 12 h, a la rambla de Sant Francesc,

Encesa de la Tronada

65


Dimecres

agost

Seguidament,

Cercavila

pels carrers del centre de la vila

amb el Drac, els Diables, el Ball d’en Serrallonga, l’Àliga, els Gegants, els Nans, els Capgrossos, les Cotonines, les Panderetes, els Pastorets, els Cercolets, el Ball Pla, els Figuetaires, els Bastoners, els Panderos, el Ball de Gitanes, els Falcons, els Xicots de Vilafranca, els Castellers de Vilafranca, la Colla Jove Xiquets de Vilafranca i la banda.

Recorregut de la cercavila:

AÇ A

DE

L’OLI

rambla de Sant Francesc, rambla de Nostra Senyora, carrer de la Parellada, plaça de la Constitució, plaça de la Vall del Castell, plaça de l’Oli, plaça de Jaume I, plaça de Santa Maria, carrer de Santa Maria i plaça de la Vila.

PL

PL PL

AD

EL

AC ON

STITU

A ja um

CIÓ

eI PLAÇA DE SANTA MARIA

par

ell

ada

Plaça de la Vila

a

Rambla

or

Sa

st

nt

la

Fra

ramb

ncesc

>>

66

sEny ra

no


Dimecres

agost

En arribar la cercavila a la plaça de la Vila,

Actuació

dels balls, la Banda, els Falcons, i les colles castelleres A les 17.30 h, a la plaça de Sant Joan,

Concert d’instruments d’inxa, a càrrec dels grups de grallers

A les 18 h, al pati de l’Escola Estalella Graells,

Concert de música de banda, a càrrec de la banda KappelwindeckMusikanten de Bühl En cas de pluja, a Cal Bolet.

A les 18.30 h, a la plaça del Penedès

Sardanes amb la cobla-orquestra La Orquestra Maravella

En cas de pluja, al Casal - Societat “La Principal”. Aforament limitat a 800 persones.

Patrocina: “La Caixa”



En cas de pluja, a Cal Figarot. 67


A les 19 h, a les 20 h i a les 21 h, a la pla莽a de Llu铆s Via,

Dimecres

Representaci贸 del Ball de Malcasats

agost

Representaci贸 no recomanada per a menors.

No at

an m co re ra

pe en

m s.

or

68


Representacions del Ball dels Malcasats

I qui tingui pa sec... Que es faci sopes!! El Ball de Malcasats cal entendre’l com una evolució del teatre popular i de carrer basada en les disputes entre homes i dones que no s’entenen en la convivència del seu matrimoni i escampen el seus draps bruts en públic i davant de les autoritats. Les descripcions que se’n fan de finals del s. XIX i principis del XX coincideixen en el fet que el to de les representacions no agradava a certs col·lectius de la població per ser massa satíric i groller, unes característiques que no només es feien paleses en el text sinó també en el vestuari, la construcció dels personatges i la seva caracterització. El Ball dels Malcasats està format per un total d’onze personatges: les tres autoritats, l’Alcalde, el Mossèn i el Municipal i les quatre parelles malavingudes, dues de classes benestants – el burgès i seva dama i el notari i la seva dama – i dues de les classes més populars – el pagès i la seva esposa i el botes i la seva esposa -. L’estructura de les representacions del Ball dels Malcasats segueix sempre la mateixa pauta que es va repetint tantes vegades com matrimonis hi ha: les tres autoritats obren els parlaments i donen pas a la primera parella que discuteix. Un cop s’acaba la disputa, ja sigui bé o malament, tots els components fan una passada dansant que serveix per donar pas a la següent parella que escamparà en públic els seus draps bruts. L’any 2011 el Consell de la Festa Major va iniciar un treball d’anàlisi i reflexió del Ball de Malcasats, recuperat dotze anys enrera, i que té com a punt de partida l’origen i la funció d’aquest element festiu a la nostra Festa Major. Originàriament el Ball dels Malcasats era un ball parlat que feia representacions de teatre al carrer en diferents moments de la festa. Aquestes representacions giraven al voltant de la sàtira i la crítica social a partir de les desavinences de diverses parelles de matrimonis que representaven diferents classes socials. Per tant, una primera conclusió és que la part fonamental del ball és la vessant teatral i la seva funció principal era la de fer crítica i sàtira de la societat de l’època. Amb l’objectiu de potenciar el Ball de Malcasats i recuperar-ne l’essència, el Consell de la Festa Major va prendre l’acord de replantejar el ball partint de la base que la seva participació a la festa es centraria en les representacions de teatre al carrer i això passaria perquè deixés de formar part de les cercaviles i processons de la Festa Major. Després de l’acord del Consell i del treball desenvolupat al llarg de l’any per tirar endavant el projecte, el Ball dels Malcasats farà la seva reaparició per la Festa Major d’enguany. I ho farà fent sis representacions de teatre de carrer que tindran lloc els dies 29 i 30, a les 19 h, les 20 h i les 21 h, a la Plaça de Lluís Via. 69


Dimecres

agost

A les 19.45 h, al carrer de Santa Digna, número 13 bis,

Sortida de la processó amb la imatge de sant Fèlix,

acompanyada pels balls, la Moixiganga, els Falcons, els Xicots de Vilafranca, els Castellers de Vilafranca, la Colla Jove Xiquets de Vilafranca i la banda.

PL

Recorregut de la processó: carrer de Santa Digna, avinguda de Barcelona, rambla de Nostra Senyora, carrer de Sant Joan, plaça de Sant Joan, plaça de la Vila, carrer de Santa Maria, plaça de Santa Maria i plaça de Jaume I.

AJ

AU M

EI PLAÇA DE SANTA MARIA Plaça de la Vila

oan st

la

ramb

70

no

<< SANTA DIGNA

tj san

a

or sEny ra

NA

ELO

ARC

B AV.


Dimecres

agost

En arribar la processó a la basílica de Santa Maria,

Novena i cant dels Goigs a sant Fèlix

A les 00 h, al Balcó de les Clotes,

Castell de focs, a càrrec de la Pirotècnia Igual

71


Dimecres

agost

72

Torna la Mostra d’Espectacles al Carrer i ja en portem 22. Tot i les dificultats econòmiques us presentem un grapadet d’espectacles que us faran passar una nit màgica: deixeu anar l’infant que porteu dins amb les pallassades del Marcel; retrocediu en el temps i descobriu l’època de la Inquisició amb els Mosqueters; deixeuvos il·luminar pels malabars dels Improvisto’s; acompanyeu els avis dels Fadunito en un periple ple de barreres arquitectòniques; i deixeu-vos seduir per les acrobàcies de les Capicua.


A les 00.30 h, pels carrers del centre,

Dimecres

XXII Mostra d’Espectacles al Carrer MARCEL GROS

La Gran Aventura Amb un llenguatge propi, una simbologia i un imaginari acumulat amb l’experiència que li proporcionen 30 anys en tot tipus d’escenaris, Marcel Gros ens proposa una visita guiada a través del seu univers particular. Un espectacle multicòmic minimèdia, indicat única i exclusivament per a tothom.

ELS 3 MOSQUETERS

El Turment El poble està de festa, hi ha joglars que delectaran el públic amb els seus malabars de foc i faran les seves danses i involucraran el públic present per acompanyar-los. Enmig d’aquesta joia toparan amb un aquelarre de bruixes i dimonis. Les forces de l’ordre aturen la festa i trenquen l’horrible acte satànic perseguint els heretges. Tots menys una s’escapen, la noia, posseïda pel diable és conduïda al mossèn del poble acusada de bruixeria, on serà jutjada i...

agost

IMPROVISTO’S KRUSTY SHOW

Fingerlight En un món de relativa foscor, que això no vol dir ni trist ni tètric sinó tot el contrari, uns divertits personatges han fet una troballa molt interessant, han descobert la llum. Un espectacle nocturn amb malabars de llum pròpia i de foc, amb efectes pirotècnics, amb coreografies de malabars i equilibris amb un clar accent teatral.

CIA. FADUNITO

+ 75 Un espectacle de carrer, itinerant, que posa en evidència els freqüents problemes d’accessibilitat dels nostres espais públics i del ritme frenètic de la nostra societat.

CIA. CAPICUA

Cabaret Entre peces de roba i atrezzo, madame Lili, una fabulosa maga d’època, torna per demostrar al públic que després d’una llarga època de retir encara l’envaeix la màgia. El seu gran objectiu és aconseguir el seu somni… volar. Amb gran tendresa madame Lili ens endinsa en un món de màgia, misteri, ball i acrobàcia amb una divertida participació del públic.

73


Dimecres

agost

A les 00.30 h, al pati de l’Escola Estalella Graells,

Concert de banda, a càrrec de la banda KappelwindeckMusikanten de Bühl En cas de pluja, a Cal Bolet.

A les 00.30h, a la rambla de Sant Francesc,

Ball d’envelat amb l’Orquestra Maravella

A la 1 h, a la plaça de Sant Joan,

Concert de The Big Jamboree En cas de pluja, a Cal Figarot.

En cas de pluja, al Casal - Societat “La Principal”. Aforament limitat a 800 persones.

L’Orquestra Maravella neix a Caldes de Malavella a la primavera del 1951. El seu fundador fou Lluís Ferrer i Puigdemont. S’acorda el nom de MARAVELLA tenint en compte un dels noms primitius de la vila en l’època de la dominació romana. L’any 2001 van celebrar el 50è aniversari de la formació, acompanyats de més de 3.000 seguidors. Al llarg de la seva trajectòria han actuat arreu del món, d’aquí el nom d’orquestra internacional. El 1997 reben la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya per divulgar la música catalana per tot el món. La Maravella continua actuant i divulgant la música arreu del panorama internacional.

L’ORGUESTRA MARAVELLA

74

Després de 10 anys des del seu primer i únic àlbum, recorrent festivals, ciutats i escenaris, The Big Jamboree s’ha decidit a editar un segon disc. No és habitual que una banda amb tant bagatge trigui més d’una dècada a treure un altre àlbum al mercat. No obstant això, sembla que l’espera ha valgut la pena i, per fi, podrem tenir a les nostres mans un disc a l’altura del directe del grup. The Big Jamboree va néixer fa més de 20 anys amb el nom de Chevi & The Hot Wheels. Progressivament el grup es va anar ampliant fins arribar a ser un octet i va passar a anomenar-se Big Frank Jamboree, reduint el nom a l’actual a mitjan anys 90.


Després del seu primer disc, New times, Old stuff, editat el 2001, la banda s’ha mantingut en actiu, defensant en directe els seus propis temes, així com les versions dels seus músics de referència: Louis Prima, Joe Turner, Louis Jordan, Roy Brown o Wynonie Harris, entre d’altres. Els seu camí els ha portat a funcionar com a banda d’acompanyament de músics de la talla de Lloyd Price, Barrence Whitfield, Dale Hawkins o Roddy Jackson, sense comptar amb la innumerable quantitat d’artistes als quals els seus membres han acompanyat, i el bon catàleg de bandes de les quals han format part. Com indica el seu nom The Big Jamboree és una banda de directe, però finalment ha estat possible que els nou músics que actualment la formen es reunissin en un estudi per plasmar el treball fet als escenaris.

Amb aquest àlbum la banda pretén transmetre l’energia dels seus directes, sense oblidar la concepció mateixa d’un àlbum d’estudi. El disc ofereix un bon nombre de composicions originals de la banda, que es troben entre el swing i el boogie del final dels anys 40, el rhythm & blues de començaments dels 50 i el black rock’n’roll de la segona meitat de la dècada. Els temes propis els acompanyen d’originals versions de clàssics del seu repertori, com Night Train o Cardillac Baby, així com un sincer homenatge als seus músics fetitxe com Ray Charles, Bobby Bland, Nat King Cole o Johnny Otis. El disc autoproduït i editat per la banda va ser presentat oficialment dins de la 9a edició del Festival de Blues de Barcelona (www.festivalbluesbarcelona.com) en una sala d’ambient immillorable, la sala Luz de Gas.

Dimecres

agost

THE BIG JAMBOREE

75


Dimecres

agost

A les 1.30 h, a l’esplanada entre pavellons,

Empalmada amb els Buhos i Allioli En cas de pluja, al Pavelló Firal.

Al mateix lloc,

estand informatiu sobre la reducció de riscos associats al consum d’alcohol i altres drogues, per part de l’entitat Som.nit.

Buhos Després de dos anys de gira oficial presentant Gratis Hits (Desconcerts, 2010), un dels cinc discos més venuts a Catalunya el 2010 (36.000 unitats el 2011), més de 150 concerts sent un dels grups amb més convocatòria i més de 16.000 seguidors al Facebook, els Buhos han tornat per quedar-se, sense oblidar els èxits obtinguts amb el seu antic espectacle Fundación no hay Manera. El seu directe, denominat un dels millors del país en el seu gènere i circuit, recrea amb excel·lència el seu repertori, en aquesta ocasió el seu nou disc Cau la Nit, juntament amb tots aquells himnes festius de les últimes dècades, agradant a totes les generacions per les seves creacions i pel seu concepte de directe. Adrenalina, missatge i festa. www.buhos.cat

Organitzat per Indrogs – Pla de Drogues de Vilafranca En cas de pluja, al Pavelló Firal.

Allioli L’esperit festiu del rock i l’essència ballable del pop es combinen a la perfecció en aquesta polivalent banda de virtuosos. Grans versions dels temes que han marcat els anys 80 i 90, i una selecció dels hits actuals més destacats de la millor música internacional, espanyola i catalana. Un repertori festiu i electritzant interpretat per un potent quartet i dues increïbles cantants que, amb les seves disfresses i simpatia, connecten amb el públic de la primera cançó a l’última.

76


Empalmada

Dimecres

BU

HO

S

agost

ALLIOLI

77


78


Dijous

agost

79


DIjous 30 D’AGOST

Dijous

agost

Hora

Lloc

7h 7h

Acte

Repicada general de campanes anunciant la festivitat de Sant Fèlix Cripta de la basílica de Exposició de les relíquies del Sant Santa Maria

7h

Plaça de la Vila

8h

Cripta de la basílica de Missa Santa Maria

9.30 h

Inici de les matinades

Repicada d’avís a ofici

9.30 h

Plaça de la Vila

Anada a ofici

En arribar

Plaça de Jaume I

Entrada a ofici

10 h

Basílica de Santa Maria Ofici solemne de Festa Major presidit per Monsenyor Sebastià Taltavull i Anglada, bisbe auxiliar de Barcelona

11.30 h

Plaça de Jaume I

12.30h

Plaça de la Vila

Actuació castellera de la Diada de Sant Fèlix amb la Colla Jove dels Xiquets de Tarragona, la Colla Vella dels Xiquets de Valls, els Minyons de Terrassa i els Castellers de Vilafranca

18 h

Pati escola Estalella Graells

Concert de banda, a càrrec de la banda KappelwindeckMusikanten de Bühl

18.30 h

Plaça del Penedès

Sardanes amb la Cobla Catània

19 h, 20 h i 21 h

Plaça de Lluís Via

Representació del Ball Malcasats

19.45 h

Plaça de Jaume I

Sortida de la processó amb la imatge de sant Fèlix, acompanyada pels balls, la Moixiganga, els Falcons, les colles castelleres i la banda

En arribar

Plaça de Jaume I

Entrada de Sant Fèlix

Seguidament

Basílica de Santa Maria Darrera novena i cant dels Goigs a sant Fèlix

00.30 h

Pati escola Estalella Graells

Concert de banda, a càrrec de la banda KappelwindeckMusikanten de Bühl

00.30 h

Plaça de la Vila

Ball de Gralles, a càrrec dels grups de grallers

01 h

Rambla de Sant Francesc

Concert Mishima

02 h

Plaça Milà i Fontanals

Concert Gertrudis

Commemoració del 49è aniversari del monument als Castellers

Teatre Cal Bolet Casal-Societat “La Principal”

Teatre Cal Bolet Cal Figarot

Pavelló Firal

80


A les 7 h,

Repicada general de campanes anunciant la festivitat de Sant Fèlix A les 7 h, a la cripta de la basílica de Santa Maria,

Exposició de les relíquies del Sant A les 7 h, a la plaça de la Vila,

Inici de les matinades

A les 9.30 h,

Repicada d’avís a ofici

Dijous

agost

A les 9.30 h, a la plaça de la Vila,

Anada a ofici En arribar a la plaça de Jaume I,

Entrada a ofici A les 10 h, a la basílica de Santa Maria,

Ofici solemne de Festa Major

presidit per Monsenyor Sebastià Taltavull i Anglada, bisbe auxiliar de Barcelona

A les 8 h, a la cripta de Santa Maria,

Missa

81


Dijous

agost

CASTELLERS DE VILAFRANCA

A les 11.30 h, a la plaça de Jaume I,

Commemoració del 49è aniversari del monument als Castellers

82

A les 12.30 h, a la plaça de la Vila,

Actuació castellera de la Diada de Sant Fèlix amb la Colla Jove dels Xiquets de Tarragona, la Colla Vella dels Xiquets de Valls, els Minyons de Terrassa i els Castellers de Vilafranca


A les 18 h, al pati de l’Escola Estalella Graells,

A les 19.45 h, a la plaça de Jaume I,

Sortida de la processó

Concert de música de banda, a càrrec de la banda KappelwindeckMusikanten de Bühl En cas de pluja, a Cal Bolet.

Dijous

agost

amb la imatge de sant Fèlix,

A les 18.30 h, a la plaça del Penedès,

Sardanes amb la Cobla Catània

acompanyada pels balls, la Moixiganga, els Falcons, els Xicots de Vilafranca, els Castellers de Vilafranca, la Colla Jove Xiquets de

En cas de pluja, al Casal - Societat “La Principal”. Aforament limitat a 800 persones.

A les 19 h, a les 20 h i a les 21 h, a la Plaça de Lluís Via,

Representació del Ball dels Malcasats

Vilafranca i la banda.

Representació no recomanada per a menors.

PL A

T

AC ON

STITU

CIÓ

A

JA UM

EI

PARELL

PLAÇA DE SANTA MARIA

ADA

Plaça de la Vila

oan

tj

san

MA

PA L

pL

LA

<<

FO N

ÇA D

PL

LA

EL ’OLI

FERRER

S

Recorregut de la processó:

plaça de Jaume I, plaça de l’Oli, plaça de la Vall del Castell, plaça de la Constitució, carrer dels Ferrers, carrer del Raval de la Font, carrer de la Font, carrer de la Parellada, carrer de la Palma, carrer de Sant Joan, plaça de Sant Joan, plaça de la Vila, carrer de Santa Maria, plaça de Santa Maria i plaça Jaume I. 83


Dijous

agost

En arribar la processó a la plaça de Jaume I,

tindrà lloc la tradicional

Entrada de Sant Fèlix

A continuació, a la basílica de Santa Maria,

Darrera novena i cant dels Goigs a sant Fèlix A les 00.30 h, al pati de l’Escola Estalella Graells,

Concert de música de banda, a càrrec de la banda KappelwindeckMusikanten de Bühl En cas de pluja, a Cal Bolet.

A les 00.30 h, a la plaça de la Vila,

Ball de Gralles, a càrrec dels grups de grallers En cas de pluja, a Cal Figarot.

ENTRADA DE SANT FÈLIX

84


A la 1 h, a la rambla de Sant Francesc,

Dijous

Concert amb Mishima

agost

MISHIMA

En cas de pluja, al Pavelló Firal.

Mishima presenten en directe el seu nou àlbum titulat L’amor feliç. Enregistrat als estudis de Paco Loco a El Puerto de Santa María (Cádiz) entre juliol de 2011 i gener de 2012, el sisè treball discogràfic de la banda barcelonina significa el debut en la gravació de la secció rítmica que, formada per Xavi Caparrós (baix) i Alfons Serra (bateria), es va incorporar ara fa dos anys. Precedit pel single L’última ressaca, un dels temes més radiats a Catalunya, el sisè àlbum de la banda barcelonina conté dotze cançons que aprofundeixen en aquest rock d’autor fet en banda que els ha convertit en un autèntic referent. De l’exuberància poètica de La vella ferida al divertit examen de consciència d’El camí

més llarg passant per l’irresistible romanticisme d’Els vespres verds, el nou treball de David Carabén (guitarra i veu), Marc Lloret (teclats), Dani Vega (guitarres), Xavi Caparrós (baix) i Alfons Serra (bateria), també musica versos de Rainer Maria Rilke amb la traducció de Joan Vinyoli (Rilke) i amaga altres sorpreses que es poden descobrir en els seus directes. Un disc molt esperat que Mishima va estrenar en directe el passat 13 d’abril a l’Auditori de Girona, punt de partida d’una gira que va passar pel Teatre Lliure de Barcelona el 3 i 4 de maig en dos concerts amb les localitats exhaurides, i que s’ha presentat als festivals més destacats d’aquest estiu (popArb, Embassa’t, Faraday Major, Pròxims, Cap Roig, (a)phònica…). 85


Dijous

agost

A les 2 h, a la plaça de Milà i Fontanals,

Concert amb Gertrudis …Quan la rumba flamenca de Peret s’uneix amb la música balcànica d’Emir Kusturika… arriba el rumbapawer!! Gertrudis és un dels grups més populars de la nova fusió de rumba-flamenca amb el reggae, la cúmbia i els ritmes de l’est. Deu anys de trajectòria, 5 discs i més de 600 concerts els avalen; són un dels grups que han revolucionat la rumba catalana, i per extensió el panorama musical català i nacional. Han actuat en festivals de prestigi com: Popckom (Alemanya), Womex (Sevilla), Mercat Musica Viva (Vic), BAM (Barcelona), Affrocaribbean Festival (Bèlgica), Les Mediterranneenes (França), Kilometroak (Euskadi), La Gira (Valencia), Mediatic Festival (Alicante), La Noche en Blanco (Madrid)... Al maig del 2010, van dur a terme la seva primera gira per l’Índia, actuant a la regió de Kerala. Al juliol del 2008 van realitzar la seva primera gira pel Canadà, on van tenir un gran èxit per part del públic i de la crítica especialitzada. Fins i tot el FC Barcelona els va encarregar una versió de l’himne del Barça a ritme de rumba. Foren convidats a actuar al Camp Nou en els actes de celebració de la darrera Champions League.

86

Han compartit escenari amb artistes com: Nofx, The Wailers, Ojos de Brujo, Kiko Veneno, La Cabra Mecánica, Delinqüentes, Gipsy Kings, Los Manolos... Amb motiu del seu concert número 500 es va enregistrar un disc i també un documental: 500 (Música Global, 2009). L’actuació va comptar amb les col·laboracions de Lichis de La Cabra Mecánica, Iñaki de Betagarri, Los Manolos, Pablo Mora de Lagarto Amarillo, Sabor de Gracia o Gerard Quintana entre d’altres. La primavera del 2011, presenten TRIPOLAR (Música Global, 2011) el 5è disc de la seva carrera, que compta amb les col·laboracions d’Óscar (Delafé y Las Flores Azules), Roger Mas i Winston Ducati. Per presentar aquest disc, Gertrudis va fer la Gira Sales, en locals de petit aforament per aconseguir una proximitat amb el públic que sales més grans no permeten. Durant el 2011, van fer una versió del tema Patxanga d’Antònia Font pel disc Alegria Revisitat, Versions Halògenes (Música Global, 2011). Aquest any Gertrudis fa 10 anys i està preparant el nou espectacle Gertrudis canta Foix basat en textos del poeta. L’estrena es farà a la Fira Litterarum de Móra d’Ebre.


notes

GERTRUDIS

87


88


Divendres

agost

89


DIvendres 31 D’AGOST

Divendres

agost

Hora

7h

Lloc

Plaça de la Vila

Inici de les matinades

9.30 h

Plaça de la Vila

Anada a ofici

En arribar

Plaça de Jaume I

Entrada a ofici

9.30 h

Repicada d’avís a ofici

10 h

Basílica de Santa Maria Ofici exequial en sufragi de tots els fidels difunts

11.30 h

Plaça de la Vila

Actuació de lluïment de tots els balls i dels Falcons

Seguidament

Plaça de la Vila

Actuació castellera de la Diada de Sant Ramon, amb els Castellers de Vilafranca, els Xicots de Vilafranca i la Colla Jove dels Xiquets de Vilafranca

En acabar

Plaça de la Vila

Toc de Vermut: els grups de grallers aniran a ritme del Toc de vermut cap a la rambla de Sant Francesc fins al monument a Milà i Fontanals, on interpretaran el Toc de castells

17.30 h - 20 h

Tívoli

X Aniversari Malabaring Brutal amb activitats pels menuts/des de la vila: Taller de malabars, jocs gegants, espectacle familiar, xocolatada...

18 h

Pati Escola Estalella Graells

Concert de banda, a càrrec de la banda KappelwindeckMusikanten de Bühl

19.45 h

Plaça de Jaume I

Sortida de la processó, que conduirà el sant cap a casa de l’administrador Santi Güell i Delgado, al carrer de General Prim, número 1. La imatge del sant anirà acompanyada pels balls, els Falcons, les colles castelleres i la banda

Seguidament

Carrer de General Prim, número 1

Representació dels quadres de la Moixiganga

23.30 h

Tívoli

X Aniversari Malabaring Brutal: videos dels 10 cabarets, xiringuitus, performances, accions, gags...

00 h

Tivoli

Malabaring Brutal: X Cabaret, presentat pel Lokus Pokus amb les actuacions d’artistes que han participat en aquests 10 cabarets

00.30 h

Plaça de la Vila

Ball amb l’Orquestra Privada

1h

Plaça de Jaume I

Concert The Seihos

1h

Rambla de Sant Francesc

Concert La Casa Azul

Teatre Cal Bolet

Casal-Societat “La Principal”

Cal Figarot

Pavelló Firal

90

Acte


A les 7 h, a la plaça de la Vila,

Inici de les matinades A les 9.30 h,

Repicada d’avís a ofici A les 9.30 h, a la plaça de la Vila,

Anada a ofici En arribar a la plaça de Jaume I,

Entrada a ofici A les 10 h, a la basílica de Santa Maria,

Ofici exequial en sufragi de tots els fidels difunts

A les 11.30 h, a la plaça de la Vila,

Actuació de lluïment de tots els balls i dels Falcons

Divendres

agost

Seguidament, a la plaça de la Vila,

Actuació castellera de la Diada de Sant Ramon, amb els Castellers de Vilafranca, els Xicots de Vilafranca i la Colla Jove dels Xiquets de Vilafranca En acabar,

Toc de Vermut

Els grups de grallers aniran a ritme del Toc de vermut cap a la rambla de Sant Francesc fins al monument a Milà i Fontanals, on interpretaran el Toc de castells.

91


A partir de les 17.30 h i fins les 20 h, al Tívoli,

Divendres

agost

A les 18 h, al pati de l’Escola Estalella Graells,

Concert de música de banda, a càrrec de la banda KappelwindeckMusikanten de Bühl

X Aniversari Malabaring Brutal amb activitats pels més menuts de la vila:

En cas de pluja, a Cal Bolet.

A les 19.45 h, a la plaça de Jaume I,

Sortida de la processó,

taller de malabars, jocs gegants, espectacle familiar, xocolatada...

que conduirà el Sant cap a casa de l’administrador Santi Güell i Delgado, al carrer de General Prim, número 1. La imatge del Sant anirà acompanyada pels balls, els Falcons, la Moixiganga, els Xicots de Vilafranca, els Castellers de Vilafranca, la Colla Jove Xiquets de Vilafranca i la banda.

Recorregut de la processó:

plaça de Jaume I, carrer de Sant Bernat, carrer de Sant Julià, carrer de Sant Antoni Maria Claret, carrer d’Eugeni d’Ors, plaça de l’Era Enrajolada, carrer d’Hermenegild Clascar i carrer del General Prim. PL

A

Seguidament, al carrer de General Prim, número 1,

JA UM

EI

>> BER NA T

HER

DC

LA

SC

SA

NE GIL

NT

ME

SA

NT J

ULI

À

EU

GE

NI

D’OR

S

AR

SANT ANTONI

92

MARIA CLARET

GENERAL PRIM,1

Representació dels quadres de la Moixiganga


PR O CE SS Ó DE SA NT FÈ LIX

Divendres

agost

93


Divendres

agost

A partir de les 23.30 h, al parc Tívoli,

A les 00.30 h, a la plaça de la Vila,

vídeos dels 10 cabarets, guinguetes, performances, accions, gags...

En cas de pluja, al Casal - Societat “La Principal”. Aforament limitat a 800 persones.

X Aniversari Malabaring Brutal:

A les 00 h, al parc Tívoli,

Malabaring Brutal:

X Cabaret, presentat pel Lokus Pokus amb les actuacions d’artistes que han participat en aquests 10 cabarets.

Ball amb l’Orquestra Privada

La Privada Orquestra és una formació de set components fresca, alegre, viva i energètica, amb un repertori tocat 100% EN VIU i EN DIRECTE, i interpretat amb un cert component teatral, que esquitxa la nit d’instants de cabaret i que viu cada revetlla com una oportunitat de fer un espectacle diferent.

A la 1 h, a la plaça de Jaume I,

Concert amb The Seihos En cas de pluja, a Cal Figarot.

L’ORGUESTRA PRIVADA

94


Divendres

THE SEISHOS

agost

Seiho vol dir bon jan en japonès, bona persona. Als 15 anys, aquest grup d’amics que compartia aula a l’escola barcelonina Costa i Llobera va decidir fer una banda de pop-rock amb versions de The Beatles i The Beach Boys. Aviat van abandonar l’adolescència, però l’obsessió per la música dels seixanta els va portar a perfeccionar la tècnica instrumental, l’harmonia vocal i la posada en escena, fins que van aconseguir un so més autònom. Va ser aleshores quan va aflorar amb força la seva personalitat i se’ls va acudir que els cadells de porc podien volar. És així com el 2006 van editar la primera maqueta que ja apuntava maneres, All The Little Pigs Fly, feta tota de temes propis. Uns anys inicials que els van permetre compondre les cançons del seu primer disc, autoeditat l’any 2009 i produït per Arnau Vallvé, bateria del grup Manel. Aquest primer treball homònim de The Seihos representa “l’esperança pop feta a casa nostra”, segons la revista musical especialitzada MondoSonoro. No anava gaire errat l’inventor d’aquesta etiqueta perquè The Seihos ja han presentat el seu LP en festivals reconeguts com el FestiMad de Madrid, el Villa de Bilbao-Bilborock, Invic-

tro (Off del Mercat de Música Viva de Vic), etc. A més a més, la revista MondoSonoro els ha entregat el premi “Banda Demoscòpica 2009” i l’empresa de comunicació A Portada, el premi “Artista 10”. Avui els membres de The Seihos ja fa deu anys que toquen plegats. Durant tot aquest temps s’han forjat a l’escenari i han afinat partitures, construint cada vegada un so més elaborat amb la incorporació de quartets de corda i seccions de vent a les seves composicions. El talent d’aquests nois de 24 i 26 anys ha detonat en el seu segon disc 2 (Warner), també produït per Arnau Vallvé. El baixista de jazz moçambiquès Childo Tomás, conegut per les seves col·laboracions amb el pianista Omar Sosa, també ha produït dues cançons: Universal i Childo. Així, el disc té un so africà que recorda les cançons més exòtiques de Paul Simon, com les que recull el treball Graceland, quan Simon va visitar aquest continent. I això sense deixar de banda la seva música de referència, el Britpop. Totes aquestes influències sumades a la pròpia identitat creativa fa que les melodies de The Seihos siguin tan enginyoses, treballades i eufòriques que viatgin des del poprock al món del jazz i de la música culta. 95


Divendres

agost

A la 1 h, a la rambla de Sant Francesc,

Concert amb La Casa Azul En cas de pluja, al Pavelló Firal.

LA CASA AZUL

La Casa Azul: Guille Milkyway, el nom que hi ha darrera La Casa Azul, és sens dubte l’artista emergent que ha aconseguit trencar les barreres del comercialisme, per fer arribar a tothom el bubblegum, el sunshine-pop, l’europop i tots aquests estils que estan presents en les melodies més boniques i arranjaments perfectes. No hi ha cap tipus de comparació possible, la seva identitat és pròpia i inconfusible: Guille Milkyway ha transgredit fronteres entre estils (com per exemple aquell Yo también d’accent rumbero que li va servir per guanyar el Goya a la millor cançó), i al llarg dels seus cinc discs d’estudi ha signat cançons tan rodones, addictives i irresistibles com Superguay, La revolución sexual, 96

Todas tus amigas o Cerca de Shibuya. Amb la pista de ball en el punt de mira, però sense oblidar les emocions a flor de pell i la fantasia musical com a motivació, La Casa Azul ha superat el circuit independent per convertir-se en cap de cartell dels festivals més importants, ser el número u de les llistes de venda i ser a la boca de tot aficionat a la música que s’apreciï. La Casa Azul acaba de llençar La Polinesia Meridional, que en pocs dies de circular ja ha rebut grans elogis i una bona acollida com entrar en el 19 de la llista de vendes, ser el número u a la llista d’iTunes Espanya, ser trending topic mundial al Twitter o sortir en alguns dels mitjans més importants.


notes

97


98


Dissabte

SETEMBRE

99


DIsSabte 1 De SeTembre

Dissabte

setembre

Hora

Lloc

Acte

10.30 h

Cinema Kubrick

Pel·lícula infantil El gat amb botes

12.30 h

Cinema Kubrick

Pel·lícula infantil El gat amb botes

12.30 h

Rambla de la Girada

Espectacle Ball a l’aigua, a càrrec de cia. Ou Ferrat

13 h

Plaça de Sant Joan

Concert vermut amb els Cosins del Sac. Durant l’actuació hi haurà degustació de vermut

17 h

Rambla de Sant Francesc

Encesa de la tronada de la Festa Major dels Petits

Seguidament

Carrers del centre de la vila

Cercavila de la Festa Major dels Petits

En acabar

Plaça de la Vila

Actuació de lluïment. Tots els balls, els Falcons, la Colla Jove, els Xicots i els Castellers pujaran a l’empostissat per fer una demostració

18.30 h

Pati Escola Estalella Graells

Subhasta del 25è Firart, conduïda pel meteoròleg de TV3, Tomàs Molina i Bosch

21.00 h

Plaça d’Anselm Clavé

Ball de Foc, a càrrec dels Diables de Vilafranca

00.30 h

Tívoli

Concert Los Sírex

00.30 h

Rambla de Sant Francesc

Concert Crator i Pep Sala “25 anys de SAU”

Plaça Milà i Fontanals

Festa amb Els 4 Magnífics: Espectacle Punxa-Friki-Musical

Cal Figarot

Teatre Cal Bolet

Casal Societat “La Principal”

Pavelló Firal

1h

100

Cal Noi Noii


A les 10.30 h i a les 12.30 h, al cinema Kubrick,

Dissabte

Pel·lícula infantil El gat amb botes A les 12.30h, a la rambla de la Girada,

Espectacle Ball a l’aigua,

a càrrec de companyia l’Ou Ferrat Ball a l’aigua són cançons, danses, jocs i gags enllaçats successivament de forma dinàmica, amb l’aigua com a element dinamitzador per excel·lència en tot el muntatge. L’aigua per beure, per refrescarnos, per ballar, per jugar, per dibuixar... La proposta escènica vol mostrar, també, la voluntat d’un ús responsable d’aquest bé escàs i, per tant, la quantitat de líquid aquós que s’empra mai no supera els 160 litres, que és la xifra que estadísticament consumeix, de mitjana, diàriament una persona. Ball a l’aigua, una nova proposta de la companyia l’Ou Ferrat Sota la canícula calorosa del desert, hem descobert un oasi que ens regala tota una corrua de jocs, de cançons i de danses amb el denominador comú de l’aigua fresca. Tota una performance que compta amb la inestimable participació del públic assistent.


setembre

A les 13 h, a la plaça de Sant Joan,

Concert vermut amb els Cosins del Sac Durant l’actuació hi haurà degustació de vermut. En cas de pluja, a Cal Figarot.

Els cosins continuen traient la pols a velles partitures per tal d’oferir concerts i balls amb música tradicional, sobretot de caire vuitcentista. Amb 20 anys com a grup de música tradicional i després d’haver realitzat 6 treballs discogràfics i centenars d’actuacions arreu del país i més enllà, Els cosins del sac es mantenen al peu del canó i continuen oferint tonades d’una autenticitat, una vivesa i una frescor admirables.

ELS COSINS DEL SAC

CIA. L’OU FERRAT

101


Dissabte

setembre

A les 17 h, a la rambla de Sant Francesc,

En acabar la cercavila, a la plaça de la Vila,

Encesa de la tronada de la Festa Major dels Petits

Actuació de lluïment Tots els balls, els Falcons, la Colla Jove, els Xicots i els Castellers pujaran a l’empostissat per fer una demostració.

Seguidament, pels carrers del centre de la vila,

Cercavila de la Festa Major dels Petits Plaça de la Vila

pa

re

pa

oan

tj

san

lma

llada

r st

ncesc> > Fra nt cesc n Fra

Sa

nt Rambla Sa

Rambla

a

or a sEny

ramb

la

no

Recorregut de la cercavila de la Festa Major dels Petits:

rambla de Sant Francesc, rambla de Nostra Senyora, carrer de la Parellada, carrer de la Palma, carrer de Sant Joan, plaça de Sant Joan i plaça de la Vila.

FESTA MAJOR DELS PETITS

102


Dissabte

setembre

BALL DE FOC

A les 18.30 h, al pati de l’Escola Estalella Graells,

A les 21 h, a la plaça d’Anselm Clavé,

Ball de Foc, a càrrec dels Diables de Vilafranca

Subhasta del 25è Firart, conduïda pel meteoròleg de TV3, Tomàs Molina i Bosch

Recorregut del Ball de Foc:

L’OLI

En cas de pluja, a Cal Bolet.

AÇ A

DE

PL

AC ON

STITU

PL

CIÓ

plaça anselm clavé

a

EI

ll

AU M

ra

AJ

mu

co rt

pL

t magí

de san

>>

Plaça de la Vila

plaça d’Anselm Clavé, carrer de la Muralla de Sant Magí, rambla de Nostra Senyora, carrer de Sant Joan, plaça de Sant Joan, plaça de la Vila, carrer de la Cort, plaça de la Constitució, plaça de la Vall del Castell, plaça de l’Oli i plaça de Jaume I.

san

a

oan

tj

or sEny ra

st

ramb

la

no

103


Dissabte

setembre

los sírex

A les 00.30 h, al parc Tívoli,

Concert de Los Sírex

En cas de pluja, al Casal - Societat “La Principal”. Aforament limitat a 800 persones.

Los Sírex, representants de la denominada dècada prodigiosa de la música rockand-roll del panorama espanyol dels anys 60 i 70, foren els pioners a introduir aquest estil musical, representant aquella joventut transgressora que volia respirar aires de modernitat, summament influenciats per la música provinent de l’exterior. L’any 1969 neixen Los Sírex, quan tres amics amb molta il·lusió decideixen formar un grup musical; fins al 1971 els components del grup van ser Guillermo Rodriguez, Manolo Madruga, Antonio Miquel (Leslie), Luis Gomis i Pepe Fontseré (com a curiositat, cal destacar que qui després seria el cantant de Los Mustang, Santi Carulla, va formar part de Los Sírex, però va abandonar la formació per motius familiars). Eren diferents, representaven els més moderns, però amb una estètica xocant pel seu aspecte heavy. Van començar a actuar en una sala de festes del Poble Sec, El Pinar, i en un local de Calella de la costa anomenat Yaya. Al final del 1962 va aparèixer un promotor de la companyia Vergara que els va proposar un contracte i es va gravar un 104

disc amb cançons com Muchacha bonita. A causa de l’èxit d’aquest primer disc, se’n va gravar un altre que incloïa la cançó San Carlos club, en homenatge al Club d’Hivern de Barcelona (local de moda del jovent barcelonès de l’època) on van actuar. Els anys d’èxit de Los Sírex van del 1964 al 1971 on van començar a actuar a TVE modificant el seu aspecte i passant del cuir a la corbata. Van gravar diverses pel·lícules com Noches del Universo, Superespectáculos del mundo i El último sábado. Aquesta última els va donar més popularitat, a part de les cançons que ja eren tot un èxit, i van iniciar una gira en què van recórrer tot Espanya. Els nous discs que es van anar gravant van continuar tenint bona acollida, i una de les cançons que es va convertir en la cançó de l’estiu del 1965 va ser La escoba. El 3 de juliol d’aquell any va ser un dia històric per al pop espanyol; van actuar els Beatles a la Monumental de Barcelona i els Sírex van fer-ho com a grup acompanyant, i van omplir gran part de la plaça amb els seus fans. Actualment porten 50 anys al peu del canó, i els que encara els queden!


Dissabte

setembre

CRATOR

A les 00.30 h, a la rambla de Sant Francesc,

Concert amb Crator i Pep Sala “25 anys de SAU” En cas de pluja, al Pavelló Firal.

PEP SALA

105


Dissabte

setembre

Crator, Males llengües Crator està format per cinc amics de la infància i s’ha convertit en un dels grups amb més projecció de les Terres de l’Ebre. La banda ha actuat en diferents festivals com el Festour, el Delta Sound Festival i el cicle Bandautors. Han compartit escenari amb grups referents com Obrint Pas, Pep Sala, Els Amics de les Arts i Els Pets. Paral·lelament, també han actuat en sales de concerts com Mephisto, Razzmatazz,

Luz de Gas, Apolo, La Mirona… En els darrers anys han quedat finalistes de diferents concursos musicals, entre els quals cal destacar la segona posició en el concurs d’àmbit estatal Emergenza (2010), tot i cantar en català. També han rebut premis per la seva trajectòria (Ebre Líders 2010), i molt bones crítiques, tant per l’àlbum Males llengües com pel videoclip del seu primer single Baobab, que compta

Pep Sala, “25 anys de Sau” Les primeres cançons que un dia van formar part del repertori d’un grup de joves que assajaven a Les Tallades Vilanova de Sau, que a més va donar nom a la formació, ja han complert 25 anys. Moltes d’aquestes cançons un quart de segle després segueixen sonant a través de les ones de ràdio, han unit generacions, han estat heretades de pares a fills, i fins i tot han passat a formar part de la banda sonora de molts catalans. Això va quedar demostrat al Palau de la Música Catalana, on Pep Sala, el passat mes de novembre va fer reviure l’energia de Sau en un concert per commemorar el 25è. aniversari del seu naixement. L’èxtasi que el concert va provocar entre els presents, en un Palau ple de gom a gom, amb un públic que no va deixar de corejar les cançons des de l’inici del directe i el gran nombre de peticions de voler tornar a reviure aquesta actuació va portar a Pep Sala i el Celler de Músics a prendre la decisió de pujar de nou a l’escenari amb uns concerts comptats sota el nom de “25 anys de Sau”. 106

Pep Sala ha estat probablement el compositor més influent dels darrers anys en el panorama musical català. Músic, intèrpret, compositor, lletrista i productor musical, és un dels principals protagonistes de l’escena musical catalana de les últimes dècades. En solitari o formant part de bandes com Sau i La Banda del Bar, ha realitzat gires, concerts, discos i produccions a Catalunya, a l’Estat espanyol i a Europa. Les seves composicions han estat versionades per més d’una trentena d’artistes i algunes d’elles han arribat a vendre més d’un milió de còpies. Després de realitzar estudis musicals a la Gran Bretanya i de col.laborar en diferents bandes sonores per a productores com la Warner Bros a Londres i a Irlanda, va formar part de grups com Midnite Hour, Eclipse i Ninja, realitzant gires arreu d’Europa. De tornada a casa, a mitjans del 85, juntament amb el seu amic, Carles Sabater, va formar el grup Sau, grup que es convertirà en referent de la música a Catalunya en les darreres dècades.


Dissabte

setembre

amb més de 14.000 visites al Youtube. Amb el poc temps que fa que el disc ha sortit a llum, la gira Males Llengües ja ha tingut l’oportunitat de recórrer un gran ventall geogràfic del nostre país. Ha trepitjat les poblacions més importants de les Terres de l’Ebre, ha passat per Tarragona, Reus, la sala Luz de Gas i Apolo de Barcelona, Vic, Terrassa, Menorca, Girona... i fins i tot Prada de Conflent, Toulouse i Andorra.

També ha passat per moltes emissores de ràdio (Com Ràdio, RNE4, Cadena Ser...), televisions (Rac105 TV, Terrassa TV, RTV el Vendrell, 9 nou Tv, Reus TV, L’Ebre TV, Canal TE, Canal 21, Clicmania TV...) i ha ocupat pàgines de la premsa (La Vanguardia, Enderrock, Diari de Sabadell, Diari de l’Ebre, El Punt Avui, El Triangle...).

La trajectòria de Sau els va portar a editar un total de 10 àlbums, entre ells El més gran dels pecadors enregistrat als estudis Metropolis de Londres amb Keith Bessey i Ash Howes, que va assolir la xifra de 100.000 còpies venudes, essent un dels discos cantats en català més venuts de la història. Paral.lelament, Pep Sala duu a terme altres projectes com la gravació de diversos temes inèdits amb Robbie Robertson, gravats als estudis Village records de Los Angeles (Califòrnia), la producció de diversos grups musicals, la composició de bandes sonores, de música per a teatre, de sintonies de ràdio i televisió, la direcció i la presentació de programes de ràdio, etc. Durant tots aquests anys, la combinació del carisma i personalitat de Carles Sabater junt amb el talent i el geni musical de Pep Sala van convertir Sau en la formació musical més important de la història de la música catalana. Al llarg de la seva carrera musical, Sau va comptar amb col·laboracions, tant en estudi com en directe, d’artistes de reconegut

prestigi internacional com Robbie Robertson, Phil Manzanera, Tino di Geraldo, Pino Palladino, Arran Ahmun o Luz Casal. Amb la desaparició de Sau, després de la mort sobtada de Carles Sabater, en Pep inicia la seva carrera en solitari. Pep Sala és un home polifacètic i combina la feina d’estudi i de directe dels seus àlbums amb projectes de gran abast. Ha composat les cerimònies d’inauguració i clausura dels Jocs Olímpics dels Petits Estats d’Europa, i la música de l’espectacle piromusical de la Mercè de Barcelona. A més, paricipa en la producció musical de la pel.lícula Rock & Cat i en els actes de celebració del “Match for Peace” al Camp Nou. També ha composat i produït bandes sonores per a pel·lícules com l’adaptació del clàssic català Terra Baixa, espectacles com la suite Cants de Pau emmarcada en els actes del fòrum Barcelona 2004 o Escultura de l’aigua en motiu dels actes celebrats per la Diada de Catalunya a l’Expo de Saragossa.

107


Dissabte

els 4 magnífics

setembre

A la 1 h, a la plaça de Milà i Fontanals,

Festa amb Els 4 Magnífics: espectacle PunxaFriki-Musical. En cas de pluja, a Cal Noi-Noi.

Els 4 Magnífics som quatre éssers sense forces sobrenaturals, però amb poders paramusicals que us oferirem una sessió memorable amb els millors hits de tots els temps. Dj Morrisson, Dj Sixtynine i Ratman & Bobin, és a dir, el millor de cada casa. És clar que, al llarg de la història, les diverses expressions musicals han gaudit de més o menys popularitat i que sempre s’han escrit d’acord amb les directrius estètiques de cada moment. Durant el segle XVIII i al començament del XIX el gènere més conreat era l’oratori, passant pels càntics de les processons; mentre que al segle XX els goigs eren els autèntics protagonistes. Esperem, doncs, que els ritmes desenfrenats i la gresca i xerinola que farem sonar us facin ballar sense parar. Si bé l’any passat us vam oferir barra lliure de Tang, Sugus de pinya i Conguitos, enguany mirarem d’oferir-vos una mica de fuet i secallona. 108


notes

109


110


Diumenge

SETEMBRE

111


DIumenge 2 De SeTembre

Diumenge

setembre

Hora

Lloc

Acte

10.30 h

Rambla de la Girada

Inflables per a la canalla

11 h

Casal Societat “La Principal”

Espectacle infantil de màgia Moments màgics, a càrrec de Charlie Mag

13 h

Rambla de la Girada

Vermut popular

13 h

Plaça de Sant Joan

Concert vermut amb La Portàtil FM. Durant l’actuació hi haurà degustació de vermut

19 h

Plaça de Jaume I

Havaneres amb els grups Xató i Neus Mar Trio

23 h

Rambla de Sant Francesc

Ball de cloenda amb Centauro La Grupestra

00 h

Plaça del Penedès

Castell de focs d’artifici de cloenda de la Festa Major 2012, a càrrec de la Pirotècnia Igual

Seguidament

Rambla de Sant Francesc

Es reprendrà el ball de cloenda

Cal Figarot

Cal Figarot

Cal Figarot

112


A partir de les 10.30 h, a la rambla de la Girada,

Inflables per a la canalla A les 11 h, al Casal - Societat “La Principal”,

A les 13 h, a la rambla de la Girada,

Vermut popular

Diumenge

setembre

Organitzat per l’Associació de Comerciants de la Girada

A les 13 h, a la plaça de Sant Joan,

Espectacle Concert vermut infantil de màgia, amb La Portàtil FM Moments màgics, Durant l’actuació hi haurà degustació de vermut. a càrrec de Charlie Mag En cas de pluja, a Cal Figarot.

En cas de pluja la nit anterior, l’espectacle començarà a les 12 h.

CHARLIE MAG

Charlie Mag crea un escenari sobrenatural capaç de suscitar, per si mateix, sentiments de misteri. Jocs d’enginy, humor i un toc de romanticisme en plena penombra convertiran cada moment en pura màgia. Elements estranys i exòtics, però a la vegada fascinants. Apareixen i desapareixen, es transformen, canvien de color, aparença i textura. Tot és el que no és i no sembla el que realment és. Del que sí que estem segurs és que podreu viure tot un ventall de… MOMENTS MÀGICS.

LA PORTATIL FM

La Portàtil FM és un conjunt d’arrel tradicional caracteritzat per la seva versatilitat, per l’acordió diatònic negre, pel virtuosisme de la seva flauta travessera i per l’acompanyament d’una base rítmica contundent i variable segons les necessitats i disponibilitat. La proposta de La Portàtil FM basa el seu atractiu en una capacitat poc usual de comunicació amb el públic, el qual incita a ballar les més oblidades danses populars. Ells ensenyen l’essència d’aquestes danses, el públic rep el missatge i es posa a ballar. 113


Diumenge

setembre

A les 19 h, a la plaça Jaume I,

Havaneres amb els grups grups Xató i Neus Mar Trio El grup d’havaneres Xató neix a Vilafranca al començament del 2000. Els seus primers components van ser Magí Sol (tenor 1r i solista), Jordi González (tenor 2n i director musical), Ivan Barrio (acordió) i Ramon Sol (veu baix i guitarra). Durant deu anys, van anar escampant per molts indrets de la nostra geografia els ritmes de les havaneres, boleros i cançons de taverna. Va ser a la tardor del 2010 quan, amb aquesta formació, van fer la darrera actuació al Casal Català de París (França), allà van acomiadar-se dels escenaris els companys Ivan i Magí. La formació es va recompondre tot seguit amb la incorporació als acordions cromàtic i diatònic de l’Anna Peret i, a l’apartat de veus, del Joan Parellada com a tenor 1r i solista. Aquesta és la segona temporada que la nova formació ofereix les seves cantades arreu on els reclamen. Com a projecte immediat, aquesta tardor tenen previst fer un nou enregistrament en CD del nou material de què disposen, i properament continuaran amb la recerca de materials inèdits (americanes, masurques, valsos, etc.) per poder seguir ampliant el seu repertori. Aquesta Festa Major compartirà escenari amb la Neus Mar Trio, un grup de Calella de Palafrugell que, de ben segur, portarà un aire fresc diferent i, a la vegada, interessant a tots els que vulgueu gaudir d’aquest concert d’havaneres, boleros i cançons de taverna.

114

xató

neus mar trio

La Neus Mar s’endinsa en el món de les havaneres l’any 2006 de la mà de Càstor Pérez amb el qual crea el concert espectacle L’essència de l’havanera, que s’estrena al setembre del 2008 juntament amb el percussionista Enric Canada. Junts funden el grup d’havaneres Cubacant del qual també n’han format part Xiqui Ramon (ex-Port Bo), Jordi Grau i Jordi Rubau (Duet Arjau). La Neus Mar és la creadora i directora musical de la Cantada d’havaneres per a La Marató de TV3, i col·labora en el CD Entre dones del grup Port Bo. Al setembre del 2011 enregistra un nou CD i crea el concert espectacle Vull tornar-te a veure amb el qual vol fer un homenatge al compositor, cantant, músic i màxim exponent de l’havanera en aquests moments, el mestre Josep Bastons, amb qui comparteix escenari sovint, actuant com a duet. Aquest any estrena el seu propi grup, Neus Mar Trio, juntament amb dos grans músics, Jordi Aguilar, a la guitarra, i Toni Gadea, a la percussió, i ofereix un repertori d’havaneres, boleros, cançó cubana... “Un bon dia i de forma quasi inesperada un llop de mar, enamorat de l’havanera, del cant de taverna, de la seva guitarra em


Diumenge

setembre

CENTAURO la grupestra

va donar la mà i em deixar pujar a la seva barca, una d’aquelles que veiem a la platja del Port Bo, autèntica com poques. Poques dones tenen ocasió de navegar pel món de l’havanera i a més, tan ben acompanyades. El meu capità em va ensenyar un munt de cançons, de maneres d’interpretar, de comunicar, de sentir aquest gènere... fins que va abandonar la barqueta per emprendre un altre llarg viatge. Sovint costa remar la barca; ja sabem que no hi ha dones que agafin el timó, que sovint remo contracorrent, sort en tinc de molts tripulants que agafen els rems i m’ajuden a seguir navegant, també he trobat altres capitans de gran categoria que tot i la seva edat, no es posen les mans al cap quan veuen una dona amb el timó a les mans, ans al contrari.... ‘Rema fort, Neus...’ Però malauradament també són molts els que no entenen que jo pugui navegar en aquest mar en el que les barques són portades per homes. Penso que és igual qui porti la barca, sigui un grup d’homes o una dona en solitari, el cas és saber-la portar, fer-ho amb salanc, sentiment i qualitat. I com que m’apassiona tant navegar a ritme d’havanera continuaré remant amb força, sota tempestes o sota un sol brillant.”

A les 23 h, a la rambla de Sant Francesc,

Ball de cloenda

amb Centauro La Grupestra En cas de pluja, a Cal Figarot.

Centauro La Grupestra va néixer a Ribesalbes (Castelló) l’any 1973. Se’n destaca la seva posada en escena desenfrenada i alegre, que n’ha fet un tret d’identitat de la formació. Actualment són 8 membres, 14 en total si comptem l’apartat tècnic, que deixen empremta en cadascuna de les seves actuacions, i això fa que continuï sent una de les principals orquestres del panorama musical nacional.

115


Diumenge

setembre

A les 00 h, a la plaça del Penedès,

Castell de focs d’artifici de cloenda de la Festa Major 2012, a càrrec de la Pirotècnia Igual A continuació,

Es reprendrà el ball de cloenda.

116


117


Que no ens amarguin la festa!

Per Festa Major la disbauxa i l’alegria s’apoderen de tots nosaltres, però no per això hem d’oblidar que: Fins baix!: L’única persona que pot decidir què fer amb la nostra salut som nosaltres mateixos. Però no podem aguantar-ho tot, i cadascú té una resistència diferent en el consum d’alcohol o altres drogues. Podem sortir de festa sense anar sempre a tope, la Festa Major és moooolt llarga. Bon rotllo: La festa és un espai per gaudir. Ens ho podem passar bé i alhora col·laborar a fer una festa més agradable a les altres persones. Tinguem la festa en pau. Enrotllar-se: Buscar rotllo està bé sempre que tothom vagi del mateix pal. Si ens deixen clar que no som benvinguts o benvingudes, acceptem-ho. El carrer és meu!: Sí, el carrer és teu i de tots plegats, i els seus elements no pertanyen ni a l’Ajuntament, ni als cotxes que l’envaeixen, són dels infants, dels joves i de la gent gran. Tinguem cura d’allò que és públic perquè és de tothom. No deixem ampolles i la resta dels envasos que hem usat al mig del carrer. Solidaritat: En el moment de tancar barres, la gent que participa desinteressadament té ganes de plegar i anar a dormir. Facilitem la seva feina i marxem a un nou espai que encara estigui obert. Reutilitzem: El plàstic ve del petroli, recurs no renovable i molt contaminant. Utilitzem el mateix envàs per a les diferents consumicions. Bona festa per Festa Major!

118


Moltes gràcies... A les nostres famílies i, en especial, a l’Alba, a l’Eva, al Jordi i a la Natàlia, i als amics per fer-nos costat i ajudar-nos sempre que ho hem necessitat. Al Dani Olivella Sánchez per acceptar ser el nostre pregoner tot i la distància. A l’Antoni Vives Fierro per acceptar l’encàrrec de pintar l’estampa d’enguany. A la Judith Antolín pel disseny de la imatge gràfica i la seva paciència. A l’estudi Azor Creatius Gràfics pel disseny del domàs. Als administradors del 2011 i dels anys anteriors pels bons consells i el suport rebut en tot moment davant els dubtes sorgits. A tots els col·laboradors que, de manera desinteressada, contribueixen que la Festa Major funcioni. A totes les institucions, empreses i comerços que han col·laborat econòmicament en la Festa Major 2012. Als Fondistes Penedès, als usuaris de Mas Albornà, a l’Àlex Santamaría per fer-nos d’speaker i als col·laboradors que amb la seva ajuda han fet possible la I Cursa Popular Sant Fèlix. A la Fundació l’Espiga per la seva entrega en la confecció dels trons de l’apadrinament. A Establiments Domingo, S.A. per proporcionar-nos els taps de suro per confeccionar els trons. A tots aquells amics i establiments que ens van ajudar a vendre les participacions de la loteria de Nadal. Als balladors, als Falcons, a les colles castelleres, grallers i flabiolaires per fer realitat la part folklòrica de la Festa. Al Rafa Cabezas per la seva disponibilitat en tot moment i al personal de l’Ajuntament. A la Sílvia Cànovas per facilitar-nos el contacte amb la persona que dirigirà la subhasta del Firart. Al Tomàs Molina per amenitzar la subhasta del Firart.

119


Al públic que omple els carrers i places, ja que sense espectadors la Festa no tindria sentit. Als organitzadors de la capta, als que cedeixen les furgonetes i a tots els voluntaris que la fan possible. A Cal Porcar pel refrigeri de la capta. A l’Imma Pulido pels texts que acompanyen les fotografies dels balls al programa. Al Carles Ocaña per la seva ajuda en aspectes tècnics perquè tot soni millor. Als cantaires i als músics no professionals que participen als Goigs. Al Pere Lluís Biosca per la direcció musical dels Goigs. Als Gogistes Penedesencs per fer-se càrrec de l’edició i repartiment de l’estampeta. A la comissió de la Festa Major dels Petits i als balladors que assagen amb els nens i nenes durant tot l’estiu per fer realitat la il·lusió dels més menuts. Al GEP, al MIV i als Escoltes per fer-se càrrec de la logística de la Festa Major dels Petits. A la Marta Zapatero per les classes de country. A la Rosa Boncompte i al Ricard Serra per les classes de folk. A la Roser Blanch i al Josep Lluís Pujol per les classes de balls de saló. Al Jonatan Carbó Casanelles i al Berenguer Montserrat Robert, organistes de les Llibertats d’orgue. Al Toni Galitó per la cessió d’imatges de Festa Major utilitzades en aquest programa. Al Sergi Torrents pel recull fotogràfic de les tronades. A la Xarxa per l’assessorament i gestió dels espectacles infantils. Als germans Runsó per l’organització i coordinació de les barres. A les associacions de veïns per fer-se càrrec de les matinades. A mossèn Berdoy i a la parròquia per totes les atencions rebudes. Al Jordi Vidal per fer-nos d’intèrpret i interlocutor amb la banda KappelwindeckMusikanten de Bühl i a la Paquita Labay per ser la seva guia durant la Festa Major. 120


A la Mònica Moliner i a la Cristina Téllez per la seva implicació en la Mostra d’Espectacles al Carrer. A la Maria Bassegoda i la Montse Ortiz per ser la veu de la plaça de la Vila. Al Raimon Cuyàs per encarregar-se de fer el rom cremat a la cantada d’havaneres. Al Francesc Puig de fpmWEB per actualitzar i millorar juntament amb Bildi Grafiks l’aplicació per a smartphones de la FM. A l’Òscar Burgos, al Daniel Lacruz i la Nonilo Miravalles pel desenvolupament i creació del primer joc per a mòbils de la Festa Major. A Gràfiques Voisin Mateu per la cessió de les seves instal·lacions. Al Sr. Baltà per la cessió del Palau. Al Sr. Macià per la cessió del pati durant la Diada de Sant Fèlix. Al Sr. Mencia per la cessió del terreny per fer el castell de foc. A l’Anna Maria i Santi Torres per la cessió del local. Al Gerard Fernandes per deixar-nos les figures per les Fires de Maig. A les escoles Estalella i Graells, Sant Ramon de Penyafort i Cristòfor Mestre per deixar-nos les seves instal·lacions. A l’Arxiu Comarcal de l’Alt Penedès. Al Casal – Societat “La Principal”, als Castellers, als Xicots i al Casino Unió Comercial per cedir-nos els seus respectius locals. Al Rotary Club per fer l’acompanyament de la gent gran a diversos actes festius. A l’Assemblea de la Creu Roja per prestar la seva assistència en els diversos actes. Als mitjans de comunicació per la difusió de tot allò relatiu amb la Festa. Al grup Essència de Gospel per amenitzar la presentació de l’estampa. Al Centre Vila per la cessió de la barra del concert dels OBK i als amics que la van fer rutllar. A l’Oriol Perelló per les correccions del programa. A Òmnium Cultural per la seva col·laboració amb la megafonia de les classes de ball. 121


Al Patronat de Turisme per cedir-nos l’estand de les Fires de Maig. Al Vijazz per cedir-nos un estand durant els dies de vi i jazz. Al Josep M. Feliu, al Joan Solé Bordas i al Fonxo Blanch per la recerca històrica sobre el monument a Milà i Fontanals. Al Joan Cuscó Clarasó per la recerca sobre l’encesa de les tronades. Al Vinseum per la cessió dels balcons per veure les entrades del dia 29 i 30 d’agost. A Assistència Sanitària per la cessió del balcó del dia 30. Als centres educatius de Vilafranca per repartir les butlletes de la Festa Major dels Petits. A la Policia Local i Autonòmica, Protecció Civil, els Bombers i les ADF per vetllar per la seguretat durant tots aquests dies. Als administradors de l’any 2002 per organitzar el retrobament anual d’exadministradors. A totes les entitats que han organitzat actes al llarg de la Festa Major. A tots aquells que ens han ajudat, donat suport i esperonat per aconseguir que la creació de la Fundació de la Festa Major fos una realitat. Mil disculpes a tots aquells que ens hàgim pogut deixar en el tinter.

122


Suport institucional.

Mecenes.

123


Protectors.

124


FERRET CASULLERAS S.L.

125


Patrocinadors. Associació de Comerciants de la Girada Bodega Emilia Cal Soler Casa Ametller Caves Masachs Consell Esportiu Alt Penedès Consorci Sociosanitari de Vilafranca del Penedès De Cara Assessors, S.L. El 3 de Vuit Elèctrica Güell, S.A. Família Miralles Jonch Ferros Pujadó Gestoria Estalella-Serestal SLP Gràfiques Voisin Mateu Harinera Vilafranquina, S.A. Interclima Penedès, S.L. Jounou La Granja Maya Systems Nens i Nenes Penedès Industrial, S.L. Restaurant Bacus Restaurant Cafeteria Casino Saba Aparcaments Serveis Mèdics Penedès Unió de Botiguers Centre Vila

126


Amics. Adasde, S.L. Administració Loteria Sant Julià Agrinova Vila, S.L Alícia Estètica Integral Artimatge Assessoria Laboral i Fiscal Parellada Associació Entrem-hi Automecànica Joan Solé, S.L. Banc Sabadell Bar La Parra Bar Restaurant La Palma Bar Restaurant La Pelegrina Bar Restaurant Poliesportiu Batlle Prefabricats en Fusta, S.L. Besolí Moda i Sastreria Broker Cinco, S.L. Ca la Madrona Cafè Bar El Centre Cal Noi-Noi Cal Sans Cal Ton Cal Toni Navarro Calçats Gatell Calçats Giralt Cansaladeries i Xarcuteries Anton, S.L. Carbó Carretilles Elevadores, S.L. Càrniques Masó, S.A. Carnisseria i Xarcuteria Llobet Casals Sabaters, S.L. Cavas Mas Tinell Caves Castell de Perelada Caves Emendis Caves Ferret Caves Mascaró Caves Masia Vallformosa

Caves Mont Marçal Caves Oriol Rossell Caves Parés Baltà Caves Planas Albareda Caves Rosell Mir Caves Rovellats Caves Torres Prunera Cellografica Gerosa, S.A. Centre Internacional de Dietètica i Nutrició Centre Mèdic Vilafranca Centre Veterinari Poble Nou Cèntric Gastro-Bar Clima Penedès, S.L. Confeccions Mestres Contorni Caoland Daniel Iborra Notari Direcauto, S.L. El Cargol El Purgatori Electromecànica Molas Electromecànica Vilafranca J.F., S.L. EMMS Espardanyeria La Fàbrica Farmàcia Amadó Farmàcia Bosch Farmàcia Cuadras (M. Antònia Cuadras) Farmàcia Pedrerol-Pausas Farmàcia Planas Huguet Farmàcia Vinyals Farré&Farré Corredoria Assegurances, S.L. Ferreteria Badia Ferreteria Ustrell Fisioteràpia el Centre Fleca Parés Forn de Pa Granier

127


Amics. Forn de Sant Joan Forn i Pastisseria J. Rius Fusteria Carpen, S.L. Fusteria Denia Fustes Canet Geladeria Xixona / M.Mira Gestoria Freixedas Gestoria Olivella Gràfiques del Foix Gràfiques Imprès Ràpid Heliexport, S.L. Hotel Air Penedès Instatec J.E. Netejes i Desembussos i Paleteria JBD Sonoritzacions (Joan Sadurní) Jopintu Taller de Serigrafia Kubrick La Fura La Nocciola Toscana, S.L. Les Panyeries Llibreria L’Odissea, S.L. Llongueras Assessors Imatge Maite Vives Francesc Llosa Joiers Matutano Merceria La Rosa Merino Gimnàs Milenium Medical Institut, S.L. MIPSA Montserrat Operador Logístico More’s Distribució Neco Serveis - Neteges i Serveis Nicolàs, S.A. Notaria Ferreres/Fernández/Mariño Noves Formes Estilistes

128

Olis Pausas Òptica del Penedès Opticalia Lacortset Pastisseria Galí Picarol LLar d’Infants Pim-Pam Pinord Pintures Janer Planas i Associats, SLP Platets per Picar Polleria Ruiz Ramon Cusiné Hill, S.A. Rebil - Lloguer de Vehicles Reformes 2000, S.L. Restaurant Racó de la Calma Restaurant The Nit Retolació i Pintures Giralt Rius i Rius Assessors, S.L. Salut Dental Penedès Serigrafia Lluch Sermain, S.L. Serralleria Carbó Serveis Penedès, S.A. Siduri Step One, S.L. Supermercats Simply Tapisseria Hill Teixits Solà Tintoreries Nevisa Tirol Torrons Garcia Sirvent Gelats VBSports Vinateria Inzolia Xerigots


Col·laboradors. Administració Loteria Ca la Marina Alimentació Els Pins Antonela Aplicaciones Santisteban, S.A. Aq-arium Solutions, S.L. Armeria Mestres Armidec Arreglos de Roba Art Tupiari Assessoria CSD Assessoria F. Sánchez Assessoria Sorivent Assistència Penedès Auto Tallers F-3, S.L. Autoescola Magí Bambi Bar Catalunya - Mesón del Pernil Bar Ferré Bar Indalo Bar Micky Bar Nerea Bar Texas Bonet Ca l’Àvia Pollastres a l’Ast Ca la Carme (L’Espirall) Cafeteria Roraima Cal Busquets Cal Monsarro Cal Sedasser Ferreteria i Menatge Cal Vicentó Can Caneló Carbons Vidal Càrniques Toni Vives Càrnisseria Cansaladeria Germans Benito Carnisseria Galimany Carns Concepció Carns Ros Carns Uberni Cartutxos x Impresora Casa Indalesi Casa Romeu

Caves Giró del Gorner Caves Alsina Sardà Caves Castellroig Caves Jané Santacana Caves Maset del Lleó Caves Mont d’Arac Caves Valldolina Centre Comarcal de Certificats Mèdics Centre de Podologia Centre Mèdic Montblanc, S.L. Cicles Catalunya Clínica Podològica Sant Bernat Club Fitness Vilafranca Comercial Tank Foods, S.L. Complements de Vestir Pallarola Confeccions Ramon Biosca Congelats Trotonda Copisteria de la Rambla COV Centre Oci Vila Covides Domenech Trejo, Xavier Drac Màgic El Cafè de la Vila El Forat del Pany El Panet El Parquet El Temps de les Cireres El Tupí Electricitat Ocaña Electrodomèstics Bolet Electrodomèstics Guardiet Electrodomèstics i Mobles Morató Electrodomèstics L’Espirall Eletricitat A. Batlle Èlia Joies Eliana Embotits J. Vives Embotits Mallart Espai Pilates Estació de Servei Montblanc, S.L. Estanc Carrer Sant Joan

129


Col·laboradors. Estanc Gibert Estanc Papereria Josep Ollé Estanc Peregrin Farmàcia Eva Puerto Vera Farmàcia Olivé Font de Salut Forn de Pa Celis Forn de Pa Mitjans Francadent Freixedes disseny i retolació Fruits Secs Roset Fustes Montgros, S.L. Gestio i Serveis Hill, S.L. Gestoria Administrativa, Corredoria d’Assegurances i Finques Solé Gestoria Beumala Gestoria Collelldevall Gestoria Pagès Giralt Decoració Guarnicioneria i Tapisseria Penedès Habitalia Consulting IKKS Roba Infantil i Juvenil Image’s Photo Inalvi Instal·lacions Joan Soler, SCP Joan Olivella, S.L. JoguinesdeFusta.com Joieria Alas Joieria Casademunt Joieria Guillermo Joieria Moner Kumon L’Electra La Cava La Cultural La Facilidad-Peques La Jijonenca La Lola La paella de l’Isma La Pipa de la Pau Lali Perruqueria Home-Dona

130

Lampisteria F. Martínez, S.L. Lampisteria Salvador, S.L. Lecegui Joiers LEVEL MODA Llibreria Anna Llibreria Cuscó Llibreria Linx Ma. Antònia Regull i Riba MAEM Marclean Penedès, S.L. Marroquineria Franquesa Marta Vivas Materials Cucsó, S.L. Merceria Ramon Sala Miriam Mulinari i Pere Cervera MIROS Instal·lacions i Muntatges Mobles Bascompte Mobles Feliu SCP Mots i Barrals, S.L. - Traduccions i maquetacions Natàlia Bruna Estilistes Nova Gent Nutrigan Ofima Vilafranca Olga Difusió, S.A. Olis del Penedès, S.A. Òpera Joies Òptica Badia Òptica de Vilafranca - Roig Òptica l’Espirall Pastisseria Badia Pastisseria Bertran Pastisseria Celeste Peixateria Albert Peixateria La Palma Peixateria Victoria Garcia Segarra Penedès Comfort Pere Guinovart Perfumeria Carmen Perfumeria Palau / Yamamay Perruqueria Dopico Perruqueria Góngora


Perruqueria i Estètica Marian Perruqueria Joan Cardó Perruqueria Maria José Perruqueria Unisex Engràcia Petit Squash Fleca Degustació Petromiralles Pink Sugar Pintures d’Automòbils Tallers Sabarich Pizzeria / Dallas Pizzeria Tresviso Pizzeria Vesuvio Planeta Màgic Planxisol Poliedric Polleria Soler Queviures Ca la Carme Quiros Cafeteria Raimunda Marigó Procuradora Recanvis Penedès, S.L. Residencia Espitlla Restaurant Can Belles Restaurant El Caliu Restaurant Mercat Restaurant Prietos - grec Restaurant Trefí Revolts i Dreceres, S.L. Rodabol Rom Pujol S. Anton - Marcs S. Balart i Catasús, S.L. Salvador Coll i Fills, SCCL SAT Vilafranca SBRacing Servitium Siguis com siguis SIP Penedès SIS Sistemas de Seguridad Arcat Snowfun Sogas, Josep Ramon Soni Film Breda Sonia Besser

Taller Sanber Grupo Confortauto Tallers Segura Tarot Joel, S.L. Taverna L’Ateneu Tècnics Assessors Agroindustrials, SLPU Tecnoair Penedès, S.L. Teixits Roca Terradesports Tintoreria Juncosa Tocineria Valls Tok Tok Música Torres Miralles, Angel Transports Guixà, S.L. Uniq - Pilates Va de Gust Ventura Pintura i Decoració, S.L. Videoteca Metropolis Vielco Electricitat Comercial, S.A. Vila Visió Vilafranca Descans Vilafranca Gestió, S.L. Virginia Xavier Jiménez i Garcia Enginyer Tècnic Industrial Zero Restaurant

131


Apadrina un tro!

132


Padrins de trons 2012. Abreut, Cristina Acedo, Eva Acosta, Olivier Administradors FM 2010 Agramunt, Àngels Albiñana Lloret, Lídia Albiñana Lloret, Núria Albornà, Joan Albornà, Sandra Alcalà Surià, Mariona Alcalà Surià, Pau Almazán Martín, Xavi Almirall, Amàlia Alomà, Carme Al-Sharji, Salma Al-Sharji, Tarik Alsina, Montse Altisen Parera, Laia Álvarez Valcárcel, Martina Amadó Ràfols, Martí Amadó Ràfols, Pau Ametller Civill, Àngels Andreu i Lídia Andreu, Pilar Anglès Calero, Lluna Aparici, Teresa Ara Estalella, Bernat Arboç, Jan Arbonés Sogas, Cam Arbonés Sogas, Isaac Arnabat Mestres, Laia Arnabat Mestres, Marc Arnan Tutusaus, Dídac Arnan Tutusaus, Foix Arnan, Marina Arnan, Santi Arnau Amadó, Laura Arnau Amadó, Núria Arnau Casals, Esther Arnau Galimany, Judith Arnau Galimany, Lluc Arnau Sánchez, Glòria Arnau Sánchez, Jordi Arroyo, Montse Artigues Agramunt, Anna Artigues Montaña, Joan

Artigues, Alba Asensio Serra, Marc Asensio Serra, Oriol Ases, Enric Atienza Domènech-Hill, Foix Aullón Coral, Carla Aullón Coral, Nil Ayats Andreu, Ona Ayats Andreu, Roger Azor García, Anna Azor de Haro, Maria Jesús Azor García, Pepe Azor de Haro, Pilar Bach, Berta Bach, Cristina Bach, Joana Bach, Toni Badell Montserrat, Pol Badell Moreno, Montse Badell Palau, Cristina Badia, Alba Badia, David Badia, Neus Baena, Quima Balaguer Falo, Susana Balaña Olivella, Jordi Baleñà, Aibar Balletbó, Martina Balletbó, Oriol Balletbó, Paula Barrado Castellà, Eva Barros, Juan Bascompte Benages, Anna Bascompte Benages, Pau Bastardas Ventura, Enriqueta Bastardas Ventura, Rusó Batet, Esther Batet, Núria Batlle Fontana, Jana Batlle, Ampar Bayó, Margarida Benages de Burgos, Mariona Benages, Judit Benages, Lluïsa Benet Martín, Foix Beneyto, Biel

Beneyto, Jordi Beneyto, Pol Benítez, Magalí Bernat Bernet, Elisenda Bertran, Joan Besolí, Eva Besolí, Pep Besolí, Xavi Bigas, Marta Bigas, Núria Blanch Güell, M. Carme Bohe, Ferran Bolet Pina, Cristina Bolet Rovira, Montse Bolet Rovira, Raimon Bolet, Assumpció Bonastre, Berta Bonastre, Jordi Bonell, Joan Botey Rafecas, Guiu Bou, Fèlix Bové, Íngrid Boveda de Juan, Begoña Briceño Cuba, Aurora Cecilia Brichs, Jaume Caba, Romà Cabeza Troyano, Maria Cabezas Carbó, Biel Cabezas, Adrià Cabrera Montserrat, David Calpe Guinovart, Josep M. Calpe Santacana, Josep M. Calpe Santacana, Raimon Càmara, Assen Campos Becerro, Àlez Campoy Hurtado, Maxi Canals Güell, Cristina Canals Güell, Santi Canals Miret, Carme Canals, Gemma Canals, Laia Canals, Mireia Cande Cano, Andreu Cànovas Garcia, Sílvia 133


Padrins de trons 2012. Cantero Márquez, David Cantón, Nerea Carbó Mestre, Rosa Carbó, Marcel Carbó, Marta Carbó, Oriol Carbó, Ton Cardús, Francesc Cardús, Jaume Carles Colomer, Hug Carles Colomer, Ot Carles Herrero, Inés Carmona Piqué, Astrid Carmona Piqué, Jan Carmona Piqué, Nil Carrera Faja, Laura Carrillo, Júlia Casacoberta, Montserrat Casado, Alba Casado, Oriol Casal Hill, Daniel Casal Hill, Joel Casal V. Casals, Des Casals, Júlia Casals Ràfols, Mercè Casals, Sisaig Casanellas, Ariadna Casanellas, Farners Casanellas, Maica Casanellas, Oriol Casanovas Giralt, Alba Casanovas Puig, Rosa Casanovas, Neus Casas Cusiné, Laia Casas Cusiné, Marta Castells Cervera, Oriol Castells Huguet, Arnau Castro, Lluïsa Català Bolet, Albert Català Bolet, Joan Català Inglada, Joan Català, Judit Català, Júlia Ceballos, Sílvia Cedó Garrido, Jaume Chaffardet, Alexander Chaffardet, Valeria 134

Checa Pardo, David Ciércoles Gutiérrez, Marc Ciuró, Antoni Ciuró, Ferran Cobo Albornà, Òscar Cobo Casany, Júlia Coll Rosinés, Aleix Coll Rosinés, Anna Colla Jove Xiquets de Vilafranca Collado Castelló, Maria Collado, Màrius Colomé, Pep Colomer, Anna Colomer, Anna Maria Colomer, Foix Colomer, M. Antònia Compte Esclasans, Anna Compte Esclasans, Joan Compte Esclasans, Laia Conesa, Mercè Contreras, Manel Coral, Mar Córdoba, Arés Cornellà, Fina Corominas Mañé, Marta Crespo, Cristina Cristòbal Sanz, Susana Cuevas, Rosa Maria Cuimerà Allepuz, Carme Cuscó, Abril Cusiné Martí, M. Teresa Cusiné, Joana Damico, Beñat Davia Mansilla, Dionisia de Boix Llopart, Oriol de Cara Bernadó, Xavi de Cara Graells, Jan de Haro Molina, Maria Jesús de la Cruz, Cisco de la Rubia Miret, Marc de Lamo, Dani Delgado Calzada, Montserrat Delgado, Àlex Delgado, Laia Delgado, Llum Delgado, Mireia Delgado, Montse Delgado, Raimon

Delgado, Ramon (Monxito) Díaz Contreras, Toni Díaz Vía, Foix Díez Serrat, María Diez, Julio Dols, Núria Domènech Escofet, Montserrat Domènech Fontana, Adrià Domènech Ridola, Joan Domènech Ridola, Lourdes Domènech, Arnau Domènech, Genís Domènech, Sandra Domingo, Montse Domingo, Paquita Domingo, Ramon Drexler, Pau Duran Duque, Marta Elmesfioui, Selma Esclasans Decara, Magí Esclasans, Regina Escudé Miñana, Martí Espino, Maria José Espunyes Masachs, Gabi Estellé, Anna Maria Esteve, Francesc Esteve, Júlia Esteve, Mariona Fabré Solé, Montserrat Fàbregas, Violeta Fàbregas, Xavier Fàbregas, Xènia Fadrique, Ernest Farré Ciuró, Rosa Maria Faz, Laura Fernàndes, Gerard Fernández Castañé, Alfred Fernández Peña, Paula Ferrando, Eloi Ferrando, Eva Ferré, Montse Ferrer, Cristina Ferrer, Irene Ferrer, Jordi (Ferri) Ferrer, Maria Ferret Abreut, Adrià Fidalgo Vecino, Maribel Figueras Roma, Jordi


Una agulla decorativa d’un tro no explosiu ha estat l’obsequi pels padrins d’aquesta fm 2012.

Fitó, Joan Francesc FM 2008 Font Cusiné, Oriol Font Via, Josep Fontanals Planas, Montserrat Fort, Blai Franco Miana, Jesús Freixedas, Raimon Freixedes Coral, Lídia Freixedes Martínez, Vanessa Fuentes, Maria Virtudes Galimany, Clàudia Galimany, Joan Galimany, Joan Maria Galimany, Marta Galimany, Rosa Gallart Cañis, Antoni Gallart Casas, Ingrid Gallart, Laia Gallego Serrano, Anna Gallego, Nicolàs Galofrè Mestre, Lluís Galofrè Sellarès, Imma Galofrè Sellarès, Maria Galtés Rovira, Jordi Galve Bosch, Roger Galve Martínez, Gerard Gámiz Hornos, Raquel Garcia Bascuñana, Ana Lilia Garcia Bascuñana, Jordi Garcia Cuscó, Aida García Espín, Elna García Espín, Martí Garcia Párraga, Juli Garcia Peribáñez, Oriol Garcia Peribáñez, Sònia Garcia, Marc Gil, Joana Gili, Gerard Giménez Rodríguez, Ingrid Giménez Serret, Andreu Giménez, Andreu Giralt Jou, Fèlix Giralt, Lena Girbau Díez, Roser Giró Beltran, Pere Giró Pérez, Pere Giró Pérez, Pol

135


Padrins de trons 2012. Gómez, Xavi González Agulló, Jordi Gonzàlez Cardona, Mar Gonzàlez del Val, Àngel González Figueras, Maria González Guardiet, Martí Gonzàlez Piquet, Carles Gonzàlez Piquet, Gemma González Piquet, Jordi Gonzàlez Rosell, Anna Gonzàlez Rosell, Jordi Gonzàlez Sonet, Marta González, Elisabet Gonzàlez, Eloi Gonzàlez, Marc Gonzàlez, Oriol Gordillo Domínguez, José Gordillo Rius, Eva Granados, Anna Maria Granados, Ruben Granados, Ruben Jr. Granados, Thaïs Granados, Zaira Grimau, Roser Gual Estellé, Jordi Gual Estellé, Josep Gual, Jesús Guardiet, M. Àngels Güell Delgado, M. Lourdes Güell Delgado, Rosa Maria Güell Delgado, Santi Güell Labordeta, Santi Güell Tuset, Santiago Guerra, Carlos Guerra, Cristina Guerra, Jesús Guerra, Juan Guerra, María Guerrero Cànovas, Pol Guerrero Tarragó, Marc Guinovart Armengol, Pere Joan Guinovart, Meritxell Guinovart, Montse Guixens Montaner, Max Gusi, Mariona Gusi, Raimon Gusi, Roger Gutiérrez Esteve, Pere 136

Hamudi, Yuda Hervàs Soler, Èric Hervàs Soler, Meritxell Hidalgo, Eva Hill Casanova, Xesca Hill Gumà, Marc Hill, Selma Homs, Francesc Hugas, Antonio Huguet Muniente, Foix Hussin, Nadia Hussin, Roser Ibáñez Bosch, Guillem Ibáñez Olivella, Guillem Ibáñez Olivella, Maite Iniesta, Xavi Isert, Marta Izquierdo, Marc Jansat Ballarín, Berta Jansat Ballarín, Judit Jover, Mireia Kabrons i Kabrones 2008 Kassam, Mateu Kassam, Raim Labordeta Ruiz, Miguel Labordeta Ruiz, Virginia Labordeta Ruiz, Natalia Lahuerta, Ma Antonia Latorre, Teresa Lechago Guerrero, Dídac Lechago Piquet, Lluís Ignasi Lezcano, Yolanda Lladó Cabré, Júlia Llamas Fernández, Caterina Llobet, Gerard Llobet, Sergi Llopart Montserrat, Rosa Llopart, Imma Llopart, Pep Llorach Parés, Laura Lloret, Mar Lloret, Ton Lluba Lluch Ferré, Oriol Lluch Llopart, Xènia Lluch, Joan Lluch, Jordi Lluch, Júlia

López Costa, Carme López Olaya, Vinyet López Pina, Sandra López, Judit López, Marc Lozano Guasch, Joana Mach, Fèlix Mach, Jordi Mach, Quim Madrid, Sergio Malivern, Lídia Mangas, Fina Manresa, Anna Mañé Montané, Àlex Marc i Xavier Marcé, Raimond Margalef Rivero, Núria Marimon Vallespí, Bernat Marimón, Assumpta Marimon, Montserrat Marín, Carles Marta Martí Domingo, Robert Martí Molins, Marina Martí Molins, Núria Martí Rovira, Teresa Martí, Conxita Martí, Esther Martí, Josep Maria Martí, Marta Martí, Mireia Martín Cornellà, Carles Martín Rafecas, Arnau Martín Sans, Dídac Martín, David Martín, Emma Martín, Marc Martínez Campoy, Alba Martínez Crespo, Mireia Martínez Jalland, Leo Martínez Jalland, Max Martínez Raventós, Judit Martínez Rosell, Júlia Martínez, Gil Carlos Martínez, Iñaki Mas, Jordi Mascaró Figuerola, Raimon Mascaró, Enric


Masdeu Monclús, Griselda Masdeu Monclús, Pau Masdeu, David Masdeu, Oriol Masó Ràfols, Xavier Massana Raventós, Mercè Massana Vinyals, Rita Mata, Anna Mata, Carles Mateo Romanos, Ester Mates, Candela Mates, Júlia Mateu, Joana Mateu, Pau Mateu, Rosalia Meda, Carles Medialdea, Montse Medina Albornà, Jenny Mestre, Josep Mestres Bertran, Elvira Mestres Carbó, Aina Mestres, Gemma Mestres, Mariona Mestres, Pau Miguel Santamaria, Luchy Mills Tarmey, Benjamin Mills Tarmey, Noelle Mills, Joe Miquel Benavent, Maria del Mar Miquel, Carme Miracle, Anna Miret Fabré, Assumpta Miró Miranda, Guillem Moisès i Victòria Montané Casanovas, Eulàlia Montané, Eulàlia Monteagudo Torrents, Isaac Monteagudo Torrents, Víctor Montfort Colet, Mireia Montserrat Buyo, Anna Montserrat Oliver, Anna Montserrat Oliver, Elisabet Montserrat, Anna Montserrat, Ismael Montserrat, Jordi Montserrat, Neus Montserrat, Xavi Mora, Marta

Morales Piferrer, Gabriel Morales Piferrer, Vidal Morales, Elena Moreno Baena, Abel Moreno Nadal, Antonio Moreno Azor, Ania Morgades, Sarai Moya Martín, Sergio Mulinari, Núria Muniente, Manel Navarro, Martina Nieto-Márquez, Fran Núñez, Pol Obiols, Èrica Ojeda, Montserrat Ojeda, Raimon Ojeda, Vanessa Olivella Soler, Elisabeth Olivella, Alba Olivella, Mariona Olivella, Nora Olivella, Raimon Oliver Santaneu, Joana Ollè Cols, Enric Ollè Guimerà, Enric Ollè, Mònica Olmos, Inés Olmos, Isa Ortíz Aguilar, Manel Ramon Ortíz Clos, Naila Otin Torné, Biel Padró Andrés, Josep Padullés, Lluís Painous, Rosa Palà Puig, Irene Palau, Joan Palau, Montse Palau, Pere Palomar Mora, Manel Palomar, Josep Manuel Palomar, Sílvia Pané, Miriam Pané, Regina Papaseit, Foix Papaseit, Marc Parellada, Bernat Parellada, Joan Parellada, Lluís

Parellada, Martí Parera, Pep Anton Parera, Xènia Parés Batet, Josep Maria Parés López, Jordi Parés Pujol, Anna Parés, Marc Pareta Acero, Foix Paretas Vidal, Jemi Paretas Vidal, Miriam Paris, Núria Passini, Martina Pavón Serrano, Ainara Payan, Luisa Peña Mestre, Marta Peñafiel Sánchez, Josep Peñafiel, Jordina Peñafiel, Montse Peñafiel, Yeray Perelló, Oriol Pérez Garcia, Mercè Pérez Palau, Lluís Pérez, Gabriel Pérez, Laura Pérez, Pepi Peribáñez Bastardas, Enric Peribáñez Bastardas, Laura Peribáñez Bastardas, Núria Peribáñez del Pozo, Josep Lluís Picón Malivern, Josep Picón, Jesús Picón, Josep Picón, Marc Pinedo, Antonio Pinedo, Idoia Pinedo, Nerea Piqué Kavanagh, Ailis Piquet Ferran, Josefina Piquet Ferran, Mercè Pla Font, Pep Plans, Teresa Pomar, Elisabeth Pons, Maria Pons, Marta Pons, Marta Pons, Sergi Porcà, Conxita Póvez Espino, Santi 137


Padrins de trons 2012. Prats, Carme Prieto, Ferran Puig Ferret, Margarida Puig Soriano, Albert Puig Soriano, Sònia Puig Ventura, Montserrat Puig Vives, Bruna Puig, Núria Pujadó, Vinyet Pujadó, Xavi Pujol Gamundi, Jordi Pujol, Ariadna Pujol, Eric Pujol, Jan Pujol, Júlia Pujol, Laia Pujol, Oriol Pujol, Xavi Queralt, Irene Queralt, Lluc Queraltó, Ester Quintana Orpí, Josep Ràdua Ivern, Marc Rafecas Grau, Emma Rafecas, Arnau Rafecas, Ricard Ràfols Cots, Om Ràfols Olmos, Fèlix Ràfols Solans, Laura Ràfols, Assumpta Ràfols, Fèlix Ràfols, Jaume Ràfols, Magí Ràfols, Marçal Ràfols, Raimon Ramírez, Antonio Raspall, Montse Ravell Marco, Josep Raventós Hill, Joan Raventós Mestres, Júlia Raventós Mestres, Marta Raventós Vinyals, Martí Raventós Vinyals, Ravina Raventós, Gemma Raventós, Xavi Recasens, Gemma Recober Méndez, Hugo Regull Riba, Maria Antònia 138

Regull, Enric Regull, Pere Reverté, Joel Reverté, Pol Revuelta, Guillem Revuelta, Marta Riba, M. Antònia Ribas, Carme Riera Rossell, Isidre Riera, Ramon Ripoll, Dani Rius Llupià, Joana Rius, Joan Rius, Montse Robert, Marina Roca, Francesc Roca, Josep Roca, Pau Rodríguez Valenzuela, Ainhoa Rodríguez Valenzuela, Gisela Rodríguez Valenzuela, Mar Rodríguez, Anna Rodríguez, Mònica Rojano, Laia Rojas, Roser Rojo, Lluc Roma Garcés, Margarita Roman Torres, Albert Roman Torres, Joan Roman Torres, Laia Roman, Carmen Romanos, Montse Romero, Francisco Romeu, Lídia Romeu, Mireia Roqué Paret, Joquim Ros, Núria Rosell Fieschi, Miquel Rosell Perelló, Montse Rosell Suriol, Joan Rosell, Glòria Rosell, Jordi Roser B. i Josep Lluís P. Rovira Batet, Joan Rovira Colomé, Sunta Rovira Rovira, Teresa Rubió, Jaume Ruíz Bernal, Amparo

Ruiz García, Xavi Ruiz Lagarma, Ma Antonia Ruiz, Aureli Ruiz, Josep Ruiz, Rafael Runsó Tuà, Aina Runsó, Cuqui Runsó, Marc Sàbat Gonzàlez, Anna Sabaté, Francesc Sachová, Romtxa Sadurní Balaguer, Joan Sadurní Rabella, Joan Sadurní Ràfols, Gemma Sadurní, Ferran Sadurní, Joana Sadurní, Miquel Sadurní, Montse Salcedo Andújar, Lluís Salcedo Benedicto, Eva Salcedo Benedicto, Lluís Samsó, Bruna Samsó, Mireia Samsó, Pere Sanahuja, Marcel Sánchez Marín, Adrià Sánchez Marín, Clàudia Sánchez Sas, Enol Sánchez Sas, Xana Sánchez Valls, Eva Sánchez, Laia Sánchez, Nil Sánchez-Granados Vallvé, Lluc Sánchez-Granados, Mar Sancho, Daniel Sancho, Pablo Sanjuan, Gina Santacana Torner, Núria Santacana, Aleix Santiesteban, Clara Santís, Laia Santisteban Roncero, Toni Santisteban, Enric Sanz, Martí Sarler, Irene Saumell Hill, Ona Saumell Hill, Pol Schiess González, Elena


Schiess González, Hans Segura Fernández, Ferran Sellarès Colomer, Pilar Sellarès Gil, Míriam Sellarès, Jaume Sellarès, Lluís Sellarès, Mariona Senabre Via, Lourdes Senabre, Aina Senabre, Maria Serrano, Manel Sindreu, Salva Sivill Güell, Montse Sivill Güell, Núria Sol Gallart, Mariona Solà Peñafiel, Gina Solà Peñafiel, Ona Solé Bordes, Joan Solé Méndez, Mar Solé, Aleix Solé, Montse Solé, Paula Soler Font, Tere Soler Soler, Ildefols Soler, Enric Soler, Jaume Soler, Laia Sonet Argemí, Laia Sonet Argemí, Martí Sos, Aina Suárez Serrano, Pol Surià, Remei Tamargo, Àlex Tamargo, Marina Tamarit Bernabéu, Martí Tarmey, Charlotte Tarmey, Danielle Tarmey, Dominique Tarmey, Loic Tarmey, Nicola Tarmey, Zac Tarrida, Adrià Tarrida, Joan Tarrida, Laia Tena González, Eugenia Termens Ayoso, Pol Termens, Josep Tobella Güell, Anna

Tobella Güell, Pep Tobella Miralles, Josep Maria Tobella, Anna Tobella, Pep Tomas Agustín, Sara Tomàs Alari, Siscu Tomas Paredes, Lia Tomàs Paredes, Noa Tomas Torlanda, Anna Tomàs, Francesc Tomàs, Joaquim Torra, Alba Torras Montfort, Joan Torrent, Montserrat Torrents Busquet, Foix Torrents Busquet, Martí Torrents Itarte, Fina Torrents Masqué, Joan Torrents Pareta, Jana Torrents Pareta, Mariona Torrents, David Torrents, Josep Torrents, Sergi Torres Flores, Manuel Torres Torné, Imma Torres Torné, Magda Torres, Anna Maria Torres, Sara Tort Escribà, Núria Travé, Joana Treviño Mascaró, Albert Trias Via, Jordi Trias Vives, Manel Trias Vives, Ramon Tutusaus, Sergi Tuyà, Coque Tuyà2 Uberni Cabeza, Biel Uberni Cabeza, Ireneu Uberni Julià, Clàudia Uberni, Alba Ubillus Ametller, Miquel Udina, Nil Ullate Valls, Pere Joan Ullate, Ginesta Valencia Lozano, Tania Valenzuela, Aleix Valenzuela, Martina

Valenzuela, Mònica Valldosera Guilera, Meritxell Vallès, Anna Vallespí, Isaura Valls Atmetlla, Salvador Valls Figueras, Àngela Valls Pedrol, Jordi Valls, Laia Valls, Oriol Valls, Salvador Vecino Medina, Alba Vecino Medina, Carlos Vecino Pérez, Carlos Velázquez, Anna Vendrell Montané, Lluís Vendrell Montané, Marc Vendrell, Anna Ventades Valgoma, Ivan Ventosa, Judit Vergés, Pep Via Bertran, Fina Via, Arnau Via, Maria Rosa Viadiu Muñoz, Anna Viadiu Muñoz, Jordi Vicente Coloma, Montse Vicente Coloma, Toni Vidal Edo, Jordi Vidal Gallart, Sergi Vidal, Enric Vilella, Antonio Vinyals Florenciano, Queti Vinyals Martín, Guillem Vinyals Torres, Ricard Vinyals, Lluís Virgili, Anna Vives Castaño, Iris Vizcaíno, David Vizcaíno, Fèlix Vizcaíno, Quim Voisin, Iu Voisin, Ot Xavi i Alba Yagüe, Pilar Yuste Roca, Juncal Zafra, Albert Zafra, Núria 139


tronada

140


141


142


143


CRÈDITS

Textos dels balls:

Imma Pulido Fotografia d’arxiu:

Toni Galitó Fotografia dels administradors i els trons:

Toni Galitó i Jemi Paretas Disseny i maquetació:

Judith Antolín Studio www.judithantolin.com Revisió de textos:

Oriol Perelló Impressió:

Gràfiques Voisin Mateu, S.L.


Festa Major 2012 Vilafranca del Penedès