Page 1

Juan Manuel Ferriol Moya

La transició i Espanya fins l’actualitat.

Índex transició

El papel político del Rey Juan Carlos I.

2-3

4-5

6-7

Economía

Governs d’Espanya desde la transició.

8-9

Alguns governs d’Espanya.

10-29

Notícies Actuals

30-31

1


Página 2

La transició i Espanya fins l’actualitat.

Título del artículo interior

Título del artículo interior

Este artículo puede incluir 100-150 palabras. El tema de los boletines es casi interminable. Puede incluir artículos sobre tecnologías actuales o innovaciones en su campo. Quizá desee mencionar las tendencias comerciales o económicas, así como realizar predicciones.

llevar a cabo. Incluya cifras de los beneficios para mostrar el crecimiento de su negocio.

aaaa

Algunos boletines incluyen una columna que se actualiza en cada edición; por ejemplo, los últimos libros publicados, una carta del presidente o un editorial. También puede mostrar el perfil de nuevos empleados, clientes o distribuidores.

Si el boletín se distribuye internamente, puede comentar las mejoras que se van a Título del artículo interior

Este artículo puede incluir 75-125 palabras. La selección de imágenes o gráficos es importante al agregar contenido al boletín. Piense en el artículo y pregúntese si la imagen mejora el mensaje que intenta transmitir. Evite seleccionar imágenes que parezcan estar fuera de contexto. Microsoft Publisher incluye miles de imágenes predise-

ñadas que puede importar a su boletín, además de herramientas para dibujar formas y símbolos. Una vez elegida la imagen, colóquela cerca del artículo. Asegúrese de que el pie de imagen está próximo a la imagen.

2


Página 3

La transició S’iniciaria amb la mort del

nova Llei Fonamental, la

trant en vigor el 29 de

general Franco, el 20 de

vuitena, la Llei per a la Re-

desembre. A principis de

novembre de 1975. El deno-

forma Polí4ca que, no sense

1981 va dimi4r Adolfo Suá-

minat Consell de Regència

tensions, va ser finalment

rez a causa del distancia-

va assumir, de forma transi-

aprovada per les Corts i

ment amb el Rei ia les pres-

tòria, les funcions de la Di-

sotmesa a referèndum el

sions internes del seu par4t.

recció de l'Estat fins al 22 de

dia 15 de desembre de

Durant la celebració de la

novembre, data en la qual

1976. Com a conseqüència

votació

és proclamat rei davant les

de la seva aprovació pel

Diputats per triar com a

Corts i el Consell del Regne

poble espanyol, aquesta llei

successor a Leopoldo Calvo-

Joan Carles I de Borbó. El

es va promulgar el 4 de ge-

Sotelo es va produir el cop

Rei va confirmar en el seu

ner de 1977. Aquesta norma

d'Estat dirigit per Antonio

lloc al President del Govern

contenia la derogació tàcita

Tejero, Alfonso Armada i

del règim franquista, Carlos

del sistema polí4c franquis-

Jaime Milans del Bosch, en-

Arias Navarro. No obstant

ta en només cinc ar4cles i

tre d'altres. El cop, conegut

això, aviat es manifestaria la

una

com 23-F, va fracassar.

dificultat de dur a terme

cions

reformes polí4ques sota el

Aquestes eleccions es van

seu Govern, el que produiria

celebrar finalment el dia 15

un distanciament cada ve-

de juny de 1977. Eren les

gada major entre Arias Na-

primeres eleccions demo-

varro i Joan Carles I. Final-

crà4ques des de la Guerra

ment el President del Go-

Civil. Unió de Centre Demo-

vern va presentar la seva

crà4c resultar el par4t més

dimissió al rei el dia 1 de

votat encara que no va

juliol de 1976. Arias Navarro

aconseguir la majoria abso-

seria rellevat en el seu

luta i va ser el par4t enca-

càrrec per Adolfo Suárez,

rregat de formar govern. A

qui s'encarregaria d'entau-

par4r d'aquest moment va

lar les converses amb els

començar el procés de cons-

principals líders dels dife-

trucció de la Democràcia a

rents par4ts polí4cs i forces

Espanya i de la redacció

socials, més o menys legals

d'una nova cons4tució. El 6

o tolerades, de cara a ins-

de desembre de 1978 es va

taurar un règim democrà4c

aprovar en referèndum la

a Espanya. El camí u4litzat

Cons4tució Espanyola, en-

convocatòria

d'elec-

democrà4ques.

al

Congrés

dels

Adolfo Suarez.

Les tensions internes de la UCD provocarien la seva desintegració al llarg de 1981 i 1982. El segment democris4à acabaria integrant-se amb Aliança Popular, passant així a ocupar la

Leopoldo CalvoSotelo bustelo

franja de centre-dreta. D'altra banda, els membres més pròxims a la socialdemocràcia s'unirien a les files del Par4t Socialista Obrer Espanyol (PSOE).

va ser l'elaboració d'una 3


El paper polític del Rei Joan Carles I La mort de Franco va conver-

d'involució.

4r l'endemà passat, el 22 de

La realització d'aquest pro- ruptura legal amb el règim jecte exigia que l'oposició franquista per passar direc-

novembre de 1975, a Joan Carles de Borbó a rei, proclamat com a tal en virtut de la

Juan Carles I

junta. Aquesta defensava la

controlés als seus par4daris tament a un Estat demoper evitar qualsevol provoca- crà4c.

Llei de la Successió en la Pre-

ció i que l'exèrcit no caigués Torcuato Fernández Miran-

fectura de l'Estat. Fins llavors,

en la temptació d'intervenir da, expresident interí del

el príncep s'havia man4ngut

en el procés polí4c i intentés govern el 1973, professor de

en un discret segon pla se-

salvar les estructures fran- Dret Polí4c de Joan Carles I,

guint les pautes marcades

quistes. En aquesta doble par4dari de reformar les

per Franco. Però la desapari-

direcció es va moure l'actua- Lleis Fonamentals del Movi-

ció del general anava a per-

ció polí4ca de Joan Carles i ment mitjançant les seves

metre a Juan Carlos facilitar,

els

com a rei d'Espanya, la im-

dors.Davant la nova etapa arribar així a la democràcia

plantació d'un sistema polí4c

històrica que s'obria, hi havia evitant buits legals. En pa-

democrà4c al país. Aquest

tres postures clarament dife- raules del propi Fernández

projecte comptava amb am-

renciades:

plis suports dins i fora d'Espanya: els països occidentals, un sector important del capitalisme espanyol i internacional, la gran majoria de l'oposició al franquisme i una part creixent del propi règim franquista.

seus

col

·

labora- pròpies

disposicions

per

Miranda, es tractava d'anar

Els par4daris del règim fran- "de la llei a la llei a través de quista (coneguts com ultres o la llei". el búnker), defensors del Joan Carles va començar a manteniment de la legalitat regnar sense sor4r de les franquista, o com a molt, de vies de la legalitat franquisla seva actualització. Malgrat ta. Així, va jurar fidelitat als el seu escàs suport social, Principis del Moviment, va dominaven l'exèrcit i un òr- prendre possessió de la co-

Tanmateix, la transició va

gan fonamental dins de l'or- rona davant les Corts fran-

haver de superar les resistèn-

ganització de l'Estat, el Con- quistes i va respectar la Llei

cies

sell del Regne.

generades pel propi

règim, en un marc de tensions causades per grups radicals d'extrema esquerra i grups franquistes de extrema dreta. Aquests úl4ms, a més, comptaven amb un suport considerable dins de l'exèrcit. Tals grups amenaçaven amb deteriorar la situació polí4ca

Orgànica de l'Estat de 1966

L'oposició democrà4ca, orga- per al nomenament del seu nitzada primer en dues asso- primer Cap de Govern. No ciacions de par4ts polí4cs, la obstant això, ja en el seu Junta Democrà4ca d'Espanya discurs davant les Corts es i la Plataforma de Convergèn- va mostrar obert a una cia Democrà4ca, que van transformació del sistema acabar fusionant-se en l'asso- polí4c espanyol. ciació

Coordinació

Demo-

crà4ca, coneguda com Plata-

en excés, iniciant un procés 4


5


Economía La crisi econòmica, iniciada

tecnologia,

mal

ubicats

da o el diner negre, i es va

Això

en part per factors interns i

geogràficament i escassos

crear l'Impost de Valor Afe-

desembocar en una reei-

externs com la crisi del petro-

de compe44vitat enfront

git (IVA) comú a la resta de

xida vaga general contra

li de 1973, reac4vada el

dels productes europeus i

països europeus, va aug-

el govern del PSOE el 14

1979, havia creat una situa-

asià4cs. En els primers mo-

mentar la pressió fiscal so-

de desembre de 1988

ció de recessió industrial,

ments, l'ajust va incremen-

bre les rendes del treball i

amb els dos principals

amb fàbriques o maquinària

tar el tancament de fàbri-

del capital per tal d'aconse-

sindicats al cap,

obsoletes i sectors industrials

ques i l'acomiadament de

guir més recursos i sanejar

deficitaris. Per al treballador

treballadors,

CCOO.

suposava l'atur (fins al 20% el

descontentament

1985), la pujada conOnua

contra un govern socialista

dels preus (fins al 25% anual

que actuava, en principi,

d'inflació).

contra els interessos de la

La reconversió industrial es

classe obrera.

va aplicar a la indústria naval,

La reforma fiscal va perse-

la siderúrgia i la indústria

guir l'economia submergi-

creixent

el

finalment

va

UGT i

l'Estat.

social Per controlar la inflació, el govern va restringir la circulació de capital, amb alts 4pus d'interès bancari, i va moderar el creixement salarial.

tèx4l, sectors desfasats en

6


7


8


Governs d’Espanya des de la transició. Cap d'estat: Francisco Franco Bahamonde - 1936 Francisco Franco Bahamonde

- 1973 Luis Carrero Blanco - 1973 Torcuato Fernández Miranda - 1974 Carlos Arias Navarro

Cap d'estat: Joan Carles I - 1975 Carlos Arias Navarro - 1976 Fernando de San4ago i Díaz de Mendívil - 1976 Adolfo Suárez González - 1981 Leopoldo Calvo-Sotelo Bustelo - 1982 Felipe González Márquez - 1996 José María Aznar López - 2004 José Luis Rodríguez Zapatero - 2011 Mariano Rajoy

Francisco Franco Bahamonde

Carlos Arias Navarro

Torcuato Fernández Miranda

Luis Carrero Blanco

Fernando de San'ago y Díaz de Mendívil

Adolfo Suárez González Leopoldo Calvo-Sotelo Bustelo

José Luis Rodríguez Zapatero

Felipe González Márquez

Mariano Rajoy

José María Aznar López 9


Goberns més destacats d’Espanya Francisco Franco Bahamonde Es coneix com dictadura de Franco,

realitzar en el marc d'una polí4caoficial

que desigual, el nivell de vida de

règim de Franco, dictadura de Fran-

de no bel · ligerància, va conduir a

la majoria de la població, que va

cisco Franco o dictadura franquista

l'aïllament internacional després de

formar una classe mitjana fins

al període de la història d'Espanya

la

el

llavors gairebé inexistent. El ni-

corresponent amb l'exercici pel ge-

1945, promogut pels aliats en el si de

vell de llibertat personal i polí4-

neral Francisco Franco Bahamonde

la recentment creada ONU. Als anys

ca no va augmentar de la mateixa

o el cabdill de la prefectura de l'Es-

50, en el marc de la Guerra Freda la

manera.Van

tat i amb el desenvolupament del

posició geogràfica d'Espanyai la seva

mençar les mobilitzacions d'oposi

franquisme, això és des del final de

dictadura

ció a la dictadura per part de tre-

la Guerra Civil Espanyola el 1939,

bar conver4nt en estratègics per a Es-

balladors

fins la seva mort i successió el 1975.

tats

els

El rei Joan Carles I va ser el suc-

En els anys 40 la dictadura militar es

seus

la

cessor designat per Franco per a

va afermar mitjançant la repressió-

Unió Soviè4ca. L'aliançad'Espanya amb

laPrefectura de l'Estat, ia la seva

polí4ca i econòmica dels opositors i

els Estats Units va acabar amb l'aïlla-

mort

va mantenir una polí4ca econòmica

ment

va

els Principis del Moviment Nacio-

basada en l'autarquia, provocada

obrir

l'economia.

No

obstant

nal des4nats a perpetuar la dicta-

per la Segona Guerra Mundial, en

això

aquesta

va

que-

què la dictadura franquista va te-

dar

per

darrere

això es va basar en ells per pro-

nir

de

de

moure el Referèndum per a la

a l'Alemanya nazimitjançant l'envia

les democràcies europees, que a la

ReformaPolí4ca. El seu resultat,

ment de la Divisió Blava, un cos de

guerramundial havien pa4t desas-

94% a favor de la reforma, va

voluntaris que va serviren l'exèr-

tres similars al de la guerra civil espan-

iniciar la Transició Espanyola cap

cit alemany contra la Unió Soviè4ca.

yola. En els anys 60 i principis dels

a la democràcia parlamentària.

Aquesta connivència i col · labora-

70, el desarrollisme econòmic va millo-

una

par4cipació

favorable

ció amb les potències de l'Eix, tot i

derrota

de

les

militar

mateixes

es

Units aliats

van

i

europeus

davant

internacional

defini4vament les

aca-

i

economies

dura

co-

i

va

estudiants.

jurar

franquista.

No

acatar

obstant

rar de manera notable, encara

"A mí la Prensa siempre me ha tratado bien". "Cuando se lucha en las trincheras como se lucha, cuando se muere en los frentes como se muere, cuando se defiende a España como la defienden Falangistas, Requetés y Soldados, hay una Raza y hay un Pueblo."

10


11


12


Carlos Arias Navarro Carlos Arias Navarro, pri-

oferir als Estats Units per

Entre aquestes cal destacar

sistència a preservar el

mer marquès d'Arias Na-

entrar en guerra contra

el cas Añoveros i l'execució

llegat del dictador en una

varro (Madrid, Espanya,

Portugal en el cas que es

de Salvador Puig An4ch,

societat que reclamava

11 de desembre de 1908 -

asentes a Lisboa un govern

que van 4rar per terra qual-

públicament la normali-

ibídem, 27 de novembre

de esquerres. La seva tas-

sevol credibilitat aperturis-

tzació democrà4ca, van

de 1989), va ser un polí4c

ca es va estendre durant

ta. El final de l'any 1975 va

propiciar finalment el seu

espanyol de la dictadura

dos governs, fins al 1976,

ser una successió d'esdeve-

cessament. L'1 de juliol de

franquista. En alguns cer-

quan va ser subs4tuït per

niments

de

1976, després d'una tensa

cles de l'Oposició an4fran-

Adolfo Suárez. En el pri-

setembre,

Verda,

reunió amb el rei, Arias

quista se li deia El Carnice-

mer, l'úl4m govern de

malal4a i mort de Franco)

Navarro va presentar fi-

rito de Màlaga, pel seu

Franco, va donar signes

que van posar en evidència

nalment la seva dimissió.

paper en la repressió a

d'obertura del règim, pel

les seves grans limitacions.

El 2 de juliol de 1976 es li

Màlaga durant la Guerra

que

el

Mort el dictador, el rei Joan

va concedir el Otol de

Civil Espanyola.Poc des-

«esperit del 12 de febrer»,

Carles I va dipositar la seva

Marquès d'Arias Navarro

prés, l'assassinat del presi-

però les pressions de l'a-

confiança en el primer go-

amb Grandesa d'Espanya.

dent del govern, l'almirant

nomenat "búnquer", nom

vern que va formar i presi-

Carrero Blanco, va possibi-

amb què es designava als

dir les primeres reformes.

litar el seu nomenament

sectors més conservadors

Arias Navarro va mancar

com a president del go-

de la dictadura, van frus-

del lideratge necessari i es

vern, càrrec al qual va

trar ràpidament aquesta

va

accedir gràcies a la seva

tempta4va.

superat per aquells minis-

proximitat a la família del

La seva acció de govern va

tres de major empenta,

dictador, el que li va per-

estar esquitxada per vacil ·

sobretot Fraga i Areilza. Les

metre

una

lacions que li van impedir

seves conOnues desafec-

situació favorable respec-

afrontar amb decisió les

cions al ritme i intensitat

te a la resta de candidats a

dificultats d'aquell temps.

dels canvis i la seva in-

garan4r-se

va

anomenar

(execucions

veure

Marxa

conOnuament

la successió. El 1975, es va

«Españoles... Franco ha muerto».

13


Adolfo Suárez González Va ser Torcuato Fernández Miran-

Elaboració d'una Llei per a la Re-

da, com a president del Consell del

forma Polí4ca que, un cop apro-

Regne, qui va aconseguir que en la

vada per les Corts i pels espanyols

nova terna de candidats a la presi-

en referèndum, permetria obrir

dència del govern entrés Adolfo

un procés cons4tuent per implan-

Suárez González ia ell li correspon-

tar a Espanya un sistema de de-

dria realitzar una operació polí4ca

mocràcia liberal.

d'evident dificultat: convèncer els

Convocatòria d'eleccions demo-

polí4cs del sistema franquista ins-

crà4ques abans del 30 de juny de

tal · lats a les Corts perquè des-

1977.

mantellessin aquest sistema. D'aPer aconseguir-ho, Suárez havia questa manera es respectava forde convèncer a l'oposició perquè malment la legalitat franquista i es entrés en el seu joc ia l'exèrcit vorejava, en la mesura possible, el perquè no interrompés el procés, perill d'una intervenció de l'exèrcit a més, havia de controlar la situaen el procés de transició. ció al País Basc que s'estava fent Del nou govern es autoexcloure

insostenible

Fraga i Areilza, mentre que la re-

malgrat tot, el projecte de Suárez

presentació militar va romandre

es va anar aplicant sense dila-

invariable. Diversos dels nous mi-

cions entre juliol de 1976 i juny

nistres pertanyien ja a associacions

del següent año.s es va mostrar

polí4ques emparades per la nova

obert a una transformació del

llei. Adolfo Suárez va presentar el

sistema polí4c espanyol.

per

dies.

Però,

6 de juliol per televisió un programa polí4c molt clar basat en dos punts:

”El futuro no está escrito, porque sólo el pueblo puede escribirlo.”

14


15


Felipe González Márquez Després dels resultats ob4nguts per

En les eleccions de 1986 va mantenir la

part del PSOE en les eleccions del 28

majoria absoluta amb 184 diputats.

d'octubre de 1982, en què Felipe González va obtenir el 48,11% dels sufragis i 202 diputats, sent aquesta la primera majoria absoluta d'un par4t a la demo-

En les eleccions de 1989 el PSOE es va quedar a un diputat de la majoria absoluta, amb 175 escons (la meitat exacta del Congrés).

cràcia a Espanya , a més d'ocupar la xifra més alta de diputats fins ara, va ser elegit president del Govern espanyol pel Congrés dels Diputats, i va encapçalar un govern amb Alfonso Gue-

En les eleccions de 1993 va aconseguir 159 escons, 16 menys que en el 89, encara que va guanyar els comicis en obtenir 18 més que el PP (que va obtenir 141).

rra de vicepresident. Aquest èxit va

En les eleccions de 1996 va perdre 18

suposar que per primera vegada des

diputats respecte a les del 93, amb 141

de les eleccions generals de 1936, un

diputats, sent aquesta vegada el guanya-

par4t d'esquerres havia de formar

dor dels comicis el PP. La diferència va ser

govern. A més, segons molts historia-

de poc més d'un 1%, sent d'aquesta for-

dors, va culminar el període conegut

ma els resultats electorals més ajustats de

com la transició espanyola iniciant-se

tots els comicis celebrats a Espanya fins

la II Legislatura. Felipe González va

llavors.

guanyar també les eleccions de 1986, 1989 i 1993, i després de perdre per la mínima les de 1996 es re4ra de la primera línia polí4ca:

16


"El socialismo puede ser definido en grandes líneas como la profundización del concepto de la democracia."

"Yo, ante todo, soy socialdemócrata".

17


18


Primera legislatura

José María Aznar López

(1996-2000) En la primera legislatura

va reduir l'atur (de més del assassinats,

d'Aznar el seu govern va ob-

20% l'any 1996 a prop de altres, del regidor del PP Gre-

tenir la majoria simple per la

l'11% el 2003), es va mantenir gorio Ordóñez, el segrest i

qual cosa hagué de comptar

la inflació dintre dels marges posterior assassinat del tam-

El 1999 l'euro va ser introduït

amb el suport per a la seva

marcats per la Unió Europea i bé regidor popular Miguel

a Espanya, malgrat el temor

inves4dura dels par4ts nacio- es van sanejar els comptes Ángel Blanco i de polí4cs del nalistes catalans i bascos, CIU públics per primera vegada PSOE. El 1998 ETA va declarar

anys enrere que Espanya no

i PNB, i del seu par4t illenc

des del retorn de la demo- una treva, que va ser aprofi-

de convergència introduïdes

aV Coalició Canària, el que va

cràcia a Espanya. Seguint les tada pel President per orde-

per la Unió Europea. Això va

ma4sar molt la seva polí4ca.

idees liberals econòmiques nar contactes amb l'organi-

ser considerat un important

amb les quals havia arribat al tzació tenint una primera

èxit per Aznar i el seu govern.

poder, part d'aquest creixe- reunió a la ciutat de Zuric

El PP també va considerar

ment econòmic es va fer (Suïssa) i modificant la seva

com èxit la conOnua baixada

mitjançant una polí4ca de polí4ca de dispersió dels te-

de l'atur (encara que seguia

priva4tzacions de serveis pú- rroristes, acostant al País

sent el més alt de la UE. A

blics.Entre 1996 i 1999 es va Basc a uns 135 presos. No

finals de 1999 el PSOE va dan-

procedir a la plena integració obstant això, les converses

yar la reputació d'eficàcia del

d'Espanya en l'estructura mili- fracassaren i ETA trencà la

govern quan va revelar que el

tar de l'OTAN i en la Unió Eu- treva, denominada pel minis-

nombre de funcionaris d'alt

ropea, tenint el país una ma- tre de l'Interior Jaime Mayor

rang s'havia incrementat en

jor projecció internacional.

Oreja com la "treva-parany",

un 15% des del passat any,

el qual sempre havia descon-

malgrat les promeses del PP

fiat de la treva sostenint que

d'eliminar part de la buro-

era només l'adquisició d'un

cràcia.

La seva polí4ca va estar dominada per una reeixida agenda econòmica, afavorida per la bonança internacional, amb ajustaments pressupostaris per tal d'assolir el dèficit zero, i amb l'objec4u de complir els criteris de convergència amb l'euro. Sota el seu govern l'economia espanyola va mostrar una força

considerable al créixer més Respecte a la polí4ca an4teràpid que la de molts altres rrorista, el seu govern s'hagué països europeus, donat el d'enfrontar a les majors masbaix nivell del que par4a. Es sacres comeses per ETA i als

d'entre

molts

perdent a causa de la forta persecució policial.

assoliria complir les polí4ques

temps per a poder recuperar la infraestructura que venia

"¡Váyase señor González, váyase!"

"La Moncloa es inhabitable para una familia normal".

19


Segona legislatura (2000-2004)

En les eleccions generals de

llint-se així de l'èxit econòmic milions de llocs de treball da pels sindicats com un aug-

2000 el PP tornà a ser la

aconseguit pel seu govern. entre 1996 i 2004. No obstant ment de la diferència entre

força més votada. Va acon-

No obstant això, alguns sec- això aquesta situació d'èxit classes i de la pèrdua de poder

seguir la majoria absoluta

tors de l'oposició van defen- econòmic no quedà exempta adquisi4u

en ambdues càmeres, pel

sar que les bases econòmi- de crí4ques. Els sindicats es situació es va aguditzar amb

que no va haver de pactar

ques ja havien estat anterior- queixaren que l'ocupació s'es- l'arribada de la nova moneda,

amb els par4ts nacionalis-

ment assentades per la ges4ó tava conver4nt en precària a amb la qual les pujades de

tes, com havia fet el 1996 i

del ministre Pedro Solbes en causa de la "flexibilitat labo- preus es van fer paleses (igual

va poder desenvolupar la

l'úl4m govern de Felipe Gon- ral"

seva polí4ca sense inter-

zález i que la bonança no «contractes precaris», i de la peus). Aquest mateix any el

ferències externes.

afectava a la butxaca dels "moderació salarial". Era una govern va decidir canviar la

Els majors assoliments del

ciutadans si no tot el contrari. polí4ca basada per tant en la manera de comptabilitzar l'ín-

PP al llarg d'aquesta segona

A la segona legislatura va teoria que amb menys costos dex d'inflació, adequant-se a les assolir pactes amb el PSOE en per als empresaris a l'hora normes europees, amb el que

legislatura foren l'estabilitat ins4tucional, atès que no havia oposició real d'altres

dels

generalitzada.

La

anomenats que en la resta de països euro-

matèria an4terrorista com el d'efectuar contractes i aco- les dades reflec4des van pacte an4terrorista que va miadaments s'agilitaria la desembocar en una pèrdua de

a l'euro i una bonança

permetre, entre d'altres, la creació d'ocupació. El resultat poder adquisi4u de la majoria promulgació de la Llei de nega4u va ser una major de pensions fixes així com del

econòmica que contrastava

Par4ts

par4ts, la inserció d'Espanya

amb les crisis que es van

conseqüent eventualitat en el treball, salari mínim interprofessional i mentre que el posi4u fou molts altres percepcions subjeil·legalització de Batasuna.

veure sumits altres països

La legislatura es va caracteri-

europeus. El propi Aznar va

tzar

fer famosa la seva expressió, moltes vegades repe4da,

España

va

bien

("Espanya va bé") enorgu-

i

la

efec4vament una disminució ctes a barem estatal.

de l'índex d'atur. Per a un José Manuel Durão Barroso, ciutadà de classe mitjana una Tony Blair, George W. Bush i econòmiques, una baixada en gran quan4tat de béns de José María Aznar a la Cimera de els impostos directes i una consum habitual pujaven de les Açores important creació d'ocupapreu, cosa que fou interpretació, que va ascendir als cinc per

les

reformes

20


21


A par4r de 2002 es va produir un

Vladímir Pu4n.La majoria d'aquests de l'accident del Yak-42 a Turquia el

gran desgast del Govern a causa de

problemes

una gran agitació polí4ca i social

atribuïts per l'oposició a una falta de ques des de l'oposició.

entorn de certes qües4ons: la con-

diàleg amb la resta de les forces polí- Al febrer de 2004 José María Aznar 4ques, fet rebutjat diverses vegades va pronunciar un discurs al Capitoli

flic4vitat laboral, incloent una vaga general el 2002, el decret de reforma universitària (LOU), l'aplicació del Pla Hidrològic Nacional (PHN), la ges4ó de

l'accident

del

petrolier

"Pres4ge" (que va provocar una marea negra a les costes gallegues i cantàbriques). També rebé crí4ques ciutadanes pel seu recolzament a George Bush i Tony Blair, a pesar de la important mobilització en contra de la intervenció armada, en l'ocupació de l'Iraq amb el pretext de la possessió, per part del règim de Saddam Hussein, d'armes de destrucció massiva, de tenir vincles amb Al Qaeda i

eren

sistemà4cament 2003 li van reportar abundants crí4-

per membres del govern que van dels Estats Units d'Amèrica durant assenyalar que Aznar va intervenir el seu quinzè viatge oficial a aquest un total de 395 vegades al Parlament país. Durant el discurs va posar en els seus vuit anys de president, èmfasi en l'aliança amb aquest país moltes més que les 91 vegades en els en la lluita contra el terrorisme. 13 anys de Felipe González[1] i el Després del canvi de govern es va govern d'Aznar va contestar a 157 fer públic que s'havia contractat, a preguntes en Ple, moltes més que través del Ministeri d'Afers Extealtres presidents en altres legislatu- riors, l'agència d'advocats Piper res. També fou cri4cada la polí4ca Rudnick per a desenvolupar tasques sud-americana del govern Aznar, de pressió en favor de la concessió amb clares mostres d'oposició al de la medalla del Congrés dels EUA president de Cuba Fidel Castro i el a Aznar per una suma de 2 milions president de Veneçuela Hugo Chá- de dòlars. El PP va argumentar que vez. Aquest úl4m arribà a acusar a havia estat contractada per a defen-

fortament contestades per alguns

Aznar d'estar entre els dirigents in- sar els interessos econòmics i diternacionals que van voler donar un plomà4cs d'Espanya, seguint una cop d'estat contra ell. pràc4ca habitual a Washington DC i

polí4cs com el president francès

Fallades en la planificació en les in- iniciada pels governs socialistes.

Jacques Chirac, el Canceller alemany

fraestructures, com és el cas de l'AVE

Gerhard Schröder i el President rus

entre Madrid i Lleida, i en la ges4ó

de ser un perill imminent per a la humanitat; acusacions que van ser

22


"Yo soy el milagro."

"He autorizado contactos con el Movimiento de Liberaci贸n Nacional Vasco."

23


José Luis Rodriguez Zapatero Durant la presidència de Rodrí-

2004.

2006

guez Zapatero, s'han abordat

El 17 d'abril de 2004 el Presi-

Durant l'any 2006 s'aproven els

especialment les polí4ques so-

dent del Govern, José Luis Ro-

estatuts valencià i català en el Ple

cials. S'ha legalitzat el matrimoni

dríguez Zapatero, va prometre

del Congrés dels Diputats.

entre persones del mateix sexe,

el seu càrrec davant SM el Rei.

Entre les lleis que han estat font

30 la Llei contra la violència de

A finals del mateix mes Rodrí-

de controvèrsies durant la legisla-

gènere, 31 la Llei de la Depen-

guez Zapatero, va comparèixer

tura, destaca la Llei que regula el

dència (ajudes per a famílies

davant el Ple del Congrés dels

cànon digital. Aquesta llei va ser

amb persones dependents al seu

Diputats per informar de les

reformada el 22 de juny de 2006.

càrrec), 32 s'ha modificat la llei

raons i l'abast de la seva deci-

El Congrés va aprovar (amb cap

del divorci per eliminar traves,

sió d'adopció de les mesures

vot en contra i l'única abstenció

33 s'han modificat diferents es-

necessàries per al retorn a Es-

d'ERC i PNB) la reforma de la Llei

tatuts d'autonomia, entre ells

panya de les tropes espanyoles

de Propietat Intel · lectual que

l'andalús i el català, sent aquest

des4nades a l'Iraq.

regula el cànon digital, per la qual

2005

els compradors finals hauran de

Durant el 2005, es va procedir

pagar un cànon a les en4tats de

als diferents referèndums a

ges4ó de drets d'autor pels su-

Europa sobre l'acceptació o no

ports digitals idonis per gravar i

de la Cons4tució Europea. El

reproduir arxius, és a dir, CD i

11 de gener, el Ple del Congrés

DVD, però també reproductors

dels Diputats, per unanimitat,

MP3,

autoritza la celebració d'un

mòbils, impressores i càmeres

referèndum consul4u sobre la

digitals. Els discs durs i les conne-

ra4ficació del Tractat pel qual

xions ADSL romanen lliures de

s'estableix una Cons4tució per

pagament

úl4m probablement el que més polèmica va suscitar. També s'ha realitzat la regulació dels estudis universitaris per adequar-los al procés de Bolonya. Cal destacar que s'ha incrementat el salari mínim, s'ha establert la Llei per a la igualtat efec4va entre dones i homes, la Llei an4tabac, ha hagut una gran regularització dels immigrants, i s'ha pretès la reforma de la Cons4tució en quatre

targetes

de

memòria,

a Europa.

punts.

«Para mí, la patria es la libertad».

"No pretendo ser un gran líder, prefiero ser un buen demócrata."

24


25


26


2007

2009

2010

L'execu4u de Zapatero va aconseguir

El 7 d'abril de 2009, Zapatero feia pú-

Zapatero i Mariano Rajoy després

estar per davant en els sondejos de vot

blica en un roda de premsa convocada

d'una trobada entre tots dos rea-

realitzats pel CIS, i en les enquestes

per a l'ocasió una remodelació del Go-

litzat el 5 de maig de 2010 al Pa-

d'opinió dels diferents mitjans de co-

vern per la qual Pedro Solbes abando-

lau de la Moncloa.

municació durant tota la legislatura.

nava la Vicepresidència Segona del

Des del 1 de gener de 2010, Es-

Només en alguns sondejos s'arribava al

Govern i el Ministeri d'Economia i Hi-

panya va governar durant 6 me-

"empat tècnic", però a mesura que

senda d'Espanya sent subs4tuït per

sos fins al 30 de juny, la Presidèn-

s'apropaven les eleccions generals de

Elena Salgado, que al seu torn abando-

cia de la Unió Europea de torn, el

2008 s'estrenyia el marge entre PSOE i

nava el Ministeri d'Administracions

president de torn va ser Rodrí-

PP.

Públiques. Així mateix Ángeles Gonzá-

guez Zapatero juntament amb el

Eleccions generals de 2008.

lez Sinde subs4tuïa César Antonio Moli-

president permanent de la UE,

na Sánchez al capdavant del Ministeri

Herman Van Rompuy.

Campanya electoral.

de Cultura, José Blanco López a MagdaEls sondejos d'intenció de vot del CIS, per al mes de gener atorgaven al PSOE un avantatge de 1,5% sobre el Par4t Popular.50 Zapatero seguia sent el polí4c més ben valorat, seguit de Gaspar Llamazares i Mariano Rajoy.

2011

lena Álvarez Arza al capdavant del Ministeri de Foment, Ángel Gabilondo Pujol a Mercedes Cabrera Calvo-Sotelo al capdavant del Ministeri d'Educació, Polí4ca Social i esport i Trinidad Jiménez a Bernat Soria Escoms al capdavant

El 21 de febrer va començar la campan-

del Ministeri de Sanitat i Consum. Tam-

ya electoral, 51 Zapatero va començar

bé s'incorporava al Govern el fins a

la campanya celebrant diversos actes,

aquest moment President de la Junta

sent destacable el mí4ng esdevingut el

d'Andalusia Manuel Chaves com a vice-

6 de març al Palau Sant Jordi, omplint

president tercer i Ministeri de Polí4ca

l'aforament de 18.000 persones, amb la

Territorial.

L'any 2011 va arrencar amb la posada en vigor de la nova llei an4tabac, que per primera vegada prohibia fumar a tots els espais públics i d'oci tancats, com bars, restaurants i discoteques.El 30 de desembre, el nou Govern de la nació presidit per Mariano Rajoy, va condecorar a Zapatero amb el collaret de l'Ordre d'Isabel la Catòlica i va atorgar una altra

presència de l'expresident Felipe Gon-

sèrie de condecoracions a la tota-

zález.

litat dels ministres del seu úl4m gabinet.

"La igualdad entre sexos es más efec'va contra el terrorismo que la fuerza militar"

"Si vivimos juntos, juntos debemos decidir."

27


Mariano Rajoy En les eleccions generals del 20 de novembre de 2011

sures an4crisi i va anunciar un dèficit públic del 8% o

per al Parlament de la X Legislatura, el Par4t Popular

superior a aquest. De les mesures an4crisi, cal desta-

va resultar vencedor amb una majoria absoluta de 186

car, la pujada de l'IRPF (d'una manera temporal, 2012

escons. El resultat va conver4r a Rajoy, candidat a pre-

-2013) entre un 0,75% i un 7% i la de l'IBI, entre el 4%

sident del Govern com a cap de llista per Madrid, en

i el 10%. A més, també es man4ndria l'increment del

virtual president del Govern d'Espanya, el sisè del pe-

pagament fraccionat de l'Impost de Societats per a

ríode democrà4c començat el 1977.

grans empreses. Per dur a terme un reducció de la

Va ser designat president pel Congrés dels Diputats el

despesa.

dia 20 de desembre de 2011 i va prendre possessió del càrrec l'endemà. Immediatament després de jurar el càrrec davant el rei Joan Carles I, el president va anunciar la composició del gabinet, els membres van jurar o van prometre els seus càrrecs l'endemà. El 30 de desembre, el nou Govern va aprovar les primeres me-

"...como Dios manda." "Hasta un niño sabe que donde no hay no se puede sacar. Para prometer dinero a los jubilados hay que saber primero generar dinero, y después no malgastarlo"

28


29


NoMcies actuals Rajoy defiende la reforma para evitar “tres millones de despidos” "Som aquí per resoldre problemes, no per discu4r ni barallar-nos amb ningú", diu. "Hem de prendre decisions, tenir coratge, ser valents, tot és compa4ble".

UGT, CCOO i CIG es reuniran per preparar la vaga Les tres centrals coincideixen que seria "un sense sen4t" anar per separat ja que defensen "els mateixos drets".

Rubalcaba denuncia que el PP vol culpar ara als treballadors de la crisi

30


La pèrdua del PSOE atorga al PP majoria absoluta a Andalusia Arenas conseguiría el 47% de los votos y la mayoría absoluta con 59 diputados. Griñán se desploma y puede perder hasta 15 escaños.

PP i IU intenten captar el vot dels socialistes "avergonyits" Griñán reclama el suport de tot l'electorat d'esquerres i sosté que el canvi que demana el PP és "el retrocés"

Els ingressos fiscals quadraran els comptes El Govern estudia mesures per elevar la recaptació de l'impost de societatsi an4cipar el cobrament d'altres tributs per complir amb el dèficit impost per Brussel · les

31


Opinió personal

Aquest treball ha estat moltenriquidor en información ja que moltes coses del treball no les savia.També m’ha agradat molt cercar els goberns de alguns poli4cs i saber més d’ells, ja que alguns varen ser molt importants. Ha estat molt interesant fer aquest treball però ha estat un poc diVcil trovar el programa per fer-lo.

32


BibliograďŹ a 16-3-012 hbp://es.wikipedia.org/wiki/Jos%C3%A9_Luis_Rodr%C3%ADguez_Zapatero hbp://es.wikipedia.org/wiki/Jos%C3%A9_Mar%C3%ADa_Aznar 17-3-012 hbp://es.wikipedia.org/wiki/Adolfo_Su%C3%A1rez hbp://es.wikipedia.org/wiki/Mariano_Rajoy 17-3-012 hbp://es.wikipedia.org/wiki/Mariano_Rajoy#Carrera_pol.C3.AD4ca hbp://es.wikipedia.org/wiki/Felipe_Gonz%C3%A1lez 17-3-012 hbp://es.wikipedia.org/wiki/Carlos_Arias_Navarro hbp://es.wikipedia.org/wiki/Luis_Carrero_Blanco 18-3-012 hbp://es.wikipedia.org/wiki/Francisco_Franco hbp://es.wikipedia.org/wiki/Torcuato_Fern%C3%A1ndez-Miranda

33


34


TREBALL HISTORIA 4ESO  

transició espanyola.

Advertisement
Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you