Page 1

ELS ÉSSERS VIUS


Què en sabem?  

Saps què són els éssers inerts? I els éssers vius?  Quins grups hi ha?

Els éssers inerts són aquells que no fan cap activitat, no tenen vida (elements naturals -roca, núvol, sorra, aire,...- i objectes -cadira, cotxe, banc, taula,...) Els éssers vius (també anomenats organismes), per contra, tenen vida, són éssers actius, que compleixen un cicle vital: neixen, es nodreixen, creixen, es relacionen, es reprodueixen i moren. Els éssers vius es classifiquen en grans grups anomenats regnes. Hi ha cinc regnes: regne dels animals, regne de les plantes, regne dels fongs, regne dels bacteris i regne de les algues.


Què en sabem? 

Quines són les funcions vitals dels éssers vius?

Les funcions vitals són aquelles que realitzen els éssers vius al llarg de la seva vida. De totes, les més importants són: •Nutrició.- És el procés pel qual els éssers vius prenen aliments, els aprofiten i expulsen els productes de rebuig resultants. •Relació.- És el procés pel qual els éssers vius perceben el que passa al voltant seu i reaccionen en conseqüència. •Reproducció.- És el procés pel qual els éssers vius poden donar lloc a descendents que són semblants a ells.


Què en sabem? 

En quins dos grans grups dividim els animals?

Podem classificar els animals en dos grans grups: •Vertebrats.- són animals que tenen esquelet, un conjunt d’ossos que sosté el seu cos i els permet moure’s. Són vertebrats: mamífers, aus, rèptils, amfibis i peixos. •Invertebrats.- són animals que no tenen ossos, tot i que alguns tenen una closca que els protegeix el cos. Són invertebrats: artròpodes, mol·luscs, anèl·lids, equinoderms,...


Els éssers vius Es diferencien de la matèria inerta en el fet que

Realitzen les funcions vitals Estan formats per

Naixen

Nutrició

Relació

Reproducció

Creixen

Poden ser

Cèl· lules

Fongs

Microbis

Moren Animals

Plantes


La cèl·lula

El descobriment de la cèl·lula: el microscopi Cap al 1610 es va inventar el microscopi, un aparell format per una o diverses lents, que amplia moltes vegades els objectes que es veuen a través d’ell. Aquest aparell va permetre estudiar en profunditat els éssers vius; els científics hi van observar que tots els animals i les plantes estaven formats per un gran nombre de parts minúscules, que van anomenar cèl·lules. Segons

els italians, el va inventar Galileu. Segons els holandesos ho va fer Zacharias Janssen.


La cèl·lula Els éssers vius estan formats per un gran nombre d’elements, invisibles a simple vista, anomenats cèl·lules. La cèl·lula és la part més menuda de que estan formats els éssers vius i que està viva.

Característiques principals de les cèl·lules Les cèl·lules són la base de la vida. Les seves característiques principals són: Com que estan vives realitzen les mateixes funcions que els éssers vius. És a dir fan les funcions de relació, nutrició i reproducció. La gran majoria d’elles són tan petites que només es poden veure al microscopi. Hi ha diferents tipus de cèl·lules, amb formes diferents.


La cèl·lula Estructura de la cèl·lula Les cèl·lules presenten una estructura força complexa. En general, es distingeixen diverses parts: •Membrana •Nucli •Citoplasma citoplasma

membrana

orgànuls

nucli


La cèl·lula La membrana 

 

És la capa que envolta la cèl·lula, la separa de l’exterior i la protegeix. És l’encarregada de donar-li forma. És porosa i permet el pas de substàncies (aigua i substàncies nutritives) a través d’ella.

El nucli 

És l’òrgan encarregat de dirigir les funcions de la cèl·lula: captar l’aliment, coordinar els moviments i reproduir-se. Algunes cèl·lules, però no tenen nucli.

Microfotografia d'una membrana. 436.740 augments

Nucli d’una cèl·lula del fetge


La cèl·lula El citoplasma  

És el líquid gelatinós contingut dins de la membrana, format per aigua i substàncies nutritives dissoltes. En el seu interior es troben els diferents ORGÀNULS CEL·LULARS, que tenen diferents funcions, com per exemple emmagatzemar l’aliment i transformar-lo en energia. N'hi ha de diferents tipus.


La cèl·lula Cèl·lules animals i cèl·lules vegetals

Les cèl·lules dels animals i de les plantes són diferents. Quina diferència hi veiem?


La cèl·lula Les cèl·lules animals  

Tenen una membrana cel·lular i un citoplasma, on suren el nucli i diversos orgànuls cel·lulars. Tenen formes molt diferents: esfèriques, cúbiques, estrellades,… i, de vegades, són molt irregulars.


La cèl·lula Les cèl·lules vegetals   

Normalment són més grans que les dels animals. Tenen una forma més regular, com prismàtica. Estan envoltades d’una paret cel·lular, que és dura, que fa que les branques i els troncs, de vegades, siguin tan durs.  Nucli

Paret cel·lular

Orgànuls

Membrana cel·lular

Orgànuls amb pigments de clorofil·la

Tenen, en uns orgànuls especials, un pigment verd anomenat clorofil·la.


La cèl·lula Éssers pluricel·lulars i unicel·lulars Segons la seva estructura, els éssers vius poden ser: Éssers unicel·lulars. Estan constituïts per una sola cèl·lula i són capaços de realitzar per si mateixos totes les funcions vitals. En són exemples els bacteris, els protozous com ara l'ameba i el parameci, i alguns fongs com ara els llevats i les floridures. No es poden veure sense un microscopi. Éssers pluricel·lulars. Estan constituïts per milers o milions de cèl·lules. En són exemples els animals, les plantes i la majoria de fongs. Existeixen també uns organismes que no estan formats per cèl·lules: són els virus. Els virus es caracteritzen perquè no es poden reproduir per ells sols. Per fer-ho, han 'introduir-se en cèl·lules d'altres éssers vius.


La cèl·lula Cèl·lules, teixits i organismes: nivells d’organització dels éssers vius Els éssers pluricel·lulars estan formats per cèl·lules de molts tipus diferents. •Les cèl·lules que són iguals s’organitzen i s’agrupen formant teixits (ex.: teixit muscular, teixit ossi). •Els teixits que s’uneixen per treballar en una mateixa funció, s’agrupen en òrgans (ex.: cor, pulmons, os, fulla.) •Els òrgans que participen en una mateixa funció, al seu torn, s’agrupen en sistemes i aparells (ex.: sistema muscular, aparell digestiu). •Finalment, la unió de tots els aparells i sistemes dóna lloc a un organisme, és a dir, un ésser viu complet.


La cèl·lula Cèl·lules, teixits i organismes: nivells d’organització dels éssers vius


La cèl·lula Cèl·lules, teixits i organismes: nivells d’organització dels éssers vius


La cèl·lula Cèl·lules, teixits i organismes: nivells d’organització dels éssers vius

Cèl·lules sanguínies: glòbuls vermells.

Cèl·lules reproductores: òvul i espermatozoides.

Cèl·lula del sistema nerviós: neurona

Cèl·lules de la pell.


La cèl·lula Cèl·lules, teixits i organismes: nivells d’organització dels éssers vius

Diferents tipus de teixits humans


Els regnes d’éssers vius Els éssers vius s’agrupen en regnes. Recordes quins són aquests regnes ? Sabries dir quants i quins són? Regne animal. Regne vegetal. Regne dels fongs Regne dels bacteris El 5è regne (de les algues)


Els regnes d’éssers vius El regne dels animals 

Els animals són éssers vius pluricel·lulars que s’alimenten d’altres éssers vius (heteròtrofs). Gairebé tots els animals es poden desplaçar per buscar l’aliment, fugir dels perills, trobar refugi,… Disposen d’òrgans dels sentits i d’un sistema nerviós, que els permet captar tot el que passa al seu voltant, reaccionant als estímuls.


Els regnes d’éssers vius El regne de les plantes 

 

Les plantes són éssers vius pluricel·lulars que es fabriquen el seu propi aliment (autòtrofs). El procés que fan servir les plantes per fabricar-se l’aliment és la fotosíntesi.

Per fer la fotosíntesi, necessiten: aigua, sals minerals, diòxid de carboni i llum solar. Les plantes viuen fixades al sòl per l’arrel. La tija creix per sobre del sòl i sosté les fulles, les flors i els fruits.


Els regnes d’éssers vius El regne dels fongs 

 

Els fongs s’assemblen als animals i a les plantes, però com que no són ben bé ni una cosa ni l’altra formen el seu propi regne. A l’igual que les plantes, no es desplacen. Com els animals, no es fabriquen l’aliment; el prenen d’altres éssers vius. Els més coneguts són els bolets, com el xampinyó


Els regnes d’éssers vius El regne dels fongs 

Però, et sembla que és el mateix fong que bolet?

Els fongs estan formats per una xarxa de fils anomenada miceli. Aquests fils recullen l’aliment i creixen sota terra. 

Quan arriba la temporada adequada els filaments donen origen als bolets, que intervenen en la reproducció del fong (per espores).


Els regnes d’éssers vius El regne dels fongs Les floridures són fongs que creixen sobre altres éssers vius. De vegades les floridures fan malbé els aliments, però n’hi ha que s’usen a la indústria, com el Penicillium notatum, fong del qual s'obté l'antibiòtic de la penicil·lina, o el Penicillium roqueforti i el Penicillium camemberti, que s'utilitzen en la fabricació de formatge. Penicillium notatum

Els llevats són fongs microscòpics unicel·lulars que s’utilitzen per a produir aliments com el pa, el vi o la cervesa. Duen a terme un procés anomenat fermentació, amb el qual transformen substàncies en productes aprofitables per produir aquests aliments.

llevat

Pasta per fer pa amb llevat


Els regnes d’éssers vius El regne dels bacteris  

 

Els bacteris són els éssers vius més petits que hi ha. Són tots unicel·lulars, però aquesta única cèl·lula és més petita i senzilla que la dels animals o plantes (no té nucli). Són molt abundants i els podem trobar a tot arreu: al terra, l’aire, l’aigua ... També n’hi ha que viuen dins dels éssers vius, com els bacteris de l’aparell digestiu, que ens ajuden a fer la digestió dels aliments. Alguns bacteris són molt útils, com els que s’utilitzen per fer el iogurt; ’altres, en canvi, ens causen malalties, com el còlera. Els éssers unicel·lulars, com els bacteris, que només es poden veure amb el microscopi se solen anomenar microbis o microorganismes.


Els regnes d’éssers vius El regne dels bacteris Bacteris del iogurt (lactobacils) vistos al microscopi. Aquests bacteris s’encarreguen de transformar la llet en iogurt.

Bacteri del còlera (vibrió del còlera) vist al microscopi. Aquest bacteri causa moltes morts als països pobres.

Bacteris de l’aparell digestiu (flora intestinal), que ens ajuden a fer la digestió dels aliments.


Els regnes d’éssers vius El 5è regne Els éssers vius que no pertanyen a cap dels quatre anteriors regnes queden inclosos en aquest cinquè.  Hi trobem: • Protozous • Algues Els protozous són Les algues són éssers vius que unicel·lulars i les cèl·lules viuen a l’aigua i es fabriquen s’assemblen a les dels l’aliment, com les plantes. animals. La majoria viuen a Moltes són unicel·lulars, però l’aigua (rius, les basses i el també n’hi ha de pluricel·lulars, mar). que se subjecten al fons i poden ser molt grans. 

Parameci

Ameba


Els virus  

Són tan petits i senzills, que no se’ls considera éssers vius; per això no se’ls inclou en cap dels regnes. Són organismes endocel·lulars: no es poden reproduir per ells sols i per fer-ho s’han d’introduir a les cèl·lules d’un altre ésser viu. Normalment provoquen malalties a l’ésser viu en el què s’introdueixen, com el xarampió, la grip o la sida.

Virus de la grip

Virus de la sida

Essers vius - La Cèl·lula  

ppt