Page 1

Un tast per la historia de la

gastronomía.

Juan Antonio Fernández Vila. ’16

1


1.- Prehistòria…………………………..2.000.000 anys aC a 2000 aC

Des del paleolític fins l’edat del ferro. De vegades es té la impressió que els nostres primers avantpassats sobrevivien de carn rostida i vegetals crus recollits al pas; però, si bé en el principi de la Història era així, des que l'ésser humà va començar a imaginar efectes sobre causes suposades, és a dir, des que va aprendre a pensar i a deduir, va començar l'evolució de la cuina. Al principi l'alimentació de les petites tribus nòmades que recorrien la terra darrera els grups d'animals o la recerca de fruits i baies comestibles, dormien protegides per cercles de plantes espinoses i amb prou feines podien encendre foc; tenien més que res una dieta de supervivència amb grans períodes de carestia que s'alternaven amb altres d'abundància segons la sort que tinguessin en trobar fruites o ramats amb animals malalts. Més tard, amb l'arribada dels durs hiverns, les tribus es van veure obligades a refugiar-se en coves i van començar a dominar el foc. Arribats a aquest punt crec necessari apuntar que, amb el domini del foc, l'home va aconseguir donar un gran salt en la seva evolució no només gastronòmica sinó també a la part social ja que, en poder estar despert més hores, s'inicia un procés de socialització i d'intercanvi d'experiències que va fer partícips a tots els membres d'una tribu i, per extensió, als de la tribus que tenien contacte entre si d'una sèrie de coneixements que van permetre un desenvolupament més ràpid de tècniques de caça, recol·lecció i més tard l’aparició de la ramaderia i l’agricultura.

Torrada de carn Ingredients: Cuixes de pollastre, panxeta, costella de xot, verdures sal, pebre bo i patates. Elaboració: Rostim totes les carns a la brasa (foc viu) i salpebram. Tallam a tallades les verdures i també les passam per la brasa. Embolicam les patates en paper d'alumini i les tiram al caliu directament, i les deixem rostir fins que estiguin fetes. Servim les carns amb les verdures, en una palangana o en broquetes individuals. Les podem trempar amb oli.

2


2.- PRIMERES GRANS CIVILITZACIONS – Egipte. 2000 ac / 33dc

El egipcis començaren a panificar el blat, el molien i llavors el mesclaven amb aigua per fer una pasta que cuinaven dins els forns. El pa també el bullien per fer sopa. A l’orient mitjà ( 400 anys a. de C) ja cultivaven la ceba, la magrana, etc. Podríem dir que fou al delta del Nil, on l'expansió de la ramaderia i l’ensinistrament animal (amb vaques, bous, ases, cabres, camells), tingué un nou impuls cap a la resta de mon conegut.. La cuina egípcia era molt més àmplia que ara, especialment perquè moltes de les espècies, tant de plantes com d’animals, que empraven ja s’han extingit. Cal remarcar que malgrat ja coneixien el porc, no l’utilitzaven per a menjar, no fou fins més tard i de ma dels grecs qui el descobrien com a aliment i l’exportaren a Europa. El habitants de tota la zona del Delta del Nil, ja coneixien el foie-gras d'au des del 2500 a. de . C, i gràcies als frescos trobats, sabem que el mètode d’engreixament de l’oca és el mateix que ara encara s’utilitza a França: col·locaven els animals dins gàbies molt petites i els sobre-alimentaven per provocar l’hipertrofia del fetge i fer-lo més gros. Un apunt important dels egipcis es que ja coneixien i conreaven les oliveres i feien oli d’oliva, però el que no es sap certament es, si l’utilitzaven com a aliment o sols per untar-se el cos amb ell. La beguda nacional a tot l’Egipte era la cervesa. Ja coneixien el llevat de cervesa i amb ell feien pa que era l’aliment principal. I ells foren també qui posaren de moda el costum de tenir animals domèstics ,d’origen egipci tenim els moixos i diverses espècies de cans, d'entre ells: el rater, l’eivissenc, etc.

Ous dorats Ous de guàtllera Mantegga Ceba Sal Pebre Bo Elaboració: Posarem a bullir els ous en aigua amb sal, quant siguin cuits els refredarem i els pelarem. Sofregirem la ceba picada amb la mantega, afegirem els ous i els dorarem lleugerament . Assaonar.

3


3.- PRIMERES GRANS CIVILITZACIONS – Grècia Clàssica . (800 ac / 400 sc)

Els cuiners de la Grècia Clàssica tenien tanta fama com els filòsofs o els poetes. Realitzaven magnífiques preparacions amb ingredients propis i altres portats de les seves colònies comercials baix la supremacia d’Esparta i Atenes. Contaren amb refinats gourmets, però a la vegada eren sobris i senzills a l’hora de menjar; i sostenien que els menjars simples donaven tantes satisfaccions com els sumptuosos. A Sibaris ( actual Calàbria) , el refinament va arribar a la seva màxima expressió. Els Sibarites lliuraven patents als cuiners per a protegir les seves receptes. Aquesta ciutat fou destruïda en el segle VI aC.

El poble grec tenia una pesca rica i abundant, però consumien el peix de riu els rics o apoderats i el de mar sols era pres pel poble. La carpa era considerat un peix sagrat, i el més consumit era la tonyina, que la conservaven dins oli. També pescaven i comercialitzaven amb orades, sardines i molls, aquest darrer , era un dels peixos més apreciats a tot el mediterrani.. Pedaç o rèmol , congre, pop, mol·luscs i crustacis, completen la dieta de peix dels grecs. I dels grecs, com no, també ens han arribat varies tècniques de cuinar el peix : els grecs descobriren la tècnica de coure el peix dins llet o vi i el solien farcir amb formatge, bolets, ceba, etc. Cal dir, però, que el peix fresc sols era consumit pels pescadors i mariners, ja que els poble el solia consumir salat. Un plat heretat directament dels grecs i que trobam a alguns dels receptaris de cuina Mallorquina és la cassola de peix amb oli d’oliva: Cuina Mallorquina de Pere d'Alcàntara Penya. ed Raixa1994

Cassola de peix . Posaràs oli dins una greixonera, després la verdura que voldràs i sofregida que sia un poc, s’hi posarà el peix i el sofregiràs una mica. Llavonses hi posaràs julivert, pa rallat, pebre bo dolç i espícies i l’aigua necessària si hi vols suc

4


4.- PRIMERES GRANS CIVILITZACIONS – Roma Clàssica . (300 ac / 200 dC)

Fundada el Segle IX abans de Crist, la seva màxima expansió tingué lloc entre l’any 509 i 31 abans de Crist. Roma dominava tot el món conegut, era un poble sobri, format per agricultors i guerrers, però amb les seves conquestes va anar absorbint totes les característiques dels pobles sotmesos, sobretot de Grècia. Al principi Roma era un poble pràctic, feien una arquitectura sòlida i útil, com per exemple, ponts, viaductes, circs etc. També era un poble quasi vegetarià i les cebes i els alls formaven part essencial dins la seva dieta. Les grans famílies romanes solien tenir un mal nom, quasi sempre relacionat amb temes del camp: Cicerone (Cigró), Flavius (Fava), Lentulus (llentia), etc. Els primers cuiners romans eren els esclaus. No fou fins a les guerres amb Grècia, que tingueren notícies dels bons cuiners grecs. També amb les guerres descobrien molts productes abans desconeguts per a ells , com per exemple el peix SCARUS CRETENSIS, ara extint però amb un cert semblant al nostre Raó. Aquest peix sols es pescava a Creta i era molt apreciat, possiblement pel seu bonic color vermell. Aquest fet de descobrir una quantitat tant elevada de nous productes no es torna a donar fins a la descoberta del Nou Món, per Cristófol Colom, 1500 anys més tard. Com a conseqüència d’aquesta aclimatació de nous productes es desenvolupa l'agricultura i es realitzen molts de tractats sobre aquest tema, alguns d’ells han arribat al nostres dies; "De Agricultura" de Catò “ De re Coquinaria” d’Apici i "Re Rustica" de Varró. La gastronomia , que abans no era apreciada, es converteix en un factor de civilització. Es creen vivers d’ostres ( originals de Grècia), i arriben a esser les més famoses les de BARCINO, Barcelona. S’introdueixen les aus domèstiques : gallines de l’ India, faisans i endiots; tots ells molt apreciats possiblement pel seu vistós plomatge, cosa que atreia molt als Romans de l’època. El flamenc rosa també era molt consumit, sobre tot la seva llengua, que era considerada com un menjar molt exquisit.

5


6

Perdius rostides amb dàtils i poma . Ingredients per a 4 persones: - 4 perdius - oli d'oliva - 16 dàtils - 2 pomes Granny Smith - 1 cullerada sopera de mel - 1 cullerada sopera de vinagre - 2 cullerades soperes de vi negre - sal i pebre - curry - 2 tasses de brou de vedella Elaboració: En una paella amb un poc d'oli, daurau la perdiu. Mentrestant, prepareu el marinat: en un bol, poseu-hi les pomes i els dàtils, tireu-hi un poc de curri pel damunt, remeneu-ho i deixeu-ho reposar durant uns 5 o 10 minuts. Quan tingueu la perdiu ben rosseta , poseu-la en una palangana de forn, assaonau-la be, tireu-hi una mica d'oli cru i deixeu-la coure al forn uns 12 minuts. Tot seguit, en una paella amb oli ben calent, tireu-hi les pomes tallades a trossos i els dàtils, dorau-los una mica, sense parar de remenar perquè no es cremin, i afegiu-hi la mel amb el foc ben alt. Aboqueu-hi un rajolinet de vinagre i deixeu-lo reduir. A continuació, tireu-hi el vi negre i feu-lo reduir. Salpebreu-ho, incorporeu-hi el fons de vedella (un brou fet amb ossos de vedella) i deixeu-ho coure una estona. Finalment, talleu la perdiu en dos trossos i tireu-la a la paella. Coeu-la uns 10 minuts, i ja la podreu servir.


5.- Cuina Àrab

(Època mitjaval baixa, des dels segles X-XI fins a la descoberta d’Amèrica,1492) El poble àrab és un poble Semita, com els Hebreus, que habitava entre el Mar Roig i el Golf Pèrsic. Uns paratges on l' orografia era àrida i desèrtica, varen fer que aquells primers pobladors es dediquessin a la pastura, principalment de camells, i que visquessin en grups tribals sense cap mena de govern únic. La seva religió era idòlatra, fins a la arribada de Mahoma que predicà l’Islam. Aquesta religió, degut a la creença de què devien fer una guerra santa contra tots el infels ( es a dir totes les altres religions), els fa conquerir noves terres amb una força i obstinació descomunal.. Amb Mahona passen a una religió monoteista i els seus llibres sagrats són Al-Corà, que conté la doctrina de Maoma i el Hadith, llibre que conté tota la tradició i costums del poble. L’Islam promou 5 doctrines: Pregària, dejuni, almoïna, peregrinació a la meca i la guerra santa. Així, també, aquesta religió estableix una sèrie de normes, algunes d'elles afecten directament a la alimentació, ja que :es prohibeix el consum de vi ( com a sinònim d’embriaguesa) i el porc (com a signe de brutor). Gràcies a les guerres santes, conquereixen des la Xina fins a la península ibèrica, cosa que els porta a desenvolupar la civilització més brillant de tota l’època mitjaval, ja que s’apropiaven de tota la cultura i saviesa dels pobles vençuts. Al principi , al desert, la cuina era molt esquemàtica, només consumien carn i vegetals, i tenien aversió al peix, fins i tot quan abandonaren els deserts i arribaren al Mediterrani. Segons n’Anselm Turmeda ( que és convertí a l’Islam), els àrabs tenien tres plaers: Menjar carn, jeure amb carn i cavalcar damunt carn. Aquesta obsessió per la carn els hi durà fins al S.VII, quan va començar la seva decadència. Degut a les conquestes comencen a traduir llibres dels pobles que conquerien i la seva cuina comença a ser més extensa, fins al punt de què Bagdad es converteix amb la capital gastronòmica del món. Llibres com " Les mil i un nits", en mostren una fidel representació del luxe culinari, de l’època. D’aquest luxe ens ha arribat el primer llibre (pot ser) de receptes Àrabs: el "Kitab-al-tabij" ( 1226) i reeditat al 1939 traduït a l’anglès. Aquest llibre conté més de 150 receptes àrabs.

7


TAJINE DE POLLASTRE Ingredients per a 4 persones 1/2 pollastre a trossos petits, 1 porro , 2 pastanagues, 8 prunes panses, 1 carbassó, espècies ras el hanout, 2 cebes, 2 cebes tendres , 1 / 2 litre de brou d'au, oli d'oliva verge extra, sal al gust Elaboració: Posem les prunes en remull per rehidratar-les. Rentem bé les verdures i les piquem en trossos petits, perquè cap destaqui enfront de les altres. Repassem el pollastre, eliminant greixos, plomes i trossets d'os i amb tot llest, vam començar a cuinar. En el fons del tajine, posem 3 cullerades d'oli d'oliva verge extra, i escalfem a foc baix. En l'oli, ofeguem les verdures ben picades, i posteriorment les tallades de pollastre trossejades en peces d'uns 2 cm de costat. Podem fer servir pits, cuixes o mescla de tots dos. Quan el pollastre agafi color, afegim les espècies ras el hanout. Remenam i mesclam bé les espècies, cobrim amb un tassó de brou d'au, i baixem el foc al mínim, posant la tapa al tajine i deixant que es cuini sense pressa. A l'interior, es produeix una cocció lenta, i simultàniament una cocció al vapor que originen una barreja de sabors estupenda, i al cap d'uns 20-25 minuts tenim a punt un plat en què la carn està tendra, la salsa ha espessit i les verdures es conserven llises i plenes de sabor.

8


6.- Cuina Mitjaval

( Segle V – fins la descoberta d’Amèrica) L'època mitjaval es divideix en dues parts, la baixa entre els s.V i S.XI i l’alta entre els s.XI i s.XV. L’època mitjaval ve provocada per la decadència de l’Imperi Romà, que provocà que el gust europeu tornàs a esser molt primitiu i perdés la fastuositat que a les hores havia passat de Roma a Constantinopla Els primers receptaris en català daten del s.XIV. D’aquesta època són importants "Les Ordinacions de Jaume I" i "Les Ordinacions de Pere el Cerimoniòs", textes que ens expliquen les normes a seguir dins una casa, així com s’havien de fer les coses, incluent-hi la cuina. També important es el Llibre De Sent Soví

Menjaven principalment carn de vaca, porc i xot i esporàdicament cabrit i cérvol. D’aus menjaven gallines i endiots i la beguda principal era el vi, pres sol o amb aigua. Al s XIV s’introdueix el vi aromatitzat amb espicis, però sols el prenien als finals dels àpats. Una fet curiós fou que la forqueta arribà a Espanya amb el contacte amb Itàlia cap al s XIV, però no es popularitzà el seu ús fins al segle XVIII. La revolució gastronòmica s’inicià amb la descoberta d’Amèrica.

9


Guatlles amb salsa de most i avellanes. Recepta de cuina mallorquina del Segle XIII, extreta del Llibre De Sent Soví, primer llibre de cuina catalana escrit originàriament en català, d'autor desconegut. Transcripció directe del llibre: Qui parla de con sa deu ffer perdiguat ab valanes: Si vols ffer perdiguat, se ffa axí: Prin om les perdius, e perbul-les. E con son perbullides, hom les pern e talla hom lo cortés derés e les ales e pits, en guisa que estiguen troseyades.E puys prin hom de lart de cansalada en una casola, e fón lo lart. E con será ffus, sofrig-ne les perdius troseyades. E puys prin la salsa ( salsa=espécies i herbes), e pica-la bé, e sia pasada per sadás; e con será pessada, destrempa-la ab aygua calda ho ab brou. E prin vallanes e vermells d'ou e pica-u hom bé; e con será picat, destrempa-ho ab la salsa encemps (la salsa d'abans). E met-i hom agás (vi extret de raim verd, pot esser most) e vinagre. E quan les perdius son bé soffrites, va la salsa dedins, e buyl tro que sien cuytes. E van perdius per tallador e salsa per escudelles. Es serveix la carn per un costat amb guarnició i la salsa dins un bol amb pa de sopa, malgrat també es pot servir tot com a plat compost i únic.

10


7.- Descoberta d’amèrica

Mentres a Europa regnava un incipient renaixement de la cultura, i com no de la cuina, de les amèriques, amb el descobriment de noves terres per Cristofol Colon, el 1492; ens arribaren nous productes per a tastar. Un dels animals que ens arribaren i que causà més impacte dns la societat fou sens dubte el gall de les indies . Però del que ens arribà més fou del món vegetal . Tots aquests descobriments crearen al s XVI una revolució alimentaria molt important però que no es consolidà fins al s.XVIII. Les plantes d’orígen americà, que a hores d'ara representen un 70 % del consum mundial són, entre d'altres: patates, batates, moneatos, blat de moro, cacau, tabac, tomàtigues, pebres, cacauet, vainilla, coca, pinya tropical, advocats, fruit de la passió, girasol, fríjoles, yuca, pebres de tabasco i xile, plantes medicinals i estimulants com la quina , banana, etc.

Conill amb ceba amb xocolata Ingredients per 5 comensals 1 conill gros, ½ Kg de cebes, 6 cullerades d’oli d’oliva verge de Sóller, 4 cullerades de xocolata en pols o un parell de pastilles. Un poc de llorer. Unes bolletes de pebre bo negre. I cullerada de vinagre de xerès. Sal. Un manadet de fines herbes. 20 patatons pelats i tornejats. 4 pastanagues tornejades. Un picadís d’alls, julivert i ametlles torrades Elaboració: Tallarem la carn, i seguidament daurarem les peces amb l’oli ben calent, fins que comenci a aparèixer un bon efecte maillard. Dins la mateixa olla i amb la carn a dintre afegirem el vinagre, el llorer ,les cebes a mitja juliana i els grans de pebre bo . Ofegarem uns 5 minuts a foc fluix fins que les cebes comencin a suar i el resultat aferrat de la reacció de maillard es desferri de la base de l’olla o pella i en faci de potenciador de sabor. En aquest moment taparem d’aigua, afegirem el manat de fines herbes i courem a foc fluix uns 30 min +/-. Prepararem una picada de julivert, alls, i ametlles. Retirarem la carn del brou, afegirem la picada i el xocolata, deixarem coure fins que agafi el punt desitjat. Ara ja podem afegir-hi la guarnició , i deixar coure fins la total cocció; retornarem la carn al brou, rectificarem de sabor i ja podem servir.

11


8.-Renaixement

S’inicià al s XIV amb el corrent de l’humanisme, i durà fins als segles XV i XVI. L'origen fou a Itàlia, i aquesta ciutat fou l’exemple de bona cuina fins al s XVIII, quan França comença a lluitar per aquest primer lloc. Itàlia, estava formada per ciutats independents amb els seus propis governs. ( aquí cal apuntar que no es creà com a nació unificada fins fa uns 100 anys). Els banquets a Itàlia eren molt fastuosos, amb varis plats forts i ornamentació i coberteria molt luxosa, però ja lluny d’aquells inicis de gula i orgies culinàries romanes. Malgrat tot, però, també es realitzaren qualcuns excessos: es te documentació de banquets de fins a 90 plats i d’un banquet ofert per Enric III, on tot el menjar,vaixella i fins hi tot tovallons eren fets de sucre. Itàlia fou qui aportà la forqueta a Europa; la portà l’emperador Bizantí per la boda de la seva filla amb un duc de Venècia cap s.XI, però fou rebuda amb molt de recel i com a objecte massa estrany.

PIZZA MARGHERITA INGREDIENTS: Per a 2/3 pizzes per a 2 persones MASSA. 400 grs de farina, 200 grs d'aigua tèbia, 20 grs ( aprox.) de llevat de pa, 50 grs d'oli d'oliva i un polsí de sal. FARCIMENT. Cuixot dolç Formatge ( Havartti, Mozzarella, Gruyere o Emmenthal) ( També mescla) Orenga . Tomàtiga natural triturada. Sal i pebre bo negre mòlt. ELABORACIÓ. Realitzar una massa homogènia amb els ingredients i deixar tovar, en bloc i tapat , fins que dupliqui el seu volum. Un pic tovada, estirau la massa en cercles de 34 cm de diàmetre i molt finetes ( 3/5 mm) la deixar tovar 15 minuts més. Disposar per sobre el farciment en el següent ordre: tomàtiga, orenga, sal i pebre bo, cuixot, formatge i orenga . Enfornar 10-15 minuts a 250ªC, amb el forn ja encalentit., a menys temperatura més temps de cocció

12


9.- A França s’inicia la revolució gastronòmica , Nouvelle cusine. SXVII- XVIII

Continuam amb el nostre viatge pel temps i arribam fins al segle XVII, quan França obté el regne gastronòmic que fins a les hores ostentava Itàlia, regnat que no ha perdut mai més, i es que França sempre ha sabut vendre bé els seus productes. El primer cuiner important francès fou Taillevent, (1326-1395); que amb el seu llibre "Le Viandier", fou el qui començar a crear el pont entre la cuina romana i mitjaval, cap a la cuina francesa 13 Com a curiositat gastronòmica de l'època, podríem dir que Lluís XV, casat amb la princesa polaca Marie Lezczynska, també fou un gran amant de la cuina. Aquest abandonà la seva dona i visqué amb moltes amants i algunes d’elles tingueren l’honor de veure el seu nom als plats que creava el Rei: Mme. Pompadur i Mme. Du Barry, entre d'altres . Aquesta moda iniciada pel Rei , fou molt seguida i molts d’aristòcrates s'animaren a donar nom a les seves creacions gastronòmiques , així ens han arribat fins al nostres dies noms com:Villaroi, Mirepoix, Chaudfroid.

Pitreres Villeroy. 75 gr mantega 75 gr farina 1/2 l. llet sencera Nou moscada Sal i pebre 4 pits de pollastre Farina per arrebossar 2 ous Pa ratllat Oli d'oliva Brou de pollastre Tomàquet fregit: 1. En una olla portem el brou a ebullició i introduïm els pits el temps just perquè no es quedin seques (uns 2 minuts) .Quan estiguin les traiem i deixem refredar. 2. Fem una salsa beixamel cremosa: * En una paella desfem la mantega i ofeguem la farina a foc mitjà baix perquè no es cremi. * Afegim la llet a poc a poc sense deixar de moure la barreja amb una cullera de fusta. * Condimentem amb sal, pebre i una mica de nou moscada i continuem movent la salsa durant uns minuts. Hem d'aconseguir una crema una mica espessa perquè ens aguanti. 3. Cobrim els pits amb la beixamel i deixem refredar 3 o 4 hores. 4. Quan la beixamel estigui ferma i ben lligada a les pits les anem passant per farina, ou i pa ratllat abans de fregir-les en abundant oli d'oliva a foc mitjà alt. 5. Traiem els pits i les posem sobre paper absorbent abans de servir-les sobre una base de tomàquet fregit i acompanyar-les d'amanida d'enciam.


10.- CUINA BALEAR S XVIII – S XIX Arribam ja a la fi del nostre viatge , però no voldria posar el punt i final sense haver fet un petit esbós del que ha estat la cuina al llarg del temps a la nostra Illa. Així doncs enfilam el final del camí recordant la història de la gastronomia a Mallorca. Desitjo que aquest viatje al llarg del temps us hagi agradat i que també us hagi ajudat a comprendre un poc més de la nostra evolució gastronòmica. En aquesta època es confonia el nom pobre amb el de malalt, i no quedava clara la línea de separació d'ambos termes. Menjaven i bevien dins copes i plat de fusta, cuinaven dins escudelles, olles de coure i pelles de ferro. El peix era molt apreciat a l’època, a l’illa es coneixien unes 52 espècies de peix diferents ( d’aquest punt també en fa referència el Sent Soví). Per descobrir la cuina de la burgesia ens hem de remontar a les llistes de compra realitzades per les senyores, ja que el material literari és prou escàs: Llista de compra de Beatriu de Pineda (s.XV): Compra de cada dia: pa, vi, carn, peix, ous, verdures fresques de temporada. Compra el 25 de desembre: a més del de cada dia; llebre, porc, xuia, sardines, sucre. Els rics empraven més espícies que la gent del poble, el fet de tenir espícies era un luxe, la gent del poble empleava plantes aromàtiques. Pel que fa al Renaixament ja trobam alguns llibres de cuina de les Illes ; com són "Llibre de totes maneres de confits" , "Llibre de totes maneres de potatges", " Llibre de per allà, de menjar" i " Llibre del Coc" , aquest darrer de Robert de Nola. Aquest llibres també ens marquen la premisa de la societat burgesa, a l'hora de aseure's a taula: bones maneres, netedat, paciència i bon gust. Durant tot el Renaixament no es canvia la forma de cuinar, excepte que es popularitzen els productes nous del Nou Mon, i son molt utilitzades les espícies d’Orient. Apartir del segle XIX ja es començen a publicar una gran varietat de llibres de cuina tradicional,, com els següents receptaris: *Manual de la cuina Menorquina. Maó ( 1819/1832) *De Recibaria. Pere ballester. *Llibre de Gelats de Ca’n joan de S’aigo.1873.Lluís Ripoll. *També a les rondalles d’en jordi d’es Racó i les de l’Arxiduc, hi ha referències a la cuina del segle XIX.. *Però el millor llibre que hi ha fins ara de informació d’aquest segle es el DIE BALEAREN, de l’Arxiduc Lluís Salvador. Greixonera de brossat: “Se pone medio kilo en un plato, medio vaso de leche bien mezclado, se ralla el limón. Cinco o seis onzas de azúcar, canela, todo mezclado y se ponen seis huevos batidos, se pone la greixonera untada con manteca, se pone dentro y en el horno”

14


15

Sóller a 19 d’octubre de 2016

Un tast per la historia de la gastronomía  

Un recorregut a través de receptes que ens evoquen alguns dels moments més importants de la evolució de la nostra història gastronòmica

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you